DIVENDRES 1 D’ABRIL DE 2016 «» diari ebre2016/04/01 · diari ebre DIVENDRES 1 D’ABRIL DE...

«»«»«»

diari ebrediariDIVENDRES 1 D’ABRIL DE 2016 núm. 807

15.000EXEMPLARS

L’Ajuntament de la Ràpita convoca la consulta popular per al projecte d’usos dels baixos del Parc de Garbí

www.mesebre.cat

Terres de l’Ebre. 150 veïns del Poble Nou,cridats a escollir el seu representant,diumenge. P3

Esports. Tota Catalunya podrà veurediumenge el Jesús i Maria-Reddis, a travésdel Canal Terres de l’Ebre (12.30h). P11

Terres de l’Ebre. ICV-EUiA abandona lacoalició de govern amb ERC a l’Ajuntamentd’Amposta. P6

Avui és notícia

El debat sobre la simbologia franquista i la Llei de Memòria Històrica també ha arribat a Sant Carles de la Ràpita. I el focus de discussió ésben concret: la torre del segle XVI ubicada al mirador de Guardiola, una construcció que formava part del sistema defensiu dels Alfacs isobre la qual, a la meitat dels anys seixanta, s’hi va afegir un sagrat cor i una creu per honorar els militars franquistes. I és que segons lallei de memòria històrica, els elements feixistes han de museïtzar-se i desaparèixer de la via pública. Tal com informa ebredigital.cat, en elcas de Sant Carles de la Ràpita, al principi dels anys vuitanta es va decidir mantenir el monument si bé se’n va retirar la inscripció dedica-da als 'caiguts' i va quedar, així, desproveït de qualsevol tipus de simbologia franquista explícita. Per això, l'espai no està catalogat com amonument franquista. I precisament per això, des de l’Ajuntament no s’ha previst de moment cap acció per a la seva retirada, tot i quetambé ha originat un debat que coincideix amb el del monument situat al mig del riu al seu pas per Tortosa. Foto: ebredigital.cat

La Ràpita també té un monument franquista, tot i que sense estar catalogat

L’Ajuntament de la Ràpita ha iniciat el procés de participació ciutadana per dur a terme una consulta popular per determinar a quins usos s’han de destinar els locals dels baixos delParc de Garbí. En la consulta, podran participar en la consulta les persones físiques que el dia 9 de maig de 2016 siguin majors de 16 anys i que constin empadronades al municipi demanera ininterrompuda almenys durant els 3 anys anteriors.se celebrarà durant els dies 9, 10, 11, 12, 13, 14 i 15 de maig de 2016. Els rapitencs decidiran. Una iniciativa pionera.Foto: ebredigital.cat P3

DIVENDRES 1 D’ABRILDE 20162

diarimésebre

www.mesebre.catOPINIÓ

www.mesebre.catOPINIÓ

mésmésdiari

ebreEdita:

Limicola, SLDL: T-1610/2001 - ISSN: 1579-5659

MÉS EBRE

Direcció:Isabel Carrasco

Direcció de continguts i redacció:Michel Viñas

Premsa:Maria Parra

Disseny i maquetacióJesús Ruiz

Versió ‘on line’:Dani Mayandia

COL·LABORADORS

Edward CarterSergi Queral

Joaquin CelmaRosa Vandellós Lleixà

EbreDroneAna BalartRepoart

Salva Balart

Publicitat:[email protected]

610 20 33 25Administració:Susana Maria

distribució@mesebre.catImpressióImprintsa

Mitjans Grup Més Ebre:Canal terres de L’Ebre

(Canal 34 TDT)

C/ Cervantes, 1343500 - Tortosa (TARRAGONA)

Tel.: 877 180 170www.mesebre.cat

L’opinió del diari queda reflectidaexclusivament a través de l’edito-rial. Els articles de la secció d’o-pinió expressen els criteris de quiels signa i el diari no els fa seus

necessàriament.

15.000 exemplars El 9 de juny 2016 al Saló de concerts Vigadó de Budapest, en el marc de laReunió per a l'aplicació del Conveni europeu del paisatge, els màxims dirigentsdel Consell d'Europa lliuraran els premis del Paisatge del Consell d'Europa a les12 candidatures que, en representació dels 47 estats membres, els han obtinguten la seva 4ª edició.- El premi és per a “Cooperació transfronterera de col·lectivitats locals per pro-tegir el patrimoni paisatgístic de la regió d’Hetés, situada entre Hongria (que elva presentar) i Eslovènia, perquè uneix als habitants de dues localitats, una decada país.- També hi ha tres Mencions especials idèntiques a:- "Paisatge d'oliveres mil·lenàries del Territori Sénia" (Espanya)- "La servera comuna, l'arbre de la regió Slovácko" (Txèquia)- "La protecció de paisatges històrics excepcionals (Eslovàquia)

Menció especial al 4t. premi del Paisatge del Consell d'Europa

Per al d'oliveres mil·lenàries del Territori Sénia

Actualitat

Roquetes fou una de les poques ciutats de la demarcació de Tarragona que esva sumar, el passat dissabte 19 de març, a la celebració de l'”Hora del Planeta,apaga el llum! Salva el teu planeta".Una campanya de WWF, una organitza-ció internacional de la conservació de la natura, com a gest simbòlic de la llui-ta contra el canvi climàtic i mostrar el compromís per trobar solucions. De les20.30 h a les 21.30 h a Roquetes es van apagar els llums de l'Ajuntament idel Centre d'Interpretació Museística (antic ajuntament). L'alcalde deRoquetes, Paco Gas, va destacar que amb aquesta iniciativa es vol denunciarel malbaratament que es fa de l'energia arreu del món i buscar formules perreduir aquesta despesa. De fet, com explica Paco Gas, l'ajuntament deRoquetes ja ha portat a terme polítiques d'estalvi energètic, com la realitzaciód'una auditoria energètica que ha suposat un estalvi per a l'any 2015 de16.000 €. Aquesta auditoria realitzada el 2015, que ha tingut un cost de12.000 €, ja ha estat amortitzada el primer any i a partir d'aquest 2016, l'es-talvi realitzat amb el reajustament de la potència elèctrica de tots els serveisque té contractats l'ajuntament serà net.

Roquetes es va adherir a la celebració de l'Hora del Planeta2016 amb fets, 16.000 € d'estalvi energètic en un any

He tingut un somni de conciliació d’amor, de records per tots els que no sóntrobats (que estan perduts) i els trobem a faltar.Com diu la paraula, la Memòria Històrica és no oblidar allò que ha passatper a que no torni a passar, per a que els nostres néts i els néts dels nostresnéts, recordin allò que va succeir i no quedi només a la premsa o a les biblio-teques, sinó que sigui quelcom tangible, físic, que es pugui tocar, veure,fotografiar, que s’expliqui el que va passar.A Alemanya tenen els camps de concentració que visiten milions de perso-nes (turistes?). No els han tombat, ni traslladat, estan per a recordar al paísi al món, la misèria i la bogeria a la que pot arribar l’home. A més, crec quehi ha un tros del mur de Berlín pel mateix motiu (perdoneu però no he estatmai a Berlín, ja m’agradaria).A Nova York tenen l’Illa d’ Ellis que, des de 1890 a 1956 va servir de duanai quarantena per a poder entrar a Estats Units. També és visita obligada ireben milions de persones (turistes?). Allí van passar coses no gaire “huma-nes”, o potser molt humanes si pensem en grups d’humans, els animals maiho farien. Doncs mira per on, tampoc l’han tombat ni traslladat.Què “burros” i antidemocràtics els alemanys i americans, que per a recor-dar uns fets (uns mal fets, una immundícia de fets, d’una crueltat extrema)enlloc de destruir-los, esborrar-los, fer-los desaparèixer, els conserven i elsensenyen a les futures generacions per a que sàpiguen fins on pot arribar lavilesa i crueltat de l’home i no tornar a caure en els mateixos errors.Tan sols he posat 2 exemples per a no estendrem, però arreu del món n’hiha molts.Perdoneu, anava a contar el meu somni i he acabat parlant d’altres cosesque potser no vénen al cas, al cap i a la fi només van ser uns quants milionsde jueus i uns 20.000.000 d’éssers humans en el primer cas i es calcula queen aquests moments viuen a EEUU 100 milions de descendents dels immi-grants que van passar per l’illa d’Hellis. Com podeu veure, una cosa insigni-ficant...I aquí, ens volen treure el monument que representa a tots els caiguts durantla Guerra Civil, incloent-hi militars, civils, als trobats i els que estan per tro-bar, els d’aquí i els que van venir de fora (Brigada Internacional), a tots,sense excloure ningú.M’he estès massa, sembla que aquesta nit he dormit molt i el somni ha sigutmolt llarg, encara que profitós, seguiré explicant-lo més endavant.

Jordi Albero SanchezTortosa

Un somni

Opinió

EditorialEsforç i constància

Un dels principals factors a l’hora de poder arribar al que un mateix es proposa en aquesta vida és, l’esforç. Sense esforç resulta difícil poder assolir capmeta. L’esforç i la constància són la clau de l’èxit personal i de la plena satisfacció. Felicitats a Nassim i Nayara i, també, als seus pares, per l'esforç i constàn-cia. Tot esforç té recompensa, o així hauria de ser.Per aquest cap de setmana us recomanem la 6a Fira del Cítric i el món rural de Xerta. Dissabte 2 i diumenge 3 d'abril. Moltes activitats ens esperen a Xertaaquest cap de setmana: Demostració d’extracció de mel de les arnes, actuacions diverses, jotes, balls, xerrades, tastos, concursos i bon menjar...Un plaer gaudir de la Fira del Cítric de Xerta, passejar pels seus estrets carrers i aprofitar i fer una passejada per visitar l'Assut (segle XV) i la seua riquesaagrícola.

Segons nota de l’Ajuntament calero, l’Ametlla de Mar és un referent turístic a la demarcació de Tarragona. Aixího constata el lideratge que es manté en recaptació de la taxa turística d'ençà que va iniciar-se el cobramentd’aquest impost als turistes. El 2015 s’ha tancat amb una recaptació de més 140.000 €, un 50% més que el segon municipi del rànquing al territori. En la com-parativa global des de l’inici de la taxa turística, el total recaptat ascendeix a més de 365.000 euros, que també és el doble que el segon. “Són unes dadesmolt bones perquè demostren que continuem estant al capdavant com a municipi turístic a les Terres de l’Ebre i això vol dir que estem fent bé les coses” expli-ca l’alcalde Jordi Gaseni que agraeix la tasca que realitza el sector privat perquè “està posant molt de la seva part i per consolidar un sector turístic i de serveismolt potent”. Tanmateix exposa que amb els diners que obté l’Ajuntament per aquesta taxa es pretén millorar els serveis turístics perquè “el turisme és un elsprincipals eixos del govern”. Al rànquing, liderat per la població amb 140.500 €, el segueix Sant Carles de la Ràpita amb 67.000 €, l’Ampolla amb 48.600 €,Tortosa amb 43.000 €, El Perelló amb 42.200 €, Deltebre amb 32.400 €, Amposta amb 24.500 € i Alcanar amb 19.500 €. D’aquestes quantitats el 30% seràretornat a les Àrees de Turisme de cada municipi per ser invertits en promoció turística. La resta es destinaran a promoció turística de Catalunya.Augmenta l’ocupació turística. Un dels factors que marca el lideratge en taxa turística, i en ocupació, és el creixement en un 7,06% de les pernoctacionsdurant el 2015. Així els hotels de la població van créixer més d’un 8% i els càmpings i habitatges d’ús turístic vora un 6%. De fet, des de la posada en marxadel procés de regularització dels habitatges d’ús turístic per part de la Direcció General de Turisme, s’han censat 949 habitatges. “Augmentar un 7% d’un anyper l’altre és molt i des de l’Àrea Municipal de Turisme estem molt satisfets” explica el seu gerent Damià Llaó, que comenta que han analitzat els factors quehan provocat aquest increment. “Més enllà dels factors econòmics o de la situació actual d’altres països, el cert és que hem de valorar la feina que estem fenti els bons resultats ens encoratgen a seguir treballant” mantenint la línia de promoció de la població al món amb els diferents canals de comunicació.El sector preveu un nou any de creixement. La previsió per aquest 2016, segons el sector turístic de l’Ametlla de Mar, és de creixement. Així ho constaten perexemple des de l’Hotel Ametlla Mar, on expliquen que tenen al voltant d’un 15% més de reserves a hores d’ara que les que tenien l’any passat per aquestesdates. Una previsió que contrasta amb les que tenien de cara a Setmana Santa “tenint en compte que queia molt aviat i la meteorologia no donava bonesprevisions” explica el director d’aquest establiment, Antonio Sánchez. Tot i això, els hotels oberts al municipi han penjat el cartell de complet per Pasqua degutsobretot a les reserves de darrera hora. Situació idèntica als càmpings que han omplert bungalous al 100% però que han arribat a un 70% en parcel·les.

‘La Cala, líder en turisme a les Terres de l’Ebre’La recaptació total de la taxa turística al municipi supera els 140.000 euros


diarimésebreTERRES DE L’EBRE3www.mesebre.cat

FOTO: MES EBRE «»«»

L’Ajuntament de la Ràpita convoca la consulta popularper al projecte d’usos dels baixos del Parc de Garbí Josep Caparrós: “Confiem en la màxima participació ciutadana per desenvolupar un dels espais emblemàtics a la zona del Garbí”

El Congrés ha aprovat aquest dimartsuna iniciativa que reclama al govern espan-yol que marqui un calendari per desmante-llar el magatzem de gas natural “Castor”amb “totes les garanties i els requerimentsde seguretat ambientals”. Segons informa l’ACN, en una votació a

la cambra baixa amb 28 vots a favor, 15 encontra del PP i cap abstenció i a propostadel grup Podem – En Comú Podem – En Marea, els grups han demanat restaurar am-bientalment la zona d’aquesta instal·lació submarina que es troba a 21 quilòmetres dela costa de Castelló. El text també contempla “impulsar les actuacions necessàries” perrecuperar els 1350,7 milions d’euros que el govern de Rajoy va pagar en forma d’indem-nització a l’empresa ESCAL UGS, S.L per “extinció de concessió” del magatzem de gas.Foto: ara.cat

El Congrés dels Diputats insta el governespanyol a desmantellar el Projecte “Castor”

La iniciativa aprovada pretén recuperar la indemnització pagada a l’empresa El diputat d’ERC al Congrés, Jordi Salvador, va dema-nar dimarts a la Comissió d’Indústria, Energia i Turisme“la creació d’una subcomissió d’investigació sobre elprojecte Castor”, tal com el seu grup polític ja havia fetel novembre de 2013. És una petició que no es va por-tar mai a debat durant la passada legislatura perquè laMesa de la Comissió la va bloquejar. Salvador va quali-ficar el projecte Castor “d‘escàndol, produït tant en l’e-tapa socialista com en la popular”, i va afirmar que “noés normal ni tot el que ha passat fins ara, ni la indem-nització que ha pagat l’Estat a l’empresa constructora”.“Davant la magnitud dels fets”, Salvador va anunciarque Esquerra registrarà la petició de crear una subco-missió d’investigació ‘per determinar responsabilitatsambientals, econòmiques, socials, polítiques i, si cal,penals’. El diputat republicà, d’acord amb les reiteradesdemandes de desmantellament del Castor que ha fet elseu partit, va donar suport a la Proposició No de Llei delGrup Parlamentari de Podemos, que demanava uncalendari de desmantellament de les instal·lacions.

Creació d’una subcomissiód’investigació del Castor

EN UN MINUT

*NEIX mónFILMAT: lamostra de cinema PaisatgeActor, que el 2014 vaimpulsar Lo Pati – Centred’Art Terres de l’Ebre, esredefineix aquest 2016expandint-se i convertint-se en un festival de cinemaamb un nom nou:mónFILMAT, que es cele-brarà a Amposta i diverseslocalitats del territori entrel’1 i el 9 de juliol. Una pro-posta que vol portar a lesTerres de l’Ebre un panora-ma de cinema inèdit queexplora la temàtica del pai-satge com a eix vertebra-dor, un paisatge que nonomés emmarca l’acciósinó que en pot ser prota-gonista.*ENSENYAMENT: el ter-mini de preinscripció esco-lar començava aquestdimecres 30 de març iestarà obert fins al proper7 d'abril. Respecte de l'anypassat, el Departamentd'Ensenyament ofereix3.360 places menys a P3 i600 més a Primer d'ESO.Així, en total hi haurà75.940 places pel primercurs d'educació infantil i81.720 per l'inici del'Educació Secundària. Ladavallada de natalitat mésgran dels últims 30 anyssuposarà, de moment, eltancament de 64 grups deP3 als centres públics i 3 alsconcertats, tot i que la con-sellera Meritxell Ruiz vapreveure que després de lamatriculació se n'haurande tancar uns altres 40 al'escola concertada perfalta de demanda.*ALCANAR: dimecres foupresentat el programad’implantació i formaciódels aparellsdesfibril·ladors. També esvan lliurar-ne dos nous: a laPolicia Local i per a les ins-tal·lacions esportives.

