DOCUMENT AMBIENTAL ESTRATÈGIC - Esparreguera2).pdf · 2018-09-25 · 2.4 CICLE DE L’AIGUA ......

R 18/01 MODIFICACIÓ PUNTUAL DEL PLA GENERAL

D’ORDENACIÓ URBANA d’ESPARREGUERA A TRES ÀMBITS DEL NUCLI URBÀ

DOCUMENT AMBIENTAL ESTRATÈGIC Redacció Roger Arquimbau Cano, biòleg

juny de 2018

DOCUMENT AMBIENTAL ESTRATÈGIC MODIFICACIÓ PUNTUAL DEL PGOU D’ESPARREGUERA A TRES ÀMBITS DE SÒL URBÀ

2 ÍNDEX

ÍNDEX 1 INTRODUCCIÓ ............................................................................ 4 1.1 ANTECEDENTS ............................................................................. 5 1.2 RELACIÓ AMB ALTRES PLANS I PROGRAMES .................................... 7 1.2.1 PLANEJAMENT GENERAL ................................................................... 7 1.2.2 PLA TERRITORIAL METROPOLITÀ DE BARCELONA ............................... 12 1.2.3 CATÀLEG DE PAISATGE DE LA REGIÓ METROPOLITANA DE BARCELONA 14

2 REQUERIMENTS AMBIENTALS SIGNIFICATIUS ........................ 16 2.1 GEOLOGIA ................................................................................. 18 2.2 GEOMORFOLOGIA ....................................................................... 20 2.3 OCUPACIÓ I CONSUM DE SÒL ....................................................... 21 2.4 CICLE DE L’AIGUA ....................................................................... 23 2.5 AMBIENT ATMOSFÈRIC ................................................................ 25 2.6 CLIMATOLOGIA I CANVI CLIMÀTIC ................................................ 29 2.7 BIODIVERSITAT TERRITORIAL, PERMEABILITAT ECOLÒGICA I PATRIMONI NATURAL ........................................................................... 30 2.8 QUALITAT DEL PAISATGE ............................................................. 33 2.9 RISC AMBIENTAL ........................................................................ 34 2.9.1 PERILLOSITAT GEOLÒGICA ............................................................. 34 2.9.2 RISC D’INUNDACIONS .................................................................... 35 2.9.3 RISC SÍSMIC ................................................................................. 36 2.9.4 RISC D’INCENDI ............................................................................ 37 2.9.5 RISCOS TECNOLÒGIC-INDUSTRIALS - RISC QUÍMIC I TRANSPORT DE MERCADERIES PERILLOSES ............................................................................. 38

3 CRITERIS I OBJECTIUS AMBIENTALS ....................................... 40 3.1 PRINCIPIS DEL DESENVOLUPAMENT URBANÍSTIC SOSTENIBLE 44 3.2 OBJECTIUS AMBIENTALS DE LA MP ................................................ 46

4 DESCRIPCIÓ DE LA PROPOSTA ................................................. 49 4.1 ALTERNATIVES CONSIDERADES .................................................... 49 4.1.1 ALTERNATIVA 0: PLANEJAMENT VIGENT ............................................ 49 4.1.2 ALTERNATIVA 1: CESSIONS SEGONS LEGISLACIÓ URBANÍSTICA ......... 50 4.1.3 ALTERNATIVA 2: RECOLLIR L’ORDENACIÓ PREVISTA PEL PAU APROVAT DURANT EL PERÍODE DE VIGÈNCIA DEL POUM 2004............................................ 51 4.2 VALORACIÓ AMBIENTAL ............................................................... 52 4.3 JUSTIFICACIÓ AMBIENTAL DE L’ALTERNATIVA SELECCIONADA .......... 54

5 AVALUACIÓ DE L’IMPACTE AMBIENTAL .................................... 55 5.1 EFECTES SOBRE ELS RECURSOS NATURALS ................................... 55 5.1.1 ABASTAMENT D’AIGUA POTABLE ...................................................... 55 5.1.2 SANEJAMENT ................................................................................ 55 5.1.3 POTÈNCIA ELÈCTRICA .................................................................... 56 5.2 DETERMINACIÓ DELS IMPACTES AMBIENTALS SIGNIFICATIUS .......... 57

6 MESURES AMBIENTALS PROPOSADES ...................................... 60 6.1 MESURES A ADOPTAR EN LES OBRES ........................................ 65


INTRODUCCIÓ 3

7 VALORACIÓ GLOBAL DEL PLA ................................................... 67

8 SEGUIMENT AMBIENTAL .......................................................... 70

ANNEX (I) MAPES ............................................................................. 71

Índex d’il·lustracions Il·lustració 1: Àmbit de la MP.............................................................................. 4 Il·lustració 2: Esquema del procés Avaluació Ambiental Estratègica Simplificada. ....... 6 Il·lustració 3: Règim del sòl (PGOU 1996).. .......................................................... 8 Il·lustració 4: Qualificació del sòl (PGOU 1996). .................................................. 11 Il·lustració 5: Assentaments i Espais oberts.. ...................................................... 12 Il·lustració 6: Interès flora i fauna.. ................................................................... 13 Il·lustració 7: Ortofoto. .................................................................................... 16 Il·lustració 8: Vista del carrer Beat Domènech Castellet. Font: Google Street View (2016). ......................................................................................................... 18 Il·lustració 9: Mapa Geològic. Geotreball I.. ........................................................ 19 Il·lustració 10: Altimetria. ................................................................................ 20 Il·lustració 11: Pendents.. ................................................................................ 20 Il·lustració 12: Mapa de cobertes del sòl -4rta edició 2009.. .................................. 22 Il·lustració 13: Hidrologia. ................................................................................ 23 Il·lustració 14: Detall del mapa de capacitat acústica d’Esparreguera. .................... 27 Il·lustració 15: Protecció contra la contaminació lluminosa. ................................... 28 Il·lustració 16: Hàbitats. .................................................................................. 31 Il·lustració 17: Espais naturals protegits. ........................................................... 32 Il·lustració 18: Eixos connectors locals i territorials. ............................................. 33 Il·lustració 19: Perillositat geològica. ................................................................. 34 Il·lustració 20: Perillositat geològica (detall).. ..................................................... 35 Il·lustració 21: Zones inundables ...................................................................... 36 Il·lustració 22: Mapa del risc estàtic d’incendi.. ................................................... 38 Il·lustració 23: Alternativa 0. ............................................................................ 49 Il·lustració 24: Detall del mapa d’estrucutura territorial del POUM 2004 (derogat) .... 50 Il·lustració 25: Alternativa 1. ............................................................................ 51 Il·lustració 26: Alternativa 2. ............................................................................ 52 Il·lustració 27: Emissions per capita. ................................................................. 57

Índex de taules Taula 1: Qualificaions a l’àmbit de Cal Tati ........................................................... 9 Taula 2: Qualificacions a l’àmbit de Cap d’Amunt de la Vila ..................................... 9 Taula 3: Qualificacions a l’àmbit de La Serralada ................................................. 10 Taula 4: Superfície de les qualificacions al conjunt dels tres àmbits de la MP ........... 11 Taula 5: Diagnosi de la qualitat de les aigües superficials ..................................... 24 Taula 6: Volums en m3 facturats a Esparreguera (origen xarxa i fonts pròpies) ........ 25 Taula 7: Zonificació acústica del territori ............................................................ 26 Taula 8: Valors límits d’acord amb els usos del sòl ............................................... 26 Taula 9: Prevenció de la contaminació lluminosa (Annex II Decret 190/2015).. ........ 29 Taula 10: Resultat del càlcul dels indicadors de vulnerabilitat al canvi climàtic ......... 30 Taula 11: Plans, acords i instruments amb efecte sobre les polítiques territorials ..... 41 Taula 12: Coherència de les alternatives plantejades amb els objectius ambientals definits ......................................................................................................... 53 Taula 13: Paràmetres per a l’estimació del consum d’aigua ................................... 55 Taula 14: Calcul de les necessitats d’abastament d’aigua ...................................... 55 Taula 15: Demandes d’infraestructures de sanejament. ........................................ 56 Taula 16:Estimació de la potencia requerida ....................................................... 56 Taula 17:Resum de les emissions totals (tCO2/any) de les alternatives plantejades .. 56 Taula 18: Emissions sense mobilitat externa ....................................................... 56 Taula 19: Determinació dels probables efectes significatius sobre el medi ambient. .. 58


INTRODUCCIÓ 4

1 INTRODUCCIÓ Roger Arquimbau Cano, Biòleg, realitza el present Document Ambiental Estratègic (DAE), en el marc de l’avaluació ambiental estratègica simplificada, per tal d’avaluar les possibles repercussions ambientals que es podrien derivar de l’aprovació i desplegament de la Modificació Puntual (MP) del Pla General d'Ordenació Urbana (PGOU) a tres àmbits del sòl urbà del municipi d’Esparreguera (Baix Llobregat).

Il·lustració 1: Àmbit de la MP. Font:Equip redactor i ICGC.

El conjunt de les tres peces de sòl que conformen l’àmbit de la MP suma una superfície total de 32.031 m2s.


INTRODUCCIÓ 5

1.1 ANTECEDENTS

El municipi d'Esparreguera va iniciar la redacció del Pla d'Ordenació Urbanística Municipal (POUM) d'Esparreguera per adaptar el planejament municipal a la nova Llei 2/2002 de 14 de març d'Urbanisme de Catalunya.

En sessió de data 17 de novembre de 2004 la Comissió Territorial d’Urbanisme de Barcelona (CTUB) va aprovar definitivament el POUM d'Esparreguera i en sessió de 15 de desembre de 2004 en va aprovar el Text Refós.

Durant la vigència del POUM 2004 es van desenvolupar alguns àmbits de planejament derivat (entre els quals els tres àmbits objecte de la MP aquí avaluada), es van donar llicències i tramitar projectes d’urbanització i reparcel·lació d’acord amb les determinacions del pla.

Posteriorment, arran de diversos recursos contenciosos - administratius interposats contra l'Ajuntament d'Esparreguera i la Generalitat de Catalunya en relació a l'aprovació del POUM, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya falla a favor de les parts demandants en 4 ocasions (entre l'any 2009 i el 2010) declarant nul de ple dret el POUM d'Esparreguera. Actualment s’estan duen a terme els treballs de redacció del nou POUM.

Aquestes circumstàncies porten a posar en vigència el planejament urbanístic general previ a l'aprovació del POUM impugnat: la Revisió del programa d'actuació i modificacions del Pla General d'Ordenació Urbana d'Esparreguera de 1996 (PGOU 1996). Tal com es detalla a la memòria de la MP:

Alguns àmbits que es trobaven en procés de transformació (entre els quals els tres àmbits objecte de la present MP) queden en una situació incoherent amb el planejament vigent, i fa impossible atorgar les llicències previstes d’acord amb el POUM derogat o finalitzar la tramitació d’alguns àmbits d’actuació. Es davant aquesta problemàtica que es redacta aquesta modificació per tal de desencallar els àmbits en procés de desenvolupament d’acord amb el POUM 2004.

OBJECTIU GENERAL DE LA MP

Tal com es defineixen a la memòria de la MP, l'objecte de la mateixa és:

Modificar el planejament vigent per tal de poder completar el desenvolupament de tres àrees de sòl urbà parcialment desenvolupades d’acord amb el POUM 2004.

FONAMENTS DE DRET

La disposició final 11ª de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d’avaluació ambiental, determina que són aplicables els seus articles de caràcter bàsic a les Comunitats Autònomes un cop transcorregut un any des de la seva entrada en vigor. Així mateix, la seva disposició transitòria 1ª concreta que la llei esmentada és d’aplicació a tots els plans l’avaluació ambiental estratègica dels quals s’iniciï a partir del dia de la seva entrada en vigor.


6 INTRODUCCIÓ

La Llei 6/2009, del 28 d’abril, d’avaluació ambiental de plans i programes, recull el marc normatiu a Catalunya relatiu a l’avaluació ambiental dels plans i programes que poden tenir efectes significatius en el medi ambient aprovats per l’Administració o pel Govern, pels ens locals i pel Parlament, d’aplicació en tot allò que no s’oposi a la legislació bàsica estatal. L’article 86 bis del Decret legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’urbanisme, modificat per la Llei 3/2012, de 22 de febrer, disposa que l’avaluació ambiental del planejament urbanístic que hi estigui sotmès s’integra en el procediment d’elaboració dels plans urbanístics. Aquesta integració es regeix per aquest precepte, per la disposició transitòria divuitena del Decret legislatiu esmentat, i per l’article 115 del Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei d’urbanisme, en allò que no s’oposi a la legislació bàsica estatal en matèria d’avaluació ambiental.

Pel que fa a la Llei 16/2015, del 21 de juliol, de simplificació de l'activitat administrativa de l'Administració de la Generalitat i dels governs locals de Catalunya i d'impuls de l'activitat econòmica (DOGC núm. 6920 de 24.7.2015), cal destacar, des del punt de vista de l’AAE:

Disposició addicional vuitena

1. Mentre no es duu a terme l’adaptació de la Llei 6/2009, del 28 d’abril, d’avaluació ambiental de plans i programes, a la normativa bàsica continguda a la Llei de l’Estat 21/2013, del 9 de desembre, d’avaluació ambiental, s’han d’aplicar les prescripcions de la Llei 6/2009 que no contradiguin la dita normativa bàsica, d’acord amb les regles contingudes en la present disposició.

Pel que fa al procediment al que s’ha de sotmetre la MP objecte del present DAE, aquest es detalla al següent esquema:

Il·lustració 2: Esquema del procés Avaluació Ambiental Estratègica Simplificada. Font: DTeS.


INTRODUCCIÓ 7

MOTIVACIÓ DE L’APLICACIÓ DEL PROCÉS D’AVALUACIÓ AMBIENTAL ESTRATÈGICA SIMPLIFICADA

En l’apartat 6 de la Disposició Addicional vuitena de la Llei 16/2015, estableixen els plans sotmesos a avaluació ambiental estratègica ordinària i els que són objecte d’avaluació ambiental estratègica simplificada.

La MP, opta pel tràmit simplificat d’avaluació ambiental per tractar-se d’una modificació menor que no constitueix variacions fonamentals de les estratègies, les directrius i les propostes o de la cronologia del pla, però que sí que produeix diferències en els efectes previstos o en la zona d’influència.

Val a dir que dos dels tres àmbits es situen dins el sòl urbà, es tracta dels àmbit de La Serralada i el de Cap d’Amunt de Vila. En canvi a l’àmbit del Cal Tatí (que es troba parcialment dins el sòl urbà) es preveu una ampliació que afectarà a una peça de sòl no urbanitzable d’acord amb el PGOU vigent.

1.2 RELACIÓ AMB ALTRES PLANS I PROGRAMES

A més de presentar els plans i programes que poden tenir alguna influència sobre l’àmbit de la MP avaluada en el present document, en aquest apartat es pretén també presentar les principals determinacions dels plans territorials i urbanístics que són d’aplicació a l’àmbit estudiat.

1.2.1 PLANEJAMENT GENERAL

A Esparreguera, com s’ha dit, és vigent la revisió del programa d'actuació i modificacions del Pla General d'Ordenació Urbana (1994/002246/B) aprovades el 14 de febrer de 1996 i publicades el 15 de febrer del mateix any.

Com s’ha dit dos dels àmbits es situen en la seva totalitat dins el sòl urbà consolidat (La Serralada i Cap d’Amunt de la Vila) i un tercer àmbit (Cal Tati) situat al límit est del nucli urbà inclou àrees del sòl urbà consolidat i àrees del sòl no urbanitzable. Tal com es pot veure a la següent il·lustració:


8 INTRODUCCIÓ

Il·lustració 3: Règim del sòl (PGOU 1996). Font: MUC.

