DOC 3 AVANTPROJECTE - El Bruc ets tu...- UNI EN ISO 12100-1/2:2005 Seguridad de las máquinas -...

Projecte per l’autorització d’una planta d’asfalt a l’explotació de Roques Blanques DOC 3_ AVANTPROJECTE

Promotor:

Coll del Bruc, S.L.

Emplaçament:

El Bruc (Anoia)

Data:

Setembre 2013

Ctra. de Cardona 5-7, 4rt A; MANRESA (08241) telf. 93.876.81.37 www.solucions.info

Projecte per l’autorització d’una planta d’asfalt a l’explotació de Roques Blanques

DOC 3_AVANTPROJECTE

Grup Solucions Manresa SLU - Enginyeria, Medi Ambient i Consultoria

P à g i n a | 1

ÍNDEX DOCUMENT NÚM. 3_AVANTPROJECTE

1 Introducció .............................................................................................................. 3

1.1 Objecte ................................................................................................................................... 3

1.2 Finalitat ................................................................................................................................... 3

1.3 Fonament legal ....................................................................................................................... 3

1.4 Antecedents de l’activitat ........................................................................................................ 3

1.5 Síntesi del projecte .................................................................................................................. 4

2 Normativa aplicable i especificacions prèvies ............................................................ 5

2.1 Normativa aplicable ................................................................................................................. 5

2.2 Compliment de la normativa urbanística ................................................................................. 5

2.3 Compliment normativa específica ........................................................................................... 5

2.4 Normativa i mesures de seguretat ........................................................................................... 6

2.5 Normativa de protecció d’incendis forestals ............................................................................. 7

3 Dades bàsiques del projecte ..................................................................................... 8

3.1 Dades de l’establiment ............................................................................................................ 8

3.2 Classificació de l’activitat segons PCAA (20/2009) ................................................................... 8

3.3 Situació de l’activitat ............................................................................................................... 9

3.4 Característiques del sòl i subsòl ............................................................................................... 9

3.5 Superfícies de l’activitat ......................................................................................................... 11

3.6 Accessos ............................................................................................................................... 11

3.7 Número de treballadors ......................................................................................................... 12

3.8 Horari de treball .................................................................................................................... 12

3.9 Moviment de terres ............................................................................................................... 12

4 Descripció de l’activitat .......................................................................................... 13

4.1 Descripció i característiques de l’activitat ............................................................................... 13

4.2 Processos .............................................................................................................................. 13

4.3 Matèria primeres utilitzades .................................................................................................. 13

4.4 Productes finals ..................................................................................................................... 14

4.5 Relació de maquinària utilitzada en el procés ........................................................................ 14

4.6 Tipus d’energia utilitzada ...................................................................................................... 14

4.7 Instal·lacions i edificacions pel desenvolupament de l’activitat ............................................... 14

4.8 Instal·lacions complementàries .............................................................................................. 14

4.9 Requisits per les plantes d’asfalt ............................................................................................ 16

5 Dades de l’energia, aigua, residus i soroll ............................................................... 17

5.1 Tipus d’energia i procedència ................................................................................................ 17

5.2 Potència nominal .................................................................................................................. 17

5.3 Instal·lacions d’emmagatzematge d’energia .......................................................................... 17

5.4 Abastament i consum anual d’aigua ..................................................................................... 18


DOC 3_AVANTPROJECTE


P à g i n a | 2

5.5 Dades de l’ús d’aigua ............................................................................................................ 18

5.6 Abocament d’aigües residuals ............................................................................................... 18

5.7 Residus generats ................................................................................................................... 18

5.8 Nivells d’immissió sonora ....................................................................................................... 18

5.9 Emissions per vibracions ........................................................................................................ 18

5.10 Emissions de pols .................................................................................................................. 19

5.11 Emissions de gasos ................................................................................................................ 19

6 Entorn i medi potencialment afectat ...................................................................... 20

6.1 Delimitació de l’espai físic ...................................................................................................... 20

6.2 Ambient biòtic ...................................................................................................................... 20

6.3 Ambient atmosfèric ............................................................................................................... 21

6.4 Ambient aquàtic ................................................................................................................... 21

6.5 Ambient lumínic .................................................................................................................... 22

6.6 Vibracions ............................................................................................................................. 22

6.7 Generació de residus ............................................................................................................. 22

7 Programa de restauració ........................................................................................ 23

7.1 Antecedents: Programa de restauració vigent ........................................................................ 23

7.2 Encaix de l’activitat amb el projecte de restauració vigent ..................................................... 23

7.3 Objectius del projecte de restauració ..................................................................................... 23

7.4 Estratègies i criteris pel projecte de restauració i integració paisatgística ................................ 23

7.5 Dades del projecte de restauració .......................................................................................... 24

7.6 Descripció del projecte de restauració en l’àmbit de la planta d’asfalt ................................... 24

7.7 Actuacions complementàries per la restauració de l’activitat ................................................. 25

8 Mesures de protecció del medi nocturn .................................................................. 27

8.1 Enllumenat exterior ............................................................................................................... 27

8.2 Zona de protecció a la contaminació lluminosa on s’ubica la instal·lació ................................ 27

8.3 Característiques de les instal·lacions i aparells d’il·luminació .................................................. 27

8.4 Sistemes de regulació horària ................................................................................................ 28

8.5 Programa de manteniment de les instal·lacions i dels aparells d’il·luminació .......................... 29

9 Signatures ............................................................................................................. 30


DOC 3_AVANTPROJECTE


P à g i n a | 3

1 INTRODUCCIÓ

1.1 Objecte

L’objectiu d’aquest document és definir l’avantprojecte del Projecte per l’autorització d’una planta

d’asfalt a l’explotació de Roques Blanques, segons la tramitació de l’article 48 de la Llei d’Urbanisme

de Catalunya (DL 1/2010, de 3 d’agost), en sòl no urbanitzable del terme municipal del Bruc (Anoia).

El projecte es situa dins de l’àmbit autoritzat per l’activitat extractiva Roques Blanques. La planta es

situa en la zona més baixa de l’àmbit d’explotació, amb una esplanada de 7.090 m2.

1.2 Finalitat

La finalitat del document número 3 - AVANTPROJECTE és descriure els paràmetres bàsics del projecte,

donant compliment amb el tràmit i contingut definit per l’article 48 del DL 1/2010, i 57 del Reglament

de la Llei d’Urbanisme.

1.3 Fonament legal

S’inicia el tràmit previst en l’article 48 del DL 1/2010 per autorització d’actuació d’interès públic, per

tal de sol·licitar l’autorització de la planta d’asfalt.

Aquest document dóna compliment amb l’article 57.1.b del Reglament de la lleu d’urbanisme (Decret

305/2006):

b) L’avantprojecte de l’actuació, activitat o construcció, el qual ha referir-se a l’emplaçament i

extensió de la finca o finques en les quals es projecta l’actuació, a la superfície ocupada per

l’activitat i per les construccions i instal·lacions, i a llurs característiques fonamentals.

