Divertits

* Revolta verda a les

Illes

* Un nou equip directiu

per a Es Liceu

* El Club de lectura

retorna amb força

* Divertits, Un nou

equip, una nova época

* L’escola d’diomes d’Es

Liceu, es consolida

Núm 22. Novembre 2013

Divertits 22

Novembre 2013

L’escola d’Idiomes d’Es Liceu ( 4 )

Un nou equip per a una nova época

( 3 )

Una marea verda. Entrevistam a David

( 7 )

Volem una escola de qualitat. Tonina ens conta...

( 11 )

Un nou Equip Directiu per a Es Liceu ( 14 )

El Club de lectura d'Es Liceu ( 17 )

Un nou equip per a una nova època

Divertits complirà aquest curs set anys i set anys ja donen per reinventar-se una

mica més en profunditat. Així que aquí va això, neix un nou Divertits de la mà d'un

nou equip

Les novetats les percebràs immediatament,

tornem a ressituar-nos com una revista

digital però oblidant-nos de l'html,

recorrent a l'edició i publicació mitjançant

les clàssiques aplicacions de tractament de

textos i les possibilitats que ens dona

Issuu.

Però atenció… No renunciem a la nostra

plataforma informativa ww.divertits.com.

No!!! A partir d'ara ens tindràs per partida

doble: En revista i web! Caducs i perennes!

I recorda, abans de presentar-vos al nou

equip, si ets estudiant, profe, pare, mare,

personal no docent… o cap dels anteriors;

pots col·laborar amb nosaltres enviant-nos

les teves coses a redactors@divertits.com.

Ara sí, aquí els tens amb els seus noms (a la

foto d'esquerra a dreta i de dalt a baix):

Paula Díaz, Toni Cuellar, Carles Llofriu, Paula

Carrió, Marina Fiol, Marina Quetglas, Kico

Sampol, Patricia Grau, Xisco Llabrés, Francesc

Morales i Kiko Martínez.

Un equip fantàstic!

Miquel Cabeza

L’escola d’Idiomes d’Es Liceu

“Es Liceu ofereix moltes activitats extraescolars i des de fa uns anys el tema de

l'aprenentatge de la llengua anglesa li preocupa, per aquesta raó ja fa uns anys es

va muntar l'escola d'idiomes”.

S’ofereixen cursos d'anglès de qualitat per a nens, adolescents i adults amb

professors experimentats i titulats. A part d'anglès general, també s’ofereixen cursos

per preparar els exàmens de Cambridge English

Xavier Seguí, l’actual coordinador de l’escola d’idiomes d’Es Liceu, ens explica...

Paula Díaz i Paula Carrió

- Què és això de l'escola d'idiomes? Quines característiques té? Es Liceu ofereix moltes activitats extraescolars i des de fa uns anys el tema de l'aprenentatge de la llengua anglesa ens preocupa, per aquesta raó ja fa uns anys es va muntar l'escola d'idiomes.

Referent a les característiques, l'escola d'idiomes , ofereix dos blocs fonamentals. El primer és una oferta d'espais de conversa en anglès per afavorir llevar la por de parlar una llengua que no és la materna. El segon bloc són els cursos d'anglès, pròpiament dits, on a més de conversar es treballa per fonamentar i millorar les nostres destreses

amb l'anglès. Estam parlant d'escoltar, parlar, llegir i escriure. Es clar, cada un, al seu nivell. Ah! parlant de nivells. Tenim grups des d'educació infantil tres anys fins a adults. - Per què t'han elegit a tu com a coordinador de la acadèmia d'idiomes? La nostra cooperativa va oferir a tots els socis la possibilitat de coordinar aquest projecte. Ho vaig pensar i, com a mi sempre m'ha agradat engegar coses noves, vaig enviar la meva sol·licitud juntament amb un projecte. Al final del procés degueren pensar que ho podia intentar. Estic molt agraït per la confiança. - Hi ha molta gent que s'animi a apuntar-se a l'escola d'idiomes? Estam fent feina en aquesta direcció. A hores d'ara entre alumnes, mestres i adults apuntats sobrepassem el centenar. - Què pensa l'escola d'idiomes sobre tot això del TIL? L'escola d'idiomes , en la seva essència, sempre ha defensat l'aprenentatge de la llengua anglesa per tot el que significa en un món com l'actual. En concret i referent al TIL estam en la mateixa línia de les escoles oficials d'idiomes i amb centres d'idiomes com a Progreso. Tots ells opinen que és una

