DIVENDRES · 10 de maig del 2019. Any XLIV. Núm. 14993 - AVUI / Any XLI. Núm. 13863 - EL PUNT

1,20€

1301

88-1

2092

64Q

GIR · Els guanyadors dividiranla legislatura en mandats de dosanys presidits per un home i unadona alternativament

El sobiranismesacseja la Cambra

NACIONAL P20

TRIOMF · La candidaturaimpulsada per l’ANC s’imposa enles eleccions i anuncia un canvide filosofia en la institució

FigueresL’anàlisi de P14,15

La lluita contra l’incivismei la fragmentació

Ernest MaragallCap de llista d’ERC a Barcelona P16-18

“Si no reaccionem ara,acabarem convertits enuna Miami de tercera”

Arrenca la campanyaamb l’aval del TC alscandidats a l’exili

El baròmetre preveuun empat entre Colaui Maragall a Barcelona

L’independentisme volser hegemònic perportar la causa a Europa

El CIS dona acta d’eurodiputata Junqueras i Puigdemont

P6-8

Desmenteix el relat de la Guàrdia Civil

Nacional P12

Un policia jubilatdelata la violència

L’ESPORTIU

La fiscalia demana que esrepeteixi el judici a Rosell

Barça Tribunals

Miquel Iceta, en la roda de premsa que va oferir ahir al Parlament de Catalunya ■ EFE

NACIONAL P10

El líder del PSC descarta “mercadejar” amb els independentistes

Iceta, pendent d’ERC i JxCat

T’has perdut el judici de l’1-O? El cap de setmana te’l repetim. Demà, a partir de les 12.00 hDemà, a partirde les 12.00 h

1115

91-1

1527

83®

2 | EL PUNT AVUIDIVENDRES, 10 DE MAIG DEL 2019

ontinua aquestaprimavera sem-

brada de campanyeselectorals que avuimateix veu florir-nedues o tres de noves,

no fos cas que ens avorríssim. Encaratot just s’acaba de marcir la de lescambres espanyoles que ja broten lesde les eleccions europees i les munici-pals. En aquest darrer àmbit, el local, lapolítica nacional hi té una influènciamolt relativa quan es tracta de pobla-cions petites, però va prenent més re-llevància en les ciutats mitjanes igrans. L’important és el projecte políticde ciutat, sí, però les simpaties i ani-madversions que desperten unes si-gles o d’altres hi poden acabar de fertombar la balança.

Els resultats de les eleccions del 28d’abril ens permeten imaginar que, ensegons quins indrets, l’independentis-me encara pot continuar guanyant es-pais i mostrar-se atractiu per a algunsconciutadans nostres que fins ara l’ha-vien vist com una opció allunyada de laseva realitat. Va ser a l’àrea metropoli-

tana on va viure-hi el seu principal crei-xement i això és el que va permetreque, per primera vegada, un partit ambaquesta posició guanyés en vots i es-cons les eleccions al Congrés dels Di-putats. Veurem si això s’acaba traduinten més representació als ajuntamentsde les ciutats on encara queda campper córrer. Amb això, en tot aquesttrencaclosques el paper de Barcelonaés clau. A la capital del país també hiva haver una victòria independentistaper primera vegada, i a ser ERC la for-mació més votada. Els pronòstics si-tuen el candidat republicà, Ernest Ma-ragall, a la pole position, en un frec afrec amb l’actual alcaldessa.

És aviat encara per saber si el resul-tat barceloní en les eleccions espanyo-les s’acaba projectant al número 1 dela plaça de Sant Jaume, però la possi-bilitat hi és, especialment si totes lesopcions que comparteixen horitzó na-cional centren els seus esforços aatraure votants de frontera del seusector ideològic, més que no pas a dis-putar-se l’electorat entre si per acabarsent els mateixos que abans.

C

Keep calmAndreu Pujol

El frontmetropolità

És aviat encara per sabersi el resultat barceloní en leseleccions espanyoles s’acabaprojectant al número 1 de laplaça de Sant Jaume

legides amb una sola interrupcióles memòries tan ben estructura-des i escrites de l’historiador

Joan B. Culla, La història viscuda. Ellva néixer el 5 de setembre de 1952.Jo, el 28 d’agost. Ens separen vuitdies. Ens uneixen la programació esco-lar, les lectures, les espelmes per quanse n’anava la llum, la carrera de filoso-fia i lletres... Diu que sempre va anar ala universitat amb corbata. Jo, també.Aquí s’acaben, de moment, les coinci-dències. Ell es va fer savi i es va rela-cionar amb els protagonistes de la his-tòria gran del país. Jo, més limitat i in-dolent, vaig ser periodista local ambrelacions amb alcaldes i regidors cons-tructors també de país però subal-terns. Tornem a coincidir quan JordiPujol es va decidir a dictar les memò-ries. Culla en parla: ell i l’expresidentles van arribar a començar. No enténgaire per què les va interrompre. Joignoro per què em va triar a mi de re-canvi, anys més tard. No li ho he pre-guntat mai: quan les elaboràvem perpor d’endur-me’n una decepció i ara,passat el temps, per la possibilitat queem digui que no se’n recorda, que és el

L

recurs de l’home més memoriós delmón quan no li interessa recordar. Lainterrupció momentània de la lecturade les memòries d’en Culla va ser degu-da precisament a una visita a Pujol,una més de les que, com Culla, li faigsovint. Vaig pensar: d’avui no passa, lipreguntaré sobre la meva elecció. Livaig dir que llegia el llibre d’en Culla.“Un home formidable!” Vaig afegir quehi explica que tots dos havien escomèsun principi de memòries. “Amb en Cu-lla? No ho recordo.” Vaig desistird’anar més enllà. Pujol sempre s’esmu-ny, ja ho sap en Culla. Ni ell ni jo niningú traurem mai l’aigua clara ni de

la “deixa” ni de moltes altres coses.Les memòries expliquen la història

de Catalunya, des de Tarradellas finsal procés, a través d’un científic i untafaner que s’hi ha implicat: Culla haassistit a tots els congressos dels par-tits, ha conegut tots els polítics i in-fluents de pes: hi ha dinat, els ha acon-sellat, s’hi ha barallat o hi ha fet lespaus segons el seu criteri insuborna-ble. Les grans polèmiques han estatservides, a la premsa o a la ràdio i a latelevisió, amb el combustible de la iro-nia i el sarcasme i gràcies a la seva cul-tura i al domini del català i el castellà.En castellà és temible i imbatible: elsgirs apresos a còpia de llegir legajoshan deixat estabornits els castellanosviejos que han pretès replicar-lo. Llibreinteressant a més no poder d’un “for-midable”.

Em fa l’honor de mencionar-me tresvegades. Ho podria haver fet una quar-ta, al pròleg, quan deplora com les re-daccions dels diaris han quedat depau-perades per la crisi. A mi em van jubi-lar de la meva a l’edat que se’n comen-ça a aprendre. A ell d’El País per moti-us més sublims: ideològics.

“L’historiador ipolemista temiblepublica lesmemòries

Vuits i nous

Culla, dins la històriaManuel Cuyàs

El Punt Avui expressa laseva opinió únicament enels editorials. Els articlesfirmats exposen lesopinions dels seus autors.Punt de Vista

HERMES COMUNICACIONS SAPresident: Joaquim Vidal i Perpinyà.Consell d’Administració: Lídia Vidal i Juventench(vicepresidenta), Eduard Vidal i Juventench, Esteve Colomer i Fonti Joan Vall i Clara.Consell de lectors: Feu-nos arribar les opinions, els suggerimentsi les consultes que desitgeu sobre el nostre projecte editorial i elsnostres productes a conselldelectors@elpuntavui.cat. Tots elscontactes rebran resposta de la direcció.

Direcció Executiva: Joan Vall i Clara(conseller delegat), Xevi Xirgo (InformacióGeneral), Emili Gispert (InformacióEsportiva i local), Toni Muñoz (Serveis),Josep Madrenas (Webs i Sistemes), AlbertParís (Comunicació), Miquel Fuentes(Administració i RH), Lluís Cama(Producció) i Ricard Forcat.

La vinyetaFer

| Punt de Vista | 3EL PUNT AVUIDIVENDRES, 10 DE MAIG DEL 2019

La clara victòria de la candi-datura independentista a la

Cambra de Comerç de Barcelona,amb 32 de les 40 cadires del ple, ésuna novetat en aquesta instituciógovernada per Miquel Valls durantels últims 17 anys, i suposarà un giren l’orientació de la seva gestió, pe-rò no és cap sorpresa, ans al contra-ri, és conseqüent amb el pes i latransversalitat social del sobiranis-me, que lògicament també té el seureflex en el món empresarial català,dominat per la petita i mitjana em-presa, l’emprenedoria i els autò-noms.

També reflecteix el sentir de bo-na part d’aquest teixit industrial iempresarial català, que veu coml’Estat espanyol prioritza la granempresa i el madridcentrisme, al-hora que penalitza l’economia cata-lana amb un drenatge fiscal sag-nant, una inversió pressupostàriapersistentment deficitària respecteal que correspondria al seu pes enl’economia espanyola i la sensaciópermanent de fre a les potenciali-tats i el dinamisme de l’economiacatalana. Per això, la candidaturaguanyadora (Eines de País) es pro-posa anar més enllà en la promociódels diferents sectors econòmics,la protecció del seu teixit empresa-rial i l’atenció als interessos de l’em-presa petita i mitjana, actuant d’al-guna manera com una estructurad’estat al servei de les empreses il’economia del país.

El canvi a la Cambra hauria deservir també perquè la institució esreplantegi com es presenta, coms’explica i sobretot com connectaamb les inquietuds de les més detres-centes mil empreses que ensón membres. El vot electrònic haestat un avenç democràtic, que hapermès un nou rècord de participa-ció, però aquest hauria de ser no-més el primer pas per multiplicar el4% que han votat en aquestes elec-cions.

El canvia la Cambra

EDITORIAL

i una cosa sap fer Miquel Iceta,l’incombustible Miquel Iceta, ésadaptar-se als temps i sobreviu-

re. És afable, atent, un bon orador i, ésclar, un gran venedor. És capaç de do-nar lliçons de renovació als càrrecs delseu partit mentre ell hi està instal·latdes de sempre (“l’experiència és unavirtut”, diu d’ell mateix sense comple-xos), i és capaç de donar suport a Ru-balcaba, a Pedro Sánchez o a SusannaDíaz (i altra cop després a Sánchez), atots i amb la mateixa intensitat, senseque res li passi factura. Allà on algunshi veurien un comportament camaleò-nic, per allò dels canvis de color quanconvé, ell hi veu experiència. I és peraixò, diuen, i per fer un gest cap a Ca-talunya, que Sánchez vol que sigui elnou president del Senat espanyol. Nodeixa de ser curiós, però, que les pre-sumptes qualitats camaleòniques iadaptatives d’Iceta, la seva experièn-cia i el seu bon fer, siguin justament el

S “Com que nohan pogut dur elSenat a Catalunya–quina sort–, araduen un català apresidir-lo. Caram

que l’està fent encallar per arribar alcàrrec més alt que haurà ocupat maiun socialista català. La seva suposadacapacitat de diàleg, la que Sánchez livol premiar, és la que no ha fet servir.El PSOE va donar per fet que Icetapresidiria el Senat sense comunicar-ho, ai las, prèviament a ningú. Donantper fet que el Parlament li donaria elvistiplau. Coi de diàleg, Miquel. Diuenque Iceta té un bon perfil per ocupar el

càrrec. No ho dubto. Però ara que encomptes de dur el Senat a Catalunyael PSOE opta per col·locar-hi un cata-là, el que em pregunto és quin Iceta hitindrem. L’Iceta que dialoga (o que hosembla) o el que va aplaudir el 155?L’Iceta que el setembre del 2016 deia aSánchez cridant allò de “¡Pedro, líbra-nos de Rajoy y del PP!”, o l’Iceta que,un any després, l’octubre del 2017, esmanifestava pels carrers de Barcelonaal costat de Rivera, Arrimadas, Mont-serrat, Millo i García Albiol i s’hi feiaselfies? Diuen que Sánchez vol fer “ungest cap a Catalunya” posant Iceta alSenat. Amable, Sánchez. Com el diaque va voler fer-nos un gest i canviar elnom de l’aeroport. Serà un gest bri-llant com aquest? I, sobretot, quin Ice-ta hi veurem, si hi va, al Senat? Per-què Iceta, com els camaleons, ja hemvist que canvia de color en funció del’entorn. I al Senat, al Senat del 155, jasabem el pa que s’hi dona.

Camaleònic IcetaXevi Xirgo / xxirgo@elpuntavui.cat

A la tres

Les cares de la notícia

La 39a edició del Festival de Torroella de Montgrí,que dirigeix Montse Faura, posarà a dialogar elsmúsics d’avui amb els clàssics, en una intensaprogramació, del 2 al 22 d’agost. Torroella formaamb Vilabertran i Peralada el gran triangle empor-danès de la música clàssica. Un luxe assequible.

