Editorial

Que xicotet s el mn!

Quasi s unnime la reivindicaci actual de :fora fronteres!, i aix ho expressem en paraules, gestos i actituds. I, com no podia ser menys, a esta festa ens apuntem amb la msica, la nostra msica. Este s el testic que volem traspassar en este nmero de DO-RE-CIM. Seguiu-nos en el nostre full de ruta:

1. Comencem amb la ja assentada XV

Trobada solidria de bandes Juvenils de lHorta Sud. s una trobada, una afabilitat multitudinria de msics en edats juvenils semblants, que en un nivell mes localista disfruten i sintonitzen amb els seus collegues un poc de la msica i un molt de camaraderia . No ten dones conter de la distncia geogrfica.

2. Festival de Baeza (Jan): Hem transcendit la comunitat autnoma. Som hostes de generosos amfitrions. No ens coneixem de res, noms ens unia la nostra inquietud musical. Hem destar a laltura, no volem defraudar; no ho fem. Ja hem traspassat alguna frontera. Mantenim la comunicaci i ens animem a seguir amb les nostres inquietuds. Punt per a la msica. Amb quina facilitat hem salvat barreres!. Hem llevat la connotaci feble damfitrions i hostes i ens anem elevant a la categoria de collegues i amics. Benvingut siga!

3. Lorin Maazel: I finalment i no menys

important, en este orde de trasps de fronteres ens fem eco en este nmero dun mestre viatger que ens va acompanyar en la nostra geografia valenciana: va ser director del Palau de les Arts Reina Sofia, amb lOrquestra de la Comunitat Valenciana. Ha mort este estiu en Virginia (Estats Units), estant encara en actiu. Algo de la

nostra msica i el nostre sentir aniria amb tan procliu mestre dels mars. El volia no perdre el positiu que des dac haguera i reclamava figures dac cap enll (el nostre director de la banda Simfnica va ser requerit per ell).

Continuem en esta linea de transmissi dalt la msica i baix les fronteres!

Disfruteu!

Teodoro Morales Paraiso

Edita: Centre Instructiu Musical de Mislata Direcci: Junta Directiva del CIM Departament Creatiu: Rafa Perell Teo Morales Esta revista ha sigut impresa i recollectada per lAssociaci Valenciana Foment dOcupaci Natzaret amb operaris discapacitats. correu electrnic: cim.revista@gmail.com Telfon: 96 3705618 DO-RE-CIM no es fa ms responsable de les opinions abocades pels collaboradors en els seus articles.

Fitxa de contacte

Si vols informar-te de los nostres notcies i activitats, estem en C/ Major, 30 (Mislata) Valncia Telfon 96 370 56 18. Aporta les teues dades en esta fitxa.

Nom i Cognoms: D.N.I.:

Direcci: C.Postal:

Correu Electrnic: Poblaci:

IV FESTIVAL DE BANDAS DE MSICA

BAEZA, PATRIMONIO DE LA HUMANIDAD

Baeza, ciudad cuna del Renacimiento y declarada Patrimonio de la Humanidad,

ha gozado de una intensa vida musical a lo largo de los siglos. Tanto es as que en el

siglo XIX ya existan dos bandas de msica, la

"Banda Primitiva" y la "Banda del Liceo",

popularmente conocidas como "Banda Vieja" y

"Banda Nueva". Por ello, ya en el siglo XIX exista

en Baeza un Certamen de Bandas, como atestigua la

siguiente imagen:

Se observa en la imagen la siguiente leyenda:

"Primer Premio en Baeza 1892", lo que da fe de que

en esa poca ya se celebraba en Baeza un Certamen.

En tiempos ms recientes tambin tenemos

constancia de algn intento por institucionalizar un

Certamen o Festival de Bandas. Concretamente, en

el ao 1983 se celebr el I Encuentro Provincial de

Bandas de Msica al que asistieron las mejores

bandas de la provincia (beda, Linares, Martos, Mancha Real y Jan).

En otras ocasiones tambin han

comparecido en Baeza bandas de msica

de renombre. Por ejemplo, el 16 de agosto

de 1954 la Banda Municipal de Madrid

asisti invitada a la Inauguracin Oficial

del Kiosco de la Msica que an se

conserva en "El Paseo", momento al cual

pertenece la siguiente imagen:

De derecha a izquierda nos encontramos con D. Francisco de la Poza Robles

(Director de la Banda Municipal de Baeza), D. Jos Mara Muoz (Arcipreste), D.

