Diumenge 16 de novembre de 2008 Dominical · de la fauna secreta –d’acord amb el títol del seu...

Reportatge Atles cultural català Personatges amb cognom d’origen geogràfic. PÀG. 2 i 3. Reportatge Volar en guerraLa xarxa republicana d’aeròdroms a Girona. PÀGS. 6 i 7. Entrevista Rafael Vallbona Autor de «Serrallonga». PÀGINA 9.

Dom

inic

alDiumenge 16de novembre de 2008

Diari de Girona ReportatgeEl nou paisatge urbà Els anuncis de venda o lloguerd’habitatges s’eternitzen PÀGINES 4 i 5

MisterSofà

MMister SofàCtra. Barcelona (l’Avellaneda) - Tel. / fax 972 20 82 14 - GIRONA

2 DominicalDiumenge 16de novembre de 2008

DominicalPasseig General Mendoza 2.17002 GIRONA.Telèfon: 972 20 20 66

DirectorJordi Xargayó

CoordinacióPili Turon

DissenyMartí Ferrer

AdministradorMiquel Miró

PublicitatPaco Martí

FOTO PORTADA: ANIOL RESCLOSA (UNA PAN-CARTA DE GRANS DIMENSIONS PUBLICITA LAVENDA DE PISOS DE NOVA CONSTRUCCIÓ ASARRIÀ DE TER)

16 de novembre de 2008

4 i 5 ReportatgeEl nou paisatge urbàLes pancartes i els cartellsanunciant la venda o el lloguer decases i pisos s’han convertit en unelement més del mobiliari urbà.

6 i 7 ReportatgeVolar en temps de guerraEl govern republicà vacrear una xarxa d’aeròdromsen diferents municipis gironins durant la Guerra Civil.

9 EntrevistaRafael Vallbona L’escriptor és autor dela novel·la «Serrallonga»que Televisió de Catalunyaha convertit en minisèrie.

11 ArquitecturaIgnazio Gardella

15 Salut Polls a l’escola

18 Música Christina Rosenvinge

SUMARI

1

2

3

4

5

Els llistats de personatges relle-vants en la cultura d’un territorideterminat proliferen, n’hi ha

tants com paràmetres que es poden te-nir en compte a l’hora de fer-los: la pro-fessió, el llenguatge artístic, el lloc denaixement, el sexe, l’ideari, l’estètica,la formació, les influències... i, per quèno, el cognom. Aquest últim és el cri-teri de l’«Estudi d’aproximació a una ge-ografia cultural catalana» que ha fet l’ar-tista visual Albert Gusi (Castellbisbal,1970), qui ha escollit trenta-una per-sones destacades del nostre àmbit cul-tural amb un denominador comú: uncognom d’origen geogràfic.

Es tracta d’un projecte artístic, unamena d’exercici lúdic que s’ha concre-tat en imatges de músics, escriptors,editors, actors, cantants, crítics, fins itot algun polític, fotògrafs o escultorsque tenen cognoms com ara Camp, Roca, Cos-ta, Pujol, Congost, Fontcuberta o Estany. AlbertGusi els ha retratat en espais naturals que evo-quen el seu cognom, buscant el punt de con-fluència entre el paisatge i la persona, i amb lafinalitat de remarcar que el territori és el queha aportat la distinció al personatge.

El Museu de l’Empordà, a Figueres, exposaaquest treball en el qual s’hi han implicat per-sonatges com l’escriptora gironina Maria Mer-cè Roca, fotografiada a la base d’una zona ro-cosa; o l’artista Jordi Rocosa –seguint amb elmateix element–, que apareix cap per avall adalt d’una roca. El director de l’Orquestra deCambra de l’Empordà i de l’Orquestra Filhar-mònica de Catalunya, Carles Coll, ha posat adalt d’un pujol. La fotografia de l’escriptor Fe-rran Torrent el mostra conversant en una riera;la mateixa acció captada en el cas de CarmeRiera, encara que ella en un torrent. Mentre que

els seus col·legues de professió Màrius Serra iAlfred Bosch estan observant l’amplada d’unaplana, en el cas del primer, o en solitud enmigd’un camp, el segon. L’actriu Àngels Bassas estroba al camí de la coma d’en Boldú; Mont Plansen unes pujades, amb el pi de la serra al fons;i Pepa Plana a dalt d’una serra. La sèrie d’ins-tantànees d’Albert Gusi també inclou el músicMiqui Puig, dret a dins d’un clot; la cantant Lí-dia Pujol, que baixa del coll d’en Fages; el con-seller de Cultura i Mitjans de Comunicació dela Generalitat, Joan Manuel Tresserras que, bus-cant la literalitat amb el seu cognom, apareixamb les serres de l’Obac, de Collcardús i Mont-serrat al fons; l’artista multidisciplinar AntoniMuntadas, considerat el pare del net.art es-panyol, en un pla de l’Empordà; o el fotògrafJoan Fontcuberta caminant enmig d’un bosc, elde la fauna secreta –d’acord amb el títol del seuretrat.

El projecte de Gusi acaba configurant unaespècie d’atles cultural català, que pretén re-marcar el vincle entre territori i cultura, artistai paisatge. El factor paisatgístic és habitual enla creació d’aquest artista, autor d’obres quesón accions damunt del paisatge, majoritària-ment en forma de fotografia però també ambperformances col·lectives que normalment en-registra –tot i que a vegades no en deixa cons-tància.

«ARXIU PAISATGE»Aquest «Estudi d’aproximació a una geografiacultural catalana» és el segon muntatge del Mu-seu de l’Empordà emmarcat en un projecte quehan denominat «Arxiu Paisatge», centrat en lespràctiques artístiques que tenen el paisatge em-pordanès –encara que la proposta d’Albert Gusiva més enllà– com a suport conceptual o ma-terial.

Reportatge


Fotos:1«Carles Coll dalt delpujol de Lilith». 2«Dia plujós, bo perbuscar cargols iPau Riba a l’altrariba».3«Maria Mercè Roca,al peu de la zonarocosa dels arbresvençuts».4«Màrius Serra guai-tant l’amplada de laplana». 5«Miqui Puigben plantat dinsd’un clot».6 i 7Dos racons del’«Estudi d’aproxima-ció a una geografia cultural catalana»,exposat al MuseuEmpordà fins al 23de novembre.

6

7

Un atles culturalcatalà

Trenta-un personatges destacats de la cultura catalana amb cognoms d’origen geogràfichan posat per a un projecte fotogràfic d’Albert Gusi, que els ha retratat en paisatges carregats

de significat. El resultat d’aquest exercici artístic s’exposa al Museu de l’Empordà.

TEXT: PILI TURON FOTOGRAFIA: CONXI MOLONS

Són vermells, blaus, grocs, taronges o dequalsevol altre color cridaner. Estan en-colats en plafons de grans dimensions, se

suspenen en l’aire com si fossin llençols enor-mes i pesants, s’adhereixen sobre portes me-tàl·liques, fanals o vidrieres ben visibles i se sub-jecten a les baranes dels balcons amb cordills,filferros o bagues de plàstic. La seva forma rec-tangular, amb una variada gamma de mides, esrepeteix cada pocs metres, tant en horitzontal–a vista de cotxe o marcant qualsevol trajecte apeu– com en vertical –alçant els ulls a l’esperad’un semàfor en verd o mentre un es grata elclatell. Formen un ampli mostrari de cartells, rè-tols i pancartes que reprodueixen el mateix mis-satge: es ven, es lloga. És el nou paisatge urbà.

La paralització del mercat immobiliari haafectat altres àmbits fora de l’econòmic i ha tin-gut conseqüències en l’estètica, ja que els car-tells anunciant la venda o el lloguer d’immo-bles s’han multiplicat i perpetuat a la via públi-ca. Els blocs d’edificis acabats de construir i elsesquelets d’obra de futurs habitatges exhibei-xen pancartes que intenten captar compradorso llogaters. I és pràcticament impossible passarper un carrer on no hi hagi cap rètol amb el nú-mero de telèfon d’una empresa o d’un particu-lar que ofereixen un habitatge. De persones queen busquen n’hi ha moltes però les ofertes per-duren setmanes, mesos.

Les dades estadístiques confirmen el que ésuna evidència a cop d’ull: la compravendad’habitatges ha caigut en picat i es manté blo-quejada, primer com a reacció a uns preus delsector immobiliari disparats i a unes quotes hi-potecàries en creixement constant, i ara sobre-

tot pels entrebancs que posen els bancs a l’ho-ra de concedir finançament. L’últim informe del’Institut Nacional d’Estadística (INE), amb datadel 29 d’octubre, feia públic que les vendesd’habitatges a les comarques de Girona van cau-re un 49,3% a l’agost en comparació amb el ma-teix mes de l’any passat i el nombre d’hipote-ques ho va fer un 47,7%. Al juny –i també d’a-cord amb dades de l’INE– el descens va ser del50,1% pel que fa a la compravenda i del 57,9%

en el cas de les hipoteques; mentre que al maigva ser del 57,4% i del 48,6%, respectivament.Un fenomen econòmic que –deixant de bandaaltres efectes molt més seriosos i patits per bonapart de la població– s’ha materialitzat en car-tells gairebé perennes a les façanes de qualse-vol ciutat o poble, incorporant-se al paisatgeurbà juntament amb els senyals de circulació,els diferents elements que integren la xarxa pú-blica d’il·luminació o les banderoles que publi-


X

X

urbàPaisatge

La proliferació de cartells publicitant la venda i el lloguerd’habitatges és un símptoma més de la paràlisi del mercat

immobiliari a les comarques de Girona.

TEXT: PILI TURON FOTOGRAFIA: ANIOL RESCLOSA

Reportatge


citen esdeveniments culturals, per posar nomésalguns exemples.

BLOQUEIG ALS BANCSDes d’un dels sectors professionals directamentafectats per la salut del mercat de compraven-da d’habitatges, el Gremi de Promotors i Cons-tructors de Girona, no preveuen cap millorapropera. El secretari general d’aquesta organit-zació i també de la Federació de Promotors deCatalunya, Josep Donés, és molt clar a l’hora defer una diagnosi de la situació actual: «el mer-cat està absolutament parat». I pel que fa al fu-

tur immediat, Donés es mostra pessimista per-què tot i considerar que les coses «podien ha-ver millorat» no ho han fet. El responsable delGremi de Promotors i Constructors de Gironava argumentar les seves paraules destacant queen els últims mesos s’ha produït un canvi d’ac-titud en els possibles clients, que ara es veuenfrenats per les entitats bancàries.

Segons explica Josep Donés, al voltant de l’a-gost van començar a detectar que «la descon-fiança pels preus» de la vivenda i «la intran-quil·litat davant el pagament mensual de la quo-ta de la hipoteca» va anar quedant en segon ter-me. Continuant amb el seu argument, les per-sones interessades a comprar un habitatge «hanvist que ara el preu està fixat, és més clar, i laquota de l’euríbor s’ha estabilitzat a la baixa».Ara, però, el problema apareix quan es buscafinançament bancari per afrontar la compra per-què, tal com afirma Josep Donés, «no hi ha li-quiditat». Per això diu que «sobretot a partir del’estiu els clients vénen però no compren». Elsecretari general del Gremi de Promotors re-marca que el bloqueig als bancs no és una si-tuació excepcional per al sector immobiliari,sinó que és extensiu a altres àmbits com ara lavenda de vehicles; «no concedeixen finança-

ment als compradors per a res», conclou. Peraquest motiu, afegeix que no es pot aplicar elDecret de Vivenda concertada que el govern dela Generalitat va aprovar al juliol perquè «hi hasignants del conveni que no el compleixen» –la-menta el gironí; aquest decret pretenia ajudar acomprar habitatge en estoc, amb la previsió dedonar sortida a una bossa d’entre 10.000 i 12.000vivendes a l’any. Val a dir que sobre la mancade liquiditat dels bancs, a principis d’aquestasetmana el director general de La Caixa, JoanMaria Nin, va assegurar en una conferència aBarcelona que l'actual sistema econòmic no téproblemes de liquiditat sinó que gaudeix d'un«excés» i que, en tot cas, la qüestió radica en «onestà aquesta liquiditat». Una opinió que, al-menys, contrasta amb l’anàlisi predominant.

Deixant de banda aquestes qüestions, per aJosep Donés la crisi que afecta el seu sector que-da clara amb la baixada progressiva de la ven-da d’habitatges nous a partir de l’estiu passat:primer es venien abans d’enllestir-se la promo-ció, sobre plànol, mentre que «ara s’acaben lesconstruccions pràcticament sense vendre res».I precisament per intentar vendre o llogar pro-liferen els cartells, les pancartes i els rètols pu-blicitant habitatges disponibles.

Fotos:Un mostrari dela gran varietatde cartells, rètolsi pancartes queanuncien habitatgesi locals en venda oper llogar a la ciutatde Girona. Aquestsanuncis proliferen ala via pública, oncada vegada esmantenen durantmés temps.

Font: INE INFOGRAFIA DdG

832Maig 2008724Juny 2008

798Juliol 2008591AGOST 2008

965Febrer 08759Març 08

847 Abril 08

1.109Novembre 07866Desembre 07

1.203Gener 08

1.166Agost 071.120Setembre 07

1.165Octubre 07

1.955Maig 071.451Juny 07

1.389 Juliol 07

Compravendesd’habitatges a Girona

La davallada en xifresL’últim informe de l’Institut Nacional

d’Estadística xifra en un 49% el descens devendes a la demarcació gironina

En temps deguerra elsrecursos s’optimitzen i, si parlem d’in-

fraestructures bèl·liques, qualsevol camp espot convertir en pista d’aviació. Aquesta trans-formació es va produir fa uns setanta anys endiferents punts de les comarques de Girona,on el Govern republicà va muntar una xarxad’aeròdroms estratègics per desenvolupar lesseves tàctiques de guerra. Dos dels més im-portants eren al Pla de l’Estany, el camp d’a-viació de Martís, i a l’Alt Empordà, on Vilaber-tran tenia un dels millors camps d’aviació re-publicans de Catalunya; però també se’n vanhabilitar a l’Empordà i a les comarques de laCerdanya, la Garrotxa, el Gironès i la Selva.

El volum dedicat a la Història de l’AeroportGirona-Costa Brava, de la Història dels aero-ports espanyols editada per l’empresa públicaAENA, recorda aquest episodi que va viure elseu moment àlgid el 1938. Setanta anys des-prés, l’únic vestigi que en queda són unes po-ques restes d’aquests camps –entre els qualsdestaquen antics refugis antiaeris–, documen-tació conservada en arxius i el testimoni de gi-ronins que van viure la Guerra Civil.