DIPUTADA AL CONGRÉS PER CS

Clàssics i músics d’avui

La cap de Ciutadans s’han acomiadat del Parla-ment per anar al Congrés, deixant el seu partit comel més votat el 21-D, però a l’oposició, incapaç depactar amb altres partits, de dialogar amb el governi deixant un rastre de crispació, mala educació ixous parlamentaris que no es trobarà a faltar.

-+=

-+=

Candidatura avaladaCarles Puigdemont

Rastre de crispacióInés Arrimadas

-+=

Montse Faura

La ridícula cursa de Cs i el PP per recórrer contra lacandidatura de Carles Puigdemont en les europeesva rebre el sospitós aval de la Junta Electoral Cen-tral, però ha estat desautoritzada pel Suprem, elContenciós i ara pel Constitucional. Puigdemont tédret a presentar-se i els ciutadans, dret a votar-lo.

PRESIDENT DE LA GENERALITAT A L’EXILI

DIRECTORA DEL FESTIVAL DE TORROELLA

De reüllAdela Genís

I leseuropees?

es properes eleccions europees estan destinades aaixecar una expectació mediàtica inusitada. Les

institucions de Brussel·les s’han vist sempre des de lallunyania i la participació se n’ha ressentit. Aquestavegada, però, hi ha diferents fronts oberts que dibuixendiferents escenaris que marcaran els passos de lapolítica europea dels pròxims anys. La participació delpresident Carles Puigdemont com a candidat és una deles notícies de la setmana i la campanya electoral que esprepara– amb gira europea que passarà per països com

Alemanya, Regne Unit i Eslovènia–promet.Si res no canvia fins al 26 demaig, el Regne Unit també haurà devotar en aquestes eleccions. Els dosgrans partits britànics, de moment,opten per no fer-se massa visiblesmentre que el nou partit Change UK– format per antics diputatsconservadors i laboristes– proposa

lluitar contra el Brexit encara que ara ja sigui tard. Per laseva banda, els contraris a formar part de la UnióEuropea seran encapçalats per l’incombustible NigelFarage. De fet, els partits antieuropeistes somienaconseguir un gran resultat per poder anar desvestintles institucions europees. La crisi econòmica ha estat unrevulsiu per a aquests partits d’extrema dreta iantiimigració. Són unes eleccions en què les campanyeselectorals i els resultats posteriors s’interpretaran enclau local però que tindran un gran pes al ParlamentEuropeu. Que comenci la campanya.

L

Protagonismeper aPuigdemont,el ‘Brexit’ i elspartitsantieuropeus

http://epa.cat/c/ruvhzw

Conseller delegat: Joan Vall i Clara.Direcció Comercial: Eva Negre i Maria Àngels Tau-lats (El Punt Avui), Eduard Villacé (Agències), JosepSánchez (L’Esportiu) i Elsa Romero. Webs i Siste-mes: Josep Madrenas (director), Joan Sarola (Siste-mes) i Ramon Buch (Disseny). Recursos Humans:Miquel Fuentes. Administració: Carme Bosch. Pro-ducció i Logística: Lluís Cama.

Accedeix alscontinguts del webEdita: Hermes Comunicacions SA

http://www.elpuntavui.cat972 18 64 00Güell, 68. 17005. Girona

Director: Xevi Xirgo i Teixidor. Vicedirectors: Emili Gispert i Toni Muñoz. Directors adjunts: Joan Rueda, Miquel Riera,Xevi Sala i Ferran Espada.Caps de secció: Toni Brosa (Opinió), Anna Serrano i Carles Sabaté (Nacional), Anna Puig i Jordi Nadal (Comarques Giro-nines), Pilar Esteban (Europa-Món), Jaume Vidal i Xavier Castillón (Cultura), Montse Martínez (Apunts), Pere Gorgoll (Ne-crològiques), Marcela Topor (Catalonia Today), Manel Lladó (Fotografia), Jordi Molins (Disseny), Quim Puigvert (Llengua),Jaume Batchellí (Producció) i Antoni Dalmau i David Brugué (Tancament).

Podràs gaudir per un dia delsavantatges del web amb aquestcodi QR o entrant a

EL PUNT AVUIDIVENDRES, 10 DE MAIG DEL 20194 | Punt de Vista |

1any

El Tribunal Constitucionalsuspèn la llei que permetia lainvestidura a distància horesdesprés que Rajoy hi vapresentar recurs.

10anys

20anys

Espanya és el segon estat de laUnió Europea que triga més apagar. Els ens locals deuenentre 30.000 i 40.000 milionsd’euros.

Jordi Pujol replica a José MariaAznar i el defineix com “el mésnacionalista” de tots. Tambél’acusa d’usar la carta magnacontra l’autogovern.

Abocats al pla D Morositat pública Relacions CiU-PPTal diacomavui fa...

“Som moltsels que volemrecuperar, ben aviat,la iniciativa,l’entusiasmei la il·lusió

iscursos, cartells, anuncis a la telei correus electorals. Canvis deguió i girs argumentals. Una pro-

posta de fa una dècada, un munt de soroll,una idea nova és com un tresor. Molts po-lítics parlant alhora i ciutadans intentantentendre els arguments. Números d’atu-rats, comparacions, estadístiques en grà-fics. Els jubilats i les pensions, que sem-pre són insignificants i alguns ho inten-ten justificar. A la cua d’Europa en ràn-quings d’interès. Els grups de Whatsappque s’animem, la hiperventilació de Twit-ter, aquell familiar que no sap quina pape-reta agafar. I després de les eleccions es-tatals, les europees i les municipals. Se-guim girant la roda. Hem guanyat, ja gua-nyarem, hem aguantat, cal canviar el capde llista. L’escó que balla, el ball habitual.Dies històrics, com si algun dia no ho fos.Eleccions decisives, mapes pintats de co-lors, alegria i cares de pomes agres. Ban-deres al vent. Programes especials. Hemd’aturar aquell partit, és el nostre mo-ment, no us quedeu a casa. Feu-nos con-fiança, mai més et votaré. Les promeses,el possibilisme. El vot ocult, el vot útil il’abstenció. Les enquestes a peu d’urna,

D les urnes plenes d’esperances, les espe-rances esperant temps millors.

I ELS POLÍTICS NO PARLEN de cultura, pen-sa la gent de cultura. I els polítics tenen laculpa de tot, diuen els que s’espolsen lapart de responsabilitat. I els polítics sónquasi tots corruptes, afirmen els més exa-gerats. I els polítics són uns apoltronats,asseguren d’altres. I els polítics estan lli-gats a la banca, als poders fàctics i no espot canviar res, només cosmètica, consi-deren els més antisistema. I els políticssón un reflex de la societat, argumentenels conformistes que es fan dir realistes. I

cal el poble al carrer per transformar lasocietat, cal una insurrecció, desobedièn-cia civil i impugnar el règim, cal mobilit-zació, paraula de revolucionaris. I cal totallò que mai hem sabut fer i ens agradariaaprendre en un tres i no res, pensen els il-lusos. I ens urgeix la solució, però tot arri-barà, coses més difícils han passat, cal te-nir (més) paciència, convindria la majo-ria entre contradiccions. I votar serveixde poc, però no votar encara és pitjor,pensen els desenganyats. I ens hi juguemel futur, diuen els més entusiastes.

TÒPICS, FRASES DE MANUAL, aquell para-digma que no acaba d’esmicolar-se. D’untemps i d’un país, canten els amants de lamúsica. I tot està per fer i l’única lluita quees perd és la que s’abandona, reciten elsmés poètics. Seguim en una espiral i nosabem com sortir-ne, fins que qualsevolnit surti el Sol. Som molts els que volemrecuperar, ben aviat, la iniciativa, l’entu-siasme i la il·lusió i mantenir intactes lesganes de viure el futur que farem que arri-bi. Sens dubte, volem abandonar l’enquis-tament i trobar una sortida que la majo-ria social vol i mereix.

Jordi Mayoral. Galerista

Trobar una sortidaTribuna

adono que ho faig una setmanarere l’altra, però el cas és que no

puc deixar d’escriure sobre el judici alslíders independentistes catalans. Potserperquè, de fet, hi és implícit un judici alsparticipants en el referèndum de l’1d’octubre. Per molt que n’hi hagi tantsque ho neguin, començant pel sistemajudicial, un mínim seguiment del procésho va corroborant. Aquests darrers dieshan testimoniat diverses persones que,convocades per advocats dels acusats,han parlat com a víctimes de la violènciapolicial exercida contra els votants delreferèndum. I és així que hem pogut ob-servar que, mentre els policies i guàr-dies civils van poder explicar amb totamena de detalls les cares d’odi que vanveure, els insults que van sentir i elscops que van rebre, aquests testimonishan sigut interromputs pel jutge ManuelMarchena, que a la vegada impedia queels advocats formulessin determinadespreguntes. L’actitud dels jutges, dels fis-cals, dels advocats de l’Estat reflectiauna certa incomoditat davant d’aques-tes persones i semblava que la seva me-ra presència els molestava.

Encara més. Sempre hi ha hagut unmoment en què han arribat les pregun-tes capcioses dels fiscals i dels advocatsde l’Estat. Preguntes que remarcavenque el referèndum era il·legal i que plan-tejaven a tals testimonis que havien rea-litzat un acte fora de la llei. Volien acor-ralar-los i cadascun va intentar defen-sar-se a la seva manera. En tot cas,aquestes preguntes duen implícita unaconsideració que, per part dels ques’atribueixen la legalitat, s’ha propagatdes del mateix 1 d’octubre en què vanfer-se visibles les imatges de les càrre-gues policials: aquells que van ser col-pejats (una violència que a la vegadas’ha intentat relativitzar i fins i tot negar)havien de saber a què s’exposaven per-què participaven en un acte il·legal, exer-cien una desobediència a l’autoritat ipràcticament cometien un delicte. Comho han fet, amb Felip VI al capdavant,jutges, polítics, tertulians i molts de ciu-tadans espanyols i també catalans, estractava els testimonis com a culpablesdel que havien fet i, per tant, mereixe-dors d’un càstig. No ha d’estranyar. Defet, en jutjats en què s’han presentat de-núncies pels cops rebuts, les víctimeshan sigut tractades com a culpables.

M’

Full de rutaImma Merino

Culpables

A jutges i fiscals semblavaque els molestava la merapresència de les víctimesde l’1-O

Félix Rodríguezde la Fuenteb Dedicat als creadors dementides en l’infame judicicontra l’autodeterminació delpaís. El text s’ha de llegir ambveu del naturalista i músicadel programa El hombre y laTierra:

“En la inmensa selva de as-falto los depredadores tumul-tuosos se disponen a acorralarla presa, confiscada en un edi-ficio custodiado por tips uip.Seres verdes imbuidos la es-coltan de la algarabía. No pue-de disimular el pertinaz miedopor el acoso. Es más, su terrorle hace saltar veloz de despa-cho en despacho, perdiendopor el camino el habeas cor-pus. Oye cantos, gritos, ruidos,salvas, voces. Ve binomios,colpistas, indicios, unidadesencapsuladas a lo lejos; tam-bién Tácito, tigresa Moneskine,el Puma y Platino dentro lacarpa. In situ, expectante, que-da subordinada por el pusés.

Retrotrayéndose, saturada,desconoce lo que le sucede.Jura por honor ante Dios. Sincomer, teme perder el contac-to visual y la noción del tiem-po. Rehúye el hostigamiento,amenazas, odio, insultos,abuelos, chichones e intimida-ción de la masa subversivaamurallada, parapetada en elpasillo. ¿Romper el cordón?No es pertinente. Como comi-sionada pide evacuar. Empa-pada de sudor, acurrucada enel sofá del atrio, tartamudean-do, habla por pinganillo paraconseguir volar. Negativo.Cumpliendo con acopio el de-ber del indicativo nada detienesu cometido de salir corriendode aquella jungla amarilla. Lle-va consigo la parte dispositivade las diligencias del operativoobjeto de pesquisas: actas,atestados, autos, causas, cor-reos, datos, expedientes, im-putaciones, informes, interlo-cutorias, notas, oficios, pautas,requerimientos, resoluciones.No puede con las evidencias. A

base de celo, casco y petate,asciende a los tejados esqui-vando vallas incautadas, co-nos, pelotas, sillas, motos, es-cupitajos, setas, cámaras,adoquines, falanges, charcosde fairy. Sirviéndose de una ci-zalla trepa por angostos mu-ros. Usa saco de dormir. Demadrugada a base de gran ar-dor, colgándose gracias al ar-nés, llega a un mar de madri-gueras a fin de evitar la turba,Paco logotipado y un tal Toni.”

En cap cas s’ha pretès bur-lar-se de ningú en particular.SALVADOR DOMÈNECHSant Quirze del Vallès (Vallès Occi-dental)

Quan pararem?

b Em pensava que desprésde destrossar bona part delnostre litoral, ja n’havienaprès, però sembla que no, is’ha obert la veda per acabarde destruir (en nom dels di-ners) el que queda.