Àmbit Cal Tati

Es situa a la zona nord del nucli antic i al límit est del mateix.

El PGOU 96 va delimitar en aquesta àrea la unitat d’actuació I (Cal Tati), amb les següents característiques bàsiques:

Superfície: 9.200 m2. Coeficient d’edificabilitat bruta: 0,86 m2st/m2s. Sostre màxim: 7.912 m2st.

El POUM 2004 (derogat) va definir en aquesta zona el PAU 11 Cal Tati, amb les següents característiques bàsiques:

Superfície: 19.944 m2 Coeficient d’edificabilitat bruta: 0,55 m2st/m2s. Sostre màxim: 10.969 m2st.


INTRODUCCIÓ 9

Tal com es detalla a la memòria de la MP: Aquest PAU es va tramitar durant la vigència del POUM 2004 i consta amb projecte d’urbanització i projecte de reparcel·lació aprovats, les obres d’urbanització dels nous vials executades i part dels nous habitatges previstos edificats. L’estructura de la propietat de l’àmbit respon a la reparcel·lació aprovada i inscrita, amb els vials i els espais lliures cedits, i recollides les noves edificacions i la parcel·la que resta edificable. Aquesta parcel·la està pendent de llicència, amb la problemàtica que degut a l’anul·lació del POUM, està en discordança amb el planejament vigent.

Pel que fa a la zonificació vigent a l’àmbit de Cal Tati, prop del 45% de l’àmbit es situa en sòl no urbanitzable de valor forestal (clau 15b). En segon lloc amb poc més del 38% del total de la superfície de l’àmbit hi trobem la zona residencial d’ordenació oberta. El sistema viari ocupa prop del 15% del total de l’àmbit mentre que els sistema d’equipaments i el de serveis tècnics ambiental ocupen conjuntament poc més del 2% de la superfície.

Taula 1: Qualificaions a l’àmbit de Cal Tati. Font: PGO i Equip redactor.

Àmbit Cap d’Amunt de la Vila

Es situa al nord del nucli antic. El PGOU 96 va delimitar aquest àmbit dins la unitat d’actuació J, amb les següents característiques bàsiques:

Superfície: 5.870 m2. Coeficient d’edificabilitat bruta: 2,73 m2st/m2s. Sostre màxim: 16.025 m2st.

EL POUM 2004 (derogat) incloïa l’àmbit dins l’SMU 02 i el 2012 es va redactar i aprovar un PMU, el qual ha quedat sense efecte amb la derogació.

Pel que fa a la zonificació vigent a l’àmbit, la major part, per sobre del 60% correspon a la zona d’ordenació en illa tancada.

Taula 2: Qualificacions a l’àmbit de Cap d’Amunt de la Vila. Font: PGO i Equip redactor

Planejament vigent m²s %

clau 3 Edificació aïllada 7.729 38,8%

Equipament (E) 410 2,1%

Espai lliure (P) 1.324 6,6%

Viari 1.547 7,8%

Clau 15b (SNU) 8.934 44,8%

TOTAL ÀMBIT 19.944


Clau 2 Illa tancada 337 4,7%

Ajust cartogràfic 923 12,9%

Viari 1.860 26,1%

Clau 1 Tradicional 160 2,2%

Clau 2 Illa tancada 3.850 54,0%

TOTAL ÀMBIT 7.130

SUC

UA J


10 INTRODUCCIÓ

Àmbit Serralada

Es situa al barri de Can Comelles, al nord del nucli antic d’Esparreguera, les qualificacions i els sostre edificable d’acord amb el planejament vigent són:

Clau 5a: Sup: 1.482 m2. Parcel·la mínima 120 m2. Sostre màxim: 1.482 m2st. Alçada reguladora màxima: 7,5 metres (PB+1). Parcel·la mínima 150 m2. Separació límits: 3 metres façana i 5 metres fons. Clau P: 2.936 m2. Viari: 539 m2.

Pel que fa a la zonificació vigent a l’àmbit estudiat el sistema d’espais lliures arriba a prop del 60% del total mentre que la resta correspon al sistema viari i a l’edificació unifamiliar en filera:

Taula 3: Qualificacions a l’àmbit de La Serralada. Font: MUC i Equip redactor.

Tal com es detalla a la memòria de la MP: Durant els anys de vigència del POUM 2004 es va aprovar i inscriure la reparcel·lació del PAU 16 (febrer 2009), tot i que els habitatges no es van arribar a edificar, ja que amb l’anul·lació del POUM i el retorn a la vigència del PGOU 96, les edificacions previstes no respectaven la regulació de la clau 5a que preveia una separació de 3 metres a façana i de 5 metres a resta de límits, així com el front mínim a vial de 6 metres que no es compleix a les 4 parcel·les interiors.

El conjunt dels tres àmbits objecte de la MP es presenta a la següent taula les superfícies agrupades de les zones d’acord amb el planejament vigent:


Clau 5a Unif en filera 1.482 29,9%


Viari 539 10,9%

TOTAL ÀMBIT 4.957


INTRODUCCIÓ 11

Taula 4: Superfície de les qualificacions al conjunt dels tres àmbits de la MP. Font: Equip redactor

Il·lustració 4: Qualificació del sòl (PGOU 1996). Font: MUC


Clau 1 Tradicional 160 0,5%

Clau 2 Illa tancada 3.850 12,0%

Clau 2 Illa tancada 337 1,1%

Ajust cartogràfic (Clau 2) 923 2,9%

clau 3 Edificació aïllada 7.729 24,1%

Clau 5a Unif en filera 1.482 4,6%

Clau 15b (SNU) 8.934 27,9%

Equipament (E) 410 1,3%


Viari 3.946 12,3%

TOTAL ÀMBIT 32.031


12 INTRODUCCIÓ

1.2.2 PLA TERRITORIAL METROPOLITÀ DE BARCELONA

Esparreguera, es troba dins de l’àmbit del Pla Territorial Metropolità de Barcelona. En data 20 d'abril de 2010, el Govern de Catalunya va aprovar definitivament el Pla territorial metropolità de Barcelona (DOGC núm. 5627 - 12/05/2010). Aquest és el planejament territorial de referència.

Els tres àmbits estudiats es situen dins el sistema d’assentaments, concretament dins les àrees dels nuclis urbans i les seves extensions. Val a dir que la zona que d’acord amb el PGOU 96 es situa en sòl no urbanitzable a l’àmbit del Cal Tati es situa també al sistema d’assentaments d’acord amb el PTMB. La ubicació de l’àmbit de la MP d’acord amb el PTMB es presenta a la següent il·lustració:

Il·lustració 5: Assentaments i Espais oberts. Font: PTMB.


INTRODUCCIÓ 13

Pel que fa als valors dels espais oberts, d’acord amb la cartografia del PTMB, cal destacar que bona part del sòl no urbanitzable presenta zones d’interès per la flora i la fauna lligats als espais oberts, els boscos i les zones fluvials.

A la zona de la MP, malgrat que els usos urbans son els dominants, també apareixen zones d’interès per la fauna i la flora (cal però tenir en compte que l’escala de treball del planejament territorial no permet una definició acurada d’aquests valors naturals tenint en compte el detall que correspon a la MP). De totes maneres cal tenir en compte l’interès que presenta per a la flora i la fauna la zona muntanyosa de Can Comelles que es troba a l’est del nucli històric i que es rellevant a l’ambit del Cal Tati, sobretot a la zona que encara no ha estat construïda. Tot plegat es pot veure a la següent il·lsutració:

Il·lustració 6: Interès flora i fauna. Font: PTMB.


14 INTRODUCCIÓ

1.2.3 CATÀLEG DE PAISATGE DE LA REGIÓ METROPOLITANA DE BARCELONA

Esparreguera es troba dins l’àmbit del Catàleg de paisatge de la Regió Metropolitana de Barcelona, elaborat per l'Observatori del Paisatge, aprovat definitivament l'11 de desembre de 2014 (Edicte de 15 de gener de 2015).

Esparreguera es situa en una zona on conflueixen diverses unitat del paisatge. Són les següents, situades de nord a sud del municipi:

Sant Llorenç del Munt i L’Obac – El Cairat. Montserrat. El Pla de Montserrat. Valls de l’Anoia.

Tot i així l’àmbit de la MP es situa en la seva totalitat dins la unitat del paisatge del Pla de Montserrat.

EL PLA DE MONTSERRAT.

Les principals característiques i valors paisatgístics de la unitat del paisatge de “El Pla de Montserrat” són:

Fragment de la depressió Prelitoral ben individualitzat per trobar-se enfonsat respecte a la plana del Vallès i la plana del Penedès, a causa d’una falla que és aprofitada pel riu Llobregat. El curs d’aigua llaura un solc profund a la depressió Prelitoral i genera un seguit de petites superfícies planes o gairebé planes. La unitat inclou també el piemont de la muntanya de Montserrat a la depressió Prelitoral, del Bruc fins a Esparreguera, força planer i estructurat per la conca de la riera de Magarola (afluent del Llobregat).

La presència de la muntanya de Montserrat com a fons escènic és cabdal. Des de tota la unitat s’albira aquest massís que esdevé un senyal d’identitat fonamental per a la plana.

Fotografies 1: Vistes de la unitat amb Montserrat de fons escènic des de l’oest del nucli urbà d’Esparreguera. Font: ACC 2018.

L’agricultura té un caràcter secundari per bé que a la part més septentrional de la unitat, tant a la vall del Llobregat com a la conca de la riera de


INTRODUCCIÓ 15

Magarola, hi ha una presència important d’oliveres, tradicionalment productores del conegut oli d’Olesa.

L’element preponderant de la unitat és la urbanització entesa en un sentit ampli. Les localitats tradicionals han crescut molt l’últim mig segle amb diferents morfologies urbanes: compacta i densa (el pla de l’eixample d’Olesa), polígons d’habitatge (la Pau a Martorell), o bé urbanitzacions (Collbató, Abrera). I els polígons industrials i recintes comercials han guanyat extensió. Hi destaca el recinte industrial automobilístic de l’empresa Seat.

Hi passen un nombre considerable d’infraestructures que tenen una gran presència en el paisatge: vies de tren (Rodalies de Renfe, Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya i tren d’alta velocitat) i s’hi produeix l’encreuament de l’autopista del Mediterrani (AP-7/B-30) amb l’autovia entre Barcelona i Lleida (A-2).

Entre els valors del paisatge cal destacar:

El fons escènic de Montserrat. Les oliveres, dedicades tradicionalment a la producció d’oli d’Olesa. Les colònies industrials Sedó i Can Bros. El telefèric d’Esparreguera. La passió d’Esparreguera i la d’Olesa.


16 REQUERIMENTS AMBIENTALS SIGNIFICATIUS

2 REQUERIMENTS AMBIENTALS SIGNIFICATIUS L’objectiu del present apartat és el d’oferir una visió holística; això és: global, sintètica i integrada dels principals requeriments ambientals que cal tenir en compte a l’hora de proposar una ordenació per a l’àmbit objecte d’avaluació ambiental.

Il·lustració 7: Ortofoto. Font: ICGC.

Esparreguera és una vila i municipi de la comarca del Baix Llobregat i de la subcomarca del Montserratí a la província de Barcelona. El terme d’Esparreguera té una superfície de 27,30 km² (2.730 Ha). Els seus límits responen a elements geogràfics importants al territori. A l'est el límit correspon a la traça del riu Llobregat i el torrent de Sant Salvador, al sud amb la riera de Magarola, a l'oest amb la riera de Pierola i d’altres torrents i al nord diversos punts emblemàtics com el Cul de la Portadora o d’altres colls.


REQUERIMENTS AMBIENTALS SIGNIFICATIUS 17

El municipi comptava el 2017 amb 21.889 habitants. Pel que fa a l’evolució de la població s’observa per al període 1998-2008 un creixement que s’estabilitza a partir d’aquell any, tal com es pot veure al següent gràfic:

Gràfic 1: Evolució de la població a Esparreguera. (1998 – 2017). Font: IDESCAT.

Administrativament el terme municipal limita al nord-est, amb Vacarisses (Vallès Occidental); al nord-oest, amb Monistrol de Montserrat (Bages); a l'oest, amb Collbató (Baix Llobregat); al sud-oest, amb Hostalets de Pierola (l'Anoia); al sud, amb Abrera (Baix Llobregat) i a l'est, amb Olesa de Montserrat (Baix Llobregat).

Esparreguera s'ha desenvolupat i ha crescut sempre acompanyant les principals vies de comunicació del terme: l’eix principal, l'A-2, la carretera B-231 (carretera de Piera), la C-1414 (carretera d'Olesa a Esparreguera) i la B-113.

Pel que fa a la xarxa viària del nucli urbà val la pena recollir les principals conclusions de l’Estudi d’Avaluació de la Mobilitat Generada elaborat en el marc de l’elaboració de la proposta del POUM del 2004 (actualment derogada) ja que ens pot ajudar a entendre el paper estratègic que l’àmbit de Cal Tati juga en el desenvolupament i la millora d’aquesta xarxa. Tal com es recollí a la memòria del POUM 2004:

Pel que fa concretament al sistema viari urbà, cal tenir en compte que, especialment al nucli urbà, és un dels temes pendents que Esparreguera ha de resoldre per tal de què tot el creixement que ha experimentat sigui ben equilibrat, i suportat per una estructura que millori l’accessibilitat i la connectivitat.

En aquest context, cal destacar els següents aspectes:

- La gran dependència de l’antiga N-II, on van a parar totes les circulacions.

- La barrera del Torrent Mal, la manca de ponts que incorporin La Plana i La Creueta a la vila.

- La manca de connexions transversals al nucli antic, especialment al centre històric.



- La manca d’un element viari que reculli els carrers pel cantó de Llobregat.

- La manca d’aparcaments dissuassoris i de residents. L’ocupació de l’espai públic no pot ser una solució, ja que en algun cas, especialment a El Castell, els cotxes ocupen l’espai públic central més gran d’Esparreguera. Els càlculs realitzats preveuen la necessitat de crear entre 800 i 1000 places soterrades per alliberar l’espai públic i altres terrenys que actualment fan aquesta funció.

Efectivament, els carrers en sentit nord sud a l’àmbit del nucli urbà d’Esparreguera, com el Carrer Beat Domènech Castellet, que fa de límit oest de l’àmbit de Cal Tati, són estrets i difícilment podrien formar part de la xarxa viària principal i amb funció estructuradora que, d’acord amb els estudis elaborats en el marc de la redacció del POUM 2004 (derogat), es necessita al nucli urbà.

Il·lustració 8: Vista del carrer Beat Domènech Castellet. Font: Google Street View (2016).

Les limitacions als creixements en sentit est-oest han estat els elements físics existents, els estimballs cap al riu Llobregat a l'est i el torrent Mal a l'oest. El creixement cap al sud va configurar els barris Font i del Castell i cap al nord Can Comelles, i a cada extrem del nucli s'hi van desenvolupar polígons industrials, els polígons de Can Roca i Can Comelles al nord i el polígon Magarola al sud.

2.1 GEOLOGIA

El Mapa Geològic de Catalunya és un conjunt de conjunts d'informació geològica, edafològica o geotemàtica. S'estructura en un conjunt de sis programes i projectes (Geotreballs). En el moment de redactar el present document, a Esparreguera hi ha disponibles el geotreball I(GM25M), el geotreball V (hidrogeològic) i el geotreball VI (Riscos geològics).