bona idea però totalment precipitada i amb recursos i capacitats més que qüestionables. - Quin sol ser el nivell de la gent que s'apunta a l'escola d'idiomes? Els nivells que hi ha són molts variats. Cada un s'apunta segons les seves necessitats.

- Tu mateix que penses sobre tot això del TIL, sobre fer classes amb anglès? Jo com a mestre, vull que tots els nostres alumnes siguin molt competents amb la llengua anglesa, però em preocupa i molt , la capacitació actual dels docents per impartir en anglès a altres àrees no lingüístiques i encara més, la preparació dels alumnes per rebre-les. Considero que, essent una bona idea s'hauria d'aplicar de forma molt més progressiva i consensuada amb tota la comunitat educativa. No tenc gens clar que això pugui ser un factor

que ajudi a augmentar l'èxit escolar. - Penses que això donarà una millora a l’acadèmia per a que s'apunti la gent per tenir un millor nivell d’anglès?

Vols dir que si tindrem més alumnes per el TIL. Pot ser. Després de vàries reunions amb les famílies he pogut copsar una gran preocupació sobre l'aplicació del TIL. Realitats com la d'aquells pares es veien impossibilitats d'ajudar en anglès als seus fills, o la d'aquells on el seu fill ja li anava justa aquella àrea i ara amb l'anglès no saben que passarà, etc . Si, aquestes situacions podrien augmentar el nombre de matriculats. La meva il·lusió és que la gent s'apunti pel simple fet de voler aprendre i millorar en aquesta llengua estrangera.

“El TIL és una bona idea

però totalment precipitada”

Hem comprovat aquests dies que la comunitat Es Liceu està preocupada pel

futur de l'educació. El conflicte pel TIL ha encès totes les alarmes i pares ,

professors i alumnes s'han mobilitzat. David Gómez és un dels professors

joves que estan dedicant la seva energia perquè aquest embolic acabi bé. Per

això hem volgut conèixer les seves opinions…

Patricia Grau i Antoni Cuellar

· Per què es va fer la vaga?

Els motius són molts, però els principals són les retallades en educació que han reduït el número de professors als centres. La reducció al mínim de les ajudes als llibres, transport escolar i menjador. La manca de consens alhora d’aplicar nous plans educatius com el TIL que no ha comptat amb cap tipus

de consens amb les parts implicades, o sigui, pares, alumnes i docents representats pel màxim òrgan de govern dels centre, el Consell Escolar. A més en aquest darrer punt, pareix que se vol fer un experiment amb els alumnes sense cap tipus d’estudi o referent que l’avali. També hi ha altres motius que atempten contra la pròpia democràcia d’aquest país, com són els expedients injustos a tres directors per complir amb la llei o que

Una marea

verda

Entrevistam a

David Gomez

després d’una sentència judicial el govern se la votes amb mitjans que encara que pareixen legals (cosa que dubto), són poc ètics.

· Que te pareixen els resultats obtinguts fins ara? Doncs pareixen dolents. La comunitat educativa, o sigui, pares alumnes i docents ens hem trobat davant a un govern que no vol dialogar i que l’únic que sap és imposar la seva voluntat amb la negativa a la negociació, l’amenaça contant i la coacció. · Trobes que es necessari fer més vaga? Des de la meva opinió personal crec que amb la vaga de principi de curs han quedat clares les posició de les parts en conflicte. El problema és que quan hi ha una part que no vol escoltar, el govern, i se fa difícil fer entendre el que demanes.