Fernando Viedma Rodrguez (Alcalde de Baeza) y D. Jess Armbarri Grate (Director

de la Banda Municipal de Madrid).

En la actualidad, la Banda Sinfnica Ciudad de Baeza intenta recuperar toda la

actividad musical y cultural que

la ciudad de Baeza ha tenido a

lo largo de su historia, como as

atestiguan sus ltimas

participaciones en diferentes

festivales tales como el XXI

Certamen de Bandas de

Andaluca (Chauchina,

Granada) o el VIII Festival

Internacional de Bandas de

Msica "Ciudad de Torrevieja" y, por ello, en el ao 2011 pone en marcha el

FESTIVAL DE BANDAS DE MSICA "BAEZA, PATRIMONIO DE LA

HUMANIDAD", en colaboracin con el Excmo. Ayuntamiento de Baeza.

Histrico de Bandas

I FESTIVAL - 2011

Banda Simfnica de la Societat Filharmnica Alteanense (Alicante)

Banda Sinfnica Municipal de Ogjares (Granada)

II FESTIVAL - 2012

Banda Simfnica de la Uni Musical de Llria (Valencia)

Agrupacin Musical San Clemente de la Mancha (Cuenca)

III FESTIVAL - 2013

Agrupacin Artsticomusical "El Trabajo" de Xixona (Alicante)

Sociedad Filarmnica Ntra. Sra. del Carmen de Salteras (Sevilla)

IV FESTIVAL 2014

Banda de Msica del Centro Instructivo Musical de Mislata (Valencia)

Agrupacin Musical de Linares 1875 (Jan)

XV Trobada Solidria de Bandes Juvenils de lHorta Sud

Desprs donze anys, Aldaia va tornar a ser, per segona vegada, la protagonista

de la Trobada de Bandes Juvenils de lHorta Sud, coincidint tamb de ser el segon

any que esta t un carcter solidari.

I s que

desprs de lxit que

va tindre esta mateixa

celebraci en el Barri

del Crist, Aldaia ha

volgut acollir amb

entusiasme als 1.200

msics procedents de

les comarques de lHorta Sud per a participar en este esdeveniment, amb la invitaci

especial de dos bandes: la Uni Musical Santa Ceclia de Cortes de Pallars i la Societat

Musical Ayorense dAyora.

Aix, en esta trobada han participat 22 societats musicals, procedents dAlaqus,

Albal, Alcsser, Alfafar, Benetsser, Beniparrell, Catarroja, Manises, Massanassa,

Mislata, Paiporta, Picanya, Picassent, Quart de Poblet, Sedav, Silla, Torrent, Xirivella,

a ms de lAssociaci

Musical Barri del Crist de

Quart-Aldaia i les bandes

aldaieras: la Va unir

Musical, la Banda

Simfnica i lagrupaci

musical Els Majors de

lHorta Sud.

Totes elles que es van concentrar en el collegi Argenter i jo, abans de desfilar,

van participar en una arreplega solidria daliments, per la qual cosa cada msic va fer

entrega duna aportaci solidria al banc daliments installat en lentrada del recinte,

aconseguint al final una aportaci de ms de cinc-cents cinquanta quilos daliments no

peribles.

Desta manera, totes estes bandes van ser passant una a una per davant de la

tribuna, que va estar situada en el cant del carrer Major i el carrer de lEsglsia i es va

veure formada per lalcaldessa dAldaia, Carmen Jvega, el president de la Federaci de

Societats Musicals de la Comunitat Valenciana, Rafael Prez, els alcaldes de les bandes

invitades, Alberto Sez de la de Cortes de Pallars i Jos Vicente Anaya de la dAyora, i

alguns representants de

lAjuntament dAldaia.

Una vegada

finalitzat la desfilada de

les bandes, totes elles es

van concentrar en la plaa

de lAjuntament per a

escoltar unes paraules del

president comarcal de

bandes juvenils, Rafael

Prez que va felicitar tots els msics per la seua participaci i solidaritat, agraint als

ajuntaments la seua total collaboraci i animant-los que continuen mantenint eixa

aportaci, ja que els msics continuaran mantenint el seu afany, per mantindre viva la

msica.