1.4 Antecedents de l’activitat

La planta d’asfalt que es vol instal·lar a l’interior de l’activitat minera de Roques Blanques, es tracta

d’un conjunt mòbil. Concretament, aquesta planta serà desmuntada de la seva ubicació actual,

emplaçada a Alfarràs (Lleida), un cop finalitzat el subministrament a les obres civils previstes.

Actualment, aquesta planta es situa en sòl no urbanitzable, dins de l’àmbit PEIN de Serra Llarga-

Secans de la Noguera.


DOC 3_AVANTPROJECTE


P à g i n a | 4

1.5 Síntesi del projecte

1. Esplanada planta d’asfalt 7.090 m2

1.1 Accessos i instal·lacions 3.300 m2

1.1.a Zona maniobra i pas lliure 2.735 m2

1.1.b Planta d’asfalt 118 m2

1.1.c Dipòsits combustible i betum 275 m2

1.1.d Bàscula 72 m2

1.1.e Edificacions 100 m2

1.2 Acopis de materials 3.790 m2

2. Talussos entorn esplanada 2.688 m2

Alçada instal·lacions Fins 14 m per la planta d’asfalt

(xemeneia i filtres no inclosos)

Potència motors elèctrics 952 kW

Potència motors explosió 260 kW

Potència grups electrògens >= 605 kW

Matèries primeres Àrid, Betum, Filler

Emissions atmosfèriques Gasos de la planta procedent del tambor-secador d’àrid /

control d’emissions a través de filtre DM-IF

Moviments de terres 42.500 m3 desmunt i 25.000 m3 terraplenat

Cota esplanada 545 m

Règim de permanència Temporal / instal·lacions mòbils

Mesures correctores específiques de la planta d’asfalt

1. Revegetació dels talussos de l’esplanada amb espècies arbustives i arbòries pròpies del lloc,

seguint un patró aleatori de plantació.

2. Revegetació dels talussos del camí amb espècies arbustives pròpies del lloc.

3. Habilitar una mota de terres a l’entorn del camí en el seu tram més exposat, per poder fixar

vegetació arbustiva per minimitzar-ne l’impacte cromàtic.

4. Asfaltar les zones de major trànsit a l’interior de l’esplanada per minimitzar núvol de pols.

5. Evitar les emissions de gasos i fums amb la instal·lació de filtres específics a la planta d’asfalt.

Mesures correctores en el conjunt de l’àmbit autoritzat

Mesures incloses en l’avaluació d’impacte ambiental per l’activitat extractiva (DIA 29/03/2012).

Mesures incloses en l’informe en matèria de paisatge, de la DG d’Ordenació del Territori i

Urbanisme en el tràmit de l’article 48 DL 1/2010, per l’activitat extractiva (Informe 11/12/2011).


DOC 3_AVANTPROJECTE


P à g i n a | 5

2 NORMATIVA APLICABLE I ESPECIFICACIONS PRÈVIES

2.1 Normativa aplicable

En la realització del projecte s’han tingut en compte les següents normes i reglaments:

I. Urbanisme

- Normes Subsidiàries de planejament del Bruc.

II. Activitats en general

- LPCAA

- el RD 486/1997, pel qual s’estableixen les disposicions mínimes de seguretat i salut en els llocs de treball

III. Activitat de gestor de residus

- Decret 93/1999, de 6 d’abril, sobre procediments de gestió de residus

- Reial Decret 105/2008, 1 de febrer, per el que es regula la producció i gestió dels residus de la construcció i demolició.

No tenint un caràcter exhaustiu l’anterior compilació, es tindran en compte les altres ordres, decrets

o normes que siguin d’aplicació, no essent excusable la no observança dels mateixos, pel fet de no

estar assenyalats en l’apartat anterior

2.2 Compliment de la normativa urbanística

La instal·lació pel tractament del producte obtingut de l’explotació minera, es situa dins de l’àmbit

miner degudament autoritzat per tots els organismes corresponents. L’explotació de recursos naturals

i activitat minera és admissible en termes urbanístics tal i com es deriva de la resolució de la Comissió

Territorial d’Urbanisme corresponent, i en compliment de l’article 47.6.a i 47.6.d, sense que existeixi

incompatibilitat territorial o sectorial, sense afectació d’espais naturals protegits.

La ubicació d’aquesta planta no incrementa l’afectació sobre el medi natural, i al mateix temps permet

disminuir l’impacte generat per una planta asfàltica, pel fet d’ubicar-se a l’interior d’una explotació

existent d’on obtindrà el recurs per fer l’aglomerat asfàltic.

2.3 Compliment normativa específica

- 98/37/CE Disposicions Màquines modificat segons disposició 98/79/CE


DOC 3_AVANTPROJECTE


P à g i n a | 6

A més compleixen amb les següents disposicions:

- 73/23/CEE Disposició Baixa tensió modificat segons la disposició 93/68/CEE

- 89/336/CEE Disposició Compatibilitat Electromagnètica modificat segons la

disposició 93/68/CEE.

En particular s’han aplicat les següents normes:

- UNI EN ISO 12100-1/2:2005 Seguridad de las máquinas - Conceptos básicos,

principios generales para el diseño.

- UNI EN 536:2001 Maquinaria para construcciones de caminos – Plantas por la

producción de asfalto – Requisitos de seguridad.

- UNI EN 953:2000 Seguridad de la maquinaria - Protecciones –Normas generales

para el proyecto y la construcción de protecciones fijas y móviles.

- CEI EN 60204-1:1998 Seguridad de la maquinaria – Equipo eléctrico de la

maquinaria.

Normes generals:

- UNI EN 1050:1998 Seguridad de la maquinaria – Principios por la evaluación del

riesgo.

- UNI EN 349:1994 Seguridad de la maquinaria – Distancia de seguridad.

- UNI EN 294:1993 Seguridad de la maquinaria - Distancia de seguridad para evitar

daños a las extremidades superiores.

2.4 Normativa i mesures de seguretat

Donada la ubicació dins de l’àmbit miner, caldrà seguir les mesures de seguretat establertes per

aquesta activitat, a més de les que concorrin de forma específica per la planta d’asfalt. S’hauran de

seguir les indicacions i prescripcions que estableixi la direcció facultativa de l’explotació a través d’un

pla de coordinació, així com les dels inspectors de l’administració, com a complementàries del vigent

Reglament General de Normes Bàsiques de Seguretat Minera i les ITC que el desenvolupen i

complementen.

- Llei 31/95 de 8 de novembre de prevenció de riscos laborals

- Reial Decret 773485/1997, de 14 d’abril, sobre disposicions mínimes en matèria de

senyalització de seguretat i salut en el treball.