L’esclat de la guerra va forçar la seva entra-da en funcionament, ja que el govern republi-cà es va trobar amb la urgència de construiruna xarxa d’operacions que inclogués campsd’aviació, alguns amb un elevat valor estratè-gic i d’altres utilitzats com a pistes auxiliars. Se-gons expliquen els autors de la Història de l’Ae-roport Girona-Costa Brava, Luis Utrilla Navarroi Javier Ortega Figueiral, en els equipamentsgironins es van desplegar els aparells de caçamés moderns de l’aviació republicana, cone-guts com a Mosques i els Xatos –cosa que vapassar sobretot a partir de 1938. Per als ciuta-dans de la demarcació, l’existència d’aquestsaeròdroms va suposar un perill, ja que va aug-mentar l’interès de Girona com a objectiu peratacar. Els camps de vol republicans es van afe-gir als ports marítims comercials, les indústriesi les vies de comunicació amb França en el pa-quet de motius del bàndol sublevat per atacarles terres gironines.

AERÒDROM ACTIU FINS ALS 60El camp de Martís –que ocupava terrenys d’Es-ponellà, Porqueres i Serinyà– va entrar en fun-cionament a principis de 1938 i és l’únic queva continuar després de la Guerra Civil, fins a1960 i després d’un impàs de cinc anys tancat.Aquesta instal·lació va ser la base dels famososavions soviètics Tupolev, coneguts com a «ka-tiuskes» i que, en part, es construïen i es repa-raven allà mateix. El del Pla de l’Estany era l’ae-ròdrom més amenaçador per a l’enemic, i pertant el més atacat, ja que era un dels que em-magatzemava més combustible de tota la xar-xa catalana. Amb l’entrada de les tropes fran-quistes a Banyoles, el febrer de 1939, es va tan-car la primera etapa del camp d’aviació de Mar-tís. I no va tornar a funcionar fins a finals de1944, quan el règim va decidir reobrir-lo perusar-lo com a base aeronàutica per controlarhipotètics atacs aeris d’altres països. Aquestaevolució, fins al seu tancament definitiu el ju-liol de 1960 –des de llavors acull aficionats al’aeromodelisme, els ultralleugers o l’ala del-ta–, es detalla en el llibre El camp d’aviació deMartís. 1938-1960, escrit per Joaquim Ejarquei Miquel Rustullet.

A la Cerdanya, els republicans van construirdues pistes d’aviació a la vora d’Alp i Puigcer-dà. Aquest camp, que mesurava 1,3 quilòme-tres de llargada per 300 metres d’amplada, esva abandonar després d’haver allotjat algunesesquadrilles de caça durant alguns mesos.

A la Garrotxa, el camp de Palau de Monta-gut a Tortellà, que limitava amb la carretera deBesalú a Olot i el riu Llierca, va ser especial-ment actiu perquè es muntaven avions en unafàbrica propera. A la vora d’aquest, i també delde Banyoles, hi havia un altre aeròdrom a Be-salú –al costat del Fluvià. I a cinc quilòmetresd’Olot en va funcionar un altre a les Preses du-rant poc temps, perquè va quedar inutilitzat

després d’unes pluges torrencials que van des-bordar el riu la primavera de 1938; de maneraque la seva activitat es va traslladar al de Tor-tellà.

Vilabertran, Vilajuïga i Port de la Selva, a l’AltEmpordà, també van acollir trànsit aeri militardurant la Guerra Civil. L’últim d’aquests muni-cipis només tenia una petita pista d’aterratgeon, durant les últimes setmanes del conflicte a


en guerraVolar

El Govern republicà va crear una xarxa d’aeròdroms a Girona,activa durant la Guerra Civil. Alguns eren base dels famosos

katiuskes i d’altres acollien avions encarregats de vigilar la costa.

TEXT: PILI TURON

PUIGCERDÀ

TORTELLÀ

BESALÚ

LES PRESES

VILABERTRAN

VILAJUÏGA

PORT DE LA SELVA

BANYOLES

CELRÀ

VIDRERESLLAGOSTERA

CALDES DE MALAVELLA

TORROELLA DE MONTGRÍ

1 2

Reportatge


Catalunya, es van refugiar els caça pertanyentsla segona esquadrilla.

Un dels aeròdroms més dinàmics de Gironaera el de Vilabertran, des d’on operaven cacesi es feien vols de prova dels avions que es mun-taven en uns hangars propers, amagats al bosc.Pel que fa al de Vilajuïga, conegut com l’aerò-drom de Garriguella i a tocar de la via del tren,era una de les bases del grup aeri que vigilavala costa i protegia el desembarcament de ma-terial en ports empordanesos com els de Pala-mós o Roses. Aquesta mateixa tasca es realit-zava des de la instal·lació de Torroella de Mont-grí, que segons s’assenyala al llibre es coneixiacom el de Verges i era molt més proper al marque l’anterior.

Però la base principal de la unitat destinadaa controlar la costa es trobava entre Llagosterai Cassà de la Selva, en un camp d’aviació a to-car del ja desaparegut Carrilet. Aquesta ins-tal·lació, que va entrar en servei la primaverade 1937, tenia dues pistes en forma de «V» ques’allargaven 800 i 1.000 metres cadascuna. Eljuny de 1939 va patir un dur bombardeig queva obligar a tancar-lo i substiuir-lo per un altresituat més cap al nod, ja que el Govern repu-blicà no podia prescindir de tenir un aeròdroma la vora del port de Sant Feliu de Guíxols –onarribava material aeronàutic necessari per alfuncionament de la seva flota aèria.

A l’entorn de Girona, Celrà tenia un delscamps de vol més grans de la zona, que es vaconstruir a finals de 1936 i el primer trimestrede 1937 ja era operatiu. Igual que el del Pla del’Estany, en aquest aeròdrom també operavenkatiuskes que es muntaven i es reparaven tanten pobles del voltant com a Celrà mateix, ones feia servir l’Ateneu Can Cors com a taller ae-ronàutic.

Finalment, la Selva comptava amb una altrabase d’avions katiuskes a Vidreres, que es vaabandonar després dels bombardejos del 38 ies va reobrir mesos després amb unitats tam-bé dedicades a protegir la costa. La xarxa escompletava amb unes pistes auxiliars a Caldesde Malavella, sense una activitat destacada.

L’Exèrcit de l’Aire es va quedar amb totesaquestes instal·lacions, pensant en la seva uti-litat davant la declaració de la Segona GuerraMundial. Però entre els anys 1941 i 1942 es vananar retornant els terrenys als seus propietarisoriginals –menys el camp de Martís–, als qualsse’ls havia requisat; tot i que alguns van rebrel’ordre de conservar instal·lacions dels aerò-droms com ara refugis de formigó armat o di-pòsits de combustible buits.

Fotos:En la pàgina anterior,els enclavaments onel govern republicàva construir campsd’aviació.1Cartell convidanta formar part de l’a-viació republicana.2Les autoritatsinformaven laciutadania sobre elperill de les bombes.3L’aeròdrom de laCerdanya.4 i 5El camp d’aviacióde Martís, al Plade l’Estany. 6 i 7Dos aparells del’època, el primercorresponent a unmodel Bréguet 26T.8Un avió PolicarpovI-16, conegutpopularmentcom a «Mosca».

3

5

4

6

7

8

Per acabar aquests comentaris sobre Wag-ner i Bayreuth, voldria fer una sèrie de re-flexions més d’ordre musical que no pas

generalitats com les desenvolupades en articlesanteriors. Tornem a la Villa Whandfried, que s’haadaptat per museu, segons el meu parer molt au-tèntic malgrat que molts creuen que s’hauria derecondicionar. Els melòmans, especialment elswagnerians, es poden delectar amb imatges, qua-dres i fotografies del compositor, de la seva fa-mília, d’amics i enemics, els seus llibres i la sevabiblioteca, mobles d’època –el seu sofà preferituna mica deteriorat pels qui varen arrencar untros de roba com a record–; així com nombro-sos escrits tant emesos com rebuts, partitures ori-ginals, vestuari i objectes d’algunes de les pri-meres representacions de les seves obres. Tam-bé hi ha una mostra de fotografies, una micacomprimida, d’intèrprets al llarg del temps, lamajoria dels quals tenen ja categoria de mitesmusicals.

Personalment, em varen agradar dues coses.Per un costat, el manuscrit de la dedicatòria d’Au-ton Bruckner a Wagner de la seva 3a simfonia,qui d’una forma no massa entusiasta havia escrital peu «sí, sí molt reconegut». És del domini delsmusicòlegs la reverència i admiració que el mú-sic austríac sentia pel germànic i d’aquí la sevadedicatòria.

D’altra banda, la visió de l’escala de la casa.No és una bajanada. Wagner va compondre pera la seva esposa Cósima Liszt, com a regal pelnaixement del seu fill Sigfried, una peça musicalbasada en temes de les seves òperes que portael títol d’Idili de Sigfried. En pla sorpresa i sensepreavís, la va fer tocar pels músics a l’escala dela casa perquè la sentís la seva muller des del pri-mer pis. Costa entendre com els 15 o 16 intèr-prets podien encabir-se en una escala, fins queno es veu com és aquesta –gens petita– i, a mésa més, com al final, al primer pis hi ha una ga-leria sobre l’ampli vestíbul de l’entrada. Homcopsa aleshores com es van situar els músics,permetent una audició perfecta i emocionant ala protagonista de la vetllada.

Però potser és hora que faci una petita cròni-ca musical de la Tetralogia d’enguany. Ja se sapque l’èxit sempre és garantit perquè la qualitatdels intèrprets està fora de qualsevol dubte. Elnivell és altíssim i, per tant, l’únic que es pot ana-litzar és la posada en escena que amb les mo-dernes tendències pot ésser objecte de contra-vèrsies i polèmiques. La d’aquesta edició és larepetició de l’any anterior a càrrec de TankredDorst. Les escenografies es renoven cada quatreo cinc anys i, per tant, hom pot anar preparat sino és la primera temporada.

L’escenografia de Dorst entra dins els nous co-rrents però sense exageracions ni provocacions,per la qual cosa es pot dir que va complaure lagran majoria dels assistents; si bé no van faltaralgunes, poques, protestes quan al final del ci-cle els responsables varen sortir a saludar.

Molt bo el muntatge del primer acte de L’Ordel Rhin, també el final de La Walkiria, el segondel Sigfried –escena del drac– i també el segonacte del Crepuscle dels Déus. Força insuls la res-ta, poc adequat el primer acte del Sigfried ques’escenifica en una botiga i mancat d’emoció elfinal del Crepuscle on, a més de fallar la crema-da –evidentment puntual– del quadre de Wotanque significa molt sintèticament l’incendi del Wal-halla, el protagonisme es desplaça a elementsexterns com ara uns nens enjogassats o una pa-rella amb bicicleta.

Malgrat tot, el resultat general, esplèndid, talcom he dit, per la gran actuació dels cantants;tots de gran nivell i entre els quals destacaria elbaríton Andrew Shore en el paper d’Alberich,amb una gran interpretació escènica, el tenor Ar-nold Bezuyen com a Loge, la soprano Eva-Ma-rie Westbroek com Siglinde i el tenor americàde convincent potència i equilibri, Stephen Souldcom a Sigfried, sense oblidar els baixos HawsPeter König i Kuranchul Youn, tant en els seus

papers de Fafner i Fasolt com en els de Hundingi Hagen.

Però sense cap dubte el triomfador va ésserel director musical, Christian Thielemann. De lamà d’aquest músic, d’una carrera ascendent, l’or-questra va prendre el protagonisme en tot mo-ment, sense un instant de defalliment ni mono-tonia. La disposició de les violes al bell mig delconjunt –qui sap si ja ho va disposar així Wag-ner– en el lloc de millor projecció sonora, va pro-duir un reforçament del seu so avellutat al cen-tre sonor de l’orquestra, accentuant així el dra-matisme de molts passatges musicals que re-quereixen aquesta característica. Cal també con-signar que l’orquestra i el cor formats per músicsbàsicament alemanys, rigorosament escollits en-tre els millors conjunts del país, comencen elsassajos a mitjan juny per estar perfectament co-ordinats en la primera actuació, que enguany haestat el 25 de juliol, i tots retornen al seu lloc deprocedència un cop feta la darrera interpretacióel 28 d’agost. La tasca del director és, doncs, in-tensa i apretada.

Thielemann, jove director berlinès, de 1977 al2004 responsable musical de la Deutschen Opernde Berlín i ara titular de la Filarmònica de Mu-nic, és un assidu al Festival Wagner. El 2000 vadirigir a Bayreuth Els Mestres cantaires, el 2001Parsifal, del 2002 al 2004 Tannhauser i a partir

del 2006 el cicle complet de l’Anell dels Nibe-lungs. Les millors ovacions de les quatre nits vanser per a l’emergent director alemany que ja s’haguanyat a pols, a més del seu prestigi interna-cional, un lloc d’honor a la galeria del Festpiel-haus on hi ha les fotografies de tots els directorsque ho han fet a Bayreuth des de la primera Te-tralogia, allà pel 1876.

UN RECONEIXEMENT ANUALPer acabar, un breu apunt per explicar com perla inauguració del Festival, cada any, una repre-sentació de les autoritats locals, regionals i altresestaments dipositen unes corones de flors a latomba de Wagner mentre un grupet de membresdel cor i de l’orquestra interpreten fragments deles obres del mestre. És una gran mostra d’ad-miració, respecte i gratitut, que molts tenim lagran sort de poder compartir.

En resum, el Festival Wagner de Bayreuth noés famós debades. El geni del compositor, la pre-servació de les seves idees i obres, així com l’altnivell artístic mantingut al cap dels anys, l’hancol·locat amb justícia sense cap ajut mediàtic multitudinari o populista, en el lloc que correspon a un dels màxims esdeveniments mu-sicals i culturals del nostre món. Que sigui permolts anys.

Reportatge


Wagner i músicaEl Festival de Bayreuth ocupa amb justícia el lloc que li pertoca entre els actes culturals del món

TEXT: SALVADOR MARTÍ TEIXIDOR (I III)

1

Fotos:Sobre aquesteslínies, una siluetadedicada a la 3aSimfonia, feta perBruckner.1L’entrada a laWahfried, on hi haun bust de Lluís II. 2Escena delprimer acte de«L’or del Rhin».3Escena final de«La Walkiria».

2 3

Rafael Vallbona, nascut a Gràcia el 1960.Primer guanyador del Casero gironí. Pro-fessor de la Universitat Blanquerna, ter-

tulià, periodista cultural. La setmana passada esva deixar caure per Girona: presenta la novel·laa la Cellera de Ter. Fent un cafè amb ell, fas unviatge a través del bandolerisme del segle XVII,per la cultura del país, o et trobes que t’expli-ca com va arribar a Las Vegas, amb moto, se-guint la mítica ruta 66.