Mésnotícies

L’Ajuntament de la Ràpitaha iniciat el procés de parti-cipació ciutadana per dur aterme una consulta popu-lar per determinar a quinsusos s’han de destinar elslocals dels baixos del Parcde Garbí. Segons nota del’Ajuntament, l’abandona-ment progressiu dels nego-cis que, fins fa uns anys,havien estat el centre del’oci nocturn del municipirapitenc, ha deixat lliure unespai vora la platja de Garbíque el consistori municipalconsidera prioritari dina-mitzar per al seu reaprofi-tament. En aquest sentit, ifent realitat una promesaelectoral, l’alcalde de laRàpita, Josep Caparrós, haexplicat que la “voluntatdel consistori és aconseguirla màxima participació ciu-tadana per desenvoluparun dels espais emblemàtics

de la Ràpita i estem con-vençuts que només entretots serem capaços d’ade-quar la zona als interessosdel nostre poble”. Així,podran participar en laconsulta les persones físi-ques que el dia 9 de maigde 2016 siguin majors de

16 anys i que constinempadronades al municipide manera ininterrompudaalmenys durant els 3 anysanteriors. Al mateix temps,per tal de donar eficàcia alresultat obtingut, s’esta-bleix un índex de participa-ció efectiu en la consulta

del 25% d’aquest cens,mentre que l’opció guan-yadora serà la que obtinguiun nombre superior devots emesos i vàlids. Tot ique per les característiquesde les consultes populars elresultat no és vinculant,Caparrós ha deixat clar que“hem pres el compromísde donar-li validesa i obraren conseqüència, formu-lant un projecte que s’ade-qüi als usos que li vulguidonar la gent del poble.Per això, facilitarem tots elsrecursos humans i tècnicsdisponibles per tal que laconsulta es porti a termeen les millors condicions imàximes garanties”. Laconsulta se celebraràdurant els dies 9, 10, 11,12, 13, 14 i 15 de maig de2016 i els llocs habilitatsseran: 1) Ajuntament (aldepartament de Secretaria

ubicat a la primera planta).L’horari de la votació seràde dilluns a divendres de 9a 15h i el dimarts de 17a19 h. 2) Biblioteca Municipal.L’horari de la votació seràdimarts, dimecres, dijous idissabte matins de 10 a13.30 h i de dilluns adivendres: tardes de 16 a20 h. 3) Oficina Municipalde Turisme, situada al Parcdel Garbí s/n. L’horari de lavotació serà dilluns,dimarts, dimecres, dijous idivendres matins de 9 a 14h i de 16 a 18h, i dissabte idiumenge de 10 a 14h i de16 a 18h. L’obertura de les tres urnesper l’escrutini es realitzaràen sessió pública a partirdel tancament de la vota-ció el dia 17 de maig a les13 hores i el resultat espublicarà al web municipal.


diarimésebre

www.mesebre.catTERRES DE L’EBRE

«»«»

Després de l'aprovació dela proposta d'ERC per a lamuseïtzació de les làpidesjueves de la muralla delRastre, el grup municipalrepublicà presenta al pro-per ple de Tortosa unamoció per a la recuperaciódels sis manuscrits delBisbat dipositats a laBiblioteca de Catalunya. Eltext presentat pels republi-

cans insta el Departamentde Cultura de laGeneralitat de Catalunya averificar l'origen dels sismanuscrits conservats a laBiblioteca de Catalunya.

Un cop verificat que vanser salvats del fons de laCatedral de Santa Mariadurant la Guerra Civil, laproposta d'ERC demana al

govern que prengui lesmesures necessàries per-què siguin retornats al legí-tim propietari, el Bisbat deTortosa. En el mateix plenari, ERCtambé presenta una mocióde suport a les entitats delTercer Sector Social deCatalunya, i de rebuig a lagestió estatal dels fonsprocedents del 0,7% de

l'IRPF. El text proposarebutjar la sentència delTribunal Suprem610/2016, del 17 de marçde 2016, sobre la gestiódel 0,7% de l’IRPF per afinalitats socials, així com elnou sistema de gestió delsfons a càrrec de l’Estat, queperjudica les entitats d’àm-bit local i autonòmic. D’altra banda, els socialis-

tes presentaran també alPle mocions en relació alpreacord subscrit pels capsd’estat i la UE ambTurquia, sol·licitant que esdestinin a l’Ebre els recur-sos obtinguts per l’impostde les nuclears i demanantuna solució al problema del’aparcament a l’Hospital.Un municipi esdevé VilaGroga quan el seu PleMunicipal aprova compro-metre’s a treballar en ladefensa d’un model públicd’educació, és a dir, l’edu-cació pública, de qualitat,en català, inclusiva,democràtica, laica, partici-pativa, diversa i per a tot-hom.

Esquerra presenta una moció per a la recuperaciódels sis manuscrits del Bisbat de Tortosa

Dipositats a la Biblioteca de Catalunya

L’Ajuntament de Tortosa fa una actuació de millora a l’arbrat del parc municipal

A la franja que el limita amb el carrer Roselló

L’àrea de Manteniment iServeis de l’Ajuntament deTortosa ha fet una actuacióde millora a la franja d’ar-bres del parc municipalTeodoro González quelimita amb el carrerRosselló. Diversos pins ieucaliptus de grans dimen-sions envaïen el vial ambrisc de caure i de provocarcol·lisions amb vehicles.Operaris de la brigadamunicipal, amb una gruaespecial, han alineat tota lafaçana d’arbres alliberantuna part important devegetació en alçada.Jornada AdolescènciaD’altra banda, arriba aTortosa la VI Jornada del'Adolescència, que enaquesta ocasió treballarà la

temàtica de l'educacióemocional. Aquesta jorna-da s'articula en diferentstallers i i taules d'experièn-cies, i compta amb una

conferència inaugural, "Elmalestar adolescent", acàrrec de Jordi Solé, pro-fessor d'Estudis dePsicologia i Ciències de

l'Educació a la UOC. A lajornada s'hi troben asso-ciades d'altres activitats.Aquest cine-fòrum es cele-brarà els dijous 31 de

març, i 7 i 14 d'abril. La VIJornada de l'Adolescènciatindrà lloc el dijous 14 d'a-bril al Teatre Auditori FelipPedrell de Tortosa.

Fins a 150 veïns - d'un cens de 180- del Poble Nou,majors de 16 anys i empadronats en aquest nucliurbà, podran escollir aquest diumenge 3 d'abril elqui serà el representant de l'alcalde al Poble Nouper als propers tres anys. Quatre persones majors de18 anys i empadronades a Poble Nou han presentatcandidatura per a l'elecció. Ells són Josep Juan(membre de llista d'Esquerra d'Amposta i actualrepresentant de l'alcalde al Poble Nou), JosepSancho (qui formava part de la llista deConvergència i Unió), José Hidalgo i Miquel ÀngelPaez. Aquest és el primer cop que els veïns delPoble Nou poden escollir el seu representant demanera directa. També el primer cop que es fa alpaís una consulta d'aquestes característiquesemmarcada dins la Llei de consultes catalana. Lamesa estarà ubicada a la Casa de la Vila del PobleNou i l'horari de votació serà de 9h de 20h.

Els representants sindicals i Ajuntament d'Ulldecona hansignat aquesta setmana el conveni regulador de les con-dicions de treball dels empleats públics. La negociació s'hafet durants els primers mesos d'aquest any i l'acord té unavigència de 4 anys.

150 veïns del Poble Nou, cridats aescollir el seu representant

4 candidats, veïns del nucli urbà, opten al càrrec

Conveni regulador de lescondicions dels empleats públics

A Ulldecona

La coincidència del 25de març amb el DijousSant, segons els crite-ris que marca el calen-dari litúrgic, ha obligata traslladar la celebra-ció fins a vuit dies des-prés del dia dePasqua. A les dotze de la nit, a la seua capella de la cate-dral de Santa Maria, la nit del diumenge al dilluns, tindràlloc la missa i un quart d’hora abans, a les escales del tem-ple es farà la recreació d’aquella històrica nit del 25 demarç del 1149 -quan la tradició situa la baixada de la Cintaper deixar a Tortosa el seu cinyell-. Després s’entrarà a l’in-terior de la catedral en processó. La Reial Arxiconfraria rep en donació un quadre que repre-senta la imatge de la patrona, fet per artistes de renom, vin-culats a les tradicions i devoció a la Cinta. Enguany, el qua-dre és obra de la il·lustradora tortosina Mentxu Pérez Llorca.

La tradicional missa de la baixadade la Cinta serà la nit de diumenge

Per la coincidència amb la Setmana Santa

EN UN MINUT

*TORTOSA: dimartsvan haver-hi dos acci-dents. Un home varesultar ferit greu en seratropellat en un pas devianants a la RamblaCatalunya. El mateix dia,un cotxe es va encastaren un aparador a laRonda Docs després decol.lisionar amb un altre. *ULLDECONA: amb l’i-nici del mes d’abril, avuidivendres, es donarà eltret de sortida a unanova edició «Ulldeconava de tapes» amb la par-ticipació de 12 bars de lalocalitat. Són diversosestabliments, tots situatsal nucli d’Ulldecona, queoferiran tots els diven-dres de 18’30 a 22h unatapa i una beguda per 3euros. Es tracta deCentral Perk la Taska deSisco, MontMar, Glop’s,la Plaça, Alameda, LaCantonada, Aries,Phoenix, El Mosset, LoLledoner i Bar Valverde.*ALCANAR: L’Associació UTOPIA, encol·laboració ambl’Ajuntament d’Alcanarorganitza la jornada edu-cativa “NENS NORMALSEN UN MÓN HIPERAC-TIU”. Aquesta jornadatindrà lloc demà dissabte,dia 2 d’abril, a l’edifici deServeis Agraris d’Alcanarcoincidint amb la cele-bració del DiaInternacional de cons-cienciació sobrel’Autisme. La jornada s’i-niciarà a les 10h i duraràfins ben entrada la tarda.

Mésnotícies


diarimésebreTERRES DE L’EBRE5www.mesebre.cat

«» «»

Amposta tindrà una estació de recàrrega ràpida de vehicles elèctrics. Serà l'única estació urbana ràpidaque hi ha entre Tarragona i Castelló. Segons nota del consistori, la seva instal·lació, que té un pressu-post de poc més de 48.600 euros, no tindrà cap cost per a l'Ajuntament. Per tal d'avançar el projecte,en el ple de dimecres 30 es va aprovar una modificació de pressupost de 23.700 euros que servirà peravançar part de les subvencions que encara no s'han fet efectives. L'alcalde d'Amposta, Adam Tomàs,va fer èmfasi amb el fet que la instal·lació donarà un servei que fomentarà la implantació dels vehiclessostenibles. En la modificació de crèdit, també es va aprovar iniciar l'expedient per al tancament de lespistes de futbol sala, "un projecte que es considera prioritari i que, per tant, no es pot demorar", ambun pressupost de 15.000 euros. En aquest ple de març, es van aprovar fins a cinc mocions, dos del regi-dor German Císcar i dos del Partit dels Socialistes i una presentada conjuntament a instàncies del PSC.En concret, i amb els vots favorables de la regidora no adscrita Rosita Pertegaz, del regidor GermanCíscar i d'Esquerra d'Amposta i l'abstenció de CiU i del PSC, es va donar llum verd a la moció de Císcar,que reclamava la creació d'una taxa d'actuacions singulars de la Policia Locals. "En aquells grans esde-veniments que realitzen empreses privades amb afany de lucre i que necessiten de seguretat extra, elcost d'aquesta seguretat hauria d'anar, en part, a càrrec de l'empresa privada", va argumentar Císcar,tot aportant l'exemple de Vilanova i la Geltrú, on existeix una taxa d'aquestes característiques. Císcartambé va portar a aprovació del ple la proposta d'estudiar la creació d'una taxa per posar tanques pro-tectores a construccions en ruïnes, que va tirar endavant amb els vots favorables de Pertegaz i del grupmunicipal d'Esquerra d'Amposta i les abstencions del PSC i CiU. "Es tracta de tenir eines per pressionarels propietaris d'aquests immobles en ruïnes, habitualment bancs, a agilitzar la retirada de les tanques,que ocupen la via pública", va dir. Pel que fa a les mocions del Partit dels Socialistes, que van ser apro-vades per unanimitat, una reclama al Govern de la Generalitat que destini "a les comarques ebrenquescom a mínim el 50% dels recursos obtingut per l'impost sobre les centrals nuclears", en paraules delseu portaveu, Francesc Miró, que també va afegir la necessitat de "impulsar conjuntament amb elsajuntaments i agents territorials i econòmics, un pla d'industrialització de les Terres de l'Ebre que inclo-ga un calendari d'actuacions concretes a tal efecte". L'altra, que va defensar la regidora socialista AnnaTomàs, reclama catalogar el fons artístic municipal i habilitar un espai adequat per a la seua òptima con-servació. Finalment, el ple va aprovar per unanimitat (i després que en Junta de Govern es decidís pre-sentar de forma conjunta per tots els grups municipals) una moció impulsada pel PSC en que es recla-ma a la Generalitat de Catalunya el reconeixement i pagament del deute amb l'Ajuntament d'Amposta.El ple de dimecres 30 de març també va donar compte de la condició de regidora no adscrita de la regi-dora Rosita Pertegaz, fins ara regidora del grup de Convergència i Unió.

ICV-EUiA abandona la coalició de govern amb ERC a l'Ajuntamentd'Amposta. En una nota informativa, els ecosocialistes retreuen alsrepublicans la voluntat de privatitzar la gestió de la residència d'avis i“no haver pogut participar en els pressupostos”. També lamenten que,tot i l'acord inicial de celebrar reunions periòdiques entre ICV-EUiA iERC per garantir el dret a la informació sobres les accions de govern iconsensuar els grans temes de ciutat, aquestes trobades no s'han pro-duït. "Ni tan sols se’ns han explicat ni deixat fer cap aportació en elspressupostos municipals, tot i les reiterades peticions de reunió". Desd'ICV-EUiA “demanem públicament a ERC d'Amposta que deixin d’u-tilitzar el nom d’Esquerra d’Amposta, atès que ha quedat desnaturalit-zada i ja no representa totes les sigles que conformaven aquesta can-didatura plural i guanyadora que va treure uns resultats històrics a lanostra ciutat”.

AclarimentsAdam Tomàs, alcalde d’Amposta, aclaria que “respectem la decisiód'ICV EUA de sortir de la coalició d'Esquerra d'Amposta i valorem ireconeixem el seu paper dintre de la coalició per tal d'aconseguir elcanvi a la ciutat. A més, tenint en compte la situació actual d'ICV din-tre del grup municipal d'Esquerra d'Amposta, segurament han valoratque no tenia sentit continuar formant-ne part. ICV ocupava els llocs 4i 11, al renunciar la portaveu es van quedar amb un sol regidor i perqüestions internes d'ICV aquest va donar-se de baixa de militància iper tant no el consideren com a seu malgrat que va ser proposat peraquesta formació. Tan sols puntualitzar dos coses de la nota informa-tiva d'ICV-EUA, la primera referent al motiu que s'al.lega pel que fa ala privatització de la residència de gent gran, és estrany ja que encaras'està valorant la possibilitat de gestionar-la i per tant encara no s'hapassat cap acord pel patronat de FUSSMONT. I l'altra és el fet que ICVinsta a no utilitzar el nom d'Esquerra d'Amposta, simplement recordar-li que aquesta coalició ja existia abans de la seva incorporació, és més,Esquerra d'Amposta sempre s'ha presentat i continuarà fent-ho sotaaquestes sigles amb acord municipal per tal de poder aglutinar elmàxim de sensibilitats”.

Amposta tindrà una estació de

recàrrega ràpida de vehicles elèctrics

ICV-EUiA abandona la coalició de governamb ERC a l’Ajuntament d’Amposta

El projecte no tindrà cap cost per a l'Ajuntament

Adam Tomàs: “respectem i entenem la seua decisió”


diarimésebre

«»

Deltebre tanca la Setmana Santa ambmés d’un 84% d’ocupació turística

Entre els diferents hotels, pensions, apartaments, cases depagès, xalets i l’alberg

Més de 30 empresaris i emprenedors participen en el primer dels set seminaris del cicle'Guanya visibilitat a la xarxa' del projecte Baix Ebre Avant, que impulsa el ConsellComarcal del Baix Ebre amb l'objectiu d'oferir a les empreses els coneixements neces-saris per a la creació d'una estratègia online amb les tècniques més innovadores perincrementar vendes. El president del Consell Comarcal del Baix Ebre, Daniel Andreu,acompanyat pel conseller comarcal i president de Baix Ebre Innova, Josep AntoniNavarro, ha inaugurat aquest cicle de seminaris tot remarcant l'èxit de participacióque ha tingut aquesta primera convocatòria. Andreu ha animat els joves empresaris iemprenedors a aprofitar aquesta oportunitat formativa per posicionar-se millor en lesxarxes socials i guanyar competitivitat. La directora de l'Institut Internacional per a laInvestigació de la Societat de la Informació i el Coneixement i especialista en màrque-ting digital, Montserrat Peñarroya, imparteix el primer seminari que consisteix en untaller pràctic de creació d'un pla d'estratègic en e-marquèting.