- Reial Decret 773/1997, de 30 de maig, sobre disposicions mínimes de seguretat i salut

relatives a la utilització pels treballadors d’equips de protecció individual.

- Reial Decret 1215/1997, sobre les disposicions mínimes de seguretat i salut per la utilització

pels treballadors d’equips de treball.


DOC 3_AVANTPROJECTE


P à g i n a | 7

- Reial Decret 1316/1989, de 27 d’octubre, sobre protecció dels treballadors davant els riscos

derivats de l’exposició al soroll durant el treball.

- Reial Decret 245/1989, de 27 de febrer, sobre determinació i limitació de la potència acústica

admissible de determinat material i maquinària d’obra (transposa fins a 18 directives entre

les que està inclosa la 86/6627CEE).

- Reial Decret 71/1992, de 31 de gener, que amplia l’àmbit d’aplicació del RD 245/1989 i per

el qual es transposen a la legislació espanyola:

- Directiva 86/295/CEE (ROPS) (ISO 3471/1 equivalent a UNE 115-207).

- Directiva 86/296/CEE (ROPS) (ISO 3449 equivalent a UNE 115-201). És norma

europea EN 23449

- Reial Decret 1435/1992, de 27 de novembre, que transposa a la legislació espanyola:

- Directiva 89/392/CEE “Directiva Màquines” (Seguretat en maquinària estàtica).

- Directiva 91/368/CEE Modifica la directiva 89/392/CEE i incorpora la maquinària

mòbil.

- Reial Decret 56/1995, de 20 de gener, que transposa a la legislació espanyola:

- Directiva 93/44/CEE. Segona modificació de la directiva 89/392/CEE que incorpora

els components de seguretat.

- Directiva 93/68/CEE. Tercera modificació de la directiva 89/392/CEE que indica les

normes del marcatge CE.

- Les ordenances municipals.

2.5 Normativa de protecció d’incendis forestals

El municipi del Bruc es troba inclòs a la relació de municipis d’alt risc d’incendis forestals de l’Annex

I del Decret 64/1995, de 7 de març.

Caldrà donar compliment al Decret 64/1995, de 7 de març de mesures de prevenció d’incendis

forestals.


DOC 3_AVANTPROJECTE


P à g i n a | 8

3 DADES BÀSIQUES DEL PROJECTE 3.1 Dades de l’establiment L’emplaçament de la pedrera és al paratge conegut com a “Roques Blanques” i “Collet del Bruc”

del terme municipal de El Bruc, accessible des de la benzinera propera al túnel del Bruc, a la carretera

N-II (pK 567+00).

La pedrera estarà situada a l’interior de la parcel·la 1, polígon 5 del cadastre de rústica de El Bruc.

Classificació i qualificació del sòl, segons planejament urbanístic vigent.

El planejament vigent són les NNSS de Planejament del Bruc aprovades definitivament en data 16 de

febrer de 1983 (aprovat el text refós en data 20 de juny de 1990) i la segona modificació d’aquestes

Normes aprovades definitivament en data 25 de març de 1992.

Aquestes classifiquen els terrenys on es pretén dur a terme l’activitat com a sòl no urbanitzable i els

qualifiquen com a Zona 4.3. (Sòl de protecció forestal). Aquests terrenys no estan inclosos dins de

l’àrea del Pla especial de la Muntanya de Montserrat.

La qualificació urbanística de la zona es veurà respectada per l’activitat. El programa de restauració

contempla la introducció d’espècies herbàcies, arbustives i arbòries per a la formació d’una comunitat

forestal.

Propietat dels terrenys i dades cadastrals

L’àrea d’adequació sol·licitada no té servituds amb cap entitat civil ni militar. No es troba travessada

per cap pas de dret preferencial, carreteres, ferrocarrils, oleoductes, gasoductes, etc., ni similars.

El terreny sobre el qual es sol·licita l’adequació no es troba dins dels límits de cap àrea d’interès

natural (PEIN).

Es disposa de contracte d’arrendament i autorització del propietari a favor del Coll del Bruc SL, per a

realitzar l’activitat extractiva i altres auxiliars a l’interior de la finca de la seva propietat.

3.2 Classificació de l’activitat segons PCAA (20/2009)

D’acord amb la Llei 20/2009 del 4 de desembre, de prevenció i control ambiental de les activitats,

modificada per la llei 9/2011, del 29 de desembre, de promoció de l’activitat econòmica, l’activitat

projectada es classifica de la següent manera:

Annex II. 4.12. Plantes d’aglomerat asfàltic, amb una capacitat de producció de fins a 250 tones/hora.


DOC 3_AVANTPROJECTE


P à g i n a | 9

3.3 Situació de l’activitat

La zona plantejada per la ubicació i desenvolupament de l’activitat es situa al límit oest del municipi

del Bruc, en el paratge conegut amb el nom de “Collet del Bruc”.

Les distàncies de l’activitat als principals punts són:

- Nucli urbans: Urbanització Montserrat Park a 2 km; El Bruc a 3 km; Castellolí a 3,6 km.

- Infraestructures: A-2 a 1,3 km; N-IIa a 1,7 km.

- Cursos hídrics: Torrent de Roques Blanques a 20 m.

3.4 Característiques del sòl i subsòl

Context geològic

El Triàsic en aquesta zona sempre aflora en la línia de contacte pel cavalcament entre el Paleozoic de

la Serralada Prelitoral i els materials eocènics del límit de la Depressió de l’Ebre. Els afloraments,

consistents en pinces discontinues, no tenen unió sobre el terreny. Una característica important de la

zona d’estudi és la d’estar sempre cavalcant sobre l’eocè, però el seu contacte amb el paleozoic es,

en general, impossible de precisar, degut principalment tant a la petita extensió dels afloraments,

com a la vegetació que acostuma a haver-hi sobre les zones de contacte. Els materials triàsics estan

molt tectonitzats, i al tractar-se de petites pinces, la milonitització ha desdibuixat els trets de

l’estratigrafia quasi completament.


DOC 3_AVANTPROJECTE


P à g i n a | 10

Descripció de l’aflorament

En Roques Blanques ens trobem amb una sèrie bastant complerta del Triàsic de la regió que ens

ocupa, la qual, de mur a sostre, és la següent:

1r. Alternança de gresos vermells micacis amb argiles vermelles. Uns 20 metres

(Buntsandstein), tan sols el que aflora, la resta cobert de vegetació.

2n. Calcàries compactes grises ben estratificades, que presenten tons vermellosos a tall fresc.

2 metres.

3r Calcàries en llesques, de colors grisosos i rosats que contenen Fucoides. 1 metres.

4t. Calcàries compactes, grises en superfície i del mateix color en fractura fresca. 4 metres.

5è. Calcàries compactes molt blanques, amb nòduls d’àgata. 2 metres.