Sorprèn que hi hagi un pack de la minisè-rie en versió cinema, el còmic o el llibre so-bre Serrallonga. Això és format americà,oi? El mite de Serrallonga ha estat visitat cons-tantment a cada època. Al segle XVIII, hi harondalles i cançons. Al segle XIX, Víctor Bala-guer en fa una novel·la. Els Joglars van fer ungran espectacle, Alies Serrallonga. I Els esqui-rols fan Torna, torna Serrallonga, que l’ha tor-nat a gravar Mesclat. Ara revisitem el mite ambels mitjans de la nostra època: el CD de la ban-da sonora de Joan Valent, la pel·lícula. Això, alcomplet, val 6 milions d’euros.

Déu n’hi do! Sembla que ja ens tocava fer unagran producció a l’americana. Estic convençutque si Spielberg hagués conegut Serrallonga,qui diu que no li hauria interessat? Els nostresmites i la nostra història són tan potents comen qualsevol país.

En una obra per encàrrec, quin marge que-da a l’autor? Xavalla! Robava per ell! Perquèpassaven gana! M’interessava situar l’escena enla societat de l’època. A la Catalunya Vella hiha una economia precapitalista, hi ha excedentsde producció per intercanviar. Però social i po-líticament, estem en estructures de baixa edatmitjana.

Històricament s’ha demostrat que si dona-va alguna cosa era... Exacte! L’ovella negra.De vegades es repeteixen destins. No és obli-gatori, vibrem amb les coses que van passar, isón coses que poden ser superades.

L’Antic Règim. Sí. L’aristocràcia és la propie-tària de la terra. S’ha d’explicar. Perquè si no lagent diu: aquest tio es va tirar a la muntanyaper esport? Doncs, no! Passaven gana perquèl’aristocràcia catalana havia perdut influència ala Cort, la Cort era a Castella, i el rei Felip IV,que era un desastre, reobre la guerra amb Flan-des després de 12 anys de treva! La campanyade Sicília era caríssima, perquè els picava unmosquit, i els soldats se n’anaven a l’altre ba-rri. No calien ni que els matessin els enemics.

Seria un Bush actual? I tant! Al rei li calen di-ners, i l’aristocràcia els treu de la gent de baix.Si això li sumes una època de males collites. Ino parlo de tempestes, parlo de llavors dèbils.I una altra cosa: hi havia molta població. Aixòde tenir fills per amor, és modern. Era la millormanera de tenir mà d’obra barata. Era més ba-rat que un becari, que ja és dir! (riem) Hi haviamolta misèria. Molta gent era bandolera ama-teur.

Forma part d’una partida, i després se’n vaa fer de pagès. Sí! Saps quan feien de bando-lers? A l’estiu, un cop havien segat i batut. Volsfer de bandoler, al desembre, a les Guilleries,

amb un temps de gossos, que no passa ningú?

Ha assistit a la gravació? Vaig anar un parellde dies a veure el rodatge. Per parlar amb l’E-chevarria, amb l’Esteve Rovira (el director).

L’ambientació és espectacular. És una granproducció. Vaig ser-hi poc perquè feia nosa.Estava en un lloc i em deien: perdoni, que hade passar un travelling. I jo patia. La cova ones troben en Serrallonga i els seus és al passeigde la Bonanova, cantonada al carrer Mandri.També s’ha rodat al Moianès, al Maresme inte-rior. I a les Guilleries.

La novel·la té molt de ritme. Sí, és una no-vel·la d’aventures. Volia imitar les novel·les d’a-ventures que m’havien atret de jove: Robinson,Marc Twain.

Hi ha una revifada: amb Matilde Asensi, perexemple. Hi ha dos bandolers, en Boquicad’en Gironell, i aquest. Ara, al segle XXI, s’had’entendre que la literatura forma part de la in-dústria de l’entreteniment. Això no vol dir quel’art deixi d’interpel·lar la seva societat. Serra-llonga era una víctima de la crisi. Escriure aixòés tan honest com ser científic del CSIC. Vullque el lector es deixi emportar, que es capbussien el relat. Que s’ho passi bé. Prou complicatés el món!

Hi ha una estètica de l’outsider en el ban-doler. Era un antisistema.

Però després trobem un Julian Muñoz. Ésque a la seva època, Serrallonga era antipàtic isimpàtic. En l’època, que no hi havia futbol, lesexecucions eren un esport de masses. La gent

que omplia la plaça, el fotien a parir, i la restael victorejava com un heroi. Si t’havia matat mit-ja família, què havies de dir?

Flor de Vida, la baronessa, l’enreda dins lapolítica? Això és una concessió al personatgenovel·lesc. La dualitat nyerros-cadells, a ell liarriba tard. Només tenim les actes del seu ju-dici, i no s’havia manifestat nyerro. Té gent quel’ajuda: l’abadia de Sant Joan de les Abadesses,nobles del Rosselló. A la pel·lícula veiem l’em-bolic que té amb Flor de Vida. A la novel·la hemantingut l’assalt al correu reial. Gran paperde Sergi Mateu, és un Spinzella miserable, vi-ciós, saltaparets.

L’Antic és l’antagonista, Selgas és un trosd’actor. És un dolent molt ben fet. En Pere An-tic converteix en Serrallonga en el seu objectede desig per pujar en l’escalafó. És tan desgra-ciat com l’altre, però veu un camí. I en Serra-llonga s’adona que està en una espiral sensesortida. Al final és lliure. Va viure 40 anys, lagent no vivia gaire més!

Fa de periodista cultural: som massa pro-vincians? Moltíssim. Des de la postguerra finsara, molt. No se sap ni que es fa a França. Nollegiu mai Cahiers de livres de Liberation? Dia-ris que es poden trobar a quioscos. També lacrítica. Xoca amb altres gèneres com les artsplàstiques o el cinema. O la música: els Pega-sus van tocar a Montreux fa més de 20 anys! Laliteratura s’ha mirat al melic i ha perdut lectors,que s’han passat a la literatura castellana, permés moderna. Llegeixo Vila-Matas i m’agrada!És un dels grans mèrits de Sánchez Piñol, és unConrad! Que el Serrallonga serveixi de modelper a pròximes produccions!

Entrevista


RAFAEL Vallbona Periodista cultural, publica «Serrallonga»

El bandoler Serrallonga és una de les figures del nostre imaginari col·lectiu que pot ser mésinternacional i acceptada a escala global. Acabem de veure la minisèrie de format cinematogrà-fic a TV3. Parlem amb l’autor de la versió literària.

“Serrallonga no ésel Robin Hood català”

TEXT: MOISÈS DE PABLO FOTOGRAFIA: ANIOL RESCLOSA

“Estic

convençutque si

Spielberghaguésconegut

Serrallonga,qui diu queno li hauriainteressat?Els nostresmites i la

nostra històriasón tan

potents comen qualsevol

país. “

Establimentsantics


Entre els anys 25 i 30, un jove emprene-dor, Manel Pla i Mir, treballava a la ciu-tat de Girona com a comercial a l’empresa

Adroher Germans, pionera en la comercialit-zació de productes elèctrics, venent aparells deràdio. De seguida, en Manel es va interessarpel fenomen de la ràdio, on va veure un futurpositiu. Com que coneixia bé el producte, vaintuir unes possibilitats de venda extraordinà-ries i va decidir muntar la seva pròpia empre-sa. Va obrir un establiment al número 2 del gi-roní carrer Álvarez de Castro, i li va donar elnom comercial de Ràdio Univers.

En aquells temps, la ràdio va passar de serun objecte de luxe per a alguns privilegiats auna necessitat popular. La feina va anar crei-xent i Pla es va veure obligat a instal·lar un ta-ller per reparar els aparells a la rebotiga.

El 1933, va muntar un estand exposició a lasegona Fira Comercial de Girona on, entre al-tres productes electrònics, es mostraven al pú-blic aparells de ràdio de les empreses ameri-canes Philco i Westinghouse. Aquell mateix anyva demanar al seu germà Joaquim que l’ajudésen la part tècnica. Joaquim Pla es va preparara fons i va conèixer aviat la tecnologia elec-trònica de la ràdio, compartint immediatamentamb en Manel la il·lusió en les possibilitats defutur de l’invent.

A la postguerra, es van reemprendre les ac-tivitats a l’antiga botiga. Els dos germans vandecidir crear una marca pròpia, Optimus Rà-dio i, a partir de 1940, a més d’aparells de rà-dio, a la producció s’incorpora la construcciód’amplificadors, altaveus, transformadors, fo-nògrafs (llavors anomenades «gramoles») i ac-cessoris diversos. Els germans Pla van treballardur en una època difícil, en plena Segona Gue-rra Mundial i en l’Espanya empobrida i aïlladadels mercats, amb escassetat de subministra-ment de peces electròniques, de planxes de fe-rro i de tot, però ben aviat aconsegueixen pro-duir aparells de reconeguda fiabilitat que vanobrir la primera expansió de l’empresa.

La botiga va quedar petita i el 1943, amb lasocietat Pla Hnos, s’emprèn la construció d’u-na fàbrica a la carretera Barcelona, número 101,al mateix lloc on encara és. La nova fàbrica,edificada entre 1945 i 1946 per un altre germà,

el constructor Arcadi Pla Mir, va obligar a unaassociació amb un soci extern, de manera quedurant uns anys el nom jurídic passa a ésserPla Hnos. y Compañía.

MODERNITZACIÓLa nova fàbrica, de 1.220 m2, es va edificar a lazona de Palau, que llavors es trobava als afo-res de la ciutat, va permetre més eficàcia i unaproductivitat molt més alta. Gairebé a finalsdels anys cinquanta a l’empresa hi havia 150persones i a la dècada dels anys seixanta, 260treballadors. El 1962 es van remodelar bonapat de les instal·lacions de l’empresa i entratsals anys setanta es va prendre la decisió de dei-xar de fabricar televisions a causa de la com-petència del mercat.

El 1971, Joaquim Pla i Massanet i Lluís Pla iMasmiquel, ja gerents de l’empresa, van deci-dir modernitzar-la i acabar amb les exclusivesde venda. L’expansió comercial es va estendrea tot Espanya i les vendes van créixer a nivellsextraordinaris. També es van fer exportacionsa l’estranger amb contactes als països asiàtics,i l’any 2000 fan noves ampliacions de més de2.500 m2 repartits en cinc plantes.

Lluís Pla i Masmiquel va morir el 2001 i, poctemps després, es jubila Joaquim Pla i Massa-net, deixant pas, el 2004, a la tercera genera-ció formada per Joaquim Pla i Olivé i Lluís Plai Barbero, que actualment dirigeixen l’empre-sa que, ara per ara té 170 treballadors i segueixamb el mateix esperit de competitivitat que fa75 anys. El futur de la casa està assegurat.

Optimus GironaDes de la seva fundació, ha estat una de les empreses de

referència a Girona i una de les indústries més reconegudes delpaís. Ara, els seus aparells s’exporten a gairebé tot el món.

Història

Es va començaramb una petitabotiga i taller dereparacions, perseguir desprésde la Guerra Ci-vil amb una fà-brica, construï-da a la carreterade Barcelona,101, que llavorsera terme muni-cipal de Palau-sacosta. Les ne-cessitats de laproducció vanobligar, al llargdels anys, nosolament a mo-dernitzar el producte, sinó afer ampliacionsde les instal·la-cions i buscarnous mercatsarreu de diver-sos països delmón.

Origen1933FundadorsManel i JoaquimPla i MirPropietarisactuals Joaquim Plai Olivé / Lluis Plai BarberoTreballadors170 ActivitatSo icomunicació.

TEXT I FOTOGRAFIA: JOSEP MARIA BARTOMEU

Ignazio Gardella (Milà, 1905-1999) es va re-plantejar els principis de la modernitat, esti-mulant la recerca d’altres vies, i la seva obra

es pot entendre com una reflexió al voltant delmón de l’arquitectura al llarg del segle XX. Ara,una exposició a Figueres mostra els estrets vin-cles de l’arquitectura de Gardella amb l’espan-yola i la catalana a mitjans del segle passat.Aquesta mostra incideix en la relació que uniales dues cultures arquitectòniques, reconstruintel joc de referències entre formes i idees.

La delegació de l’Alt Empordà del Col·legid’Arquitectes de Catalunya utilitza la fotografiaper tal d’explicar l’obra d’aquest «mestre italià»de l’arquitectura contemporània, que no ésmassa conegut a fora del seu país i que al llargde la seva vida va rebre nombrosos premis. Elmuntatge titulat «Ignazio Gardella, un mestreitalià (1905-1999)» es va inaugurar el 7 de no-vembre i es podrà visitar fins al 9 de gener de2009. Els comissaris de la mostra són GianlucaBurgio i Fabio Pavettoni, que han comptat ambla col·laboració de Daniele Viatale, Angelo Lo-renzi, Edoarda de Ponti i Jacopo Gardella.

La tradició familiar va marcar la carrera pro-fessional d’Ignazio Gardella, ja que ell va ser laquarta generació d’arquitectes. Cap als anys 30,Gardella va obrir el seu propi estudi d’arqui-tectura i alguns projectes que va realitzar entreaquesta dècada i la dels 40 –com el dispensarid’Alexandria, que va construir entre 1934 i

1938– mostrava la seva vocació racionalista; toti que ell mai va perdre el lligam amb la tradi-ció arquitectònica. Durant els seus inicis pro-fessionals, l’italià es va relacionar amb FrancoAlbini i els futurs integrants de l’estudi de MilàBBPR; més tard va viatjar a Alemanya i el 1939als països escandinaus, on va conèixer GunnarAsplund, Sven Markelius o Alvar Aalto. Després

de la II Guerra Mundial, Gardella va participaren el debat i el procés de reconstrucció; i a par-tir de 1949, el fundador i director del InstitutoUniversitario di Architettura di Venezia el vaconvidar a impartir classes a aquesta ciutat, onva estar fins el 1975. Durant aquest període, varevisar el llenguatge arquitectònic modern i vacrear la Casa alle Zattere, un edifici-manifestque redefineix la relació entre modernitat i his-tòria, i que el 1995 es va catalogar com a obradel patrimoni arquitectònic i artístic italià.

UN REFERENTTal com s’explica en l’exposició del Col·legid’Arquitectes de Catalunya a Figueres, la dèca-da dels 50 va suposar el punt d’inflexió per ala relació d’Ignazio Gardella i Espanya. Enaquells moments, es va convertir en un refe-rent per a la cultura arquitectònica espanyola i–segons es destaca al muntatge– la seva apor-tació es va posar de manifest sobretot en la sevaconcepció del racionalisme, interpretat com unprocés en evolució, com la possibilitat d’inte-grar el llenguatge històric i vernacle en la novaarquitectura moderna. A Catalunya, Correa iMilà o Coderch van tenir en compte l’obra deGardella, que van interpretar en clau local: elsseus projectes sobre habitatges expressen la re-flexió de l’italià sobre el tema de la casa col·lec-tiva que, també a Barcelona, es va desenvolu-par a la manera de Gardella.