L'Associació Catalana de Municipis (ACM), l’Associació de Municipis per laIndependència (AMI), l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) i Òmnium Cultural llegiranavui divendres un manifest de suport als ajuntaments, càrrecs electes locals i organitza-cions independentistes “assetjades judicialment”. Segons ACN, l’acte tindrà lloc avuidivendres a les 11.00 h, a la plaça del Rei de Barcelona. Alcaldes i regidors dels 280 ajun-taments investigats per l’Audiència Nacional i els presidents de les quatre entitats MiquelBuch (ACM), Josep Andreu (AMI), Jordi Sánchez (ANC) i Jordi Cuixart (Òmnium) mos-traran en aquest acte el rebuig a la “judicialització” del procés sobiranista. En el transcursde l’esdeveniment també es demanarà que “cessi la persecució” contra els càrrecs públicsi les institucions catalanes “pel sol fet de promoure el dret d’autodeterminació del poblede Catalunya”. Des de les entitats sobiranistes es recorda que més de 280 ajuntaments ialtres administracions locals han aprovat mocions de suport a la resolució del 9 de novem-bre del Parlament sobre l’inici del procés polític a Catalunya. Inicialment, la Fiscalia del’Audiència Nacional va denunciar cinc ajuntaments (Celrà, Girona, Igualada, Sant Cugatdel Vallès i la Seu d’Urgell) per rebel·lió i sedició.

La temporada turística al municipi de Deltebre ha comencat amb unes xifres forcapositives. En aquest sentit, la Setmana Santa, i malgrat la dubtosa meteorologia, s’hatancat amb més d’un 84% d’ocupacio turística entre els diferents hotels, pensions,apartaments, cases de page s, xalets i alberg de Deltebre.En aquest sentit, els dies de més afluència han estat de dijous fins el mateix dilluns,dia en què finalitzaven les vacances. La tinenta d’alcalde de Dinamitzacio Economicai Enfocament Turístic i Cultural, Anna Gime nez, ha explicat que “aquestes dadesdemostren que Deltebre e s un destí turístic rellevant i per aquest motiu hem de con-tinuar treballant per tal d’oferir els millors serveis i la millor experiència possible atotes les persones que ens visiten”.Aquestes dades positives també s’han experimentat de manera directa en els dife-rents punts d’informació turística del municipi. En aquest sentit, i en relacio a l’anyanterior, s’ha gaudit d’un increment de les persones que preguntaven sobre els dife-rents atractius turístics de la zona.

Exposicio Deltebre I

Finalment, la nova exposicio “Deltebre I. La historia d’un naufragi” ha rebut la visi-ta de més de 100 persones durant els tres primers dies d’obertura. Cal recordar queaquesta es va inaugurar el passat divendres i té la finalitat d’explicar la historia, a par-tir de jaciments reals, de Deltebre I, un vaixell de transport militar de l’armada angle-sa procedent d’Alacant, enfonsat a la desembocadura de l’Ebre l’estiu de 1813,durant el conflicte bel·lic de la Guerra del Frances.

Primer seminari del cicle ‘Guanya visibilitat a la xarxa’

Les entitats sobiranistes llegiran un manifestde “rebuig a la judicialització” del procésI perquè “cessi la persecució” amb els càrrecs públics que promouen l’autodeterminació

Més de 30 empresaris i emprenedors del Baix Ebre hi participen

Tal com informa ebredigital.cat, el ministeri de Medi Ambient ha assegurat al'Ajuntament de Flix que aquest abril nomenarà un nou coordinador de l'empresaAquamed. Un pas necessari abans no reprenguen els treballs pendents de la desconta-minació de l'embassament, aturats després del suposat frau en la contractació d'obrapública que va envoltar aquest organisme. A hores d'ara queden pendents d'abordarles últimes obres de neteja, entre les quals està la descontaminació de l'aigua confina-da que tenia en contacte amb els llots tòxics, així com el desmuntatge de l'estructurametàl·lica que contenia els residus abocats per Ercros al riu. Des de l'Ajuntament con-sideren satisfactori el compromís del ministeri, ja que solventa la situació d'indefinició ide manca d'interlocutor actuals. A més, resten importància a la situació d'interinitat delgovern de l'Estat i donen per fet que ara els treballs continuaran sense cap nou entre-banc fins que no hagin finalitzat completament.D’altra banda, tots els consellers, al Ple del Consell Comarcal de la Ribera, van votar enbloc la moció de suport al poble de Flix i per a les gestions per enllestir la retirada delllots tòxics del pantà i l'execució de les obres del pla de restitució a la comarca.

Flix obté el compromís de l'Estat per a larepresa de la neteja de l'embassamentAquest mes d’abril nomenarà un nou coordinador de l’empresa Aquamed

DIVENDRES 1 D’ABRIL DE 2016 7PUBLICITATwww.mesebre.catdiarimés

ebre


diarimésebre

www.mesebre.catTERRES DE L’EBRE

«»«»

EN UN MINUT

*GANDESA: divendres dia8, a la Biblioteca, presen-tació del llibre ‘Ànimes devidre’, d’Elena Solé iBeltran (19h).

*MÓRA D’EBRE: L’Areade Joventut del ConsellComarcal de la Riberad’Ebre participa un anymes en la convocatoria dela XII edicio del PremiLlibresebrencs.org derelats curs a internet, en elmarc de la Fira del LlibreEbrenc que se celebradarrer cap de setmana demaig a Mora d’Ebre.

*BATEA: Casa Amellainverteix 1,5 ME en duesnoves plantes, a Artés i aBatea. Amella va arrencarel negoci comercialitzantolives i oli de Siurana però,amb el temps, ha anat afe-gint nous productes comsalses, pasta, cremes, lle-gums o hamburgueses,sempre amb una condició,que siguin ecològics,vegans i sense gluten

Mésnotícies

L’objectiu de l’organització és que un músic i un poetaconvisquin un cap de setmana a Móra d’Ebre per crearuna obra que s’estrenarà a la fira d’espectacles literaris2016.Una de les novetats més importants que Litterarumimpulsa aquest 2016 és la posada en marxa de lesresidències creatives entre músics i poetes. Es tracta d’unafórmula que proposa reunir durant un cap de setmanauna cantautora i una poetessa i un cantautor i un poetade renom en un allotjament rural de Móra d’Ebre, ambl’objectiu que treballin junts en la musicació de poemes que després s’estrenarà a Litterarum en formatespectacle especial. Litterarum, fira d’espectacles literaris arriba enguany a la novena edició i se cele-brarà del 27 al 29 de maig, tot coincidint en dates amb la Fira del Llibre Ebrenc a Móra d’Ebre.

Litterarum impulsa dues residències creativesper cercar la inspiració a la vora de l’Ebre

‘De poetes i músics de renom’El grup socialista al Parlamentpresentarà una proposta deresolució al ple en la que esdemanarà al Govern de laGeneralitat que la meitat delsdiners que ingressarà per l’im-post sobre les centrals nuclearss’inverteixin a les comarquestarragonines, en especial, enaquelles comarques que acu-llen centrals nuclears. Així, segons ha desgranat la diputada socialista RosaMaria Ibarra, “16 milions d’euros es destinarien a la comarca de la Riberad’Ebre i 8 milions d’euros a la comarca del Baix Camp. I no ho volem enprojectes ajornats sine die, volem que la Generalitat comprometi aquestsrecursos en els pressupostos que s’han d’aprovar properament alParlament.”

El PSC reclama que el 50% de l'impost de

les nuclears es quedi als territoris afectats‘16 ME es destinarien a la Ribera d’Ebre i 8 ME al Baix Camp’

La presidenta del ConsellComarcal de la Ribera d’Ebre,Gemma Carim, ha signat el conve-ni amb la Diputació de Tarragonaper impulsar aquest any 2016 unnou Pla d’Ocupacio Comarcal des-tinat a millorar entorns naturals iurbans. La iniciativa, que formapart del Pla de Foment del’Ocupacio que la Diputacio exe-cuta des de l’any 2013, es duu aterme a les deu comarques de laprovíncia. La inversió total és de566.976,80 euros, dels quals56.697,68 euros es destinaran a laRibera d’Ebre.Cada Pla d’Ocupacio Comarcaldisposa d’un pla de treball dissen-yat pel Consell Comarcal, conjun-tament amb els ajuntaments,incloent-hi les actuacions de man-teniment i adequacio de camins il’arranjament de mobiliari urbà. Ladurada és de 6 mesos i estara inte-grat per 5 persones: 1 responsablei 4 peons, que hauran de ser, pre-feriblement, aturats de llarga dura-da (mínim 6 mesos). Així mateix,

segons nota del Consell Comarcal,les persones que participin d'a-quests plans rebran formació com-plementària dirigida a millorar lesseves habilitats personals i profes-sionals i afavorir la posterior inser-cio al mercat laboral.Aquest Pla d’Ocupacio Comarcalde la Diputació ja s’ha dut a termeanteriorment a la Ribera d’Ebre,concretament aquesta sera laquarta edicio. El 2015 va ocupar acinc persones de la comarca, totsells aturats de llarga durada, quedurant sis mesos van realitzaractuacions en tots els pobles.A més del Pla que s’impulsa amb laDiputacio, el mateix ConsellComarcal també té en marxa altresiniciatives per fomentar l’ocupacioespecialment entre els col·lectiusamb més dificultats per a la sevaincorporació al mercat laboral.Actualment, 11 aturats de llargadurada de la comarca estandonant suport durant sis mesos ala brigada de tots els ajuntaments,i des del passat mes de gener hi ha

un altre grup, en aquest cas formatper cinc beneficiaris de la RendaMínima d’Insercio que tambéreforcen els efectius dels ajunta-ments de la comarca.El procés de seleccio de candidatses dura a terme a trave s del

Consell Comarcal i per ser benefi-ciaris d’un d’aquests plans d’ocu-pacio han d’estar inscrits al Serveid’Ocupacio de Catalunya (SOC).L’objectiu és donar una oportunitatlaboral a aturats de llarga duradade la Ribera d’Ebre.

Conveni entre el Consell de la Ribera d’Ebre i la Diputacióper posar en marxa un nou Pla d’Ocupació comarcal

Destinat a millorar entorns naturals i urbans


diarimésebreSOCIETAT9www.mesebre.cat

«»

EN UN MINUT

*LA CÀTEDRA D’ECO-NOMIA LOCAL IREGIONAL (CELIR) DELCAMPUS TERRES DEL’EBRE DE LA URV hapresentat aquest dime-cres a Roquetes el segonÍndex de ClimaEmpresarial de les Terresde l'Ebre, corresponent alsegon semestre del2015. Pel que fa a lesdades obtingudes, ate-nent a la producció, talcom van pronosticar elsempresaris, ha augmen-tat en els darrers sismesos de l’any passat,tot i que de manera desi-gual, incrementant-sesobretot en els serveis ien la construcció. Ladada de recuperació dela construcció és un sen-yal més de la recuperacióglobal en el territori. Laperspectiva empresarialper als sis mesossegüents és més optimis-ta, vaticinant un incre-ment de producció entots els sectors, amb uníndex ponderat de 2.19punts, on la barrera dels2 punts marca el creixe-ment, en un índex que esmou entre 1 i 3.Dues dades més que s’a-nalitzen: l’adequadacapacitat productiva deles empreses i el percen-tatge d’ocupació. Enaquest cas s’han mantin-gut a nivells similars res-pecte a l'anterior semes-tre, fet considerat nor-mal, ja que són decisionsestratègiques i difícilmenttenen variacions a curttermini. S’hi mantenencom a elements limita-dors de la producció, lademanda interior, per ados terços dels empresa-ris, i la demanda interna-cional.

Mésnotícies

RÈCORD D’ASSISTÈNCIA AL’ESPLAI 4 TORRES, DE L’ALDEA

Enguany l’Esplai 4 Torres, a l’Aldea, ha supe-rat el seu rècord d’assistència aquestesPasqües 2016, amb un total de 60 xiquets ixiquetes que del 21 al 24 de març han rea-litzat tot tipus d’activitats, com el taller demones de pasqua amb llaminadures, gimca-na de pasqua per descobrir l’enigma delconill, l’ou la ploma i la mona, jocs tradicio-nals i sortida a la natura al coll d’Arturet delsargilers, amb descens amb ràpel inclòs perveure les tradicionals frígoles. Des de la regi-doria d’Ensenyament es valora molt positi-vament l’edició d’enguany de Pasqua del’Esplai 4 Torres. La pròxima cita serà a l’inicide la 12 ena Fira de l’Arròs i el Comerç.

La primera sessio del Consell de Riumar va ser-vir per a constituir l’òrgan de desconcentraciomunicipal i per a comencar a debatre les prime-res accions per al nucli. En aquest sentit,Eutimio Mauri, representant de CDC, fou esco-llit com a president del Consell de Riumar permajoria absoluta i, per tant, és qui executaràles funcions de representant del govern del’Ajuntament de Deltebre al nucli de Riumar.Per altra banda, l’acompanyaran en la juntaexecutiva del Consell de Riumar, el represen-tant, del PP, Joan Bertomeu, com a vicepresi-dent d’Accio Institucional, el representant delClub Nautic de Riumar, Jose Maria Sapinya, com a vicepresident d’Accio Urbana, i el representant de CDC,Jordi Fresquet, com a vicepresident d’Accio Turística. L’alcalde de Deltebre, Lluís Soler, que va estar pre-sent a la sessio constitutiva, va manifestar que “el Consell de Riumar ha de permetre enfocar turísticamentDeltebre amb el potencial de Riumar com a eix vertebrador”. De fet, Soler ha detallat que “el d’avui e sun petit i simbolic pas endavant per al nucli i per al municipi” i ha explicat que “els representants delegatsdel govern municipal presenten el temperament, bagatge, persiste ncia i aire fresc necessari per tal que elnucli faci un pas endavant”. En la sessio de debat i control, es va aprovar el logotip del Consell de Riumar,així com també la proposta de remodelacio de l’immoble que ha d’esdevenir la seu del Consell.

L’Ajuntament de Deltebre constitueix el Consell de Riumar‘amb la finalitat d’impulsar el nucli’

El diputat d’ERC al Congrés,Jordi Salvador, ha presentata la Comissió de Treball iSeguretat Social laProposició No de Llei (PNL)en què es demana ‘la dero-gació de l'article 315.3 delCodi Penal, la despenalitza-ció del dret a vaga i l'anuli-tat dels casos dels imputatsper fer de piquets’. Segonsnota d’ERC, actualment, hiha més de 300 personesque van exercir el dret avaga i què estan en procésjudicial afectats de presó i demulta per exercir la llibertatsindical. A més, Salvador haapuntat que 'en cap cas s'haaplicat l'article penal aempresaris per coaccionaren contra del dret a vaga'.Salvador ha manifestat queaquesta proposta té 'l'objec-tiu de no criminalitzar elmoviment obrer, defensar el

dret al treball, salaris dignes ino perdre les conquistessocials i laborals aconsegui-des després de milers demovilitzacions'. El republicàha afegit que 'EsquerraRepublicana sempre estaràa favor de les classes treba-lladores com a personesrepublicanes, d'esquerres iinternacionalistes'. Salvador

acompanyat del portaveuadjunt d'ERC GabrielRufián, han donat suport almembre del SAT, SindicadoAndaluz de Trabajadores,Andrés Bódalo, regidor deJaen En Común, marca dePodem, que serà ingressat ala presó de tres anys i migper defensar els drets de lesclasses treballadores.

Durant la primera quinzena de març i amb motiu d'unavisita a Roma, la Coral 'Sant Jaume Apòstol' de Camarlesva actuar a la ciutat del Vaticà. Sota la direcció del mestre Joan Ernest Redó, la coralcamarlenca va interpretar diverses peces religioses durantuna missa celebrada a l'altar de la càtedra de Sant Pere,darrera el famós baldaquino de Bernini. La seva interven-ció va finalitzar amb el cant del Virolai, himne de la patro-na de Catalunya, la Mare de Déu de Montserrat.Les quaranta-dos persones, entre cantaires i acompan-yants, van aprofitar la seva estada a Roma per visitar laciutat i, de manera especial, la basílica de Sant Pere, elsmuseus vaticans i la capella Sixtina.

Esquerra demana ‘derogar l'article 315.3 i

la despenalització del dret a vaga’

La Coral 'Sant Jaume Apòstol'canta al Vaticà

‘I també l’anulitat dels casos dels imputats’

De Camarles


diarimésebre

www.mesebre.catEL CRAC

«»

PINTORA I IL·LUSTRADORA

CRAC de la setmana:

Ester Besolí«NATROS VENIM D’UNA CASA ON LO PARE CUINAVA I PARAVA TAULA»

Les Germanes Besolí,Ester i Olga, estan presen-tant una exposició multi-disciplinària per moureconsciències i generar aixíun efecte rebot contra lapressió que hi ha sobre elscànons estètics. Olga ésescriptora, conta contes itambé és actriu, dintre del’exposició “Im-Perfectes”ella és la que va tenir laidea original i ha desenvo-lupat tots els texts, pla-fons i dossiers, Ester éspintora i dintre d’aquestamostra és la qui a pintatels quadres i muntat lesinstal·lacions.