6è. Alternança de margues vermelles i gresos sense mica, amb intercalacions de guix blanc

d’aspecte sacarinós. Més de 10 metres. No es pot apreciar la potència exacta per ser el sostre

de la formació a la que li falten els termes superiors.

Aquest aflorament és, com ja s’ha comentat anteriorment, el únic que dona una sèrie estratigràfica

complerta del Trias de la regió; la sèrie conté la representació litològica dels següents nivells del

Triàsic: Buntsandstein, representat pel primer nivell de la sèrie i caracteritzat pel gresos amb miques.

Els restants nivells representen al Muschelkalk, en el que es pot distingir una part calcària, integrada

pels nivells 2n, 3r, 4t i 5e, i en la que els nivells 3r i 5è caracteritzen al Muschelkalk inferior. El nivell

6è, de caràcter detrític, caracteritza per les seves litofàcies al Muschelkalk mitjà. Tot aquest conjunt

està plegat, presentant la següent estructura: el Buntsandstein és el nucli d’un anticlinal en ventall;

per sobre del Buntsandstein venen les calcàries del Muschelkalk inferior formant un sinclinal, el flanc

sud del qual està completament laminat, formant a continuació un ampli anticlinal seguit d’un senzill

sinclinal on al llarg del seu eix apareix el Muschelkalk mitjà. El Muschelkalk inferior cavalca molt

clarament als materials eocènics de la Depressió de l’Ebre. El contacte Trias-Paleozoic no es visible.

Tot el que s’ha exposat queda reflectit en el següent tall esquemàtic.

Tall esquemàtic de l’aflorament de Roques Blanques (Adaptat de Renzi de la Fuente)


DOC 3_AVANTPROJECTE


P à g i n a | 11

3.5 Superfícies de l’activitat

La distribució d’espais és el següent:

1. Esplanada planta d’asfalt 7.090 m2

1.1 Accessos i instal·lacions 3.300 m2

1.1.a Zona maniobra i pas lliure 2.735 m2

1.1.b Planta d’asfalt 118 m2

1.1.c Dipòsits combustible i betum 275 m2

1.1.d Bàscula 72 m2

1.1.e Edificacions 100 m2

1.2 Acopis de materials 3.790 m2

2. Talussos entorn esplanada 2.688 m2

TOTAL 9.778 m2

Les tolves no queden comptabilitzades en la superfície 1.1.b, donat que es tracta d’un element mòbil que es

situa majoritàriament en zona d’acopis i materials.

Aquest quadre és una síntesi del la informació detallada en la planimetria adjunta, amb un detall i

definició a nivell d’avantprojecte.

3.6 Accessos

La zona objecte de la sol·licitud es troba situada al paratge “Collet del Bruc” del terme municipal de El

Bruc (Anoia) concretament a la zona est de la Serra de Fembra Morta. (Depressió Pre-litoral), al marge

esquerra de la riera de Roques Blanques, afluent de la riera de Pierola. Dins del municipi es troba al sud-

oest i a prop dels termes municipals veïns de Castellolí Piera.

L’accés a l’emplaçament de la nova planta es realitzarà a través del mateix accés que l’explotació minera.

Des de la carretera A-II, on al PK 567 s’accedeix a la benzinera situada a peu d’autovia. Des de aquest

punt surt un camí anomenat Camí de Can Guixar.

D’acord amb la resolució de l’autorització ambiental, aquest camí haurà de ser asfaltat per minimitzar

les emissions de pols a l’entorn, i retirar la capa impermeable un cop finalitzada l’activitat.

Des del camí de Can Guixar, s’habilitarà un nou camí per donar accés al conjunt de l’explotació i també

a la planta d’asfalt situada a la part baixa de l’àmbit miner autoritzat.

L’actual projecte no preveu canvis sobre els accessos des de l’A-2 fins a l’àmbit miner. La situació i els

accessos queden grafiats en la planimetria adjunta.

S’adapta el traçat del camí que recorre per l’interior de l’àmbit autoritzat, enllaçant l’esplanada

projectada amb els fronts d’explotació de la fase 1 i 2. En aquest recorregut, també es preveu un sobre


DOC 3_AVANTPROJECTE


P à g i n a | 12

ample que permeti el creuament de camions i espera, en cas de ser necessari. Es deixa l’amplada

suficient per poder-ho fer amb les condicions de seguretat necessàries. Aquest espai es situa en una

part resguardada de les principals visuals, d’esquenes a una petita carena que n’evita la seva visibilitat.

Els accessos es faran sota els paràmetres establerts per la normativa minera.

3.7 Número de treballadors

En número de treballadors a la planat d’asfalt serà de 3.

3.8 Horari de treball

En general, l’horari de treball de la planta serà diürn per motius de seguretat minera. En qualsevol

cas, es podran dur a terme operacions de manteniment, reparació, etc fora d’aquest horari.

3.9 Moviment de terres

La construcció de l’esplanada i modificació del camí d’accés en direcció al front d’explotació (fase 1),

requereix un moviment de terres que es situa en 25.000 m3 de terraplenat, i 42.500 m3 de desmunt.

El material excedent es gestionarà a l’interior de la mateixa explotació. Les terres es dipositaran en

acopis a l’esplanada, els materials petris s’utilitzaran pel mur d’escullera previst al peu del talús de

l’esplanada, i com a material pel ferm del camí.


DOC 3_AVANTPROJECTE


P à g i n a | 13

4 DESCRIPCIÓ DE L’ACTIVITAT

4.1 Descripció i característiques de l’activitat

L’activitat consisteix en la mescla d’àrid obtingut de l’interior de l’explotació minera de Roques

Blanques, amb materials bituminosos per tal d’obtenir una massa homogènia d’aglomerat asfàltic

per subministrar directament a obra.

La producció es fa en calent, amb una capacitat inferior a 250 tones/hora.

4.2 Processos

4.3 Matèria primeres utilitzades

Tipus Codi Estat Emmagatzematge Consum anual Procedència Subministrament

Àrid 14211230 Sòlid Apilament 277.742 tn Interior explotació

Camió

Betum 23303200 Líquid Tanc 13.820 tn CEPSA Camió-càrrega desplaçada

Filler 14211290 Sòlid En sitges 16.250 tn Sist productiu propi

Tubs fins a les sitges

- Àrids calcaris: 0/6, 3/6, 6/12, 12/18, 18/25, 25/32 - Filler: 6/12, 12/18, 18/25. - Betum asfàltic: B 15/25, B 30/50, B 50/70, BM3c, BM3b, BM1 PMB 10/40 70


DOC 3_AVANTPROJECTE


P à g i n a | 14

4.4 Productes finals Tipus Codi Estat Emmagatzematge Producció anual Expedició

Asfalt 170302 pastós No s’emmagatzema 350.000 tn/any Camió directe a

obra

4.5 Relació de maquinària utilitzada en el procés - Planta d’aglomerat asfàltic

- Pala carregadora: de 4 Tn de capacitat de càrrega.