El millor seria poder arribar a un acord, però el govern pareix que no està per això i pensa en altres coses. No obstant també penso que si s’ha de seguir amb la vaga hi ha alternatives a l’atur total i indefinit com el de principi de curs si hi ha perspectives d’arribar a bon port, però, tot depèn de com vagin les negociacions i no pareix que vago molt bé. · Què penses sobre les manipulacions d-IB3? És vergonyós que una televisió que ha de ser un servei públic faci de eina propagandística del govern. Talls de veu manipulats, ‘seguidisme’ a les informacions parcials del govern, amplificació o reducció de les noticies que més o menys els interessen són les formes habituals.

No obstant he de dir que si IB3 està totalment manipulat el cas de la ràdio és encara pitjor. Sentir segons quins programes i algunes locutores a sou fa vergonya per la seva impunitat en la mentida.

· Per què creus que ho varen fer?

Està clar que són la veu del seu amo, en aquest cas el govern. Segueixen ordres. Són bons soldats pels fins que pretenen. Això evidencia el problema, el govern a assumit aquest conflicte com una guerra amb guanyadors i vençuts. Així no se governa. S’ha de fer per tots i totes. · Trobes injust que hagin imposat el TIL? Per què? El TIL no s’ha consensuat amb la comunitat educativa i ha passat per damunt dels Consells Escolars. A més és un experiment pedagògic que ha nascut de mentides, primer afirmant que el fracàs escolar és fruit de la immersió lingüística, una cosa absurda. D’aquesta manera podríem dir que a totes aquelles comunitats autònomes en que la seva llengua pròpia és el castellà, o sigui, que fan immersió lingüística en castellà, la causa del seu fracàs escolar es d’idioma d’ensenyament. Això és totalment

fals. Jo som castellà nascut a Ciudad Real i mai he patit per conèixer el català, més bé al contrari. A més, i respecte a d’implantació de l’anglès, no s’ha planificat bé. A cap país europeu donen matèries troncals en altres idiomes que no siguin els propis, i menys sense una planificació progressiva que vagi dels tres anys cap endavant. Aquí el govern ha intentat imposar de cop classes en anglès per alumnes i professors que no tenen el nivell mínim per assumir-les. Resumint i com exemple, volen que se doni un mal anglès alhora que se donen unes dolentes socials ja que no s’aprendrà ni una cosa ni una l’altra. · Per què creus que els polítics varen imposar aquesta normativa del TIL?

Des de les seves pròpies afirmacions, les del govern, clar, diuen que per acabar amb el fracàs escolar, cosa que ja he comentat que és totalment fals a la pregunta anterior. Pareix, pels fets i per el que

se sent d’altres centres i companys que han rebut directrius entranyes des de la conselleria, que els motius no són realment aquests, si no el d’imposar un ideari polític, el del govern, a l’educació i no cercar el benestar dels alumnes. · Per què creus que els professors varen fer la vaga? Pels alumnes o perquè no tenien nivell suficient d'anglès? Totes dues preguntes són alhora la resposta. Ni els mestres poden donar classes de matemàtiques amb un nivell B2, que és un nivell mitjà de conversa i no té cap especialització en matèria educativa (he de dir que per donar classes de qualsevol matèria ara per ara s’ha de fer un seminari específic que amb el b2 no se fa), ni els alumnes estan preparats per assumir i respondre coneixements respecte a les matèries en anglès. Un exemple, contesta ara a això: digues tot el que sàpigues de la prehistòria? (pregunta de 1erESO de socials), però fes-lo en anglès, o millor, creus que entendries una lliçó sobre teoria de l’evolució en anglès amb el nivell actual que tenen els alumnes? Pareix complicat, però això és el TIL.

“pareix que se vol fer un

experiment amb els alum-

nes sense cap tipus

d’estudi o referent que

l’avali”

“La comunitat educativa, o sigui, pares alumnes i docents ens hem trobat

davant a un govern que no vol dialogar i que l’únic que sap és imposar la seva

voluntat amb la negativa a la negociació, l’amenaça contant i la coacció”

“És vergonyós que una televisió que ha de ser un servei públic faci de eina

propagandística del govern. Talls de veu manipulats, ‘seguidisme’ “a les

informacions parcials del govern”

“Els professors protestem perquè volem una escola de qualitat per a tothom”

Entrevistam a Tonina

Cànoves

Mentre la majoria del

professorat iniciava

una vaga sense

precedents, amb una

sola veu han sortit al

carrer decenes de

milers de balears per

demanar-li al Govern

que rectifiqui la seva

política educativa.