Parlo, per dir algun lloc, de

Calella de Palafrugell, un llocque semblava que s’havia sal-vat una mica de la total des-trucció, i en particular del Ca-mí del Jardí Botànic, un pre-ciós camí forestal (com n’hihavia molts) que passa entre-mig de camps i boscos. Doncsara, a la zona del Golfet, hanagafat i allí on hi havia arbreshan plantat faroles (ni tan solsfanals); on hi ha terra pensenposar asfalt, que és molt boper al medi ambient i per a lasalut, i en el trosset de bosc,les alzines i els pins que que-den els arrencaran per plantarcases, i així a poc a poc anirandestrossant-ho tot.

Quan pararem? És queaquesta gent no ha sentit par-lar del canvi climàtic ni delmedi ambient?

Potser caldria declarar elsboscos i penya-segats patri-moni de la humanitat i prote-gir-los dels anomenats éssershumans.VICTÒRIA PIJUAN CIURÓBarcelona

Les cartes adreçades a la Bústia han de portar les dades personals dels seus autors: nom, cognoms, adreça, número de telèfon i número de carnet d’identitat o passaport. Així mateix, cal que no superin els mil caràcters d’extensió.El Punt Avui es reserva el dret de publicar-les i escurçar-les. No es publicaran cartes signades amb pseudònim o amb inicials. Els textos s’han d’adreçar a bustia-catalunya@elpuntavui.cat

El lector escriu

| Punt de Vista | 5EL PUNT AVUIDIVENDRES, 10 DE MAIG DEL 2019

SísifJordiSoler

escriptor gironíJoaquim Ruyra,

a qui Tomàs Garcésqualificava de mes-tre de la prosa cata-lana, va complir 80

anys el 27 de setembre del 1938.Dimecres vinent, 15 de maig, farà80 anys de la mort. Tot i que laguerra atuïa els ànims, la Institucióde les Lletres Catalanes va cele-brar el 80è aniversari d’aquell au-tor de narracions magistrals. Li de-dicaren una sessió al Palau Robert.Hi assistiren Carles Pi i Sunyer,conseller de Cultura, i alguns in-tel·lectuals. Ruyra es va vestir dejaqué, decisió coratjosa en una Ca-talunya amb escrúpols revolucio-naris. La premsa no es va ocuparde l’acte, tret de La Publicitat i deMeridià. A La Vanguardia només vasortir una nota “municipal” que de-ia: “Regidors d’ERC proposen po-sar el nom de Ruyra a un carrer.”Vuit mesos després Ruyra moria aBarcelona, lluny del Blanes on te-nia la casa pairal i de la Girona onhavia viscut fins que va iniciar lacarrera de dret. L’ocultació de laseva mort, sota el franquisme, vaser encara més punyent que la del1938. La Vanguardia va publicarl’única notícia de la mort d’aquellescriptor exemplar: una modestaesquela, en castellà, és clar, paga-da per la vídua i emplaçada en unracó de pàgina interior. Desolador.La dictadura esporgava qualsevolbrot de catalanitat. Però cal pre-guntar-nos si Ruyra hauria rebutmillor tracte en el cas de guanyarla guerra la República Espanyolapresidida pel Juan Negrín, que vaprohibir l’ús públic del català eninstal·lar-se amb els seus minis-tres i funcionaris a la Barcelonaprostrada.

L’

De set en setJosep Maria Casasús

Ruyra als 80

Gonzalo Boye, ADVOCAT DEFENSOR DE CARLES PUIGDEMONT

“Ja vam dir fa dies que ni Rivera ni Casado sabien de dret...Ara també ho diu el Constitucional”

La frase del dia

“Rússia noaccepta que el seuperímetre mínim deseguretat s’acosti ales seves fronteres.I, per això mateix,sempre ha sostingutque la revolució del’Euromaidan haestat, de fet, un copd’estat animat per laUnió Europea

a recent i aclaparadora victòriaelectoral de l’actor Volodímir Ze-lenski en les eleccions presiden-

cial d’Ucraïna ha tornat a posar sobrela taula el conflicte que aquest país téplantejat amb Rússia. Tot ve de lluny.Rússia mai ha acceptat de bon cor la in-dependència d’Ucraïna després de l’en-fonsament de la Unió Soviètica. Perquina raó? Rússia vol el control estra-tègic d’Ucraïna. Per entendre aquestapretensió –que Rússia portarà fins al fi-nal– s’ha de tenir present que el seu in-terès històric prioritari ha estat sem-pre garantir la seva seguretat. Els rus-sos han sofert reiterades invasions:dels mogols, dels polonesos, dels suecs,dels francesos i dels alemanys; és lògic,per tant, que cerquin la seguretat. Aixòexplica que l’emperadriu Caterina di-gués que “la millor manera de defensarles fronteres de Rússia és allunyar-les”;un objectiu que els dirigents russoshan tingut clar des d’Ivan el Terrible.En aquest context, l’arrengleramentoccidental al Caucas, la pèrdua de Polò-nia i les repúbliques bàltiques, i la inde-pendència d’Ucraïna han constituït unautèntic casus belli. Aquesta és l’últi-ma raó del conflicte a Ucraïna: Rússiano accepta que el seu perímetre mínimde seguretat s’acosti a les seves fronte-res. I, per això mateix, Rússia sempreha sostingut que la revolució de l’Euro-maidan ha estat, de fet, un cop d’estatanimat per la Unió Europea.

A AQUESTA PODEROSA RAÓ històrica s’hiha d’afegir, per entendre la posició rus-sa, que per Ucraïna passen totes les ru-tes d’accés de Rússia al mar Negre, alMediterrani i a Europa central. És unpassadís. I, així mateix, Ucraïna era unpuntal de l’economia soviètica. Ambtan sols el 2,7% del territori de l’URSS,albergava el 18% de la seva població iproduïa el 17% del seu PIB, tan sols persota de la mateixa Rússia. En els últimsanys de l’URSS, Ucraïna tenia el 60%

L del carbó del país i gran part del titani(vital per la producció d’acer); i, peracabar, a la feracitat del seu terreny esdevia més del 40% del valor de la pro-ducció agrícola soviètica.

LA GRAN IMPORTÀNCIA d’Ucraïna en lahistòria soviètica es reflectia en la cú-pula dirigent de la Unió. Nikita Khrus-xov i Leonid Bréjnev eren russos ori-ünds d’Ucraïna oriental, Konstantín

Txernenko era fill de kulaks ucraïnesosdeportats a Siberià, mentre que IuriAndrópov havia estat cap de la KGB aUcraïna. Però aquests fets no compor-taren cap consideració especial enversUcraïna. Ans al contrari, a Ucraïna sela tractà com una colònia: s’explotarenels seus recursos naturals i es va man-tenir el seu poble vigilat i sotmès a unprograma repressiu semblant a un ge-nocidi. No és estrany, doncs, que res-sorgís un fort nacionalisme ucraïnès alcompàs del debilitament del sistemacomunista i de la fragmentació sovièti-ca. Tant fou així que fins i tot no forenel nacionalistes, sinó els dirigents co-munistes, els qui van prendre la inicia-tiva d’independitzar-se. El 16 de juliolde 1990 el Soviet ucraïnès va votar lasobirania d’Ucraïna.

UNA CONSEQÜÈNCIA CABDAL d’aquestprocés fou la liquidació de tots el bénsde propietat pública, seguint la pautade privatitzacions vigent a l’Europa oc-cidental a aquella època, però sensegaudir de les institucions i normativesque regulaven aquest procés a l’Europaatlàntica. El resultat de tot plegat vaser la privatització en forma de clepto-cràcia que, en la seva versió més des-vergonyida, va posar en mans d’un re-duït nombre d’homes immensamentrics una gran part de la riquesa del país.Aquest fet, que provocà una corrupciósistèmica, ha marcat fins ara mateix eldestí d’Ucraïna i ha generat una partdel conflicte que pateix. I, si s’afegeix aaquest fet la divisió històrica del país–que en la seva part occidental és mésproeuropeu i en l’oriental, prorús– aixícom la permanent i renovada voluntatrussa de controlar estratègicamentUcraïna, tindrem perfectament dibui-xat el greu conflicte que assola al país.Que podrà fer Volodímir Zelenski enaquesta situació? Caldrà veure-ho.Fins ara tan sols ha recollit el vot decensura a tot l’establishment.

Juan-José López Burniol. Notari

El conflicte d’UcraïnaTribuna

EL PUNT AVUIDIVENDRES, 10 DE MAIG DEL 20196 |

La llista presentadaper l’ANC arrasai preveu dividir elperíode en dosmandats

JxCat reclamatenir un grupparlamentari propial Congrés delsDiputats

Negociacionsen marxa per ala presidènciad’Iceta

Les eleccions ala Cambra deBarcelona, peral sobiranismeNacional

Anit va començar la sego-na i tercera cursa electoralen què les forces indepen-dentistes buscaran reafir-mar la seva hegemonia alpaís per poder continuarperseverant en la interna-cionalització de la causacatalana. L’objectiu és se-guir ampliant la seva veu aEuropa perquè finalmentes reconegui el dret a l’au-todeterminació, però po-sant en relleu durant lacampanya l’anomalia de-mocràtica d’un estatmembre que té els seusprincipals caps de llista,Oriol Junqueras (ERC) iCarles Puigdemont(JxCat), empresonats i al’exili per les seves idees.

Coincidint amb la cele-bració del Dia d’Europa, esva confirmar que tant

Puigdemont, com ToniComín i Clara Ponsatí, po-dran ocupar els tres pri-mers llocs de la llista de lacandidatura de Lliures perEuropa, com ja va procla-mar ahir la Junta Electo-ral Central (JEC), desprésque el Tribunal Constitu-cional decidís ni tramitar

els recursos que Cs i el PPhavien interposat per se-guir insistint en la seva es-tratègia frustrada de ve-tar-los, i que de bon co-mençament havia tingutel suport de la JEC. Així,Junqueras i Puigdemonttornaran a competir, però

aquesta vegada a Europa,per veure qui sedueix mésl’independentisme. Els re-publicans venen d’una di-nàmica guanyadora des-prés d’imposar-se ambcontundència en les elec-cions espanyoles, però ja el2014 ERC ja va fer històriaen guanyar amb 594.000vots a Catalunya amb Jo-sep Maria Terricabras decandidat, trencant l’hege-

monia del PSC, només in-terrompuda el 1994 per lavictòria de CiU. El repte,presentant-se en coalicióamb EH Bildu i BNG ambel paraigua de la candida-tura Ara Repúbliques, se-rà si aconseguiran mobilit-zar i mantenir el milió devots que van aconseguir el28 d’abril passat en els co-micis espanyols, superarels dos eurodiputats i fer

visible la república catala-na que proclamen a Brus-sel·les, amb Junqueras re-collint l’acta de diputat. Elcandidat està pendent en-cara de saber si la JEC lipermet participar en cincactes electorals.

I a JxCat, que s’hi pre-senta en solitari desprésde no prosperar l’acord delPDeCAT amb el PNB perdesavinences estratègi-

ques un cop Puigdemontva decidir que seria el capde llista, ho fien tot a la ti-rada de la figura del presi-dent a l’exili entre l’electo-rat, i que espera poder tor-nar al país amb la immuni-tat que li donarà l’acta. Lesenquestes li donen de mo-ment aquesta possibilitatanant en solitari, i Puigde-mont farà campanya par-ticipant en diversos actes

INSISTIR · L’independentisme vol serhegemònic per internacionalitzar més lareivindicació de l’autodeterminació JEC ·El Constitucional ni tramita els recursosde Cs i el PP, i Puigdemont, Comín iPonsatí ja són designats candidats

26-M: persevera

Jordi AlemanyBARCELONA

L’economista liberalper excel·lència deCiutadans, Luis Ga-ricano, és el cap dellista de la candidatu-ra al Parlament Eu-ropeu. La formacióes presenta com elmés ferm defensordels valors i la unitatde la UE enfront delspopulismes i nacio-nalismes que, consi-deren, treballen pertrencar-la.

El PSC aspira a recu-perar bona part del’electorat que en leseuropees del 2014se li va escapar enpart perquè era elprimer cop que espresentaven als co-micis Podem i Ciuta-dans. Aleshores elPSC va caure al ter-cer lloc com a forçapolítica, que ara es-pera deixar enrere.

Superada la divisióde vot de fa cinc anysentre les llistesd’ICV i Podem, EnComú Podem hauriade tenir una millorposició per la con-fluència, però afron-ta el mateix proble-ma que ha tingutJaume Asens en lesgenerals: ERC i elPSC li prenen votútil.

Carles Puigdemontarrenca la campa-nya des de l’exiliamb “la candidaturamés unitària possi-ble” i dues victòriesjudicials sota elbraç, la de Schles-wig-Holstein i la dela JEC, que el va in-tentar apartar de lacontesa. Amb l’actaespera la immunitatper poder tornar.