Posteriorment, lalcaldessa dAldaia, Carmen Jvega, com a amfitriona de lacte

va assenyalar que esta comarca es caracteritza per ser bressol de grans msics i grans

compositors. En tots els nostres pobles es destillen sons harmoniosos en cada rac, s

el talent dels nostres msics que emana de cada pedra, de cada respiraci, de cada

batec.

Posteriorment la primera edil dAldaia, va donar pas a la macrobanda formada

pels 1.200 msics participants que van interpretar a lunson, dirigits per Hilari Mar, el

pasdoble Valncia.

Conclosa esta primera part de lacte, tots els presents es van dirigir a linterior

del Collegi Pblic Argenter i jo per a disfrutar dun sopar oferida per lAjuntament

dAldaia i realitzar lentrega de plaques commemoratives a cada banda, aix com el

sorteig de diversos instruments i la clausura desta XV Trobada Solidria de Bandes

Juvenils de lHorta Sud.

Concretament, en durant lentrega dobsequis, es van sortejar cinc instruments

donats per N.P., Consolat de Mar, Sanganxa Music Estor i Uni Musical Espanyola.

Flekys - Band

Lexpressi en angls Big Band (gran banda) fa referncia a un grup ampli de msics que tocan conjuntament; pot ser traduda lliurement com orquesta de jazz.

Les big bands aparecen com a tals a finals de la dcada de 1920, encara que

el seu etapa dor es el perode comprs entre 1935 i 1950.

Lestructura de les big bands ha anat evolucionant al llarg del temps, des

de les bandes de deu o onze membres de

lpoca inicial del swing, fins a les grans orquestres de ms de vint msics dels aos setanta. En tot cas, caracterstica essencial de

les big bands es lexistncia de seccions instrumentals, en algunes de les quals els mateixos instruments es troben duplicats.

Com a regla general, encara que no

existisca un nic format de Big Band, habitualment es compon de tres

seccions:Metales (Horn section), Fustes (Reeds) i Ritme. La de Metalls inclou, almenys, tres o

quatre trompetas, i dos o ms trombons. La secci de Fustes, sol estar formada per

quatre o ms saxofons, que alternen usualment amb altres instruments

com clarinet i flauta. Finalment, la secci rtmica dacompanyants est composta per

alguna combinaci de piano, guitarra, guitarra baix y bateria. Per tant, un total dentre

17 i 20 membres.

De tot este moviment naix la

Flekys Band. Una agrupaci formada en el Centre Instructiu

Musical de Mislata, per uns 30

msics amb un elevat nivell musical

que componen habitualment el

CIM.

La formaci habitual s:: 4 Clarinets; 1 ReQuint; 4 Saxos Alts; 2 Saxos Tenors;

1 Saxo Barton; 3 Trompetes; 4 Trombons; 2 Trompes; 1 Bombard; 1 Tuba; 1

Percussionista (Bateria); 3 Percussionistes; 1 Baix Elctric; 2 Guitarres Elctriques

El seu repertori s molt variat, on el pblic assistent pot escoltar canons de

Mecano, Michael Jackson, Rafaela Carra, Luis Miguel, Alaska, Deep Purple, Earth,

Wind and Fire, Nino Bravo, Gloria Estefan, Raphael, Barry Manilow, The Village

People, Robbie Williams, ABBA, Frank Sinatra, Michael Bubl. Bandes Sonores de

pellcules, msica de Blues, Jazz, Swing, Mambos, Cumbias, Tangos, etc, etc, etc. el

que fa que els concerts siguen molt amens i suggestius per al pblic.

Lorin Maazel

El dia 13 de Juliol de 2014 va morir en Virginia (EE.UU.) el destacat director

dorquestra Lorin Varencove Maazel, de

nom artistic Lorin Maazel. Naix el 6 de

Mar de 1930 en la ciutat de Neully sud

de Siene, ciutat pegada a Paris.

Va ser un xiquet prodigi de la

msica, ja que amb noms 8 anys ja va fer

el seu debut com a director dorquestra, i

amb 12 va efectuar una gira per Estats

Units dirigint les millors orquestres.