Mes Ebre: Parlem de l'ex-posició. Im-Perfectes queconsta de trenta pecesentre quadres i escultures.Ester Besolí: Sí, hem vol-gut tocar diferents formatscom escultura, instal·lació,quadres, audiovisual i lli-bres de consulta, perdonar dinamisme a la mos-tra i fer-la connectar milloramb el jovent. Im-Perfectes és una exposiciócreada com a denúncia perla imposició d'un sol cànonde bellesa. només etsguapa si ets blanca (occi-dental), prima i jove i enssembla tan absurd reduirels diferents tipus de cos-sos, de races i d'edats a unsol model, com impossibled’assolir-lo. A Im-Perfectesexpliquem el que compor-ta intentar voler arribar aaquest cànon de bellesa

malaltís, qui ha creat elcànon i perquè.

ME: La vostra intenció éspresentar-la a diferentsinstituts de Catalunya.EB: Si, ja hem visitat unsquants instituts i els haencantat. Funciona moltbé Im-Perfectes i tant elsprofessors, com l’alumnat,ens diuen que els hi haagradat molt i que la pres-sió social vers el cos de ladona és un tema moltactual que s’ha de tocar. Sitot va bé, ara, a final decurs, començarem a pro-gramar els cursos vinents.

ME: És una exposicióespecialment adreçada alsadolescents?EB: És per a tots elspúblics, però sí que creiemque els adolescents tenenmés riscos de caure enproblemes d’alimentació omentals per la pressió quetenen sobre la bellesa físi-ca, estan en una edat inse-gura que els fa més vulne-rables.

ME: A Im-perfectes heufet un treball de recerca ide documentació minu-ciosa i sembla que un per-centatge molt elevat denoies, quasi el vuitantaper cent, no estan a gustamb el seu cos o amb laseva cara.EB: El percentatge habitualestà entre el cinquanta i elvuitanta per cent, xifra que

vol dir que molt poquesdones s’agraden. Els mit-jans de comunicació tipusrevista de moda, es passenel dia dient quin règimhem de fer, quina tallahem de gastar i quinesport hem de practicarper aprimar-nos i semblarmés joves. L’estàndard debellesa ideal és tan ficticique quasi ningú hi arriba iles dones es frustren,només les models, però sidestapem el món de lamoda vorem moltes dro-gues i molta anorèxia.

ME: Però quan parlem delsexe masculí, aquest per-centatge baixa considera-blement. Per què?EB:Molt fàcil, la pressió noés la mateixa i una mostrad’ara és que està de modaque els nois es depilen, perexemple, però un xic potanar a la platja depilat ono, ell decideix, ningú lidirà res, en canvi plante-gem el què li diran a una

noia si va sense depilar auna platja?, l’entorn larebutjarà, li diran bruta,què fas?, etc. Als telenotí-cies apareixen periodistesgrans amb pèl canós ocalbs, al costat de noiesjoves o operades, primes imolt cenyides de roba, l'e-xigència és molt més fortaper a la dona, evident-ment, perquè vivim en unasocietat absolutamentpatriarcal i molt masclista.

ME: Per tant, aquestscànons, també afecten elsadults, potser no tant pelque fa a bulímia o anorè-xia, però sí en cirurgia?EB: Sí i lo pitjor és quetenim moltes mares que espassen el dia fent regim ique inconscientment edu-quen a les seues nenes enla importància del físic i deser com et diuen a lesrevistes, prioritzant l'as-pecte físic a la ment o al’ànima (els sentiments, elsgustos).

ME: Els pares i mares, elsúltims en adornar-nos?EB: Jo crec que és pitjor,crec que els pares trobennormal aquesta excessivapreocupació pel físic, pelgimnàs, pels règims, lla-vors no veuen el momenten que passa de normal aobsessió, la línia es fina,però un cop la traspassem,tot es complica molt anivell mental.ME: Per tant podem dirque és un tema de salutmental de fet, compteuamb el suport i col·labora-ció de la Fundació PereMata?EB: Sí i tant, no pots estartot el dia mirant el quemenges o quantes calorieshas cremat, això és unaobsessió que passa a con-vertir-se en malaltia men-tal. La Fundació Pere Matasempre que pot ens aportados professionals del mónde la salut, que ens expli-quen que ens passa quanpassem els límits, com pre-

vindre i com ajudar algúque cau en malalties detrastorns alimentaris.

ME: L’exposició està divi-dida en seccions pertemàtica: els trastorns ali-mentaris i associats, elmón de la moda, els trac-taments quirúrgics.EB: Sí, l’Olga ha creat unrecorregut per visitar-la demanera que va desglossantles explicacions i ampliantel tema.

ME: Les vostres obressempre han estat moltvinculades als temessocials. Un exemple ésl’exposició de denúnciacontra la violència degènere «Víctimes delMaltractament» (2003-2009) o «Histories d’unviatge» (2005-2009), unaexposició també multidis-ciplinària, amb quadres,fotografies i un vídeodocumental, dedicada afer entendre el fet migra-tori mitjançant diferentshistòries personals.EB: Sempre hem estat moltcritiques i molt feministes.Natros venim d’una casaon lo pare cuinava i paravataula, les meues iaies tre-ballaven i els iaios cuina-ven i feien de tot. Mai hementès molts dels comporta-ments clarament discrimi-natoris de la societat cap ala dona, quan no entenemel perquè, busquem lescauses i llavors fem la nos-tra queixa, sempre des delmón de l’art.

ME: Quins altres projectesteniu al cap?EB: El més proper són tresnous contes de la col·lecciódel pallasso Muniatto,l’Olga està escrivint-los i jocomençaré a dibuixar-losara a l’abril. Tenim tambéuna història per ampliarl’exposició Im-Perfectes,l’Olga ja la té escrita i joestic fent els dibuixos, noet puc definir més perquèestà encara per confirmarla seua publicació. I permés endavant, tenim unaltre tema que ens preocu-pa molt i sobre el qualestem recollint informació,però aquí sí que encara nopuc dir res, primer ha deprendre cos el projecte.

Isabel Carrasco

Foto: Repoart


diarimésebreESPORTS11www.mesebre.cat

Aquest diumenge, a les 12.30h, Canal Terres de l’Ebre a través del programa Futbol en Joc de la Xarxa, oferirà en directe per a tot elpaís, el partit de futbol Jesús i Maria–Reddis, de la Primera catalana. L’equip ebrenc buscarà la victòria per refer-se de la derrota alcamp del Santboià i continuar enganxat a les primeres places, per optar a l’ascens. Per al Reddis, els objectius són diferents. Els delBaix Camp necessiten el triomf per recuperar la dinàmica guanyadora, després de dues derrotes, i seguir amb la seva escalada cap ala permanència. L’equip de Miki Aguza està en zona de descens directe però ben prop de la salvació. Els locals tindran les baixes deJusi, que encara no s’ha incorporat, i Mauri per lesió. Es preveu, per tant, un partit disputat i força emocionant. I podrà ser vist per totel país, pel Canal Terres de l’Ebre. Des de la UD Jesús i Maria destacaven la fita històrica d’una transmissió en directe d’un partit jugata l’Aube. I agraien “la feina de Canal TE i també la disposició total de l'ajuntament de Deltebre i en especial del nou regidor de pro-moció esportiva, Robert Bertomeu, que s'ha abocat per a que la retransmissió sigui un èxit”.

Tota Catalunya podrà veure el partitJESÚS I MARIA-REDDIS. DIUMENGE A LES 12.30 H

A través del Canal Terres de l’Ebre i de la Xarxa de televisions locals del paísAfortunadament, demà el clàssic que para-

litza el món es juga a una hora raonable.Malgrat això, s’han hagut de canviar horarisde partits de regional perquè no acabin moltavançada la tarde i puguin coincidir amb el Gran Derbi. Hohaurem d’agrair. I és que, a més de l’expectació que crea unBarça-Madrid, el Barça, a hores d’ara, en qualsevol partit quejugui, resta aficionats a qualsevol camp. Liderat per Messi i ambel millor trident ofensiu del planeta, el Barça és un conjuntguanyador que fa oblidar a l’equip de la població. Fa dues jornades, es disputava un Ametlla-S.Bàrbara en dis-

sabte, un partit entre dos equips capdavanters. Es jugava elBarça-Getafe a la mateixa hora. A l’inici del partit a l’Ametlla,poc més de 50 persones hi havia al camp, comptant núvies dejugadors i també els directius.El clàssic no impedirà ni restarà afició als camps demà dissab-

te. Torno a agrair-ho. Però el que cal subratllar una setmana més, és la iniciativa de

la Xarxa de televisions locals catalanes amb les transmissions endiumenge al matí (12.30 h) de partits de Tercera divisió i Prime-ra catalana. A les nostres comarques, es poden seguir aquestspartits gràcies al Canal Terres de l’Ebre, que està adherit a laXarxa i que, per tant, facilita que la informació ebrenca arribe atot Catalunya. Amb aquesta mena de transmissions, la Xarxa ésel Canal Plus català fent gran el futbol petit. Rapitenca i Amposta ja han viscut transmissions en directe,

com també l’Handbol Amposta Lagrama. Demà el Jesús i Ma-ria viurà una jornada històrica amb una transmissió en directe,al seu camp. Jo allí estaré, ajudant a la locució del partit. Pertant, us espero diumenge, o a l’Aube o davant de la tele, mi-rant el Canal Terres de l’Ebre. Segur que ens ho passarem bé.

La Xarxa i el Canal Terres de l’Ebre

Jugava amb el R Bítem

Mario Javaloyes, a l’AmpostaTERCERA DIVISIÓ/PRIMERA CATALANA

L’Ascó, el nostre representant a la Tercera divisió, visitaràdiumenge (12 h) el Manlleu amb la voluntat de fer un punt iseguit en la ratxa positiva de resultats i, d’aquesta forma,allunyar-se encara més de la zona conflictiva de la taula.La Rapitenca, per la seua part, buscarà recuperar-se de la

derrota a Lleida sumant una victòria a casa contra el Suburen-se, diumenge a les 12 h. Villa i Sergi José són les baixes delsrapitencs que necessiten guanyar per tenir estabilitat i posarmés distància amb la zona de descens. L’Amposta, per últim,intentarà mantenir esperances de permanència, després deltriomf contra el Terrassa, al camp del Lleida, també diumengea les 12 h. Mario (R Bítem) ha fitxat amb el CF Amposta.

Diego Reyes és qui agafa l’equip

Mora ja no entrena la CanonjaSEGONA CATALANA

Després del descans, torna la competició. La novetat més im-portant, a la Segona catalana, s’ha produit a la Canonja, on eltècnic José Mora ha arribat a una entesa amb la directiva i hadeixat de ser l’entrenador d’un equip que semblava que es re-cuperava a finals de la primera volta però que no ha pogut sor-tir de la zona de descens. L’exjugador i tècnic del juvenil, DiegoReyes, és el nou mister. De la resta de la jornada, destacar el par-tit que el Catalònia necessitat, ha sumat un punt de dotze,afronta diumenge contra el líder Cambrils. El Tortosa, amburgència i sense poder fallar, visita el Camarles. Un gran derbi.En la lluita per la permanència, derbi a cara o creu entre el R. Bí-tem i l’Ampolla. A la plana 19, tenen l’agenda de partits.

CINQUENES JORNADES DE FORMACIÓ FUTBOLÍSTICA,ORGANITZADES PER L’ASSOCIACIÓ JORDI PITARQUE

Han tingut lloc des del 21 al 24 de març. Aquestes Jornades s’han realitzat al camp de futbolde l’Ampolla i han estat adreçades a joves esportistes que volen aprendre, millorar i consolidar lesseves habilitats futbolístiques a l’hora de practicar el seu esport preferit, el futbol. Cada sessió haestat encapçalada per dos o més entrenadors amb una alta qualificació esportiva i s’ha treballatel marcatge, l’amplitud, creació i ocupació d’espais, superioritat numèrica, cobertures, recolza-ment i desmarcatge, conservació i profunditat. El entrenadors i professionals de l’esport que hanparticipat: Jordi Abella (Ex preparador Físic Nàstic, Sabadell, Reus i Pobla de Mafument), CarlosBlanch (Professor del col·legi d’entrenadors de les TE), Albert Virgili (Coordinador del CF Pobla deMafument i actual davanter del FC Ascó), Ivan Lopez (coordinador del CF Pobla de Mafumet),Ivan Castillo ( Actual entrenador de porters del CF Reus Deportiu), Ferran Simó (Director del Cen-tre de Tecnificació del FCBarcelona a les TE), Joel Roig (Entrenador del Centre de Tecnificació delFCBarcelona al Tarragonès), Pau Cecilia (professor de CAFE a EUSES TE), Josep Becerra (davan-ter del CF Amposta i entrenador del Centre de Tecnificació del FCBarcelona a TE), David Sangrà(Ex jugador de la UE Tàrrega, Rapitenca, CF Reus Deportiu, FC Ascó, entre d’altres) i Narcís Labò-ria ( Entrenador i cordinador del CE Perelló i entrenador del Centre de Tecnificació del FCBarce-lona a TE). En aquesta última edició de les Jornades, l’Associació Esportiva Jordi Pitarque Cepriàha col·laborat amb un donatiu de 5 Euros amb la Fundació Noèlia.

Una formació del Jesús i Maria, d’aquesta temporada.

Avui es juga l’Arnes-la Galera (20.30h)

Ametlla-Aldeana, el partitTERCERA/QUARTA CATALANA

A la Tercera catalana, la competició torna amb un partit en elque la segona plaça està en joc. Demà (17h) l’Ametlla, segona,rebrà l’Aldeana, tercera i en ratxa. A l’expectativa del que passi al’Ametlla, destacar el derbi entre l’equip més en forma, la Sénia, iel S Bàrbara. El Perelló, amb opcions, visita un Vilalba que neces-sita reaccionar i el Flix, amb ganes d’enganxar-se, rebrà el Jesús iMaria B. Sergi Cid debutarà a la banqueta del Roquetenc, a Cor-bera. De la Quarta, el Pinell està prop de confirmar l’ascens i avuidivendres hi ha un partit clau: Arnes-la Galera (20.30h). Nomenys clau ho serà també el de diumenge, entre l’Arnes i un SantJaume que amb els punts de Benissanet (impugnació acceptada)i amb el fitxatge de Pardo, aspira a tot. Com també el Bot.


diarimésebre

www.mesebre.catESPORTS

«»«»

El pivot tortosí internacional Jaume Sorolla Menasanch (2,09 cm-19 anys), jugarà fins a final de temporada amb el club que el vaveure nèixer com a jugador, el CB Cantaires Tortosa. Jaume va formar part dels equips de base del club en les categories Pre Mi-ni i Mini. Posteriorment va ser fitxat per el FCB Barcelona on ha estat jugant fins la passada temporada. En aquesta ha estat a laHigh School de la Sunrise Christian Academy i la propera temporada competirà en la NCAA1 en la Universitat de Chicago. JaumeSorolla es posa a disposició de l'equip tècnic del club per afrontar aquesta última part del campionat. Està previst que debuti aquestdiumenge a les 19:30h (pavelló de Ferreries) contra el CB Tarragona, un rival directe per a les aspiracions de l'equip Tortosí per in-tentar fer-se un lloc al llocs del play-off de promoció.

Jaume Sorolla jugarà amb el CB Cantaires

BÀSQUET. FINS EL FINAL DE TEMPORADA

El remer tortosí Xavi Velaparticiparà als Jocs Olímpicsde Rio 2016. Va aconseguir elpassi olímpic en la modalitatde doble scull lleuger amb laselecció de Brasil a Valparai-so, Xile, on es van diputar ales regates classificatòries delspaïsos sud americans. Tot i els grans resultats amb

la selecció espanyola, ambuna medalla de bronze a l’Eu-ropeu i un altra a la Copa delMón, no va aconseguir unaplaça per als Jocs Olímpics.Però el seu desig era més forti va decidir desplaçar-se aBrasil per competir amb la se-

lecció. Tenia aquesta opció, jaque el seu pare té la naciona-litat brasilera. Xavi, tot unexemple de perseverància, vaveure que no comptava deltot, malgrat el seu esforç, pera la Federació Espanyola i vamarxar a Brasil, iniciant unprocés de més d’un any que,tot i els dubtes inicials, final-ment ha donar el resultat es-perats per ell. El preolímpic de rem sud

americà es va disputar a laciutat de Valparaiso, a Xile.En aquesta competició Brasilva guanyar dos medalles d’or,una de plata i una de bronze.