Arquitecturagironina

11 DominicalDiumenge 16de novembre de 2008El mestre italià

L’arquitectura d’Ignazio Gardella manté una estreta relació amb la catalana i l’espanyola

Exposició del Col·legi d’Arquitectes a Figueres

Mésinformació

– Demarcacióde Gironadel Col· legid’Arquitec tesde Catalu nya,Plaça Cate dral,8, Girona.972 41 27 27 www.coac.net/Gi rona.

TEXT: PILI TURON

Fitxatècnica

ExposicióIgnazioGardella, unmestre italià(1905-1999).LlocSala d’exposi-cions de laDelegació del’Alt Empordàdel COAC,Plaça del’Església, 6.Figueres.Calendari Fins al 9de gener.HorariDe dilluns adijous, de 9a 2 del matí ide 4 a 6 dela tarda.Divendres, de 9 a 2 del matí.

Acabo de fer un viatge gairebé llampec a Tudelai vaig poder acostar-me al seu mercat per cons-

tatar, un any més, el bon aspecte de les seves ver-dures; no em vaig fixar massa en les altres... perquèja hi havia carxofes, i la carxofa de Tudela té, per aqualsevol amant d'aquesta flor verda, tractamentd'excel·lència. La carxofa és, a Occident, un «invent»àrab; vull dir que van ser els àrabs els qui les vanportar d'Orient a Espanya i Sicília. És un parent prò-xim del card, amb el qual comparteix el nom genè-ric (Cynara). Com sens dubte no ignoren vostès, elque ens mengem és la flor, o la inflorescència, jun-tament amb un trosset de la tija; hi ha qui la tira, i hiha receptes que requereixen la seva eliminació to-tal, però la veritat és que està bona.

El problema de les carxofes, quan es van fent ve-lles, és que es van protegint de l'exterior desenvo-lupant unes fulles coriàcies; com més vella i més gransigui, més dures seran, i no només les externes. Lò-gicament, cal eliminar-les. El que cal tenir en comp-te, sobretot per a preparacions com les romaníssi-mes carxofes «alla giudia», és que la part dura va re-duint-se conforme ens endinsem al cor de la planta.

Abans, fa temps, quan la gent era d'allò més exi-gent en les normes d'urbanitat i en el comportamenta la taula, es donava, no obstant això, el contrasen-tit que aquests mateixos ciutadans primmirats ambqualsevol decisió d'etiqueta menjaven les carxofesd'una manera que, vista des de la perspectiva d'a-vui, ens semblaria repugnant. Suposo que per apro-fitar al màxim la verdura, a penes eliminaven fullesdures... i anaven arrencant-les una a una, sotmetentla carxofa a una espècie de strip-tease. Amb la mà,es portaven cada fulla a la boca, la xuclaven bé perextreure la seva essència... i abandonaven la restainservible a una banda del plat. El mateix «picadillo»,a principis del XX, fa broma sobre aquestes fulles.«Aquelles fulles dures i filamentoses que es fiquenentre les dents i cal anar estirant o introduint trossosde paper gruixut o d'una targeta d'algun amic per-què la dentadura torni al seu estat primitiu. Això, que

diuen que no és fi i no sé per què, resulta el méspràctic en aquests casos». Ja veuen. No siguin mes-quins, i eliminin tot l’immenjable. Vagin traient lescarxofes netes en un recipient amb aigua... però sen-se llimona, excepte que els agradin les carxofes ambllimona. Si no volen que es posin negres, mantin-guin-les sota l'aigua pel senzill sistema d'ajustar uncolador a la boca del recipient on van caient les car-xofes: si no toquen aire, no s'oxiden. Abans, les car-xofes es menjaven gairebé exclusivament cuites,però també farcides, arrebossades... Permeten jocsde textures molt interessants i estan genials passa-des per la paella.

LA RECEPTAParlàvem de les «carciofi alla giudia». Aquí les tenen.És millor que usin carxofes joves... o, senzillament,de Tudela. Netegin-les normalment, deixant-les sen-ceres i eliminant la tija. Després, amb un ganivet afi-lat, procedeixin a l'operació que comentàvem abans:vagin girant la carxofa i eliminant només la part durade cada fulla, una per una, de fora cap endins, comés lògic, i deixant-les amb aquesta forma peculiar.Posin oli d'oliva en una paella de ferro, en quantitatsuficient per arribar a mitja alçada de les carxofes, iescalfint-ho molt, però sense que arribi a bullir. Ai-xafin lleugerament les carxofes, amb la punta cap aa sota, amb la palma de la mà, perquè la corona s'o-bri una mica. Tirin-les a la paella quan l'oli estiguicalent i facin-les a foc igual, de manera que l'interiorquedi tendre i l'exterior no es cremi.

Quan jutgin que estan –uns 10 minuts–, donint-los la volta, pugin el foc i facin el mateix, de mane-ra que quedin daurades i cruixents. Espolvoregin sal,i serveixin-les ben calentes. És una recepta dels jueusde Roma, i antiga. Ah: on dic «oli» llegeixin «oli ver-ge d'oliva de Navarra», de la confraria del qual aca-ben de fer-me, a Tudela, membre d'honor; un ho-nor, disculpin la redundància, però que no fa can-viar gens ni mica la meva opinió sobre aquests olisnavarresos: extraordinaris.

Carxofes de TudelaCAIUS APICIUS GASTRòNOM


AgustíEnsesaBonetEscola de Tastavins del Gironès

És una selecció especial del cone-gut Whisky Single Malt de 12

anys. D’un bonic color que recordal’or vell. Aroma molt suau i afruitadaamb notes de préssec i fruits tropi-cals. En boca és complex i equilibrat,amb un final llarg, fumat i elegant.Prové d’una cuidadosa selecció ma-nual de les bótes més essencials de ladestil·leria. Petita producció etiqueta-da amb detall de l’any de la tria: 2007.Número de lot 06. Bon maridatgeamb foie gras a la planxa amb pomacaramelitzada. Amb l’adicció d’un20% d’aigua molt freda aflorant notesde coco, vainilla i turba.

El celler elaborador: The Cardhudestillery, a la vall del riu Spey. Moltconeguda per ésser el seu whisky 12anys, un dels més venuts a Espanya.Més informació: whisky.com/brands-cardhu_brand.html.

CardhuWhisky Single Malt

El licor

Special Cask Reserve

Tres poetes –un de la Catalunya del Nord–,l’altre del País Valencià i el tercer del Prin-cipat són, en la nostra lírica, segurament,

els qui més s’han interessat pel tema del men-jar. Però, a més, ens aporten tres registres bendiferents. Miquel Martí i Pol evoca directamentla infància, fins al punt que els seus poemesde temàtica estrictament gastronòmica, publi-cats en forma de reculls amb el títol, respecti-vament, Bon Profit! I Per molts anys, s’adrecenexplícitament als nens. Josep-Sebastià Pons,en canvi, ens evoca l’adolescència, l’edat enquè es desperten els sentits i ens deixa un pò-sit de records i colors palatals. Vicent AndrésEstellés, finalment, incideix en molts dels seuspoemes en l’edat adulta, l’acte de la fruïció ola descripció abrandada de menges diverses,a dins les quals sovint hi és present l’erotisme.

El poeta nord-català Josep-Sebastià Ponsparla abundantment del menjar en la seva pro-sa, on s’inclou un preciós Elogi de nostra cui-na on, des d’Angulema, evoca el Rosselló na-

tal amb l’enyor reflectit en les seves viandes iplats. Productes i plats li serveixen alhora perevocar la terra –ja que la cultura francesa n’hadesterrat productes propis, tècniques i plats–o per parlar en clau homorística de personat-ges populars, una tradició molt rossellonesa–recordem Un Tal, per exemple– però tambévalenciana.

LA FLAIRE, EL GUST I EL REGUSTLa flaire, el gust i el regust, la terra, el pas deltemps i les estacions, el poble, els pagesos iles pageses apareixen en forma d’un tast ounes olors delicioses: «Tasta la carn embalsa-mada/del préssec de Sant Jaume, honor delRiberal», ens diu a El pou de casa, mentre quea les Corrandes ens diu que «Del meu pobleseu el goig/a l’estiu figues negretes». L’enyord’una infància idealitzada sura a Quan eres in-fant, on evoca «el préssec, la figa ensucrada/elmuscat negre o de llum d’or/que donaven ala mainada».

Vicent Andrés Estellés inclou elsmenjars d’una forma íntima en laseva poesia, no solament en formad’imatges o metàfores, sinó queglosa –a vegades amb una inusita-da potència i erotisme, parlant enprimera persona– certs menjars, es-pecialment al Llibre de meravelles(1971), on alenen «les brafades desexe i rots de llimonada», esdevin-guts en colpidor material poètic: «Elplat de criadilles bullides, unarròs/amb dos fulles de ceba, tantsd’homes presoners./L’han con-demnat a mort. Té tres penes demort».

Els saborosos plats valenciansapareixen al Mural del País Valen-cià: «El pimentó amb tonyinadins/la cassola de fang, eixí-em/molt matiners de Burjassot». In-sisteix en aquest suculent «mulla-dor» –per sucar-hi pa– a Recoma-ne tenebres: «que prenien la frescao bé sopaven/un entrepà de pi-mentó amb tonyina».

El simple pebrot escalivat li pro-voca un abrandat i sensual cant ales Horacianes (Les pedres de l’ àm-fora): «Res no m’agrada tant/comenramar-me d’oli cru/el pimentótorrat, tallat en tires/cante llavors,distret, raone amb l’oli cru, amb elsproductes de la terra./M’agrada elpimentó torrat,/més no massa to-rrat, que el desgracia,/sinó ambaquella carn mollar que té/en lle-var-li la crosta socarrada/.../des-

prés, en un pessic/del dit gros i el dit índex,amb un tros de pa,/agafe un tros de pimentó,l’enlaire àvidament,/eucarísticament/me’l mirene l’aire/de vegades arribe a l’èxtasi, a l’or-gasme».

Miquel Martí i Pol, a part de metàfores i motsrelacionats amb el menjar presents en el seucorpus poètic, és autor del llibre –adreçat alsnens– Bon Profit! (1999). Els títols dels poe-mes, de rima saborosa i enllaminadora, sónben explícits: Xocolata desfeta, Pa torrat ambmantega, Fideus a la cassola, Ous ferrats, Arròsblanc, Patates fregides, Carn arrebossada, Cre-ma, Bunyols, Flam, Pa amb xocolata, Pa amboli i sucre, Croquetes, Truita, Pa amb tomà-quet... És a dir, el més suculent repertori d’es-morzars, àpats i berenars que agraden princi-palment als infants: «Déu ens dó ser cata-lans/per menjar bon pa amb tomàquet/ambun raig d’ oli discret/i un pols de sal si fa fal-ta;/pa de pagès si pot ser que és més saborósque els altres».

Gastronomia


Miquel Martí i Pol, Josep-Sebastià Pons i Vicent Andrés Estellés han tractat el menjar en la seva lírica

JaumeFàbrega«Bona Vida»http://blocs.mes -vilaweb.cat/jau -mefabrega

La poesia dels sabors

Larròs blanc és un plat popular, que nos'ha de confondre amb l'arròs bullit.Mentre que aquest és com una sopa,

molt caldós, l'arròs blanc és sec. Aquestarròs és evocat pel poeta Miquel Martí i Pol–del qual a l’octubre hem celebrat el cinquèaniversari del seu traspàs– al llibre Bon Pro-fit.

ElaboracióPoseu una olla al foc amb aigua, els alls, eljulivert i un raig d'oli. Quan bulli, tireu-hi l'a-rròs. Feu-lo coure aproximadament 20 mi-nuts.

Passeu-lo sota l'aixeta i escorreu-lo bé (espot assecar al forn o bé graduar la quantitatd'aigua). Distribuïu l'arròs en un plat i, al da-munt, poseu-hi un ou ferrat i salsa de tomà-quet.

NotesA aquest arròs, a Catalunya, se li sol donarel nom de «a la cubana»... però a Cuba nose’n fa cap d'idèntic; si de cas, hi ha el «Arrozcon huevo» (l'ou ferrat s'hi esberla amb elscoberts), el «Arroz con frijoles negros» o el«Arroz con picadillo». A aquest arròs s'hi po-den afegir salsitxes i, fins i tot, plàtan fregit(no obstant, els plàtans fregits de Cuba so-len ser «machos», no dolços).

Ferran Agulló parla d'un arròs blanc de Ca-lella de Palafrugell realment suculent i il·lus-trat: porta un sofregit de ceba, alls, tomàqueti julivert (per aquest ordre) acompanyat debocins de llagosta o gamba, musclos des-clovats, la polpa d'unes cames de llagosta icabra i, a més, salsa de tomàquet o maone-sa clara. L'arròs s'emmotlla.

Hi ha molts altres arrossos blancs: amb ro-gers o molls amb lluç, amb marisc, amb me-nuts de gallina, amb botifarra, amb pèsols,amb samfaina.

Al País Valencià, l’arròs blanc es fa rosse-jant una cabeça d'alls en una paella, amb oli;es deixa refredar, s'hi posa aigua i sal, es fabullir i s'hi tira l'arròs, se serveix també ambsalsa de tomàquet, ous ferrats i salsitxes (po-den ser les delicioses llonganisses fresquesvalencianes que es posen al Blanc i negre).

Ingredients

� 100 grams d'a-r ròs per persona� aigua� sal� 2 grans d' all

� 1 branquetade julivert� salsa de tomà-quet� 1 ou ferrat perpersona

Arròs blanc Miquel Martí i PolLa recepta

D’aquí a unes setmanes podrem comme-morar els 140 anys de la presentació ensocietat d’un enter postal austríac que es

convertiria en la primera targeta postal oficial.D’altra banda, l’1 de desembre se celebren els135 anys de l’aparició del primer enter espan-yol. Aquest efecte postal, que representà la no-vetat d’incorporar imprès el segell per al fran-queig previ de la correspondència, es conver-tí ja des d’un primer moment en una peça clautant de la filatèlia com de la cartofília.

El fet de facilitar a l’usuari un petit imprèsamb el franqueig afegit, i no haver d’introduirla missiva en un sobre per poder enviar-la, re-volucionà per la seva comoditat i economicitatel costum de comunicar-se per carta. Altres ca-pes socials s’hi sumarien, a les il·lustrades queeren normalment les que utilitzaven aquest mit-jà, i les administracions postals hagueren d’e-metre enters postals amb uns tiratges impor-tants, milionaris en molts casos.

