Diumenge 16 de maig de 2004 Una exposició mostra a Girona ... · PDF fileUn estudi...

Reportatge Pepe Martínez Lozano Instal·lat a Llançà des del 1950, se’l considera un dels aquarel·listes més destacats delpaís PÀGINES 6 i 7. Entrevista Enric Àguila És directiu d’una empresa gironina pionera en la contractació en origen PÀGINA 5.

Dom

inic

al

Diumenge 16de maig de 2004

Diari de Girona

ReportatgeEls llibres de Matisse

Una exposició mostra a Gironavolums de gran qualitat artística itiratges molt limitats. PÀGINES 2, 3 i 4

Ctra. Barcelona (l’Avellaneda) - Tel./fax 972 20 82 14 - GIRONA

GRAN CENTRE GIRONÍ

DEL TRESILLO

2 DominicalDiumenge 16 de maig de 2004

DominicalPasseig General Mendoza 2.17002 GIRONA.Telèfon: 972 20 20 66

DirectorJordi Xargayó

Cap de redaccióAlfons Petit

DissenyMartí Ferrer

AdministradorMiquel Miró

PublicitatPaco Martí

FOTO PORTADA: IL·LUSTRACIÓ D’HENRI MA-TISSE PER AL FRONTISPICI DEL LLIBRE«JAZZ» (1947), QUE ES POT VEURE EN L’EX-POSICIÓ A LA SALA GIRONA DE «LA CAIXA».

16 de maig de 2004

5 EntrevistaEnric ÀguilaÉs el secretari general d’unaempresa de Girona pionera enla contractació de treballadorsestrangers en origen.

6 i 7 ReportatgePepe Martínez LozanoInstal·lat a Llançà des de l’any1950 i considerat un dels millorsaquarel·listes del país, diu que«la pintura és sensualitat».

8 EntrevistaJosé María Irujo

9 InfogramaDorm per saber com ets Un estudi entre un miler depersones relaciona la postura al’hora de dormir amb lapersonalitat de l’individu.

13 GastronomiaEl rap

14 Col·leccionismeEl Cercle de Ripoll

SUMARI

1

2

Repetiu vint vegades la vostra feina i, sical, torneu-la a començar fins que n’es-tigueu satisfets». Amb aquesta frase tan-

cava el pintor francès Henri Matisse (1869-1954) un text que va publicar l’any 1946 (aAntologia del llibre il.lustrat pels pintors i es-cultors de l’Escola de París). El precepte de-mostra la importància que Matisse donava ala perfecció en la il·lustració de llibres, unaactivitat poc coneguda en el conjunt de la seva

trajectòria artística, però a la qual va dedicarun esforç notable. En el mateix article, i refe-rint-se a un dels volums que va il·lustrar –Pa-sífae, Cant de Minos (els cretencs), d’Henryde Montherlant–, comenta que «a causa de lesnombroses dificultats de la seva estructura, hivaig haver de dedicar deu mesos de feina, du-rant tota la jornada i sovint també la nit».

Una exposició permet contemplar ara aGirona els fruits d’aquest treball tan minuciós

que Matisse va començar a desenvolupar l’any1932, i que no abandonaria fins a la seva mort.La mostra Matisse. Els llibres il·lustrats reuneixa la Sala Girona de la Fundació «la Caixa»vuit dels llibres que el pintor francès il·lus-traria partint d’una premissa molt particular:«El llibre no ha de necessitar ser completat peruna il·lustració que l’imita. El pintor i l’escrip-tor han d’actuar junts, sense confusions, enparal·lel. El dibuix ha

Reportatge

3 DominicalDiumenge 16de maig de 2004

Els llibres de

MatisseEl pintor francès Henri Matisse va dedicar part de la seva activitat a la il·lustració de llibres, creantalguns volums d’una gran qualitat artística i de tiratges molt limitats, que ara es mostren a Girona.

TEXT: ALFONS PETIT

(Passa a la pàgina següent)

Fotos:1«Ícar», il.lustraciód’Henri Matisse peral llibre «Jazz»(1947). 2«L’empassa-sa-bres», també a«Jazz».3«Circ», de «Jazz».4El frontispici del lli-bre «Poemes deCharles d’Orleans»(1950), il.lustrat i ma-nuscrit per Matisse.5Henri Matisse dibui-xant un cigne al Boisde Bologne, en unafotografia captadapel seu fill, Pierre.

Pàgina següent:6«El tobogan», del lli-bre «Jazz».7Una il.lustració per a«Les flors del mal»,de Charles Baude-leire (1947).8L’inuit que apareix alfrontispici d’«Unafesta a Cimmèria»,de George Duthuit(1963)9Litografia del frontis-pici des les «Car-tes» de Marianna Al-caforado (1946).10 i 11El frontispici i duespàgines interiors de«Pasífae, Cant deMinos (Els cre-tencs)» d’Henry deMontherlant (1944).

3

4 5

Reportatge


de ser un equivalentplàstic del poema. Jo no diria: primer violí isegon violí, sinó un conjunt concertant», se-gons unes paraules del mateix pintor citadesl’any 1956 per Raymond Escholier, i que es po-den llegir a l’entrada de l’exposició –que es-tarà oberta fins al proper 25 de juliol.

Els vuit volums que s’exhibeixen a Girona,d’una elevada qualitat artística i corresponentstots a edicions de tiratges molt limitats, proce-deixen de diferents museus i col·leccions pri-vades i permeten apreciar la diversitat estilís-tica amb la qual Matisse va tractar cadascundels projectes. «No faig distincions entre l’ela-boració d’un llibre i la d’un quadre», va es-criure el pintor l’any 1946. I, de fet, Matisse se-guia fins a l’últim moment el procés de l’ela-boració de cada llibre, responsabilitzant-se delsmés petits detalls. La peça més espectacularde la mostra és Jazz, un volum que l’editorfrancès Tériade va proposar al pintor l’any 1940i que no seria una realitat fins a set anys des-prés. A Jazz, Matisse fa una exhibició impac-tant de l’ús del color en imatges inspiradesen el món del circ, els viatges i els contespopulars, i que van acompanyades de textoscal·ligrafiats pel mateix pintor amb comenta-ris i anotacions sobre la seva vida.

POESIA, CARTES D’AMOR I INDIS INUITEntre els altres set volums que es poden veu-re a l’exposició hi ha el primer que va il·lus-trar Matisse, Poesies, de Stéphane Mallarmé(1932), un treball que el pintor va afrontar des-prés d’un viatge a Tahití per un encàrrec del’editor suís Albert Skira. A partir de llavors, idurant 25 anys, no deixaria mai de combinaraquesta activitat amb la resta de la seva obraartística. Seguint un ordre cronològic, la restad’obres que es mostren a Girona són:

– Pasífae, Cant de Minos (Els cretencs),d’Henry de Montherlant (1944): Matisse vaseleccionar alguns fragments d’aquesta novaversió del mitede Pasífae, l’es-posa del rei Mi-nos que, induïdaper Posidó, vaser posseïda pelbrau blanc i vadonar a llum elMinotaure.

– Cartes, deMarianna Alca-forado (1946):Les suposadescartes d’amorque una monjaportuguesa en-viava al cavallerde Chamilly, undels expedicio-naris enviats pelrei Lluís XIV perajudar Portugal adefensar-se delsintents d’anne-xió de la Coronad’Aragó.

– Les flors delmal, de CharlesB a u d e l a i r e(1947): Matisseva ser sempre un gran lector del poeta francèsi de fet tenia la intenció d’il·lustrar l’obra mésreconeguda de Baudelaire des del 1930, en-cara que finalment hauria d’esperar-se dissetanys a fer realitat el projecte.

– Florilegi dels amors, de Pierre de Ronsard(1948): El pintor va descobrir una ànima besso-na en Ronsard, un poeta del segle XVI per aqui la poesia era el resultat d’una inspiraciódivina que el poeta contribuïa a fixar a travésde la cultura humanística i d’una tècnica ela-borada.

– Poemes, de Charles d’Orléans (1950): Ma-tisse va conèixer aquest trobador francès delsegle XV mentre treballava en els poemes deRonsard; va fer una selecció de la seva obra,va escriure els textos a mà, amb llapis negre,envoltats de sanefes de colors, i hi va afegirdiferents il·lustracions basades en la flor de lis,símbol de la monarquia francesa.

– Una festa a Cimmèria, de Georges Duthuit(1963): Henri Matisse va fer el 1948 les il·lustra-cions per al primer títol de la col·lecció quela filla del pintor, Marguerite, i el seu marit,l’escriptor i crític d’art Georges Duthuit, voliendedicar a les festes rituals de cultures ances-trals. Aquest primer volum era un assaig poè-tic sobre els indis inuit del Canadà.

(Ve de la pàgina anterior)6

87 9

11

10

Una de les consultories pioneres en con-tractació en origen a tot Espanya és Gè-nesi 2003, s.l., de Girona. I Enric Àgui-

la n'és el secretari general. És un model decontractació innovador i regulat que estal-via maldecaps als immigrants, els empresa-ris i les autoritats. En dos anys de treball,els seus tres socis i ell, com a grup Viagol-ma, han portat uns 500 treballadors a lescomarques gironines i d'altres províncies del'Estat.

Quines passes ha de seguir un empresa-ri que no troba treballadors per contractarestrangers? Primer, posar-se en contacteamb nosaltres, si volen, o bé amb la patro-nal, per saber els requisits que necessita. Siestà interessat que li fem nosaltres, valoremel lloc de treball i determinem el país de laselecció i les necessitats de l'empresari. A par-tir d'aquí, elaborem un informe, i fem unasol·licitud al Ministeri de Treball i Afers So-cials, que ho remet al departament encarre-gat de les migracions. El ministeri envia lasol·licitud al país preseleccionat i busquencandidats possibles. Madrid ens envia una re-solució dient el país, el dia i l’hora en quèes farà la selecció. Ens hi traslladem i fem latria dels treballadors. Tot el procés dura unstres mesos.

No hi ha el perill que si ve gent de foraa treballar la gent d'aquí quedi relega-da? La contractació és de perfils qualificats,no contractem, per exemple, peonatge. Pera les contractacions hi ha una resolució mi-nisterial on s'estableixen uns codis nacionalsd'ocupació (CNO). No pots buscar el perfilque vulguis, sinó que està acotat. Per tant,si l'administració marca que hi ha determi-nats CNO que es poden cobrir, això signifi-ca que a Espanya no hi ha ningú que vul-gui treballar en aquest perfil. Per exemple,soldadors; a Espanya no hi ha torners o trans-portistes internacionals. Fusters, costa moltde trobar-ne. No anem a buscar advocats operiodistes.

L'entrada de nous països a la Unió Euro-pa afecta el negoci? Sincerament, no. La lliu-re circulació de treballadors no serà efecti-va fins als dos o tres anys. Depèn del país;per a Polònia, són tres anys. Hi haurà un con-trol migratori. Ho fan perquè aquests païsoses puguin aixecar. Si tota la joventut se'nva, qui aixeca el país? T'explico un cas. Quanvam arribar a Bulgària, la majoria eren do-nes. Els homes havien marxat. Bulgària és unpaís similar a Catalunya. Si tota la joventutse'n va, s’hi queden als avis i les dones. Aixòno exclou que aquests estats tinguin facili-tats per a la contractació. Es podria dir quesón comunitaris B. En el cas espanyol va pas-sar igual, quan es van fixar dos anys per ala lliure circulació i després es va escurçarel termini. Espanya no té una cultura de mi-grar. Aquests països, sí, perquè un treballa-dor cobra 200 euros. És normal.

Per a ells, és millor venir amb contrac-te, suposo. També s'ocupen de l'allotja-ment? Contractualment, aquests treballadorsvénen per un any. Aquests senyors estan li-mitats a la província de contractació i a laseva activitat. Si el contracto com a xofer,no pot treballar d'una altra cosa. És un per-mís prorrogable dos anys més i, en aquestmoment, passen a indefinits i tenen un per-mís de residència de dos anys. Un cop hanfet la pròrroga, poden demanar el reagru-pament familiar. N'hi ha de dos tipus: elsimple, per a la residència i el complex, ambresidència i treball. La idea és que, en ser per-sones que no coneixen el país, l'empresariestà obligat els primers quinze dies a pro-porcionar-los un lloc per dormir. I quan co-neixen gent o si ens truquen, els recol·lo-quem en pisos compartits.

S’ocupen de contractes de temporada?

També. Bàsicament, per a l’hostaleria. Aquestsvénen en contracte de 3 a 9 mesos màxim.

Es nota que els romanesos són llatins?Molt, per l'idioma. Hi ha 4.000 paraules igualsal català. El menjar és similar. Ara, en cos-tums són diferents. Són llatins, però, alhora,no tenen res a veure amb nosaltres. S'enténforça, mira (m'ensenya un paquet de Marl-boro light en romanès. L'advertiment sonacuriós: «Fumatul în tampul sarciniri este pe-riculos pentru copil»).

Quina feina sol·licitada els ha sorprèsmés? No hi ha un ofici rar... Bé, una vega-da vam contractar uns ballarins brasilers pera un bar brasiler a Blanes. Van seguir el pro-cediment per contractar extracomunitaris. Pri-mer fas una oferta a l'INEM, i és clar, no vasortir ningú. Llavors ens van trucar perquèels contractéssim una gent que coneixien alBrasil.

El treballador ve il·lusionat? Molt. Li do-nem l'oportunitat de millorar el seu nivellde vida i t'ho correspon. Vénen amb unesmaletes molt grans. Pensa que porten la robaper a tot un any, perquè la seva idea és gas-tar el menys possible per enviar a casa seva.Vénen pobres, no tenen res de res.

Es queden aquí? El 90 per cent dels treba-lladors que portem a Girona, continuen. Hiha un 10 per cent que han tornat, per mil cir-cumstàncies. Fa poquet, un senyor va tor-nar perquè el fill tenia leucèmia i quan s'hacurat, ha tornat a venir. Però ara torna a mar-xar uns dies perquè fa la comunió. És deVarsòvia i allà són molt religiosos. Ha d'anar-hi perquè és sagrat. És molt dur estar unany sense la família, no tothom aguantaaquesta pressió. I a més, la idea és portar tots

els diners a casa seva. A la llarga, crec quetots marxaran.

Ha passejat per països de l'Europa de l'Est.Recomani tres indrets per visitar. M'a-grada molt Sofia (Bulgària). Trobes una avin-guda molt vella, amb pisos com el passeigde Gràcia i penses que d'aquí a 30 anys seràcom el Passeig. Són gent molt qualificada per-què parlen el seu idioma i l'anglès. Varsòvia(Polònia) és una ciutat preciosa. Et fa refle-xionar perquè veus la duresa que ha patit.Entre els soviètics i la Segona Guerra Mun-dial. Pensa que després de la repressió nazi,no va quedar-hi res. Vas pel carrer i veusxapes que diuen: «Aquí en van matar 40; aquíen van matar 20». Allà tots els monuments te-nen les seves flors. Chopin era d'allà i cadadiumenge, quan fa bo, toquen el piano da-vant la seva estàtua. És recomanable anar-hi a l'abril, perquè a l'hivern estan a 13 graussota zero. El paisatge romanès és preciós.Són ortodoxos i les esglésies estan totes pin-tades.

Els polonesos són tan catòlics com diuen?Hi ha esglésies pertot arreu. No he vist maiun país amb tantes esglésies. Tenen fotosde Joan Pau II al carrer i el veneren d'unaforma increïble.

Alguna anècdota? Bé, una vegada, sortintde l'hotel, a Bulgària, ens trobem uns paiosamb un ós. Uns gitanos portaven un ós alcarrer, com si el passegessin. També a Bulgà-ria, vam trobar un bar que es deia Dalí. Te-nia decoració daliniana i feien baile flamen-co. Són gent molt agradable. Com diu el nos-tre eslògan: «El valor afegit són les persones».Per això nosaltres ens ocupem del treballa-dor en qualsevol problema que tingui. Perdamunt de tot, són persones.