Dolors Montserrat,mà dreta de PabloCasado i portaveudel PP al Congrésdurant l’anterior le-gislatura, mesurales seves forces enaquesta campanyadesprés que quedésrelegada el 28-A perCayetana Álvarez deToledo. Cal veureara si Montserratpodrà frenar la sag-nia del PP.

Des de Soto del Real,Oriol Junqueras espresenta el 26-Mcom a cap de llista ales seves segoneseleccions en un mes,amb aliances galle-gues i basques.L’acompanya la pa-rella de Raül Rome-va, Diana Riba. Con-fia a repetir la victò-ria de fa cinc anys, ila de fa dotze dies.

De victòriaen victòria

ERCPuigdemonto Puigdemont

JxCat PPAturarla sagnia

Defensors del’Europa liberal

CsComunsAtrapats entreERC i el PSC

PSCPugnar de nouper guanyar

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La JEC proclamacandidatsPuigdemont,Comín i Ponsatí

EL PUNT AVUIDIVENDRES, 10 DE MAIG DEL 2019 | Nacional | 7

Barcelona-MadridL’APUNT hi haurà el ple de constitució en què es preveu també

la presència, amb algun permís especial, dels diputatselectes presos. Si la política catalana fa dos anys gira-va al voltant de les institucions del país, ahir es va cer-tificar un canvi de cicle que en fa virar el focus i el fixasobre el Congrés, el Senat, el Suprem i la presó de So-to del Real. Al Parlament, buidorEmma Ansola

Dia de comiats ahir al Parlament per un motiu forçaparadoxal si parem compte que a les acaballes de l’an-terior legislatura en aquesta mateixa cambra es discu-tia i es legislava per fer efectiva la sobirania d’aquestainstitució. Ahir fins a vuit diputats de la cambra s’aco-miadaven per traslladar-se a Madrid, al Congrés, des-prés de guanyar escó el 28-A. A més, el pròxim dia 21

arreu d’Europa. Fallittambé l’enèsim intent dellista unitària, en quès’oferia a Junqueras en-capçalar la candidatura,Puigdemont va aconse-guir integrar a la candida-tura Comín (ERC) i Pon-satí (independent), defen-sors de la llista conjunta.Aquesta última, però,també tanca una llistaelectoral a Barcelona, però

no ho fa per JxCat, sinóper Barcelona és Capital,de Jordi Graupera.

Tot i el triomf en les dar-reres espanyoles delPSOE, i que els sondejostambé li són favorables enaquestes europees, el PSCha decidit mantenir el ma-teix candidat, Javi López,amb qui l’any 2014 va ob-tenir el retrocés històricen totes les demarcacions

més important en 30 anys,que va aguditzar la seva cri-si. El socialisme català s’ha-via imposat en tots els co-micis a Europa excepte els

de l’any 1994, i fa cinc anyses va quedar amb només uneurodiputat. Un altre cata-là, l’exministre d’Afers Ex-teriors, Unió Europea i Co-operació, Josep Borrell, se-rà el candidat del PSOE, enla llista en què López ocupael cinquè lloc.

Amb l’objectiu de can-viar Europa, Unides Po-dem farà coalició ambEn Comú Podem. El candi-

dat català serà ErnestUrtasun, que en les darre-res ho va fer per ICV enaliança amb IzquierdaUnida i que a Catalunya esva situar com a quarta for-ça, avançant el PP i gua-nyant un 115% de vots. Iprecisament en mansd’una catalana, de l’exmi-nistra Dolors Montserrat,deixa Pablo Casado l’intentde revertir les enquestes

per mantenir-se com a pri-mera força a l’Estat espa-nyol, on va aconseguir set-ze diputats. Però les dinà-miques indiquen el contra-ri, i a Catalunya podria con-firmar una altra desfetaelectoral. Per Cs, que va en-trar per primera vegadaamb dos eurodiputats (Ja-vier Nart i Joan Carles Gi-rauta) el 2014, encapçala lallista Luis Garicano. ■

r a Europa Si el 2015 ja va ser un any enquè es va produir la gran ato-mització als consistoris d’ar-reu de Catalunya, obligant afer pactes que després elmateix procés independen-tista es va encarregar detrencar, els comicis del pro-per 26 de maig poden acabarde confirmar aquesta ten-dència. A les grans ciutats delpaís s’obre avui oficialment,perquè ja fa mesos que hacomençat, una lluita aferris-sada per aconseguir les al-caldies. La més important ésa la capital, Barcelona, on lesenquestes donen resultatsmolt ajustats entre el co-muns, liderats de nou perAda Colau, i ERC, que estrenacandidat amb Ernest Mara-gall. Per als republicans leseleccions municipals són laprova de foc que ha de per-metre implantar la repúblicacatalana arreu del territori,començant per l’assalt a

l’Ajuntament de la capital.Els resultats del 28 d’abril

esperonen l’independentis-me, sobretot ERC, però JxCatvol mantenir l’hegemonia ar-reu del país. I els mateixos re-sultats també han fet revifarun PSC que vol recuperar po-der a la regió metropolitana imantenir alguns feus, comara Terrassa o Lleida, on hanvist perillar seriosament lesalcaldies en aquest últimmandat, i recuperar-ne d’al-tres, com podria ser el cas deSabadell. La fragmentacióals consistoris, que podriaser decisiva en municipiscom ara Badalona en la lluitaentre el PP de García Albiol iles formacions d’esquerres, oles incògnites obertes sobrela implantació de Vox o sobresi Cs podrà mantenir i millo-rar els resultats del 2015, dei-xen un panorama molt obert iincert en aquests comicis pertenir el poder als municipis.

Els cartells dels principals partits polítics que espresenten a les eleccions del dia 26 de maig ■ EL PUNT AVUI

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Municipals disputades a grans ciutats

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Puigdemont iJunquerascompetiran pel votindependentista

1720

73-1

2091

58Q

EL PUNT AVUIDIVENDRES, 10 DE MAIG DEL 20198 | Nacional |

1550

46-1

2095

04Q

1550

40-1

2095

69Q

uSi l’independentisme vo-lia examinar què farà l’Es-tat espanyol si té alhora unpres polític i un exiliat elec-tes com a eurodiputats, elCIS preveu que l’stress testa les garanties constitucio-nals es farà realitat. Se-gons el baròmetre previ ala cita electoral del 26 demaig, Oriol Junqueras(Ara Repúbliques) supera-ria Carles Puigdemont(JxCat) en les europeesper tres escons a un, i totsdos guanyarien l’escó d’eu-rodiputat, així que el Tri-bunal Suprem haurà de de-cidir si permet que el líderd’ERC surti de l’Estat per

acudir a la sessió inauguraldel Parlament Europeuigual que preveu que vagi alCongrés el 21 de maig.

Com que són eleccions

de circumscripció única, elCIS no inclou el resultat deles europees a Catalunya.En l’àmbit estatal, el PSOEde Josep Borrell seria el

més votat (18,7% i 17-18escons), seguit del PP deDolors Montserrat (caufins al 9,6% i tindria entre11 o 12 escons). Cs salta de

2 a 8 o 9 escons (5,5%), llu-ny del sorpasso al PP. Aldarrere hi ha Unides Po-dem (7% i 8 escons) i Voxhi irrompria amb 4 o 5 eu-rodiputats (2,6%).

En l’àmbit municipal deBarcelona, el CIS hi veu unfrec a frec per una dècimaentre Ada Colau (23% delsvots i 10 o 11 regidors) i Er-nest Maragall (22,9% i 9 o11). El PSC de Jaume Coll-boni és la tercera força amb6-7 escons (12,9%) i JxCatcauria al quart lloc amb 5-7regidors (en perd de 2 a 4) iun 11,2% dels vots. La can-didatura de Manuel Vallsquedaria amb 5 o 6 escons(11,9%) que deixarien l’ex-primer ministre francèssense alcaldia. ■

David PortabellaMADRID

Junqueras i Puigdemonttindrien acta d’eurodiputata El CIS preveu el triomf del líder d’ERC sobre el de JxCat el 26-M per tres escons a un a La justíciahauria de decidir si permet al republicà anar a l’eurocambra a Colau i Maragall empaten a Barcelona

Junqueras portaria Ara Repúbliques a ser la llista més votada de l’independentisme ■ ACN

El conseller d’Acció Exte-rior, Alfred Bosch, va en-viar ahir una carta a l’en-cara ministre Josep Bor-rell per exigir a l’executiude Pedro Sánchez que posifi al vot pregat i faci un pasendavant cap al vot elec-trònic. “El govern espa-nyol està fent un sabotat-ge electoral amb el vot ex-terior”, va denunciarBosch des del Parla-ment. El 28-A, els catalansresidents a l’estranger quevan votar no van arribar aun 8%, una xifra “rècordper exigua”. “Es podia par-ticipar amb més facilitat ies participava molt mésals anys vuitanta que ara”,va lamentar. Els delegatsdel govern a l’exterior hananat a les ambaixades res-pectives per presentar lamateixa queixa. ■

Bosch exigeixper carta aBorrell la fidel vot pregat

E. BellaBARCELONA

EL PUNT AVUIDIVENDRES, 10 DE MAIG DEL 201910 | Nacional |

1331

33-1

2096

93Q

Junts per Catalunya haaprofitat la petició del PSCde substituir José Montillaper Miquel Iceta i la vota-ció que aquest tràmit re-quereix a la cambra cata-lana per posar sobre la tau-la la negociació per obtenirgrup propi al Congrés. Laformació no va obtenir niprou diputats ni el 15% devots a cada demarcació ca-talana, per la qual cosa lical una interpretació méslaxa del reglament perquèla mesa, que presidirà elPSOE, li atorgui el grup.

En aquestes negocia-cions estaven quan va arri-bar la petició d’Iceta peraccedir a la presidènciadel Senat que li ha ofertPedro Sànchez. Però men-tre els socialistes ahirapel·laven a la cortesiaparlamentària que haexistit sempre a la cambracatalana per substituir di-putats de designació auto-nòmica, JxCat i ERC in-tenten guanyar temps pera les reivindicacions inde-pendentistes, en les qualstambé entra la situaciódels diputats electes queestan en presó preventiva.

Finalment, el ple de de-signació s’ha traslladat aldia 16 i fins llavors fontsdel grup asseguraven ques’està negociant perquè lasituació política es prou

excepcional per no actuard’acord amb els paràme-tres que fins ara eren habi-tuals. Tanmateix, Iceta varebutjar ahir “mercade-jar” amb els independen-tistes per aconseguir unvot a favor i va assenyalarl’oportunitat que significaper a Catalunya que el pre-sident del Senat sigui undiputat del Parlament.“Faríem un flac favor a lainstitució catalana”, va la-mentar el socialista, queahir finalment va optarper trencar el silenci da-

vant el fre de JxCat i ERC ala seva designació. De mo-ment, s’ha acordat una da-ta per al ple, però no s’hadonat a conèixer el sentitdel vot de les formacionscatalanes. Els Comuns síque ja han expressat el seuvot favorable a Iceta, men-tre que Ciutadans, tot i nofer-ne esment, també tésobre la taula la substitu-ció del vicepresident se-gon a la mesa del Parla-ment i diputat de Cs, Jo-sep Maria Espejo-Saave-dra, per un altre parla-

mentari del grup, un pro-cés que també requereixuna votació a l’hemiciclede la cambra catalana.

Reformar el SenatEn les primeres declara-cions després de conèixer-se la proposta de Sánchez,un Iceta molt prudent vaexplicar ahir que el seu ob-jectiu, si aconsegueix lide-rar la cambra alta, és con-vertir el Senat en la cam-bra territorial que van pre-veure els constituents pe-rò que no ha arribat a ser

mai i, al mateix temps,ajudar a una solució políti-ca per al conflicte català.

Iceta deixa clar queaquesta és la seva aspira-ció però que no vol “posar-se a fer dibuixos” sobreaquest horitzó perquè, enprimer lloc, cal referponts de diàleg malmesostant a Catalunya com aEspanya i que la seva fun-ció principal com a futurpresident del Senat hau-ria de ser “impulsar, afa-vorir i trenar acords”. Ai-xò sí, el líder socialista

considera que hi ha unconsens acadèmic enquè, si hi ha una peça del’arquitectura institucio-nal de l’Estat que cal revi-sar, aquesta és el Senat:“Es va preveure que fosuna cambra territorialperò, en aquell moment,ni tan sols se sabia quan-tes autonomies hi hau-ria.” El canvi del Senat, re-corda, requerirà una re-forma constitucional quehaurà de tenir el suport,almenys, de tres cinque-nes parts de la cambra irequerirà un esforç de dià-leg “per al qual hem d’es-tar preparats”.

En aquesta línia, Icetaentén que “Sánchez sapquè està proposant i a qui”quan tria “el primer secre-tari del PSC en aquestsmoments”, tot i recordarque la representació delSenat la tenen 266 sena-dors, diversos grups i elsrepresentants dels parla-ments autonòmics: “En-tre tots hauríem de crearles condicions per a unareforma. Jo ho intentarési sóc elegit president.”