La medalla d’or va ser per aldoble scull lleuger, bot formatpel tortosí Xavi Vela i WilliamGiaretton. No van tindre ri-vals durant la regata i final-ment van aconseguir creuarla meta en primera posició,resultat que li va donar al tor-tosí la plaça olímpica.Fita històricaAmb la classificació de Xavi

Vela, Tortosa i el rem aconse-gueixen una fita històricaamb tres tortosins a uns jocsolímpics. Al 2015 Pau Vela iÀlex Sigurbjörnsson vanaconseguir una plaça per alsJocs Olímpics de Rio en la ca-

tegoria de dos sense timoner.Arribar a aquest punt no vaser gens fàcil, ja que fa quatreanys es van quedar a tan solsuna posició d’aconseguir laclassificació olímpica per aLondres. Des d’aquell mo-ment van treballar per estar aRio 2016 i tot i les lesions i unaccident de Pau es van con-vertir en els primer remers dela comarca del Baix Ebre enparticipar a uns Jocs Olím-pics. Disposen d’un llarg pal-marès des de l’etapa de lescategories inferiors fins a ab-solut en què destaquen laMedalla de Plata al Campio-

nat d’Europa 2012, la deBronze a la Copa del Món2013 i els quarts llocs alsCampionats del Món Absolut2013 i 2014. D’altra banda,informar també que AinaCid, del Club Nautic Ampos-ta també té opcions per ana-er a Rio, pendent de la repes-ca que es farà al maig. Projecció internacionalLes bones noticies conti-

nuen per al Club de Rem Tor-tosa, ja que Pau Vela, Àlex Si-gurbjörnsson, Rubén Garcia,Ismael Rifi, Roger Folqué iNatalia Arasa han estat con-vocats per la Federació Es-

panyola de Rem a lesinstal·lacions del Centre d´AltRendiment de la Cartuja, aSevilla. Estaran fins diumen-gel per preparar les regatesinternacionals sub-23. D’altrabanda, la Federació Catalanade Rem ha preseleccionat acinc remers de les categoriescadet i juvenil: Júlia Blasco,Alba Arasa, Josep Oriol Gis-bert, Anna Kayser i MireiaLlambrich. Tots ells per parti-cipar a la convocatòria a lesinstal·lacions del centre detecnificació a Amposta que esfarà els dies 8, 9 i 10 d´abril.(redacció/ebredigital.cat)

3 tortosins a les OlimpiadesREM

Aquest cap de setmana, dies 2 i 3 d'abril, l'equip cadet femenídel C.H.Amposta es desplaçarà a Sant Quirze del Vallés per dis-putar el Top4 entre els 4 millors equips de Catalunya de la ca-tegoría: el BM.GRANOLLERS KH7, EH.SANT VICENÇ, H.SANTQUIRZE i CH.AMPOSTA. Un premi a la gran temporada de lesnoies entrenades per Marc Gonzalez i Josep Serra, que desprésde quedar primeres de la 1a. Fase del campionat, guanyant 9partits de 10 disputats, i acabar en 4a. posició a la 2a. Fase, de-gut en part a les lesions d'algunes de les jugadores, i patir finsla ultima jornada per la classificació, es presenten al Top 4 ambtota la ilusió i ganes d'arribar al més amunt possible del podi.

A pel campionat de Catalunya

Aquest cap de setmana

CH HANDBOL AMPOSTA CADET FEMENÍ

Xavi Vela, a l’esquerra. A la dreta, Pau Vela i Àlex Sigurbjörnsson.

DIVENDRES 1D’ABRILDE 2016

diarimésebrepublicitat15www.mesebre.cat

«»

DIVENDRES 1 D’ABRIL DE 201616 www.mesebre.catESPORTSdiarimésebre

Aquesta entrevista ambJordi Fabregat va durarcinc hores, que hagues-sin pogut ser cinc dies.No es cansa de parlarde futbol. No és unmalalt, és un enamoratdel futbol. Gaudeixenvostés de la seuaentrevista, de les seuesvivences i de com veula seua gran passió: elfutbol.

Pregunta: Ho vas fer totmolt aviat en aquestavida?Resposta: Sí, es podriadir així. Vaig marxar deTortosa als 16 anys. Als18 em vaig casar i des-prés vam tenir duesfilles. Em considero untrotamons del futbol.Vaig arribar fer 13 tras-llats de vivenda, en elsanys de jugador. P: Qui t’ha donat méssuport?.R: Mai podré agrair laresponsabilitat i la con-fiança del meu pare endonar-me la llibertat perdecidir el meu futur queera incert, sent tan jove.Després la família, lameua dona i les meuesfilles van ser el motiuper mai decaure. P: Com t’inicies al fut-bol?.R: Primers partits decompetició al col.legiSant Josep.Seguidament, unes pro-ves amb els infaltils delTortosa (no hi haviacategoies menors). Sentinfantil, estava el senyorOtero de coordinadordel futbol base. Unapersona que va ser unmestre, un avançat delfutbol i de la vida. Aixíel recordaré sempre.Llavors vaig tenir aSebas i a Paco Balagué,els primers entrenadorsdels que guardo tambémolt bon record. Sentinfantil, vaig passar ajugar amb el juvenil B itambé en l’A. Llavorsun dia, amb 15 anys,estava jugant als futbo-lin amb els amics i emvan avisar per anar ambel primer equip, aAmposta, entre setma-na, un partit d’un tor-neig. Vaig jugar deuminuts, i allí fou eldebut oficial. En la jor-nada següent, a casa,contra el Cornellà, a laPreferent, vaig debutarcom a titular; vam

guanyar 3-2. A partird’allí, vaig entrenar ijugar la resta de tempo-rada amb el primerequip. P: Després vas anar alTerrassa. Com va ser elfitxatge?.R: Vaig anar a provar,poc després de debutaramb el primer equip delTortosa, amb elMestalla, en un partit aNules en el que em vaiglesionar. Aquesta provafou a través de MiguelAlós, que també em vaajudar en aquellmoment. Més tard, jarecuperat, vaig anar undia a entrenar amb elBarça juvenil, on esta-ven Huguet,Carrasco,Calderé, Manolo…ambWaldo Ramos comentrenador. Jo enteniaque la prova havia estatpositiva i em van dirque en parlariem per latemporada següent.Esperava la trucada,però arribava el mesd’abril d’aquell any i noem trucaven. Llavors unsenyor de Tortosa,Silvestre, que feia ban-derins per als clubs ientre ells el Terrassa,amb qui ell tenia moltarelació, va proposar queem veiessin en una deles visites que feiem

amb el Tortosa aBarcelona. Venien aveure’m i es van inte-ressar. Es posen en con-tacte amb els meuspares i vaig anar a jugarun partit de prova, unTerrassa-Sant Andreudel Torneig delsHistòrics. Em fan unaoferta i vaig fitxar, quanel Terrassa estava a laSegona A, amb Bio,Rubial, Ferrer Diaz,Gonzalo, Vallespir…entre altres. Molt denivell, un salt brutal pera mi amb 16 anys. Peròme vaig adaptar i treba-llava per millorar. Emvan cedir a l’Andorra deTercera divisió, on esta-va Ignasi Rojas com amister. La temporadasegüent, el Terrassabaixa a la Segona B i jaquedo en la plantilla,amb 17 anys. En aque-lla època estava la clau-sula dels sub-20 i vaigjugar molts partits,molts minuts.P: Vas a la selecció?R: Sí, Chus Pereda era elseleccionar juvenil. Emva trucar un dia peranar a entrenar a laCiudad Pegaso. A la pri-mera convocatòria queva fer, ja vaig entrar, enun partit contra França.No vaig jugar però ja

vaig anar-hi, ambZubizarreta, Manolo,Gail, Ruda, Comas,Mañuz,Tendillo….entrealtres. Tots ells eren mésgrans però per a mi vaser un gran aprenenta-ge. Posteriorment, jaamb més anys com ajuvenil, debuto com atitular al trofeu MonteCarlo, que era moltimportant en aquellmoment. Ja vaig dispo-sar de més minuts i vaigjugar més partits, fins18 en total amb laselecció juvenil. Entrealtres, vaig jugar elTrofeu Havelange aMèxic i tambél’Europeu a Leipzig, onens vam classificar peral Mundial d’Austràlia.Al Mundial vaig jugarde lateral esquerrà i finsi tot vaig marcar un gol,contra Alemanya. Novam poder passar de laprimera fase. L’empatcontra Alemanya ensvalia per passar. Al des-cans perdíem 3-0. A larepresa, Francisco vamarcar el 3-1, i, acteseguit, vaig fer el 3-2,amb un tret de fora del’àrea. Chano va tenir el3-3, en un u contra u,però la pilota va anar alpal. Al final, en unacontra, Alemanya va

aconseguir el 4-2. Mésavant, en la sub 21, jaquan estava al’Hèrcules, Luis Suárezem va convocar tresvegades. No vaig jugarmolt. Era l’únic de laselecció que estava enun club de 2a, la restaeren tots de Primera:Salva, Zubizarreta,Cedrún, Diego, Eloi,Zurdi, Michel, Ayneto,Roberto….P: Com fitxes per al’Hèrcules?R: Amb el Terrassahavia anat progressant isent molt jove, 17 anysi internacional, el repre-sentant Minguella es vaposar en contacte ambel president delTerrassa, que estavainteressat en poder feralgun traspàs, per por-tar-me a prova amb elSaragossa deBeenhakker. Però l’ofer-ta ferma i sense provaera la de l’Hèrcules.Vam decidir anar al’Hèrcules. En aquellmoment, l’Hèrcules, ensaber que jo era deTortosa, va demanarinformes, entre altres al’àrbitre Felipe CrespoAurré, que va transme-tre que podia ser unfitxatge de futur. Il’Hèrcules em va fitxar.

P: Què recordes?.R: Jo vaig arribar al’Hèrcules, amb 20anys, quan faltaven deupartits per acabar latemporada 80/81.Koldo Aguirre era l’en-trenador i l’Hèrculesestava a Primera. Vabaixar. Jo debuto a lalliga següent, al campde la Corunya, aSegona. En dues tem-porades, tornem apujar. Llavors sí, és quandebuto a la Primeradivisió, a la Romareda.Vam guanyar 0-1, golde Reces. Marcava a undavanter paraguaià quees deia Raül Amarillaque després va anar alBarça. D’aquesta tem-porada, recordo queens vam salvar en ladarrera jornada, guan-yant al Bernabeu 0-1.Jo estava lesionat,recent operat delgenoll, lligamentscreuats. La següentcampanya, en sortir dela lesió, tinc pocapresència en les alinea-cions, i finalment el clubno em renova, el que vaser la primera decepció ique realment va mar-car-me perquè va ser laprimera vegada que nocomptaven amb mi.També per la forma en

què va anar tot. Crecque no va ser just peròtambé em va servir percomprovar com anavael futbol professional. P: Vas ser jugador dePrimera.R: Si. Però jugar no sig-nifica ser jugador d’a-questa categoria. Emvaig considerar un juga-dor consolidat i adaptata la Segona divisió. Elmillor rendiment el vaigtenir massa tard, quanvaig entendre el joc enfunció a les meues vir-tuts i característiques ivaig conèixer el meucos (que podia donar desí), que va ser a partirde 26 anys. Però quanvaig jugar a Primeradivisió encara no eracapaç d’assimilar el tre-ball físic i mental queexigia la categoria, perexcés d’autoresponsa-bilitat i per la quantitatde treball físic, que eraenorme. Penso que vaigser un jugador que emvaig fer a còpia de tre-ball i d’entrenaments,amb els anys, sacrifi-cant-me per arribar-hi.Crec que no tenia lagenètica per ser jugadorde Primera en aquellmoment, però em vaarribar l’oportunitat iallí vaig estar.

By: Joaquin Celma

XX

AVUI: JORDI FABREGAT

42 «No deu equivocar-te el resultat, si no lamanera en què l’aconsegueixes»

UN ENAMORAT DEL FUTBOL

By: Joaquin Celma

Jordi Fabregat, amb l’Hèrcules, a 1a. divisió, en una jugada amb Butragueño, al Rico Pérez

DIVENDRES 1 D’ABRIL DE 2016 17ESPORTSwww.mesebre.cat

P: Quins camps dePrimera et van impres-sionar més?R: El Camp Nou per laseua magnitud, impres-sionava, com també elBernabeu on encaratenies el públic més asobre. Són partits difer-ents a la resta, per tot elque signifiquen.Recordo també moltAtocha per la seuaintimitat, era un camppeculiar per les seuesdimensions i per la seuaestructura vetusta, ambgran ambient perquèllavors la Real acabavade guanyar dues lliguesseguides. Motivavaanar a jugar-hi. I, sobre-tot, a San Mamés percom es vivia el futbol.P: A Primera jugaves dedefensa, quin davanteret donava més feina?R: Em donaven mésfeina els potents i ambenvergadura com Neride l’Elx. Amb els hàbilscom Carrasco,Butragueño, LópezUfarte, Dani o Sarabiaem podia defensarmillor. P: El pitjor?R: Hugo Sánchez, crecque el marcava bé peròsempre acabava fentgols. P: Explica’m una anèc-dota deportiva què etva marcar.R: Entre moltes, n’expli-caré una, per mi moltimportant. Vaig debutara Segona A, ambl’Hèrcules, a Riazor,com he dit abans.D’entrada, en un llocinhabitual per a mi:d’interior esquerrà, ambl’11 a l’esquena. Vamfer un partit correcte, devisitants, tot i perdre 2-1. A la jornada següent,titular al Rico Pérez, enla mateixa ubicació. Eraun partit contra elCadis. Vaig estar perdutal camp. Als 20 minuts,Pachin, que era el tèc-nic, em va canviar. Lameua reacció no va serpensar que m’ensorra-va. Tot al contrari.Pachin em va fer unfavor. Ja buscaria unaaltra ubicació per a mi,si jo seguia treballant iconfiant en les meuespossibilitats. I així va ser.La setmana següent,titular en la meua posi-ció, com a defensa, ivam guanyar al camp

del Castilla, marcant aButragueño, i fent totl’equip un bon partit.Vam vèncer 0-1.Conclusió: mostrardesacord treballant iacceptant les decisionsforma part de la digni-tat professional. Hovaig apendre. I m’haservit de molt.P:Marxes a Còrdova?R: Sí. Canvi brusc dePrimera divisió aSegona B. Pas enreraque em costa moltacceptar però acabofent una bona tempora-da i llavors s’interessa elXerès que es manteniaa Segona A, i que esta-va entrenat per Naya.P: Molt de temps aXerès.R: Signo per una tem-porada, renovo per dosmés i en acabar aques-tes dues, tres més, queno arribo a complir pertenir un conflicte impor-tant que marca altrecop el meu futur. Esticquatre temporadesseguides, en aquestaprimera etapa. P: Viatge a Iecla, tornesa Segona B.R: Sí, després d’un judi-ci amb el Xerès, vaiganar al Ieclà durant lasegona volta i l’equipacaba jugant un play-off per a pujar a laSegona A. Vam caureamb el Marbella deJesús Gil, amb Kresicd’entrenador i jugadorscom Monparlet, Leal,Pacheta….vaig renovaruna altra temporada. P: Tornes a ‘casa’?R: Sí, després del Ieclà,vaig tornar a Xerès, per-què allí tenia la residèn-cia. Estic sense equip,entrenant sol, i espe-rant propostes. Llavors,durant aquesta tempo-rada, em truca el CDTortosa i accepto tornari, després de 15 anys,em poso de nou lasamarreta roigiblanca.Estava Llangosterad’entrenador i vam sal-var la categoria que eral’objectiu. Al final d’a-quella temporada, emtruca Manolo Cardo pertornar al Xerès. Torno.Jugo 34 partits, però alfinal d’aquella lliga tam-poc se’m renova.Circumstàncies. Desprésva sortir l’opció del SanFernando. Vam quedarcampions de lliga a

Tercera i en el play-offno vam poder pujar, enel partit decisiu, al campdel Manchego, en ladarrera jornada. Vapujar aquest equip. Nocontinuo al SanFernando i, tot i trobar-me en un bon estat físici veurem amb possibili-tats de competir com ajugador, les experièn-cies em porten a penjarles botes i llavors ésquan decideixo serentrenador. Passo lespràctiques amb l’infantildel Xerès i em plante-gen estar al cos tècnicdel primer equip que,aquella temporada, vapujar a la Segona A.Vaig estar amb CarlosOrue, que era l’entre-nador, i Perdigones.P: Comences l’etapacom entrenador.R: Sí. Truco al CDTortosa, estava com apresident Pere Bonfill iSanti Pelejà era vicepre-sident. Ells són les per-sones que em donenl’oportunitat i el primerimpuls. Em donen elprimer equip delTortosa a Tercera divi-sió. I d’allí fins ara. P: Recordes tots elsentrenadors?.R: Paco Balagué, Sebas,José Otero, Causanilles,Joseito, Ignacio Rojas,Moreno Manzaneque,Biosca, Ortega,Vallespir, RobertoAlvarez, Koldo Aguirre,Paquito, Pachin, Carlos