Entrevista


ENRIC Àguila Secretari general de Gènesi 2003, s.l., que contracta treballadors en origen

Aquest advocat gironí de 32 anys creu que la contractació en origen pal·lia dèficits laborals decasa nostra. I, alhora, el treballador estranger contractat d’aquesta manera gaudeix de condicionslaborals dignes. Des de l'1 de maig, la Unió Europea s'ha obert a l'Est. Águila defensa que es tin-gui en compte l'individu. El servei de contractació del qual forma part valora molt aquest aspecte.

“Al treballador

li doneml'oportunitatde millorar elseu nivell de

vida i t'hocorrespon.Vénen amb

unes maletesmolt grans.Pensa que

porten la robaper a tot unany, perquèla seva idea

és gastarel menys

possible perenviar a casa

seva.“

“Vénen pobres; no tenen res de res”

TEXT: MOISÈS DE PABLO FOTOGRAFIA: MARC MARTÍ


J osep Maria (Pepe) Martínez Lozano vanéixer a Barcelona l’any 1923 i és un delsgrans aquarel·listes del país. Des del 1950

té el quarter general a Llançà, poble que vaconèixer i del qual es va enamorar uns anysabans en ocasió del servei militar que va pres-tar a Figueres. És fill adoptiu de diverses vi-les de Catalunya i el pròxim 16 de juny ingres-sarà a la Reial Acadèmia de Belles Arts deSant Jordi. És un excel·lent pintor i aqua-rel·lista format a la Llotja, on fou deixeblede Ramon Sanvisens, Ramon Reig i JoaquimTerruella. La seva especialitat és el paisatgei la marina.

És un home amable, obert i galant. Ha viat-jat molt i ha tingut estudis de pintor a Tarra-gona, Montblanc, Campdevànol, el molí delCamp de Criptana, París, Figueres, Terrassai Llança. Més que pintor li agrada definir-secom a creador (és a dir: independent, lliu-re, genial). Manté als 81 anys una activitat in-cessant i una permanent inquietud pel mónsensual de la pintura: «S’han de fer coses queet captivin mitjançant els sentits». Conservaels aires de bohemi que un dia el duguerena deixar-se empresonar per la llum i el marde Llançà. Darrerament ha estat notícia per-què el poble de Montblanc en ocasió de laboda reial ha obsequiat el futur rei d’Espan-ya (que té el títol de duc de Montblanc) ambun quadre seu.

APUNTS BIOGRÀFICSAls 14 anys es va posar a treballar en una bo-tiga de vetes i fils del carrer de Sant Pere deBarcelona. Va començar a pintar per podertrencar un festeig: «Per no haver d’estar ambella, li deia que havia d’anar a pintar, fins queal cap d’un mes em va deixar estar». Martí-nez Lozano va quedar atrapat per sempre pelverí de la pintura. Als 18 anys es va apuntara l’Escola del Clot del districte 10 amb el mes-tre Domingo Solé. L’any 1946 va fer el Ser-

vei Militar a Figueres. Des de la capital del’Empordà va conèixer Llançà i se’n va ena-morar: del mar d’amunt, del poble i de lesbarques. El 12 d’octubre va fer la primera ex-posició, a la Sala Icària de les Galeries For-tunet de Figueres.

Quan li va dir al pare que volia ser pintor,el va fer fora de casa: «En aquella època eraun ovella negra tothom qui es dedicava a ac-tivitats artístiques». Era l’any 1949. Va passarper Figueres, Montblanc, Ripoll, Campdevà-nol... Es guanyava la vida fent ceràmica, es-tampació, publicitat... «Treballava de tot perpoder pintar». L’any 1951 va anar a Venèciaamb una beca de la Diputació de Girona.

Va arribar a Montblanc l’any 1954 atretper la biennal de pintura que convocaval’Ajuntament. Hi va obrir un estudi que duiaper nom El Cau. A la porta hi va col·locarun rètol ben aclaridor que deia: «Si teniu setentreu, veureu art i bon vi». Martínez Loza-no ha deixat molta obra al poble, fins i totusada per pagar deutes a la fonda. De fa-mós hi ha tornat i no només ha pintat lamuralla centenària de la capital de la Concade Barberà sinó que a més l’han fet propie-tari de la porta del Castlà.

Als anys 60, pintant a la platja de Llançàuna noia en biquini va ser detingut per laGuàrdia Civil. Participava de ple en la bonavida d’aquells anys. Muntava shows a can Na-rra i a la platja, vivint la bohèmia artística queli proporcionava una aura especial.

L’any 1963 es va traslladar a Terrassa i vaentaular gran amistat amb els Amics de lesArts. Hi té residència fixa. El 27 de maig de1999, li van concedir la medalla de la ciutaten categoria de plata per «la labor cívica il’enaltiment de Terrassa». L’any 1969 va ferun viatge a El Toboso (Ciudad Real). Hi vacomprar un burro i va fer el camí de torna-da amb burro d’El Toboso a Terrassa: «Vanser 730 quilòmetres. L’animal anava ben ali-

mentat però corria poc. Duia la bandera deTerrassa penjada. L’ensenya de Terrassa con-té les quatre barres, i era l’any 1969!».

El 1975 va rebre el Premio Nacional deAcuarela. Ha estat l'impulsor del Museu del'Aquarel·la-Fundació J. Martínez Lozano deLlançà (1989). Fou president de l'Agrupaciód'Aquarel·listes de Catalunya (1994-98).

LA SENSUALITAT DE LA PINTURAVostè diu que pintar és un acte sensual...Quan hi ha una dona, la veus i t’agrada, gi-res el cap i la mires. Perquè atreu, hi ha unasensació. En el pintar hi ha d’haver una vibra-ció. De fet, hi ha l’artista i hi ha el pintor. Elpintor és allò de «qui paga mana». No pot cre-ar. El creador, en canvi, fa el que vol, inventa,combina... però necessita una trempera. Sen-se trempera no hi ha res. És com quan aga-fes una persona i l’acarones bé, que diu:«Pepe, no paris!». En canvi si només la toques,diu: «No m’emprenyis!». Pintar és sensuali-tat, és llenguatge, és color, és textura... El quepassa és que avui trobes pintors que sóncatedràtics i que a més desconeixen la matè-ria. Són com els cuiners que no saben el gustque té un all, una patata o una bleda. Cui-nen per sistema. S’ha de saber la matèria quees treballa, la densitat, les vibracions.

L’artista ha de fer vida d’artista? En el meupunt de vista això és com la gent que estàtipa d’anar al llit i no saben com fer l’amor,tenen una matèria i no la saben fer seva,fan com els conills. La sensualitat és un jocen què pots arribar al final, però si comen-ces pel final a la primera part t’ofegues. Sipintes per viure no pots crear. Has de viureper pintar i pots fer el que et dóna la gana.Una dona mig arremangada provoca; i nuano diu res. El quadre no es pot acabar, sil’acabes ja està dit tot. No omple. L’has dedeixar mig acabat, però mig insinuat. D’aques-

Pepe Martínez LozanoArtista i aquarel·lista

TEXT: JORDI VILAMITJANA I PUJOL FOTOGRAFIES: MARC MARTÍ I JAUME PURCALLAS

Instal·lat a Llançà des del 1950, però estretament relacionat amb altres poblacions catalanes,està considerat un dels grans aquarel·listes del país; defensa que la pintura és sensualitat.

Dades

Josep Maria Martí-nez Lozano ,«Pepe», va néixer aBarcelona el 29 demarç de 1923.

El pare es deia San-tos Martínez i feiade mosso de magat-zem. La mare, PilarLozano , era mes-tressa de casa.

Té una germana,Mercè Martínez Lo-zano (1924).

Està casat amb Car-me Bartolomé , deBellmunt (Tarrago-na), mestressa decasa. Es van casarl’any 1952.

Tenen una filla, Ma-ria Carme MartínezBartolomé (1954),funcionària d’Hisen-da. Tenen un nét.

ta manera, l’artista permet que el públic pu-gui participar, dialogar i interpretar el quadre.

Se’l reconeix com un gran pintor de bar-ques. Quina és la sensualitat de les bar-ques? Tot té una edat. Trobes una dona de16, 17 o 18 anys, te la mires i és una dona ité un sí senyor; però quan té 50 anys o sei-xanta ja no és el mateix. Les barques que jopintava abans eren dones joves. Ara les bar-ques són plastificades, no tenen gràcia, no te-nen mida, naveguen per navegar. Abans hihavia els llaguts, que encara que no nave-guessis, un cop mirats, els admiraves.

Ha viscut intensament la vida? He viscutmoltes experiències. Fins i tot a la meva edat,gràcies a Déu. Arribes a aquesta edat carre-

gat de sensualitat (no dic sexualitat).Tinc lateràpia perfecta del que és la sensualitat. Hiha molta gent que no saben què és, perquèquan passen per aquest terreny són viejos ver-des, són ridículs. En canvi, si tens la sensa-ció en potència, vibres de diferent manera.Quan d’una cosa en tens prou, has de re-conèixer-ho.

Quins mestres ha tingut i ha conegut? Araestà ple de pintors, però jo he viscut la gransort que quan vaig arribar aquí hi havia gentmolt bona: Ramon Reig, Evaristo Vallès, enSibecas, Bonaterra..., gent molt bona. Sibe-cas, si hagués viscut fins avui, seria com enDegas o en Cézanne. El que passa és que lafama se l’ha enduta tota en Dalí. En Dalí ésaigua calenta i prou. Com a artista et treusel barret, però vius més la ferralla d’en Dalíque res més, vius el nom... En Dalí va morirabandonat i sol. Tenia un cercle invisible deguadaespatlles i ell vivia en un món de tea-tre. Això, independentment que et puguistreure el barret, perquè els mestres no en-senyen, s’aprèn d’ells.

Per què Llançà? Potser el destí. No sé perquè. He viscut a Llançà l’antagonisme entreel port i la vila i ara ha passat el temps i totcontinua igual. Però abans el port era el po-bre i el poble era el ric i ara és al revés, elric és el port i el poble és més pobre... Apart d’això, són molt bona gent i molt agra-dables, però amb un nivell cultural molt re-duït. A Terrassa hi ha una potència social,intel·lectual, cultural, que aquí no hi és. Latrobes a faltar... Però jo visc per pintar, percrear. I aquí puc crear bé. Estic treballantper a una exposició del Rusiñol, però desprésja només prepararé la meva col·lecció i prou.

Quin pintor clàssic li agrada? El que ésbo és bo. Encara que l’agafessis xinesa, alema-

nya o francesa la que és dona-dona te la mi-res i patines, però la que no... Picasso quanté un nom és que val. Era molt intel·ligent,per la seva evolució, en què va saber reco-llir molt bones influències. Tot això, sumatal seu personal segell i a l’ajut de bons mar-xants. Depèn de com es moguin els marxantspots tenir una categoria o una altra. Això éscom quan tu vas a Sarrià i ho pagues; per-què quan vas al carrer de les Tàpies, paguesdos rals. Tot això és filosofia barata...

Sempre anem a parar al mateix tema, no?És clar. I que duri! Si no, és que estàs fotut.

Ha creat escola? Per desgràcia, sí.

Per desgràcia? Sí, perquè hi ha una cadena

de xupatintes horrible. Avui tot són succe-danis. Succedanis horribles. De pintors, n’hiha molt pocs. Tinc alumnes per anar subsis-tint. Un gra d’aquí, un gra d’allà, de mica enmica omples la pica. He tingut sort perquè hesabut cultivar i conservar gran amics. El quesí que tinc són amics, gran amics. No tot-hom qui vol pot ser acadèmic. És una satis-facció que els amics em corresponguin. El fetque em facin acadèmic també honora els meusamics.

Vostè està satisfet de la seva vida? Sí, nome’n penedeixo pas.

No se’n penedeix de res? De res. Visc bé.L’avantatge que tinc és que tinc el cap moltclar, massa clar, perquè sé el que és bo i elque és dolent. Si vius de la vanitat que tot elque fas és bo, vius en un cercle molt reduït.He esborrat més quadres que no pas n’he pin-tat.

S’ho ha passat molt bé pintant? Sempret’ho passes bé quan sents alguna cosa. Delquadre, hi ha la composició, el colorit, la tex-tura, tot engreixa i compta.

Sempre ha pintat el que li ha semblat?Sempre. Una vegada vaig pintar un quadremig encàrrec de 21 metres quadrats al Salód’Actes de Montblanc. Jo em pensava queanava trompa perquè va sortir d’una mane-ra rara que ara no faria. Trobar el gust de pin-tar és com posar-se calent, que és fàcil, peròsi no arribes al clímax vol dir que no ha arri-bat res. En un quadre quan resols els pro-blemes és quan tens la sensació d’haver acon-seguit alguna cosa.

És una persona creient? Creus en el quesents i en el que fas. Jo veig les coses méssimples.

Vostè transcendirà segur en els seus qua-dres... Per força.

I això és una cosa que molta la gent lienveja, suposo... Sí, perquè hi ha passió.És com tot. Jo aprenc molt de les dones per-què les dones fan el paper de tonta però mol-tes vegades quan tu hi vas ella ja en torna.Alerta! Això de pintar i ser alguna cosa, no.S’ha de ser modest, simple, i prou. Ser mimósi carinyós amb el que estàs fent. Dialogar...

I viure a l’instant...És clar. Potser la sort quehe fet de treballar amb vetes i fils és quetoco la roba i dic: això és batista, això és seda,és cotó. Ho tacto. És com agafar el paper i direl dibuix del paper. Ser conscient d’allò quees toca és molt important, perquè llavors et

diuen allò de «Ai, Pepe, no paris!». No falla,perquè no calen catedràtics per pintar aqua-rel·les. Jo sé el que és l’aigua. Sé què és to-car un cul. Toques un cul així i et foten unahòstia, però si ho fas així: «No paris!». Tot éssensualitat.

Tornem a ser al començament... Tot éssensualitat. El que digui que no, és mentida.Amb el vestit és igual, pots ser coqueta i ele-gant, provocador... però si ets xapucer, ma-lament! No cal estudiar batxillerat per expli-car aquestes coses.

El preocupa el que passa al món? Sí. Es-tem tornant a la torre de Babel, perquè abansper fer córrer un teler feien falta vint homes;ara un de sol ho fa tot amb l’ordinador. Peròel teler va mentre hi ha corrent, perquè sino, se’n va a la merda tot. Això és una de-cadència. La gent no sap ni calcular. Hi hamolts idiomes, molta gent diversa, una granconfusió.

Creu en els canvis polítics que hi ha ha-gut darrerament al país? El país va pitjor,perquè la gent ha deixat de viure la vidareal. Viuen el dia, hipotecats i si els falla al-guna cosa, s’ofeguen en la hipoteca. Vés aMatadepera i altres llocs i veuràs que elspropietaris de moltes cases són les caixes iels bancs.

Martínez Lozano ha viatjat molt? Sí. Sen-se gastar ni un puto duro conec tot Itàlia, totFrança, Anglaterra, Mèxic, Romania... senseni un duro. És com aquesta casa, que erauna ruïna i l’he anat restaurant, no sé com,per això en dic la casa dels miracles perquèla vaca no dóna per a tant. Però com queno jugo, no sóc putero (m’agraden les dones,però no sóc putero), no gasto... És així defàcil.

Reportatge


– Llançà: Odio laparaula «perllançar».

– Figueres: És lacapital de l’Em-pordà.

– Girona: És unacosa antiga, unabarreja entre mo-dern i clàssic.

– Barcelona: Unpoble escanyat.

– Catalunya: Ésmolt important.

– Espanya: Un po-purri.

– Europa: Viu derenda.

– Àfrica: Molt senti-mental.

– Amèrica: T’ho re-galo.

– Franco: Un peçad’història.

– Suárez: Va marcaruna època.

– González: Una al-tra.

– Aznar: Te’l regalo.

– Pujol: Un visiona-ri.

– Maragall: Un queviu de renda.

– «Parlant no m’en-tenen; pintant emcomprenen».