A l’Estat espanyol alguns dels primers exem-plars foren aquests que hi acompanyem: el pri-mer a aparèixer, durant la República, els 5 cèn-tims blau i negre, gravat per Joaquim Pi i Mar-gall, mida de 135 per 90 mm i que amb una ti-rada d’un milió d’efectes circulà entre el primerde desembre de 1873 i el 31 de desembre de1875. El de la il·lustració, veureu que està adre-çat a l’editor José Codina, de Barcelona, el ma-teix any 1873.

Un altre enter és el de 5 cèntims color ultra-mar amb fons verd de 1875, que correspon alnúmero 8 del catàleg, mida 140 per 94 mm,amb l’efígie del rei Alfons XII, i la llegenda Co-municaciones. El que reproduïm està dirigit aDomingo Xarrie, de Sant Feliu de Guíxols.

I el tercer que ens serveix de mostra, és el 10cèntims vermell, ja amb la llegenda Union Pos-tal Universal, per destinar-se al correu ambaquells països membres de la federació, ambel gravat del nen Alfons XIII, conegut popu-larment com «pelón», mida 140 per 89 mm, i enaquest cas adreçat a José Mª Pérez. Drogueria.Girona, l’any 1892.

Succeí, precisament, a partir d’aquest any de1892 quan començarien a editar-se targetes pri-vades, ja il·lustrades i no de la classe enter pos-tal, i es va donar inici per consegüent a la car-tofília que coneixem a hores d’ara, aquella queincorpora una il·lustració a l’anvers de la tar-geta. Tot i que, com bé sabeu els aficionats, eltext del missatge s’havia d’escriure al davant,per reservar el revers exclusivament a l’adreçadel destinatari, fet que es mantindria en vigorfins al voltant de 1904 –depèn dels països–, quefóra quan dit darrere es partiria en dos, a fi iefecte de protegir d’escriptura i de taques lesil·lustracions i les fotografies, ja de gran atrac-tiu per als col·leccionistes d’aquella època si-tuada en el canvi de segle, primers dels anys1900.

UNA MICA D’HISTÒRIAPer bé que des del segle XVII s’estaven realit-zant nombrosos assajos d’enter postal com lesfulles «tirades» italianes i franceses, o els sobresi carta-sobres de Mulready, seria a Àustria onl’any 1869 es crearia la primera targeta oficial,tot seguint el suggeriment expressat a la Con-ferència Postal de 1865 celebrada a Karlsruhe(Baden), sobre «la possibilitat d’emetre targe-tes especials per a comunicacions no reserva-des. Aquí al nostre país, dos anys abans de l’a-parició del primer exemplar de 1873 s’estudiàl’oportunitat d’editar efectes que poguessin cir-cular a meitat del preu assignat a les cartes or-dinàries, per a la qual cosa es tingueren en

compte les emissions de Bèlgica, Anglaterra,Alemanya, Suïssa i Wurtemberg. El 7 de junyde 1871 s’aprovà la «Instrucción para el uso ycirculación en el interior de España de las Tar-jetas Postales», reglament que en no aplicar-se de forma immediata provocà que alguns par-ticulars, distingits filatelistes com el Dr. The-bussem, aleshores Carter Honorari, encarre-guessin imprimir uns exemplars per a ús per-sonal, de minsa tirada, la qual cosa els conver-teix en peces rares i cobejades.

Arrenca a partir del 1873, doncs, la nostra his-tòria dels enters, amb l’esmentat número 1 dels

cinc cèntims blau, a què acompanyaria un al-tre de doble amb la resposta pagada, de colorverd i de major cotització actual en ser més es-càs. D’aleshores ençà, uns 175 exemplars dife-rents han anat apareixent, els quals s’han vistcomplementats per sobres enters i aerogrames,igual que arreu del món. Tanmateix, i aquestés un fet que lamentem els col·leccionistes, enles darreres dècades els nostres enters postalshan estat molt infrautilitzats, amb la qual cosales peces destinades en estat nou a les col·lec-cions perden quelcom d’interès en no tractar-se d’efectes circulats.

Col.leccionisme


XavierRomero

Els primers enters postalsLa primera targeta postal oficial va aparèixer fa cent quaranta anys a Àustria

Té l'estratègia perfectament planificada. Lacalor l’orienta cap a un vas sanguini, queserà el que l’alimentarà. Amb la seva pe-

tita trompa a manera de xeringa, perfora i xu-cla. La femella, per la seva part, posa els ouson va millor per a la seva biologia, a uns doscentímetres del cuir cabellut. I perquè hi esti-guin a gust, i no caiguin, els enganxa amb unamena de ciment fins que eclosionen. Són lesllémenes, els futurs polls, la preocupació anualde les famílies durant l’època escolar. Són elsparàsits que molesten perquè se segueix creientque tenir polls és sinònim de falta d'higiene. Iencara que pot ser així, cal dir que també s'en-comanen entre aquells que tenen una higieneexquisida .

Qui no hagi vist mai un poll de prop, o nos’hagi fixat detingudament en com és, val lapena que en conegui una descripció detalla-da. És de cos allargat i aplanat, de color blancgrisenc. Molt dur. Té el cap angular, amb unparell d'ulls laterals simples, i el tòrax amb nousegments. També té dues antenes curtes i unapetita trompa extensible dotada d'una petitapica. S'alimenten de la sang de qui parasiten,llepant-la per aquesta trompa. Té tres parellsde potes amb una particularitat curiosa: acabenen una espècie de garfis, de ganxos per aga-far-se a pèls i a fibres.

Si acudim a la terminologia científica ens po-dem assabentar que són insectes de l'ordre ano-plura, de la família dels pedicúlidus, del gène-re pedículus, espècie humanus i de varietat cá-pitis. Tot això és el simple poll. I hem dit de lavarietat capitis, perquè hi ha tres tipus de pollque parasiten al cos humà: el de la cap, el delcos i vestits (el verdaderament perillós pel seupaper en la difusió del tifus exantemàtic), i elpoll dels pubis, que popularment es diu «ladi-lla».

LA SEVA BIOLOGIAQuan una femella és fecundada, a penes 24 ho-res després inicia la posta. Posa set o vuit ouscada dia. I així, durant un mes. I els posa a doscentímetres del cuir cabellut per assegurar-sela temperatura ideal. El fet més cridaner és queperquè aquests ous no caiguin, la femella elsenganxa al pèl amb una mena de ciment, unamassilla insoluble a l'aigua. Posa els ous a lanit. I cada ou s'uneix a un cabell. Cada feme-lla pot posar al voltant de 150 ous durant la sevavida.

Els polls viuen de la sang de qui els allotja.En les seves antenes tenen uns sensors que l’o-rienten i quan troben un vas sanguini, la sevapetita trompa actua i xucla. Poden viure entreels 15 i els 38 graus, però moren a més de 40.La calor humida a 60 graus destrueix els ous enun quart d'hora. I per descomptat, només l'ho-me pateix la infestació de polls. Els animals noens els transmeten, ja que per al poll el pro-veïdor de sang és únicament l'home.

EL CONTAGITradicionalment s'ha donat molta importànciaa les pintes, els raspalls i fins i tot les gorres per

a la transmissió dels polls. Avui se sap que nola tenen, perquè els ous que es desprenen d'unlloc ja no podran fixar-se en un altre perquè elsfalta la goma d'enganxar que la mare els pro-cura. El contagi és per contacte directe d'infes-tat a net. I potser és que el poll, en veure unacabellera neta prefereixi niar-hi a sobre... En-cara que el cert és que en cabells llargs i abun-dants, i on no entra ni aigua, ni sabó, ni pinta,és on es troben amb més llibertat, amb mésconfort.

Es presenta més en dones a qualsevol edatque en homes. Els homes adults són els quemenys polls pateixen, potser perquè tenenmenys cabell i, per descomptat, el tenen moltmés dispers.

I una cosa curiosa: el poll europeu té els gan-xos de les seves potes preparats per fixar-se encabell europeu. I per això és molt difícil quepuguin fixar-se, per exemple, en el dels negresque, a més de molt arrissat, té una secció oval.

Encomanar-se per ous units a pèls solts ésmolt difícil ja que l'ou, per madurar, ha d'estaralmenys una setmana a la temperatura del cap.Els polls que cauen sobre les espatlles o en elssuports de les cadires tampoc s'encomanen, jaque són polls morts o febles, amb el que nopreocupen.

EL PROBLEMASi només es limitessin a subsistir amb la sangque ens consumeixen, potser no serien unproblema major. Però és evident que el seuperill no radica només en què piquin. Pen-si's que el que el poll fa per poder viure ésmés o menys el que fem nosaltres amb unaxeringa: clavar en un lloc on hi hagi líquid idesprés extraure’l. El poll ha de perforar el cuircabellut i després succionar. Perquè no podemoblidar que el poll viu de la nostra sang.

A més, la saliva irritant injectada durant l'a-limentació produeix una espècie de ronxa.Com que llepen sang de manera molt fre-qüent, acaben produint una irritació i unapicor que es pot qualificar d'inaguantable.I llavors entrarem enun cercle viciós. Elrascat augmenta lainflamació. Amés, s'aca-ben for-mant petitesferides queocasionaranuna infec-ció.

Un delssímptomesmés fre-qüents quehi ha polls,deixant debanda la picor ila gratera conti-nuada, és la pèr-dua de son. Elnen amb polls no

pot dormir. I no només per la picor, sinó per lairritació del cap. També pot aparèixer una micade febre. I un dolor muscular a les cames. I,fins i tot, algun tret clar de depressió.

LES RECOMANACIONSL'Organització Mundial de la Salut recomanal'aplicació de permetrina a l'1%, que és l’anti-poll menys tòxic per a l'home. Aquesta subs-tància és neurotòxica per al paràsit i li produeixparàlisi i mort. També es pot aplicar un insec-ticida que tingui acció sobre el poll adult i elsseus ous. Les llémenes s’han d’eliminar de ma-nera manual o amb un pinta especial.

Quan s'utilitzen locions es recomana no ren-tar el cabell prèviament, ja que el greix que pos-seeix fixa l'insecticida. El cabells s’ha de deixarassecar espontàniament i esperar al voltant de12 hores per rentar-lo. El xampú s’ha d’aplicarde manera ordinària, però deixar-lo que actuïdurant uns 10 minuts. Al dia següent s’ha de ferla mateixa operació.

El tractament ha d'estendre's a tots els fami-liars.

El vinagre temperat pot ser útil per dissoldreel ciment que enganxa les llémenes al pèl: esrenta el cap i, sense assecar, s'aplica vinagretemperat amb cura que no caigui als ulls. S’em-bolica el cap amb una tovallola i es manté mit-

ja hora. Després es renta la cap i esfricciona amb insecticida.

Salut


RamónSánchezOcaña

Patricia Ribera RieraDirectora

APRIMAMENT

Un mètode desenvolupat a França per un prestigiós especialista, basat en antigues tècniques orientals

Primeravisita

gratuïta

Com aprimar-se i mantenir-se amb un mètode natural, agradable, eficaçi durador. Es poden perdre de 15 a 18 kg en 9 setmanes.

• Sense passar gana • Sense agulles • Sense medicaments ni altres productes• Sense patir depressions. Amb massatges, digipuntura i una alimentació equili-

brada basada en principis energètics.

� 972 20 53 35 - Fax: 972 41 01 87C/Pare Maria Claret, 14, 2n 2a - 17002 GIRONA

Aquests insectes també parasiten caps nets malgrat les creences populars i només elstransmeten les persones, mai els animals, perquè el seu únic aliment és la sang humana

Polls a l’escola

ADRIÀ


Jersei «ratapenada»,Naf Naf

Leggins, CKS

Vestit de punt, CKS

Jaqueta, MarithéFrançois Girbaud

Anorac de plomes,Lee

Bambes Gola, La Redoute

1

2

7

8

4

5

6

Tendències


Mama, sóc granSi d’adults volem semblar més joves, els nens

juguen a ser grans amb la seva roba

ANA RODRÍGUEZ

3

15

9

10

11

1312

14

Fotos:1Camisa, jaqueta,pantalons i cinturó, Timberland.2Anorac, CKS.3Samarreta, americana, texans, cinturó imocador, DKNY.4Camisa, Lee.5Pantalons, CKS.6Botes, La Redoute.7Gorra,La Redoute.8Bossa, Missoni.9 Vestit, CKS.10Impermeable, Venca.11Samarreta,CKS.12Texans acampanats,Naf Naf.13Americana, CKS.14Jersei amb llaç,CKS.15Botes de xarol,Escada.

C/ Rutlla, 11 - 17002 GIRONA - Tel./Fax 972 20 34 23C/ Maluquer Salvador, 3 - 17002 GIRONA - Tel. 972 22 33 43

Pl. Rector Ferrer, 4 - 17800 OLOT - Tel. 972 26 20 98

� Per la compra de dos perfums per a la casa i d’una bombolla, REGAL D’UNA MINI ESPELMA

Música


Bandes sonores

Novetats

DràculaJohn WilliamsVarese Sarabande

El cinema ha fetmoltes aproxima-cions al perso-natge de Dràculaamb més omenys fidelitat al’obra de BramStoker. El remakeque la Universalva rodar el 1979va partir d’una

concepció diferent del mite, presentant d’una for-ma més ambigua Dràcula i convertint el film en undrama romàntic fantàstic més que no pas una pel·lí-cula de terror. El tractament musical, per tant, haviade ser diferent del que s’havia fet fins llavors. Perfer la banda sonora es va escollir John Williams, unmúsic que llavors ja havia firmat algunes de les se-ves millors i més conegudes partitures –Tiburón, LaGuerra de las Galaxias, Superman. El músic deLong Island va crear una banda sonora dramàticaperò també romàntica d’on sobresurt el motiu queidentifica Dràcula, un tema apassionat i agressiuperò alhora delicat, que expressa la misteriosaatracció que provoca el personatge. Lluís Poch

Alicia Keys reedita «As I am»

La cantant icompositoraAlicia Keysha publicataquesta set-mana As Iam: The su-per edition,una reedicióde l'àlbumAs I am en laqual ha in-clòs tres no-ves cançons:Donchaknow, Sa-viour i Ano-ther way to die, tema central de l'última aventura deJames Bond, Quantum of Solace. A més, la no-vaiorquesa ha treballat per a aquesta cançó ambJack White, de White Stripes i responsable de lacomposició. El disc, que Keys ha definit com «unatrobada entre Janis Joplin i Aretha Franklin», inclouun DVD amb cinc temes gravats a Londres.

Enya torna amb un disc hivernalEnya torna al panorama musical amb And wintercame, un disc hivernal i nadalenc que és «una micamés fosc» que els anteriors i en el qual aborda «lavida i el pas del temps». La cantant irlandesa, queva treure el seu últim treball el 2005, va explicar queoriginalment es va concebre com un disc amb can-çons de Nadal; «però a mesura que anàvem tre-ballant –hem tardat tres anys– vam veure que hi ha-via altres temes relacionats amb l'hivern i vam pen-sar que seria interessant combinar les dues coses».