Jurado, Toni Torres,Humberto, ManoloVilanova, Escalante,Vavá, Juanin, RoqueOlsen, Naya, Irulegui,Manolo Cardo, JuanCorbacho, Gustavo DeSimone, Oscar Tosato,José Víctor, Llangostera,José Angel Moreno iJosé Antonio SanchezFranzón. P: Jugadors amb mésqualitat amb els que hasjugat?.R: Sense comptar laselecció, compartintvestidor, Mario Kempesi Manolo Mesa. P: Com te recordes coma jugador?R: Competitiu, poliva-lent, intens i amb limita-cions, sobre tot al prin-cipi, a nivell tàctic.Tècnicament, en laposició que jugava,correcte. En general,per a mi, mancat develocitat corporal i ges-tual, tot i que vaigintentar millorar-hoamb el temps. P: Comences comentrenador al Tortosa.Estàs set temporades?.R: Sí, però amb inter-rupcions. Les tresprimeres sí que forenseguides. Vam fer unplay off històric, ambopcions fins la darrerajornada; la segona cam-panya mitja taula i latercera permanènciasofrida. A la quarta vaigtornar a mitja tempora-da. Vam baixar per

descens compensat. Pera mi, una qüestió quecrec que és injusta i ques’hauria de canviar. Lacinquena temporada,renovo i pugem dePrimera catalana aTercera, merescuda-ment tot i ser compen-sat. També penso elmateix, en aquest sen-tit, en la compensació.No renovo per temesextraesportius i durantla temporada torno asignar. Descendim perun altre descens com-pensat. La temporadasegüent, a Primeracatalana, detecto unaexigència d’ascenssense mitjans. A lavuitena jornada, vaigpresentar la dimissió ime la van acceptar.P: Te senties entrenadoren la teua primeraetapa a Tortosa?.R: El rol d’entrenadorno el vaig tenir fins laquarta temporada. Finsllavors em consideravamés jugador-entrena-dor. Sempre m’ha agra-dat més jugar queentrenar. P: La primera tempora-da fou per a recordar.R: Imborrable. Debut aSant Andreu, que haviabaixat de la Segona B, ivam guanyar 1-3. D‘allífins el final tot va servibrant, emocionant.L’equip es va unir ambles victòries i vam viurepartits suprems de nivellalt per la categoria. En

el play off vam teniropcions fins el darrerpartit, en el que vamestar molt minvats perles sancions, i van haverde debutar juvenils quefeia setmanes quehavien acabat la lliga ique van jugar com Saul,Meca o Stephane.P: Equip base d’aquellatemporada?.R: Edu i Roca, de por-ters. Salva, Òscar, Soto,Johan, Enciso i Sanchodefenses. Sergi, Yiyi,Ivan Romeu i Amadorcentrecampistes; Lagares,Margalef, Vizcarro,Roberto Cantó davan-ters. Carreras i Rubiovan arribar al desembre.P: Comencen les mitgestemporades?.R: Sí, després delTortosa, estic la resta detemporada sense entre-nar. La campanyasegüent vaig entrenar ala Sénia durant dosmesos fins que va venira buscar-me el MarMenor, equip amb quèvam arribar a fer elplay-off d’ascens aSegona B, perdentdavant del Reus en eldarrer partit. Renovo i ala campanya següentem destitueixen. Llavorsvaig anar a l’Amposta,on vaig estar quatretemporades. L’equip vapujar de Preferent aTercera divisió. Allí vaigcoincidir amb José LuisTarrazona, presidentamb qui, amb tots elsanys que porto com aentrenador, més hecongeniat i més suportm’ha donat. Persona defutbol i amb qui m’en-tenia molt bé. En la quarta campanya,durant la mateixa, deci-deixo marxar alPortuense. Després,torno a l’Ebre i agafo laRapitenca amb la tem-porada ja començada iacabem baixant. A lacampanya següent,finals la primera volta,torno a l’Amposta queestava en zona de des-cens. Ens vam salvar.Renovo la temporadasegüent que va ser la deles eleccions. Va ser unacampanya complicada.Es va acabar baixant. P: Posteriorment, fitxesamb el Conquense?.R: Sí, es van quedarsense entrenador,recent descendits a

Tercera quan havien fetun projecte per haverintentat pujar a laSegona A. Em va trucarel director esportiu, tincuna entrevista amb ell ien dos dies ja agafo l’e-quip. Vam acabarsegons, vam pujarsuperant tres elimi-natòries, contraManlleu, Don Benito iPoblense. Va ser unatemporada amb unascens inesperat fruitd’un gran treball d’uncol.lectiu. Tinc gransrecords d’aquesta tem-porada, per les dificul-tats, la progressió queva existir i per l’ascensfinal en sis partits enquè no vam perdrecap. P: Permanència en latemporada següent, ala Segona B amb elConquense?.R: Sí, vam fer un tem-porada digna, lluitantpel play off d’ascens ala Segona A, fins amanca de poques jor-nades per al final. A lacampanya següent, totva canviar. Plantillanova, menys possibili-tats i jo detecto menysconfiança, tot i la granlliga anterior. Vaig deci-dir, amb acord amb ladirectiva, no continuaruna vegada començatel campionat. P: Darrer peatge,Jumilla.R: Equip que haviapujat a Segona B ambun nou projecte queera una incògnita i queno era el que sembla-va. Vaig estar 11 par-tits, marxant quan l’e-quip començava a con-solidar-se. P: 17 anys entrenant inomés una parat.Home amb sort?R: Bé, em considero unentrenador de nivellmitjà que treballaencantat en la seuaprofessió sempre perprogressar. El futbolsemiprofessional estàdespropocionat a totsels nivells del profes-sional, tens les mateix-es obligacions i deuresperò amb menys recur-sos. La sort existeix solen els jocs d’atzar,sense treball ni mitjantsi sense unificar objec-tius col.lectius és motcomplicat tenir éxit enqualsevol ámbit.

“Mostrar desacord treballant i

acceptant les decisions d’un

entrenador forma part de la dignitat

professional. Ho vaig apendre després

del debut a casa amb l’Hèrcules,

contra el Cadis”

“El CD Tortosa em va donar l’oportunitat

de debutar com a entrenador. Pere

Bonfill, president, i Santi Pelejà,

vicepresident, són les persones que em

donen l’oportunitat i el primer impuls”

“El futbol amateur està

desproporcionat a tots els nivells del

professional. Tens les mateixes

obligacions i deures però amb menys

recursos”

Fabregat, amb el Còrdova, al vell Arcàngel, en un partit contra l'Almèria.

DIVENDRES 1 D’ABRIL DE 201618 www.mesebre.catESPORTSdiarimésebre

«»

(ve de la plana anterior)

P: Defineix la paraulafutbol.R: Passió, sentiment,destresa i talent. Es untrasllat d’emocionsentre afició, jugadors il’entitat a la que repre-sentes. P: El futbol, té secrets?R:Mils de llibres i mèto-des, vàlids tots i quediuen veritats, però queno et garanteixen guan-yar. Crec en l’entrena-dor creatiu, àgil, senzill,atrevit i únic. El futbol ésmolt copiable, i no m’a-grada el tècnic que s’a-tribueix la victòria ambidees d’un altre. Parloen general, de casosd’oportunisme.P: Què és un entrena-dor?.R: Un conductor decomportaments, trans-missor de sentiments,gestionador de situa-cions i prenedor dedecisions que han debuscar traure el màximrendiment a futbolistesindividualment al serveidel col.lectiu. P: Què cal per ser unbon entrenador?R: Els entrenadors tenimquantitat de facetes, ino en totes som bons.Jo juntaria coherènciaen la proposta de joc,que sigui eficaç adapta-da a l’equip que entre-nes. Tolerància amb leslimitacions pròpies del’equip. I continuitat,perseverància i qualitatper detectar-les i millo-rar-les. Gestionar victò-ries i derrotes, rectificar ino culpar. És la meuagran consigna. El to i elmoment també comp-ten. La més importantper a mi és reconèixerels teus errors i corretjir-los rápidament. P: Què és el més bonicque t’han dit?.R: Les felicitacions des-prés d’una derrota noles digereixo bé, no sónreals tot i que humanes.Si l’equip competeix i nodecau en el dia a dia, ésel major elogi que rebo.No m’agraden lesparaules, prefereixo elsfets. Amb les reaccionsemocionals ja compro-ves quan fas les cosesbé o no. P: Has tingut bons aju-dants.R: Sí. Nando, Nacho,Cantó i també els quehe tingut quan he estatfora. Van saber discre-par, acatant el seu rol,respectant, i van sermolt importants. En elspartits, ells tenen lapausa que tu pots per-dre per voler abarcar-hotot i per l’excès de res-ponsabilitat que dispo-

ses. Si la seua visió laveig lògica, segueixo elseu camí. P: T’agrada entrenar?R: És la faceta més com-plicada i difícil. Prepararla càrrega, l’objectiu icontingut de la sessió, ino fer-la rutinària si novariada i adaptada a lasituació real, durant totauna temporada. Deu sertambé fluida ambpoques interrupcions iamb les rectificacionscorrectes i coherents. Laclau està en no perdrel’origen dels fonamentsi conceptes, millorantels exercicis que més imillor desenvolupa elcol.lectiu. No hem d’o-blidar que cal entrenar itrobar-nos quan mésmillor en situacions realsde joc. P: Fan el llit els jugadorsa un entrenador?.R: En tot col.lectiu hi hamolta varietat d’interes-sos, objectius i expecta-tives. Si arriben lesderrotes, tant els quesurten d’inici com elsmenys habituals tendei-xen a donar opinions ifer funcions que no elscorresponen per a pro-tegir-se. Es humà peròno correcte. Busquen lajustificació i molts sónpoc autocrítics. Laculpa no la vol ningú isempre sol recaure en lapersona que pren deci-sions, que es l’entrena-dor. L’entrenador ja sapsi l’equip està amb ell enfunció a com s’exigei-xen els seus jugadors. P: Hi ha enveja al fut-bol?.R: ...i on no?. I més enun esport en el que esmouen passions i senti-ments. Desitjar el millorper a un mateix és licit,desitjar el més dolentper a un altre és innoblei maligne.P: Què és el que mést’ha aportat el futbol?.R: Molts valors.Destacaria la tolerànciadavant de la limitació ode l’errada pròpia o delcol.lectiu. La generositata l’esforç. I la continui-tat, perseverància en eltreball per assolir imerèixer les coses posi-tives que et succeeixen. P: T’agrada jugar unbon partit o guanyar?R: Si jugues bons partitsi contra rivals del teunivell, guanyes amb asi-duitat, en la majoria delscasos, i amb el temps.Jugant malament, potsguanyar puntualmentun partit que et serveixper a molt però no és elcamí a seguir. No deuequivocar-te el resultatsi no la manera de coml’aconsegueixes. P: De quin equip ets?.

R: Del que representoquan entreno.P: La soletat de l’entre-nador. R: És una professió moltdura perquè estàs conti-nuament exposat a l’e-xamen i a la valoracióde totes les teues face-tes i presses de deci-sions, des dels teus pro-pis futbolistes, dirigents,premsa i fins el darreraficionat, des del primerdia. Solament ho portesbé, si prescindeixes iselecciones correcta-ment les sugerències.Aquí és quan has detenir personalitat, i noofuscació per l’opinió.Creure amb el que fasdes de l’inici. P: La teua filosofia dejoc.R: No entenc una altraforma d’estar més propde la victòria que tenintla pilota, defensant ambella, portant la iniciativai buscant la porteriaadversària. Com aentrenador, no emsento còmode quan emdominen el partit, enca-ra que també cal saberllegir-lo quan aixòpassa. P: Entrenadors queadmires.R: Guardiola , per a mi,és el més complet avuiper avui. No solamentperquè guanya. Es laseua capacitat per agestionar bé totes lesfacetes com a entrena-dor. Bielsa, perquè alfutbol li dóna el sentitque té per a ell la vida.No em cansaria d’escol-tar-lo. Estic molt d’acordamb ell. I no em pucoblidar de Cruyff, querecentment ens ha dei-xat. Un geni. Va des-muntar el futbol medio-cre i oportunista.Atrevit, creatiu, no imi-tador. Únic, autèntic.

P: Què en penses deMourinho?.R: No m’agrada, ni comgestiona el futbol nicom ha arribat a l’elit. Nicom es comporta en elsequips que està, mésenllà de com pugueentrenar, admetent queté molt de mèrit el queha fet. P: Un gol a favor i esjuga diferent?.R: Sí, és així. El contraris’atreveix i el teu equipvol conservar el queencara no té, la victòria,i no exposa. Camí equi-vocat que reconeixoque porto malament.L’equip que no creu queserà superior en el glo-bal del partit i en elresultat durant 90minuts i que canvia derols en funció del mar-cador, no em sedueix.Juga amb cobardia, iquan això passa emtemo sempre el pitjor.No m’agrada quan sola-ment es juga bé quanestà tot perdut, perquèllavors el conjunt s’alli-bera i s’atreveix.Normalment, aquest ésun equip perdedord’objectius importants.P: Parlem dels àrbitres.R: Encara que jo nocomparteixo el sistemam’adapto i crec en laseua voluntat, intenció icriteri imparcial i sobretot en la integritat quedeu tenir com a àrbitreo àrbitre assistent. Per adisposar de tantaimportància en els resul-tats, amb les seues deci-sions, i determinar tantel futur dels clubs, juga-dors, entrenadors, costècnics i aficions, deuentenir, en la meua opinió,un grau altíssim de pre-paració a tots els nivells.També pel grau de difi-cultat que té aplicar elreglament, tècnic i disci-

plinari, en funció al queperceben en dècimes desegon, a la velocitat deljoc, considerant la seuapròpia fàtiga i la tensióper la responsabilitatque exigeix la competi-ció. En el seu deure, i encategories no professio-nals, on hi ha menysmitjans visuals, la faltad’experiència, unida amoltes vegades al des-coneixement del joc, enmoltes ocasions com-porta tenir dubtes, crite-ris variables, i cometreerrades neutres i des-prés utilitzar la compen-sació, que generaimmediatament a fer unmal ús de l’autoritat ique, a la vegada, creaviolència i injustícia. Memantinc en la meuaposició, i segueixoveient predisposiciónegativa dels àrbitresdavant de l’equip queno està d’acord en lesseues decisions.Reconec que dubto dela seua bona intenció iobjectivitat quan reite-ren errades no forçadesper les dificultats són encontra del mateix, refu-giant-se en el silenci i enquè el seu possible error,encara que el hi hagi,sempre és humà. Amés, parlar o donar elteu punt de vista de laseua decisió et compor-ta indefensió a l’acta. Laseua versió i paraula,encara que no siguicerta, té falta de provesi és irrevocable i inde-fendible. Per aquestmotiu, les meues actua-cions i les dels meusequips, passen per noprotestar i gesticular iacceptar sense capmena de comentari lesseus decisions, encaraque entenguis que etperjudiquen. M’enfadoamb mi mateix quan els

meus jugadors protes-ten i quan jo no sóccapaç de controlar elsgestos de desacord. Esl’eterna batalla interior,sóc el primer que dema-no respecte a l’adversarii a l’àrbitre, tolerant lesseus decisions, i aju-dant-los i creient en ells,no creant-los proble-mes. Però, a la vegada,crec que se li pot exigirpreparació, talant i con-centració. I això és elque realment hi ha àrbi-tres que no accepten.Tots aquests comentarisno els podem generalit-zar, està clar, perquè,com en tots els esta-ments, hi ha excel.lentsàrbitres, que et fan sen-tir segur i protegit. I jocrec amb ells.P: D’altra banda, perquè només hi ha unequip ebrenc a laTercera divisió?.R: En la meua opiniósón molts els motius.Enunciaré tres: 1) com-petència, rivalitat màxi-ma i igualtat de recursosentre les ciutats ambmés població que com-porta a dispersar alsmillors jugadors. 2)Falta d’atreviment per aprogressar en categoriesde més nivell per faltade massa social i recur-sos econòmics. 3) Elsjugadors de futbol baseamb més projeccióintenten lícitament pro-gressar a clubs de méscategoria amb quipodran exercir si arribencom a professionals. Pertant, territori petit ambmenys recursos i si hi havarios clubs, els juga-dors estan dispersats. P: Apostaries per unclub Terres de l’Ebre pera concentrar tots elsjugadors i poder aspirara cotes més altes?R: Modestament, crec

que seria positiu, juntarels recursos. A nivellesportiu, la veig possibleperò no a nivell devoluntats, cadascú mirapel seu i és complicat.P: Bons jugadors del CDTortosa.R: Els de més qualitat id’una altra època que jovaig veure, RafaMartínez, PepeFerrando i Burguete. Enuna altra, ja com aentrenador, destacariaMargalef, Vizcarro,Roberto Cantó, ÀngelRangel, Edu Albacar,Víctor Curto i Gilabert. P: Ets perfeccionista?.R: La perfecció per a mino existeix. Cada perso-na viu i sent pensant ivalorant les coses dediferent forma. P: Ets exigent?R: Sí. Com a jugador,tècnic i persona donantel millor de mi mateix,però sempre penso quepuc fer més. Vaig millo-rar però, en general, emva faltar capacitat per apoder fer-ho més; noobstant, segueixocreient en mi mateix i enquè puc fer-ho.P: El teu lema de la vida.R: Viu i deixa viure. P: La teua passió?.R: Està clar, que és l’es-port en general. Tambéla natura, la platja, l’airelliure en general i perdescomptat el racó deseguretat de casa onpugues descansar ireflexionar després deltreball, de l’esforç. I esti-mar i sentir tot el quefas, amb la gent prope-ra.P: Un vici?R: Jugar, competir idonar tot per guanyar.Instint guanyador, entots els aspectes. P: Ets romàntic?R: Sí, jo així ho entenc.Apassionat i emocional.P: Ets un somiador?R: Si, però conseqüent irealista.P: Ets feliç?R: No sempre sóc total-ment feliç però m’adap-to. La felicitat va moltunida a la salut, amb laque un pot viure en ple-nitud. I en segon lloc, ala capacitat d’estimar,sentir i vibrar amb tot elque realitzes i t’envolta.

