DG GASTRONOMIAEls bunyols, presents a tota la MediterràniaEls famosos dolços de quaresma es poden trobar a tot Catalunya, peròtambé a Istanbul, Itàlia, Algèria, Egipte, Grècia, Holanda i França�21

VIURE AMB ESTILQuè en saps?Marc Fernández descriu els avantatges de l’EMAS, una eina que permet queles empreses puguin demostrar la seva bona conducta ambiental �20

Viure diumenge

16

Ramon Noguera, nascut a Puig-reig l’any 1937, fa 55 anys queestà al peu del canó en temesculturals vinculats a la seva loca-litat: sardanes, cant coral o la mú-sica en general. Va iniciar-se en elcant coral de ben petit, formantpart de l’Escolania Parroquial dePuig-reig i als catorze va entrar ala Schola Cantorum. No obstantaixò, la seva trajectòria com a di-rector de cor comença, curiosa-ment, dins la colla Joventut Sar-danista, quan l’any 1968 s’hi fun-da una coral que finalment ha es-devingut l’actual Polifònica dePuig-reig de la qual és director desdel 1969. Amb quaranta-dos anysal capdavant de la formació, hatingut temps per aprendre delsmillors directors que han visitatPuig-reig en els festivals de cantcoral però també en els viatgesque la formació ha fet arreu delmón i assegura que encara té ga-nes i força per continuar aprenent.

Als set anys ja formava part del’Escolania Parroquial de Puig-reig. Tenia clara la seva dedica-ció a la música?

Sempre he tingut inclinacióper la música. El meu pare cantavaal Cor Clavé i a les caramelles i joanava a escoltar els assajos i l’am-bient m’agradava. Tampoc no sa-bia que m’hi acabaria dedicant.

De cantar a l’escolania parro-quial a dirigir la Polifònica dePuig-reig. Quin va ser el camí?

Quan anava a col·legi amb lesmonges, de música en fèiem poca.A més, no en vaig poder aprendreperquè a casa deien que costavadiners. En canvi, quan van arribarels germans de La Salle ens feiencantar bastant per les misses, al’església, les caramelles... i hovaig anar continuant. També can-tava a la Societat Coral La Unió.Per conèixer els inicis de la Poli-fònica, cal anar-los a buscar a la Jo-ventut Sardanista. La coral va néi-xer d’una colla de joves sardanis-tes que per petició del mossèn del

poble vam començar a cantar.Quan va marxar el mossèn queens feia els assajos, vaig decidirposar-m’hi al capdavant, i aquí es-tem.

Només amb una mica de sol-feig de mossèn Andreu Planasagafa la batuta de la Polifònica.Un atreviment per part seva?

Suposo que sí. Jo els ho vaigproposar, i tothom hi va estarmés o menys d’acord. Evident-ment que fèiem coses senzilles,coses discretes, fins que vam anaragafant volada i agradàvem a lagent que ens venia a escoltar.

Per què agradàveu?Una de les principals caracte-

rístiques que ens van fer destacarde les altres corals va ser la mevapreocupació per la tècnica vo-cal. Una de les coses que semprem’ha intrigat ha estat la tècnica.Nosaltres ja cantàvem prou bé, afi-

nadets... però quan escoltaves elsdiscos veies que sonava molt mi-llor. Alguna cosa fallava. Ho vaigdescobrir i en vaig aprendre en di-ferents cursets i molt gràcies als di-rectors que venien al festival decant coral de Catalunya centre. Apart, he anat descobrint cosespel meu compte, molt ràpidesd’aplicar perquè la veu, amb po-ques sessions, soni adequada pera la coral. Costa més o menys,però per a la persona que té faci-litat pot ser ràpid.

Per tant, una formació pràcti-cament autodidacta...

Al principi sí. Mossèn AndreuPlanas va donar-me les primeresnocions de solfeig. Vaig anar-meespavilant amb harmonia, com-posició, fer arranjaments... i voraels 50 anys vaig decidir homolo-gar els cursos i fer estudis acadè-mics al Conservatori Municipal de

Música de Barcelona, fent sol-feig, harmonia, formes musicals icontrapunt. Però amb el bagatgehe anat fent de tot. D’arranja-ments musicals per a la coral enfeia més abans, ara els faig per al’escola, perquè s’han d’adaptar lesobres als instruments que tenim.Els de la Polifònica els deixo a Jo-sep Maria Conangla, que em dónasuport des de fa molts anys.