The Kinks planegen àlbum nouLa banda britànica The Kinks vol tornar a entrar al’estudi per enregistrar un disc nou i amb aquestaintenció ja s’han trobat per composar peces noves,que assagen en unes sessions que si surten bé po-den concretar-se en l’àlbum. Així ho va explicar RayDavies a la BBC, qui sembla haver-se recuperatdels seus problemes cardíacs. L’ultima vegada queThe Kinks van tocar junts a dalt d’un escenari va serel 1996; la banda es va formar als anys 60 i va tenirla seva millor etapa a la dècada dels 70.

Els 5 mésvenuts

ESPANYA

1 = Black IceAC/DC2 = High SchoolMusical 3 BSO 3 � HeavyRotationAnastacia 4 � Caminoverde DianaNavarro5 � Camp RockBSO

REGNE UNIT

1 � Out of con-trol Girls Aloud2 � FunhousePink 3 � GreatestHits EnriqueIglesias 4 � SlipwayFires Razorlight 5 � A hundredmilion sunsSnow Patrol

ESTATSUNITS

1 = Black IceAC/DC 2 � FunhousePink3 � High SchoolMusical 3 BSO 4 � EvolverJohn Legend 5 � That don’tmake me a badguy Toby Keith

Deixa’t seduir aquesta tardor per l’elegància i «savoir faire» de la MOSCA DE GIRONALa seva màgia impregna tot allò que toca… Vola amb ella en llibertat i fes-la volar tu també!

PUNTS DE VENDA: LLIBRERIA CARLEMANY - LLIBRERIA GELI · LLIBRERIA 22Ara també l’Auca de Sant Narcís pel preu de 3 euros amb mosca inclosa

La cantant Christina Rosenvinge acaba depublicar el seu nou disc, Tu labio supe-rior (Warner), que presenta a Madrid i

Barcelona els dies 22 i 23 de novembre, i ambel qual ha tornat «a la cançó pop més primà-ria». Nascuda a Madrid fa 44 anys, filla de paredanès i mare anglesa, va debutar molt jove-neta en bandes com Ella i els Neumáticos oMagia Blanca, encara que la popularitat li vaarribar amb el duo de pop naïf Álex i Christi-na, que va formar amb Álex de la Nuez.

El 1991 va debutar com compositora aChristina y los Subterráneos, grup de pop-rockper a radiofórmules amb dos discos; va girarcap al rock underground amb l'àlbum Cerra-do; el 1999 es va traslladar a Nova York i, sotael paraigua de Sonic Youth, va publicar tresdiscos en anglès –Frozen pool, Foreign land iContinental 62–; va mantenir una relació ambl'escriptor Ray Loriga, amb qui va tenir dosfills, i fa un parell d'anys va tornar a Madrid.

L'any passat va tornar al castellà amb el mi-nielapé Verano fatal, compartit amb NachoVegas, i ara publica Tu labio superior, gravata Hoboken (EUA) amb els seus amics nord-americans Steve Shelley (Sonic Youth), a la ba-teria; Chris Brokaw (ex-Come), a la guitarra ial baix; i Jeremy Wilkins, al baix, contrabaix iguitarra, més el multiinstrumentista CharlieBautista –un acompanyant fidel en els últimstemps– i els cors de Nacho Vegas.

En onze peces com Ladistancia adecuada,Eclipse, Tu boca, Las ho-ras, Nadie como tú o unaversió de In the evening,de Leroy Carr –traduïdaPor la noche–, Tu labiosuperior mostra una Ro-senvinge rockera quecanta cançons de despit,amor, desamor i ira, des-pullant-se als textos,amb ritmes de pop, rocko cabaret.

Al seu judici, aquest«retrobament» amb elcastellà ha estat «feliç»perquè l'anglès és bo pera les melodies minima-listes i per a determina-des músiques; però, mal-grat el seu esforç, «no éstan fluid en no dominarel sentit de l'humor o elstercers sentits de les co-ses». «El castellà –se-gueix– em causa inco-moditat per les paraulesllargues, però he guan-yat en fluïdesa en afilaruna història». Així ma-teix, reconeix l'ajuda elsúltims anys de Shelley, iara de Brokaw, en laseva recerca d'aquest

llenguatge musical després d'un disc comContinental 62, on «tot era més evident i ambmés parts». «Ara volia tres acords, tornar a lacançó pop més primària», exposa qui va serpresentadora de l'espai televisiu musical FM2,i que també ha produït el disc, una tasca «fà-cil si només has de trucar a cadascú per de-manar-li el que vols, i no tocar els botons» dela taula de gravació, com ha estat el cas.

Per a aquesta cantant que ha participat endues pel·lícules –Todo es mentira i La pistolade mi hermano– en la seva proposta musicalhi cap «qualsevol cosa» si troba la manera d'in-troduir-les, ja que intenta no buscar les melo-dies del pop nord-americà sinó «de l'europeu,del cabaret, de Kurt Weill, de Brecht o de lachanson francesa, i això barrejar-ho amb unainstrumentació més americana».

A més, no buscava «un fil conductor» en elstextos en escriure'ls, sinó que en acabar-los vamirar si hi era, i reconeix que hi ha «molt» d'au-tobiogràfic perquè escriu de coses que li hanpassat, li passen o li passaran, però no perquèestigui obsessionada amb ella mateixa. «Elssentiments són universals i els temes han detenir aquesta facció de veritat per ser creïbles,no en escriure'ls sinó quan la gent els escol-ta», argumenta la madrilenya, que resumeixaquests textos en una frase: «que malamentque ho he passat, però quina gran tornada». Iriu obertament.

torna al bàsicRosenvinge

La cantant madrilenya assegura que, després de la trilogianord-americana, ha retornat a la cançó més primària amb

el disc que acaba de publicar, «Tu labio superior»

TEXT: RAFA QUÍLEZ

Los perros dormidosmienten

Director: Bobcat Goldthwait.Intèrprets: Melinda Page Ha-milton, Bryce Johnson.Distribuïdora: Filmax.Durada: 89 minuts.Una esplèndida comèdia ro-màntica que es dedica adesmuntar, sistemàticamenti amb una mordacitat enlluer-

nadora, tots els clixés propis del gènere. La pro-tagonista decideix sincerar-se amb la seva novaparella, però els secrets del passat –que tenenmolt a veure amb el títol– degenera en un espiralde despropòsits. P. P.

Seda

Director: François Girard.Intèrprets: Keira Knightley,Alfred Molina, Michael Pitt. Distribuïdora: Tripictures.Durada: 112 minuts.Hi ha novel·les que no tenenadaptació cinematogràficapossible i la d’Alessandro

Baricco n’era una. Per aquest motiu, aquesta odis-sea d’amors impossibles i empanades existencialsresulta encartronada i esgotadora, per més intentsque facin els intèrprets per dignificar-la. El milloracaben sent els paisatges –malament anem– i lamúsica original de Ryuichi Sakamoto. P. P.

Expediente Anwar

Director: Gavin Hood.Intèrprets: Reese Withers-poon, Jake Gyllenhaal.Distribuïdora: Tripictures.Durada: 120 minuts.Un thriller polític d’enunciatforça més contundent que

els seus resultats. El film vol denunciar els exces-sos que comet la CIA en els interrogatoris de ciu-tadans estrangers, però el director de l’oscaritza-da Tsotsi acaba caient en la temptació de deter-minades convencions dramàtiques. Entre els se-cundaris, Meryl Streep (de llarg, el millor de lapel·lícula), Alan Arkin i Peter Sarsgaard. P. P.

Hollywood jano sap quèfer per tal

d’augmentar laproducció de ci-nema de terror. Lavia habitual acos-tuma a ser el re-make, que sem-pre és útil peratraure el públic ales històries desempre, però avegades també esdedica a explorarmaterials de ma-nera més dissimu-lada i els posa enmans de directorsimportats d’Euro-pa.

Aquest és el casdel cineasta bascLuis Berdejo,guionista de REC ireconegut autorde curtmetratges,que fa el salt a laindústria nord-americana amb elfilm The NewDaughter, quesembla hibridarels plantejamentsd’El otro de RobertMulligan (una deles pel·lícules més imitades i més injustamentoblidades del gènere) i El buen hijo, aquellafallida aproximació a la perversitat infantil pro-tagonitzada per Macaulay Culkin.

El més sorprenent de la pel·lícula The NewDaughter és que està protagonitzada per nimés ni menys que Kevin Costner, una altra ve-gada en el paper de pare de família prototí-pic que veu qüestionats els seus valors davantla irrupció d’unelement fantàstic,com passava aCampo de sueñoso La sombra de lalibélula.

Basada en unrelat curt de JohnConnolly i escritaper John Travis (guionista de The Haunting ofMolly Hartley, recentment estrenada als EstatsUnits), la cinta de Berdejo gira al voltant deJohn James, un home que se’n va a viure auna zona rural amb els seus dos fills, un neni una adolescent, per superar el seu traumàticdivorci. A mesura que passen els dies, la filla,Louisa, comença a comportar-se de forma es-tranya, apuntant a una malícia fins ara inèdi-

ta en ella. Mentre intenta reconduir la situa-ció, John descobreix en un camp proper laque podria ser la clau del canvi d’actitud deLouisa.

És d’esperar que Berdejo haurà volgut apro-fitar l’avinentesa per homenatjar el tractamentdel paisatge de Mulligan sense renunciar a l’artde l’ensurt que Hollywood espera d’ell. Peraconseguir-ho compta amb un notable repar-

timent que inclou l’espanyola Ivana Baquero–que recull els fruits de l’èxit nord-americàd’El laberinto del Fauno–, Gattlin Griffith,Noah Taylor, Erik Palladino, James Gammoni Samantha Mathis, definitivament convertidaen una secundària de luxe després d’uns anysrefugiada a la televisió. Està previst que TheNew Daughter arribi al nostre país el març del’any vinent.

Una de por amb

CostnerEl cineasta basc Luis Bermejo ha fet el salt a Hollywood

amb «The New Daughter», una pel·lícula que tambécompta amb la nena d’«El laberinto del Fauno».

TEXT: PEP PRIETO

DVD

GRUP 22 / Tel. 972 22 14 30 fax 972 21 57 02 • llibreria 22 / llibreria&quiosc 22 / còmics 22 • Girona · c/e [email protected] www.llibreria22.net

Cinema

Bandes sonores

La misiónEnnio MorriconeVirgin

Ennio Morriconeha complert 80anys aquesta set-mana. Malgrat queproblemes de salutl’han obligat a can-cel·lar un concertprevist a Madrid, elmúsic de Roma se-gueix en actiu. No

obstant això, ha baixat el frenètic ritme que sempreha seguit i que l’ha convertit en un dels compositorsmés prolífics del cinema. Morricone que va ser un delspares del so spaghetti western, va adquirir un esta-tus internacional gràcies a aquesta banda sonora. Toti que no va guanyar l’Oscar amb aquest ni amb capaltre dels seus treballs nominats, l’Acadèmia el va re-compensar amb un premi honorífic. El score d’unagran bellesa i espiritualitat, és un magnífic exemplede la fusió de les tradicions musicals occidentals i lesètniques. Destaca sobretot el seu tema central, ques’ha convertit en una de les melodies més recorda-des del cinema. Lluís Poch


PrevisibleKevin Costner torna a fer de pare de família

prototípic que veu qüestionats els seusvalors amb la irrupció d’un element fantàstic

Ja ho diuen, ja, que la ment humana acostuma aser força capriciosa... sempre amb la seva ten-dència a portar-nos més enllà i el cas és que se

sap moure de forma gairebé perfecta en la dimensiótemporal; és una experta atleta en les curses cap al pas-sat i també, com no, cap al futur. Així doncs aquestament nostra, pel general, presenta una considerablepredilecció per ser projectada cap als fets que varenesdevenir abans del moment actual, cap a l’ahir per béque també, de tant en tant, s’entossudeix a portar-nosa l’endemà de demà, a l’esdevenidor; al futur factibleo al futur improbable....

És aquesta tendència a somiar, a desitjar i a anhelarla que avui ens ocupa. Els somnis que esdevenen dinsnostre, lluny del moment del repòs nocturn, ubicatsen la vida diària, són uns somnis que no tenen massaa veure amb el procés fisiològic regenerador que s’es-devé en l’acció del dormir. Així les coses, entenemaquesta mena de somnis com ubicats dins l’àrea de lesil·lusions. I, de fet, el tema de les il·lusions és una micadelicat donat que aquestes, en l’adequada proporció,ens acostumen a proporcionar bona part de l’energianecessària per complir els nostres objectius; ara bé, laqüestió se’ns complica quan aques-tes il·lusions, aquests somnis, ajudena anar tirant i acaben essent neces-saris, de forma que fan una mena defunció sostenidora de la realitat in-satisfactòria. Per tant, quan algú espassa la majoria del temps agafantenergia d’una bombolla irreal correel risc d’encallar la seva vida o, ditd’altra forma, d’estroncar la seva evolució personal.

Caldria que la bombolla de les il·lusions només ator-gués la força adequada per tirar endavant projectes;ara bé, quan aquesta roman present en la vida diàriade la persona, pot acabar semblant més veritableaquest somni, aquesta farsa, que no pas la pròpia re-alitat. D’il·lusions o de somnis que semblen ajudar aviure, però que en el fons encallen i no poc, n’hi hade tota mena, des d’aquella quimera professional utò-pica que porta anys encadenant la persona que la so-mia dia rere dia pensant que demà es farà palesa i aixíla persona pot suportar seguir amb una parcel·la de lavida que en realitat no la satisfà en absolut, fins a lairrealitat de tenir la ment enganxada a il·lusionar-segairebé eternament per una persona que no és, pre-cisament, la que comparteix la vida amb un mateix,tot passant per fer volar coloms en moltes altres àre-es...

Així, els somnis desmesurats que es tenen quan algúcreu o sembla estar despert poden prendre excessiva

importància i acabar formant part de les grans quime-res, de les sobredimensionades fantasies que ens allun-yen de nosaltres mateixos i del nostre moment pre-sent. Aquest, tal com es pot veure, resulta ser un fe-nomen força perillós en el sentit que cal que la per-sona reaccioni i tracti de tocar de peus a terra, tot ana-litzant si la seva vida diària li resulta gratificant o su-portable sense la condimentació que li ofereix la bom-bolla imaginativa del somni. Aleshores si la seva rea-litat es tradueix com a positiva potser caldrà baixar elteló final d’aquella fantasia, per bé que si enfocar laseva vida sense aquell especial al·licient es fa insu-portable, aleshores caldrà reaccionar i redreçar el camívital que es va prendre.