El T.M. d’Esparreguera es situa, geològicament parlant, sobre la depressió central catalana, i té com a elements destacats el massís de Montserrat al nord-oest, fora del T.M. i les terrasses fluvials del Llobregat a l’entorn del riu. A continuació es llisten les dues unitats on s’ubiquen els àmbits objecte de la present avaluació:



NMco. Conglomerats amb intercalacions ocasionals de gresos i lutites vermelloses i ocres. Neogen

QPHcc4. Crostes carbonatades que es troben desenvolupades al sostre de les unitats QPv4 i QPac4. Quaternari

La major part dels àmbits de la MP es situen sobre materials del quaternari només la zona sud est de l’àmbit del Cal Tati es situa sobre materials del neogen (Conglomerats amb intercalacions ocasionals de gresos i lutites vermelloses i ocres).

Tot plegat es pot veure amb detall a la següent il·lustració:

Il·lustració 9: Mapa Geològic. Geotreball I. Font: ICGC i Equip redactor.

S’han identificat dos espais d’interès geològic dins el T.M. d’Esparreguera, que no es situen a l’àmbit estudiat ni a la seva àrea d’influència.



2.2 GEOMORFOLOGIA

El municipi d’Esparreguera es troba al peu del massís de Montserrat i del massís de Sant Llorenç de Munt, per la qual cosa la part nord del municipi és més muntanyosa que la del sud, que forma part de la depressió prelitoral. Això fa que el rang d’alçades del municipi sigui considerable, comprenen valors entre el 517 metres a les zones més elevades del nord del T.M. i els 48 metres a les zones més baixes de l’entorn del Llobregat. A l’àmbit de la MP les alçades oscil·len entre els 171 metres a les zones més baixes de la zona est de l’àmbit de Cal Tati i els 220 metres a la zona de l’àmbit de la Serralada.

Il·lustració 10: Altimetria. Font: ICGC i Equip redactor.

A nivell de tot el municipi els pendents més destacats es situen al nord del T.M. més muntanyós, i seguint el curs de les rieres més cap al sud.

A l’àmbit de la MP la única zona amb pendents destacables es situa a l’est de l’àmbit del Cal Tati, tal com es pot veure a continuació:

Il·lustració 11: Pendents. Font: ICGC i Equip redactor.



2.3 OCUPACIÓ I CONSUM DE SÒL

A Esparreguera, les dues cobertes principals del sòl són matollars (30%) i boscos densos (26%). Coincideix que la distribució d’aquestes dues cobertures és majoritària al nord del T.M. a la zona més muntanyosa, tot i que els matollars es distribueixen àmpliament al llarg de tot el municipi. La part sud del T.M és un mosaic més complex on predominen usos urbans i industrials amb petites franges d’altres usos intercalats en una matriu discontinua de matollars.

És destacable la poca presència de conreus al municipi. El sumatori dels diferents tipus de conreu, incloent la vinya, és tant sols del 16% de la superfície del T.M.

Pel que fa als tres sectors que configuren l’àmbit de la MP es situen majoritàriament sobre zones amb usos urbans. La única excepció és la zona est de l’àmbit de Cal Tati on hi trobem tres cobertes diferents a la urbana:



Prats i herbassars: Són la coberta majoritària a la zona sud est de l’àmbit de Cal Tati.

Bosc de ribera: Apareix una petita taca d’aquesta coberta a l’extrem sud est de l’àmbit de Cal Tati.

Matollars: També es tracta d’una petita peça de sòl situada a l’extrem est de Cal Tati.

Tot plegat es pot veure amb detall a la següent il·lustració:

Il·lustració 12: Mapa de cobertes del sòl -4rta edició 2009. Font CREAF i Equip redactor.

Si parem atenció al mapa de cobertes del sòl del 1956 podem observar que parts de l’àmbit del Cal Tati i de l’àmbit de Cap d’Amunt de la Vila formaven part de les zones urbanitzades (fet que indica que ens trobem a una zona urbanitzada històrica) mentre que la zona de La Serralada encara no s’havia desenvolupat urbanísticament i era ocupada per camps de conreu de secà.



2.4 CICLE DE L’AIGUA

HIDROLOGIA SUPERFICIAL

Esparreguera es situa a l’àmbit de la conca del Llobregat. Aquest creua el T.M. pel nord i segueix el límit municipal per l’est, fent de frontera natural entre Esparreguera i Olesa de Montserrat. Altres torrents i rieres d’importància al municipi són el Torrent Mal i el Torrent de la Fàbrega, que transcorren paral·lels de nord a sud, el primer travessant el nucli urbà. La Riera de Pierola i la Riera de Masquefa són tributàries del Torrent de la Fàbrega poc abans que aquest s’ajunti amb el Torrent Mal, que al seu torn tributa al Llobregat al vèrtex sud-est del T.M.

L’àmbit de la MP no es situa a la xarxa hídrica local. Els cursos hídrics més propers a l’àmbit estudiat són el Torrent Mal i el Torrent del Saig, tal com es pot veure a la següent il·lustració:

Il·lustració 13: Hidrologia. Font: ICGC i Equip redactor.

QUALITAT DE LES AIGÜES SUPERFICIALS

Al T.M. d’Esparreguera hi ha dues masses d’aigua superficial incloses a l’avaluació de les masses d’aigua. Corresponen a dos cursos, “El Llobregat des de l'EDAR de Monistrol fins a l'EDAR d'Abrera” i “Riera Magarola, riera de Masquefa i riera de can Dalmases (o torrent Mal)”:



Taula 5: Diagnosi de la qualitat de les aigües superficials. Font: ACA.

Massa d'aigua Estat general

Estat ecològic

Qualitat biològica

Qualitat fisicoquímica

Estat químic

Llobregat (EDAR de Monistrol a EDAR d’Abrera) Dolent Deficient Deficient Bo Bo

Riera de Magarola, riera de Masquefa i torrent Mal Bo Bo

HIDROLOGIA SUBTERRÀNIA

Esparreguera queda parcialment inclòs en la Delimitació dels aqüífers de la Cubeta d'Abrera (10) dels aqüífers protegits (decret 328/88). L’àmbit de la MP es situa a l’extrem oest d’aquest aqüífer.

D’acord amb l’ACA, Esparreguera conté dues masses d’aigua subterrània avaluades:

(1) Al·luvials del Penedès i aqüífers locals té un estat general dolent degut a un estat químic dolent. L’aplicatiu web de l’ACA cita: “L’elevada mineralització de l'aigua és la causant del mal estat químic.”

(2) Cubeta d’Abrera té un estat general bo amb les següents observacions de l’aplicatiu web: “Es valora que aquesta massa d'aigua es troba en bon estat quantitatiu però en risc degut a una pressió extractiva regional (Índex d'explotació) proper a elevada. Tot i que s'intueix certa estabilització/recuperació de nivells els darrers 10 anys, s'observa una tendència negativa de nivells en els darrers 20 anys (uns 2 m), i localment també importants oscil·lacions de nivells interanuals (fins a 4-5 m).”

RECURSOS HÍDRICS

Pel que fa al balanç hídric, la conca del Llobregat és la més deficitària de les conques internes de Catalunya.

CONSUM D’AIGUA

Les dades de consum en per al període 2013-2016 han estat facilitades per l’ACA. Tot i que el consum és en general estable, s’observa una lleugera tendència a la baixa en tot el període, amb una petita recuperació el 2015 que torna a disminuir el 2016. En consum domèstic el 2015 és l’any amb més metres cúbics facturats mentre que les activitats econòmiques i fonts pròpies mantenen la tendència a la baixa tots els anys excepte el darrer que recupera mínimament. La disminució general per tot el període ha estat del 2,74%. Les dades concretes es poden veure a la taula següent:



Taula 6: Volums en m3 facturats a Esparreguera (origen xarxa i fonts pròpies). Font: ACA.

Any Domèstic Xarxa Activitats Econom. i Fonts Pròpies Total

2016 873.975 362.476 1.236.451 2015 892.331 361.293 1.253.624 2014 851.924 399.570 1.251.494 2013 865.551 404.811 1.270.362

Pel que fa a la xarxa d’abastament, les dades més actualitzades a les que s’ha pogut accedir corresponen a les recollides a l’ISA preliminar del POUM d’Esparreguera d’octubre de 2014. El municipi es proveeix des d’una sèrie de dipòsits que abasteixen les diferents zones del municipi:

La zona nord té el dipòsit de Can Sant Joan alimentat per ATLL. La zona del casc antic es proveeix del dipòsit de la Mina.

SANEJAMENT

La infraestructura actual de sanejament del municipi queda vertebrat pel col·lector general a la llera del Llobregat on tributa la xarxa de col·lectors secundaris. Les aigües residuals són tractades a l’EDAR d’Abrera juntament amb les d’Olesa de Montserrat, Arbrer a, Collbató i El Bruc.

El cabal de disseny de la depuradora és de 34.500 m3/dia i el cabal diari mitjà màxim arribava als 20.000 m3/dia (d’acord amb les dades de la fitxa de la depuradora elaborada per l’ACA).

2.5 AMBIENT ATMOSFÈRIC

D’acord amb l’estudi de “Delimitació de zones de Qualitat d’Aire (ZQA)” de la Generalitat de Catalunya, Esparreguera pertany a la Zona 3: Penedès - Garraf.

L’anàlisi anual més recent (del 2016) indica que a la Zona de Qualitat de l'Aire 3, Penedès – Garraf, els nivells de qualitat de l'aire mesurats pel diòxid de nitrogen, diòxid de sofre, el monòxid de carboni, les partícules en suspensió de diàmetre inferior a 10 micres, les partícules en suspensió amb diàmetre inferior a 2.5 micres, el benzè i el plom són inferiors als valors límit establerts per la normativa vigent.

Pel que fa als nivells mesurats d'arsènic, cadmi, níquel i benzo(a)pirè, no s'han superat els valors objectiu establerts a la legislació.

Respecte als nivells d’ozó troposfèric, no s’ha superat ni el llindar d’informació horari a la població, ni el llindar d’alerta, ni el valor objectiu per a la protecció de la salut. En canvi, sí que s’ha superat el valor objectiu per a la protecció de la vegetació al punt de Vilafranca del Penedès.

Pel que fa a l'avaluació dels nivells de la resta de contaminants, d'acord amb l'inventari d'emissions i les condicions de dispersió de la zona, s'estima que els nivells compleixen els objectius de qualitat de l’aire establerts a la normativa vigent.



Fent un anàlisi dels 4 anys anteriors els resultats indiquen que:

2015: No s’ha superat cap valor objectiu establert a la legislació. 2014: No s’ha superat cap valor objectiu establert a la legislació. 2013: No s’ha superat cap valor objectiu establert a la legislació. 2012: No s’ha superat cap valor objectiu establert a la legislació..

CONTAMINACIÓ ACÚSTICA

D’acord amb la Llei 16/2002, de protecció contra la contaminació acústica, els ajuntaments han d’elaborar un mapa de capacitat acústica, que estableixi els nivells d’immissió a les zones urbanes, els nuclis de població i, si s’escau, a les zones del medi natural, mitjançant l’establiment de les zones de sensibilitat acústica que determinen els objectius de qualitat.

La Llei 16/2002 estableix com a mínim les següents zones:

Zona de sensibilitat acústica1 alta (A): comprèn els sectors del territori que requereixen una protecció alta contra el soroll.

Zona de sensibilitat acústica moderada (B): comprèn els sectors del territori que admeten una percepció mitjana de soroll.

Zona de sensibilitat acústica baixa (C): comprèn els sectors del territori que admeten una percepció elevada de nivell sonor.

Els valors límits d’immissió per a les zones descrites es presenten en la següent taula:

Taula 7: Zonificació acústica del territori. Font: DTeS.

Zonificació acústica del territori Valors límits d’immissió en dB(A)

Ld2

(7h – 21h) Le (21h – 23h) Ln (23h – 7h) ZSA alta (A) 60 60 50 ZSA moderada (B) 65 65 55 ZSA baixa (C) 70 70 60

Aquestes zones poden incorporar els valors límits dels usos del sòl d’acord amb la taula següent:

Taula 8: Valors límits d’acord amb els usos del sòl. Font: DTeS.

Usos del sòl Valors límits d’immissió en dB(A)

Ld (7h – 21h) Le (21h – 23h) Ln (23h – 7h) ZSA alta (A)

(A1) Espais d’interès natural i altres - - - (A2) Predomini sòl d’ús sanitari docent i cultural

55 55 45

(A3) Habitatges en medi rural 57 57 47 (A4) Predomini de sòl residencial 60 60 50

ZSA moderada (B) (B1) coexistència de sòl residencial i infraestructures

65 65 55



(B2) Predomini sòl d’ús terciari diferent a C1 65 65 55 (B3) Àrees urbanitzades existents afectades per sòl d’ús industrial

65 65 55

ZSA baixa (C) (C1) Recreatius i d’espectacles 68 68 58 (C2) Predomini de sòl d’ús industrial 70 70 60 (C3) Àrees del territori afectats per infraestructures de transport, o d’altres equipaments públics

- - -

L’àmbit estudiat es situa al nucli urbà. I es zonifica de la següent manera:

Àmbit Cal Tati. Es situa en zona A4 (predomini del sòl residencial). Àmbit Cap d’Amunt de la Vila: Les zones que limiten amb la rotonda,

l’Avinguda Francesc Macià i el carrer del Bruc estan a la zona B1 (Coexistència de sòl residencial i infraestructures). Mentre que la part sud de l’àmbit, al límit amb el Carrer de la Vinya es situa a la zona A4 (predomini del sòl residencial).

Àmbit La Serralada: Es situa en zona A4 (predomini del sòl residencial).

D’altra banda cal tenir en compte també que a Esparreguera és vigent l'Ordenança No fiscal número XIX reguladora del soroll i vibracions i que qualsevol actuació que es desenvolupi al municipi haurà de donar compliment als requeriments d’aquesta ordenança.

Il·lustració 14: Detall del mapa de capacitat acústica d’Esparreguera. Font: Ajuntament d’Esparreguera.

CONTAMINACIÓ LLUMINOSA

El principal objectiu d’aquest apartat ha de ser garantir el compliment de la Llei 6/2001, de 31 de maig, d’ordenació ambiental de l’enllumenat per a la protecció de medi nocturn i del Decret 190/2015, de 25 d’agost, que desplega aquesta



llei. A més de la llei i del decret que la desplega, la normativa de referència sobre la contaminació lluminosa és el Reial decret 1890/2008, de 14 de novembre, pel qual s’aprova el Reglament d’eficiència energètica en instal·lacions d’enllumenat exterior i les seves instruccions tècniques complementàries EA-01 a EA-07, en especial el què estableix la instrucció tècnica ITC-EA-03. D’acord amb el mapa de la protecció envers la contaminació lluminosa esmenada pels ajuntaments de Catalunya i aprovada el 19 de desembre del 2007, a Esparreguera hi són presents tres de les quatre zones definides al mapa (no apareixen les zones de menor protecció (E4)). Les zones urbanes han estat incloses a les zones de protecció moderada (E3). Pel que fa a l’àmbit estudiat, aquest es situa majoritàriament dins les zones E3 de protecció moderada. Els àmbit de La Serralada i de Cap d’Amunt de vila es situen en la seva totalitat en aquest zones E3. En canvi la zona de sòl no urbanitzable que està inclosa dins l’àmbit de Cal Tati es situa a les zones de màxima protecció (E1).

Il·lustració 15: Protecció contra la contaminació lluminosa. Font: DTeS.



Per tal de facilitar el compliment de la legislació vigent, es presenta a continuació la taula de prevenció de la contaminació lluminosa i els valors d’il·luminació:

Taula 9: Prevenció de la contaminació lluminosa (Annex II Decret 190/2015). Font: Servei de Prevenció i Control de la Contaminació Acústica i Lumínica (DTeS).