Ser alumne de Cabero, Oltra,Ericson va ser un privilegi?

Vaig aprendre molt. Fer har-monia amb el mestre Manuel Ol-tra sí que va ser un privilegi. El pri-mer professor va ser Lluís Virgili,en uns cursos a Manresa dissab-tes a la tarda. Em va donar les pri-meres nocions de direcció i tèc-nica vocal. Però el meu gran pro-fessor va ser Manuel Cabero. Elsdilluns a la tarda baixava a Bar-celona a l’Aula de direcció coral.

P

R

P

R

P

R

RR

P

P

P

R

Ramon Noguera i SubiràDirector de la Polifònica de Puig-reig.Viu la música amb il·lusió des de ben petit. El seu pare ja participava a les caramelles del poble i de seguidas’hi va interessar. Tot i la seva formació autodidacta en els seus inicis, assegura haver-ne aprèsmolt dels directors d’altres països que han passat perPuig-reig en els festivals de cant coral. Als 74 anys encara té corda per estar al capdavant d’una de les corals de referència del país

REPORTATGE FOTOGRÀFIC DE DANI PERONA

L’ORDINADOR.Noguera confessaque se sentiria despullat sense el seuordinador. Actualment només facomposicions musicals a través seu

�

INSEPARABLES

DANI PERONAPUIG-REIG

DIUMENGEDIUMENGE, 21 D’AGOST DEL 2011 |Regió7

� LA CONVERSA

«El secret de laPolifònica és l’espurnaquehe transmèsals cantairesdurant anys»

Ramon Noguera dirigeix la Polifònica de Puig-reig des de l’any 1969 i ha estat nomenat fill predilecte de la localitat aquest juny

17Regió7 | DIUMENGE, 21 D’AGOST DEL 2011

DIUMENGE

� LA CONVERSA

També vaig aprendre algunes no-cions de direcció orquestral, tot ique per a orquestra em fixo ambels directors de la tele, i els que veigen directe agafant coses de tot-hom. Encara em considero apre-nent però no vaig a cap curset,aprenc del dia a dia.

Potser tenia pocs estudis, peròdes dels primers anys l’èxit de laPolifònica va ser una evidència.

Me’n vaig sortir sense tenir ex-periència i de seguida vam sonardiferent i bé. Ara, en això Manu-el Cabero m’hi va ajudar molt. Vaigaprendre que si no et movies tant,la coral també funciona i potsbuscar altres elements com elsequilibris entre les veus, l’afina-ció...

Durant 10 anys, des del 1989,també va ser professor de tècni-ca vocal a l’Escola Municipal deMúsica de Berga i director de laseva coral, i va ser un dels quevan donar forma a la coral ini-ciada per Queralt Roca. Per quèva deixar ho?

Laboralment era administra-tiu fins que em vaig jubilar per for-ça perquè van tancar la fàbrica.M’he dedicat sempre a la música,encara que més quan he estat ju-bilat. Quan vaig estar a l’escola deBerga, com a professor de tècni-ca vocal i cant coral i director dela coral, vaig estar molt a gust i es-tic molt content de la feina quevam fer, però ho vaig deixar per in-compatibilitat amb la Polifònica.Jo m’anava fent gran i veia que lacoral de Puig-reig m’exigia méscompromís i requeria més dedi-cació.

Amb 42 anys davant de la Po-lifònica les coses han canviatmolt. Què troba a faltar i quecreu que ha millorat?

La vivència és diferent. Abans,fer un projecte era descobrir elmón, i realment dins el nostreàmbit vam fer coses molt noves,capdavanteres a la comarca pelque fa a la manera de cantar i en-cara ens dóna resultats. La gentestà molt més preparada ara quevénen de l’escola de música, peròno hi ha aquella il·lusió d'abans.No és l’entusiasme i la cosa míti-ca que respirava els primers anys.

Però heu millorat amb elsanys?