– «Pintar és sensua-litat. Si has de pren-dre viagra està car-dat».

– «Pintar és trempar,vibrar. El que notrempa no fa diana».

– «Visc de mirades.Sóc un pobre ric. Nonecessito res. Enca-ra porto la sotana dela modèstia».

– «Visc per pintar».

Ben literal

Frasesamb història

El periodista i escriptor José María Irujo(Pamplona, 1955) fa molts anys que in-vestiga el terrorisme a l’Estat espanyol.

Primer va ser ETA i, en conseqüència, tam-bé el GAL; i darrerament Al-Qaeda, que qua-lifica com «la principal amenaça per a tot Oc-cident al segle XXI». En aquesta entrevista,sosté que els serveis d’intel·ligència espanyolsvan fallar en els atemptats de l’11-M a Ma-drid.

Perquè es faci càrrec del tipus d'entre-vista: l'11-M és el segon assalt de l'11-S?És el primer atemptat que Al-Qaeda perpe-tra a Europa amb èxit, encara que el 2000va intentar volar el Parlament d'Estrasburg.

Quan va saber vostè que l'atemptat erad'Al-Qaeda? Estava esmorzant i, només d’es-coltar la notícia per la ràdio, vaig comentara la meva dona la coincidència de quatreavions i quatre trens, així com del dia 11.Després, i per les hipòtesis policials, vaig pen-sar en ETA. El divendres, les sospites fun-dades ja requeien sobre Al-Qaeda.

Quantes vegades ha repetit des de llavors«ja us ho vaig advertir»? Seria pretensiós,va contra la meva manera de ser. Malgrat això,fa més de tres anys que investigo, i un diu-menge vam obrir el diari amb el titular «Al-Qaeda convertirà Espanya en la base prin-cipal de la seva xarxa a Europa».

Les amenaces van ser preses a broma.Es va subestimar l'amenaça real. Vam repe-tir per activa i per passiva que Espanya noera la rereguarda d'Al-Qaeda. En canvi, elsinformes policials admetien que la Penínsu-la era base logística, però s'afegia el comentarique no tenia caràcter operatiu.

Hem d'espantar-nos tots, o només els pe-riodistes que investiguen el terrorismeislamista? No tinc por, només fascinació perun monstre de mil caps. Pel que fa als ciu-tadans, la cosa més responsable seria expli-car-los la veritat. Sobre això, les declaracionsmés correctes que he sentit corresponen alcap de la policia de Londres, dient que «unatemptat al Regne Unit és inevitable».

Al-Qaeda ha vingut per quedar-se. Al-Qa-eda no ha fet més que començar. Serà pre-sent per sempre més en les nostres vides,perquè és un enemic imbatible amb el qualno hi ha cap negociació possible.

És pitjor que ETA? Molt pitjor. Grups ter-roristes com ETA o les Brigades Roges hand'atemptar permanentment. Al-Qaeda no sentaquesta peremptorietat, no té pressa. El tempsmusulmà és diferent del nostre.

Havia d’haver detingut el jutge BaltasarGarzón Jamal Zougam (un dels suposatsresponsables dels atemptats de l’11-M)quan el va citar el 2001? En un Estat de Dretno es pot detenir persones per meres sospi-tes. Cal posar les dades en la balança, i l'e-quilibri és molt difícil.

Quins van ser els errors més greus de l'11-

M? N’hi va haver dos, tots dos per una ava-luació dolenta de la informació disponible.Després de l’avís d'un jutge francès, es va re-gistrar la casa de Zougam, però no se’l va de-tenir. I els marroquins també van donar elseu nom després dels atemptats de Casa-blanca.

Quants terroristes dorments hi ha ara aEspanya? La policia investiga més de 200persones vinculades a grups islamistes radi-cals.

Tenim una bona policia? Ha estat eficaç,perquè Espanya registra el major nombrede detencions lligades a Al-Qaeda, més de40. L'11-M va fallar la intel·ligència, i és unfracàs important.

Si el CNI no investiga casos de corrupció,segons vostè va informar, ni tampoc Al-Qaeda, per a què serveix? Espero que ser-veixi per a alguna cosa, encara que l'examendels seus informes propicia alguna desil·lu-sió. Sovint estan trets de diagnòstics i anàli-sis de la mateixa premsa. Es magnifica els es-pies.

La investigació es pot veure llastada pelracisme? Els investigadors de l'11-M són moltprofessionals, seleccionen bé i als detinguts

se'ls han trobat indicis molt inquietants. Unaaltra cosa és la càrrega penal.

Hi ha advocats que han abandonat la de-fensa dels integristes. Creien a cegues enla innocència dels seus clients, però des-prés de presenciar l'11-M, han deixat els ca-sos per pudor o ètica professional.

La corrupció d'Occident paga els atemp-tats islàmics? La pobresa és una excusa,però no un argument necessari per a aquestsgrups. Les fatwas demostren un odi contratot el que és occidental, i contra qualsevolcultura diferent de la islàmica.

Entrevistaria Bin Laden? Sincerament, nom’atreu. Durant els anys que vaig investigarETA, mai vaig entrevistar cap etarra.

Com a descobridor del «cas Roldán», pre-veu nous sismes en el PSOE? Vull creureque el PSOE va aprendre la lliçó i va que-dar vacunat, encara que el perill continualatent.

Hans Blix (cap dels inspectors de l’ONUa l’Iraq) va dir que la capa d'ozó el preo-cupava més que Al-Qaeda. En la meva hu-mil opinió, Al-Qaeda és la principal amenaçaper a tot Occident al segle XXI.

Entrevista


JOSÉ MARÍA Irujo Periodista

Va investigar ETA durant molts anys –La derrota de las armas–, va desemmascarar l’exdirector ge-neral de la Guàrdia Civil Luis Roldán quan estaven a punt de nomenar-lo ministre, va seguir lapista nazi a Espanya –La lista negra– i va avisar llargament sobre el perill d'Al-Qaeda. Tant alGrup 16 com al diari El País, el navarrès José María Irujo no ha deixat mai d’investigar l’actualitat.

“No tinc por,

nomésfascinació per

un monstrede mil caps.Pel que fa als

ciutadans,la cosa mésresponsable

seria explicar-los laveritat. Sobre

això, lesdeclaracions

més correctesque he sentitcorresponenal cap de lapolicia deLondres,

dient que «unatemptat al

Regne Unit ésinevitable».

“

“Al-Qaeda no ha fetmés que començar”

TEXT: MATÍAS VALLÉS

Infograma


GRÀFIC: MARTÍ FERRER/TEXT: ALFONS PETIT

RELACIÓAMB LASALUT

1EL FETUSLa postura més habitual, sobretotentre les dones. De costat i ambles cames i els braços encongits.

Caràcter: Les persones queadopten la postura fetal solen serfortes en aparença, però sensibles

en el fons i molt tímides.Salut: Els experts aconsellen

canviar de postura sovint durantla nit, per aconseguir una correctacirculació del flux sanguini. A més,

per no provocar danys a lacolumna vertebral el coixí ha de

ser prou alt perquè la columna, elcoll i el cap es mantinguin alineats.

Un estudi relaciona sis postures típiques per dormir amb la personalitatde l’individu; l’experiment va analitzar la conducta de mil persones.

L’estudi del professorIdzikowski estableixuna relació directaentre la manera dedormir i la salut de lapersona. Així,depenent de la posicióen la qual unapersona acostuma adormir, és méspropensa a patirproblemes en elfuncionament dediversos òrgans, comara el cor o l’aparellgastrointestinal.Aquesta relació l’avalael conjunt de lacomunitat científica,que en canviqüestiona que espugui establir unarelació directa entre lamanera de dormir i lapersonalitat del’individu, com sostéel professor britànic.

PERSABERCOM ETSDORM

41%

4 EL SOLDATTotalment estirats, sobrel'esquena i amb els braçosenganxats al cos.Caràcter: Persones tranquil·les ireservades; no els agradal'enrenou i solen establir normesfèrries per a ells i per a la resta.Salut: Indueix al ronc i a lesapnees del son (pauses en larespiració), que augmenten latensió arterial i els problemescardiovasculars. Pot causarproblemes gastrointestinals, iresulta perillosa per als obesos(dificulta la respiració).

8%

2 EL TRONCConsisteix a dormir sobre undels costats del cos, amb elsbraços enganxats al tronc.Caràcter: Les persones quedormen d'aquesta maneraacostumen a ser molt sociablesi els agrada formar part d'ungrup. Són molt crèduls i confienamb facilitat en els desconeguts.Salut: De la mateixa maneraque passa amb la postura fetal,és aconsellable modificar laposició durant la nit per noimpedir el pas del flux sanguinii evitar problemescardiovasculars.

15%

6 L’ESTRELLADE MARLa persona dorm estirada sobrel'esquena, amb els braçosestesos cap enrere al voltant delcoixí.Caràcter: Les poques personesque dormen d'aquesta manera,fan amics de manera ràpida ifàcil perquè sempre estandisposats a escoltar i ajudar elsaltres. No els agrada ser el centred'atenció. Salut: Presenta elsmateixos problemes esmentatsen el cas de la postura del soldat.

5%5CAIGUDA LLIUREÉs poc comú adoptar aquesta

postura, cap per avall, amb elsbraços al voltant del coixí i el cap

girat cap a un costat.Caràcter: Acostumen a ser

persones sociables i nervioses.No els agraden ni les crítiques ni

les situacions extremes.Salut: Aquesta postura pot resultar

perjudicial per a les vèrtebrescervicals. Per evitar aquest risc,convé canviar de posició sovintdurant la nit. Dormint d’aquesta

manera també és possiblel'aparició de casos de bruxisme.

7%

EL NOSTÀLGICDormir de costat però amb els

braços separats del cos i estiratscap endavant.

Caràcter: Acostumen a serpersones obertes a la resta del

món, però que també sónsuspicaces i cíniques. Un cop

han adoptat una decisió és difícilque canviïn d'idea.

Salut: Possibles complicacionscardiovasculars si no es modificala postura durant la nit; igualmentes pot produir bruxisme, anomaliaque s’origina quan es fan xerricar,

inconscientment, les dents.

13%3

22%

16% 15%9% 8%

Els alemanys són els europeusque més fan la migdiada

Alemanya Itàlia GranBretanya

Espanya Portugal

CONSELLSPER A UNBON SON– Evitar les migdiades,excepte una de 15-20minuts de duradaalmenys vuit horesdesprés d’haver-sedespertat.– Realitzar exerciciregular cada dia; ésimportant acabarl’exercici almenysunes sis hores abansde ficar-se al llit.– Prendre un banycalent de manera quela temperaturacorporal s’apugi dosgraus durant trentaminuts, unes dueshores abans d’anar adormir.– Aixecar-se a lamateixa hora els setdies de la setmana.– Si es consumeixalcohol s’ha de fer enquantitats moderades,perquè l’alcohol potfragmentar el sondurant la segonameitat de la nit.– Girar els rellotgescap a la paret; si lapersona es despertade nit ha de pensarque no val la penasaber quina hora és.– No ficar-se al llit niamb massa gana nimassa plens.– Mantenir l’habitaciófosca, silenciosa, benventilada i a unatemperaturaconfortable.– La lectura abansd’apagar el llum potresultar útil sempreque el seu contingutno estigui relacionatamb la professió de lapersona.– No utilitzar eldormitori per aactivitats que puguinconduir a un estatd’alerta prolongat,com ara de lloc detreball.RAMÓNSÁNCHEZ OCAÑA.

CADA COPES DORMMENYSEls canvis d’hàbitsque ha experimentatla societat i diferentsproblemes de salutprovoquen que,segons els estudisque es realitzenperiòdicament, al’Estat espanyol esdormi cada copmenys. Aquestacarència de sonnocturn eracompensada permoltes persones ambla migdiada, unapràctica que, malgrataixò, també va debaixa a Espanyamentre que augmentaen d’altres païsoseuropeus (veure gràficinferior). La manca deson, o la mala qualitatdel son per alguntrastorn, pot tenirgreus conseqüències(accidents de trànsit,problemes de salut...).

Aquesta frase és del professor britànic Chris Idzikowski, director del Centred’Avaluació del Son de Londres, i responsable d’un estudi en el qual s’analitzensis postures típiques a l’hora de dormir i la seva relació amb la personalitat.

«Som conscients del llenguatge del nostre cos quan estem desperts,però és la primera vegada que se suggereix que una postura inconscientpot revelar alguna cosa sobre nosaltres»

Establimentsantics


Diuen que Domènec Bonet i Fa-rriol era molt aficionat a les her-bes aromàtiques i que va ser l’in-

ventor del famós licor estomacal queporta el seu nom. De fet el va crear ell,però hi ha qui assegura que va rebrealgunes recomanacions d’un monjo ita-lià. En tot cas, l’empresa va néixer alcarrer de Sant Pere de Sant Feliu deGuíxols. Amb un vell alambic, Domè-nec Bonet anava destil·lant les plan-tes i n’extreia el licor que, amb el temps,va esdevenir potser el més famós deCatalunya, conjuntament amb les Aro-mes de Montserrat. La fabricació eralocal i totalment artesana.

El seu fill, Ramon Bonet i Coll, va serqui va comercialitzar el licor, que vaobtenir un diploma d’honor a l’Expo-sició Internacional de París de l’any1897. També l’any següent, el 1898, livan atorgar la Medalla d’Or de l’Acadè-mia d’Inventors. Durant molts anys,l’estomacal Bonet va anar recollint pre-mis i diplomes arreu i adquirint unafama molt considerable, ja que a co-mençaments dels anys 1900 estava demoda –en les famílies benestants–,prendre una mica de licor estomacalo digestiu després d’haver fet un àpatd’aquells que s’anomenaven de «festamajor».

El 12 de febrer de 1936, Ramon Bo-net i Coll va convertir l’empresa ensocietat anònima: va passar a dir-se Ra-món Bonet, s.a.. Al cap de poc tempsva esclatar la Guerra Civil i, encara quela casa no va tancar mai les portes, es vanveure obligats a destil·lar el licor estomacalals soterranis del carrer de Sant Pere perpor dels bombardejos.

CANVI DE DOMICILIA la postguerra continuen treballant al car-rer de Sant Pere, d’on l’empresa marxa l’any

1955 per anar al lloc on és ara, al número65 del carrer del Mall, que abans es deiacarrer de Sant Antoni. A la nova seu la pro-ducció canvia. Sense deixar de destil·lar l’es-tomacal Bonet, que era l’«estrella» de la casa,fabriquen aiguardents i licors com el Co-brandy Bonet, el rom Trapitche Cubano ialgunes ginebres.

Ramon Bonet i Coll va tenir tresfilles: Josefina, Teresa i Carme Bo-net i Arxer. Ramon Bonet va ser al-calde de Sant Feliu de Guíxols i vamorir l’any 1940. El va succeir a l’em-presa el seu gendre, Manel Vidal, ca-sat amb Josefina Bonet, però va mo-rir molt jove. L’any 1955 es fa càrrecde l’empresa Josep Pi i Gispert, ca-sat amb la filla petita de Ramon Bo-net, Carme. L’empresa continua ambla seva creixent producció fins queentre els anys 1960 i 1970 l’«estoma-cal» Bonet es converteix en el licorde moda en molts establiments, i arri-ba a ser consumit, amb glaçons, endiscoteques i locals nocturns.

El 1974 mor Josep Pi i Gispert il’empresa passa a ser regida per Jo-sep Pi i Bonet, que és la quarta ge-neració de la família. Amb ell s’am-plia la gamma de licors de fruita. L’any1977 el Govern espanyol publica undecret pel qual es posa en marxa elCódigo Alimentario Español, queprohibeix, a l’àmbit estatal, que de-terminades begudes portin en la sevaetiqueta la denominació d’«estoma-cal», «tònic», «digestiu», «reconstituent»o «cordial». Llavors va ser quan el li-cor Bonet va passar a denominar-se«destil·lat», però la gent, els consu-midors, continuaven dient-ne «esto-macal».