Zones E1

Zones E2 Zones

E3 Zones

E4

Làmpades vespre Tipus I Tipus III Tipus III Tipus

III

nit Tipus I Tipus II Tipus III Tipus III

Flux de l’hemisferi superior (%) vespre 1 5 10 15

nit 1 1 5 10

Il·luminació intrusiva (lux) vespre 2 5 10 25

nit 1 2 5 10 Intensitat lluminosa max. direcció àrees protegides (cd) 2.500 7.500 10.000 25.000 Luminància màx. rètols lluminosos (cd/m2)* 50 400 800 1.000 Luminància per enllumenat exterior ornamental (cd/m2) **

Mitjana 5 5 10 25 Màxima 10 10 60 150

*Superfícies de l’element d’enllumenat exterior comercial i publicitari (cd/m2)

S≤0,5 m2 0,5 m2<S≤2m2

2m2< S≤10m2

S>10 m2

1.000 800 600 400 ALTRES RECOMANACIONS

Alçada del llum (m) Índex d'enlluernament 4,5 4.000

4,5 - 6 5.500 6 7.000

Tipus de trànsit Il·luminació zona de vehicles

(lux) Il·luminació zona de vianants (lux)

Trànsit elevat 35 20 Trànsit moderat 25 10 Trànsit baix 15 6 Trànsit escàs 10 5

Cal parar atenció al fet que l’àmbit de Cal Tati conté una zona E1 de màxima protecció i la resta de l’àmbit (que es situa en zona E3) limita a l’est amb una zona E1 (tot la zona forestal de Can Comelles). Caldrà en aquest àmbit preveure il·luminacions que tinguin en comte aquest fet i que en tot cas no empitjorin les condicions de contaminació lluminosa de les zones de més protecció. És per això que es recomana que, a l’àmbit de Cal Tati, sempre que sigui possible, s’adoptin els criteris de làmpades i llums establerts per a les zones de protecció alta (E2), per tal de minimitzar l’impacte dels desenvolupaments i mantenir les condicions de foscor.

2.6 CLIMATOLOGIA I CANVI CLIMÀTIC

El clima d’Esparreguera, segons la divisió climàtica de Catalunya, és un clima mediterrani pertany al clima mediterrani prelitoral sud. Amb unes precipitacions anuals que es distribueixen entre els 600 – 800 mm , produint-se generalment durant tardor i la primavera.

La temperatura mitjana anual és d’uns 15ºC, i l’amplitud tèrmica és de uns 15 - 18 ºC. Els hiverns solen ser suaus, amb temperatures mínimes de 3 a 4ºC. L’època més calorosa es produeix a l’estiu, amb temperatures que poden arribar als 30ºC.



S’han repassat tots els indicadors de vulnerabilitat plantejats al document elaborat per l’OCCC “Anàlisi del grau de vulnerabilitat i resiliència dels municipis de Catalunya al canvi climàtic” per a l’àmbit del T.M. estudiat i els resultats mostren una vulnerabilitat mitjana de 4,77 (en una escala de 0 a 10). El que suposa un valor força elevat en el context del territori català.

Taula 10: Resultat del càlcul dels indicadors de vulnerabilitat al canvi climàtic. Font: OCCC.

Indicador Vulnerabilitat a Esparreguera

Increment de les necessitats de reg en l’Agricultura i ramaderia (AGR01) 6 Major risc d’incendi en el sector agrari (AGR02) 6 Canvis en els cultius (AGR03) 3 Major risc d'incendi per a la biodiversitat (BIO01) 9 Canvis en el patró de la demanda turística en la gestió de l’aigua (AIG01) 4 Disminució de la disponibilitat d'aigua en la gestió de l’aigua (AIG02) 8 Major risc d'incendi en l'àmbit de la gestió forestal (FOR01) 6 Disminució de la disponibilitat d'aigua en l'àmbit de la gestió forestal (impacte climàtic: increment de la temperatura) (FOR02) 2

Disminució de la disponibilitat d'aigua en l'àmbit de la gestió forestal (impacte climàtic: sequera) (FOR03) 1

Canvis en els patrons de demanda energètica en l’àmbit de la indústria, els serveis i el comerç (IND01) 5

Risc d'incendi en la mobilitat i infraestructures de transport (MOB01) 8 Increment de la mortalitat associada a la calor (SAL01) 4 Empitjorament del confort climàtic (accentuació del fenomen d’illa de calor) sobre la salut (SAL02) 5

Canvis en els patrons de demanda energètica en l'àmbit del sector energètic (ENE01) 2

Canvis en el patró de demanda turística en el turisme (TUR01) 3 Major risc d’incendi que afecti al sector turístic (TUR02) 3 Empitjorament del confort climàtic en l'àmbit d'urbanisme i habitatge (URB01) 5 Increment de les necessitats de reg sobre l’urbanisme i l’habitatge (URB02) 9

2.7 BIODIVERSITAT TERRITORIAL, PERMEABILITAT ECOLÒGICA I PATRIMONI NATURAL

HÀBITATS I VEGETACIÓ

Pel que fa als límits estrictes de l’àmbit de la MP, els àmbits de La Serralada i de Cap d’Amunt de La Vila es situen a les ares urbanes i Cal Tati es situa majoritària ment a la zona de domini de les Bardisses amb Roldor. Val a dir que la realitat difereix, a l’àmbit de Cal Tati, d’allò dibuixat a la cartografia dels hàbitats, ja que a l’àmbit de Cal Tati la cartografia no recull les zones residencials que ja s’ha desenvolupat. L’hàbitat de bardisses amb roldor queda circumscrit en l’actualitat a la zona del sòl no urbanitzable d’aquest àmbit.



Il·lustració 16: Hàbitats. Font. DTeS i Equip redactor.

Val a dir que la realitat difereix, a l’àmbit de Cal Tati, d’allò dibuixat a la cartografia dels hàbitats, ja que a l’àmbit de Cal Tati la cartografia no recull les zones residencials que ja s’ha desenvolupat. L’hàbitat de bardisses amb roldor queda circumscrit en l’actualitat a la zona del sòl no urbanitzable d’aquest àmbit.

Pel que fa a l’àmbit estricte de la MP, cal dir que aquest es troba fora de les àrees amb presència d’HICs.



L’àmbit de la MP es situa fora dels àmbits protegits. Tot plegat es pot veure al mapa següent:

Il·lustració 17: Espais naturals protegits. Font: DTeS, DARPA i Equip redactor.

CONNECTIVITAT ECOLÒGICA

L’àmbit de la MP no es situa en zones d’especial interès per la connectivitat. Els valors de permeabilitat ecològica més elevats a l’entorn més immediat de



l’àmbit estudiat es troben a les zones forestals de l’est del nucli urbà (tot i que fins i tot aquestes zones es situen fora dels principals eixos connectors). Tot plegat es pot veure a la següent il·lustració:

Il·lustració 18: Eixos connectors locals i territorials. Font: SITXell, PTMB, Equip redactor i ACC 2018.

No es preveu una afecció significativa sobre la connectivitat derivada de les propostes de la MP.

2.8 QUALITAT DEL PAISATGE

La zona estudiada s’emmarca en l’àmbit de la regió metropolitana de Barcelona d’acord amb la zonificació dels catàlegs del paisatge. Com s’ha dit en apartats anteriors d’aquest mateix document, l’àmbit estudiat pertany a la unitat de paisatge “El Pla de Montserrat”.



2.9 RISC AMBIENTAL

2.9.1 PERILLOSITAT GEOLÒGICA

S'ha consultat el Mapa per a la prevenció dels riscos geològics (mapa informatiu), que indica com a zones de perillositat alta els sòls més al nord del T.M. a l'entorn de Montserrat. L’àmbit de la MP es situa majoritàriament for a de les zones amb perillositat geològica. Només una petita part de l’extrem est de l’àmbit del Cal Tati es situa en una zona de perillositat baixa per despreniments. Tal com es pot veure a la següent il·lustració:

Il·lustració 19: Perillositat geològica. Font: ICGC.

Si parem atenció, amb més detall, a la zona de Cal Tati situada dins l’àmbit delimitat com a zona de risc geològic baix per despreniments veurem com només el vial ja construït es situa en aquesta zona però no les zones



residencials pendents de desenvolupar. Cal recordar que la cartografia del mapa de riscos geològics està feta a escala 1:25.000.

Il·lustració 20: Perillositat geològica (detall). Font: ICGC.

Les zones pendents de desenvolupar de l’àmbit de Cal Tati es situen en zones sense risc geològic d’acord amb el mapa de perillositat geològica de l’ICGC. Els àmbits de La Serralada i de Cap d’Amunt de la Vila es situen, en la seva totalitat fora de les zones amb risc geològic.

2.9.2 RISC D’INUNDACIONS

L’àmbit de la MP es situa fora de les zones inundables.

La zonificació de les zones inundables delimitades a l’estudi suara citat i per l’ACA es poden veure a la següent il·lustració:



Il·lustració 21: Zones inundables. Font: ACA i Ajuntament d’Esparreguera i Equip redactor.

2.9.3 RISC SÍSMIC

El Sismicat3 defineix diverses zones segons la seva perillositat a patir sismes i les característiques de cada lloc. Les actuacions d’un municipi davant d’una emergència sísmica queden reflectides en el Pla d’Actuació Municipal (PAM).

3 Pla Especial d’Emergències Sísmiques a Catalunya



També hi consten, a més, les actuacions encaminades a garantir l’operativitat dels mitjans humans i materials de què disposa.

Han d’elaborar el corresponent Pla d’Actuació Municipal:

Els municipis que tinguin una intensitat sísmica prevista igual o superior a VII en un període de retorn associat de 500 anys segons el mapa de Perillositat Sísmica presentat al punt 2.1. del SISMICAT.

Els municipis pels que s’ha calculat que es superaria el llindar de dany de referència4 en el parc d’edificis d’habitatge en cas que es produeixi el màxim sisme esperat en l’esmentat període de 500 anys, segons els estudis de risc elaborats per a la redacció d’aquest pla [SISMICAT].

La intensitat sísmica a Esparreguera és VI i no supera el llindar de dany de referència i per tant el municipi no ha de tenir el Pla d’Actuació Municipal.

2.9.4 RISC D’INCENDI

D’acord amb al Mapa de Protecció Civil de Catalunya (MPCC), el municipi de d’Esparreguera presenta un Perill Alt i una Vulnerabilitat Molt Alta enfront als incendis.

El mapa de risc d’incendi (estàtic) mostra que el risc és molt alt o alt a les zones boscoses, especialment al terç nord del municipi, però també a la zona sud del mateix. En canvi el risc és baix a la zona central on s’ubica el nucli urbà. A més cal destacar que la meitat nord del T.M. es situa dins l’àmbit de dos perímetres de protecció prioritària contra incendis, són els PPP de Montserrat i el de Sant Llorenç de Munt i Cingles de Bertí.

Pel que fa a l’àmbit de la MP cal destacar l’àmbit de Cal Tati que es situa en zona de risc d’incendi alt. Cal però tenir en compte que l’escala de treball del mapa de risc estàtic d’incendi no és adequada pel nivell de detall de la MP aquí avaluada. Tanmateix és evident que a l’àmbit de la MP el risc d’incendi apareix a les zones forestals situades a l’est del nucli urbà.

4 Dany sofert per un municipi consistent en més de 50 edificis inhabitables o més d’un 10% del total d’edificis del municipi inhabitables.



Il·lustració 22: Mapa del risc estàtic d’incendi. Font: DTeS.

2.9.5 RISCOS TECNOLÒGIC-INDUSTRIALS - RISC QUÍMIC I TRANSPORT DE MERCADERIES PERILLOSES

Dins el municipi no s’ubica cap establiment inclòs dins el Plaseqcat, no obstant, està afectat per dos establiments de risc alt inclosos al Pla:

Tot i així l’àmbit de la MP es situa fora dels àmbits definits al mapa de protecció civil de Catalunya.

De la a informació obtinguda de la consulta del Mapa de Protecció Civil de Catalunya s’obté el següent risc en relació al transport de mercaderies perilloses a Esparreguera:



Risc important a l’A-2 i risc baix a la C-55 i a la B-231 degut al nivell de flux de la xarxa viaria.

Nivell de perill alt per transport viari de mercaderies perilloses.

Amb tot, l’àmbit de la MP es situa lluny de les zones amb risc per transport de mercaderies perilloses.


40 CRITERIS I OBJECTIUS AMBIENTALS

3 CRITERIS I OBJECTIUS AMBIENTALS En aquest apartat es sintetitzen aquells objectius, criteris i obligacions normatives de protecció ambiental fixats a l'àmbit internacional, comunitari europeu, estatal, autonòmic o local que tinguin relació amb el pla.

Amb caràcter general, pel fet de tractar-se aquest d’un pla de tipus urbanístic, es considera que caldrà tenir especial consideració el fet que la Llei d’Urbanisme estableix com un objectiu bàsic de planificació urbanística l’assoliment d’un model de desenvolupament urbanístic sostenible tal i com queda recollit en el seu article 3. Els criteris per a un desenvolupament sostenible s’han recollit a l’apartat 1.2 d’aquest document.

Cal considerar també de manera especial que la Generalitat va aprovar els Criteris per al planejament territorial a Catalunya. El document presenta 15 criteris per al planejament territorial que en bona part són igualment aplicables al planejament urbanístic. Per la seva implicació ambiental directa se'n destaquen els següents:

Afavorir la diversitat del territori i mantenir la referència de la seva matriu biofísica.

Protegir els espais naturals, agraris i no urbanitzables en general com a components de l’ordenació del territori.

Preservar el paisatge com un valor social i un actiu econòmic del territori. Moderar el consum de sòl. Afavorir la cohesió social del territori i evitar la segregació espacial de les

àrees urbanes. Protegir i potenciar el patrimoni urbanístic que vertebra el territori. Propiciar la convivència d’activitats i habitatge a les àrees urbanes i

racionalitzar la implantació de polígons industrials o terciaris. Aportar mesures de regulació i orientació espacial de la segona residencia. Vetllar pel caràcter compacte i continu dels creixements. Reforçar l’estructura nodal del territori a través del creixement urbà. Fer de la mobilitat un dret i no una obligació. Facilitar el transport públic mitjançant la polarització i la compacitat dels

sistemes d’assentaments.

Per altra banda, existeixen tot un seguit d’altres figures normatives, acords, convenis, plans, estratègies, etc. que estableixen obligacions o criteris que s’haurien de tenir en compte a nivell general pel planejament urbanístic. La següent taula resumeix, sense ànim d’exhaustivitat, aquests instruments directors:


CRITERIS I OBJECTIUS AMBIENTALS 41

Taula 11: Plans, acords i instruments amb efecte sobre les polítiques territorials. Font: ACC 2018.