Més enllà del somnis quimèrics, de les fantasies in-assolibles trobaríem el món del desig i de l’anhel.

El desig es podria definir com l’afany de satisfer unademanda interior per assolir una fita. Penso que el des-ig pot anar molt més enllà que el somni il·lús, ja queel fet de desitjar suposa que existeix de base una vo-luntat d’apropament a l’objectiu. És a dir, el desig noes conforma només amb elucubracions mentals sinóque acaba essent la traducció energètica d’una pulsiódel jo; per la qual cosa porta una necessitat implícita

d’apropament a aquella cosa, persona o projecte queens atrau. El desig, pel general, no es conforma a res-tar a la bombolla somiant sinó que per comptes de ro-mandre extasiat en la visió corresponent, apunta a laconsecució de l’objectiu. A la nostra societat quan esparla de desig, tot sovint s’interpreta aquest en funcióde la pulsió sexual; ara bé, caldria tenir present quel’àrea del desig comprèn altres àmbits que poden notenir cap relació amb l’aspecte libidinós.

I per efectuar la transició del desig a l’anhel, quèens cal? Penso que l’anhel porta dins seu una condi-ció, una categoria més etèria, més sublim potser, finsi tot, més espiritual.

Es pot entendre l’anhel com un desig amb vehe-mència, amb intensitat o força. L’anhel aniria, doncs,molt més enllà que el desig; i si bé el terreny on rauel desig pot ser el psicològic o el físic, pel que fa a l’an-hel jo personalment el contemplaria més dins l’àmbitmés aviat anímic. Així, des d’aquesta perspectiva l’an-hel es podria arribar a traduir com el deliri de l’ànima.

Havent sopat, quan la tempe-ratura era més benevolent,

els homes allargaven la tertúliaprenent la fresca.– Amic Barnó, l’altre dia vaigpensar en vos.– Caram, i a què va ser degutaquest honor?– Em van presentar una dama...és nascuda en aquestes terres,però el seu llinatge prové d’O-lot, com vostè, oi que sí?

Joan Barnó de Ferrusola vanéixer a la ciutat d’Olot el 1762.Malauradament no s’han pogutaconseguir dades dels seus pri-mers anys de vida ni per quinscamins va acabar ingressant a laReial Armada Espanyola, un fetno massa habitual per un jovegarrotxí d’aquells temps.

Sigui com sigui, es té constàn-cia que una vegada enrolat, pri-mer va participar en algunes mis-sions als mars d’Europa, peròben aviat fou destinat a l’altrecostat de l’Atlàntic. Així, perexemple, va lluitar contra les tro-pes britàniques a la Florida, ales-hores territori espanyol. El go-vernador de la colònia era Fran-cisco Luis Héctor, baró de Car-dondelet, i va cridar Joan Barnóperquè l’assistís en les tasquespolítiques. Això passava entre1791 i 1797. Dos anys més tard,el 1799, el baró fou nomenat pre-sident de la Reial Audiència deQuito, i Barnó també el va se-guir.

Cardondelet va morir el 1807 iel militar olotí va quedar-se aAmèrica, on s’havia casat ambMaría Rosa Paredes Iturraldeque, tot i ser nascuda a Guaya-quil, matenia cert grau de pa-rentiu amb el seu marit perquèera néta del pare de Joan Barnó.En aquest nova etapa de la sevavida, el mariner de la Garrotxava ocupar diversos càrrecs del’administració colonial, com perexemple el de comptador de laReial Renda d’Aiguardent.

La història de Guayaquil té unlloc reservat a Barnó, perquè vacomandar la defensa de la ciutatdurant l’atac del capità argentíBrown el 1816, en un dels moltsconflictes que marcaren el pro-cés d’emancipació dels territorisamericans. De fet, el 1820, la pro-víncia de Guyaquil va procla-mar-se independent. Aleshores,ell era administrador de la Dua-na i, per conservar la nacionali-tat espanyola, va haver de re-nunciar al càrrec i marxar delnou país.

Finalment, Guayaquil va pas-sar a formar part de la Gran Co-lòmbia, un macroestat que s’a-cabaria esmicolant en altres demés petits, com ara Equador. Pelque fa a Barnó, el 1825, va deci-dir tornar a la ciutat natal de laseva dona, per passar-hi la restadels seus dies al costat de la fa-mília.

Joan Barnó de Ferrusola vamorir el 1842, quan tenia vui-tanta anys.

Lectures


XavierCarmaniuMainadéHistoriadori periodista

Somnis,desitjos i anhels

JoanBarnó

FerrussolaXAVIER CARMANIUISABEL COCH

Gironins del segleXIX

Quan un filòsof o un tertulià es queda sense piles,tinguin la convicció que mantindrà viu el seu dis-

curs apel·lant a l'efecte papallona. En aquesta versiólaica de la historieta bíblica de David i Goliat, un le-pidòpter agitant les ales en el nostre jardí desencade-na un tifó al mar del Japó, al multiplicar-se en sentitdestructiu l'efecte del seu moviment. No és un teore-ma sobre la singularitat de l'origen dels fenòmens na-turals, sinó sobre la impossibilitat de detectar aquestpunt inicial.

L'efecte papallona tampoc reforça la hipòtesi d'unDéu alat però, en prendre-s’ho literalment, se sobre-estima el poder de l'insecte. En realitat, vint milions depapallones batent les seves ales al mediterrani no oca-sionaran ni un miserable plovisqueig al Japó, encaraque harmonitzin el moviment de les seves extremitats.Els científics no han aconseguit aïllar al primer lepi-dòpter culpable de genocidi, el qual també seria alièa les repercussions del seu gest espontani. En canvi,es coneixen amb detall els noms dels éssers humans

que van arrasar Hiroshima i Nagasaki, si bé mai vanser condemnats perquè van prendre la precaució deguanyar la guerra.

Malgrat el seu nom, l'efecte papallona no té res aveure amb aquest animal. És un himne a la indiferèn-cia còsmica, que esborra les pistes amb la conviccióque, sense culpa, la redempció i el triomf s'esfumen.Tampoc descriu una peripècia aliena, perquè la pa-pallona del conte ets tu.

Cada vegada que agites els teus braços, inauguresun univers de possibilitats, en la seva majoria senseconseqüències catastròfiques. De fet, i atès que modi-fiques constantment el teu entorn, mai pots assegurar-te d'estar canviant tu mateix. Els nostres gestos mésmatussers han ocasionat revolucions i sequeres, peròel nostre aleteig més premeditat no ha variat en unàtom la insubornable duresa de la persona concreta ala qual volíem enamorar. Indirectes a la força, la pa-pallona i nosaltres actuem millor a distància. Sense as-sabentar-nos-en.

La papallona ets tuMATÍAS VALLÉS

IsabelCochPsicòlogawww.ddivan.com

Matías VallésPeriodista

Compte amb la irrealitatCaldria que la bombolla de les il·lusions

només atorgués la força adequadaper tirar endavant projectes

Televisió


Parlar de sexe mai s’havia vist amb tantanaturalitat com ho feien Carrie, Saman-tha, Charlotte i Miranda a les cafeteries de

Nova York. Parlar en veu baixa o guardar elsdetalls més morbosos de les relacions sexualsja no es porta. I menys entre les dones televi-sives. Les noies de Sexo en Nueva Yorkhan mar-cat un abans i un després. Ja no sona estranyque una amiga es queixi que el seu marit nola satisfà o comenti amb pèls i senyals com ésla seva parella al llit. Cashmere Mafia és la novasèrie que rescata l’esperit de Sexo en NuevaYork, tot i que no l’única.

Atractives, intel·ligents, segures d’elles ma -teixes, però també vulnerables i humanes.Així són Mia, Zoe, Juliet i Caitlin, les quatreprotagonistes de la nova sèrie de Cos -mopolitan. Les similituds entre CashmereMafia i Sexo en Nueva York no són poques.A les dues ficcions, la trama gira al voltant dela vida de quatre íntimes amigues obsessio-nades amb el món de la moda i el luxe. Amés, les dues produccions tenen de fons laciutat de Nova York. Però les semblancesacaben aquí ja que Cashmere Mafia s’enfocacap a una banda més «glamurosa». Es parla demoda en majúscules, amb roba d’alta costuradels més prestigiosos dissenyadors. Però laprincipal diferència es troba en el fet que elsexe i la recerca de l’amor no és el seu fiúltim. El repartiment de Cashmere Mafia estàencapçalat per la popular actriu Lucy Liu (LosAngeles de Charlie), qui dóna vida a MiaManson, una ambiciosa escriptora que treba-lla a les principals editorials de la ciutat. Elrepartiment el completen Miranda Otto (ElSeñor de los Anillos), que interpreta JulietDraper, la directora d’una important cadenahotelera; Frances O'Connor (InteligenciaArtificial), Zoe Burden, la directiva d’un bancd’inversió; i, l’última, però no menys impor-tant és Bonnie Sommerville (The O.C), quiinterpreta Caitlin, una de les principals exe-cutives de màrqueting d’una firma de cosmè-tics i la més esbojarrada del grup.

Però la influència de Sexo en Nueva Yorkno queda aquí. El febrer de 2008 la cadenanord-americana, NBC, va estrenar Mujeres enManhattan (que emet la Fox), sèrie basadaen l’últim llibre de Candance Bushnell (auto-ra de Sexo en Nueva York). La ficció narra lavida de tres amigues que viuen a Nova Yorki es troben en un moment esplèndid: els 40anys.

A Europa, la BBC també s’ha contagiat d’a-

quest virus anomenat Sexo en Nueva York.Misstresses és una sèrie que narra els proble-mes de quatre amigues. La cadena anglesa vaemetre la primera temporada el gener de2008 i ara està pendent de la segona. Nopodem oblidar l’intent espanyol que va ferAna Obregón amb Ellas y el sexo débil perendinsar-se en aquest concepte de dones for-tes en un món d’homes. Després de l’èxitd’Ana y los siete, però, la biòloga es va trobaramb la crua realitat que no tot triomfa a latelevisió, el seu producte es va estrellar i vaser cancel·lat als pocs capítols.

AUGE DE PERSONATGES FEMENINSDrama, humor, misteri, poders sobrenatu-

rals, és igual. Últimament, les dones s’estanapoderant dels papers protagonistes de lessèries de més èxit. Mujeres desesperadas, Las

crónicas de Sarah Connor, Bones, The Closer,Medium, Entre fantasmas o Dirt són algunsdels exemples d’aquesta onada femeninadins de la televisió. En un gènere abans quasiexclusiu d’homes, la comèdia, també desta-quen moltes produccions en les quals lesdones són les estrelles: Betty, SamanthaQué?, Sarah Silverman, Rockefeller Plaza oLas aventuras de Christine.

Les sèries espanyoles tampoc es quedencurtes en aquesta revolució de la dona. MaríaAdánez (Aquí no hay quien viva) i Pepa Rus(«La Macu», d’Aída) són els personatges prin-cipals d’Estados Alterados, sèrie basada en latira còmica de Maitena; Yo Soy Bea; o Lalola.Totes aquestes triomfen a la sobretaula. Ja ala nit, Emma Suárez s’ha sumat a les dones desèrie a Cazadores de Hombres, igual queNathalie Poza i Kira Miró a LEX.

Les sèries volen seguir l’exemple de la ficció encapçalada per Sarah-Jessica Parker i la televisióveu néixer les produccions protagonitzades per dones fortes que triomfen en els negocis.

DDG

«Sexo en Nueva York»

crea escola

Dilluns 17 de novembre22 DominicalDiumenge 16de novembre de 2008

Av. Salvador Dalí, 16Figueres

Tel. 972 67 19 12

C/ Algavira, 5 bajosSt. Feliu de GuíxolsTel. 972 32 13 01

- Ortodoncia - Tratamientos garantizados- Estética dental - Seriedad y larga experiencia- Alta tecnología - Láser para caries (sin anestesia ni agujas)- Amplios horarios - Implantología (nuestros implantes no sufren aflojamientos con el tiempo)

ESPECIALISTAS EN IMPLANTOLOGÍA ORAL Y REHABILITACIONES BOCALESDENTALGRUP

FINANCIACIÓN AMEDIDA y hasta 36 cuotas

sin intereses

Els més vistosdel 5 a l’11 denovembre

CatalunyaAPM?Dimarts 11 de nov -em bre, TV3.874.000 especta-dors (26,9%).

Barça - ValladolidDissabte 8 denovembre, TV3.830.000 especta-dors (29,9%).

Camera CaféDilluns 10 denovembre,Telecinco. 788.000espectadors(24,1%).

CrackòviaDilluns 10 denovembre, TV3.775.000 especta-dors (24%).

CSI MiamiDilluns 10 denovembre,Telecinco. 774.000espectadors(23,9%).

EspanyaCuéntame cómo...Dijous 6 de novem-bre, La 1. 4.464.000espectadors(24,5%).

CSI MiamiDilluns 10 denovembre,Telecinco.4.442.000 especta-dors (22,4%).

Camera caféDilluns 6 de novem-bre, Telecinco.4.157.000 especta-dors (21,7%).

Sin tetas no hay...Dijous 6 de novem-bre, Telecinco.4.105.000 especta-dors (25,2%).

El internadoDimecres 5 denovembre, Antena 3.4.104.000 especta-dors (23,2%).

07.00

18.50

K3L’illa de la LiliLa sèrie és el diari d’una nena, la Lili, queexplica les aventures de tres nens que, almatí següent de la seva primera nit de va-cances, es desperten en un territori es-trany, fora de la nostra dimensió, un mónon tot és possible: L'illa de la Lili! Lili i elsseus amics, la Mary-pega i en Matthew,estan sols, lluny dels seus pares, i se leshauran d'enginyar per aprendre a viuresense ajuda en aquest món desconegut...

TV3DublinesosDublín, 1904. Katte i Julia i la seva nebo-da Mary Jane reben, com cada any, elsseus parents i amics. Gabriel, acompan-yat de la seva dona, Gretta, fa el seu ha-bitual discurs. Freddy arriba tan ebri comsempre, tot i la promesa feta a la sevamare. Mary Jane toca el piano i Julia can-ta Bellini. Es beu, es menja, es balla, es re-citen versos i es conversa. A la fi de la vet-llada, Gretta queda trasbalsada quan es-colta una cançó. Després,Gretta revelaràa Gabriel la part oculta de la seva vida.

TelecincoCSI MiamiCalleigh va al seu cotxe després de pren-dre alguna cosa amb uns amics quan unaltre vehicle s’atura al seu costat i el con-ductor l’apunta amb una pistola. L’agentaconsegueix treure la seva arma, però elsagressors fugen. Quan Calleigh surt delvehicle, d’adona que els seus atacantshan fet mitja volta i pretenen atropellar-la.Ella dispara i el cotxe s’estavella. El con-ductor ha mort, el copilot ha fugit i el ca-dàver d’una dona innocent queda a terra.