Josep Pi i Bonet es jubila i agafael relleu el seu fill, Josep Pi i Martí-nez (la cinquena generació) amb el

qual es perd el cognom Bonet, però natu-ralment es manté el producte. Josep Pi tédos fills, Eudald i Gerard Pi i Costa, que se-gurament continuaran amb el negoci. L’em-presa té com a símbol una baldufa en totsel seus logotips i a les ampolles. Això es deual fet que Ramon Bonet destil·lava tambél’anís El Trompo.

Destil·leries BonetSant Feliude Guíxols

El que va començar l’any 1862 amb un simple alambic perdestil·lar herbes aromàtiques ara és tota una fàbrica de licors i

d’aiguardents; el famós «estomacal» Bonet és el producte estrella.

Història

L’empresa té elsseus inicis quanDomènec Bonetcomença a des-til·lar herbesaromàtiques i«inventa» un li-cor estomacalque, de segui-da, té una granacceptació en-tre la gent. Hofa de maneraartesanal i a es-cala local. Elseu fill és quicomercialitza lamarca i obté di-versos premis ireconeixementsinternacionals.Més tard l’em-presa ja agafauna gran em-penta i traslladala seu social alcarrer del Mall.

Origen1862.FundadorDomènec Boneti Farriol.PropietariactualJosep Pi i Martí-nez.TreballadorsActualment, 8.ActivitatDestil·lació ielaboració de li-cors de fruita iaiguardents.

TEXT I FOTOGRAFIES: JOSEP MARIA BARTOMEU

Ripoll acaba de celebrar la festa major de-dicada a Sant Eudald, un moment ex-cel·lent per visitar la capital del Ripollès,

però avui encara hi ha una altra molt bonaoportunitat, perquè s’hi celebra la Festa Na-cional de la Llana i el Casament de Pagès, unaocasió de reviure l’activitat tradicional delspastors d’ovelles i de les feines que hi esta-ven vinculades. Tal com explica l’Ajuntamentde Ripoll a la seva pàgina web, la festa, «or-ganitzada pel Centre d’Iniciatives i Turisme(CIT), se celebra a mitjan maig, i pretén re-viure els costums ancestrals de la tosa delsxais i d’un casament tradicional de pagès». Iafegeix que «el principal atractiu de la festa–a més de la mostra folklòrica– rau en el fetque l’enllaç sol ser verídic i compta amb lapresència de destacades personalitats del paísque actuen com a padrins de noces. La fes-ta es complementa amb un mercat de pro-ductes artesanals i una trobada de brocan-ters i antiquaris».

Qualsevol moment és bo per anar a Ri-poll, perquè la ciutat està situada en un en-torn de gran bellesa natural i perquè a mésté un patrimoni valuosíssim, en el qual des-taquen el monestir de Santa Maria i un nom-bre important d’edificis d’arquitectura mo-dernista. La gastronomia de la zona és unatractiu més, al qual s’hi pot afegir el mante-niment de celebracions tradicionals com lafesta que es fa avui, amb activitats que co-mencen al matí i que s’allarguen tot el dia.

DUES CELEBRACIONS EN UNALa Festa Nacional de la Llana i el Casamenta Pagès rememora dues celebracions tradi-cionals. Per un costat, fa reviure la vida delspastors d’ovelles i dels oficis vinculats ambaquesta activitat: així, a la festa es fan de-mostracions d’esquilar ovelles, de picar la lla-na per netejar-la i esponjar-la en el procésd’elaboració de matalassos, i de cardar la lla-na i filar-la usant les filoses.

Pel que fa a la festa del Casament a Pagès,

recull el costum dels masos benestants en elmoment de la celebració del casori entre l'he-reu i la pubilla de dues cases de pagès. Aques-tes cerimònies tenien un caire popular ambla presència dels veïns, un esperit que es volrecuperar amb la celebració de la festa, en

la qual els contraents es vesteixen amb laindumentària tradicional i es passegen a ca-vall per Ripoll, acompanyats per un seguicifins al monestir de Santa Maria, on se cele-bra la cerimònia. Un cop finalitzada, la pare-lla convida el poble a menjar coca i llonga-nissa i a beure vi amb porró.

En l’edició d’aquest any, els actes de lafesta comencen avui al matí amb la cercavi-la amb l'orquestra Principal de Berga, l’EsbartDansaire Marboleny de Les Preses, els Cas-tellers de Mollet, grallers, geganters... Tot aixòés el pas previ per a l’arribada del ramat i latosa dels xais. La festa del casament a pagèscomença, també al matí, amb la recollida dela núvia per part del seguici del nuvi, que esfa a la plaça Gran. Posteriorment el seguicisegueix cap al monestir de Santa Maria, on secelebra el Casament a Pagès.

Posteriorment, a la plaça de l'Ajuntament,totes dues celebracions s’uneixen amb l’ac-tuació dels esbarts i les colles geganteres, laconfecció d’un matalàs, la demostració de fi-ladores i l’ofrena de la llana, i el convit delcasament (es reparteix coca i llonganissa alsassistents) i audició de sardanes.

Les activitats continuen a la tarda, amb méssardanes i diverses actuacions de grups folklò-rics i tradicionals. I durant tot el dia encarahi ha un mercat de pagès i una fira de bro-canters.

Rutes per lescomarquesgironines11 DominicalDiumenge 16de maig de 2004

Reviure el passatRipoll celebra avui la festa en la qual recupera la manera de viuredels pastors d’ovelles i els oficis relacionats amb aquesta activitat i

també la cerimònia dels matrimonis en els masos benestants.

La Festa Nacional de la Llana i el Casament a Pagès

Telèfonsi adrecesd’interès

– Ajuntamentde Ripoll , Pl. del’Ajuntament, 3.972 71 41 42www.ajripoll.org

– Oficina de Tu-risme de Ripoll ,Plaça de l’AbatOliva, s/n.972 70 23 51

– www.elripo-lles.com

No hi ha cap dubte que, des de fa uns anys, elllobarro és, amb el lluç i el turbot i per damunt

del llenguado i el mero, un dels peixos «fins» mésapreciats pels consumidors de casa nostra. Té proumèrits, per descomptat. La seva carn blanca, fer-ma, ofereix un gust tan deliciós com tènue; aques-ta última qualitat fa que, encara que s'hagin creatfórmules complicadíssimes per cuinar-la, les quemillor li van siguin les més senzilles. Fa gairebéun segle, el gallec «Picadillo» ja va escriure: «Tantaquest peix com el turbot (...) són d'un gust deli-cat i d'una finor extraordinària. Per això a la cuinano s'utilitzen més que cuits, ja que preparar-los d'u-na altra manera és fer-los perdre gran part del seumèrit. Ara sí, en aquesta forma són susceptiblesde ser presentats amb multitud de salses que aju-den a fer-los encara més fins i agradables». Una micaradical, però tenia raó. Malgrat això, durant molttemps la recepta reina per al llobarro va ser la moltfrancesa llobarro al fonoll –bar au fenouil–, fórmulasens dubte excel·lent, però en la qual, al final, elllobarro tenia gust de fonoll; i el fonoll té una forçacapaç d'arrasar qualsevol gust, més encara un detènue com el del llobarro.

El nostre protagonista té molts noms. El científicés Dicentrarchus labrax. Llobarro, com poden su-posar, ve de llop, i fa referència a la seva voraci-tat. En castellà se’n diu lubina; els gallecs acostu-men a anomenar-lo robaliza, especialment els queno són molt grans. És robalo i róbalo en altres zo-nes de l’Estat espanyol, i llop a les Balears... Els fran-cesos en diuen, segons on, bar o loup; no són elsúnics que recorden el llop, ja que els alemanys elconeixen per Wolfsbarch. Per als anglesos és sea-bass, i els italians l’anomenen branzino o spigola.Viu en tota mena de fons marins, però també en-tre aigües i en superfície. En tot cas, és peix costa-ner, d'aigües poc profundes, que prefereix netes.No li importa endinsar-se en les desembocaduresdels rius. Força gregari, és un gran depredador, ques'alimenta sobretot de peixos petits. És relativament

abundant... encara que ara es pot comprar «per catà-leg», si es tracta d'exemplars procedents de l'aqüi-cultura. La cria de llobarros en captivitat és molt an-tiga: ja els romans la van practicar amb èxit. Peròles coses no han canviat gaire: al segle I, el gaditàLuci Juni Moderato Columela, que en la seva mo-numental De re rustica dóna sàvies instruccions pera la seva cria, no deixa d'advertir que, de tota ma-nera, els «exquisits» romans rebutjaven aquests llo-barros i preferien els pescats «entre els dos ponts»del Tíber, el Milvius i el Sulbius.

Ja que som a la primavera, suggerirem un lloba-rro francament primaveral. Aixequin quatre llomsde llobarro, treguin-los les espines i salin-los. Nete-gin, pelin i repelin favetes tendres, fins a aconse-guir-ne 300 grams; coguin-les al vapor, i facin el ma-teix amb dotze puntes d'espàrrecs verds, quatre capsde bròquil i quatre fulles d'espinacs. Facin el llo-barro en una paella amb unes gotes d'oli, per la partde la pell, quatre minuts; passin-lo a una plata i aca-bin-la a forn molt baix mentre acaben la salsa:aboquin a la paella en la qual han fet el peix uns50 grams d'ametlles crues picades, rossegin-lesuna mica, afegeixin mig got de vi blanc, ratlladu-res de pell de llimona verda i uns grans de pebreverd, en un gest de complicitat amb Pedro Subija-na, autor del famosíssim llobarro «al pebre verd».Deixin reduir una mica el líquid i aclareixin-lo ambuna mica de fumet de peix. Posin un llom de llo-barro al centre de cada plat, envoltat de les verdu-res disposades amb harmonia. Dibuixin un cordóamb la salsa i decorin amb un parell de grills dellimona, sense pell externa ni interna. Ja ho veuran.

Llobarro: sempre queda bé i, sobretot, és un peixque continua mantenint un aura de finor, de no-blesa i de preu que, fa un quart de segle, el vaconvertir en el favorit de la nova classe políticaque va emergir després de les primeres eleccionsmunicipals de la democràcia, que va arribar a ferdel «a mi, llobarro», una mena de crit de guerra quans’asseia a la taula dels restaurants elegants.

De color vermell cirera madu-ra intens. Aroma potent i

balsàmica que recorda els fruitsvermells petits madurs amb no-tes de vainilla i fusta de quali-tat. En boca és carnós, ampli iamb uns tanins suaus i persis-tents. Elaborat amb la varietatTinta del País, pròpia de la zonade Ribera de Duero. Envellit du-rant 24 mesos en bótes de rou-re francès i posteriorment al’ampolla. Convé decantar-loabans del seu servei, que re-comanem amb carns roges ala brasa o guisats i estofats.

El celler elaborador: BodegasPeñafiel, s.l, està situat a Pe-ñafiel (Valladolid) i prop del seuemblemàtic castell, convertitavui en museu del vi. És unceller nou, fruit de la inversiód’un grup d’empresaris catalansencapçalats per Xavier Molins,que volen elaborar vins ambuna bona realició qualitat-preu.

Sempre queda béBarón de Filar

CAIUS APICIUS GASTRòNOM

El vi12 DominicalDiumenge 16de maig de 2004

Reserva 1999

AgustíEnsesaBonetEscola de Tastavins del Gironès

Autovia de Sarrià de Ter - Tel. 972 17 00 62 - 972 17 05 21 – SANT JULIÀ DE RAMIS

LLANÇÀEL PORT DE

LA SELVA ROSES

L’ESCALAPALAMÓS

BLANES GALÍCIA

El millor peix i marisc de les nostres costes

Gastronomia


El rap és, segurament, el peix preferitde la cuina catalana. La seva textura mésaviat forta, el seu sabor i el seu gust,

característiques que el fan apropar a la carnde certs mariscs, en fan un peix altament es-timat. Simplement a la planxa és una autèn-tica delícia, però també ho és arrebossat i ,fins i tot, en fórmules curioses com el «rapallagostat», una mena de kitsch culinari. Laseva presència, altrament, és insubstituïble enels suquets –sol o combinat– i en alguns platsde «mar i muntanya». Es pot fer a la cassola,a la marinera, amb pèsols, amb patates, amballioli, amb romesco, amb bolets, amb gam-bes... I, per si fos poc, el seu horrible cap dónauna de les sopes de peix més exquisides,tradicional en la cuina d’aquest país. Lasubstància es troba a les mandíbules, així coma les «galtes», les quals, fins i tot, es poden cui-nar a part. En canvi, fora de Catalunya, elcap sol ser seccionat pels pescadors i rebut-jat. Quina heretgia! Els anglesos n’arriben afer un frau al revés, fent-lo passar, conve-nientment disfressat, per un peix molt menysinteressant, el bacallà fresc, a fi d’elaborar elfish and chips.

El rap, en canvi, tot i conegut, és menysapreciat en altres cuines o, si de cas, hi téun paper molt secundari. És el que s’escau aEuskadi, d'on es diu que foren els exiliatscatalans de la guerra els que hi donaren aconèixer les bondats d’aquest peix, abansmenyspreat enfront de l’inigualable lluç delNord. Tampoc els anglosaxons i nòrdics noli tenen pas una excessiva simpatia. En aques-tes zones, el cap, d’una aparença tan horri-ble, no se sol trobar a les peixateries.

GRIPAU, RATA, FANG...Alguns dels noms del peix, altrament, reflec-teixen l’aversió amb què és vist. A part delscatalans rap, buldroi i granota de mar, tenimels espanyols rape, peje sapo i rata de mar.En francès és baudroie o lotte de mer, men-tre que en anglès és angler fish (pescadorde canya) o monkfish: compareu-ho amb l’ita-lià rana pescatrice, si bé també es diu rospoen algunes zones. El nom gallegoportuguèsés tamboril i peixe-sapo, mentre que a Oc-citània és boldròi, que com el català buldroi(Catalunya Nord i Balears) fa referència al llot.

El nom científic d’aquest peix és Lophiuspiscatorius. Aquest nom correspon a l’espè-cie més interessant gastronòmicament, ditarap blanc o ros. El rap vermell, negre o fo-taire (Lophius budegassa) és menys interes-sant. Ambdues espècies són pròpies de la Me-diterrània, així com de l’Atlàntic, de les cos-tes del Magrib a Noruega. La primera potamidar fins a 150 centímetres, mentre que lasegona no sol depassar els 80. Ambdós viuenen fondàries marines fangoses, i a la nostracosta també als alguers, però el rap blanc aforça més profunditat. Solen estar quiets, es-perant les preses i els peixets que entren ala seva gran boca: d’aquí vénen els nomsque fan referència al llot, a la granota o galà-pet, al pescador, etc. En el cas dels raps blancso rossos, els millors exemplars poden supe-rar els 25 quilos, si bé són freqüents tambéels rapets o rapinyols, els petits raps; a les pei-

xateries també ofereixen les «cues de rap», pro-ductes tots ells que també es troben conge-lats.

A part del cap, que fa una exquisida sopa,són també apreciables les galtes –si bé menysutilitzades–, les oueres i, sobretot, el fetge, ex-cel·lent a les picades dels plats mariners. Unrestaurant de Catalunya Nord n’elabora, finsi tot, un exquisit paté. Esmentem, finalment,d’altres plats a base de rap, a part dels ja es-mentats: a Galícia i a Portugal hi ha la Cal-deirada; a Itàlia, la Coda di rospo (cua de rap),apreciada a Venècia; a Espanya tenen el Gui-so en amarillo de Huelva i a Astúries el Pi-xín a la sidra, recepta que retrobem a Eus-kadi, on també es fa amb salsa verda, a par-tir d’una recepta originàriament aplicada allluç. A Provença hi trobem també receptes ex-quisides

El mot català de rap és un misteri. Podria

venir, segons uns, d’un antic nom germànicper galàpat –el nom de galàpat o gripau eldesigna en algunes llengües–. Una altra teo-ria diu que vindria el mot llatí rapum, naprodó, per una similitud formal. Es evident queel nom català ha penetrat en altres llengües,com l’espanyol o l’àrab magrebí –rape ira’asha, respectivament (en àrab no hi ha elso de «pe»)–. A Turquia s’anomena fener, quees refereix a la forma d’una llàntia d’oli. Tam-bé curiós és el nom cors, budicu, i el grec,vatrachopsaro que, de nou, es refereix al galà-pat. A Croàcia se’n diu grbodina. A Espan-ya, cap al nord, també en diuen juliana –unnom que, a la Catlaunya Nord, identifica elbacallà.