PROPER:

ANTONI TEIXIDÓ

Fabregat, amb el Còrdova, al vell Arcàngel.


diarimésebreESPORTS19www.mesebre.cat

«»

PRÒXIMA JORNADA dissabte

Catalònia-Roquetenc (16h)

Tivenys-Ebre E (16.45h)

diumenge

Benissanet-Pinell (16h)

Bot-Camarles (17h)

Arnes-St Jaume (17h)

la Galera-Xerta (17h)

Amposta descansa

RESULTATS

21a jornada 4a catalana

Pinell-Catalònia 1-1

Ebre Escola-Arnes 0-2

Camarles-Benissanet 7-2

Roquetenc, descansava

Amposta-la Galera 2-0

S Jaume-Bot 5-1

Xerta-Tivenys 1-2

CLASSIFICACIÓ

Equip J GF GC P

1. Pinell 43 10 47

2. la Galera 45 24 37

3. S. Jaume 42 26 37

4. Bot 61 42 35

5. Arnes 42 29 34

6. Catalònia 46 28 34

7. Amposta 38 26 33

8. Roquetenc 34 35 27

9. Tivenys 36 45 25

10. Ebre E 28 40 19

11. Camarles 37 50 15

12. Benissanet 19 70 5

13. Xerta 22 70 5

Quarta Catalana

PRÒXIMA JORNADA (2 i 3 d’abril)

Tortosa E-PB Lloret

Molins-S Pere

Pardinyes-Sabadell

At Prat-S Eugenia

S Andreu-Guineueta

Porqueres-Fontsanta

C Clar-Santpedor

F Júpiter-S Gabriel

RESULTATS

23a jornada

Santpedor-S Andreu 1-1

Sabadell-PB Lloret 8-1

S Gabriel-At Prat 3-0

Guineueta-Molins 1-2

S Pere-Tortosa E 1-4

Fontsanta-F Júpiter 4-0

Pardinyes-Porqueres 3-4

S Eugenia-C Clar 1-2

CLASSIFICACIÓ

Equip GF GC P

1. Sabadell 85 10 62

2. S Gabriel 83 24 57

3. S Pere 86 31 52

4. Molins 77 25 51

5. At Prat 69 30 44

6. Tortosa E 57 50 42

7. Fontsanta 43 37 37

8. Pardinyes 52 46 36

9. Guineueta 44 54 31

10. C lar 52 56 29

11. Porqueres 58 51 29

12. S Andreu 33 48 22

13. S Eugenia 36 69 17

14. Santpedor 25 98 14

15. F Júpiter 24 109 5

16. PB Lloret 42 128 4

Femení. Preferent

PRÒXIMA JORNADA

2 i 3 d’abril

Ginestar-Gandesa

la Cava-S Jaume

Olimpic-Rem Bítem

Alcanar B-Tortosa E

Aldeana-Alcanar A

S Bàrbara-J i Maria

Horta-Ulldecona

RESULTATS

20a jornada

Tortosa E-la Cava 0-11

Alcanar A-Ginestar 8-0

Gandesa-S Bàrbara 1-2

J i Maria-Rem Bítem 3-3

Olimpic-Alcanar B 0-5

S Jaume-Horta 1-0

Ulldecona-Aldeana 10-1

CLASSIFICACIÓ

Equip GF GC P

1. Alcanar A 169 26 60

2. la Cava 138 29 55

3. S Bàrbara 77 37 41

4. Alcanar B 86 40 38

5. Olimpic 67 95 33

6. Ulldecona 70 53 32

7. Tortosa E 60 55 31

8. Horta 49 49 28

9. R Bítem 35 70 17

10. J i Maria 39 86 17

11. Aldeana 43 90 17

12. Gandesa 40 73 13

13. Ginestar 32 91 13

14. S Jaume 13 124 3

Femení 7 Ebre

PRÒXIMA JORNADA

Catalònia-Rapitenca

J i Maria-Amposta

la Sénia-Aldeana

Perelló, descansarà

Vinaròs-Alcanar

Roquetenc-Ametlla

Canareu-Tortosa

RESULTATS

18a jornada

J i Maria, descansava

Tortosa-Amposta 1-1

Perelló-Roquetenc 1-1

Alcanar-la Sénia 13-1

Aldeana-Catalònia 2-0

Rapitenca-Canareu 3-0

Ametlla-Vinaròs 0-0

CLASSIFICACIÓ

Equip GF GC P

1.Aldeana 75 21 48

2. Vinaròs 41 20 41

3. Amposta 57 20 38

4. Rapitenca 53 30 33

5. Alcanar 55 35 29

6. Roquetenc 29 26 22

7. Catalònia 47 51 22

8. Tortosa 44 43 22

9. J i Maria 28 29 21

10. la Sénia 28 80 13

11. Perelló 27 53 9

12. Canareu 10 30 9

13. Ametlla 15 71 4

Veterans

PRÒXIMA JORNADA dissabte

M Nova-Ascó (16.30h)Campredó-Batea(17h)l’Ametlla-Aldeana (17h)

diumenge Corbera-Roquetenc (16h)

Vilalba-Perelló (16h)Flix-J i Maria (17h) (Móra d’E)

Deltebre-Olimpic (17h)Ginestar-Horta (17h)

la Sénia-S Bàrbara (17h)

RESULTATS

25a jornada, Tercera catalana

la Sénia-Ametlla 5-1

Flix-Corbera 3-1

Aldeana-Ginestar 7-0

S Bàrbara-Roquetenc 2-2

Ascó-Campredó 1-0

Olimpic-Vilalba 2-0

Batea-Deltebre 2-0

Perelló-J i Maria 2-0

Horta-M Nova (sus 60’)1-0

CLASSIFICACIÓ

Equip J GF GC P

1. Batea 25 83 37 56

2. Ametlla 25 55 33 50

3. Aldeana 25 65 40 45

4. S Bàrbara 25 69 48 45

5. Perelló 25 55 34 44

6. Flix 25 47 35 42

7. Roquetenc 24 50 29 42

8. la Sénia 25 53 33 39

9. Corbera 25 49 43 37

10. Vilalba 25 39 40 36

11. M Nova 24 50 38 36

12. Olimpic 24 44 38 33

13. J i Maria 25 41 58 32

14. Horta 24 31 57 25

15. Deltebre 25 40 45 24

16. Ascó 25 40 58 24

17. Ginestar 25 27100 7

18. Campredó 25 27 99 6

Tercera catalana

PRÒXIMA JORNADA dissabte diumenge

Canonja-Valls (11.45h)Torreforta-Ulldecona (11.45h)Alcanar-Gandesa (16.30h)Hospitalet-Roda Berà (18.15hCatalònia-Cambrils (17h)Camarles-Tortosa (17h)R. Bítem-l’Ampolla (17h)

Godall-Riera (17h)R Bonavista-la Cava (17h)

RESULTATS

25a jornada, Segona catalana

Cambrils-Hospitalet 1-1

Riera-Rem Bítem 4-0

Ulldecona-Canonja 4-1

la Cava-Roda Berà 3-2

Valls-Catalònia 1-0

Tortosa-Torreforta 2-1

R Bonavista-Godall 4-2

Gandesa-Camarles 2-1

Ampolla-Alcanar 5-0

CLASSIFICACIÓ

Equip J GF GC P

1. Cambrils 25 75 18 56

2. Tortosa 25 52 28 55

3. Valls 25 52 35 55

4. Ulldecona 25 45 36 42

5. Gandesa 25 46 31 40

6. la Cava 25 49 40 40

7. Riera 25 38 31 40

8. Roda Berà 25 43 46 33

9. Camarles 25 41 43 33

10. Catalònia 25 32 31 32

11. R Bítem 25 36 48 31

12. R Bonavista 25 40 42 30

13. Torreforta 25 36 36 30

14. Alcanar 25 48 60 26

15. Ampolla 25 29 48 25

16. Hospitalet 25 25 37 25

17. Canonja 25 23 41 21

18. Godall 25 20 79 9

Segona catalana

Elsresultatsde lajornada

Després del descans perSetmana Santa, aquestcap de setmana torna lacompetició a les nostres

categories.

PRÒXIMA JORNADA Santfeliuenc-JúpiterGranollers-Palamós

Prat-GavàEuropa-FigueresRubí-CerdanyolaS Andreu-Morell

Sabadell-MuntanyesaTerrassa-Masnou

Peralada-VilafrancaManlleu-Ascó (diu 3 12h)

CLASSIFICACIÓEquip J G E P GF GC P 1. Prat 31 18 11 2 54 22 652. Gavà 31 15 12 4 53 31 573. Europa 31 15 11 5 48 25 564. Vilafranca 31 16 6 9 54 43 545. Sabadell 31 15 8 8 46 30 536. Muntanyesa 31 15 7 9 40 29 527. S Andreu 31 12 8 11 38 35 448. Júpiter 31 13 5 13 47 48 449. Figueres 31 12 7 12 39 29 4310. Cerdanyola 31 12 7 12 44 40 4311. Manlleu 31 13 3 15 34 39 4212. Ascó 31 10 9 12 28 37 3913. Granollers 31 10 7 14 42 48 3714. Palamós 31 8 12 11 38 46 3615. Peralada 31 8 11 12 39 45 3516. Terrassa 31 10 4 17 30 53 3417. Santfeliuenc 31 8 9 14 34 48 3318. Rubí 31 8 8 15 31 45 3219. Morell 31 7 6 18 24 50 2720. Masnou 31 6 7 18 33 53 25

Tercera divisió RESULTATS31a jornada, Tercera divisió

Ascó-Peralada 2-0Palamós-Santfeliuenc 0-0Masnou-Granollers 3-4Gavà-Terrassa 1-1Vilafranca-Europa 0-2Muntanyesa-Rubí 2-2S Andreu-Sabadell 2-4Morell-Júpiter 0-3Figueres-Prat 1-0Cerdanyola-Manlleu 3-1

PRÒXIMA JORNADA Torredembarra-Catllar

Viladecans-Vilaseca

V Alegre-Castelldefels

S Ildefons-Igualada

Rapitenca-Suburense (diu12 h)

J i Maria-Reddis (diu 12.30h)

Lleida-Amposta (diu 12h)

Vilanova-Terrassa

Balaguer-Santboià

RESULTATS

25a jornada, Primera catalana

Vilaseca-Balaguer 0-2

Lleida-Rapitenca 1-0

Reddis-Vilanova 1-2

Santboià-J i Maria 3-0

Castelldefels-Viladecans 3-0

Catllar-V Alegre 0-4

Amposta-Terrassa 3-0

Igualada-Torredembarra 6-1

Suburense-St Ildefons 4-1

Primera catalana

Una acció del partit Ascó-Peralada. IRIS SOLÀ

CLASSIFICACIÓ

Equip J GF GC P

1. Vilanova 25 52 25 50

2. Castelldefels 25 52 28 48

3. Santboià 25 52 21 47

4. Balaguer 25 38 22 47

5. Igualada 25 42 28 42

6. J i Maria 25 43 28 41

7. Lleida 25 37 29 41

8. Suburense 25 42 32 41

9. V Alegre 25 47 40 39

10. S Ildefons 25 52 33 38

11. Vilaseca 25 29 27 34

12. Rapitenca 25 36 38 34

13. Terrassa 25 23 35 30

14. Viladecans 25 35 54 27

15. Reddis 25 26 47 24

16. Amposta 25 34 55 23

17. Torredembarra 25 22 56 12

18. Catllar 25 18 82 3

A tornar-hi


diarimésebre

www.mesebre.catESPORTS

«»

La Mitja Marató arriba de nou a Tortosa en la seva tercera edició el proper 10 d'abril, amb un cir-cuit urbà que passa per diferents indrets de la ciutat (Catedral, pont del Tren, Via Verda, avingudaGeneralitat), i amb sortida i arribada al Pavelló Esportiu del Temple. Aquesta prova està organitzadaper Running Solutions i l'Ajuntament de Tortosa, i està esponsoritzada per Subirats Berenguer Hotelsamb la col·laboració d'altres patrocinadors locals, com Decathlon-Tortosa. La prova consta de dosdiferents distàncies: 21K (21.097 metres o mitja marató) i 10K (10.000 metres). Encara es disposa d'una setmana per a fer-ne la corresponent inscripció a través del web www.half-marathonseries.com. Els dorsals es lliuraran el dissabte 9 d'abril a l'Hotel SB Corona Tortosa, onencara es podran fer les darreres inscripcions presencials. El regidor d'Esports de l'Ajuntament deTortosa, Joaquim del Pino, ha dit que "volem que sigui una prova referent a molts nivells, no nomésen l'apartat merament esportiu, sinó també en l'organitzatiu". Així mateix, rerpesentants deRunning Solutions han expressat la seva satisfacció pels alts estandards de qualitat que han arribata assolir les mitges maratons, avalades per la gran presència d'atletes professionals. També han des-tacat l'impacte econòmic que les curses tenen en els municipis on es celebren, turísticament i tambégastronòmica i comercial. La cursa s'emmarca dins de les Half Marathon Series/SB Hotels que escelebren a set diferents municipis de la província de Tarragona (Tarragona, Salou, Cambrils, Valls,Tortosa, l'Ametlla i l'Hospitalet de l'Infant).

La Mitja Marató de Tortosa comptarà ambuna gran presència d'atletes professionals

EL PROPER 10 D’ABRIL. III EDICIÓFINS EL 15 D’ABRIL

Arriba a Tortosa el programa BarçakidsArriba a Tortosa el progra-ma Barçakids, que tindràlloc des d’aquesta setmanafins al proper 15 d'abril. Enles activitats del Barçakids -que es desenvoluparan alPavelló Firal de Remolins- hiprendran part uns 700 nensi nenes de les diferentsescoles del municipi, amb elsuport deTortosaesport/Ajuntamentde Tortosa. Barçakids és unprograma desenvolupat perla Fundació del FCBarcelona adreçat a nens inenes de 6 a 12 anys i quepretén fomentar i consolidarel sistema de valors delsinfants a través dels principispedagògics de l’esport i eljoc i de la participació activai inclusiva. L’objectiu és,

amb rigor pedagògic, peròal mateix temps per mitjà deprocediments molt dinàmicsi innovadors, promoure enels infants l’anàlisi i el conei-xement d’hàbits i actitudsque generin canvis per aju-dar-los a créixer a nivell per-

sonal i col·lectiu, mitjançantl’esport, que és, en totmoment, l’eix motivador del’aprenentatge. Podeu trobar informacióexhaustiva referent aaquest programa al web:http://www.fcbkids.cat/

MIC 2016

Nassim i Nayara són cinquens del món en el campionatque organitza la IPC (Comitè Paralimpic Internacional). Irecentment han estat guanyadors de la Copa del Mónd’Holanda (cada país pot fer una competició de CopaMundial). És, sense dubte, un altre èxit en el seu brillant palmarès.

El Màlaga juvenil, el Gimnàstic de Tarragona cadet i el FCBarcelona infantil es van proclamar campions de la 16a edició deltorneig internacional del futbol base MIC–MediterraneanInternational Cup. En la darrera jornada es van disputar les tresúltimes finals que han donat per acabats els més de 650 partitsque van jugar més de 250 equips en només cinc dies a 22 muni-cipis de les comarques gironines. El bitemenc Juanjo Rovira, direc-tor del torneig, va destacar “l’important pas endavant que ha fetel MIC, amb més equips, més països i el canvi d’alguns emplaça-ments”, i va posar de manifest la bona resposta del públic “ambun gran increment d’espectadors a tots els camps”. Rovira vaassenyalar que la competició es va desenvolupar amb normalitati que tots els equips participants “han marxat molt contents”. Pelque fa als resultats, tercera victòria consecutiva del Màlaga juve-nil, que va revalidar el títol en superar el RCD Espanyol per 2-1.El Nàstic cadet va sorpendre el RCD Espanyol i es va imposar per1-2. El Barça infantil va repetir la victòria de l’any passat desprésde remuntar un 2-0 advers contra el RCD Espanyol.