ÀMBIT TEMÀTIC ÀMBIT TERRITORIAL INSTRUMENT

DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE

Internacional Declaració de Rio sobre medi ambient i desenvolupament (1992)

Comunitari Estratègia europea de desenvolupament sostenible VII Programa de medi ambient de la Unió Europea Estratègia europea de desenvolupament sostenible

Estatal Estratègia espanyola de desenvolupament sostenible

Autonòmic Estratègia per al Desenvolupament Sostenible de Catalunya

BIODIVERSITAT I CONNECTIVITAT ECOLÒGICA

Internacional

Estratègia global per a la conservació de la biodiversitat (1992) Convenció de Rio sobre la diversitat biològica (1992) i Declaració sobre els boscos i masses forestals Estratègia Paneuropea per a la Diversitat Ecològica i Paisatgística (1995) Convenció RAMSAR

Comunitari Estratègia de la Unió Europea per a la biodiversitat (1998)

Estatal

Estrategia española para la conservación y el uso sostenible de la diversidad biológica Plan Estratégico Español para la Conservación y Uso Racional de los Humedales Estrategia Forestal Española

Autonòmic

Estratègia catalana per a la conservació i l'ús sostenible de la diversitat biològica

Bases per a les directrius de connectivitat ecològica de Catalunya

AIGUA I COSTES

Internacional Convenció Ramsar de zones humides Comunitari Directiva Marc de l'Aigua (DMA) Estatal Estrategia Común de Implementación de la DMA

Autonòmic

Pla de gestió del districte de conca fluvial de Catalunya (2016 – 2021)

Pla sectorial de cabals de manteniment de les conques internes de Catalunya

MEDI ATMOSFÈRIC

Internacional

Comunitari Directiva 96/62/CE del Consell, de 27 de setembre de 1996, sobre avaluació i gestió de la qualitat de l’aire ambient

Estatal Estrategia Española de Calidad del Aire Autonòmic

SÒL

Internacional Conveni de Nacions Unides de lluita contra la desertificació

Comunitari Estratègia temàtica per a la protecció del sòl (2006)

Estatal Programa de Acción Nacional contra la Desertificación (PAND)

Autonòmic

CANVI CLIMÀTIC Internacional

22ª Conferència de les Parts (COP22) de la Convenció marc de les Nacions Unides sobre Canvi Climàtic (UNFCCC). Conveni marc de les Nacions Unides sobre el canvi climàtic Objectiu: l'estabilització de les concentracions de gasos amb efecte d'hivernacle a l'atmosfera a un nivell que eviti interferències antropogèniques perilloses en el sistema climàtic. Segon període de compromís del Protocol de Kyoto



Comunitari

Directiva 2003/87/CE per la qual s’estableix un règim per al comerç de drets d’emissió de gasos amb efecte d’hivernacle Paquet legislatiu energia i clima; conté mesures per lluitar contra el canvi climàtic i promoure les energies renovables. Entre elles, estableix els esforços que haurà de fer cada estat membre per reduir les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle en sectors com el transport, agricultura o residus. Estratègia Europa 2020. Una estratègia per un creixement intel·ligent, sostenible i integrador. Un dels objectius és aconseguir la fita “20/20/20” en matèria de clima i energia. COM (2013) 216 Estratègia Europea d’Adaptació al Canvi Climàtic

Estatal

Plan Nacional de Adaptación al Cambio Climático (PNACC) Estrategia Española de Cambio Climático y Energía Limpia 2007 - 2012 - 2020 Llei 1/2005, de 9 de març, per la qual es regula el règim del comerç de drets d'emissió de gasos amb efecte d'hivernacle

Autonòmic

Estratègia catalana sobre el canvi climàtic 2013 -2020 Tercer Informe sobre el canvi climàtic a Catalunya Nova Agenda Urbana 2030 Llei 16/2017, d’1 d’agost, del canvi climàtic* Pla de l’Energia i el Canvi Climàtic 2012 - 2020

PAISATGE

Internacional Comunitari Conveni europeu del paisatge Estatal

Autonòmic Llei 8/2005, de 8 de juny, de protecció i gestió del paisatge Catàlegs del paisatge

MOBILITAT

Internacional

Comunitari Estratègia Transport 2050 del Llibre Blanc de la Unió Europea

Estatal Estratègia espanyola de mobilitat sostenible

Autonòmic

Pla estratègic d’infraestructures de transport Directrius nacionals de mobilitat Llei 9/2003, de la mobilitat Pla estratègic de la bicicleta a Catalunya

RISCOS

Internacional Marc de Sendai per a la Reducció del Risc de Desastres (2015-2030)

Comunitari Directives Seveso I II Directiva relativa a l’avaluació i gestió dels riscos d’inundació

Estatal

Autonòmic Pla d’Emergència Exterior del Sector Químic de Catalunya

A continuació s’exposa una relació de normes ambientals vigents per a diferents vectors ambientals no citades en els apartats anteriors que, en qualsevol cas, el planejament ha de respectar, integrar i vetllar pel seu compliment i que, per tant, també constitueixen obligacions ambientals predeterminades. Es detallen, entre d’altres:

Real Decreto 638/2016, de 9 de diciembre, por el que se modifica el Reglamento del Dominio Público Hidráulico aprobado por el Real Decreto 849/1986, de 11 de abril, el Reglamento de Planificación Hidrológica, aprobado por el Real Decreto 907/2007, de 6 de julio, y otros reglamentos



en materia de gestión de riesgos de inundación, caudales ecológicos, reservas hidrológicas y vertidos de aguas residuales (BOE de 29 de diciembre de 2016). Texto completo..

Llei de protecció i ús sostenible del litoral (Ley 2/2013, de 29 de mayo). Llei de costes (Ley 22/1988, de 28 de julio). Pla de gestió del districte de conca fluvial de Catalunya (Real Decreto

1008/2015, de 6 de noviembre). Revisió del Pla Hidrològic de la demarcació hidrogràfica de l‘Ebre (Real

Decreto 1/2016, de 8 de enero). Llei de Sòl i Rehabilitació Urbana (Real Decreto Legislativo 7/2015, de 30 de

octubre). La Llei 12/1985, de 13 de juny, d’espais naturals. Pla d’espais d’interès natural (PEIN) (Decret 191/2015, de 25 d'agost i

Decret 328/1992, de 14 de desembre). Pla de gestió dels espais naturals de protecció especial de Catalunya 2015-

2020 (Acord GOV/21/2015, de 17 de febrer). La Llei 6/1988, de 30 de març, forestal de Catalunya. Ley de Montes (Ley 21/2015, de 20 de julio que modifica la Ley 43/2003, de

21 de noviembre) Llei del Patrimoni Natural i de la Biodiversitat (Ley 33/2015, de 21 de

septiembre que modifica la Ley 42/2007, de 13 de diciembre). Pla de gestió dels espais naturals de protecció especial de Catalunya

2015-2020 (Acord GOV/21/2015, de 17 de febrer). Llei de Parcs Nacionals (Ley 30/2014, de 3 de diciembre). El Decret legislatiu 2/2008, de 15 d’abril, pel qual s’aprova el text refós de

la Llei de protecció dels animals. El Decret 21/2006, de 14 de febrer, pel qual es regula l’adopció de criteris

ambientals i d’ecoeficiència en els edificis. El Real Decreto 9/2005, de 14 de enero, por el qual se establece la relación

de actividades potencialmente contaminantes del suelo y los crietrios y estándares para la declaración de suelos contaminados.

Llei 20/2009, de 4 de desembre, de prevenció i control ambiental d’activitats, modificada per la Llei 9/2011, de 29 de desembre, de promoció de l’activitat econòmica i per la Llei 3/2015, d’11 de març, de mesures fiscals, financeres i administratives i allò establert a la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d’avaluació ambiental.

Llei 6/2001, de 31 de maig, d’ordenació ambiental de l’enllumenat per a la protecció del medi nocturn.

Els paràmetres del Reial Decret 1890/2008, de 14 de novembre, pel qual s’aprova el reglament d’eficiència energètica en instal·lacions d’enllumenat exterior i les seves instruccions tècniques complementàries EA-01 a EA-07 (en especial la IT-EA-03).

Llei 16/2002, de 28 de juny, de protecció de la contaminació acústica. Decret 206/2005, de 27 de setembre, de modificació del Decret 64/1995, de

7 de març, pel qual s’estableixen mesures de prevenció d’incendis forestals.



la Llei 5/2003, de prevenció d’incendis forestals en urbanitzacions, nuclis de població, edificacions i instal·lacions en terrenys forestals i la seva modificació per la Llei 2/2014, de 27 de gener, de mesures fiscals, administratives, financeres i del sector públic.

Decret legislatiu 1/2009, de 21 de juliol, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei reguladora dels residus i Decret 201/1994, de 26 de juliol, regulador d’enderrocs i altres residus de la construcció.

Decret 176/2009, de 10 de novembre, pel qual s’aprova el reglament i se’n adapten els annexos de la Llei 16/2002.

Document Bàsic d’Estalvi d’Energia (DB HE) del Codi Tècnic de l’Edificació, aprovat pel Reial Decret 314/2006, de 17 de març.

Resolució IRP/971/2010, de 31 de març, per la qual es dona publicitat als criteris per a l’elaboració dels informes referents al control de la implantació de nous elements vulnerables compatibles amb la gestió dels riscos de protecció civil.

3.1 PRINCIPIS DEL DESENVOLUPAMENT URBANÍSTIC SOSTENIBLE

Els principis generals per a un desenvolupament urbanístic sostenible són:

1. Compactació i optimització del sòl urbà existent.

És important que es prioritzi un creixement urbà agrupat, un creixement urbà que vagi en detriment de l’expansió urbana de forma extensiva, és a dir, es tracta de propiciar un entorn urbà compacte i amb una bona diversitat d’usos.

És important potenciar la renovació i rehabilitació d’àrees urbanes obsoletes i la dotació d’equipaments en el sòl urbà consolidat.

Cal adoptar densitats raonablement elevades que, sense caure en la congestió, permetin tipologies urbanes més eficients i fomentin una riquesa i diversitat més grans en les relacions socials i econòmiques.

2. Cohesió social i millora de les condicions de vida de la població.

La previsió de nous creixements urbans i la millora dels existents, junt amb la millora dels equipaments i espais públics han de garantir assolir el llindar de qualitat de vida i fomentar la cohesió social enfront del risc de segregació social, davant la separació dels ciutadans sobre el territori en funció de la seva capacitat d’accés a l’habitatge o davant els perills de la formació de “guetos”.

3. Cercar fórmules que permetin la flexibilitat i la mixticitat dels usos del sòl.

Potenciar, sempre que sigui compatible, la mixticitat i la barreja de sòl residencial, activitats econòmiques i equipaments i serveis, amb l’objectiu de millorar l’accessibilitat dels ciutadans i ciutadanes als serveis bàsics de la ciutat.

4. Foment de la construcció sostenible que fomenti l’estalvi i l’ús eficient dels recursos naturals.



Dotar les noves àrees urbanitzables amb els sistemes adients d’urbanització (xarxes separatives de clavegueram, soterrament de bona part dels serveis i infraestructures, dotació de xarxa de fibra òptica i de gas, l’enllumenat públic amb sistemes d’estalvi energètic o la utilització de sistemes ecològicament sostenibles).

De manera complementària caldria disposar dels instruments normatius per tal d’afavorir la construcció sostenible, així com l’ús d’energies alternatives, sistemes passius,..., pels habitatges, tant de nova promoció com en la remodelació dels existents.

5. Prevenció de riscos naturals i tecnològics

Considerar les àrees de risc en l’assignació dels usos del sòl (zones inundables, inestables, amb risc d’incendi,...) i regular de forma acurada la implantació d’activitats de risc.

6. Reducció i valorització dels residus.

Fomentar la reutilització i reduir l’abocament de residus mitjançant la promoció de la deixalleria i els sistemes de recollida selectiva.

Contemplar les millors alternatives de contenidorització selectiva (àrees de vorera i àrees d’aportació) considerant el soterrament de contenidors i la informatització de la recollida. Preveure la generació i la gestió de residus de la construcció i la demolició, tant restes d’obra com terres d’excavació.

Aquest residus s’hauran de tractar correctament mitjançant gestors autoritzats, ja siguin plantes de reciclatge o dipòsits controlats de runes, excepte aquells materials (terres) que es puguin utilitzar en altres obres (rebliment de carreteres...), tot això seguint les directrius establertes per la legislació vigent.

7. Prevenció i correcció de totes les formes de contaminació.

Establir, o proposar, normatives encaminades a reduir la contaminació produïda per les activitats, siguin industrials i del sector terciari, com també i especialment de les activitats ramaderes.

8. Millora de la mobilitat

Afavorir les condicions objectives per incentivar l’autocontenció i l’autosuficiència, tot disminuint els recorreguts de mobilitat obligada.

Amb això és important garantir la mobilitat, amb especial atenció a les persones amb mobilitat reduïda, fonamentada en el transport públic mitjançant un correcte disseny dels sistemes d’assentaments i una correcta integració dels espais de transport i de la logística en la matriu territorial i urbana que minimitzi l’impacte ambiental per fragmentació i/o ocupació del sòl.

9. Permeabilització i desfragmentació del territori

És important mantenir la permeabilitat ecològica del territori i en conseqüència la connectivitat dels espais lliures, evitar la formació de barreres i prevenir els processos de fragmentació de teixits i paisatges rurals.



10. Conservació de la biodiversitat i el patrimoni en general

És important garantir la conservació en xarxes d’espais d’interès natural, de mostres suficients i ecològicament viables d’ecosistemes, hàbitats i espècies i els àmbits de connexió per a la dispersió d’espècies i altres elements del patrimoni natural d’interès geològic, paisatgístic, ... així com el patrimoni cultural civil i religiós. També és important introduir el concepte de biodiversitat en la planificació i el tractament dels espais lliures urbans.

11. Manteniment i millora de la identitat i qualitat paisatgística dels ambients rurals i Urbans

Cal fixar objectius de qualitat paisatgística per a tots els tipus de paisatge presents en el territori i protegir les unitats més excepcionals i que donen identitat al municipi.

3.2 OBJECTIUS AMBIENTALS DE LA MP

Considerant, per una banda els objectius ambientals fixats en l’àmbit internacional, europeu, estatal, nacional i local i els principis per al desenvolupament urbanístic sostenible, i per l’altra els principals aspectes ambientals detectats en aquest mateix document, s’estableixen els objectius ambientals específics per al desenvolupament de la MP avaluada en el present document.

Cal remarcar, com no pot ser d’altra manera, que aquests objectius fan referència únicament a l’àmbit estricte de la MP d’acord amb la proposta avaluada. Amb tot, estan plantejats amb visió integradora de manera que, encara que formalment s’apliquin a l’àmbit objecte de la MP, a la pràctica tenen com a objectiu millorar globalment els aspectes ambientals del conjunt del territori.

Es presenten a continuació per a cada element definidor del perfil ambiental municipal els criteris globals i els objectius ambientals que els desenvolupen.

OCUPACIÓ I CONSUM DE SÒL, MOBILITAT

A: Model d’ocupació i ordenació del sòl: minimitzar el consum del sòl i racionalitzar-ne l’ús, d’acord amb un model urbanístic globalment eficient i atent als condicionants ambientals existents.

A-1 Preservar de l’ocupació permanent el màxim de superfície possible del SNU a l’àmbit de Cal Tati, permetent només aquelles ampliacions necessàries per a acollir satisfactòriament les noves infraestructures previstes. (Prioritari).

CICLE DE L’AIGUA

B. Cicle de l’aigua: compatibilitzar el planejament amb el cicle natural de l’aigua i racionalitzar l’ús d’aquest recurs en el marc d’un model urbanístic globalment eficient.

B-1 Preveure, als espais lliures, la plantació d’espècies vegetals autòctones i de baix requeriment hídric (xerojardineria). (Prioritari).



B-2 Protegir, no alterar i evitar la sobre explotació i la contaminació de les aigües superficials i subterrànies. (Secundari).

B-3 Fomentar l’estalvi i la reutilització d’aigua. (Prioritari).

ATMOSFERA

C. Ambient atmosfèric: minimitzar els efectes del planejament sobre la qualitat de l’aire i el canvi climàtic i, en general, reduir al màxim les immissions de substàncies contaminants. Prevenir i corregir la contaminació acústica, lluminosa i electromagnètica.