Ara de rap se’n troba tot l’any, incloent-hiles cues congelades –força acceptables–, peròel període normal de pesca és de maig a se-tembre.

El rapTot i el seu aspecte repulsiu, és un dels peixos més utilitzats en la

cuina catalana; en altres indrets, en canvi, no és gaire apreciat.

Una dama brità-nica va anar almercat de la Bo-queria de Barce-lona. De sobte,davant d’una pa-rada de peix, vatenir una visióafrosa: va veureuns monstre decap gros, quemai havia vist, jaque al seu paísno es comercia-litza com a tal.Per si fos poc, elrètol resava, enespanyol, «rape»,que en anglès ésuna paraula ter-rible –vol dir as-sassinat, violèn-cia, rapte..…–.La senyora vavenir malament i,si es descuida,cau rodona pelterra del mercat.

Un desmaial mercat

L’«all cremat», malgrat el nom, basa elseu sabor en els alls ben rossejats, peròno realment cremats, perquè amar-

garien. Aquesta recepta es fa a la Cata-lunya Nord i, sobretot, a les costes centralsi meridionals del país. El rap –curiosament,menyspreat per Josep Pla–, és un dels pei-xos més estimats arreu dels Països Cata-lans. Apareix als suquets i sopes, es fa enallipebre, aguiat (Mallorca) i de moltes al-tres maneres.

ElaboracióPoseu una cassola de ferro fos al foc ambun cul d'oli; fregiu-hi els alls tallats a mei-tats, procurant que quedin d'un color ma-rró fosc. Traieu-los de l'oli, i afegiu a lacassola el tomàquet ratllat, deixeu-lo so-fregir bé. Mulleu amb aigua, que n'hi hagiprou per poder just cobrir el peix, i l’hi tireu,

tallat a rodanxes, així com els alls picatsal morter, ho poseu a punt de sal i ho feucoure fins que el peix sigui a punt.

NotesAquesta mateixa salsa, amb alls i tomà-quets (sense ceba), és pròpia també delspescadors de la Costa Brava, que hi fanla rajada i altres peixos.– La picada d’alls es pot enriquir amb unallesqueta de pa fregida prèviament –o sen-se fregir, xopada en vi–, julivert, ametlles,avellanes o pinyons, tomàquet, vi ranci,etc.., que es pot fregir en l'oli roent o tirar-

la al suc que ja bull. Alguns enfarinen prè-viament el peix i el fregeixen. Hi ha una ver-sió, també excel·lent, amb patates. S'hi potincloure llorer o pebre, vermell o negre.– En comptes de rap es pot fer servir qual-sevol peix d’escata i de carn dura, peròtambé sardines: resulta exquisit.– Aquesta recepta, pròpia dels pescadors,no apareix als receptaris d’abans de la gue-rra. L’autor de La cuynera catalana,un ma-nual de cuina començat a publicar en fas-cicles a partir, aproximadament, del 1835,diu que «lo modo regular i més comú perguisar lo Rap és ferlo ab una sopa». Igna-si Domènech, el famós cuiner autor de lli-bres de gran èxit, com Àpats o La teca, ensparla del rap amb salsa catalana o a la ma-rinera. Ferran Agulló, als anys 30, l’incloua la Marinera de peix i en una Sarsuela depeix.

Ingredients

● Un quilo de rap(aproximadament).

● 4 o 5 alls.● 2 tomàquets.● Oli.● Sal.

Rap a l’all crematLa recepta

JaumeFàbrega

DA

VID

ES

TAN

Y

Avui s’acaba a Ripollla XXXIII Exposi-ció Filatèlica i Nu-

mismàtica que organitzael Cercle de la vila, l’en-titat que aplega un nom-brós grup de col·leccio-nistes, reconegut arreuper la qualitat dels seustreballs i per l’encert deles seves celebracions,des de sempre estreta-ment vinculades a la res-ta de societats culturalsripolleses. Enguany, amés, durant la festa ma-jor que s’acaba avuis’està celebrant el mil·le-nari del patronatge deSant Eudald, i els col·lec-cionistes de Ripoll handedicat la present edicióde la seva mostra,instal·lada a la sala del’Abat Senjust, a honorarel patró, i per extensiód’altres personatges dela religiositat popular. ElMuseu Etnogràfic de lalocalitat també s’hi ha su-mat, amb la cessió de lamaqueta que mostracom va ser l’església deSant Eudald, ubicada ala plaça del seu nom; aixícom l’Agrupació Sarda-nista, amb la presentacióconjunta de la sardanaobra de la ripollesaMontserrat Pujolar, titu-lada A Sant Eudald, quecompta amb una targetacommemorativa.

Com ja és costum,l’emprenedor Cercle haeditat diversos efectes fi-latèlics i numismàtics perrecordar la seva exhibi-ció anual, com ara unamedalla dedicada al pa-tró; tres postals amb cap-lletres, extretes de l’An-tifonari o Missal de Corde finals del segle XVI iprincipis del XVII, per-tanyent a l’església de Sant Eudald, i que pro-blablement procedeix de l’Escriptòrium de Ri-poll; la presentació del llibre La petita histò-ria del Monestir de Ripoll, d’Agustí Dalmau,Michèle Boix i Carme Font, amb il·lustracionsde Pilarin Bayès, i pertanyent a la col·leccióque s’inicià el 2000 amb l’obra La petita histò-ria del correu; i finalment el matasegells es-pecial, dissenyat per Agustí Riera, que ensenyaaquest cop el dibuix de Sant Eudald, el Mo-

nestir i el Pont de Calatrava, amb la intenció,segons explica el Cercle, de «reflectir d’aques-ta forma la vetlla del patró des del passat imirant cap al futur».

L’exposició que es clausura avui presentales aportacions en filatèlia de Josep Bronsoms,Manel Márquez, Jaume Domingo, Pere Subirà,Josep Morraja, M. Pilar Martínez, Jacob Dek-ker, Juan F. Molina i Fernando Palomeque; pelque fa a la numismàtica i al col·leccionisme

en general hi ha Josep Fa-jula, Josep M. Sánchez,Joan Tarré, Francesc Ga-vina, Fernando Palome-que, Marta Arnaiz i Mont-serrat Comamala. A mésde tots aquests treballsexposats en règim nocompetitiu, es pot veurel’esmentada maqueta; unrecull de documents sobreel Dr. Ramon Bonet; el di-buix original del segell ofi-cial de l’Associació de de-vots de Sant Eudald deBarcelona, original de Jo-sep Ribot; un dibuix delpatró, obra de Núria Ribot;el tabernacle que s’utilit-zava a la processó; la imat-ge del Sant, obra d’Ono-fre Puig; i una col·leccióde dibuixos originals i es-tampes de Josep Ribot, ide goigs de Sant Eudald,cedits per l’Arxiu HistòricComarcal de la vila.L’equip que presideix Car-me Font ha fet, per tant,una nova aportació a ladivulgació del patrimonihistoricocultural del país,que complementa ambl’edició de la seva revista-butlletí, farcida de col·la-boracions literàries: L’es-glésia de Sant Eudald i latercera guerra carlista iL’obra de l’escriptori delMonestir de Ripoll, de l’his-toriador i arxiver AgustíDalmau i Font; Els goigs deSant Eudald, una detalla-da compilació a càrrec dela directora de l’Escola deMúsica local, Àngels Vila;Sants patrons filatelitzats,de l’investigador postalJordi Campderrós; SantaEulàlia, patrona de Bar-celona, de Joan FrancescMolina; i Les monedes car-listes, de Joan Tarré.

D’altra banda, aquestcol·lectiu col·labora habi-

tualment amb altres entitats, com ho demostràen el darrer any amb motiu del Pubillatge dela Sardana; o atenent la invitació de la Dipu-tació de Barcelona per muntar fa pocs mesosuna exposició al Castell de Montesquiu, de-dicada a la fauna salvatge, marina, aquàtica ipolar; i donant el seu suport a les noces d’ar-gent del Club Esport i Salut, de Ripoll, per ala qual cosa també aconseguiren un matase-gells especial commemoratiu.

Col.leccionisme


El Cercle de RipollHa dedicat a Sant Eduald l’edició d’aquest any de l’Exposició Filatèlica i Numismàtica.Xavier

Romero

FILATELIA - NUMISMÀTICA

Argenteria, 17 - 17004 GIRONA - www.ordonez.info - Tel./Fax 972 20 62 45 - E-mail: [email protected]

Associacions de malalts reumàtics i met-ges d'aquesta especialitat s'estan reu-nint en diferents zones de l’Estat es-

panyol per analitzar els problemes que pa-teix aquest col·lectiu. Només a Espanya hiha més de set milions d’afectats que viuencada dia amb dolor i incapacitat. Un dels in-convenients que els malalts posen de mani-fest és que estan essent derivats als especia-listes, cosa que comporta una saturació de lesconsultes. Per les llistes d'espera, el diagnòs-tic és tardà, de manera que el malalt ha deviure amb dolor i amb escassa mobilitat finsque pugui ser diagnosticat i, per tant, puguitenir el seu tractament.

Concretament, la Lliga Reumatològica Es-panyola (LIRE) sol·licita a l'Administració queles malalties reumàtiques siguin consideradesprioritàries; que els pacients puguin ser ate-sos i tractats també pels metges d'atenció pri-mària, a més de pels reumatòlegs; i que a-quests metges estiguin actualitzats i sensibilit-zats sobre les malalties reumàtiques i els seustractaments. Els especialistes, per la seva part,sol·liciten que hi hagi uniformitat de proces-sos respecte a les malalties reumàtiques entot el territori estatal. En una d'aquestes reu-nions provincials, celebrada a Oviedo, es vaplantejar, com a exemple, la discriminacióque patien els pacients asturians. L'accés a al-guns tractaments eficaços davant del dolorestà restringit als reumatòlegs, cosa que nopermet acudir a l’atenció primària a la recercadels tractaments més eficaços i moderns.

Qui no pateix aquest tipus de malalties nopren consciència del que significa viure cadadia amb dolor i incapacitat. El simple fet depujar escales, treballar, anar a comprar, ju-gar amb els fills o els néts és una manifesta-ció permanent de dolor. El problema afegités que, a més, com que són malalties cròni-ques, sovint provoquen desànim i una certadepressió. Per això, La lliga Reumatològicavol que l’administració tingui en compte laimportància de les malalties reumàtiques, queno són una conseqüència normal de l'enve-lliment sinó un problema real de salut públi-ca. Els recursos destinats a pal·liar els efec-tes d'aquestes malalties són encara escassos.

La Societat Espanyola de Reumatologia, perla seva part, pretén que el Ministeri de Sani-tat inclogui les malalties reumàtiques en ge-neral, i l'artrosi en particular, en el grup demalalties d'atenció preferent a partir del 2005.Seria desitjable un programa d'atenció inte-gral que englobi metges d'atenció primària,reumatòlegs, rehabilitadors, traumatòlegs ifisioterapeutes. Per al Dr. Rodríguez Arbo-leya, president de la Societat Asturiana deReumatologia, «no és bo que els reumatò-legs siguin els únics a realitzar el diagnòstic,ni tampoc és suficient augmentar-ne el seunombre. La veritable solució passa per ac-tualitzar i sensibilitzar els metges d'atencióprimària perquè puguin diagnosticar aques-tes malalties i tractar-les tant amb medica-ments com amb altres mitjans».

En aquestes reunions provincials, com lescelebrades a Barcelona, Oviedo i d’altres ca-pitals, es va exposar com és un dia d'un ma-

lalt d'aquest tipus. Des del punt de vista fí-sic, un dia rere l'altre es viu amb dolor i ambincapacitat. Com a conseqüència immediatasorgeix la baixa autoestima. Com que sap, amés, que es tracta d'una malaltia crònica, queno es cura, sorgeix el desànim i la depres-sió. Un dels problemes afegits és que el ma-lalt se sent incomprès. Els altres no tenen unaidea clara de com és el seu dolor, ni de laseva intensitat. Hi ha retraïment i comencenles dificultats en les relacions socials, sobre-tot perquè els altres gairebé mai no entenenla malaltia i les limitacions que causa.

ARTROSI I ARTRITISL'artrosi és la malaltia reumàtica més freqüent.La pateixen més de 4 milions d'espanyols, jaque afecta més o menys els que ja han com-plert els 60 anys. Les persones grans i lesdones són les més afectades. S'inicia amb unaaparició gradual de dolor, rigidesa, limitacióde mobilitat. Tot, perquè d'una banda es de-teriora el cartílag que fa d'amortidor, de coi-xinet a l'articulació; i per l’altra, perquè esva deformant l'estructura òssia. Els factors quedeterminen o incrementen la malaltia, a mésde l'edat, pel desgast articular, poden serl'herència, sobretot quan es tracta d'artrosi demans en el sexe femení. Un altre factor serial'obesitat per a l'artrosi de maluc i genolls acausa de la sobrecàrrega. I també l'excés d'úsprodueix una artrosi primerenca o en llocspoc freqüents com l'espatlla en jugadorsd'handbol, el genoll en futbolistes...

En l'artritis s'inflamen les articulacions, cosaque produeix dolor i dificultat de moviment.És també freqüent i es pot calcular que aEspanya la pateixen una de cada 100 perso-

nes. Té certa preferència per les a dones en-cara que també afecta els homes. No és unamalaltia pròpia d'edats avançades. I encaraque pot aparèixer en la tercera edat, es pre-senta amb més freqüència entre els 45 i els55 anys. Pot afectar també els nens. El dolorde l'artritis sol provocar angoixa i estrès, ambla consegüent pèrdua de qualitat de vida quemoltes vegades repercuteix en l'entorn fa-miliar del malalt; perquè és freqüent que pas-sin a dependre d'altres persones sense po-der-se valer plenament per ells mateixos.

Els problemes reumàtics produeixen la mei-tat de les incapacitats laborals a Espanya. No-més l'artrosi és responsable de gairebé el 31%d'incapacitats permanents i temporals.

Per si no n'hi hagués prou, aquests pacientsnecessiten un tractament prolongat i si hi haalguns efectes secundaris, a la llarga acaba-ran posant-se de manifest. D'aquí es pot deri-var un incompliment del tractament. Per això,diuen els especialistes cal valorar molt bé quintipus de fàrmacs es prescriuen. Quan es trac-ta d'analgèsics o antiinflamatoris tradicionals,hi pot haver problemes gastrointestinals queel pacient ha de conèixer. Segons les últi-mes dades, anualment es produeixen mésde 123.000 casos d'úlcera i 41.000 casosd'hemorràgia digestiva com a conseqüènciade la toxicitat gastroduodenal d'aquests me-dicaments. Per això, acostuma a prescriure'stambé un protector de la mucosa gàstrica.

La nova generació de medicaments, els ano-menats coxibs, semblen presentar un millorperfil (es redueixen fins a un 788% els efec-tes secundaris), però pel seu elevat cost di-recte necessiten un visat de les autoritats sa-nitàries per ser prescrits.

Salut


RamónSánchezOcaña

Provoquen dolor i incapacitat a set milions d’espanyols; especialistes i afectats intenten unificar criteris.

Malalties reumàtiquesM

AR

TÍ FER

RE

R

Patricia Ribera RieraDirectora del Centre Holovital

Girona

APRIMAMENT

Un mètode desenvolupat a França per un prestigiós especialista, basat en antigues tècniques orientals

Primeravisita

gratuïta

Com aprimar-se i mantenir-se amb un mètode natural, agradable, eficaç i durador. Es poden perdre de 15 a 18 kg en 9 setmanes.