Tonina Canaves,

professora i sòcia

cooperativista d’Es

Liceu, ens ajuda a

interpretar…

Rebutjam també la “imposició del TIL.

Rebutjam que el català

deixi de ser la llengua

vehicular i que s'intenti

acabar amb el model

d'immersió lingüística

que garanteix una

igualtat real de

l'alumnat ”

Francesc Morales i Kico Sampol

uins motius són els que motiven

l'actual protesta del

professorat, la “Marea verda”?

Els professors protestem perquè volem una

escola de qualitat per a tothom.

Ens oposem a les retallades que pateix

l'ensenyament i que afecten a la seva

qualitat.

Rebutjam els atacs contra la comunitat

educativa que s'han impulsat des del govern

com la lleis de símbols i la llei de convivència

escolar. Rebutjam també la imposició del TIL.

Rebutjam que el català deixi de ser la llengua

vehicular i que s'intenti acabar amb el model

d'immersió lingüística que garanteix una

igualtat real de l'alumnat.

Per què el TIL us pareix una mala

idea?

El Tractament Integrat de Llengües no s'ha ni

planificat, ni consensuat amb la comunitat

educativa. Tampoc

ha estat dotat de

recursos ni

professorat

preparat.

La nostra escola té

el català com a

llengua

d'aprenentatge, i

sempre ha

considerat molt

important

l'aprenentatge

d'altres llengües.

En que consisteix el comitè de vaga?

És l'òrgan que representa els treballadors en

un procés de vaga.

Què voleu aconseguir amb aquesta

sèrie d'actuacions i manifestacions?

Volem un acord amb la conselleria

d'educació. Que permeti millorar en recursos

i en formació el treball que sempre ha fet

l'escola.

I volem que la ciutadania agafi consciència

de que els docents no podem treballar des la

imposició sinó des del convenciment.

Creieu que aconseguireu els resultat

esperats?

Ja s'han aconseguit coses, i molt importants,

la població ha despertat i s'ha mobilitzat.

Els docents ens hem sentit més recolzats

que mai.

Però encara no basta...

Q

Un nou equip

directiu per a

Es Liceu

Com funciona tot aquest món? Gràcies a les persones que tenen voluntat que funcioni i ganes d'esforçar-se. Teniu que prendre decisions, relacionades amb els alumnes, difícils? Com quines? Sempre hi ha decisions que són dures però que són també necessàries i solen ser les més complicades de prendre. En la mesura del possible, s'intenta que l'alumne sigui capaç d'assumir les seves pròpies decisions. Cada quan es canvia el director?

Quan un equip directiu es presenta amb un projecte i surt elegit, aquest te una duració de 3 anys. Passats els 3 anys es torna a obrir un procés per a elegir un nou equip directiu o renovar l'existent. S'elegeix amb votació o sorteig? Sempre hi ha una votació, encara que només hi hagi un únic equip directiu presentat. D'aquesta manera s'obté la aprovació per tirar endavant el projecte que vols desenvolupar al centre. Normalment el procés d'elecció d'equip directiu s'inicia amb les propostes de candidatures per parts dels membres que hi volen participar.

Marina Fiol

i Marina Quetglas

Des de quan esteu a l'escola? Jo vaig començar a treballar a l'escola l'any 2008 com a professor d'horabaixa de Formació Professional. Svetta, quants d'idiomes xerres? Com tens aquesta facilitat? Puc parlar i escriure 4 llengües i he estudiat 2 més. La facilitat? Us recordau dels consells que us don a classe per aprendre anglès millor i d'una manera més fàcil? Jo ho faig. Director, que podries oferir nou a l'escola? El director per si mateix no ofereix res. És el treball de tot el conjunt de la comunitat el que fa que sorgeixin nous projectes, idees. L'equip directiu és responsable de que aquests puguin ser iniciats i duts a terme.