Però, amb la situaciócreada al Parlament pelnomenament d’Iceta, el lí-der del PSC va dedicar aaquest afer la major partde la seva intervenciód’ahir. Va recordar que ésel grup parlamentari afec-tat qui tria el substitut delsenador sortint –enaquest cas Iceta i Monti-lla– i que aquest procedi-ment no s’ha qüestionatmai fins ara: “Seria ungreu error que el Parla-ment deixés passar l’opor-tunitat que un català pre-sideixi el Senat. No vol-dria que el Parlament en-trés en la categoria de lesinstitucions que mai noperden l’oportunitat dedeixar perdre una oportu-nitat.” ■

JxCat aprofita l’afer Icetaper negociar el grup propi

E.Ansola / X.MiróBARCELONA

a Posa sobre la taula les seves reivindicacions i el PSC apel·la a la cortesia parlamentària persubstituir el seu senador a Iceta aspira a reformar el Senat per fer-lo territorial

Miquel Iceta, líder del PSC, va comparèixer ahir al Parlament per informar de la proposta que presideixi el Senat ■ EFE

EL PUNT AVUIDIVENDRES, 10 DE MAIG DEL 201912 | Nacional |

1136

09-1

2099

28L

8444

98-1

1985

04Q

Un agent de la policia espa-nyola jubilat, NemesioFuentes, va desmentirahir agents de la GuàrdiaCivil, en el judici al Su-prem, i va assegurar quevan ser aquests i no pas elsciutadans els que van pe-gar als concentrats a laporta de l’institut Quercus,de Sant Joan de Vilatorra-da per votar en el referèn-dum de l’1-O. Una desenade ciutadans també vandeclarar ahir que van col-laborar perquè tothom po-gués votar al seu municipi.

“Em vaig oferir volunta-ri per presidir una mesa devotació a l’institut Quer-cus. Quan va arribar laGuàrdia Civil vam aturar lavotació. No van dir res i vancomençar a trencar la por-ta. Si ens ho haguessin pre-guntat, els hauríem dit quela porta s’obre cap en fo-ra...Van pegar a la gent,com als meus dos fills”, de-tallava Fuentes al penalis-ta Jordi Pina, que l’haviaproposat. El fiscal JaimeMoreno, molest amb el re-lat, li va preguntar per l’es-cena en què un agent cau ialhora es veu una cadiraque el toca. “Jo estava allà

mateix, i l’agent cau solamb els vidres trencats i lacadira el toca després.”Moreno, empipat del tot, liva etzibar: “Llavors, l’a-gent va caure sol?”, pre-gunta que no va fer arron-sar el testimoni.

La majoria de votantsque han desfilat aquestasetmana pel judici han ha-gut de respondre per quèvan anar a votar en un refe-rèndum suspès. Els funcio-naris, de manera inquisito-rial, també han prohibit aalguns testimonis l’accióde donar la mà als presospolítics, asseguts a la ban-queta dels acusats. ■

a Indica que un agent va caure sol i no per una cadira llançadaa Prohibeixen als testimonis saludar els presos polítics

Un policia jubilatsosté que la GuàrdiaCivil pegava en l’1-O

Mayte PiulachsBARCELONA Nemesio Fuentes, policia jubilat, que va declarar com a votant de l’1-O, ahir al Suprem ■ EPA

Jurar i recollir l’acta de dipu-tats al Congrés i al Senat em-manillats. És gairebé el queproposa la fiscalia al TribunalSuprem, al qual demana quedesestimi la petició de lliber-tat provisional dels tres pre-sos polítics de JxCat, JordiSànchez, Jordi Turull i JosepRull, i dels dos d’ERC, OriolJunqueras i Raül Romeva (se-nador), per poder assistir a lasessió de les cambres del 21

de maig vinent.En un escrit, comunicat

ahir, la fiscalia sosté que “esmanté el risc de fugida” entots cinc casos i encara més–precisa– ara, en què el judiciestà en la recta final, i que lafugida d’algun d’ells provoca-ria tornar a repetir la vista desdel seu inici, com marca la llei.La fiscalia també afirma queno cal que el Suprem demanil’autorització (el conegut su-

plicatori) al Congrés i al Se-nat per continuar el judicicontra ells perquè, segonsl’article de la Constitució i lanormativa del Congrés i de lallei d’enjudiciament criminalal qual apel·la la seva defensa,el penalista Jordi Pina, no re-cullen la protecció dels dipu-tats en la fase del judici o re-cursos de la sentència, no-més pel fet de ser detingut,inculpat o processat.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La fiscalia, contra la llibertat dels presos que són diputats

EL PUNT AVUIDIVENDRES, 10 DE MAIG DEL 201914 | Nacional |

Joan PuntíFIGUERES

n 47,8% dels ciutadans de Figue-res estan en risc de pobresa od’exclusió social. Aquesta és unarealitat assumida al llarg del dar-

rer mandat per la classe política, que araha de saber traduir en propostes revita-litzadores per a la ciutat i els seus habi-tants en vista als pròxims quatre anys.La classe política figuerenca està en cam-panya fa gairebé un any, des del mateixmoment en què l’alcaldessa Marta Felip(PDeCAT) va revelar que marxava al De-partament d’Empresa i Coneixement perexercir-hi de secretària general. A Figue-res, la batussa política del mandat queara es tanca es va activar el gener del2017, quan Marta Felip va expulsar elstres regidors socialistes i, com a conse-qüència de la presa de decisió uniperso-nal de l’expulsió, els dos regidors ex-Unióvan fugir del govern deixant-la gestio-nant amb cinc regidors (en un ple de 21).L’oposició, pensant cadascú en si mateix,lluny de fer un front comú, va fer un pasenrere i va deixar fer. El govern de Felip,en els últims mesos de mandat, va vita-minar la queixa dels contraris en allargarsis mesos el relleu, quan el regidor Crua-nyes va reivindicar el dret a ser alcaldefins al final de mandat. Masquef, des delnovembre, quan va prendre possessió, vaapostar, d’una banda, per canviar les for-mes –un dels grans retrets universals aFelip– i enfortir-se recuperant els dos re-gidors ex-Unió, de l’altra, i així escenifi-car la voluntat de ser dur i implacable entemes de seguretat i civisme. Mentres-tant, l’oposició, a la seva.

Aquest és el context recent de les elec-cions que ara es plantegen, comicis quetenen també un context més llunyà quecal no oblidar: CiU guanyava les eleccionsdel 2015, obtenint set regidors, un resul-tat amb sabor amarg perquè venia de lamajoria absoluta de Santi Vila (12).Aquell afebliment de qui governa va pro-vocar allò que més temen: la fragmenta-ció. Ara mateix, els que aspiren a gover-nar tenen com a principal objectiu com-

U

batre-la. Fet i debatut, qui més qui menyssap que la Figueres del pròxim mandatserà fruit dels pactes i, en aquest sentit,tothom sap qui és el rival a batre.

Durant el darrer mandat han passatmoltes coses al país, i a Figueres també.Els resultats de les eleccions al Parla-ment de Catalunya del 21 de desembredel 2017 van esdevenir un crit d’alertaper a les formacions nacionalistes localsen veure que Ciutadans (la sisena força

en les eleccions municipals del 2015) ha-via guanyat a Figueres. Les eleccions ge-nerals de tot just fa un mes, però, vancanviar la tendència, perquè tant ERCcom el PSC en sortien enfortits. Ja se sapque la tipologia d’uns i altres comicis te-nen poc a veure, però les tendències mar-quen l’estat psicològic del corredor a lasortida. La brutícia a la ciutat, la segure-tat i l’incivisme seran els temes estel·lars,més enllà de propostes més o menys ori-ginals, d’uns i altres. El POUM, el nou pa-velló, el turisme i la promoció econòmicatambé es posaran sobre la taula.

El candidat de Junts x Figueres, JordiMasquef, ha fet una renovació gairebécompleta a la llista. Ha injectat joventut iha canviat el perfil dels més elegibles. Ag-nès Lladó (ERC) debuta com a alcaldable.Probablement és qui té, com Junts x Fi-gueres, l’expectativa més alta. Lladómanté l’aspiració de continuar el creixe-ment que ja es va apuntar (en nombre devots) i ara poder-lo traduir en creixementde nombre d’actes.

Pere Casellas, l’alcaldable més veteràdels que es presenten, és dels que han fetpocs canvis. Les seves perspectives sónaltes. Ha mantingut en les primeres po-sicions els dos regidors que l’acompa-nyen i ha fitxat una exregidora de CiU,en l’època de Santi Vila: Sònia Trilla. Elssocialistes aspiren a tornar a estar en elgovern. La via del paper de col·laboradornecessari és previsible. Ara tenen tresedils, dels cinc que van tenir l’any 2007.La CUP concorre als comicis amb Com-promís d’Esquerres x Figueres; MES,Som Alternativa i La Forja. El seu candi-

dat, José Castellón, ha estat escollit per unprocés de primàries, i debuta com a cap dellista. Mediador de la comunitat gitana,presideix l’associació de veïns del barri gi-tano i coneix a fons un dels sectors méscomplicats de la ciutat. La formació volcapgirar les maneres de fer dels políticstradicionals.

Qui repeteix és també el candidat deCiutadans, Héctor Amelló, que manté elseu número 2: Toni Pérez. La llista taronjabuscarà l’electorat tradicional del PP, for-mació que en els comicis del 2011 era lasegona força de la ciutat. Amelló es veu ca-paç d’estar al govern. Olmedo, la candida-ta del PP, que repeteix, ha deixat fora deles llistes Diego Borrego, el seu segon, ambqui no s’entenia. Amb Anna Bernal de nú-mero 2, l’objectiu és resistir, després delspèssims resultats recents.

Es presenten fins a deu llistes. A més deles que tenen actualment representació,hi ha dues plataformes veïnals. Una, Can-viem Figueres, encapçalada per XavierAmiel, un moviment des de la seva funda-ció impulsat per un antic exregidor del Fò-rum, plataforma que va tenir un paperclau en la Figueres de Lorca i Armangué.L’altra, encapçalada per Francisco Pane-que (Veïns Figueres-FIc), que aglutina elsector veïnal indignat. Completen Aixe-quem Figueres-Primàries i Vox, amb Va-nessa Rísquez com a cap de llista. ■

LA VARIETAT · Fins a deucandidatures es presentena la capital de l’Alt Empordà,on la classe política haassumit que el 47,8% de lapoblació està en risc depobresa o d’exclusió social LES SUMES · Anàlisisdiverses apunten quel’alcalde sortirà dels pactes

Figueres, la lluita contral’incivisme i la fragmentació

Figueres està bruta, fruit de l’incivisme i d’un contracte de recollida caducat i prorrogat ■ JOAN PUNTÍ

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La brutícia a la ciutat, laseguretat, l’incivisme, elPOUM i el nou pavellósemblen els temes estel·lars

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les tendències dels darrerscomicis marquen el camí ipoden predisposar en unsentit o altre els candidats

| Nacional | 15EL PUNT AVUIDIVENDRES, 10 DE MAIG DEL 2019

2011 2015

21R E G I D O R S

CiU12

PP3

PSC-PM2

CExF-E1

CExF1

21R E G I D O R S

Cs2

CiU7

ERC-MESxF-AM3

CUP-PA3

PSC-CP3

PP2

ICV-E1

CUP-PA1

ERC-AM2

JORDI MASQUEFJUNTS X FIGUERESTé 39 anys. És llicenciat endret per la Universitat deGirona i màster en asses-soria i gestió tributària perEsade. Ha exercit d’advo-cat, d’assessor fiscal i coma docent a Esade. És alcal-de de Figueres des del 14de novembre del 2018,quan va substituir MartaFelip. Era regidor des del’any 2012.

JOSÉ CASTELLÓNGUANYEM FIGUERES-AMTé 48 anys i és mediadorcívic comunitari a l’Asso-ciació per a la Recerca il’Acció social Vincle. És ac-tivista veïnal del barri deSant Joan i delegat de laFederació d’AssociacionsGitanes de Catalunya (FA-GIC). Escollit per primà-ries. A Guanyem hi con-flueixen CUP, MES, CExF,La Forja i Som Alternativa.

AGNÈS LLADÓERCTé 40 anys. És la portaveud’ERC a l’Ajuntament desdel 2015, quan va prendre elrelleu a Albert Testart, queva renunciar, i va encapçalaruna llista per primer cop. Re-gidora i consellera comarcaldes del 2015. Té estudis endret i recursos humans i tre-balla d’assistent de direccióde màrqueting en una em-presa de serveis.