• Sense passar gana • Sense agulles • Sense medicaments ni altres productes • Sense patir depressions. Amb massatges, digipuntura i una alimentació equilibrada basada en principis energètics.

☎ 972 20 53 35 - Fax: 972 41 01 87C/Pare Maria Claret, 14, 2on 2a - 17002 GIRONA


Sobre aquesteslínies, de dalt a baix,propostes deZimmerman,Franciz, Azzollini iThird Millenium.

43

1 2

10

5

Tendències


Sobre aquesteslínies, dos vestitsd’Alex Perry

1, 2, 3 i 5Alannah Hill.

4 Wayne Cooper.

6, 7, 8 i 9Rebecca Davies.

10 Ruby Lifrom.

11 i 12 Ranee K.

13 i 14 TreliseCooper.

A les antípodes

8

76

La ciutat de Sidney ha acollit aquests dies la seva Setmana de la Moda, en la qual dissenyadors dediversos països del món han mostrat les seves propostes per a la propera temporada de primavera-estiu.

11 1412 13

9

Petit Bateauel retorn de les peces de punt, tan lleugeres com un petó...

C/ Creu 34 - GIRONA

L enny Kravitz acaba de presentar el seunou àlbum, Baptism, i no dubta a re-conèixer que és «una estrella del rock»

a la qual li agradaria «algun dia tornar a sernormal», perquè encara que assumeix el seuestatus, creu que això li reporta «massa com-plicacions» i troba a faltar «el personatge anò-nim». Amb Baptism, que surt demà a la ven-da, Kravitz assegura que posa «fi a un cicle»i s'ho pren com un nou principi, tal comvol resumir amb aquest títol, que més queuna referència a l'acte religiós del baptisme,encara que el músic americà afirma creureen Déu, és «un renaixement, però sense lapretensió d'oblidar el passat». L'àlbum s'o-bre amb el tall Ministry of rock («Ministredel rock»), perquè Kravitz diu que és al quees dedica des de fa quinze anys. «Visc –diu–per a la música i és que amb la meva músi-ca glorifico Déu».

Amb els seus famosos rissos totalment plan-xats, carregat de braçalets de pell de serp, ungran collaret de corda adornat amb pedresblaves, diversos pírcings i anells i una creutatuada al braç dret, a Kravitz no li agradaque li preguntin per la seva vida privada, en-cara que no desmenteix que el tema Lady es-tigui dedicat a l'actriu Nicole Kidman, ambla qual se li atribueix una relació.

Han passat quatre anys des de la publica-ció de l'àlbum Greatest Hits (2000), i aquestBaptism, setè treball de la seva discografia,va néixer en ple procés creatiu d'un altreCD molt més funky, però a Kravtiz li va arri-bar la inspiració rockera i no va dubtar a «dei-xar-ho tot» i posar-se a «explorar en el campdel rock», que és el que fins ara se li ha do-nat millor, com ho demostren clàssics seuscom Again, American woman i Fly away.

Entre 1999 i 2002, Lenny Kravitz va guan-yar quatre premis Grammy consecutius i vaser en aquest període de temps en el qual vaarribar a la conclusió que s'agrada tal comés. «Em sento a gust amb mi mateix», asse-gura. «Sóc un home tranquil i quan em posoa treballar no em plantejo què faré, sinóquè surt, sense més. Això sí, no m'agradarepetir-me, prefereixo evolucionar». Malgrataquesta evolució a la qual fa referència, LennyKravitz ha recorregut a l'«esperit» que va mar-car el seu àlbum de debut, Let love rule (1989),encara que «amb sons diferents». «Però resd'això és premeditat», matisa: «La inspiracióarriba i jo ho aprofito, tot va arribant i jo noho puc controlar».

Multinstrumentista per excel·lència –l'ú-nic que no toca ell en el nou àlbum és elsaxo–, a Lenny Kravitz li interessa la músicanegra que domina actualment el mercat nord-americà, com el hip hop, encara que consi-dera que «hauria d’evolucionar en els textosmés cap al camp de l'espiritual i no centrar-se tant en les qüestions materials». Novaior-quès d'adopció, actualment viu a Miami moltinfluenciat per la cultura llatinoamericana.«Hi vaig anar buscant la tranquil·litat i laproximitat de les Bahames», comenta, i és allàon van néixer tots els temes d'aquest disc.

Lenny Kravitz, que aposta obertament perla derrota de Bush en les pròximes eleccionsnord-americanes, acaba d'enllestir el guió d'u-na pel·lícula, inspirada en la seva persona,encara que no la protagonitzarà. «La dirigiréamb l'ajuda de Woody Allen, perquè és laprimera i necessito l'ajuda d'algú com ell. En-cara no estan elegits els protagonistes, peròseran grans estrelles», va avançar, encara queentre elles no hi haurà la Kidman.

Música

18 DominicalDiumenge 16de maig de 2004 estrella

La servitud de ser

A Lenny Kravitz li agradaria tornar a ser un «personatge anònim»per les «complicacions» que comporta la fama; però mentrestant

presenta «Baptism», un disc que suposa un «renaixement».

Bandes sonores

Novetats

Van Helsing Alan SilvestriDecca-UMG

Alan Silvestrimostra en aques-ta partitura laseva cara mésespectacular, queja va exhibir a lesbandes sonoresde Juez Dredd iEl regreso de laMomia. Aquest úl-tim film va supo-sar la primera

col.laboració entre el compositor i el director Step-hen Sommers. L’score de Van Helsing s’obre ambuna demolidora marxa per a cors i orquestra, d’airetriomfal, que identifica el famós caçavampirs pro-tagonista de la cinta. El seu motiu central es varepetint en d’altres passatges de la partitura. Sil-vestri ha compost un tema contraposat i de cairemés sinistre per al personatge de Dràcula. Tam-bé ha escrit un notable tema d’amor. La partituraes completa amb una sèrie de motius secundarisi temes d’acció com Useless crucifix, Transylva-nian horses o l’apoteòsic Final battle, que faran lesdelícies dels aficionats a les bandes sonores es-pectaculars. Lluís Poch

Nelly Furtado: «Folklore»

La cantant i compositora Nelly Furtado ofereix enel seu últim àlbum, Folklore, el seu punt vista so-bre la música popular de la seva terra, però «ambaires portuguesos, un toc de hip hop i músicaelectrònica». L’any 2000, amb només 20 anys,aquesta canadenca amb arrels portugueses perpart de mare va aparèixer en l'escena musical ambl'àlbum Whoa Nelly!, on apostava per barrejar pop,soul, música brasilera, dance, folk, ritmes llatins...Ara, amb Folklore, vol mostrar que per a ella «a-questa paraula no fa referència al passat, sinó aalguna cosa que tots portem en el nostre interior».

Los Limones: «El directo»La formació gallega Los Limones resumeix 17 anysde trajectòria musical amb l'àlbum El directo, undoble CD en el qual recupera vells temes del grupcom El Ferrol, El canto de la sirena, Trenes sin des-tino o Diez cañas, i amb el qual fa «un recorregutper tots els estils tractats». Amb vuit discos gra-vats, Los Limones van començar, com explica elseu líder, Santi Santos, «en un moment molt fàcil,quan no hi havia res i era senzill prosperar. Aravivim un període generalitzat de mentida, en quènomés importa la productivitat, no la qualitat».

Fine!: «Last more recordings»El grup barceloní de pop i soul Fine! acaba de pu-blicar el seu segon disc, Last more recordings,en el qual amplien les seves mires estilístiques.Emparentats amb bandes com The Smiths, TheCardigans o The Sundays, destaquen per cançonsagredolces i malenconioses i per la veu de Desi-rée. Han col.laborat amb artistes com Love of Les-bian, Phila, Astrud o el projecte The Rockdelux Ex-perience. Fine! es va formar el 1997 i va debutaramb un EP sense títol, al qual va seguir el disc Nowthat we're alone i un altre EP, Let's talk about it.

Els 5 mésvenuts

ESPANYA

1 = 1989-2004Lo mejor deSergio DalmaSergio Dalma2 ▲ AnastaciaAnastacia3 ▲ Grandeséxitos y fraca-sos Extremoduro4 ▼ Por vosmuero MiguelBosé5 ▼ Bulería Da-vid Bisbal

REGNE UNIT

1 ▲ Greatesthits GunsN’ Roses2 ▲ Song aboutJane Maroon 53 = AnastaciaAnastacia4 ▼ D12 WorldD125 ▲ Then andnow The Who

ESTATS UNITS

1 = ConfessionsUsher2 ▲ Hurt nomore Mario Wi-nans3 ▲ MusicologyPrince4 ▼ Now 15Diversos5 ▼ The reasonHoobastank

TEXT: CARLOS DEL AMO FOTO: EMILIO NARANJO/EFE

SERVEIS IMMOBILIARIS 972 84 01 76

SANTA COLOMADE FARNERS

El último samurai

Director: Edward Zwick.Intèrprets: Tom Cruise, KenWatanabe, Tony Goldwin.Distribuïdora: Warner.Durada: 140 minuts.Una epopeia de dubtós re-refons ideològic però benresolta des del punt de vistaformal, en què per sobre deles seqüències d’acció des-taca la interpretació de Wa-tanabe i la silenciosa histò-

ria d’amor. Zwick, malgrat això, apuja massa elvolum de la música de Hans Zimmer. P. P.

Pegado a ti

Director: B i P. Farrelly.Intèrprets: Matt Damon,Greg Kinnear, Eva Mendes. Distribuïdora: Fox.Durada: 115 minuts.Els germans Farrelly es po-sen més seriosos de l’habi-tual en aquesta notable co-mèdia que es beneficia delconcurs de la seva parellaprotagonista i de secundariscom Cher, Seymour Cassel iuna insòlita Meryl Streep. Al-

guns gags són d’antologia, però en conjunt elfilm és un pèl moralista. P. P.

Paycheck

Director: John Woo.Intèrprets: Ben Affleck,Uma Thurman. Distribuïdora: Universal.Durada: 110 minuts.Basada en un relat de PhilipK. Dick, té l’inconvenientd’estar protagonitzada perl’impresentable Ben Affleck iuna certa fredor en la posa-da en escena, però és unanova demostració de l’extra-

ordinària habilitat de Woo per a les escenesd’acció i per als homenatges a Hitchcock. P. P.

És normal que els aficionats al còmicesperin amb una certa impaciència l’es-trena de Batman Begins, el títol amb

què Warner Bros vol reiniciar, tant des delpunt de vista comercial com argumental,les aventures del Senyor de la Nit. És nor-mal perquè qui més qui menys va sortir in-dignat de Batman i Robin, la impresenta-ble quarta entrega de la sèrie firmada perJoel Schumacher, i es feia necessària unareinvenció davant la insistent negativa deTim Burton a reprendre el timó d’una cin-quena part. Warner va marejar la perdiufins a uns extrems insospitats. Al principi, esdeia que Wolfgang Petersen es faria càrrecd’un suposat Batman vs. Superman que esbasaria en el magnífic El señor de la noche,de Frank Miller; després va ser Darren Aro-nofski (autor deRéquiem por unsueño), qui va in-tentar dur a bonport una adapta-ció del còmic Labroma asesina,d’Alan Moore; ifins i tot, va arri-bar a circular elrumor que Clint Eastwood (!) encarnaria elpersonatge en una versió lliure d’El señor dela noche dirigida per ell mateix.

Descartats o desmentits tots aquests pro-jectes, va resultar que la Warner tenia unacarta amagada: un guió de David S. Goyer–autor de Blade– que adaptava, amb més omenys fidelitat, el Batman Año Uno de, al-tra vegada, Frank Miller. A finals de l’any pas-sat es va anunciar el nom del director, Ch-ristopher Nolan, que ha triomfat a Holly-wood gràcies a Memento i Insomnio, i el títol

definitiu de la pel·lícula, Batman Begins.El rodatge ja està en marxa i la veritat és

que la cosa promet. Com el còmic de Mi-ller, la cinta se centra en la transformaciód’un jove Bruce Wayne en Batman desprésd’una adolescència tempestuosa pel recordde l’assassinat dels seus pares. En les sevesprimeres aventures ja coincideix amb el co-missari Gordon però, sobretot, mantindràuna «especial» relació amb dos dels seus ene-mics més perillosos: l’anomenat Espantao-cells i el poderós Ra’s Al Ghul, que es con-vertirà en el pare de tots els seus mals abansde l’aparició del Joker. El repartiment és undels més interessants que ha aconseguit reu-nir mai un producte d’aquestes característi-ques i està encapçalat per Christian Bale coma Batman, Michael Caine, Gary Oldman –fent

de comissari Gordon!–, Morgan Freeman, Ka-tie Holmes, el recuperat Rutger Hauer, Ci-llian Murphy (protagonista de 28 días des-pués), Liam Neeson, Tom Wilkinson, ColinMcFarlane i Ken Watanabe, el guerrer d’Elúltimo samurai, en la pell de Ra’s Al Ghul.

Nolan s’ha volgut desmarcar totalment deles altres quatre entregues sobre el perso-natge i potser per això ha encarregat la ban-da sonora a David Julyan, el seu composi-tor predilecte des dels seus primer treballsen el terreny del curtmetratge.

La gènesi de

BatmanL’autor de «Memento», Christopher Nolan, afronta el repte dereiniciar les aventures del Senyor de la Nit a «Batman Begins»,on Christian Bale agafa el relleu de Keaton, Kilmer i Clooney.

TEXT: PEP PRIETO

El nou BatmòbilWarner Bros no ha donat detalls del «look» que

tindrà el film, però ha facilitat imatges d’una de lesformes que adoptarà el nou vehicle de Batman

DVD Cinema


Bandes sonores

Planta 4ªManuel VillaltaJMB-Karonte

Aquesta bandasonora suposa laprimera incursióde Manuel Villaltaen el terreny dra-màtic. Fins ara elcompositor nas-cut a Tànger s’ha-via centrar en lacomèdia, on ha-via firmat bons tre-balls com els que

acompanyen El palo, Nada en la nevera o El orode Moscú. Per a aquesta cinta d’Antonio Merce-ro, sobre un grup d’adolescents malalts de càn-cer que viuen a la planta de traumatologia d’unhospital, Villalta ha escrit una partitura molt emo-tiva i nostàlgica, que destaca per la seva grancapacitat melòdica. L’score s’obre amb un evo-cador tema al piano que serveix de leitmotiv i queel compositor utilitza en altres passatges que il.lus-tren els moments de més soledat dels protago-nistes, els seus records d’infància o el temor aldiagnòstic. Villalta també incorpora algun temamés alegre per ambientar les estones de diver-sió que tenen els protagoniostes. Lluís Poch

GRUP 22 / Tel. 972 22 14 30 fax 972 21 57 02 • llibreria 22 / llibreria&quiosc 22 / còmics 22 • Girona · c/e [email protected] www.llibreria22.net

Igualment, la llei catalana 22/2003, de 4 de març,de protecció dels animals regula els aspectes rela-

tius a les empreses especialitzades que es fan càr-rec del servei de recollida d’animals abandonats ies crea el Voluntariat de Protecció i Defensa dels ani-mals, «que ha d’afavorir la implicació ciutadana enl’assoliment de les finalitats d’aquesta llei, que pertal que sigui un instrument vàlid i eficaç per assolirles finalitats que estableix, s’actualitza el règim san-cionador, adequant-lo al nou contingut d’aquesta Lleii regulant-lo tot respectant els principis propis delprocediment sancionador».