Com seriosa molt llarg denumerar

totes les orquestres que ha dirigit, citar

noms la de Cleveland, Viena, Baviera,

Nova York, etc. etc.

Ac a Valncia, com supose que tots sabeu, va ser junt amb Zubin Mehta

director titular de lorquestra del Palau de les Arts Reina Sofa.

I just quan el

nostre director Paco

Valero havia sigut

seleccionat per a dirigir

amb ell, va ocrrer el fatal

desenlla. Descanse en

pau.

SABES QUE...

La primera dona que va

eixir despullada en un escenari

dEspanya va ser Helena Cortesina.

Sestrenava lopereta El

Prncipe Carnaval dels

compositors Calleja i Lle, eren els

principis del segle vint, i va ser

linici duna srie dobres crides

sicalptiques, com per exemple La

gatita blanca, Enseanza libre,

El arte de ser bonita, etc. on

limportant no era la veu de la

cantant sin ms ve el seu cos i la

picardia del llibret.

Era tal la proliferaci deste

gnere despectacles que el

governador de Madrid va voler

obligar als teatres que advertiren que

les obres eren noms per a hmens.

Este gnere que es va arribar

a popularitzar en tota Espanya, va

comenar a decaure a partir de 1910.

En lactualitat amb tota

llibertat i destapes que hi ha all no

passa de ser una pura ancdota.

SABES QUE...

Una de les canons ms versionades

que existixen s el fams preg El manisero.

El seu compositor Moises Simn Rodriguez,

que va nixer en LHavana en 1889, va ser un

xiquet prodigi de la msica. Va comenar la

seua educaci musical amb son pare, el basc

Leandro Simn; a ledat de dotze anys ja

dirigia orquestres de companyies lriques,

formant la seua prpia orquestra als 18, era tal

la seua capacitat creativa que va ser contractat

per el valenci Vicente Lle per a dirigir les

orquestres on es representaven obres seues. En

1928 va vindre a Madrid a presentar un

espectacle sobre msica popular cubana,

creant aix el seu guanzacha preg El Manisero. La primera cantant que ho va

interpretar va ser la tamb cubana Rita Montaner.

En Estats Units va ser tal la fama que va adquirir amb el seu preg que se li

coneixia per Mr Peanut.

En 1930 va tornar a Madrid on va estrenar la

seua comdia musical Nia Mers amb un xit

enorme, va iniciar una gira per diversos pasos

dEuropa, seguint per Frana on va obtindre els seus

majors xits; En 1936 va estrenar en Paris el seu

espectacle El Canto de los Trpicos siguent el debut

del cantant cub Antonio Machn interpretant

precisament el exitos Manisero.

Va ser en Paris on en 1940 li va sorprendre la

Segona Guerra Mundial. Confs pel seu nom i cognom jueu, va ser detingut per la

Gestapo i condut a un camp de concentraci nazi on va estar detingut durant dos anys,

temps que van tardar els seus amics i familiars a aclarir lerror coms; alliberat, va

tornar a la seua Havana natal, malalt i pobre.

Ja recuperat va tornar a Espanya, Barcelona i Madrid, van ser testimoni de nous

xits, sent a Madrid i desprs de penosa malaltia on va morir el 28 de Juny de 1945,

SABES QUE...

El dijous 24 dAgost de 1933 el peridic La Vanguardia va publicar un article

pel qual donava la notcia

duna intoxicaci

alimentria.

Deia aix; El

Domingo celebr la

Societat Banda Nova de

Msica de Mislata sus bodas de plata, y para conmemorar el acontecimiento se

reunieron a comer en aquella localidad unos 150 socios, entre ellos su alcalde D. Juan

Llorens y otras

personas,

teniendo que

ser atendidos

todos ellos por

el mdico

titular de la

localidad por

haber ingerido

helado en mal

estado de

conservacin.

Sabem per fills daquells socis que no va caldre lamentar danys majors i que tots

els afectats es van recuperar totalment.

Vicent Ferragut

pagina1Editorial valenciasumaribaeza buenola trobadapagina10pagina11flekys valencianolorin maazelSABES QU1vietassopa de letrascontraportada