Podríeu contar alguna anècdota, que vos hagi passat a l'escola...? Cada dia ens passen coses diferents perquè treballar amb tantes persones converteix la teva vida en una aventura. Vos agrada tenir aquest càrrec? Per què? És una responsabilitat

gran però és la manera de retornar a l'escola tot el que ens ha donat i dona diàriament. Teniu algun hobbi especial? M'agrada anar amb bicicleta i viatjar. No són pas massa especials.

“És el treball de tot el conjunt de la comunitat el que fa

que sorgeixin nous projectes”

El club de lectura d'Es Li-

ceu retorna amb força

Xisco Llabrés i Carles Llofriu

Tal com us anunciàvem recentment, s'ha tornat a constituir, gràcies a l’interès

d’un grup d’alumnes de 4t, el Club de Lectura d’Es Liceu, amb l’objectiu de lle-

gir i parlar d’allò que es llegeix. Per això ens hem posat en contacte amb na Jo-

sefina Manchado, responsable del projecte i cap del Departament de Llengua....

uè és el Club de Lectura?

És un grup de persones que

decideixen posar-se d'acord per llegir un

llibre, o més, si el Club es manté durant

un temps llarg, i llavors, es reuneixen per

posar en comú les seves sensacions i

opinions com a lectors. Aquesta reunió

que es fa després del període de lectura

és el que es coneix com a una “tertúlia

literària”.

En el cas de la nostra escola, el Club

està format per alumnes de 4t de

Secundària ,

coordinats per una professora del

departament de Llengua, que som jo

mateixa.

Quan es va crear?

Crec recordar que va ser en el curs

2009-2010 que es va crear el primer Club

de Lectura

a l'escola, i va ser

amb alumnes de 3r

d'ESO en aquell any,

perquè es tractava d'un

curs on

hi havia moltes

alumnes que llegien molt

habitualment, i això ens

va decidir a provar

de posar en marxa

aquesta experiència.

Aquest primer Club va

continuar en el curs

següent, quan les

alumnes passaren a 4t.

Com va sorgir la idea

del Club de Lectura?

La idea va sorgir a

partir d'una proposta de la Direcció

d'aquell moment. La Directora, na Jero

Deyà, va proposar al Departament de

Llengua el desenvolupament d'un

Projecte de Foment de la lectura a

Secundària, i una de les accions que

pensàrem que podia funcionar va ser la

del Club de Lectura. Com he explicat

abans, la idea es va posar en marxa

perquè hi havia tot un grup d'alumnes que

ens acompanyaren en la proposta amb

molt d'entusiasme i interès, durant dos

cursos seguits.

Q

“És tan important la

literatura, que he d'estar

en forma per dedicar-li

allò que es mereix. I a més

a més és la meva

professió, me vaig

especialitzar en Literatura,

volia que fos important a

la meva vida”

“el primer Club

l'organitzàrem dues

professores del

Departament de Llengua,

Na Maria Rodríguez i jo”

Qui va organitzar el Club de Lectura?

Doncs el primer Club l'organitzàrem

dues professores del Departament de

Llengua, Na Maria

Rodríguez i jo, totes

dues en el curs que he

dit abans, 2009-2010,

acceptàrem la

responsabilitat del

Projecte de Foment de

la lectura, i posàrem

en marxa el primer

Club.

Quans d'anys fa que

existeix el Club de

Lectura?

Des del 2009 ,

aquest seria el cinquè

curs que funciona,

però hi va haver un

parèntesi d'un any, en

el qual no es va crear

el Club perquè no hi

va haver un interès

suficient per part de

l'alumnat dels cursos

que es podien implicar

en el projecte. En

realitat, això pot

passar cada any, per

aquest motiu no és

una activitat que es pugui programar com

a de segura realització.

Quants d'integrants formen el Club?

Enguany som 15 alumnes i la

professora que els coordina i que

gestiona tot el que cal perquè tot es pugui

dur endavant sense problemes. Aprofitaré

aquesta pregunta per

agrair, en nom del

Club, aquesta

entrevista, però també

el seguiment que cada

any n'ha fet l'equip de

Divertits, de cada una

de les nostres

activitats.