La Llei de protecció dels animals estableix tambéque: «Les persones propietàries i posseïdores d’ani-mals han de mantenir-los en bones condicions higie-nicosanitàries, de benestar i de seguretat, d’acordamb les característiques de cada especie, i han dedonar-li l’atenció veterinària bàsica per garantir-nela salut. Resten prohibides les següents actuacionsrespecte dels animals: 1.–Maltractar-los, agredir-losfísicament o sotmetre’ls a qualsevol altra pràctica queels produeixi sofriments o danys físics o psicològics;2.– Subministar-los substàncies que puguin causar-los alteracions de la salut o del comportament, ex-cepte en els casos emparats per la normativa vi-gent o per prescripció veterinària; 3.– Abandonar-los; 4.– Mantenir-los en instal·lacions indegudes desdel punt de vista higienicosanitari, de benestar i deseguretat de l’animal; 5.– Practicar-los mutilacions,extirpar-los ungles, cordes vocals o altres parts oòrgans, llevat de les intervencions fetes amb assis-tència veterinària en cas de necessitat terapèutica,per garantir-ne la salut o per limitar-ne o anul·lar-ne la capacitat reproductiva; 6.– No facilitar-los l’ali-mentació suficient; 7.– Vendre’ls a les personesmenors de setze anys i a les persones incapacita-des sense l’autorització dels qui en tenen la potes-tat o la custòdia; 8.– Comercialitzar-hi fora dels certà-mens o d’altres concentracions d’animals vius i es-tabliments de venda i de cria autoritzats, llevat deles transaccions entre les persones particulars quanes limitin a llurs animals de companyia, no tinguinafany de lucre i es garanteixi el benestar de l’animal;9.– Exhibir-los de forma ambulant com a reclam;10.– Sotmetre’ls a treballs inadequats pel que fa a lescaracterístiques dels animals i a les condicions hi-

gienicosanitàries; 11.– Mantenir-los lligats durantla major part del dia o limitar-los de forma durado-ra el moviment necessari per a ells; 12.– Mantenir-los en locals públics o privats en condicions dequalitat ambiental, lluminositat, soroll, fums i simi-lars que els puguin afectar tant físicament com psi-cològicament; i 13.– Matar-los per joc o perversitato torturar-los.

Es prohibeix l’ús d’animals en baralles i en es-pectacles o altres activitats, si aquests els poden oca-sionar sofriment o poden ésser objecte de burles otractaments antinaturals, o bé si poden ferir la sen-sibilitat de les persones que els contemplen, com araels següents: Baralles de gossos; Baralles de galls;Matances públiques d’animals; Atraccions firals decavallets en què s’utiilitzen animals; i Tret al colomi d’altres pràctiques assimilables.

Resten excloses d’aquestes prohibicions: 1.– La fes-ta dels braus en les localitats on, en la data d’entra-da en vigor de la Llei 3/1988 del 4 de març, de pro-tecció dels animals, hi hagués places construïdes percelebrar-la, a les quals s’ha de prohibir l’accés a lespersones menors de catorze anys; 2.– Les festes ambbous sense mort de l’animal (correbous) en les da-tes i les localitats on tradicionalment se celebren.En aquests casos, es prohibeix inferir danys als ani-mals; i 3.– Es prohibeix matar i maltractar els ani-mals emprats en produccions cinematogràfiques, te-levisives, artístiques o publicitàries, o causar-los danyso estrès, de manera que el dret a la producció i lacreació artístiques, quan es desenvolupi dins d’unespectacle, queda subjecte a normes de policia d’es-pectacles, com poden ésser l’autorització adminis-trativa prèvia».

No és una llei perfecta, però suposa un avanç enla protecció d’un bon grup d’animals per part de quiens considerem «animals racionals», cosa que moltesvegades és bastant discutible.

Els dies 26 i 27 del passat mes de febrer va tenirlloc a Barcelona, organitzat pel Col·legi d’Advocatsd’aquesta ciutat, el «I Congrés sobre els drets delsanimals», que va reunir una trentena d’experts enla matèria que demanaven l’aprovació, en l’àmbit es-tatal, d’una llei sobre els drets dels animals. Comen-to aquest article a la meva gosa, la Lluna, i em lle-pa la mà amb què l’acarono…

Sempre que obria la porta dela seva consulta n’hi havia

algun. Solien fer mala cara, quisap si pel dolor que els pro-vocava el seu mal o pel que sig-nificava arribar a aquella con-sulta després d’haver visitatqualsevol altre doctor. S’esta-ven quiets, en silenci. A vega-des, mig arrugat per la forçaamb què l’agafaven, duien unpaper. Era la nota del seu met-ge on, sense dir-ho, oferia larendició incondicional davantdels símptomes d’una malaltiaque no es veia capacitat de trac-tar. Al paper arrugat sempre hihavia un nom i una adreça,acompanyats d’un parell de rat-lles de cortesia. A partir d’aquellmoment l’única esperança delseu portador era el doctor Cos-ta.

Sebastià Costa Pagès va néi-xer a Sant Mori l’any 1835. Des-prés de fer els primers estudisal seu poble, es va traslladar ala ciutat de Girona per fer elscursos de Batxillerat a l’Insti-tut Provincial. Quan va haversuperat l’ensenyament secun-dari, es va instal.lar a la ciutatde Barcelona per fer la carrerade medicina a la Universitat, toti que durant els seus anys d’es-tudiant també va ser alumne in-tern de l’Hospital de la SantaCreu de la capital catalana. Se-bastià Costa va obtenir el títolde llicenciat en medicina el 22de juny de 1859. Aleshores te-nia 24 anys.

Immeditament després d’ha-ver acabat la carrera, va tornara l’Empordà. Es va instal.lar aFigueres, on va obrir consulta.A més, però, també va ocupardiversos càrrecs en la petita in-frastructura assistencial que hihavia aleshores. Així, per exem-ple, va ser metge d’institucionscom l’Hospital Civil, la presó iel ferrocarril. Fins i tot va arri-bar a ser subdelegat provincialde medicina. De les seves capa-citats com a metge, els testimo-nis de l’època destaquen queera un gran cirurgià i que te-nia molta capacitat en saberpronosticar i tractar de mane-ra correcta i eficient les malal-ties dels seus pacients. Això feiaque els seus col.legues de pro-fessió li enviessin els casos mésgreus que ells tenien problemesper resoldre.

A principis del segle XX, Se-bastià Costa Pagès es va anarretirant progressivament de l’e-xercici de la medicina, tot i quela seva experiència encara erarequerida a l’hora d’afrontar elsquadres clínics més complicats.A finals de l’any 1909, va co-mençar a tenir problemes defetge. Se li van agreujar tan rà-pidament que va morir el deude gener de 1910. Aleshores te-nia 75 anys. Sebastià Costa Pa-gès va morir quan era el met-ge degà de la ciutat de Figue-res i el tercer de més edat detota la demarcació de Girona.

Lectures


MiguelPérezCapellaExpresidentde l’Audiènciade Girona

XavierCarmaniuMainadéHistoriadori periodista

La protecció dels animals (i II)Sebastià

CostaPagès

XAVIER CARMANIU

MIGUEL PÉREZ CAPELLA

Gironins del segleXIX

La soledat pot ser interpretada com la via o comel camí per arribar a qualsevol lloc; una mena

d’autopista amb multitud de sortides i amb peatgesde valor psicològic considerable. Anhelem una es-tona per trobar-nos amb nosaltres mateixos però tam-bé hi ha qui no pot arribar a suportar aguantar-se asi mateix... i si ho analitzem amb cura probablementpodrem percebre que bona part dels arguments queesgrimim en el moment present referents al temaque avui ens pertoca ens provenen dels aprenen-tatges vitals soferts ens les primeres etapes evoluti-ves, infantesa i altres. De tots és sabut que ja deben petits hem de menester pare i mare –o si mésno, algú que representi aquests rols educatius i emo-cionals– per així poder desenvolupar-nos d’una for-ma equilibrada. Efectivament, és necessari que parei mare ens aportin estimació però cal estar a l’aguaiti mantenir l’estimació dins d’uns límits, tractant d’evi-tar la prou coneguda sobreprotecció dels fills.

Sobreprotegir no implica, en absolut, estimar molto estimar massa sinó que acaba essent sinònim d’es-timar malament, d’estimar d’una forma desequili-brada. Pregunteu-vos... No serà que qui sobrepro-tegeeix té por d’alguna cosa...? Cal que els parestinguin una pauta educativa i cal que si no la pos-seeixen demanin consell als professionals del tema.Les carències fan mal, sovint penso que presentaruna carència determinada pot suposar una menad’esquerda en una superfície ja de per si resseca.Però no només ens afecten les carències... Si ensn’anem a l’altre extrem del factor ens trobarem ambl’empatx psicològic, que tampoc ens resulta gensaconsellable. És important saber que quan sobre-protegim un fill actuem d’una forma que, en darre-ra instància, pot acabar minant determinades possi-bilitats de la criatura. Quan hom se sent sobrepro-tegit acaba restant pendent de les directrius que limarquen les persones que diuen estimar-lo i con-següentment perd gas i se li pot fer prou difícil tro-

bar-se i sentir-se bé amb si mateix.Resulta fonamental estimar els fills i oferir-los ei-

nes per al seu creixement personal, però en aquestprocés educatiu no hauríem d’oblidar el fet de dei-xar un marge de maniobra considerable que enscorrespondria al lliure albir d’aquell/a que està enfase de creixença. Quan un fill viu una situació enla qual els pares no el deixen ni a sol ni a ombracorre el perill d’acostumar-se –de vegades, sense de-sitjar-ho– a estar acompanyat o si més no a estarencara que no escortat físicament, sí supervisat deforma emocional. Si de menuts no aprenem a viu-re estones en soledat, de grans ens serà prou difícilsuportar-la; fins i tot gosaria dir que es podria de-senvolupar dins del nostre interior una mena d’in-tolerància a la soledat. I què ens pot passar si pa-tim aquesta índole d’intolerància...? Doncs que sen-zillament tractarem de pal·liar-la tant com puguemi potser anirem desenvolupant actituds i anirem vi-vint d’una forma que no és la nostra però que comque ens dissimula la intolerància a la soledat sem-bla que d’entrada ja ens compensa.

La soledat indesitjada es torna agra i acaba es-sent mala consellera, sovint tan mala conselleraque pot enterbolir la visió psíquica de la persona ili pot fer entendre que determinades conductes nosón de caire patològic, justificant de forma falsaque únicament l’interessat les porta a terme per trac-tar d’omplir l’estona, quan en realitat, si efectués-sim un sumatori d’aquestes estones veuríem queaquelles afeccions o hobbies no són una distracciósinó que acaparen una bona part de la vida de lapersona que ja ha entrat sense adonar-se en el jocde camuflar la soledat intolerable, i potser d’intole-rant a la soledat passarà a ser alcohòlic, dependentemocional, ludòpata, addicte al xat, etc. Cal, doncs,reflexionar a l’entorn d’aquesta temàtica i educarels nostres fills explicant-los la importància que tésaber estar sol tot sentint-se estimat.

Soledat intolerableISABEL COCH

IsabelCochPsicò[email protected]

L a sèrie televisiva Friends s’ha acomia-dat fa pocs dies definitivament dels seusseguidors amb una multitudinària au-

diència que va superar els 51 milions d'es-pectadors. Han estat més de 230 episodisd'aquesta sèrie multimilionària que va co-mençar el 1994 com un producte més de l'a-nomenada Generació X i que ha passat a sertot un fenomen de masses, amb una mitja-na de 20 milions de teleespectadors als Es-tats Units i incomptables seguidors arreu delmón. Una popularitat amb la qual és im-possible competir: la cadena de cable TVLand no va ni intentar la contraprograma-ció, i va optar per mostrar, mentre s’emetiael darrer capítol de Friends, la imatge desis persones assegudes davant la televisió idient de tant en tant: «Estem veient Friends,com hauries d'estar fent tu».

Friends ha estat un èxit en totes les àre-es, perquè si el seu pas per la petita panta-lla ha estat una fita, també ha deixat la sevaempremta en la moda, en la societat, a NovaYork i, sobretot, en el que significa ser unamic de televisió. El millor exemple són Jen-nifer Aniston, David Schwimmer, Courtney-Cox Arquette, Matthew Perry, Lisa Kudrowi Matt Leblanc –o els seus alter-egos de lapantalla: Rachel, Ross, Monica, Chandler,Phoebe i Joey, respectivament.

Quan aquesta sèrie va començar el seucamí, cap dels seus protagonistes no eraconegut. Deu anys més tard, el públic ha se-guit els seus pentinats, la seva forma de ves-tir, les seves fluctuacions en el pes, les se-ves addiccions a les drogues o les seves vi-des, convertides així en trames encara mésinteressants que els episodis d'aquesta comè-dia de situació.

IL·LUSIÓ DE RELACIÓ«Aquest tipus de comèdies crea la il·lusió d'u-na relació amb els personatges de la sèrie.Ens converteix en els seus amics», assenya-la l’escriptor David Wild, parafrasejant el tí-tol d'una sèrie sobre la qual està escrivint elseu pròxim assaig.

Una il·lusió que la cadena NBC i els crea-dors de la sèrie, Marta Kauffman i David Cra-ne, han fomentat amb petits gestos de com-plicitat a la seva audiència. Entre ells, lapresència de Brad Pitt com a president delclub escolar «Odio Rachel Green», personat-ge que interpreta la seva dona a la vida real.

La devoció dels seguidors nord-americansva portar a organitzar festes el dia del comiatde Friends. Va haver-hi festes «baby-sho-wer» (de rebuda a un nou membre de la fa-mília), apropiades per als interessats en l'a-dopció d'un nen per part de Monica i Chand-ler, i festes de comiat per dir adéu a Rachel

en la seva marxa a França, potser acom-panyada de Ross (un desenllaç desitjat pel79 per cent de l’audiència).

«Amb Friends, el desig ha estat el de ferdel comiat un bon episodi, que porti a unlloc en el qual et puguis imaginar aquestspersonatges en el futur», va dir Wild.

Es tracta d'una marxa definitiva i decididade comú acord per tots els protagonistes,malgrat els salaris milionaris amb els qualshan estat premiats amb anterioritat cada ve-gada que parlaven de posar punt final aaquesta comèdia. «Això ha estat més dur delque pensava», va declarar la Monica de lapantalla com a comiat mentre els sis amicsdeixaven les claus de l'apartament buit isortien per prendre una última tassa de cafè.

El final de Friends obre una altra incògni-ta, aquesta vegada relacionada amb el futurdels actors que han donat vida a aquestsamics televisius. Leblanc protagonitzarà laseva pròpia sèrie, Joey, que seguirà les vi-cissituds d'aquest personatge en la seva con-quista de Hollywood. Schwimmer estarà aprop, com a director d'alguns dels episodis,mentre que Perry, després de diversos fra-cassos cinematogràfics, ho intentarà de nou,

aquesta vegada al costat del seu pare, JohnBennett, al film The Beginning of Wisdom.

Pel que fa a les noies, la maternitat ocu-parà bona part del seu futur. Cox-Arquetteespera el seu primer fill, del qual ja mostra-va l’embaràs en els últims episodis. Kudrow,mare d'un nen de 5 anys, tindrà una micamés de temps per a la seva carrera cinema-togràfica; mentre que Jennifer Aniston esta-va esperant que acabés la sèrie per encararla maternitat.

Els incondicionals de Friends a l’Estat es-panyol no hauran d’esperar gaire per saberquin rumb prenen les vides dels sis prota-gonistes. Canal + té previst estrenar en ex-clusiva, a partir del proper octubre, la no-vena temporada de la sèrie i, un cop aca-bada, també estrenarà la desena i última.Abans, però, la cadena de pagament oferiràen obert els vint-i-quatre capítols de la vui-tena temporada. Serà a partir de l’1 de setem-bre, i es podran veure a les tres de la tarda.

Friends es va estrenar a Espanya a travésde Canal +, el 27 de novembre de 1997, iha estat una de les sèries que més èxit ha tin-gut a la cadena. Canal+ ha emès en exclu-siva totes les temporades de la comèdia.

Cinquanta-un milions

d’amics«Friends» es va acomiadar dels seus incondicionals als Estats Units amb un episodi que tancava lesincògnites que quedaven obertes en les vides de Joey, Phoebe, Rachel, Monica, Ross i Chandler.