4.6 Tipus d’energia utilitzada

L’energia utilitzada procedeix d’hidrocarburs, tan per la generació d’electricitat a través de grups

electrògens, com per generar els processos de funcionament de la maquinària mòbil i planta d’asfalt.

En el cas de la planta, es pot utilitzar tan gas natural com gasoil per la combustió dins del tambor-

secador. En aquest cas, s’utilitzarà el gasoil.

4.7 Instal·lacions i edificacions pel desenvolupament de l’activitat

- 1 Planta d’aglomerat asfàltic: Està formada per tolves, cintes transportadores, tambor-

secador, elevador, bàscules i massadores, cribes, filtres de partícules, dipòsit de filler, i

caseta de control.

- 5 Tancs de combustible i matèries primeres: 1 tanc de gasoil, 3 tancs de betum, 1 tanc de

fuel.

- 4 Mòduls prefabricats: oficines (2), vestidor–wc, i laboratori. Total de 100 m2.

4.8 Instal·lacions complementàries

Subministrament d’aigua

Abastament: L’abastament es realitzarà amb camió cisterna d’aigua.

- Consum sanitari unitari: 30 L/persona i dia.

- Consum sanitari diari: 90 L/dia

- Consum sanitari anual màxim: 19,8 m3/any

Instal·lació de sanejament

El sistema de sanejament serà a través de fossa sèptica estanca amb capacitat de 10 m3.

- El punt final d’abocament de les aigües sanitàries serà a l’EDAR del municipi d’Igualada,

mitjançant camió cisterna.


DOC 3_AVANTPROJECTE


P à g i n a | 15

- Donat que es preveu un consum sanitari de 90 L/dia, es calcula que caldrà buidar la fossa

1 cop cada 111 dies laborables, aproximadament.

Instal·lació tèrmica edifici i ACS

La instal·lació de tèrmica de l’edifici hauria de garantir que es compleixen els requeriments del RD

486/1997 pels treballadors que són els següents:

- Temperatura entre 14 i 25ºC

- Humitat relativa entre 30 i 70%

Les zones de treball més habituals dins l’edifici serà a les oficines (control de la planta).

Instal·lacióódeóventilacióó

La instal·lació de ventilació es divideix en diferents zones:

- Oficines i laboratori. La ventilació de les oficines haurà de complir amb els requeriments del

RITE. Aquesta ventilació es farà mitjançant la impulsió d’aire exterior a través de la unitat

interior de la bomba de calor.

- Vestuaris-WC. La zona de vestuaris i lavabos no estarà climatitzada i complirà amb les

exigències del CTE HS 3, segons la IT 1.1.4.2.1 del RITE. El HS obliga a tenir una obertura

d’extracció i a realitzar una ventilació híbrida com a mínim. Posarem un extractor a cada

lavabo que garantirà un cabal de 15l/s per local i l’admissió es farà a partir de l’aire provinent

de la infiltració que es farà a través de la porta d’accés que garantirà una circulació de l’aire

de les habitacions seques a les humides.

Instal·lacióóenllumenató

La instal·lació d’enllumenat interior dels edificis haurà de garantir que es compleixen els requeriments

del RD 486/1997 pels treballadors. La instal·lació d’enllumenat estarà formada per fluorescents de

36W dins dels mòduls i espais de treball.

A l’exterior s’instal·larà enllumenat exterior que s’ajustarà a les condicions que s’estableixen a

l’apartat de mesures de protecció del medi nocturn d’aquest mateix document.

S’il·luminarà a l’exterior només quan sigui necessari per operacions de manteniment, reparació de la

maquinària o instal·lacions, i per motius de seguretat.

Subministramentóel ctricó

Per tal de satisfer el subministrament elèctric de la planta, s’ubicaran dos grups electrògens, que

estaran formats per propi generador, amb el dipòsits corresponents que els alimenti. Aquesta

instal·lació es definirà en el projecte bàsic d’activitat.

En qualsevol cas, podran estar coberts per tal de protegir-los de la climatologia. Es preveu una

ocupació de 25 m2 aprox.


DOC 3_AVANTPROJECTE


P à g i n a | 16

4.9 Requisits per les plantes d’asfalt

La planta d’asfalt, a més de les instal·lacions descrites fins el moment requereix d’un espai ampli de

treball per poder fer-hi els acopis de matèria primera (àrid), i poder desenvolupar amb facilitat les

operacions de càrrega de les tolves.

El moviment i maniobres constants de la pala carregadora en aquest punt, fa que aquest espai sigui

incompatible amb el pas continu del transport propi de la planta.

Aquest últim, és un altre dels elements que determinarà els espais del conjunt. El transport que

subministra el material asfàltic directament a l’obra, es tracta de camions tipus banyera. Per aquest

motiu cal que els accessos de la planta siguin adequats pel gir, pendents, i que es disposi d’una

bàscula pel control de la càrrega.


DOC 3_AVANTPROJECTE


P à g i n a | 17

5 DADES DE L’ENERGIA, AIGUA, RESIDUS I SOROLL

5.1 Tipus d’energia i procedència

Hidrocarburs

L’energia per fer funcionar la planta d’asfalt i la maquinària mòbil de la planta procedeix del gasoil.

El subministrament de carburant es realitza mitjançant cisternes a càrrec d’una empresa distribuïdora

autoritzada. Aquest és emmagatzemat tancs aeris, amb cuneta de recollida.

Electricitat

L’electricitat per subministrar a les instal·lacions i maquinària, es genera a través de dos grups

electrògens que funcionen amb gasoil.

5.2 Potència nominal

Potència motors elèctrics: planta d’aglomerat

La potència nominal instal·lada de la planta és de 623 kW, i la consumida s’estima en 468 kW.

La potència nominal d’instal·lacions auxiliars és de 69 kW, i la consumida s’estima en 52 kW.

Potència motors d’explosió: maquinària mòbil

La potència de la pala carregadora és de 260 kW.

Potència grups electrògens

Els grups electrògens que han de satisfer la demanda de consum elèctric seran com a mínim de 545

kW per la planta d’asfalt, i de 60 kW per les instal·lacions auxiliars.

5.3 Instal·lacions d’emmagatzematge d’energia

Combustible Tipus emmagatzematge Recipient Condicions Gasoil C Dipòsit aeri Acer DP 50 m3 P: atmosfèrica

T: atmosfèrica Fuel Dipòsit aeri Acer SP 50 m3 P: atmosfèrica

T. 150 ºC Betum Dipòsit aeri Acer SP 50 m3 P: atmosfèrica



T. 150 ºC


DOC 3_AVANTPROJECTE


P à g i n a | 18

5.4 Abastament i consum anual d’aigua

Abastament: L’abastament es realitzarà amb camió cisterna d’aigua.

- Consum sanitari unitari: 30 L/persona i dia.