Guanyadors a Holanda

Màlaga juvenil, Nàstic cadet iBarça infantil, campions

TORNEIG ITE 2016. ‘HA ESTAT TOT UN ÈXIT’

Fou la 9ª edició del Torneig Internacional Terres de l’Ebre (ITE).Ha estat histórica, aconseguint superar totes les anteriors. Finals: Prebenjamí Vilareal – Còrdova 2-1Benjamí Rapitenca – Còrdova 1-1 (2-3 als penals)Aleví. Lleida – Nàstic de Tarragona 0-2Es van disputar més de 160 partits, amb més de 600 jugadors. Ala cloenda hi havien més de 1500 persones al camp, es vanrepartir medalles per a més de 400 nens. La vessant solidària:recaptació a favor de la Creu Roja de 579€ amb el sorteig de lescamisetes firmades de Villa (NY City), Oriol Romeu, Kitchee iVilareal. Segons l’organització, “l’objectiu és aconseguir que lesTerres de l’Ebre es centren en un únic esdeveniment i ser un refe-rent per a que tots puguem gaudir-ne els propers anys. Estemestudiant la possibilitat d’augmentar seus de cara al 10è aniver-sari”. Tots els equips van gaudir de 3 dies molt intensos, ambmolta gent als camps i aficions entregades. Partits de molt denivel i intensitat i presència d’equips com Segre, Nàstic, Lleida,Còrdova, Vila-real, Santes Creus, Ordino, Kitchee, Almacelles,United Vinaròs: “tots ells volen tornar i això és molt significatiu”.

Internacional Terres de l’EbreORGANITZAT PER L’EBRE ESCOLA I EL CF AMPOSTA

Ebre Escola i CF Amposta van organitzar el I torneig Baix Ebre-Montsià, el cap de setmana passat. Divendres en categoria pre-benjamí, dissabte en benjamí i diumenge en aleví. En aquesta pri-mera edició, els partits es van jugar a l’estadi Josep Otero deTortosa, amb zona habilitada al Pavelló com a menjador per alsjugadors.En categoria prebenjamí,Qualiesport va ser el campió, el Tortosael segon i el Jesús i Maria tercer. Robert Cantó, del Tortosa, fouescollit millor jugador i Aleix (Qualiesport), millor porter. En ben-jamins, el Tortosa fou tercer, l’Ascó segon i l’Amposta el campió.Jacint, del J. i Maria, va ser el millor porter, i Jordi Cordorniu, del’Amposta, el millor jugador. En alevins, l’Amposta fou tercer, elTortosa segon i la Floresta fou el guanyador. Iker Fornós(Amposta). millor jugador. Iago (Ebre Escola), millor porter. Cal destacar l’esportivitat i la bona convivència durant les jorna-des. La valoració de l’organització és molt positiva: “la primeraedició ha estat una prova pilot i l’objectiu és ampliar el Torneig enproperes edicions com si fos un ‘Mini-MIC’ ebrenc, amb diversesseus a la comarca”.

Torneig Baix Ebre Montsià

DIVENDRES 1D’ABRILDE 2016

diarimésebregastronomia21www.mesebre.cat

MÉS EBRE RECOMANA

Maridatge

Vi Blanc roure Temperatura: 12º-14º

Gravadlax: salmó marinat amb remolatxa, cítrics i vodka

INGREDIENTS:• 1 kg de llom de salmó (una sola peça amb la pell i sense espina)

• 500 gr de sal marina gruixuda• 250 gr de sucre moreno de canya• 250 gr de cítrics picats (pell i suc)• 1 remolatxa grossa o 2 de petites• Un grapat d’anet i fonoll• 1 cullerada de pebre negre trossejat• 80 ml de vodka

PREPARACIÓ:• Piquem la remolatxa, els cítrics i l’anet i el fonoll.• Ho barregem en un bol amb la sal, el pebre, el sucre i elvodka.• Cobrim el salmó amb la barreja i el guardem dos dies a lanevera.• Passats els dos dies, traiem el salmó de la barreja i el ren-tem amb cura. I ja estarà a punt per servir!

El gravadlax es conserva durant dues o tres setmanes

El salmó marinat és molt versàtil a la cuina. Pot ser el protagonista d'una amanida, d'un plat depasta, podem fer uns senzills canapès o fins i tot una pizza. És per això, que aquesta recepta perpreparar salmó gravlax o l'escandinava, que és molt senzilla, li traieu partit .

El vocable gravlax procedeix del suec i vol dir enterrat, aquesta paraula està relacionada amb laforma de preparar el salmó que antigament tenien per aquestes terres. En l'edat mitjana aquest peixl'elaboraven enterrant-lo sota terra i afegint-li anet, ginebre i una marinada amb sal i altres ingre-dients, ho embolicaven en pells d'animal i el deixaven fins que el peix patia una fermentació.

SECCIÓ PATROCINADA PER:

PASSATEMPS

DIVENDRES 1 D’ABRIL DE 201622 www.mesebre.catserveisdiarimésebre

TELÈFONS D’INTERÈS: Emergències · Mossos d’Esquadra · Bombers · Urgències (Ambulàncies) 112

Font. Servei Meteorològic de Catalunya

L’horòscop El temps. Previsió

CATALUNYA

Estat del celCel entre mig i i molt ennuvolat en general, amb intervals de cobert sobretot al qua-drant nord-est, al litoral i prelitoral central i a la tarda també al Pirineu i Prepirineu. A lesterres de l'Ebre i a ponent el cel estarà poc o mig ennuvolat, mentre que al vessant norddel Pirineu el cel es mantindrà cobert tota la jornada.PrecipitacionsS'espera precipitacions en forma de ruixats a la meitat est del territori, resta del Pirineu,Prepirineu i nord del camp de Tarragona, més extenses de matinada i més disperses apartir de mig matí. Seran d'intensitat feble o localment moderada i on es descarta quevagin acompanyats de tempesta. Acumularan quantitats entre minses i poc abundants.Al Pirineu i Prepirineu pujarà dels 1200 metres de matinada fins als 1500 metres a par-tir de migdia; a la resta del territori oscil·larà entorn dels 1500 metres.Independentment, al vessant nord del Pirineu s'esperen precipitacions tota la jornada.Seran febles, poc abundants i en forma de neu per sobre dels 800 metres de matina-da i a partir de migdia pujarà fins als 1000 metres.TemperaturesTemperatura mínima i màxima en descens entre lleuger i moderat. Els valors mínimsoscil·laran entre els 0 i 5 ºC al Pirineu, entre els 2 i 7 ºC al Prepirineu, entre els 4 i 9 ºCal prelitoral i a la depressió Central, si bé al nord de la depressió Central els valors detemperatura seran lleugerament inferiors, i entre els 7 i 12 ºC al litoral. Per la seva bandaels valors màxims de temperatura oscil·laran entre els 7 i 12 ºC al Pirineu, més baixa alvessant nord, entre els 9 i 14 ºC al Prepirineu, entre els 12 i 17 ºC a la depressió Centrali prelitoral, i entre els 15 i 20 ºC al litoral.VisibilitatEntre regular i dolenta al vessant nord del Pirineu. A les terres de l'Ebre serà entre bonai excel·lent. A la resta del territori serà bona, tret de zones elevades de l'interior del qua-drant nord-est i de punts del Pirineu i Prepirineu on serà puntualment regular.VentBufarà vent de component nord i oest entre fluix i moderat amb cops forts fins a mig-dia, i alguns de molt forts de matinada a les terres de l'Ebre, mentre que a la tarda que-darà de component sud i oest entre fluix i moderat, amb alguns cops forts. Al litoral iprelitoral central bufarà vent fluix i de direcció variable fins a mig matí i de componentsud fluix amb cops moderats fins al vespre. Al final del dia entrarà el component nordi oest fluix amb cops moderats. A l'Empordà bufarà vent de component nord moderatamb cops forts fins a migdia, i alguns de molt forts al matí, mentre que a la tarda que-darà entre fluix i moderat, amb algun cop fort esporàdic.

TERRES DE L’EBRE

TEMPERATURESMàxima

19ºMínima

7°MATÍ

ENTRE POC I MIG ENNUVOLAT

TARDA

ENTRE POC I MIG ENNUVOLAT

Font. Servei Meteorològic de Catalunya

Àries20/3 al 19/4

No tot està resolt amb la teva parella, de vega-des tens el cap en un altre lloc. Pensa que sem-pre hi ha temps per a tot. Intenta que la tevaactivitat laboral no ho acapari tot.

El trànsit de Venus per la teva casa cinc revelaque estàs més creatiu i amb més capacitat pergaudir de la teva vida sentimental. No has deperdre la teva vitalitat.

Taure20/4 al 19/5

Si mostres el teu costat més vulnerable a la tevaparella t’ocasionarà més problemes que benefi-cis. Potser el trànsit de Mart t’impedirà enfocarla teva energia de manera adequada.

En assumptes d’amor, el trànsit de Venus perla teva casa tres indica que ara és el momentidoni de millorar la teva habilitat comunicativaamb el sexe oposat.

Bessons20/5 al 21/6

En assumptes d’amor encara has d’aprendremolt de tu mateix i de la teva manera de rela-cionar-te. Necessites tenir més calma percorregir certs hàbits.

Avui la teva capacitat de seducció és major.D’alguna manera augmenten les teves ganes deconquistar. Dedica més temps al teus cos i a lateva imatge.

Cranc22/6 al 21/7

El trànsit de Venus per la teva cas dotze indicaque el teu món sentimental travessa una fasede certa inquietud. El més important és que etsentis bé amb tu mateix.

En assumptes d’amor, potse per a tu el fona-mental és poder assolir més seguretat inter-na. Respecte a la salut, últimament et trobesen plena forma.

Lleó22/7 al 22/8

El trànsit d’Urà per la teva casa quatre reflec-teix un període on pots viure certaintranquil·litat, especialment, en les teves rela-cions familiars.

Aquari20/1 al 18/2

Has d’aprendre a ser més autosuficient en l’a-mor i no dependre tant de la teva parella.Venus remou tots els teus fonaments internstraient a la llum emocions amagades.

Verge23/8 al 21/9

Avui posaràs una bona dosi de tendresa itota la teva capacitat de joc per mantenirviva la passió amb la teva parella. Has decuidar el teus cos i dedicar-te més hores.

Peixos19/2 al 20/3

El teu magnetisme és intens i millora la teva apa-rença personal. Els teus sentiments seran apas-sionats. Hi ha dies en els quals no necessites dor-mir i avui és un dia d’aquests.

Balança22/9 al 22/10

Escorpí22/10 al 21/11

Sagitari21/11 al 21/12

Capricorn21/12 al 19/01

DIVENDRES 1 D’ABRIL DE 2016 23classificatswww.mesebre.catdiarimés

ebre

IMMOBILIARIAÑ

LA SENIA HABITATGEEN VENDA: XALET de175m2, garatge de 42m2amb piscina, barbacoa izona verda, parcel·la de17.219m2. Totalment equi-pat i acabats de molt bonaqualitat. Tel. 977576137.LLOGUER LA SÉNIA: pos-

sibilitat de compra, LOCALCOMERCIAL totalment equi-pat de 183m3. a. condicio-nat, parquet i bany. C/General Prim Tel.977576137L'Ampolla. LLoguer. Localcomercial 55m2, molt bésituat enfront del club naútic.Ampli aparador, sòl de par-quet. Sala gran i despatxbany. Tel: 670516520

AMPOSTA: ES VEN CASA160m2 amb terrat de60m2. Tel 628497420

SERVEISÑ

OCUPACIÓÑ

EMPRESA IMMOBILIARIA

Busquem comercialautònom amb vehiclepropi per gestionar car-

tera d'immoblesINTERESSATS ENVIAR

CURRICULUM :[email protected]

VARIS Ñ

COMPRO Motos velles,encara que no funcionen i notinguen papers. Pagamental comptat.

Tlf.680 968 290

RELAXÑ

OFERTA CATALANAmasajes relajantes com-pleto 20 euros discretoindependiente.664149258

COMPROPÀRQUING

“CENTRE TORTOSA"Tel. 639 594 527

EN VENDA UNSOLAR DE 420 M2

SITUAT AL CENTRE DE LA CAVA-DELTEBRE.INTERESSATS TRUCAR AL:

696 01 16 29Preguntar per

Francisca

TORTOSA

Casa en Venda dedos plantes a la ravalde la llet (Tortosa).

160m2 amb cotxera,tota exterior amb

terrasses, parquet cli-matitzat, xemeneies

de llenya als 2salons, 3 Dormitorisgrans amb banys.

Tel. 670 268 632

TORTOSAEs necessita senyorainterna per atendredues persones grans(no dependents). Edatentre 30 i 50 anys,amb carnet de con-

duir. Alta a laSeguretat Social.

Tel. 609 346 879

TÈCNICS TITULATS ENJARDINERIA

- Podes, gespa, escarifi-cacions, control de pla-gues (palmeres i altres),optimització del reg, roca-

lles, etc...PRESSUPOSTOS DENOVA CREACIÓ DEL

SEU JARDÍ I/O MANTE-NIMENT SENSECOMPROMÍS

Som PROFESSIONALSamb TITULACIÓ acadèmi-ca, ASSEGURANÇA de

responsabilitat civil, carneti CERTIFICAT d'aplicadorde productes fitosanitaris,pla d'higiene i SEGURETAT

al treball en vigor.Tel. 615 24 66 99

www.florestajardineria.com [email protected]

Vols anunciar-te?

Aquest és el teu espai privilegiat de

PUBLICITAT877 180 170

[email protected]

No t’ho pensis

més!

Vols anunciar-te?Aquest és el teu

espai privilegiat dePUBLICITAT

877 180 [email protected] t’ho pensis més!


diarimésebre

www.mesebre.catL’ENTREVISTA

«»«»

AVUI, A LES 22H A CANAL TERRES DE L’EBRE

Els XVIII Premis de la MúsicaCatalana van guardonar, elpassat 3 de març, a una vinte-na d’artistes. Entre artistesconsolidats com Sopa deCabra, Els Pets, entre moltsaltres, el camarlenc JoanRovira va ser premiat com aartista revelació del 2015.Per a la gent del nostre territo-ri, Joan Rovira, no és cap reve-lació. Ja fa anys que escoltemla seva música i que sabem dela seva aposta per aquestesterres.Avui, divendres 1 d'abril, tor-narem a retransmetre, a travésde Canal Terres de l'Ebre, l'en-trevista a Joan Rovira. Usesperem avui, a les 22h!

Més Ebre: Hi ha una cosa queem vas comentar i que em famolta il·lusió. La teva cançó«Lo meu riu». La vas estar ges-tant arran de l'entrevista quevam tenir al programa «MésPersonal» de Canal Terres del'Ebre i que podrem tornar aveure aquest divendres a les22h. És així?Joan Rovira: Feia temps quevolia escriure una cançó dedi-cada a la meva terra i a la mevagent i cantar-li al riu. Em va ser-vir de nexe per parlar de lesdues coses. El nou pla hidrolò-gic va despertar en mi un senti-ment reivindicatiu i d'estimacap a tot allò que parla "Lomeu riu". El dia de l'entrevistala vaig començar a composar.

ME: El videoclip, que es potvisualitzar a Youtube, (a sota

també teniu el codi QR), endos dies va superar les 22.000visites...JR: La cançó i el vídeo van sor-tir en un moment on el senti-ment de reivindicació estava aflor de pell per a tothom. Lacosa va anar així, sense planifi-cació. Jo simplement la vaigcomposar i la vaig penjar ainternet. Va ser la gent qui la vaescoltar, se la va fer seva i la vacompartir.

ME: Al vídeo podem veurediferents pobles per on passael riu, des de la franja d’Aragófins a la desembocadura.Parla'm del vídeo...

JR: Tenia clar que volia imatgesdel riu passant per les Terres del'Ebre. Des de la seva entradaper Riba-Roja fins a la desem-

bocadura a Deltebre. Anàvemdecidint sobre la marxa. Llocsque ja coneixia i altres que anà-vem descobrint. Vaig comptar

amb l'ajuda del meu amic JordiMiró, que va realitzar el video-clip juntament amb la gravacióde la cançó. Treballar amb ellsempre em dóna la seguretatque sortirà bé.

ME: i la lletra ens parla de sen-timents, d'orgull, de tradició...JR: Parlo de la meua terra, d'a-llí on m'he criat i m'he fet gran.És normal que em surtin elssentiments i l'orgull de ser d'onsóc.

ME: Podem dir que la cançó«Lo meu riu» s'ha transformaten un himne?JR: No sabria dir si és un himne,però el dia de la manifestació aAmposta, quan la vaig tocar endirecte, molta gent al cantar-las'emocionava.

ME: Els teus projectesJR: Jo i la meva banda estempreparant la nova temporadaamb noves cançons i un directeamb molta força. Aquests pro-pers mesos farem quatre gransconcerts amb banda en motiudel Premi Artista RevelacióEnderrock. Vilafranca delPenedès (8 Abril), Lleida (24Abril), Tarragona (13 Maig) iGirona (20 Maig). Vull tocar,fer molts concerts i fer arribar lameva música a la gent.

Joan Rovira: Artista Revelació dels Premis Enderrock 2015

ACTUALITAT

VULL TOCAR, FER MOLTS CONCERTS I FER ARRIBAR LA MEVA MÚSICA A LA GENT

Isabel Carrasco

DIVENDRES 1 D’ABRIL DE 2016 «» diari ebre2016/04/01 · diari ebre DIVENDRES 1 D’ABRIL DE...

Documents

Transcript of DIVENDRES 1 D’ABRIL DE 2016 «» diari ebre2016/04/01 · diari ebre DIVENDRES 1 D’ABRIL DE...