Abans tampoc no hi havia elsgrans concerts que hem fet els dar-rers anys. Molts membres vanafluixant i plegaven perquè nopodien seguir el ritme. N’hi ha quehi són dels primers temps perquèhan anat aguantant i els agrada,n’hi ha que han plegat i que s’hiafegeixen de nou. El jovent ha fetuna gran prestació i es nota queells també s’ho passen bé, i handurat el que han durat, perquè te-nen altres interessos. N’hi ha queno fa 40 anys que hi són perquè nohavien nascut, però dels 14 o 15anys que hi són. Amb el pas deltemps, el jovent entra i surt. Elsmés grans intentem que s’adaptina l’estil, molts aguantaran finsque puguin o fins que s'acabi, simai s’acaba. Per altra banda, el jo-vent té més facilitat per cantar, n’hiha que hi posen més voluntat,però s’hi ha d’incidir.

Falten joves?

A les corals falten joves. Sempreintentem captivar els joves amb elrepertori. Molts van venint, i elsque surten de l’escola de músicade Puig-reig els intento fer se-guir. Sobretot els nois, que sónpocs, però gairebé tots vénen.

Amb això vol dir que falten ho-mes a la Polifònica?

Sempre falten homes.Què és el més difícil?Ens costa d’afinar bé, és el més

complicat, i s'aplaudeixen cosesque no estan afinades. Per a mi l’a-finació és sagrada, l’afinació ha deser exacta. No és com un edificique potser aguanta amb alguns er-rors. Si la cançó no està afinada noestà afinada. El que té l’oïda finaho pateix. També he de reconèi-xer que entre tots tenim una so-noritat força digna i que no fapatir.

De totes maneres, la Polifòni-ca és un referent de la música-vocal a la comarca i a Catalunya.

Hem tingut un bon nivell des desempre, no el que hem volgut itampoc el que se’ns ha atorgat,però això sempre passa. Agradacom sona la coral i tenim èxit. Elrepertori hi fa molt, i allà on anem,agradem. Sempre ens presentemcom a coral catalana, fins i tot hemfet retirar la bandera dels altres...Assistir a grans festivals gràcies aintercanvis, viatges, concursos ésun element que ajuda a fer-nosmés forts, però aquí al país cantempels millors teatres. Últimament alLiceu molt sovint, en col·labora-cions amb diferents òperes. Per ala propera temporada, ens han de-manat participar en l’Aida de Ver-di.

Sacrifici. Suposo que és unaparaula que va acompanyadade l’èxit...

Hores de feina, sacrificis i moltsassajos. Recentment hem estat aGrenoble, i durant el primer diavam fer un assaig de més de dueshores al mateix vestíbul de l’hotel.L’actuació va ser bona, però des-prés d’hores de feina. Principal-ment cal saber llegir i tenir pre-paració musical. Nosaltres estemoberts que entri gent i sobretot ho-mes, però cal un mínim d’exi-gència.

I el sacrifici és més gran per aldirector?

Per a mi, els assajos no són unsacrifici. A vegades venir a assajarem fa molta mandra, però nomandra per treballar sinó pelsproblemes que sé que em troba-ré: un que no ha pogut venir, l’al-tre que ha de marxar abans, quepotser no vindrà al concert... si nofos per això i es va a treballar,mandra cap ni una. Tinc força icorda per fer-ho.

Dirigir la Polifònica és un al·li-cient, però també des de fa 20anys forma nous alumnes a l’es-cola de música de Puig-reig.Com complementa les dues ac-tivitats?

La Polifònica és l’obra de lameva vida, consolidada i a la qualdono la preferència en tots elssentits. Realment m’agrada i quansona bé en gaudeixo tot i quetambé hi pateixo. Amb la forma-ció també hi poso interès i quanveus que els alumnes evolucionen

bé és una satisfacció.Les retallades també arriben a

les escoles de música...Es veia a venir, però si hi ha vo-

luntat i ganes aniran sortint mú-sics. Abans tothom aprenia delsamics i veïns. Ara hi ha una granformació. El que vol fer música, sité facilitat, pot arribar lluny. Tam-bé n’hi ha que ho fan de hobbyperò que tenen un bon nivell.

Creu que a la comarca es potviure de la música?

A la comarca hi ha bons músicsi escoles amb bon nivell, com la deBerga i també la de Puig-reig, en-cara que més petita. Un músic dela comarca pot viure a la comar-ca tot i que com a intèrpret és di-fícil, hi ha poques possibilitats.Però, per exemple, donar classesde música i a part tocar en algun

grup, es pot fer i bé.Molt arrelat a Puig-reig i a

moltes activitats culturals. Lapassió pel seu poble la demostraamb la dedicació a totes aques-tes entitats?