33De propCarles Sanjosé, Sanjosex, és de la Bisbald'Empordà. És un jove músic que a partird'una formació acadèmica com a guita-rrista es va incorporar a algunes bandesempordaneses dels 90. Temps o rellotge,ha estat rebut com un dels grans discosdel 2007.

TV3Boja seduccióBobby du un programa de televisió d'èxiti té totes les dones que vol. Però no és fe-liç perquè no estima. Un dia proposa unaaventura sexual a una de les convidadesdel seu programa, una model famosa, endirecte. L'exnòvia de Bobby, que estàveient el programa, és l'única dona que ellha estimat.

Dimarts 18 de novembre

15.30

17.55

22.15

22.15

01.25

CuatroEntre fantasmasEl marit de Melinda, Jim, està organizantun combat de boxa benèfic per reformarel vell parc de bombers. Un dels partici-pants és Teo de la Paz. Quan Jim el pre-senta a Melinda, aquesta també coneix elfantasma de la seva mare. Va morir fa unany i des d’aleshores el seu esperit no potdescansar en pau fins que el seu fill i elseu marit no es reconciliïn.

K3SamSamEn Fantet està més content que un gínjold'haver fet amics nous. En SamSam deseguida se n'ha alegrat, fins que desco-breix, és clar, que els nous amics d'en Fan-tet són els seus pitjors enemics: els Pixa-ners! Com s'ho pot fer el més petit delsgrans herois per desfer-se d'aquesta co-lla de pesats? Fent un tomb per l'estra-tosfera, potser...?

TV3VentdelplàEn Jordi i la Nuri continuen barallats per lesseves discrepàncies sobre el comporta-ment de l'Alba. En Monràs retreu a en Jor-di que no està prou concentrat a la feina:ha trobat errors en la comptabilitat de lesgranges. I la Paula, per la seva banda, pas-sa el cap de setmana amb el seu fill, queés diabètic. La Teresa, per la seva banda,nota que l’Enric fa mala cara. Pensa quehauria d'haver-se agafat més dies de fes-ta després de la mort de la seva tieta. LaThaïs sap el que li passa a l’Enric, peròquan li ho diu, ell es defensa atacant-la.

CuatroAnatomía de GreyLes noves normes de l’hospital no han tar-dat a crear polèmica. Bailey canvia les fun-cions habituals als residents: Grey estaràa cardiologia amb la doctora Hanh per auna operació complicada, cosa que li creainseguretat; Alex i Izzie són destinats a ur-gències, però segueixen sense parlar-se;i Cristina per primer cop ha d’estar al cà-rrec de la Clínica.

La SextaRockefeller PlazaLa NBC ha decidit donar protagonisme almedi ambient. Per això, crea una masco-ta amiga de la Natura, Greenzo, que esdóna a conèixer en el programa de Mere-dith Vieira. El responsable de donar vida aaquesta figura és Jared, un home amb unaperillosa obsessió per estalviar energia.

Dimecres 19 de novembre

09.10

17.45

21.45

00.30

02.00

K3Lucy: quina mandra!La Lucy i la Jasmine han estat jugant al jar-dí i ara l'àvia no les deixa entrar a casa,perquè porten les sabates plenes de fang.Quina mandra haver de netejar-les! Hi had'haver una manera més còmoda de fer-ho! D'entrada, la Lucy provarà un delsseus invents: el torn netejador d'ús fàcil!Ara, que potser la xarranca de la netejaserà més divertida...

CuatroEl encantador de perrosCesar Millán acudeix a la crida de JadaPinkett Smith, actriu, cantant i productora,i també dona de l’actor Will Smith. Jada téproblemes amb un dels seus gossos,Rocco, que ha estat atacat per una serpde cascabell. César ensenyarà als gos-sos com actuar davant l’aparició d’unaserp verinosa i als amos les passes a se-guir en cas que siguin atacats.

TV3Sense embutsAl més gran dels vuit entrevistats li van ferun tractament d'electroxoc per «curar-li»l'homosexualitat; la més jove du una llar-ga cabellera i roba ultrasexi, cosa que noli impedeix de proclamar-se lesbiana mi-litant. Molts estan feliçment casats i sónpares o mares de família. Són estudiants,sindicalistes, paletes, models o bibliote-caris, paguen hipoteques i matinen peranar a treballar. Però la gent encara elspregunta qui fa d'home i de dona.

33Cànon Mites: «Els secrets de l’Apocalipsi»La batalla d'Armaggedon, els quatre ge-nets de l'Apocalipsi, el número de la bès-tia -666-... Tots ells es mencionen enaquest llibre sagrat. Té realment el poderde fer profecies?

CuatroWeedsNancy té un matí un xic complicat: Kat,l’exnòvia boja d’Andy, encara no ha mar-xat i Silas va tornar a passar la nit fora decasa. Mentrestant, la relació entre Celia iDoug es torna seriosa i decideixen deixarles seves parelles per estar junts. A la plan-tació, Conrad i Nancy discuteixen sobrela venda de la seva marihuana i de comNancy ha de seguir donant falses espe-rances a Peter, però aquest ha estat es-coltant i sap què planegen.

02.10

00.25

22.15

f6

Guia TV


� Parc infantil temàtic de 600 m2.

� Festes infantils d’aniversari amb animació i «festa dance».

� Entrades per hores: els nens estan vigilats per monitorsi els pares gaudeixen d’una estona de tranquil·litat.

� Matinals especials per a escoles i grups.

� Bolera amb 12 pistes.

� Promocions cada dia de la setmana.

� Festes d’aniversari.

�Tornejos d’empresa i grups.

Camí dels Carlins s/n - 17190 SALT - Tel. +34 972 43 92 03 www.espaibowling.com Obrim cada dia!

Dijous 20 de novembre

09.30

10.20

22.15

22.15

23.15

00.45

33TéneréTéneré és un documental sobre les anti-gues i remotes terres dels guerrers i els jo-glars, on la vida encara es mou a llom decamell. El desert de Téneré ocupa650.000 km2 del Níger i és un dels espaismés extensos i preciosos del desert delSàhara. Una terra d'extrems, envoltadapels deserts d'Aïr, Kawar i Djado. Una ex-traordinària barreja de caravanes i el ver-tigen d'horitzons infinits. Els pobles peus,taulers, kanuris i tubos coexisteixen enaquesta terra nòmada.

CuatroAlerta CobraUn home una mica desequilibrat va perl’autopista a més de 200 quilòmetres perhora. Però no va conduint, es troba sobreel sostre del vehicle, amb una carota deporc i amb una samarreta en la qual mos-tra el seu amor per la seva promesa. Laseva acció provoca un gran accident queTom i Semir han d’investigar. En les sevesprimeres indagacions descobreixen quel’home té grans problemes econòmics inecessita diners.

CuatroMédiumAllison passa uns dies completament sug-gestionada amb les seves visions i ambprou feines té temps per al seu marit. Elmotiu principal és la desaparició de di-verses noies, un cas que Allison vincula ala desaparició i assassinat de la filla deCynthia Keener.

TelecincoSin tetas no hay paraísoCatalina es troba hospitalitzada recupe-rant-se del desmai a la discoteca. Això im-pedeix a la noia transmetre a Duque unainformació que serviria per desmantellarels negocis del seu marit.

CuatroGala dels Premis Ondas 2008La cerimònia, des del Gran Teatre del Li-ceu de Barcelona, està presentada perdos dels locutors de la SER, Carles Fran-cino i Gemma Nierga, amb Santi Millán.La gala compta amb l’actuació de Rosa-rio, Amaya Montero, Pitingo i Kate Perry.

33Cànon ArtAquest documental explica la història del'artista i dissenyador gràfic txec AlfonsMucha des del seu gran èxit amb l'ArtNouveau parisenc fins al seu cicle d'obresmés desconegudes, L'epopeia eslava.

Divendres 21 de novembre

15.45

18.30

18.25

22.15

00.15

TV3El cor de la ciutatAvui s'han de triar les dotze dones per alcalendari, però és complicat. En Fede i enMarcel reben una visita sorpresa. Men-trestant, en Gerard està aconseguint elseu objectiu amb en Juli i l'Orpinell, i enFrancisco i la Quima continuen «tontos».La Isabeleta, increïblement, fa cas de laJudit i se'n va de cacera. I algú ha acabatel «penjat» de la paret.

Antena 3Los SimpsonDesprés de guanyar una Harley David-son, Homer decideix crear una banda demoters amb els seus amics, agafant elnom de Satanasos de l’Infern. Els proble-mes arriben quan apareix una altra peri-llosa banda, batejada amb el mateix nom,que reivindica el seu lloc i per això s’apa-lanquen a casa dels Simpson fins que escansen i segresten Marge.

TV3Rebel·lió a les aulesThackeray és un enginyer negre sense fei-na que ha de donar classes a adolescentsen una zona suburbial de Londres. Elsseus alumnes són agressius i indiscipli-nats i es proposen enfonsar-lo tal com vanaconseguir fer-ho amb el professor ante-rior. Però Thackeray accepta el repte i de-cideix tractar-los com a adults joves queaviat entraran en un món on hauran de llui-tar. Quan li ofereixen una feina d'enginyer,Thackeray s'ho ha de pensar.

TelecincoEl comisarioEls inspectors Marino i Fede, a les ordresde Casqueiro, investiguen un cas de favint anys: el crim d’una dona que és a puntde prescriure.

CuatroMatrioshkiSveta ha tornat a la seva ciutat, Trans-dniestria, ja que no ha pogut guanyar resa Bèlgica. Thip i Pat, que acaben d’arribara Bèlgica, volen abandonar al més aviatpossible la granja on es troben, ja que elsgermans Belis abusen d’elles cada dia i amés no volen pagar-les per la seva feina.Per la seva banda, Jan Verplancke viatjaa Bulgària per comprar noves noies per aBob Sels i, com sempre, com més baratmillor. Eddie, per acabar, és capturat perla policia i acusat d’assassinat.

Dissabte 22 de novembre

08.15

10.20

13.10

17.40

TV3Pepa, la porquetaAvui la Pepa i en Jordi han anat a jugar acasa dels avis. La Pepa fa veure que ésuna papallona, i s'ho passa molt bé! Ésuna papallona molt bonica que no parade volar i de cantar! L'avi li ensenyarà aen Jordi que també és molt divertit fer decuc de terra. Però saps què és el més di-vertit de tot?! Fer de granota, que saltendamunt dels bassals de fang!

33El Nepal: un viatge pel sostre del mónJa fa uns anys que el Nepal és conside-rada una destinació segura i, per tant, ésel destí de molts excursionistes d'arreu delmón. Però el Nepal és molt més que aixòi Conor Woodman ens porta a conèixer elpaís, sobretot la regió central, des delspantans de la selva de Terrai, a la fronte-ra amb l'Índia, fins al districte de Rasuwa,a la frontera amb el Tibet. A més de co-nèixer la cultura i les tradicions de la zona,veurem fer ràfting pel riu Trishuli, vols ambultralleuger a Pokhara i safaris amb ele-fants per la selva.

CuatroPressing Catch RawMés espectacle, més combat i la possibi-litat de gaudir amb els millors lluitadors dewrestling. Triple H, John Cena, Kurt Angle,Trish Stratus, Lita i Victoria són algunes deles estrelles de Pressing Catch Raw, elprograma de Cuatro produit per WorldWrestling Entertainment.

TV3OctopussyEl general soviètic Orlov fa un pla per apo-derar-se d'Europa. Es tracta de fer escla-tar una arma nuclear en una base ameri-cana a l'Alemanya occidental de maneraque sembli un accident. Com a conse-qüència del desatre, l'OTAN hauria d'ac-ceptar un pacte de desarmament unila-teral i aleshores la Unió Soviètica podriaenvair Europa amb forces convencionals.L'espionatge britànic es posa en alerta apartir de les accions de Kamal, un deca-dent príncep afganès que treballa per aOctopussy, una espectacular multimilio-nària que governa els seus negocis desd'una illa privada de la costa índia, on viuprotegida per una guàrdia de dones bo-niques. James Bond és l'encarregat deproposar a Octopussy que col·labori perevitar el pla soviètic.

Recomanem

Manhattan

Dimecres 19. TV3, 18.35h.Isaac, de 42anys, guionistade televisió, estàfart de la superfi-cialitat del mitjà irenuncia a laseva feina perdedicar-se a es-criure un llibresobre Manhat-tan. Després quela seva segonadona, Jill, l'haabandonat peruna altra dona,Isaac es troba in-volucrat en unafer sentimentalamb Tracy, unaadolescent de 17anys, cosa que lifa sentir remordi-ments. D'altrabanda, l'atraucada cop mésMary, una pseu-dointel·lectualque manté rela-cions amb Yale,un professor d'u-niversitat que ésel millor amic d'I-saac.Any1979.PaísEstats Units.DirectorWoody Allen.IntèrpretsWoody Allen,Diane Keaton,Meryl Streep.

f13

f8

� RENTADORAELÈCTRICA

7 kg1.400 rpmprogramació diferidaclasse «A»450 €

� RENTAVAIXELLESELECTRÒNIC

5 programesprogramació diferidaclasse «A»395 €

� CONGELADORVERTICAL

1,26x55145 litres6 calaixosclasse «A»295 €

FINANÇAMENT A LA SEVA MIDA · MÉS DE 300 REFERÈNCIES EN EXPOSICIÓLES MILLORS MARQUES NACIONALS I INTERNACIONALS

HORARI: DE DILLUNS A DISSABTE, DE 10 A 13.30 I DE 16 A 20.30Ctra. de Sta. Coloma 115 - 17005 Girona - Tel.: 972 24 93 00 Fax: 972 24 93 01

Via Sèrgia, 32 - Nau núm. 5 - 08032 Mataró - Tel. 93 798 18 97

PREUS VÀLIDS FINS A ESGOTAR EXISTÈNCIES · FOTOS NO CONTRACTUALS

� CAMPANA DECORATIVA

90 cmmotor 145 W3 velocitatsllumcolor blanc70 €

� FORN PIROLÍTIC

multifuncióinoxidableclasse «A»490 €

� FRIGORÍFIC 2p«no frost»1,90x70390 litrescolor silverclasse «A»590 €

� FRIGORÍFIC 2p1,45x55230 litresclasse «A»280 €

� TERMOELÈCTRIC

80 litres140 €

Diumenge 16 de novembre de 2008 Dominical · de la fauna secreta –d’acord amb el títol del seu...

Documents

Transcript of Diumenge 16 de novembre de 2008 Dominical · de la fauna secreta –d’acord amb el títol del seu...