T'agrada el Club de

Lectura?

És clar que

m'agrada, és una

activitat que m'ajuda

també a mi mateixa,

perquè m'obliga a

compartir tot allò que

m'aporta un llibre, i no

és una cosa que pugui

fer sempre. A més, si

es tracta de llibres que

jo ja he llegit, me va

molt bé fer una

relectura i treure'n més

coses de les que havia

aprofitat en la primera

lectura; i si el llibre que

s'ha proposat alguna

vegada jo no l'havia

llegit, m'ha suposat fer

l'esforç de conèixer

potser un tipus de literatura que no és el

que habitualment jo consumiria.

L'any passat, a proposta d'un alumne,

que enguany en torna a formar part del

Club, En Jonathan Delgado, llegírem una

novel.la de ciència-ficció que jo no

coneixia, molt famosa a finals del segle

XX, però que jo, poc donada al gènere en

qüestió, no havia llegit, i vaig disfrutar

molt, i li agraeixo aquests moments de

lectura.

Quantes hores setmanals dediques al

Club?

L'horari “oficial” és d'una

hora setmanal, però sempre

s'hi ha de dedicar més temps,

perquè comences a pensar

durant l'estiu en els llibres que

pots proposar, i llavors, durant

el mes de lectura, com es

tracta d'una lectura que

m'implica haver de fer

anotacions i observacions

perquè la Tertúlia funcioni

millor, doncs no es pot

comptabilitzar

matemàticament un nombre

d'hores determinat. Però si et

dediques a una cosa que

t'agrada, el nombre d'hores no

és un problema.

Què tan important és la

literatura per tu?

És molt important. Me

record llegint sempre. Me

record cercant a la biblioteca

de casa quins llibres me

podrien interessar, i me record a la meva

escola, en el moment tan important de

triar un llibre de la biblioteca, i llavors el

moment d'emplenar la fitxa que me

permetria disposar d'aquell llibre, que no

era meu, durant un temps. I record el

compromís i la responsabilitat que allò

suposava,

de tenir un

temps

limitat per

llegir, i de

retornar el

llibre en bon

estat, perquè altres alumnes potser el

llegirien en un temps diferent al meu.

No puc dir que la literatura m'ha ajudat

en els moments pitjors de la meva vida,

no és així, perquè en els moments

dolents de la meva vida no he pogut mai

llegir. És tan important la literatura, que

he d'estar en forma per dedicar-li allò que

es mereix. I a més a més és la meva

professió, me vaig especialitzar en

Literatura, volia que fos important a la

meva vida.

Quants són els seu llibres preferits?

Sempre és difícil triar llibres preferits

quan s'ha llegit molt. Si un llibre m'ha

agradat molt, he procurat tornar-lo a llegir

passat uns anys. No puc dir títols perquè

n'hauria de triar de distintes èpoques, i no

és possible. Sí puc dir que sobretot som

una lectora de narrativa en primer lloc, i

no deix passar massa temps sense llegir

algun llibre de poemes, generalment de

poetes del segle XX, no d'ara mateix.

I l'autor preferit?

Bé, m'hauré de “banyar” pel que veig.

Però ara sí que puc anomenar els autors

que m'estim més. Deixaré de banda el

passat massa passat (Shakespeare, per

exemple) i esmentaré els escriptors

actuals que habitualment llegeixo. Es

tracta d'autors anglosaxons i francesos,

com ara Martin Amis, Ian McEwan, Julian

Barnes, Richard Ford, Jeffrey Eugenides,

Patrick Modiano, Emmanuel Carrère,

David Foenkinos, Michel Houellebecq...

Si publiquen un llibre seu l'he de comprar,

he decidit seguir la seva vida literària.

També estic pendent sempre dels

narradors argentins.

Si he de triar autors preferits del segle

passat, ja desapareguts, me quedaria

amb dos europeus per excel·lència,

Stefan Zweig i Thomas Bernhard, i també

Lawrence Durrell i...

Moltes gràcies, Josefina!!!

Moltes gràcies a tot l’equip Divertits.