Els protagonistes

M.A. OLMEDOPPTé 61 anys. Aquesta és latercera vegada que aspiraa l’alcaldia de Figueres. Éssecretària de l’àrea de polí-tica social i família del PPCde Girona des del 2012. El21-D del 2017 va encapça-lar la llista per Girona alParlament. El mes passataspirava a ser senadora,però no se’n va sortir. Por-taveu del grup municipaldel PP des del 2011

HÉCTOR AMELLÓCSTé 42 anys. És llicenciat enbelles arts, en ciències po-lítiques i sociologia, tècnicsuperior de fotografia ar-tística i màster en comuni-cació, cultura, societat ipolítica. Portaveu de Cs al’Ajuntament des del 2015.Diputat al Parlament desdel 21-D del 2017. Ha en-capçalat la llista al Con-grés, sense èxit, en leseleccions del 28-A.

PERE CASELLASPSC-CPTé 48 anys. Advocat. Màs-ter en fiscalitat. Regidordes del 2003. Ha estat enel govern amb Santi Vila iMarta Felip. És vicepresi-dent del Consell Comarcalde l’Alt Empordà des del2015 i va iniciar la cursaper encapçalar els socialis-tes catalans el 2014, peròno va obtenir prou avals.És el regidor més veteràdel ple actual.

Els protagonistes

Àrea de Territori i SostenibilitatServei Jurídico-administratiuExt. 37447

ANUNCIL’Il·lm. Sr. President delegat de l’Àrea de Territori i Sostenibilitat de la Diputació de Barcelona, en ús de les facultats delegades de conformitat amb l’a-partat 4.2.1 c) de la Refosa 1/2018, sobre nomenaments i delegació de competències i atribucions dels òrgans de la Diputació de Barcelona, dife-rents del Ple, aprovada pel Decret de la Presidència núm. 7048/18, de data 9 de juliol de 2018, publicat en el BOPB d’11 de juliol de 2018, quant a lescompetències de la Presidència delegada de l’Àrea de Territori i Sostenibilitat, relatives a l’expropiació forçosa, contingudes en la Llei d’expropiacióforçosa de 16 de desembre de 1954, i al Reglament de la Llei d’expropiació forçosa, aprovat pel Decret de 26 d’abril de 1957, i la resta de legislacióreguladora de l’expropiació forçosa, ha dictat la resolució següent amb data 23 d’abril de 2019 (D4987/19):

(...)

Primer. MODIFICAR la relació de béns i drets afectats per les obres del Projecte constructiu “Eixamplament i millora de corbes de la carretera BV-2153 del PK 0+000 al 1+100. TT MM Font-rubí, Torrelavit, El Pla del Penedès”, d’acord amb la fonamentació que figura a la part expositiva de lapresent resolució.

RELACIÓ DE BÉNS I DRETS AFECTATS MODIFICADA

Segon. NOTIFICAR la present resolució a tots els propietaris i titulars dels béns i drets objecte d’expropiació que figuren en la relació de béns i drets,així com a l’Ajuntament de Font-rubí, a l’Ajuntament de Torrelavit i a l’Ajuntament del Pla del Penedès.

Tercer. PUBLICAR aquesta resolució, fent-ne exposició pública per un període de quinze dies hàbils, comptats des de l’endemà de la data de publica-ció de l’anunci corresponent en el Butlletí Oficial de la Província (BOPB).

(...)

Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es podrà interposar recurs contenciós administratiu davant el Jutjat Contenciós Adminis-tratiu de Barcelona, en el termini de dos mesos comptats des del dia següent al de la seva publicació.

Alternativament i de forma potestativa, es pot interposar recurs de reposició davant el mateix òrgan que l’ha dictat, en el termini d’un mes comptat desdel dia següent al de la seva publicació.

Francesc Bartoll Huerta

El secretari delegat

Barcelona, 24 d’abril de 2019

DADES AFECTATS DADES CADASTRALS SUPERFÍCIES AFECTADES m2

FINC TITULAR NATURALESA POLÍGON PARCEL·LA SUBPARCEL·LA MUNICIPI SUP. SUP. SERVIT. SUP. OCUP. CLASSIF.EXPROP. PAS TEMP. URBANÍST.

VIALS (M2) SUBT. (M2) SERV. (M2)1 Jaime Valero Feliu Rústica 9 1 _ FONT-RUBÍ 164,59 0,00 0,00 SNU Agrari2 Jaime Valero Feliu Rústica 9 2 b FONT-RUBÍ 332,52 0,00 0,00 SNU Agrari5 Joaquim Tarrida Juvé Rústica 9 3 _ FONT-RUBÍ 313,94 0,00 0,00 SNU Agrari6 Jaime Valero Feliu Rústica 9 4 _ FONT-RUBÍ 465,54 0,00 0,00 SNU Agrari7 Nadal de la Boadella SL Rústica 27 6 a TORRELAVIT 514,44 0,00 0,00 SNU Agrari9 Antoni Miquel

Montserrat ParelladaMontserrat Parellada Ventura Rústica 9 5 _ FONT-RUBÍ 544,84 0,00 0,00 SNU Agrari

10 Nadal de la Boadella SL Rústica 26 17 c TORRELAVIT 209,08 0,00 0,00 SNU Agrari11 José Catasús Torres Rústica 26 21 _ TORRELAVIT 284,02 0,00 0,00 SNU Agrari

c12 Jaime Valero Feliu Rústica 9 7 d FONT-RUBÍ 1339,99 0,00 0,00 SNU Agrari

e13 Pilar Carné Tió

(Hereus de) Rústica 26 13 _ TORRELAVIT 714,49 0,00 0,00 SNU Agrari14 Joaquim Tarrida Juvé Rústica 9 8 a FONT-RUBÍ 660,12 0,00 0,00 SNU Agrari

b17 Juana Alemany Minvielle Rústica 9 9 _ FONT-RUBÍ 295,03 0,00 0,00 SNU Agrari19 Parato SL Rústica 26 8 _ TORRELAVIT 3386,34 0,00 0,00 SNU Agrari21 Construccions Pla

del Penedès Banco Bilbao Vizcaya Argentaria SA Rústica 22630 1 _ EL PLA PENEDÈS 262,98 0,00 0,00 SNU Agrari

DADES AFECTATS DADES CADASTRALS SUPERFÍCIES AFECTADES m2

FINC TITULAR NATURALESA POLÍGON PARCEL·LA SUP. SUP. CESSIÓ SUP. OCUP. CLASSIF.CESSIÓ SERV. TEMPOR. URBANÍST.

VIALS (M2) PAS (M2) AUTORITZAC. (M2)3 Ajuntament de Font-rubí Rústica 9 9008 0,27 0,00 0,00 SNU Agrari4 Ajuntament de Torrelavit Rústica 27 9003 77,97 0,00 0,00 SNU Agrari8 Ajuntament de Torrelavit Rústica 26 9010 35,19 0,00 0,00 SNU Agrari15 Ajuntament de Torrelavit Rústica 26 9009 9,58 0,00 0,00 SNU Agrari16 Ajuntament de Font-rubí Rústica 9 9002 274,22 0,00 0,00 SNU Agrari18 Ajuntament del Pla del Penedès Urbana 20603 1 0,30 0,00 0,00 Urbà20 Agència Catalana de l’Aigua Rústica 26 9006 510,79 0,00 0,00 SNU Agrari22 Ajuntament del Pla del Penedès Rústica 22630 2 159,13 0,00 586,47 SNU Agrari23 Ajuntament del Pla del Penedès Rústica __ __ 576,76 0,00 0,00 SNU Agrari

1190

01-1

2102

66Q

SANT CUGAT DIR, S.A.Es convoca Junta General Ordinària iExtraordinària d’Accionistes, a celebrar-seen el carrer d’Indústria, 90-92, entl. deBarcelona, el dia 13 de juny de 2019, a les13.00 hores, en primera convocatòria, i eldia següent, en els mateixos lloc i hora, ensegona convocatòria, d’acord amb elsegüent ordre del dia:1) Examen i aprovació, si escau, delsComptes Anuals; aplicació del resultat;aprovació de la gestió social, tot referit al’exercici de 2018.2) Fixació de la retribució del’Administrador.3) Ratificació de l’acord sobreautocontractació entre societats del Grup.4) Delegació de facultats.Es fa constar el dret dels accionistes aexaminar, en el domicili social, elsdocuments que han de ser objected’aprovació, si escau, i el de demanarl’entrega o el lliurament gratuït d’aquestsdocuments.Barcelona, 3 de maig de 2019.L’Administrador únic, “DIAGONAL 3.000,S.L.”, representat per Ramón CanelaPiqué.

158345-1210111L

1352

04-1

2102

93L

Ajuntamentd’Olesa de Montserrat

ANUNCI

En compliment del que disposa l’article

49 de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, regula-

dora de les bases del règim local, s’anun-

cia que l’Ajuntament d’Olesa de Montser-

rat, en sessió Ordinària del Ple, celebra-

da el dia 25 d’abril de 2019, ha aprovat

inicialment amb el quòrum legalment exi-

gible, entre d’altres, el Reglament orgànic

municipal de l’Ajuntament d’Olesa de

Montserrat, expedient 2019/1306, el qual

es sotmet a informació pública i audièn-

cia dels interessats per un termini de

trenta dies, perquè aquests puguin exa-

minar l’expedient i formular-hi les recla-

macions i suggeriments que estimin perti-

nents. En cas de no presentar-se recla-

macions o suggeriments en l’esmentat

termini, es considerarà aprovat definitiva-

ment sense necessitat d’acord exprés pel

Ple.

L’expedient es pot consultar a la seu

electrònica de l’Ajuntament d’Olesa de

Montserrat, seguint l’enllaç:

https://www.olesademontserrat.cat/seu-

electronica/anuncis-edictes.htm

Olesa de Montserrat, 29 d’abril de 2019

L’alcaldessa,

Pilar Puimedon Monclús850386-1209946L

Ajuntament deVallirana

ANUNCI

Aprovades inicialment, per Acord de Ple dedata 30 d’abril de 2019, les Bases particu-lars reguladores dels ajuts econòmics per afamílies monoparentals que estiguin grava-des per l’impost sobre béns immobles.

De conformitat amb el Decret 179/1995, de13 de juny, pel qual s’aprova el Reglamentd’obres, activitats i serveis dels ens locals(ROAS), sotmetre l’acord d’aprovació, junta-ment amb les Bases particulars reguladoresdels ajuts econòmics per a famílies monopa-rentals que estiguin gravades per l’impostsobre béns immobles, a informació públicamitjançant anunci que es publicarà al BOP,al DOGC, en un dels mitjans de comunicacióescrita diària i en el tauler d’anuncis de laCorporació, per un termini de trenta dies,perquè els interessats puguin examinar l’ex-pedient i formular-hi les reclamacions i sug-geriments que estimin pertinents. En cas deno presentar-se reclamacions o suggeri-ments en l’esmentat termini, es consideraràaprovat definitivament sense necessitat d’a-cord exprés pel Ple.

Podeu consultar el text complet de les basesal BOP i al DOGC publicats en data10/05/2019.

Així mateix, estarà a disposició dels interes-sats a la seu electrònica d’aquest Ajunta-ment (adreça https://www.vallirana.cat) i al’e-Tauler.

Vallirana, 3 de maig de 2019

Eva Maria Martínez Morales

L’alcaldessa

109004-1127790w

EL PUNT AVUIDIVENDRES, 10 DE MAIG DEL 201916 | Nacional |

Joan RuedaBARCELONA

ls resultats de les eleccions gene-rals, en què ERC va guanyar a laciutat de Barcelona, li deuen do-nar encara més esperances de ca-

ra a les municipals.Sí, tinc més esperança però també mésautoexigència. Hi ha un missatge d’estí-mul molt potent, fantàstic..., però tambéhem d’estar a l’altura. I hem de tenir encompte que cada elecció té la seva pròpialògica i el seu propi mapa; tampoc es potpensar que tot sigui una reproducció delmateix esquema.

Tot indica que el nou consistori seràfragmentat políticament. Vostè ja haproposat un possible acord, un front de-mocràtic, amb Junts per Catalunya i AdaColau. Manté la proposta?Com més dies passen, més tinc la im-pressió, i els resultats del 28-A m’ho re-forcen, que la meva aspiració ha de ser li-derar, encarar el debat i governar. Espe-ro que a l’hora de governar aquesta màallargada en més d’una direcció puguiser entesa, atesa i compartida. És evi-dent que hi ha moltes coses per compar-tir amb un grup o un altre en moltes ma-tèries. La voluntat és governar i liderar,però també és obvi que la ciutat demanai espera un govern més estable, de majo-ria, que no estigui subjecte als capricis deningú, que pugui dibuixar horitzons.Nosaltres estarem en aquesta perspecti-

Eva, la d’un govern que tingui un compro-mís clar i defugi tota ambigüitat en elsàmbits que n’hem dit de llibertat i demo-cràcia, això que aplega el 80% de la ciuta-dania, i creiem que a l’Ajuntament es po-dria expressar en aquestes tres forcesperfectament, i la CUP, si vol.