C-1 Limitar la generació de necessitats d’enllumenat exterior i evitar-ne els fluxos a l’hemisferi superior, la intrusió lumínica i l’impacte negatiu sobre els organismes vius emprant les recomanacions pel que fa a aquestes instal·lacions presentades en aquest mateix document amb especial atenció a l’àmbit de Cal Tati. (Prioritari).

RESIDUS I MATERIALS

D. Gestió de residus: fomentar el reciclatge i la reutilització dels residus i facilitar la disponibilitat d’instal·lacions adequades per al seu tractament i/o contenidorització. Minimitzar l’impacte de la construcció sobre el cicle dels materials i el medi ambient en general.

D-1 Gestió planificada i correcta de la gestió dels residus d’obra actuacions i activitats que es realitzin. (Secundari).

BIODIVERSITAT, CONNECTIVITAT ECOLÒGICA I PATRIMONI

E. Biodiversitat, connectivitat ecològica i patrimoni en general: considerar la biodiversitat de l’entorn estudiat en l’ordenació. Amb l’objectiu de facilitar la integració de les zones amb elements naturals del sòl urbà i urbanitzable amb el context ecològic en que s’emmarca.

E-1 Preservar i millorar les condicions naturals de la zona est de l’àmbit de Cal Tati (en SNU d’acord amb el planejament vigent).

E-2 Als espais lliures preveure una jardineria basada en la recuperació dels hàbitats naturals de la zona i amb espècies de baix requeriment hídric i en tot cas no bioinvasores.

PAISATGE I PATRIMONI CULTURAL

F. Integrar el paisatge en el procés de planejament urbanístic i garantir-ne la qualitat.

F-1 Preveure la integració paisatgística d’acord amb l’entorn urbà on s’ubica l’àmbit de la MP amb especial atenció a l’àmbit de Cal Tati ja que es situa en una zona visible del límit est del sòl urbà. (Prioritari).

RISCOS

G- Incloure l’anàlisi dels riscos al si del procés de planejament amb l’objectiu de fer front als riscos observats i prendre les mesures pertinents per a minimitzar-ne els efectes.



G-1 Minimitzar els moviments de terres a l’àmbit de Cal Tati. Tenir en compte els riscos associats a les zones d’elevat pendent (tant per la implantació de noves edificacions com per les noves infraestructures previstes).

G-2 Establir una franja al voltant de les zones edificades on s’estableixin condicions de minimització del risc d’incendis: Manteniment d’arbrat amb baixa densitat i amb sotabosc net.


DESCRIPCIÓ DE LA PROPOSTA 49

4 DESCRIPCIÓ DE LA PROPOSTA

4.1 ALTERNATIVES CONSIDERADES

Pel que fa a la definició d’alternatives, només s’han definit alternatives a l’àmbit de Cal Tati, el motiu és que només a l’àmbit del Cal Tati es preveu afectació sobre una part del sòl no urbanitzable mentre que els altres dos àmbits (Cap d’Amunt de la vila i La Serralada) es situen en la seva totalitat dins l’àmbit del sòl urbà.

4.1.1 ALTERNATIVA 0: PLANEJAMENT VIGENT

Aquesta alternativa suposaria el manteniment de les determinacions del planejament vigent (PGOU 96). Així doncs, es mantindria l’àmbit de la UA 1 i la resta de l’àmbit seguiria formant part dels espais oberts (vegeu apartat 1.2.1 d’aquest mateix document).

Il·lustració 23: Alternativa 0. Font: Equip redactor.

Aquesta alternativa presenta diverses problemàtiques que si es desenvolupés no podrien quedar resoltes:

L’àmbit de la UA 1 no s’adiu amb exactitud amb la forma que l’àmbit té en l’actualitat. A la zona nord de l’àmbit, hi ha una petita part de la parcel·la (ja desenvolupada amb voreres i arbrat viari) que quedaria fora de l’àmbit. Tampoc s’inclou en la seva totalitat dins la UA 1 el vial ja desenvolupat que correspon al carrer d’Orenci Valls.



L’alternativa 0 no té en compte la parcel·lació actual i no es poden donar llicencies a les parcel·les no edificades per ser incoherents amb aquest planejament vigent (malgrat que el projecte de reparcel·lació i el d’urbanització ja van ésser aprovats durant el període de vigència del POUM 2004).

El planejament vigent és incompatible amb el desenvolupament del Passeig del Llobregat. Aquest passeig que ha de connectar el carrer Orenci Valls amb el carrer Llobregat forma part del sistema viari de rondes que es preveia al POUM 2004 (derogat) i que formaria part del conjunt de rondes perimetrals d’Esparreguera. Tal com es detalla a la memòria de la MP: Aquest és un recorregut vital per a la futura estructura viària d’Esparreguera.

A continuació es presenta una imatge on es pot apreciar la proposta de ronda per l’est del nucli (Passeig Llobregat) d’acord amb la proposta del POUM 2004 ara derogat i la seva taula de superfícies:

Il·lustració 24: Detall del mapa d’estrucutura territorial del POUM 2004 (derogat). Font: Equip redactor.

4.1.2 ALTERNATIVA 1: CESSIONS SEGONS LEGISLACIÓ URBANÍSTICA

Aquesta alternativa preveu l’adaptació parcial del planejament vigent a l’ordenació prevista pel POUM 2004 (derogat) incloent-hi els vials ja executats i els espais verdes ja cedits però mantenint la resta de l’àmbit (extrem est) al sistema d’espais oberts.

Aquesta alternativa resol alguns dels problemes identificats a l’alternativa 0:

Recull la realitat física ja desenvolupada. Inclou els vials i les zones verdes ja cedides de l’àrea residencial. Permetria el desenvolupament de les parcel·les pendents d’edificar que avui

en dia estan encallades.

En canvi pel fet de no incloure la zona est de l’àmbit (situada en sòl no urbanitzable) no es resol el fet que en aquesta zona hi ha un vial i una zona verda ja cedides que amb aquesta alternativa quedarien en sòl no urbanitzable. A més, i aquest és el principal problema d’aquesta alternativa, no es resol la



problemàtica de la continuïtat del passeig Llobregat (amb un nou pont) que configuraria un dels trams de la futura ronda est del municipi.


4.1.3 ALTERNATIVA 2: RECOLLIR L’ORDENACIÓ PREVISTA PEL PAU APROVAT DURANT EL PERÍODE DE VIGÈNCIA DEL POUM 2004

Es tracta de la proposta del PAU 11 que, com s’ha vist, va ser aprovat i parcialment executat durant el període de vigència del POUM 2004. Aquesta alternativa està pensada per a resoldre totes les problemàtiques urbanístiques que s’ha anat explicant al llarg d’aquest document i especialment en la descripció de les alternatives 0 i 1:

L’alternativa 2 inclou la totalitat de l’àmbit objecte de la reparcel·lació aprovada i inscrita.

L’alternativa 2 permet resoldre les incoherències actuals a la zona residencial desencallant així les la possibilitat de desenvolupar les parcel·les residencials que actualment no poden obtenir llicència (tot i tenir cessions fetes i projecte de reparcel·lació aprovat).

L’alternativa 2 inclou els vials previstos pel POUM 2004 alguns dels quals ja estan desenvolupats, amb especial rellevància al vial que (amb la previsió d’un nou pont) permetrà el desenvolupament futur de la ronda est del municipi.



L’alternativa preveu una major reserva d’espais verds que la resta d’alternatives. Tot i que cal tenir en compte que part d’aquests terrenys inclosos al sistema d’espais verds presenten pendents molt pronunciats.

La proposta d’ordenació d’aquesta alternativa es pot veure a la següent il·lustració:


4.2 VALORACIÓ AMBIENTAL

En aquest apartat, es confrontaran les alternatives descrites en el punt anterior amb els objectius ambientals definits en aquest mateix document a partir de la diagnosi ambiental realitzada. Cal també tenir en compte que la valoració de l’alternativa 2 inclou també les mesures ambientals proposades en apartats posteriors d’aquest mateix document.

Aquesta informació es presenta de forma sintètica a la taula que segueix, les estratègies globals de cada alternativa es confronten de forma individual amb tots els objectius definits en apartats anteriors d’aquest mateix document.



Taula 12: Coherència de les alternatives plantejades amb els objectius ambientals definits. Font: ACC 2018.

Elements definidors del perfil ambiental Objectius específics Impactes5 Alt 0 Alt.1 Alt. 2

OCUPACIÓ I CONSUM DE SÒL, MOBILITAT A-1 Preservar de l’ocupació permanent el màxim de superfície possible del SNU a l’àmbit de Cal Tati, permetent només aquelles ampliacions necessàries per a acollir satisfactòriament les noves infraestructures previstes. (Prioritari).

2 2 2

CICLE DE L'AIGUA

B-1 Preveure, als espais lliures, la plantació d’espècies vegetals autòctones i de baix requeriment hídric (xerojardineria). (Prioritari). 1 1 1

B-2 Protegir, no alterar i evitar la sobre explotació i la contaminació de les aigües superficials i subterrànies. (Secundari). 2 2 2

B-3 Fomentar l’estalvi i la reutilització d’aigua. (Prioritari). 1 1 1

ATMOSFERA

C-1 Limitar la generació de necessitats d’enllumenat exterior i evitar-ne els fluxos a l’hemisferi superior, la intrusió lumínica i l’impacte negatiu sobre els organismes vius emprant les recomanacions pel que fa a aquestes instal·lacions presentades en aquest mateix document amb especial atenció a l’àmbit de Cal Tati. (Prioritari)

1 1 2

RESIDUS I MATERIALS D-1 Gestió planificada i correcta de la gestió dels residus d’obra actuacions i activitats que es realitzin. (Secundari). 1 1 1

BIODIVERSITAT, CONNECTIVITAT ECOLÒGICA I PATRIMONI NATURAL

E-1 Preservar i millorar les condicions naturals de la zona est de l’àmbit de Cal Tati (en SNU d’acord amb el planejament vigent). 1 1 1

E-2 Als espais lliures preveure una jardineria basada en la recuperació dels hàbitats naturals de la zona i amb espècies de baix requeriment hídric i en tot cas no bioinvasores. 1 1 1

PAISATGE I PATRIMONI CULTURAL F-1 Preveure la integració paisatgística d’acord amb l’entorn urbà on s’ubica l’àmbit de la MP amb especial atenció a l’àmbit de Cal Tati ja que es situa en una zona visible del límit est del sòl urbà. (Prioritari).

2 2 2

RISC AMBIENTAL


2 2 2


1 1 2

Total 15 15 17

5 Valors: Compatible (2), neutre (1), no assoleix (0).



4.3 JUSTIFICACIÓ AMBIENTAL DE L’ALTERNATIVA SELECCIONADA

La valoració de les alternatives respecte els objectius ambientals definits en aquest document genera uns resultats similars per a les tres alternatives, ja que en general es tracta d’adequar el planejament vigent per a permetre la compleció de tres peces de sòl pendents de desenvolupar que tenen una vocació clarament urbana.

Les zones del sòl no urbanitzable de l’àmbit de Cal Tati que passen, d’acord amb l’alternativa triada, al règim de sòl urbà, són qualificats com a espai verd o sistema viari (nova connexió passeig Llobregat a l’est i aparcament a l’oest) fet pel qual no es preveu un ús urbà intensiu en aquesta part de l’àmbit.

El millor assoliment del grau de compliment dels objectius ambientals per part de l’alternativa 2 es deu principalment a:

L’alternativa 2 contempla la reserva d’espai per a sistema viari a la zona est de l’àmbit de Cal Tati. Això permetrà la millora de la mobilitat al nucli urbà amb el desenvolupament del Passeig Llobregat (Ronda est) que és un dels eixos futurs d’importància al nucli urbà i que en millorar la mobilitat rodada al nucli antic també es millorarà la qualitat ambiental del conjunt.

En aquest document s’ha previst un seguit de mesures ambientals que milloren l’assoliment dels objectius plantejats. Aquest mesures tenen e veure amb els següents punts:

o Protecció del sòl minimització dels riscos geològics o Estalvi i reutilització d’aigua o Estalvi i producció d’energia o Minimització de l’impacte de la contaminació lluminosa o Minimització del risc d’incendi. o Disseny sostenible dels espais lliures o Integració paisatgística

Així doncs, es conclou que l’alternativa 2 assoleix els objectius ambientals de conservació de la biodiversitat i del patrimoni natural i de manteniment de la identitat i la qualitat paisatgística.

Caldrà, però, incorporar certes mesures correctores, preventives i/o compensatòries per tal de millorar el grau d’assoliment dels objectius ambientals, aquestes mesures es presentaran en apartats posteriors d’aquest mateix document.


AVALUACIÓ DE L’IMPACTE AMBIENTAL 55

5 AVALUACIÓ DE L’IMPACTE AMBIENTAL

5.1 EFECTES SOBRE ELS RECURSOS NATURALS

Aquest apartat pretén avaluar de manera qualitativa la incidència que tindrà l’aplicació de la MP sobre els principals vectors ambientals analitzats: cicle de l’aigua, energia i residus.

Tot i així, cal tenir en compte que l’anàlisi que es realitza a continuació és merament estimatiu i les dades que es donen només serveixen per definir a grans trets la situació que haurà de preveure l’organisme competent.

En general, tots els vectors analitzats mostren un increment del seu consum o la producció residual degut a l’increment de sòl urbà, però en cap cas es preveu la implantació de noves activitats o usos que suposin una demanda significativa addicional.

Pel que fa a les superfícies (i unitats en el cas dels habitatges) de les diverses tipologies d’acord amb la proposta de la MP (Alternativa 2) i les dotacions previstes cal tenir en compte que pel que fa als habitatges només s’han tingut en compte els que pertanyen al sector de Cal Tati ja que aquest és l’únic sector de creixement del sòl urbà.

5.1.1 ABASTAMENT D’AIGUA POTABLE

Per al càlcul de les necessitats addicionals d’abastament d’aigua es consideren les característiques i paràmetres que es mostren a continuació:

Taula 13: Paràmetres per a l’estimació del consum d’aigua. Font: INCASOL Àrees de consum Dotació Consum habitant (3 habitants per habitatge) 200 (l/hab/dia) Consum espais lliures 0,1 (l/s/Ha) Consum zona equipaments 0,3 (l/s/Ha) 10% Pèrdues Sistemes de Serveis Municipals 10% total

La major part del consum d’aigua previst deriva dels nous habitatges, el consum domèstic representa un 91% del total. Tal com es pot veure a la següent taula:

Taula 14: Calcul de les necessitats d’abastament d’aigua. Font: ACC 2016. Àrees de consum Quantitat Unitats m3/any unitat m3/any total Residencial (Cal Tati) 300 habitants 73,00 21.900 Espais lliures 0,58 ha 3.153,60 1.839,81 Equipaments 0,04 ha 9.460,80 388,84 Pèrdues del sistema 10 % 2.412,86

Total 26.541,51

5.1.2 SANEJAMENT

Es calcula a continuació la previsió de generació d’aigües residuals a l’horitzó de màxim desenvolupament de la MP. S’han emprat les dades de la proposta de la MP per l’alternativa 2 (considerant només els habitatges del sector de Cal Tati) i les dotacions estimades (d’acord amb els criteris de l’INCASOL). El resultat es presenta a la següent taula:



Taula 15: Demandes d’infraestructures de sanejament. Font: ACC 2016. Àrees de consum Quantitat Unitats m3/any unitat m3/any total Habitants 300 habitatges 73,00 21.900,00 Espais lliures 0,58 ha 3.153,60 1.839,81 Equipaments 0,04 ha 3.153,60 129,61

TOTAL 23.869,42

Com s’ha vist en apartats anteriors d’aquest document el cabal mitjà diari que arriba a la depurador que dona servei a Esparreguera es situa per sota del cabal de disseny, per tant no es preveuen efectes significatius pel que fa a la depuració de les aigües derivats de les propostes de la MP.