Suposo que sí. De totes mane-res a Puig-reig estic una micafrustrat perquè hi ha instrumentsque no els tenim a l’escola i enscosta muntar obres sense ques’hagin de fer arranjaments.

Recentment ha estat nome-nat fill predilecte de Puig-reig.Com s’ho ha pres?

Emocionat, tot i que no m’a-graden els homenatges. Durant elconcert-homenatge vaig intentarpassar-m’ho bé, aguantar i agra-ir-ho. Els de la coral s’hi van im-plicat, i mira, és una cosa més.

Mai no ha rebutjat un projec-

te musical ambiciós que se lihagi ofert fora de la comarca?

Hauria pogut marxar del poblei dirigir corals importants, amb fei-na i pis en altres ciutats. Vaig dirque no perquè preferia quedar-me aquí. Ho tenia tot ben muntat:la coral sonava bé i no volia mar-xar del poble. Considero que el po-ble és insuficient per a les mevesaspiracions, però hem anat fent. Elpoble no subministra prou gentper anar còmodament i desenvo-lupar les activitats de la coral. Niara amb l’escola. Sort de la co-marca, i tampoc no te’n pots refiarperquè tothom és del seu poble imés o menys es lliguen a les sevesentitats.

La Polifònica ha viatjat molt.Quin ha estat el millor viatge?

El millor, a Filipines. Va serl’any 1981, i no tothom tenia lapossibilitat de fer un viatge comaquest en aquella època. Peròtambé recordo el de Malàisia, No-ruega i un per la zona de Mèxic, onvam cantar a totes les capitalsd’estat fins a Cancun. En aquestsviatges és on musicalment heaprès més. Sempre hem tingutèxit i em creat expectatives. No sési som el millors, però si dels mésatractius.

Quin es el secret de la Polifò-nica?

Suposo que la manera de can-tar i de fer: l’espurna. Hi ha coralsque són molt bones, canten afinati molt correcte, equilibrat... peròno tenen espurna. Amb nosal-tres s’ho passen més bé. No nomésho dic jo, sinó que m’ho diuen. Ésuna espurna que he transmès joals cantaires durant anys. Els quefa anys que hi són s’han impreg-nat amb la meva manera de fer. Avegades fa perdre qualitat en altresaspectes però els deixes de bandaper tenir altres elements. L’espur-na és molt important, i altres di-rectors m’ho diuen.

Per acabar, una obra per es-coltar?

Mai no em cansaré d’escoltarl’Ave Verum de Mozart, i això quel’he escoltat mil vegades.

I per dirigir?El Messies de Händel.

RR

R

R

P

R

P

R

P

R

P

R

P

PP

P

P

R

R

R

P

R

P

P

P

R

R

R

R

R

R

R

R

P

P

P

P

P

P

P

Tothom té el que es mereix?No.La seva millor qualitat i el seu pitjor defecte?La constància i ser massa refiat.Quina part del seu cos li agrada menys?Els bronquis.Quants diners són un bon sou, ara i aquí?El necessari per viure còmodament.Quin llibre li hauria agradat escriure?Cap.Una obra d’art?La Sagrada Família.En què es considera més expert?En cant coral.Déu existeix?No em sento prou intel·ligent per negar una existència sobrena-

tural.Un personatge històric o de ficció per anar-hi a sopar?W. A. Mozart.Què s’hauria d’inventar?La clonació de la memòria.Un mite eròtic?Cap en particular.Acabi la frase: la vida és...Complicada.La gent, de natural, és bona, regular o dolenta?Regular.Tres ingredients per fer un paradís?Bon clima, menjar abundant i bona companyia.Un lema per a la seva vida?Fes bé i no miris a qui.

R

P

R

P

R

P

R

P

R

P

R

P

P

R

P

R

P

R

P

R

P

R

P

R

P

R

P

R

R

P

ELS4CANTONSEncara em considero aprenent,però no vaig a cap curset,

aprenc del dia a dia»

La Polifònica és l’obra de lameva vida, consolidada i a la

qual dono preferència»

Puig-reig no proporciona prougent per desenvolupar les

activitats de la coral»

Des del principi vam sonardiferent per lameva

preocupació per la tècnica vocal»

Vaig descobrir que si no etmovies tant, la coral també

responia i busques altres elements»

El jovent fa una gran prestacióa la coral, i es nota que ells

també s’ho passen bé»

«

«

«

«

«

«

SIS FRASES