El govern estable és clau per tirar enda-vant projectes. Colau no ha pogut enmolts casos.Fins i tot un govern amb minoria ambacords puntuals pot fer molt més del ques’ha fet en aquests quatre anys. A mi emsembla que el govern sortint té una malaexcusa a l’hora d’explicar que els seus in-compliments o les seves mancances te-nen a veure amb el fet que altres institu-cions no els han acompanyat o altres for-ces polítiques no els donat suport. Quiguanya ha de ser capaç de construiracords i majories i relació efectiva ambaltres instàncies i institucions i capd’aquestes coses ha succeït, i responsabi-litzar els altres és sempre un refugi fàcil,l’últim que ha de fer un alcalde o una al-caldessa. L’Ajuntament de Barcelona, icrec que aquest és un dels elements quehan de definir el nostre projecte, ha dedonar la cara, ha d’assumir la iniciativa,ha de perseguir, ha d’exigir i ha de treba-llar per aconseguir allò que no apareix enuna majoria aritmètica.

I si Colau o Collboni treuen un vot mésque vostè, estaria disposat a parlar ambells per formar un govern?Aquest tipus d’exercicis especulatius...

En democràcia hem d’estar disposats arebre i respectar el veredicte dels ciuta-dans i a partir d’aquí exercir les nostresresponsabilitats, complir amb l’encàrrecque ens han fet.

A banda del pacte democràtic, també vaproposar un compromís a les forces in-dependentistes. El manté?El mantinc absolutament. I crec que elpodem treballar. Nosaltres vam fer unaproposta prou concreta, però entenemque altres grups hi vulguin afegir coses.La CUP hi ha fet una formulació pròpia;de JxCat encara no tenim resposta for-mal, però estem encantats de tenir unaoportunitat, una taula per treballar això,i si hi ha algun altre criteri, afegir-lo.

És a dir, agafar el seu compromís, el dela CUP i el dels que hi hagi, i refer-los enun de comú?Sí, seure i treballar. Em sembla que ésimportant. I em sembla que Barcelona,com a institució, estaria en condicionsno només d’esborrar tot vestigi d’ambi-güitat en aquest terreny, com s’ha pro-duït en el mandat de la senyora Colau, si-nó a l’inrevés, de fer un pas endavant,d’afermar el compromís republicà id’avançar conjuntament cap a la inde-pendència. I això fer-ho oferint al paísuna il·lustració clara i potent del que voldir unitat d’acció. Això no és senzill i hiha molts legítims punts de vista, peròens toca intentar-ho.

I si Barcelona és Capital entra al consis-

tori, també el podria negociar?Sí.

Què li ha passat a Barcelona perquè laseguretat torni a ser la principal preocu-pació dels barcelonins?Això ve d’anys, no només del període Co-lau, també del període anterior, del go-vern de centredreta de la ciutat. Hi hauna barreja de manca d’iniciativa,d’omissió i d’eficiència de gestió. Demanca d’iniciativa perquè el que ha pas-sat és que la pell de la ciutat ha canviat ila delinqüència també. Estem en unaciutat global i hi som per a tot, per alsèxits i per als problemes. En temps delsalcaldes Trias i Colau no s’ha estat capaçd’afrontar el tema. Després, a més, hi haqüestions internes, de gestió. Hi ha untema d’increment del nombre d’efectiusi de reposició adequada del cos per raonsde jubilacions, i això és urgent. Hi hatambé el tema de quina és la funció de la

POST-26-M · “La voluntat és liderar i allargar la mà en més d’una direcció, cosa que esperoque pugui ser entesa, atesa i compartida” PACTE · “El compromís que vaig proposar a lesforces independentistes és un punt de partida per treballar entre tots” FUTUR · “Amb elcompromís, Barcelona, com a institució, estaria en disposició d’afermar el republicanisme”

Cap de llista d’Esquerra Republicana de Catalunya

Ernest Maragall

“Si no reaccionemara, acabaremconvertits en unaMiami de tercera”

ORIOL DURAN

En qüestions de seguretatno hi ha hagut ni iniciativani capacitat d’entesa,només queixa respecte a altres institucions

❝

| Nacional | 17EL PUNT AVUIDIVENDRES, 10 DE MAIG DEL 2019

seguretat, mentre la societat ha canviatla funció de la Guàrdia Urbana. L’Ajunta-ment no els ha governat per afrontar lesnoves situacions.

I això com es fa?Això vol dir més hores de prevenció, méshores de carrer, més associació directaentre la Guàrdia Urbana i la funció de se-guretat. En canvi, hi ha altres funcionsque les poden fer altres professionals ialliberar plantilla per ser al carrer. Laplantilla de la Guàrdia Urbana no pot es-tar als despatxos... Els conceptes de con-vivència, d’espai públic, es poden tractardes d’altres funcions. No hi ha hagut niiniciativa ni capacitat d’entesa; hi ha ha-gut una queixa respecte a les altres insti-tucions, però no una feina de col·labora-ció amb resultats, de coordinació amb laGeneralitat. Nosaltres ens posarem enaquesta línia i això vol dir, efectivament,més presència de Mossos però també co-

ordinar-se amb altres policies locals i al-tres ajuntaments per acabar la impunitatque avui representa que la gestió estiguilimitada pels termes municipals en unaciutat real com és l’àrea metropolitana. Ien darrer terme, hi ha una altra dimen-sió, que és la justícia. No tenim una justí-cia mínimament efectiva i adaptada a lainseguretat que es produeix en una granciutat com és Barcelona. Necessitem unajustícia àgil, de decisió ràpida, que tractiels temes que el Codi Penal considera dedelinqüència menor i que provoca una al-tra falca d’impunitat brutal. I enfrontd’aquesta impunitat, la senyora Colautampoc no ha sabut reaccionar.

Tots els partits parlen d’ampliar la plan-tilla de la Guàrdia Urbana. Tot es basa enmesures punitives?Jo no he dit això. El pitjor que pot passarés que pensem que amb una subhastadel nombre de guàrdies urbans ho estem

resolent. En les propostes que venen deles diverses dretes això és molt habitual:la seva concepció de llei i ordre i càstig.Ara, és obvi que hi ha d’haver acció realen el combat contra la delinqüència, jaque a mi m’expliquen coses difícilmentsuportables...

Parlem de convivència. Què cal fer ambels manters?És un altre tema que s’ha d’afrontar ambuna visió integral, de diversitat d’instru-ments. S’ha de resoldre, no es pot accep-tar amb la intensitat i la freqüènciad’ocupació de l’espai públic actual, con-trària a totes les regles bàsiques de con-vivència. Al mateix temps, aquest és ungrup de ciutadans que el que vol és treba-llar, no es pot confondre això amb delin-qüència. Hi ha unes qüestions dins delcircuit de producció del material, de cir-culació del material, de determinats ma-gatzems, del transport..., i aquí hi ha una

responsabilitat de l’Estat i del sistema deduanes. Ara, si ens quedem només ambel que veiem i no anem a les causes, ma-lament rai. Però, al mateix temps, hi hacada cop més línies d’acció possibles enla feina directa amb els manters des delpunt de vista de formació, d’activitateconòmica, i fins i tot des del punt de vis-ta de contacte amb els mateixos sectorseconòmics que avui en pateixen les con-seqüències. Ens hi hem de posar al centper cent, començant per l’exercici del’autoritat democràtica de la gestió del’espai públic. Ara, hem de fer també totala resta de coses, perquè, si no, estemempenyent aquests ciutadans a la delin-qüència i això, en termes de conseqüèn-cies per a la ciutat, és molt pitjor.

Els problemes de seguretat i convivèn-cia, què tenen a veure amb el model deturisme de Barcelona?Els turistes no en tenen la culpa, però ésobvi que hi ha una correlació. Abans par-làvem d’èxits i conseqüències d’un mo-del econòmic, i per això cal canviar-lo. Elturisme és un actiu fantàstic i no el po-dem ni maltractar ni abandonar, ni tam-poc rebutjar; el que hem de fer és gover-nar-lo. En aquesta matèria hi ha haguttambé un cert desgovern, s’han atacat al-gunes coses, s’han fet algunes accions enpisos turístics il·legals, però ni amb la in-tensitat ni amb l’eficàcia que voldríem.Estem decidits a portar-ho d’una maneramés contundent. Proposem un recàrrecsobre la taxa turística que recapta la Ge-neralitat i que aquest recàrrec sigui ínte-

El veritable ‘efecte Maragall’Tant per bé com per mal, Ernest Maragall(Barcelona, 1943) és el veritable ‘efecte Ma-ragall’ en aquestes eleccions municipals enquè són uns quants els grups que es volenatribuir el llegat del seu germà, Pasqual Ma-ragall, alcalde de Barcelona entre el 1982 i el1997. Ernest Maragall coneix bé la casa, jaque hi va entrar a treballar l’any 1960 i entreel 1995 i el 2004 hi va tenir diverses respon-sabilitats polítiques, totes amb el PSC. Elcandidat, que s’ha fet les fotografies al cos-tat de la seu nacional d’ERC, ha estat tambéconseller del govern de la Generalitat endues ocasions, una quan encara militava alPSC, a la cartera d’Educació, i la més recent,ja representant ERC, a la d’Acció Exterior.

❝No tenim una justíciamínimament efectiva iadaptada a la inseguretatque es produeix en una granciutat com és Barcelona

❝Barcelona és ben barata iaixò és el pitjor escenari pergestionar aquesta situaciód’èxit que tenim i quegenera conseqüències

❝S’ha de fer una políticamolt agressiva detransport públic i jade transport públicno contaminant

EL PUNT AVUIDIVENDRES, 10 DE MAIG DEL 201918 | Nacional |

grament per a l’Ajuntament. Barcelonaha de fer-se valdre. Avui en dia, Barcelo-na és ben barata, i això és el pitjor esce-nari per gestionar aquesta situació d’èxitque tenim i que genera conseqüències. I,d’altra banda, ens hem de fer valdre tam-bé amb l’autoritat democràtica aplicadaen els capteniments d’allò que podemconsiderar admissible d’aquells ciuta-dans que ens visiten. Que ens vinguin aveure és fantàstic, que no respectin elsnostres criteris de drets i deures, de res-pecte mutu, de gestió de l’espai públic,etcètera, no. En això hi ha d’haver unmissatge molt clar.

I aquests ingressos nous, per a què ser-virien?Hem de compensar més els barris que enpateixen l’efecte, hem d’oferir més bonmanteniment, una millor neteja, segure-tat... També es poden dedicar a diversifi-car el turisme. Hem d’estar afavorint,amb aquests nous recursos, una deter-minada acció cultural que pot ser unatractiu més però que per si mateix ne-cessita reforç. I per treure gent del cen-tre, cosa per la qual els acords metropoli-tans també hi juguen.

En habitatge, un altre dels problemes deBarcelona, què proposen?Definim bé la qüestió. La qüestió de l’ha-bitatge afecta els joves de la ciutat, queno poden emancipar-se, i afecta el con-junt de la població, que veu que té unapressió intensa sobre el seu habitatge ac-tual. El que no es pot permetre és queuna part tan important de la ciutadaniahagi de dedicar més del 40% dels seus in-gressos a sostenir l’habitatge per la viadel lloguer que paga. I això afecta al que lipuja el preu però també a la globalitat dela ciutat. I això demana una resposta im-mediata, en aquest cas via regulació, viatocant la durada dels lloguers i via limita-ció dels preus. Tot això de cara a donaruna certa seguretat, estabilitat, a conso-lidar el dret de l’habitatge. L’objectiu ésque ningú hagi de dedicar més d’un 30%dels seus ingressos a l’habitatge. I, a par-tir d’aquí hi ha una sèrie de mesures, al-gunes més urbanístiques, com és l’obten-ció de sòl per dedicar-lo a habitatge depromoció pública, sempre de lloguer,comprar habitatge, exercir el dret de re-tracte, ajudar a finançar nou habitatge...Hi ha una diversitat de mesures a apli-car, i ens cal una dimensió metropolita-na d’aquestes polítiques.

Sobre això, hi ha un cert descontenta-ment per una possible manca de liderat-ge metropolità.Cada cop és més explícit que en algunesqüestions ja no n’hi haurà prou amb ladimensió municipal. Un altre exempleseria el camí cap al compliment delsacords contra el canvi climàtic de la con-ferència de París; en això necessitaremestratègies metropolitanes, necessita-rem programes d’inversió per a la trans-formació de l’estoc d’habitatge, dels vehi-cles, per passar del fòssil a l’elèctric i del’individual al compartit, per instal·larenergia solar als habitatges... I per a totaixò necessitarem aliances amb el terri-tori, amb l’àrea metropolitana i amb totel país. El procés de canviar de consumi-dors a productors ha de tenir una dimen-sió Barcelona, una dimensió metropoli-tana i una dimensió país, i diria que això

és dramàticament urgent si volem com-plir amb els requisits.