5.1.3 POTÈNCIA ELÈCTRICA

Pel càlcul de la potència elèctrica addicional necessària s’ha emprat les dades de la MP i els consums estandarditzats definits per l’INCASOL. Es presenten a la següent taula:

Taula 16:Estimació de la potencia requerida. Font: Equip redactor i INCASOL. Àrees de Consum Quantitat Unitats Kw/ut Kw total Habitatges 100 habitatges 20,75 2.075,00 Espais lliures 0,58 ha 20 11,67 Equipaments 0,04 ha 1000 41,10

EMISSIONS DE CO2

En el present apartat es quantifiquen les emissions de CO2 derivades del planejament proposat per cada una de les alternatives considerades utilitzant l’Eina de càlcul d’emissions de CO2 associades al planejament derivat (DTeS 2017).

Pel que fa al total d’emissions de CO2 estimades els resultats són semblants a les tres alternatives tot i que les alternatives 1 i 2 presenten un resultats més baixos que l’alternativa 0 a causa d’una menor superfície prevista de sostre.

Més del 92% en l’alternativa 0 i el 94% en l’alternativa 1 i 2 correspon a la mobilitat generada.

Taula 17:Resum de les emissions totals (tCO2/any) de les alternatives plantejades. Font: ACC 2018. Emissions Alternativa 0 Alternativa 1 Alternativa 2 Emissions mobilitat generada 853.114 92,2% 789.241 94,0% 789.241 94,0% Emissions consums energètics 69.968 7,6% 48.549 5,8% 48.549 5,8% Emissions cicle de l'aigua 1.179 0,13% 1.130 0,13% 1.130 0,13% Emissions residus 662 0,07% 956 0,11% 956 0,11% TOTAL (t CO2/any) 924.923 100,0% 839.877 100,0% 839.877 100,0%

Si parem atenció als càlculs sense tenir en compte la mobilitat externa dels àmbits, comprovem com els consums energètics (residencials) representen, en les tres alternatives, al voltant del 80% del total d’emissions esperades, tal com es pot veure a la següent taula:

Taula 18: Emissions sense mobilitat externa. Font: ACC 2018. Emissions Alternativa 0 Alternativa 1 Alternativa 2 Emissions mobilitat interna 15.321 17,6% 14.174 21,9% 14.174 21,9% Emissions consums energètics 69.968 80,3% 48.549 74,9% 48.549 74,9% Emissions cicle de l'aigua 1.179 1,35% 1.130 1,74% 1.130 1,74% Emissions residus 662 0,76% 956 1,48% 956 1,48% TOTAL (t CO2/any) 87.130 100,0% 64.809 100,0% 64.809 100,0%



Pel que fa a les emissions per càpita, a causa del nous edificis previstos a l’àmbit del Cal Tati, que amb l’alternativa 0 no s’han pogut desenvolupar, la ratio d’emissions per habitant és més favorable ambientalment per les alternatives 1 i 2, tal com es pot veure a la següent taula:

Il·lustració 27: Emissions per capita. Font: ACC 2018. Emissions Alternativa 0 Alternativa 1 Alternativa 2 Mobilitat generada 9.173.271 92,2% 2.630.805 94,0% 2.630.805 94,0% Consums energètics 752.344 7,6% 161.830 5,8% 161.830 5,8% Cicle de l'aigua 12.681 0,13% 3.767 0,13% 3.767 0,13% Residus 7.117 0,07% 3.187 0,11% 3.187 0,11% TOTAL (t CO2/habitant/any) 9.945,41 100,0% 2.799,59 100,0% 2.799,59 100,0%

5.2 DETERMINACIÓ DELS IMPACTES AMBIENTALS SIGNIFICATIUS

El present apartat pretén sintetitzar aquells vectors ambientals sobre els quals les propostes de la MP podran tenir una incidència positiva o negativa que pugui ser considerada significativa atenent a les dades analitzades en els apartats precedents.

Per tal d’avaluar cada un dels efectes, s’han agrupat en funció del vector al que afecten i per a cada un d’ells s’assenyalen, en primer lloc, aquells que es considera que poden tenir efectes significatius sobre el medi ambient. Per tal de concretar l’avaluació d’aquest efecte significatiu es detalla a partir del símbol utilitzat si aquest impacte és en sentit positiu (+) o negatiu (×). Sindica també el tipus d’impacte d’acord amb la següent terminologia:

La terminologia utilitzada serà la següent:

COMPATIBLE: la recuperació del medi es preveu immediata un cop finalitzades les activitats, per tant no caldrà adoptar mesures correctores.

MODERAT: la recuperació del medi ambient no requereix mesures preventives o correctores intensives, i en el qual la consecució de les condicions ambientals inicials requereix d’un cert temps.

SEVER: la recuperació de les condicions del medi exigeix adoptar mesures preventives o correctores, amb tot, fins i tot amb aquestes mesures, la recuperació requereix d’un període de temps dilatat.

CRÍTIC: la magnitud de l’efecte és superior al llindar acceptable. Es produeix una pèrdua permanent de la qualitat de les condicions ambientals, sense possibilitat de recuperació, fins i tot amb l’adopció de mesures protectores o correctores.



Taula 19: Determinació dels probables efectes significatius sobre el medi ambient. Font: ACC 2018.

Sig

nific

atiu

Observacions

Medi Físic

Geologia, litologia i edafologia

Compactació del terreny × Afeccions puntuals i localitzades. COMPATIBLE

Orografia i geomorfologia

Moviments de terres i modificació del terreny × Afeccions puntuals i localitzades. COMPATIBLE

Modificació del relleu × Afeccions puntuals i localitzades. COMPATIBLE

Cicle de l’aigua

Qualitat atmosfèrica

Qualitat acústica

Contaminació lluminosa

Efectes sobre la contaminació lluminosa +

Si s’adopten les recomanacions establertes en aquest document pel que fa les instal·lacions d’enllumenat exterior es millorarà la situació actual. COMPATIBLE

Exposició a camps electromagnètics

Vegetació

Efectes sobre les espècies protegides + No s’afecten espais amb espècies protegides ni

HICs. COMPATIBLE

Fauna

Paisatge

Efectes sobre la qualitat del paisatge +

Inclusió de criteris paisatgístics, plantejats a l’apartat de mesures ambientals d’aquest document. COMPATIBLE

Afecció a causa de la possible evolució del paisatge, considerant les dinàmiques naturals del medi, les tendències socioeconòmiques, la legislació vigent o la implementació de les polítiques territorials, urbanístiques i sectorials actuals

+

Usos i ocupacions

Afecció a la cohesió social (desequilibris i polarització social)

+

La MP permetrà desenvolupar usos compatibles amb el residencial a la planta baixa. Això ajudarà a augmentar la mixticitat dels usos del sòl i facilitarà dinàmiques econòmiques que en sòl únicament residencials no es podries desenvolupar. COMPATIBLE

Patrimoni cultural

Planejament

Incompatibilitats o incoherències amb prescripcions establertes en altres instruments d’ordenació

+ Les propostes són coherents amb el planejament territorial vigent. COMPATIBLE

Medi socioeconòmic

Risc d’inundació



Risc d’incendi forestal

Afecció a àrees amb alt risc d’incendi (segons la normativa aplicable)

×

El risc d’incendi és a l’entorn de Cal Tati elevat i es proposen. Caldrà vetllar pel compliment de la legislació vigent en aquesta matèria. S’han plantejat mesures en aquest sentit a l’apartat de mesures d’aquest document. COMPATIBLE -MODERAT.

Riscos geològics

Afecció d’àrees on s’ha determinat risc geològic moderat o alt

×

Es detecten riscos geològics a l’extrem est de Cal Tati tot i que només afecten a les zones ja consolidades i no als nous creixements. Es proposen mesures de protecció dels sòls. COMPATIBLE-MODERAT.


60 MESURES AMBIENTALS PROPOSADES

6 MESURES AMBIENTALS PROPOSADES Es detallen en aquest apartat les mesures ambientals que caldrà tenir en compte i aplicar en el moment de desenvolupar les actuacions i obres necessàries per a desenvolupar les previsions de la MP:

PROTECCIÓ DEL SÒL

Minimitzar l’espai afectat per les obres de construcció, donat que el risc d’erosió incrementa com més extensió ocupada hi ha. Cal delimitar les àrees afectades pels moviments de terres amb l’objectiu de minimitzar-los a la resta de zones.

Adaptar el projecte a la topografia de l’àrea afectada, minimitzant el moviment de terres i fomentant la integració amb l’entorn.

A l’annex de moviment de terres del projecte s’hi definirà el moviment de terres i el balanç resultant, cercant compensar al màxim l’excavació i el terraplenat, en la mesura que ho permet la topografia existent i les actuacions que s’hi volen realitzar. Realització, al projecte, d’un balanç global de moviment de terres compensant, l’excavació i terraplenat.

El projecte ha de contemplar el decapatge i preservació de la terra vegetal per ser utilitzada posteriorment a les àrees a enjardinar o restaurar. El projecte també ha de considerar la possibilitat d’adequació i millora de la terra vegetal mitjançant l’addició d’adobs minerals i fems orgànics.

Els talussos de terra de nova construcció tindran un pendent inferior o igual a 3H:2V. Els talussos, s’hauran de regenerar aplicant tècniques de xerojardineria i sempre amb espècies pròpies de la zona.

Canalització de les aigües en els talussos, utilitzant de baixants i cunetes que derivin l’aigua pluvial fins als drenatges naturals de l’àmbit, per tal de prevenir i gestionar possibles problemes d’erosió.

Evitar la compactació del sòl en les zones verdes i espais lliures (aquesta mesures és complementària a la presentada en el primer punt referent a la delimitació d’àrees.

CICLE DE L’AIGUA

Les noves edificacions i instal·lacions hauran de complir amb el que s’assenyala al Decret 21/2006 d’ecoeficiència, que obliga als nous edificis a prendre mesures per racionalitzar el consum i la reutilització de l’aigua que sigui aprofitable.

Preveure al projecte la implantació d’elements per a la recollida d’aigua de pluja. Establir els sistemes de recollida necessaris i la zona d’emmagatzematge d’aquesta aigua. Es proposa un criteri per a dimensionar els corresponents dipòsits de recollida d’aigües pluvials que serà de com a mínim de 0,03 m3/m2 jardí.

Disseny dels espais lliures tenint especialment en compte el seu consum hídric. Es recomana la utilització de vegetació especialment adaptada a les condicions climàtiques locals, afavorint l’estalvi d’aigua de reg.


MESURES AMBIENTALS PROPOSADES 61

Disseny de les instal·lacions per tal de garantir i facilitar el posterior manteniment, tenint en compte la registrabilitat i l’accessibilitat als serveis.

Preveure una xarxa de sanejament separativa de pluvials i residuals. Preveure la implantació de dispositius per economitzar el consum d’aigua en

aixetes i dutxes dels edificis (cabal < 12 l/min i >9 l/min, pressió dinàmica d’ús > 1bar) i mecanismes de doble descàrrega o descàrrega interrompible en cisternes de vàters.

Dotar les edificacions de mecanismes de control del cabal d’aigua d’entrada, per evitar pèrdues de xarxes.

Per a la concessió de la llicència d’obres, el projecte bàsic dels edificis d’habitatges ha de contemplar l’adopció dels criteris relatius a l’aigua, contemplats al Decret 21/2006 de criteris ambientals i d’ecoeficiència en edificació així com el Codi Tècnic de l’Edificació (CTE).

Pel que fa al reg, si és necessària la instal·lació d’un sistema de reg en les zones enjardinades, s’aconsella utilitzar sistemes de reg eficients (goteig, microaspiració), programables i ajustant la programació a les demandes hídriques reals del sòl i de les espècies existents.

Instal·lació de paviments permeables o mixtes en la zona d'aparcaments (que intercalin la pavimentació i el sòl amb vegetació) per afavorir la infiltració d’aigües pluvials i reduir l’escorrentia superficial.

ATMOSFERA

Contaminació acústica

Els tancaments exteriors dels edificis han de tenir unes solucions de finestra, que assegurin un aïllament mínim.

Per a la concessió de la llicència d’obres, el projecte bàsic dels edificis d’habitatges ha de contemplar l’adopció dels criteris relatius al soroll, contemplats al Decret 21/2006 de criteris ambientals i d’ecoeficiència en edificació.

Contaminació lumínica

Les làmpades han de complir amb el percentatge de radiacions que estableix el Decret 190/2015. Es limita el flux d’hemisferi superior instal·lat (FHS) que correspon al percentatge de llum emesa cap al cel respecte el total de llum emesa. Es limita la llum que excedeix l’àrea en la qual és útil i envaeix zones on no és necessària en forma d’il·luminació intrusa mesurada en lux (lx).

En el cas de l’enllumenat ornamental es limita la brillantor de l’element il·luminat. La magnitud fotomètrica és la luminància i la seva unitat la candela per metre quadrat (cd/m2).

A la zona de Cal Tati cal ser especialment curosos en el disseny de d’il·luminació exterior per evitar la contaminació lumínica de l’entorn no urbanitzable a l’est de l’àmbit, es recomana prendre les recomanacions per a les zones E2 a la meitat est de l’àmbit especialment al vial est i E1 a la



zona actualment no urbanitzable tal com es desprèn del mapa de prevenció de la contaminació lumínica.

Camps electromagnètics

Fomentar el soterrament de les infraestructures de transport d’energia, evitant la contaminació electromagnètica fruit de l’activitat de sistemes de radiocomunicació i de transport d’energia elèctrica.

FLORA

Definir normativament l’obligatorietat de l’enjardinament d’un percentatge determinat de les àrees privades lliures d’edificació tenint en compte les espècies recomanades en aquest mateix apartat (o altres amb funcions ecològiques i característiques anàlogues).

Les espècies aconsellables no només inclouen les autòctones, sinó també aquelles al·lòctones que s’han utilitzat tradicionalment com ornamentals. Tot i permetre la utilització d’espècies al·lòctones ha de quedar expressament prohibit la utilització d’espècies amb potencial bioinvasor. A continuació es presenta un llistat no exhaustiu de les principals espècies a tenir en compte. L’objectiu és assimilar els espais lliures l’espai viari a l’entorn forestal més proper, és en aquest sentit que es presenta el següent llistat:

o Vegetació arbòria:

Pi blanc (Pinus halepensis) Alzina (Quercus ilex) Llorer (Laurus nobilis) Olivera (Olea europaea) Til·ler (Tilia platyphyllos) Alber (Populus alba) i Salze (Salix L.) -només en zones

obagues i fondalades.

o Vegetació arbustiva

Arboç (Arbutus unedo) Aladern (Rhamnus alaternus) Estepes (Cistus spp) Clavell (Dianthus spp) Botja (Dorycnium pentaphyllum) Orenga (Origanum vulgare) Romaní (Rosmarinus officinalis) Farigola (Thymus vulgaris) Espígol (Lavandula angustifolia) Marfull (Viburnum tinus) Arç blanc (Crataegus monogyna) Bruc boal (Erica arborea) Marfull (Viburnum tinus) Llentiscle (Pistacea lentiscus) Carrasca (Quercus rotundifolia)



Garric (Quercus coccifera)

o Vegetació herbàcia i lianoide:

Albellatge (Hyparrhenia hirta) Llistó (Brachypodium retusum) Rogeta (Rubia peregrina) Lligabosc (Lonicera implexa) Arítjol (Smilax aspera) Violeta de bosc (Viola alba) Galzeran (Ruscus aculeatus) Falzia negra (Asplenium onopteris) Gram (Cynodon dactylon) Festuca (Festuca arundacea) Margall (Lolium perenne).