Televisió


Dilluns 17 de maig22 DominicalDiumenge 16 de maig de 2004

Els programesmés vistos(del 5 a l’11de maig)

Catalunya

Fòrum 2004.L’es trenaDissabte, 8 demaig, TV3. 885.000espectadors (39%).

R. Madrid - MallorcaDissabte, 8 demaig, TV3. 853.000espectadors(34,3%).

Aquí no hay quienvivaDimecres, 5 demaig, Antena 3.851.000 especta-dors (28,1%).

El cor de la ciutatDivendres, 7 demaig, TV3. 780.000espectadors(44,9%).

El cor de la ciutatDimecres, 5 demaig, TV3. 780.000espectadors(44,2%).

El cor de la ciutatDilluns, 10 de maig,TV3. 765.000 es-pectadors (42,2%).

Espanya

Los SerranoDimecres, 5 demaig, Tele 5.6.251.000 especta-dors (32,1%).

Ana y los 7Dilluns, 10 de maig,TVE-1. 5.978.000espectadors(30,7%).

Cuéntame cómopasóDijous, 6 de maig,TVE-1. 5.520.000espectadors(29,4%).

Aquí no hayquien vivaDimecres, 5 demaig, Antena 3.5.507.000 especta-dors (27,7%).

7 VidasDiumenge, 9 demaig, Tele 5.4.589.000 especta-dors (25,1%).

Hospital CentralDimarts, 11 demaig, Tele 5.4.557.000 especta-dors (24,8%).

13.25

23.00

23.30

21.45

21.35

TV3Casats... i amb fillsL’Al i l’Steve visiten la caixa forta del bancon l’Steve treballa, i l’endemà se sap que n’hadesaparegut un milió de dòlars. La Peg iels nois se n’assabenten i elogien l’Al pen-sant que ha estat ell qui ha robat els dinersi que són rics.

TV3Dies de transicióL’any 1976 ja havia mort Franco, però les do-nes encara podien anar a la presó i perdrela custòdia dels fills si el marit les acusavad’adulteri. La dona, i molt especialment ladona casada, era un zero a l’esquerra. Nopodia obrir un compte corrent sense el per-mís del marit. En moltes empreses es veiaobligada a deixar la feina quan es casava.La pàtria potestat dels fills era només delpare. I hi havia professions, com la de jut-ge, que li estaven vetades. El maig del 1976va haver-hi una presa de consciència col·lec-tiva que va suposar l’arrencada de la lluitaa favor dels drets de la dona.

Antena 3TroyaAprofitant l’estrebada de Troya, la nova pel·lí-cula de Wolfgang Petersen –protagonitzadaper Brad Pitt, Orlando Bloom i Eric Bana– ba-sada en La Ilíada d’Homer, Antena 3 emetel film de l’any passat Helena de Troya, es-curçant-li el nom convenientment, això sí. Lapel·lícula, de tres hores, se centra en Hele-na, la dona del rei d’Esparta, que va ser se-grestada per Paris, fill del rei de Troia.

La 2El hidalgo de los maresUn film menor de Raoul Walsh que va ro-dar a principis dels anys cinquanta, prota-gonitzat per Gregory Peck i Virginia Mayo.Descriu aventures marítimes amb tòpics comel de la presonera del capità del vaixell que,després de l’odi inicial, acaba enamorant-se’n. Hi falta vida, i la pel·lícula arriba a fer-se avorrida en alguns moments.

TVE-1Carta de ajusteEstrena del nou programa del recuperat JoséMaría Iñigo, que s’encarrega de la direcciói la presentació –que comparteix amb LlumBarrera i Minerva Piquero–. És un magazíntòpic d’actuacions musicals i entrevistes,amanit amb imatges de programes d’arxiude TVE.

Dimarts 18 de maig

12.30

04.20

21.45

22.00

21.35

K3El que mengemEn dues ocasions, les patates, originàries del’Amèrica del Sud, van canviar la història.La primera va ser quan l’aliment bàsic del’Imperi Inca es va convertir també en l’ali-ment dels exploradors espanyols que els vanconquerir. I la segona, quan les patates vanarribar a Europa i van servir d’aliment prin-cipal a la població de treballadors que po-saven en marxa la Revolució Industrial.

TV3Jet LagLa Diana s’instal·la a casa de les noies per-què ha llogat el seu pis a la Mariona i enMario. La convivència amb la Sílvia i la Car-la és perfecta, fins que apareix en Toni (elpeix de la Diana) mort a la peixera. La Dia-na inicia una investigació per saber qui ésel culpable, o la culpable, de l’assassinatd’en Toni. I mentrestant, l’Andreu i l’Estheres fan càrrec del bar perquè en Mario i laMariona han anat a comprar mobles.

Antena 3Un paso adelanteLola i Pedro fan pràctiques a La Casa delTerror. Ella està molt preocupada per lamalaltia del seu pare, i Pedro s’ofereix vo-luntari per ajudar-la en tot el que pugui. Ro-ber té problemes amb la financera que li vaproporcionar els diners per pagar el cotxe.I Carmen li demana a Juan que componguiuna banda sonora per a una pel·lícula.

Tele 5Hospital CentralUn conductor kamikaze provoca un accidenti xoca frontalment amb un altre cotxe. Enun dels vehicles hi viatjava una parella d’an-cians, i en l’altre, dos amics que tornaven acasa després d’una nit de festa. L’anciana iun dels nois moren. Els dos supervivents sónCarlos, un jove que pateix amnèsia post-traumàtica, i l’home gran, que està iincons-cient. Ningú sap amb certesa quin dels doscotxes conduïa en sentit contrari, però totsembla indicar que era el dels joves.

TV3La rebel·lió dels monstresEls monstres més famosos de la història –Drà-cula, Frankestein, l’home llop i la mòmia– tor-nen a la vida gràcies als experiments d’uncientífic. Però un error de càlcul els fa res-suscitar a escala reduïda, un fet que enfu-risma els monstres, que faran tot el possi-ble per recuperar la mida natural.

Dimecres 19 de maig

09.25

22.20

22.00

21.35

20.30

23.00

K3El número 21, un llop com cap altreEn contrast amb la reputació dels llops coma animals que ataquen les persones, aquestscànids són en realitat criatures tímides quees poden observar a molt pocs llocs en lli-bertat. Un d’aquests indrets és el parc na-cional de Yellowstone, als Estats Units. Detots els llops del parc, n’hi ha un que és elpreferit dels observadors: el científics l’hanbatejat com «el llop número 21».

TVE-1València - Olympique de MarsellaL’equip valencià intentarà guanyar el seusegon títol de la temporada després de pro-clamar-se campió de lliga.

TV3Afers exteriorsA l’illa de Còrsega, l’espectador desco-brirà una nació complexa i oblidada ambuna de les banderes més espectaculars delmón. Miquel Calçada (a la foto) coneixeràtres catalans que hi van arribar a corre-cui-ta i descobrirà per què no poden tornar acasa. Parlarà per ràdio, anirà a un míting ireflexionarà en tres idiomes diferents.

Tele 5Los SerranoRaúl aconsella a Marcos que, per acabardefinitivament amb la seva història amb Eva,eviti qualsevol proximitat amb la noia i escomporti de manera cruel. Marcos intentaferir-la amb la seva actitud, però no pot evi-tar patir pel mal que li està fent. Santiago,per la seva banda, comença a sentir-se cul-pable de la situació que ha causat amb laseva mentida.

TV3El somni d’ÀfricaKuki (Kim Basinger) és una italiana divor-ciada que decideix canviar de vida desprésd’un accident de cotxe. Accepta la propostade casament de Paulo Gallmann (VincentPérez, a la foto), un home que no coneix gai-re bé, i se’n van ella i el seu fill a viure aKenya, a un ranxo, amb Paulo. L’adapta-ció es fa difícil, i més encara perquè Paulosovint els deixa sols per anar a caçar opescar amb els amics.

TVE-1El RedentorL’escriptor Paul Freeman comença a im-partir un curs de literatura en una presó.Un dels seus alumnes és un exmembre delsPanteres Negres, condemnat a cadenaperpètua. Paul comença a sospitar que vintanys abans va haver-hi irregularitats en elprocés que el va condemnar.

Guia TV


Recomanem

CasamentReial

Dissabte 22A partir de les 08.00 h.

Totes les cadenesde televisió eme-tran en directe elcasament delpríncep Felip deBorbó i Letizia Or-tiz, tot i que seràTelevisió Espanyo-la que dedicaràmés temps a l’es-deveniment: desde les vuit del matíi fins a les tres dela tarda, mentreque a la tarda i ala nit emetrà pro-grames especials.TV3 emetrà la ce-rimònia en directea partir de les deudel matí i fins ados quarts de tresde la tarda; men-tre que Tele 5 i An-tena 3 comença-ran les sevesemissions a lesnou del matí i tam-bé centraran bonapart de la sevaprogramació enl’enllaç, amb pro-grames que reco-lliran «els millorsmoments» i lesanècdotes.

Divendres 21 de maig

03.20

23.00

17.00

21.30

21.35

K3Will Quack QuackEn Will Quack Quack és un aneguet entre-maliat i simpàtic a qui agrada fer dolente-ries i fer tornar boja la mare. Li encanta sor-tir amb els amics i anar a la botiga del po-ble a fer enrabiar el botiguer. Sempre elpersegueixen les abelles i es banya en cu-bells plens de cola.

Tele 5Salsa RosaEl programa de Santi Acosta (foto), centraten notícies roses i personatges del cor, s’emeten divendres, potser per fer la competèn-cia al ¿Dónde estás, corazón? (21.45h) quepresenta Jaime Cantizano a Antena 3. Demoment, les nits del divendres contindran unexcés important de pseudofamosos expli-cant les seves batalletes.

TV3Majoria absolutaL’Eduard, en Felip i la Marta van a una reu-nió de l’APA on, per majoria, es decideixfer un calendari amb fotos de pares despu-llats per recaptar fons per comprar ordina-dors. La Judit és de viatge de promoció aItàlia i apareix una nova i atractiva veïna:l’Àsia. D’altra banda, l’Amadeu torna a la casadesprés d’un daltabaix amb la Sílvia.

La 2Manjar de amor (Food of love)Paul, un estudiant de música amb molt detalent, és contractat a San Francisco per pas-sar les partitures en un concert de RichardKennington, un dels pianistes més famo-sos del món. Paul, a més d’intel·ligent, ésmolt atractiu, fet que no passa desaperce-but a Kennington. Més endavant, Paul i Ken-nington es retroben a Barcelona, on el joveestà de vacances amb la seva mare. Paul iKennington s’enamoren, tot i que els dos ho-mes es prenen aquest amor de manera moltdiferent. Una pel·lícula de Ventura Pons ba-sada en la novel·la The page turner, de Da-vid Levitt.

33Una vida plenaBasada en una obra de teatre de William Sa-royan, la pel·lícula mostra la col·lecció de per-sonatges singulars que coincideix en un lo-cal de San Francisco, el Nick’s, que té coma lema «Vine i sigues tu mateix».

Dijous 20 de maig

15.40

18.30

23.50

11.00La 2BandidoLes aventures que viu en el marc de la Re-volució Mexicana un mercenari nord-ame-ricà, en un dels films més dinàmics mai ro-dats per Richard Fleischer, amb un RobertMitchum (imatge) exemplarment cínic. Se-ria imitadíssim per les produccions més di-verses.

TV3El cor de la ciutatLa Blanca queda amb un amic seu, pared’un nen adoptat, perquè en Fede vagiavançant. En Francisco tindrà un nou dis-gust, mentre la Dolors i l’Eliseu fan progres-sos interessants. En Víctor torna a deixar clarel seu poder sobre la Núria, i en Gus se’nva a veure el metge.

La 2Tarda d’esportsPer començar, des del camp de La Serrati-lla d’Onda (Castelló), el partit de futbol en-tre Espanya i Lituània corresponent a la clas-sificació per al Campionat d’Europa Sub-19.Seguirà un partit dels «play-off» de la lligade bàsquet (20.30h), i es completarà a Pa-rís amb el partit de futbol entre França i Bra-sil que celebra el Centenari de la FIFA.

TV3CupidoEric Rhodes és un escriptor que mata unanoia després d’una nit romàntica perquè creuque no era adequada per a ell. En la mentd’Eric hi ha una dona que té destinada ique ha d’aconseguir trobar. Dos anys méstard, creu que ho ha aconseguit en veureJennifer, una estudiant que acaba d’arribara la ciutat i que treballa a la llibreria on Ericestà comprant. Eric aconsegueix la sevaadreça i la va a visitar, però es troba la ger-mana de Jennifer i l’escanya. I, amb tot, acon-segueix enganyar l’estudiant i convèncer-la que ell la protegirà de l’home que ha as-sassinat la seva germana.

La 2Cuando el río creceDiscret melodrama sobre una família de gran-gers que lluita per salvar la seva terra detotes les adversitats, tant naturals com hu-manes. Els protagonistes són Mel Gibson(foto) i Sissy Spacek.

Dissabte 22 de maig

02.15

00.00

15.45

23.50

TV3El genet pàl·lidSense cap mena de dubte, una de les obresmés aconseguides de Clint Eastwood (imat-ge) en la seva triple faceta de productor,realitzador i intèrpret. La pel·lícula revisita elclàssic de Stevens Raíces profundas quasipunt per punt, intercalant alguns homenat-ges a Sergio Leone i arriscant-se a un trac-tament estètic dels interiors molt particular,d’inquietant tenebrisme. Una gran pel·lícu-la que rescata molt bé l’essència del gène-re western i que constitueix d’alguna mane-ra el revers positiu d’Infern de covards.

La 2La noche temáticaDes de temps immemorials, l’home ha sen-tit una atracció particular per les pedres pre-cioses. Però no sempre són un símbol de fe-licitat. Per als miners que les troben i treba-llen en condicions miserables representenuna condemna. El programa se centra enLa magia de las piedras, i inclou els docu-mentals La fiebra del rubí (23.50h) i La bús-queda de esmeraldas en Colombia (02.30h),a més de la pel·lícula Lulú on the bridge(00.40h, a la foto), de Paul Auster, amb Har-vey Keitel i Mira Sorvino.

TV3TurbulènciesRyan Weaver (Ray Liotta) és un assassí ensèrie que festeja les seves víctimes, gene-ralment dones guapes, abans de matar-les. És arrestat i, amb altres reclusos, viatjaen un vol transcontinental. Ryan i un altre delspresoners maten els guardes i s’apoderende l’avió. Teri (Lauren Holly), una de les hos-tesses, haurà d’intentar esquivar les per-suasions del criminal i, alhora, fer aterrar l’avióper salvar la seva vida i la dels tripulants quequeden vius.

33La fira de la vanitatDeliciosa adaptació de la novel·la de Thac-keray, en la qual Miriam Hopkins interpretauna dona que només es preocupa d’ella ma-teixa. Ha passat a la història per ser el pri-mer film rodat íntegrament en technicolor.

La 2La gran pruebaLa història d’una família de quàquers que llui-ten per mantenir la seva identitat entre la con-fusió i la desesperació de la Guerra Civil deNord Amèri ca. Ben feta, la pel·lícula pertanyal període més fred del seu director, Wi-lliam Wyler, i no sempre s’aprofiten les pos-sibilitats dramàtiques que ofereix la histò-ria. Bona interpretació.

03.15

03.00

LÀSER DERMATOLÒGIC BOFILLTRACTAMENT AMB LÀSER DE TAQUES A LA PELL, COUPEROSI, ANGIOMES,

BERRUGUES, FOTODEPILACIÓ, FOTOENVELLIMENT FACIAL, etc.

CLÍNICA BOFILL c/ Pare Claret, 20 • 17002 GIRONA • Tel. 972 41 04 04VISITA INFORMATIVA GRATUÏTA

Diumenge 16 de maig de 2004 Una exposició mostra a Girona ... · PDF fileUn estudi...

Documents

Transcript of Diumenge 16 de maig de 2004 Una exposició mostra a Girona ... · PDF fileUn estudi...