- Consum sanitari diari: 90 L/dia

- Consum sanitari anual màxim: 19,8 m3/any

5.5 Dades de l’ús d’aigua

L’aigua subministrada serà per ús sanitari.

5.6 Abocament d’aigües residuals

El sistema de sanejament serà a través de fossa sèptica estanca amb capacitat de 10 m3.

- El punt final d’abocament de les aigües sanitàries serà a l’EDAR del municipi d’Igualada,

mitjançant camió cisterna.

Donat que es preveu un consum sanitari de 90 L/dia, es calcula que caldrà buidar la fossa 1 cop cada

111 dies laborables, aproximadament.

5.7 Residus generats

No es preveu la generació de residus volàtils que puguin ser arrossegats fora de l’àmbit de la planta.

Tots els residus generats seran separats i emmagatzemats dins de l’àmbit de treball de la planta, i

seran gestionats per un gestor autoritzat de residus.

5.8 Nivells d’immissió sonora

Els nivells d’immissió sonora estaran determinats per la maquinària mòbil i els grups electrògens.

5.9 Emissions per vibracions

La planta no genera vibracions.


DOC 3_AVANTPROJECTE


P à g i n a | 19

5.10 Emissions de pols

La planta pot generar emissions de pols en dos punts: 1) en les operacions de càrrega de les tolves

d’alimentació de la planta de forma molt puntual, 2) a través de la sortida de fums procedents del

tambor-secador d’àrids. Aquesta font d’emissió de pols es tracta a través de filtres que es descriu en

el següent punt.

5.11 Emissions de gasos

La principal font d’emissió de gasos de la planta es situa en el tambor-secador d’àrid. Els gasos són

produïts entre 110-i 160 ºC, format per productes de la combustió, vapor i pols que queda suspesa.

Els fums són filtrats a través d’una xemeneia a una temperatura de 100-150ºC i que disposa d’un

filtre DM-IF que n’assegura els següents llindars màxims d’emissió:

- Pols: 20 mg/m3

- Òxids de sofre (SOx): 0-250 mg/m3 (segons el combustible)

- Òxids nitrosos (NOx): < 250 mg/m3

- Monòxid de carboni (CO): < a 500 mg/m3

- Compostos orgànics totals (COT): 50 mg/m3 (només es generarien en cas d’utilitzar

combustibles gasosos).


DOC 3_AVANTPROJECTE


P à g i n a | 20

6 ENTORN I MEDI POTENCIALMENT AFECTAT

6.1 Delimitació de l’espai físic

La ubicació de la planta d’asfalt, queda definida en la planimetria adjunta. La superfície total és de

de l’esplanada és de 7.090 m2, mentre que l’àmbit total, comptabilitzant els marges de l’esplanada

arriba fins a 9.778 m2.

6.2 Ambient biòtic

Hàbitats naturals

L’espai destinat a acollir l’emplaçament de la planta, es troba identificat com a hàbitat de “Bosquines

i matollars mediterranis i submediterranis”, segons la cartografia oficial del Departament de Territori

i Sostenibilitat.

Aquests hàbitat presenta unes formes i variació elevada en la composició específica. Aquesta

categoria inclou espais amb una escassa coberta arbustiva i herbàcia, com àrees amb massa arbrada

desenvolupada.

Tal com es veu en la cartografia aèria i fotografies presents en l’estudi d’impacte i integració

paisatgística, correspon majoritàriament a un espai ocupat per bosquines i masses continues de

pineda de pi blanc.

Vegetació present a la zona

En aspectes generals, i en conjunt les espècies més abundants són característiques dels ambients

mediterranis.

Arbutus unedo (Arboç)

Bupleurum fruticosum (Matabou)

Cistus albidus (Estepa blanca)

Cistus salviifolius (Estepa negra)

Clematis flammula (Vidiella)

Coriaria myrtifolia (Roldor)

Erica multiflora (Bruc d’hivern)

Lonicera implexa (Lligabosc)

Phillyrea angustifolia (Aladern

de fulla estreta)

Phillyrea latifolia (Fals aladern)

Pinus halepensis (Pi blanc)

Pistacea lentiscus (Llentiscle)

Quercus cerrioides (Roure)

Quercus coccifera (Garric)

Quercus ilex (Alzina)

Rhamnus alaternus (Aladern)

Rosmarinus officinalis (Romaní)

Thymelaea tinctoria (Bufalaga

tintòria)

Thymus vulgaris (Timó)

Viburnum tinus (Marfull)

Sòl edàfic

El sòl presenta poca profunditat amb un drenatge ràpid o molt ràpid, com a conseqüència de la gran

presència d’aflorament rocosos i pedragositat superficial. El sòl edàfic és escàs.


DOC 3_AVANTPROJECTE


P à g i n a | 21

6.3 Ambient atmosfèric

Qualitat de l’aire i capacitat i vulnerabilitat del territori.

Capacitat del territori:

És una mesura de la concentració “extra” que pot assimilar el medi ambient sense arribar a la

superació dels límits d’immissió legals.

Vulnerabilitat:

És un indicador del perill d'exposició a un contaminant d'estudi.

L'objectiu de la vulnerabilitat és determinar quines són les àrees més vulnerables a problemes de

contaminació atmosfèrica.

Emissions

Les emissions de combustió de la planta d’asfalt procedeixen principalment del tambos-secador

d’àrid. Aquestes emissions, tal com s’ha descrit anteriorment, passen per uns filtres que n’asseguren

un llindar límit.

Emissions difuses

Corresponen a la maquinària mòbil, corresponent a una pala carregadora i el transport del producte

expedit per subministrar directament a l’obra.

Pols i sorolls

Les emissions de pols de la planta també passen pel filtre instal·lat. En qualsevol cas, es pot arribar a

produir de forma puntual, en la càrrega de les tolves alimentadores de la planta.

6.4 Ambient aquàtic

Aigües superficials

L’emplaçament de la planta no altera cursos principals ni el DPH. A nivell d’aigües superficials,

s’interromp una rasa, amb la mateixa afectació que quedava reflectit en l’autorització d’explotació.

Capacitat i vulnerabilitat del territori

contaminant capacitat vulnerabilitat

PST alta nul·la

SO2 alta nul·la

CO -- nul·la


DOC 3_AVANTPROJECTE


P à g i n a | 22

Aquest curs serà reconduït pel perímetre de la planta i enllaçarà de nou amb el torrent de Roques

Blanques.

Aigües subterrànies

La planta no afecta les aigües subterrànies.

6.5 Ambient lumínic

No es preveu la contaminació lumínica ja que els funcionament normal de l’activitat és en horari

diürn. Només es treballarà en horari nocturn de forma puntual i excepcional per realitzar tasques de

manteniment i reparació de la maquinària o planta d’asfalt.

6.6 Vibracions

No es preveu la generació de vibracions.