PAISATGE

Fomentar la total o màxima integració de l’actuació en l’entorn, adaptant-la a la topografia existent, considerant aspectes de disseny i adequació a l’entorn i aplicant criteris de restauració paisatgística.

Preveure la plantació d’arbrat de port gran, perenne, al límit est de l’àmbit, per facilitar la integració de les zones edificades amb l’entorn forestal.

Recuperar la vegetació a les zones de sòl no urbanitzable on s’hi preveu l’establiment dels espais lliures.

SOSTENIBILITAT I ECOEFICIÈNCIA DE L’EDIFICACIÓ

Establir la necessitat que l’enllumenat en espais comunitaris o d’accés comptin amb detectors de presència.

Garantir la possibilitat de l’enjardinament de la coberta de l’edificació, per facilitar que es pugui utilitzar la vegetació com a controlador ambiental passiu.

Incorporar en la normativa l’obligatorietat d’obtenció de la certificació de eficiència energètica dels edificis d’acord amb les prescripcions establertes al Reial Decret 47/2007 de certificació d’eficiència energètica en edificis, establint la limitació d’obtenir un nivell mínim “C” per a l’obtenció del permís d’obres i els permisos d’habitabilitat.

La normativa considerarà que les parts massisses dels tancaments verticals exteriors dels edificis, tindran unes solucions constructives i d’aïllament tèrmic que assegurin un coeficient mitjà de transmitància tèrmica Km= 0,70 W/m2K.

La normativa considerarà que les obertures de façanes i cobertes dels espais habitables disposaran de doble vidre o altres solucions constructives que assegurin un coeficient mitjà de transmitància tèrmica de la totalitat de l’obertura < o = Km= 3,30 W/m2K.

La normativa ha de considerar que, per a la concessió de la llicència d’obres, el projecte bàsic dels edificis d’habitatges ha de contemplar l’adopció dels



criteris relatius a l’energia, contemplats al Decret 21/2006 de criteris ambientals i d’ecoeficiència en edificació.

Establir clàusules per tal de dotar d’espai lliure a les cobertes de noves edificacions, minimitzant les ombres, per tal de facilitar la instal·lació de captadors solars (tèrmics i/o fotovoltaics).

Incloure en la normativa que els edificis amb demanda d’aigua calenta sanitària igual o superior a 50 l/dia han de disposar d’un sistema de producció d’aigua calenta sanitària que utilitzi per al seu funcionament energia solar tèrmica.

Garantir a la normativa la possibilitat d’establiment de sistemes de climatització per aerotèrmia, sempre i quan es compatibilitzi aquest sistema o la seva instal·lació amb el conjunt del planejament.

Es preveurà la instal·lació de tubs de buit de captació solar per a l’aigua calenta sanitària integrades a l’arquitectura en les noves instal·lacions previstes.

Preveure la possibilitat d’implantació de sistemes fotovoltaics de generació d’electricitat.

Utilitzar materials i elements constructius de cost energètic baix en el seu cicle de vida i en general prioritzar l’ús de materials de baix impacte ambiental.

Fer un disseny acurat de l’obra per tal de minimitzar el material residual i evitar que hi hagi materials sobrants.

Dissenyar les distribucions interiors aprofitant al màxim la llum natural, les proteccions solars i la ventilació natural.

Dissenyar obertures que permetin un nivell convenient d’aïllament tèrmic, acústic, d’il·luminació i de ventilació.

Utilitzar sistemes energètics avançats per optimitzar el consum d’energia.

RESIDUS

El planejament ha de fer les reserves de zones destinades a l’emmagatzematge de residus, zones de contenidors al carrer.

RISC D’INCENDI

Aplicació, durant la fase constructiva i de funcionament, de les mesures de prevenció d’incendis forestals establertes en el Decret 64/1995, de 7 de març, pel qual s’estableixen mesures de prevenció d’incendis forestals.

Establiment, en el perímetre interior de l’àmbit de Cal Tati, d’una franja de 15 m en la que s’assegurarà la no presència de material forestal o inflamable. Aquesta franja caldrà que estigui lliure de vegetació baixa i arbustiva, i amb les branques dels arbres esporgades fins a 2 metres d'alçada per evitar la propagació d'incendis forestals.



6.1 MESURES A ADOPTAR EN LES OBRES

GEOLOGIA I GEOMORFOLOGIA

Abans de començar les obres es delimitaran les mateixes sobre el terreny, evitant sobrepassar aquest àmbit i afectar la resta de zones, que seran catalogades com a sensibles, especialment les que formen part del SNU d’acord amb el planejament vigent.

Es decaparà la terra vegetal (controlant la profunditat) i s’aplegarà el volum que es necessiti per operacions posteriors en una zona destinada a aquesta fi, per així ser emprada en els treballs d’enjardinament o restauració.

Els aplecs de terra vegetal, han d’estar correctament delimitats i identificats, i no poden superar els 2 m d’alçada i la maquinària no pot circular-hi per sobre.

Abans de la seva estesa en l’obra, segons indiqui el projecte, s’aplicaran tractaments de millora de la terra vegetal, els quals constaran com a mínim, d’una criba (si s’escau) i d’una fertilització mineral i orgànica.

S’han de regar periòdicament tots els sòls que quedin denudats (incloent camins no asfaltats) abans de la restauració definitiva.

Com a mesures per evitar la contaminació dels sòls es contemplen, com a mínim, les següents:

No es durà a terme el manteniment i reparació de maquinària dins els àmbits d’obra. Aquesta s’haurà de reparar al taller.

S’haurà de protegir el sòl natural allà on hi hagi grups electrògens o on la maquinària romangui fixa en un lloc més de 2-3 dies. Aquest aïllament es realitzarà per mitjà d’una lloseta de formigó, una làmina impermeabilitzant, etc.

La neteja de canaletes de formigó s’ha de dur a terme en la zona habilitada per aquesta fi (Zona de Neteja de Canaletes de Formigó). El formigó residual s’haurà de gestionar d’acord amb al normativa vigent.

En cas que accidentalment es produeixin vessaments directes sobre el sòl natural d’olis o altres substàncies contaminants, s’ha d’aplicar un material absorbent, retirar el sòl afectat i tractar-ho com a residu d’acord a la normativa aplicable.

CONTAMINACIÓ ATMOSFÈRICA

Sempre que els camions surtin del sector, cobrir amb lones la caixa dels camions de transport de terres per reduir l’emissió de partícules.

Regar periòdicament el sòl desproveït de vegetació i els accessos a les obres, per així minimitzar el nivell de partícules en suspensió a l’atmosfera generat pel moviment de terres, el transport de materials, la circulació de maquinària, etc.

La maquinària que participi ha de disposar dels corresponents certificats CEE i ITV per tal d’assegurar que les emissions de gasos de combustió i la generació de soroll es troba dintre dels límits permesos.



FLORA

Minimitzar l’afectació a la vegetació, arbrada o no, existent dins l’àmbit d’actuació i a l’entorn proper. En cas que sigui necessari, s’aplicaran tècniques per a la protecció de la vegetació (col·locació de protectors, abalisament, etc.)

La ubicació dels aplecs de terra i materials, així com les zones auxiliars d’obra, es localitzaran en les zones de menor qualitat i fragilitat ambiental.

D’acord a la normativa aplicable, el material vegetal a emprar en l’obra ha de disposar de passaport fitosanitari.

PAISATGE

Gestionar correctament les terres inerts i la runa que es generi a les obres i no generar, en cap cas, abocadors o préstecs incontrolats que modifiquin la morfologia actual del terreny.

RESIDUS

El contractista, en el Pla de Medi Ambient de l’Obra, ha d’incorporar un Pla de Gestió de Residus que ha d’estar en consonància amb l’Estudi de Gestió de Residus del Projecte.

Establir una zona d’emmagatzematge i gestió de residus durant les obres, correctament etiquetada. En aquesta zona diferenciar els residus especials i els no especials. Els primers han d’estar sobre zona pavimentada i sota cobert, indicant en el bidó que els conté la data d’inici d’emmagatzematge.


VALORACIÓ GLOBAL DEL PLA 67

7 VALORACIÓ GLOBAL DEL PLA El desenvolupament de la MP permetrà desencallar tres àmbits de vocació essencialment urbana que a causa de l’aprovació i posterior derogació del POUM 2004 no es poden desenvolupar per incongruències amb el planejament vigent.

El desenvolupament de la MP no alterarà els valors ambientals principals de l’entorn de l’àmbit de la MP, ni comportarà un augment significatiu del consum de recursos o producció de residus, així com tampoc es detecten riscos ambientals destacables que puguin derivar del pla.

Tot seguit, es procedeix a valorar l’adequació de la proposta als objectius i criteris ambientals prioritaris determinats en el present document:

OCUPACIÓ I CONSUM DE SÒL, MOBILITAT

A-1 Preservar de l’ocupació permanent el màxim de superfície possible del SNU a l’àmbit de Cal Tati, permetent només aquelles ampliacions necessàries per a acollir satisfactòriament les noves infraestructures previstes. (Prioritari).

Els sòls que actualment es situen en SNU no acolliran els nous edificis previstos a l’àmbit de Cal Tatí, la major part d’aquest sòls es zonificaran dins el sistema d’espais lliures, excepte la zona situada a l’extrem est que es delimita dins el sistema viari (que ha de permetre la construcció de l’enllaç del Passeig Llobregat (ronda est del nucli urbà).

CICLE DE L’AIGUA

B-1 Preveure, als espais lliures, la plantació d’espècies vegetals autòctones i de baix requeriment hídric (xerojardineria). (Prioritari).

S’han establert mesures per assegurar que les espècies emprades són de baix requeriment hídric i autòctones.

B-2 Protegir, no alterar i evitar la sobre explotació i la contaminació de les aigües superficials i subterrànies. (Secundari).

La MP no afecta cursos hídrics destacables i pel fet de trobar-se al sòl urbà no es preveuen dificultats per a poder tractar adequadament les aigües residuals.

B-3 Fomentar l’estalvi i la reutilització d’aigua. (Prioritari).

Es plantegen mesures en aquest mateix document per a facilitar tant l’estalvi com la reutilització d’aigües.

ATMOSFERA

C-1 Limitar la generació de necessitats d’enllumenat exterior i evitar-ne els fluxos a l’hemisferi superior, la intrusió lumínica i l’impacte negatiu sobre els organismes vius emprant les recomanacions pel que fa a aquestes instal·lacions presentades en aquest mateix document amb especial atenció a l’àmbit de Cal Tati. (Prioritari).

S’ha establert la necessitat de donar compliment a la legislació vigent en matèria de prevenció de la contaminació lluminosa. A l’àmbit de Cal Tati, on


68 VALORACIÓ GLOBAL DEL PLA

aquest objectiu pren més rellevància, s’han proposta mesures addicionals a les ja previstes per la legislació vigent sobretot en el sentit d’evitar la contaminació lumínica de l’entorn no urbanitzable que es situa en una zona de màxima protecció (tot i que en l’actualitat aquesta zona es situa fora dels àmbits protegits).

RESIDUS I MATERIALS

D-1 Gestió planificada i correcta de la gestió dels residus d’obra actuacions i activitats que es realitzin. (Secundari).

Tant a les mesures ambientals proposades com al seguiment ambiental es preveuen mesures per tal de donar compliment a aquest objectiu.

BIODIVERSITAT, CONNECTIVITAT ECOLÒGICA I PATRIMONI

E-1 Preservar i millorar les condicions naturals de la zona est de l’àmbit de Cal Tati (en SNU d’acord amb el planejament vigent).

La major part d’aquesta zona es preveu que formi part dels espais lliures. En aquest espais lliures s’han definit un seguit de mesures (tipus d’espècies a emprar) per assegurar el manteniment i la millora de la funcionalitat ecològica dels terrenys. L’impacte més destacat que es pot produir en aquesta zona són els moviments de terres per a construir la nova infraestructura, s’han definit mesures per a minimitzar els moviments de terres.

E-2 Als espais lliures preveure una jardineria basada en la recuperació dels hàbitats naturals de la zona i amb espècies de baix requeriment hídric i en tot cas no bioinvasores.

S’ha definit un llistat d’espècies a emprar tant a l’enjardinament de la zona de parc com als entorns del sistema viari que inclou espècies locals i de baix requeriment hídric.

PAISATGE I PATRIMONI CULTURAL

F-1 Preveure la integració paisatgística d’acord amb l’entorn urbà on s’ubica l’àmbit de la MP amb especial atenció a l’àmbit de Cal Tati ja que es situa en una zona visible del límit est del sòl urbà. (Prioritari).

La tipologia edifactòria prevista és coherent amb les preexistències del nucli urbà i no es preveuen impactes significatius. De totes maneres s’ha establert a les mesures la necessitat de plantació d’arbres a l’entorn viari de l’est de l’àmbit de Cal Tati per a millorar-ne la integració paisatgística.

RISCOS


No es preveuen moviments de terres importants, de totes maneres, s’han definit mesures per assegurar que quan es donin moviments de terres aquests no generin impactes destacables.


VALORACIÓ GLOBAL DEL PLA 69


S’ha definit una mesura en aquest sentit que preveu una franja de 15 metres a l’interior de l’àmbit de Cal Tati net de sotabosc i amb els arbres esporgats com a mínim fins als 2 metres per minimitzar el risc d’incendi.


70 SEGUIMENT AMBIENTAL

8 SEGUIMENT AMBIENTAL El propi procediment d’avaluació ambiental a què se sotmet la present MP constitueix la primera mesura de supervisió i control del Pla, pel que fa al seu contingut i grau d’integració dels criteris i objectius ambientals, de forma que el document definitiu del Pla ha de comptar amb una justificació suficient del grau d’integració dels criteris i objectius ambientals exposats per la documentació ambiental i validats per l’òrgan ambiental competent.

En tot cas, els plans o projectes derivats del Pla (incloent projectes d’urbanització i conseqüents projectes constructius) s’hauran de redactar i desenvolupar en concordança amb la documentació ambiental de las MP i els informes corresponents de l’administració ambiental competent; els equips redactors dels corresponents plans derivats o projectes derivats seran els encarregats de tractar, incloure i desenvolupar aquells aspectes ambientals que determina la documentació ambiental del pla amb el nivell de detall necessari i que pertoqui.

El contractista encarregat de desenvolupar el projecte constructiu, realitzarà el Pla de Medi Ambient de l’Obra, que haurà d’incloure com a mínim, les mesures especificades en aquest document.

Es comprovarà l’ús de la terra vegetal aplegada en les tasques de restauració i/o enjardinament, d’acord com s’indiqui en el projecte.

Es comprovarà que es restauren les àrees afectades per les obres, com ara accessos temporals, abocadors i préstecs de nova creació, zones d’instal·lacions auxiliars o d’aplecs temporals, etc.

Control horaris d’execució d’activitats: Controlar que els horaris d’execució d’activitats sorolloses s’efectuïn entre les 8 i 20 h com a norma general. Si es necessita realitzar treballs nocturns, el Contractista haurà de sol·licitar autorització escrita al responsable del present Programa i Informar a l'Òrgan Ambiental.

S’haurà de justificar, un cop acabades les obres, que es compleixen tots els criteris fixats en aquest document, mitjançant l’entrega d’una memòria final.

DOCUMENT AMBIENTAL ESTRATÈGIC - Esparreguera2).pdf · 2018-09-25 · 2.4 CICLE DE L’AIGUA ......

Documents

Transcript of DOCUMENT AMBIENTAL ESTRATÈGIC - Esparreguera2).pdf · 2018-09-25 · 2.4 CICLE DE L’AIGUA ......