Mobilitat i qualitat de l’aire són concep-tes que ja van units. Què en pensen delpeatge tipus Londres?Ho hem d’estudiar bé, no ho hem de re-butjar. Ara, seria una mesura temporal.Tampoc és el remei, el remei són les polí-tiques de fons, de limitació, de zones derestricció, de polítiques d’estímul per a laconversió de la flota de vehicles, peròamb un de ritme, no com ara, sinó a l’en-gròs. I això inclou inversions en habitat-ges per a l’energia solar, per als carrega-dors elèctrics... Però això demana exi-gència i estímul. De tota manera, si par-léssim només de mobilitat interior no es-taríem tan malament: ja hi ha un bonpercentatge de gent que es mou a peu, entransport públic o vehicles lleugers, peròhi ha un tema de fons que és la mobilitatobligada per raons econòmiques i per in-suficiència de transport públic. S’ha defer una política molt agressiva de trans-port públic i ja de transport públic lligat a

aquesta lògica de no contaminació.

Quan parlem de mobilitat, també Roda-lies és mobilitat, metro és mobilitat...Això vol dir un compromís clar de l’Ajun-tament i una corresponsabilitat de la Ge-neralitat i de l’Estat. També vol dir saberfer un bon ús de programes europeus, co-sa que no s’ha sabut fer. Aquestes qües-tions no són ni fàcils ni barates, però hiha recursos, i hi ha, fins i tot, capacitatinversora del propi Ajuntament que nos’està utilitzant adequadament. Un altredefecte de la governació actual és que hacrescut molt la despesa, com és lògic i ne-cessari perquè estem en una situació decrisi, però no hi ha hagut una inversióproductiva, necessària per anar prepa-rant els futurs, per anar afrontant mésles coses i no només els efectes de les co-ses.

En mobilitat, què cal? Més pacificació,més superilles?Més enllà de les marques i de la darrerasuperilla concreta, el concepte de pacifi-

cació i d’anar definint itineraris per a via-nants ens agrada. Ens hem d’acostumarque fins i tot els vehicles elèctrics han detenir un ús limitat, ja que hi ha d’haveruna bona oferta de transport públic. I ai-xò s’ha de fer d’acord amb els veïns, ambacords dins cada barri, amb molta cura...Alguna operació s’ha volgut fer des d’unlaboratori de savis i després és quan lasuperilla del Poblenou acabarà sent posi-tiva però el procés que s’ha dut a termeno pot ser.

En el programa parlen d’avançar cap a lagovernança col·laborativa i fer possibleque hi pugui participar més enllà del quees fa cada quatre anys. Què vol dir?La situació actual està marcada per ladistància que s’ha anat consolidant en-tre l’administració i la ciutadania. I aixòpassa en una ciutat que es defineix pelfet de tenir un actiu potentíssim, que ésuna societat activa, la que s’organitza,que substitueix l’administració en moltscasos. Això s’ha volgut substituir per unamena de govern ideològic i dogmàtic queha acabat generant desconfiança enaquesta mateixa societat. Per tant, hemde reconstruir la relació, ha d’haver-hiuna assumpció de responsabilitats claratambé del sector privat... Defenso quehem de fer un triangle virtuós entre elsector públic, l’Ajuntament; el sector pri-vat, l’empresa, i la societat, i les tres por-tes som imprescindibles. La societat talcom és ara, amb la seva riquesa, és un ac-tiu, és una les definicions de Barcelona.Aquesta societat ara no està al servei dela ciutat, està o negada o marginada, i ai-xò és un error gravíssim. Això admetuna correcció molt ràpida, no és un temad’inversió, és un tema d’actitud, de com-plicitat, de saber-la construir, és arribara acords i, al mateix temps, prendre deci-sions i governar.

També parlen al programa de reindus-trialitzar Barcelona. Entenc que es refe-reixen a noves tecnologies.Abans he parlat del canvi del model eco-nòmic: si no reaccionem ara, en aquestterreny ens quedarem convertits en unaMiami de segona o tercera, una ciutat tu-rística barata, mentre ara el que hem defer és ser la ciutat del coneixement d’altvalor afegit. I això vol dir tenir una estra-tègia, d’acord amb tots els actius que jatenim en aquest terreny, des dels cen-tres de recerca potentíssims fins als em-prenedors. Això, a més, ha de tenir unagran repercussió en termes de llocs detreball, de PIB, per a la ciutat.

El PSC i la plataforma de Manuel Vallsaposten per dos grans esdeveniments,una Exposició Universal i uns jocs olím-pics d’estiu, per fer avançar la ciutat.Aquest és el model?El model no ho ha de ser, però les duescoses poden ser instruments en un mo-ment concret i per a un objectiu determi-nat. Poden ajudar a la transformació ur-bana. No es tracta tant de dir si sí o si no,han de ser, en tot cas, instruments ques’inscriguin en un model global de ciutat.El que no poden ser és distracció de re-cursos. Si retornen a la ciutat, en termessocials, més del que demanaven, enda-vant. Si són simplement per somriure illuir una setmana i no estan enquadratsen una cosa més profunda, de renovacióde la ciutat, millor fer una altra cosa. ■

ORIOL DURAN

15a Festa del BandolerCastellserà (Urgell)15a Festa del Bandoler aquest cap de setmana, laqual rememora els fets ocorreguts a la vila a finalsdel segle XV relacionats amb els bandolers.

La gran mostra del PirineuTremp (Pallars Jussà)La Fira de Primavera és la mostra multisectorial mésgran del Pirineu, amb uns 150 expositors i moltesactivitats, com ara l’exhibició de bestiari festiu.

Descobrir les tradicions marineresPalamós (Baix Empordà)El festival Terra de Mar 2019 d’aquest cap desetmana està dedicat al comerç de cabotatge i alcomerç marítim del port. Amb moltes activitats.

| Sortim | 33EL PUNT AVUIDIVENDRES, 10 DE MAIG DEL 2019

L’AGENDA DE LA SETMANA

FESTES MAJORS I ALTRES FESTESAlcanar (Montsià).....................................................................................................................................Dies 10-19. Festes de Maig. www.alcanar.catCastellolí (Anoia) .......................................................................................................................................Dies 11 i 12. Festa major. www.castelloli.catCastellserà (Urgell) ........................................................................................................................Dies 11 i 12. Festa del Bandoler. www.castellsera.catFarrera (Pallars Sobirà)..............................................................................................................................Dies 11 i 12. Festa de la Cirera. farrera.ddl.netLes (Val d’Aran)....................................................................................................................................Dia 11. Shaslcada deht haro. www.torismeles.comRoquetes (Baix Ebre) .....................................................................................................................................Dia 12. Festa de l’Arbre. www.roquetes.catValls (Alt Camp) ...............................................................................................................................Dia 10. 5è aniversari de La Magrana. www.valls.catVandellòs i l’Hospitalet de l’Infant (Baix Camp) ............................................................. Dies 10-12. Festa de la Germandat. www.vandellos-hospitalet.catVielha (Val d’Aran) ............................................................................................................................. Dia 11. Festa de Sant Ponç. www.visitvaldaran.comVila-seca (Tarragonès) .................................................................................. Dies 15/05-2/06. Sant Isidre, Festa Local de la Pagesia. www.vila-seca.cat

FIRES I MOSTRESAmpollamar (Baix Ebre).............................................................................................................................. Dia 12. Ampolla Clàssics. www.viulebre.comArenys de Munt (Maresme)........................................................................................................................... Fira de la Maduixa. www.arenysdemunt.catAvinyó (Bages) ............................................................................................................................................ Dia 12. Fira dels Matiners. www.avinyo.catBarcelona (Barcelonès) ........................................................................................................................................Dies 14-17. Construmat. www.bcn.catCanyelles (Garraf) ................................................................................................................................................Dia 12. Vade Fires. www.canyelles.catCarme (Anoia)..............................................................................................................................................................Dia 12. Firaverd. www.carme.catCastellterçol (Moianès)....................................................................................................................................... Dia 12. Ecoterçol. www.castelltersol.catCànoves i Samalús (Vallès Oriental)...............................................................................Dies 11 i 12. Fira Mercat de Sant Ponç. www.canovesisamalus.catReus (Baix Camp) ..................................................................................................................................... Dies 10-12. Autoprimavera. www.firareus.comEl Rourell (Alt Camp) ..........................................................................................................................Dies 11 i 12. Fira Medieval. www.rourell.altanet.orgRubí (Vallès Occidental)...........................................................................................Dies 10-12. Fira de la Cervesa Artesana i del Formatge. www.rubi.catSant Andreu de la Barca (Baix Llobregat) .......................................................................................... Dies 10-12. Fira de la Primavera. www.sabarca.catSant Cugat del Vallès (Vallès Occidental)..................................................................................................... Dia 11. Fira de Sant Ponç. www.santcugat.catSant Feliu de Llobregat (Baix Llobregat) ........................................................Dies 10-12. Fira comercial i industrial del Baix Llobregat. www.santfeliu.catSolsona (Solsonès) ............................................................................................................................ Dies 10-12. Fira de Sant Isidre. www.ajsolsona.catLa Sénia (Montsià) .......................................................................................................................Dies 11 i 12. 16a Fira Gastronòmica. www.lasenia.catTarragona (Tarragonès).............................................................................................................................. Dies 5-19. Tarraco Viva. www.tarracoviva.comTarragona (Tarragonès)....................................................................................................................Dia 11. Fira d’Economia Solidària. www.tarragona.catTerrassa (Vallès Occidental) ......................................................................................................... Dies 10-12. Fira Terrassa Modernista. www.terrassa.catTremp (Pallars Jussà).......................................................................................................Dies 10 i 11. 55a Fira de Primavera. www.ajuntamentdetremp.catTàrrega (Urgell)................................................................................................................................................... Dies 11 i 12. Firacóc. www.tarrega.catUlldecona (Montsià) ..................................................................................... Dia 11. II Àgora. Fira de l’Economia Social i Cooperativa. www.ulldecona.cat

Solsona (Solsonès)Fira de Sant Isidre. Del10 al 12 de maig.www.firadesolsona.comLa Fira de Sant Isidre cele-bra la 67a edició amb no-vetats com ara la dinamit-zació de l’Espai Gastronò-mic, la incorporació d’ac-tuacions musicals al car-rer i el canvi d’emplaça-ment del concurs de con-ducció de tractor, ara alcamp de Serra. La granmostra multisectorial delmón rural també sobre-surt per reunir, aquestsdies, una de les majorsmostres de bestiar de Ca-talunya.

Mostra delmón rural

El pianista i compositorlleidatà Antoni Tolmos vadonar ahir el tret de sorti-da a la festa major de Llei-da, que fins diumenge ofe-reix un llarg programad’actes i novetats, com arauna nova revetlla avança-da –el 4 de maig– i l’estre-na d’un nou espai per a lesFiretes, l’antiga Hípica. Lacultura popular continuasent un dels epicentres delprograma, especialmentdemà, dia de Sant Anasta-si, amb les matinals del se-guici, la processó i l’ofrenaal sant –enguany, l’entitatencarregada de portar lafigura de sant Anastasi ésel Grup Sardanista Mont-serrat, que celebra 45anys–. Més actes popularssón la Batalla de les Flors,

la trobada gegantera, elcorrefoc, el 72è Concursde Lleida-Campionat Sar-danista de Catalunya, ladiada castellera i la llargaprogramació musical,amb més d’una cinquante-na de concerts (Lorena,Mondo Loco, Catarres,Oques Grasses, Buhos, Lá-grimas de Sangre, Che-noa...). Així mateix, els in-

fants podran gaudir de dis-set espectacles familiars alParc dels Somriures alsCamps Elisis i, com queaquest 2019 es comme-mora el 70è aniversari del’arribada del Gegant Rei,del 7 al 26 de maig es po-drà contemplar a la Casadels Gegants una mostrade fotografies de ManelTorres Tatjé.

aDemà, dia de Sant Anastasi, tenen lloc actes esperats comara les matinals del seguici, la processó i l’ofrena al sant

El gran dia de lafesta de Lleida

J. PeñaLLEIDA

Els gegants no faltaran a la celebració ■ ARXIU

Tàrrega està a punt perviure a partir d’avui i finsdimarts una nova festamajor, que aquest any ofe-reix una cinquantena depropostes d’entre les qualsdestaquen els concerts(Apastafunk, DoctorPrats, Sense Sal, Porto Be-llo o The Sey Sisters) i l’es-trena de la Cucafera delsTargalets, nou element del

bestiari. També sobresurtLa Nit del Tararot de de-mà, un espectacle visual degran format on es convida-rà bestiari d’arreu de Cata-lunya, o la Trobada de Ge-gants i Capgrossos, l’Aplecde Sardanes i la comme-moració dels 30 anys delDrac de Bat de diumenge.

La festa també apostaper al·licients gastronò-

mics, com ara la ruta DeTapes, i la Firacóc 2019, laplataforma de promoció deles especialitats artesanesde fleca del territori. Seràl’11 i el 12 de maig a l’EspaiMerCat i concentrarà unavintena d’expositors ambvarietats tradicionals de lacoca de recapte i altres ela-boracions de fleca dolça isalada.

La Firacóc, un delsatractius de Tàrrega