6.7 Generació de residus

No es preveu la generació de residus volàtils que puguin ser arrossegats fora de l’àmbit de la planta.

Tots els residus generats seran separats i emmagatzemats dins de l’àmbit de treball de la planta, i

seran gestionats per un gestor autoritzat de residus.


DOC 3_AVANTPROJECTE


P à g i n a | 23

7 PROGRAMA DE RESTAURACIÓ

7.1 Antecedents: Programa de restauració vigent

El programa de restauració va ser aprovat a través de la «Resolució d’autorització de l’explotació

minera, RA-5505 Roques Blanques» de la Direcció General de Mines, en data 30 de juliol de 2012.

7.2 Encaix de l’activitat amb el projecte de restauració vigent

La planta es situa a la part més baixa de la fase 3 d’explotació. Aquesta requereix d’una esplanada

que s’ubica a una cota superior a la cota d’explotació autoritzada. La cota autoritzada d’explotació

és a la 530, mentre que l’esplanada de la planta es situa a la cota 545.

En tot moment es respecte el disseny inicial de fronts d’explotació. És a dir, que el seu emplaçament

no requereix alteracions morfològiques que vagin més enllà de les previstes en el propi procés

d’explotació i d’avanç dels fronts.

El traçat del camí es veu lleugerament desplaçat respecte la previsió inicial, i al mateix temps, es

preveu habilitar una esplanada per facilitar el creuament de camions de transport de material.

7.3 Objectius del projecte de restauració

El projecte de restauració té per objectiu la recuperació de la qualitat ambiental de l’emplaçament de

l’activitat extractiva. Aquest procés es fixa en la recuperació de la morfologia de l’espai, la potenciació

dels hàbitats propis de l’espai com a element de biodiversitat i base per la presència de fauna, control

de l’erosió, i en darrer terme, una restauració des del punt de vista paisatgístic i ús social.

7.4 Estratègies i criteris pel projecte de restauració i integració paisatgística

Restauració amb potenciació de la capacitat ambiental: Més enllà de restaurar la zona amb la

restitució d’un pendent i morfologia homogènia, es creu essencial aprofitar la situació per donar lloc

a la creació de nous espais ecològics d’interès i, amb hàbitats diversificats. Es projecta el manteniment

parcial d’alguna de les bancades generades en el front d’explotació de la fase 1. Aquestes es situen

en una franja amb baixa visibilitat respecte l’entorn i proporciona un espai ambientalment diferenciat.

Es planificaran les últimes voladures a fi de deixar una textura final grollera i irregular en la superfície,

espai idoni per la fixació de vegetació rupícola i la nidificació d’aus rapinyaries, amb especial atenció

a l’àguila cuabarrada.

Aquesta zona potencialment habitada per fauna rapinyaire, presenta la necessitat de disposar

d’espais oberts idonis per l’hàbitat de petits mamífers. Aquests espais oberts amb vegetació baixa ja


DOC 3_AVANTPROJECTE


P à g i n a | 24

apareix a la franja nord-est de la zona de l’activitat. Aquesta es completarà amb una zona restaurada

com a prats mediterranis en la part frontal dels costers rocosos.

b. Restauració paisatgística amb sentit de lloc: Actualment apareix a la zona del Collet del Bruc, una

zona amb presència de costers rocosos, tal com s’aprecia a les imatges aèries i a les fotografies de

l’indret. Correspon a la cresta més alta i situada més al nord de les dues que conformen actualment

el massís. Aquesta presenta una costa rocosa que arriba a una potencia de 50 m.

Una pendent i tractament de la vegetació heterogènia vol impulsar la identificació de l’espai amb la

imatge que ha presentat fins el moment, amb riquesa de formes i contrasts, que ha provocat al

mateix temps, una riquesa en les formacions de la vegetació present.

7.5 Dades del projecte de restauració

El projecte es preveu desenvolupar de forma integrada a l’explotació. L’objectiu és poder treballar

amb un límit d’inici de les tasques de restauració de 5 anys. De manera que no tan sols es restaurarà

a mesura que es vagi explotant el recurs en la successió de fases, si no que s’anirà restaurant en

paral·lel a l’explotació d’una mateixa fase. Aquest fet és degut a que la temporalitat de les fases és

massa elevada, i gràcies a que l’explotació es fa en forma de ventall sense obstruir els accessos a les

següents fases, és compatible el treball en paral·lel d’explotació i restauració.

La superposició de la fase 1 i fase 3, comporta a no poder restaurar la totalitat de la fase 1 fins que

no es finalitzin els treballs.

Dades de les fases de restauració: superfície, volums, durada aproximada de treballs

FASE SUPERFICIE (m2) VOLUM TERRES (m3) INICI DE TREBALLS FI DE TREBALLS

1 72.362 2.600.657 5 12

2 38.125 1.255.046 16 18

3 65.770 1.566.685 23 27

TOTAL 151.473,2 2.200.000

*La fase 1 i 3 es sobreposen en 24.771 m2. Aquesta superfície es restaura durant la fase 3.

7.6 Descripció del projecte de restauració en l’àmbit de la planta d’asfalt

Fase 3 i clausura

L’àmbit de la planta d’asfalt es situa a l’extrem sud de la fase 3. Aquesta és la darrera del procés de

restauració i clausura de l’activitat. L’explotació de la darrera fase combinarà l’avanç de bermes des

de la part més baixa, i el descens des de la cota d’esplanada 590 corresponent a la fase 1.


DOC 3_AVANTPROJECTE


P à g i n a | 25

Durant aquesta darrera fase es treballarà en aportar terres i clausurar la fase 2, i no serà fins el final

de tota la fase, en què es podrà treballar per finalitzar la restauració de la fase 1 i 3, donant per

clausurat l’explotació i finalitzat el procés de restauració.

- Terraplenat del conjunt de l’àmbit amb talussos de pendent 2:1 i revegetació definitiva.

- Terraplenat de l’espai restant de la fase 1 amb talussos de pendent 2:1 i revegetació

definitiva.

- Restauració de basses de laminació i impermeabilització amb argiles

La restauració de la fase 3 serà de nord a sud. En aquest sentit, la ubicació de la planta no dificultarà

les feines de restauració, ja que aquesta serà desmuntada i retirada abans d’iniciar la restauració de

la fase 3.

Vegetació a utilitzar durant la restauració

La restauració de l’àmbit ocupat per la planta coincideix amb les zones de vegetació 4, corresponent

a roureda mediterrània, recollit al projecte de restauració.

Restauració del sistema hídric, drenatges superficials i masses d’aigua

El sistema hídric es recuperarà a través de donar continuïtat a les rases existents a l’entorn per tal de

que no es vegin interrompudes. Totes elles esdevenen vies de desguàs més que cursos d’aigua

permanents. Es planteja un sistema de recollides d’aigua a través de cunetes naturals excavades en

roca o en terreny tou per dirigir les escorrenties a les basses de laminació.

El substrat per on discorrent les rases principals, diferenciades en la planimetria adjunta, estarà

composat majoritàriament per pedres de grans dimensions, tipus mur d’escullera, per evitar l’erosió

i transport de sediments aigües avall, i amb risc a generar xaragalls.

Aquestes basses seran impermeabilitzades amb una capa d’argiles, i es naturalitzarà la seva forma, a

través de formes curvilínies i un gradient suau en la profunditat. La funció serà recollir les aigües

d’escorrentiu a fi de crear masses d’aigua o punts més humits, com a espai diferenciat que afavoreixi

la fauna de la zona.

La sortida d’aquestes aigües es farà directament al torrent de Roques Blanques, contribuint al

manteniment del seu règim hídric.

Les basses tindran una profunditat màxima de 2,5 m.

7.7 Actuacions complementàries per la restauració de l’activitat

La ubicació de la planta d’asfalt obliga a dur actuacions complementàries per tal de que es pugui

assolir l’estat previst en el projecte de restauració de l’activitat extractiva. Principalment consisteix en

la retirada dels elements, i adequació de la morfologia de l’esplanada prevista.


DOC 3_AVANTPROJECTE


P à g i n a | 26

- Retirada de les instal·lacions pròpies de la planta d’asfalt.

- Retirada de paviments i elements d’obra de la planta d’asfalt.

- Retirada del terraplenat i mur d’escullera.

La resta de partides a executar, seran les previstes inicialment al projecte de restauració (moviments

i aportació de terres, tractament de la primera capa de sòl, estesa i repàs de talussos, revegetació

amb sembra i plantació, suport de reg, etc...).


DOC 3_AVANTPROJECTE


P à g i n a | 27

8 MESURES DE PROTECCIÓ DEL MEDI NOCTURN

8.1 Enllumenat exterior

La instal·lació exterior preveu incorporar 8 projectors exteriors per tal de garantir una il·luminació

mínima exterior, en cas que s’hagi de realitzar algun tipus d’activitat exterior durant la nit. Aquesta

instal·lació funcionarà de manera manual i normalment estarà apagada.

La maquinària pròpia de l’activitat disposarà dels elements propis d’il·luminació autònoms.

8.2 Zona de protecció a la contaminació lluminosa on s’ubica la instal·lació

La instal·lació s’ubica al paratge Collet del bruc, que es troba en sòl rústic, del terme municipal de

del Bruc, en el límit sud-oest del municipi..

La zona de protecció en aquesta zona, segons el mapa de protecció envers la contaminació lluminosa,

és Zona E2 de Protecció alta, tal i com es pot veure a la següent imatge:

8.3 Característiques de les instal·lacions i aparells d’il·luminació

Les làmpades a utilitzar segons taula 1 del RD 82/2005 són les de VSAP o VSBT, per aquesta

instal·lació s’ha escollit VSAP de 300W o inferior degut a les seves bones prestacions.

En aquesta explotació es farà una instal·lació que haurà de complir els següents requeriments:

- El feix lluminós del projector es limitarà a la superfície a il·luminar, en aquest cas el terra del

voltant de l’edifici.


DOC 3_AVANTPROJECTE


P à g i n a | 28

- La intensitat lluminosa fora de la superfície a il·luminar serà inferior a 10 candeles per cada

kilolumen emès per la làmpada.

- Els valors d’il·luminació intrusa màxima vertical serà de 2 per la nit.

- Les intensitats lluminoses en direcció a àrees protegides serà inferior a 0.5 a la nit, en aquest

cas nos s’emetran cap tipus d’intensitats lluminoses cap a les àrees protegides.

- L’angle d’enfocament corresponent a la intensitat màxima serà inferior a 70º respecte la

vertical.

- La documentació fotomètrica del pàmpol de llum haurà de contenir: el tipus i la potència de

la làmpada, el flux d’hemisferi superior instal·lat i el diagrama de distribució de les intensitats

lluminoses.

No es produirà cap il·luminació residual i sobrera que envaeixi un lloc que no li correspongui.

No hi haurà cap façana amb una altura superior als 4.5m afectada per aquesta il·luminació.

Segons l’article 9.4. del RD 82/2005 la instal·lació disposarà d’un sistema de regulació de flux lluminós

que permeti la disminució de la il·luminació en períodes de baixa utilització, sense afectar la seva

uniformitat. En aquest cas la il·luminació exterior només s’encendrà puntualment quan es vulgui

realitzar alguna activitat a l’exterior i per tant no hi haurà un funcionament constant de la instal·lació

ni períodes de baixa utilització ja que es necessitarà llum o no i per tant es descarta instal·lar aquest

sistema de regulació ja que és innecessari.

No hi haurà cap llum que emeti flux lluminós en direcció a àrees protegides o pugui provocar

enlluernament a persones.

La il·luminació màxima de l’àrea exterior haurà de complir amb la taula 5 de l’annex al Decret 82/2005

que determina que la il·luminació intrusa serà inferior a 2 lux en horari de nit. En la zona on hi ha

l’activitat no hi haurà il·luminació intrusa degut a que els llums només enlluernaran les zones de

l’activitat exterior i prou, sense afectar cap altre edifici o medi.

La il·luminació mitjana exterior serà de 5 lux aproximadament a la superfície contigu a l’edifici.

8.4 Sistemes de regulació horària

La il·luminació estarà normalment apagada i només s’engegarà en moments puntuals en que hi hagi

activitat en horari nocturn.

En els mesos de període hivernal, amb menor durada de les hores de sol, s’habilitarà d’un regulador

horari per tal d’il·luminar la zona de trànsit de vehicles i àrea de treball del personal. Aquest regulador

estarà regulat de forma estàndard fins les 20:00.


DOC 3_AVANTPROJECTE


P à g i n a | 29

8.5 Programa de manteniment de les instal·lacions i dels aparells d’il·luminació

Un cop cada mig any es farà el manteniment de la instal·lació consistent en:

- Netejar els grups òptics.

- Control de l’enfocament dels pàmpols dels llums.

- Verificació dels accessoris.

- Verificació del correcte funcionament de la instal·lació.


DOC 3_AVANTPROJECTE


P à g i n a | 30

9 SIGNATURES

El Bruc, a setembre de 2013

Lloc i data en que s'emet el document.

Ricard Planas Vilardaga Enginyer Tècnic Agrícola Col·legiat núm. 2683

Nom i signatura del director del projecte.

COLL DEL BRUC, S.L. Representant: Silvestre Ginferrer Martínez

Nom i signatura del sol·licitant

DOC 3 AVANTPROJECTE - El Bruc ets tu...- UNI EN ISO 12100-1/2:2005 Seguridad de las máquinas -...

Documents

Transcript of DOC 3 AVANTPROJECTE - El Bruc ets tu...- UNI EN ISO 12100-1/2:2005 Seguridad de las máquinas -...