DOCUMENT BÀSIC
Transcript of DOCUMENT BÀSIC
PLA DE PROTECCIÓ CIVIL DE VILADECANS
DOCUMENT BÀSIC
PLA DE PROTECCIÓ CIVIL DE
VILADECANS
PLA BÀSIC D’EMERGÈNCIA MUNICIPAL
DOCUMENT BÀSIC
MAIG - 2016
PLA DE PROTECCIÓ CIVIL DE VILADECANS
DOCUMENT BÀSIC
Revisió– Maig 2016
2
ÍNDEX 1. INTRODUCCIÓ, NORMATIVA I DISPOSICIONS LEGALS ........................................ 3 2. DADES GENERALS DEL MUNICIPI ........................................................................... 6 2.1 Situació geogràfica ............................................................................................. 7 2.2 Orografia i Hidrologia ......................................................................................... 12 2.3 Dades de la població .......................................................................................... 16 2.4 Climatologia ........................................................................................................ 19 2.5 Infraestructures i vies de comunicació ............................................................ 22 2.5.1 Xarxa viària ............................................................................................... 22 2.5.2 Xarxa ferroviària ........................................................................................ 22 2.6 Activitats econòmiques i productives .............................................................. 24 2.7 Serveis bàsics ..................................................................................................... 26 2.7.1 Xarxa de gas ............................................................................................. 26 2.7.2 Xarxa elèctrica ........................................................................................... 26 2.7.3 Xarxa d’aigua potable ................................................................................ 26 3. ANÀLISI DE RISC I VULNERABILITAT MUNICIPAL ................................................. 27 3.1 Riscos especials ................................................................................................. 28 3.2 Riscos específics ................................................................................................ 48 3.3 Riscos inclosos dins del pla bàsic ................................................................... 51 3.4 Altres riscos ........................................................................................................ 53 3.5 Definició de campanyes informatives .............................................................. 54 4. ORGANITZACIÓ MUNICIPAL DE LA PROTECCIÓ CIVIL ......................................... 56 4.1 Estructura institucional ...................................................................................... 57 4.1.1 Òrgans amb funcions de Protecció Civil ................................................... 57 4.1.2 Estructura municipal en cas d’emergència ................................................ 60 4.2 Funcions i responsabilitats dels municipis ..................................................... 65 4.3 Centres Operatius del Pla Municipal ................................................................ 68 5. PLA DE RECUPERACIÓ ............................................................................................. 71 5.1 Procediment per a la identificació i l’avaluació dels danys produïts ............ 72 5.2 Mesures de recuperació .................................................................................... 74 5.3 Procediment per a la sol.licitud de mesures a d’altres administracions ...... 75
PLA DE PROTECCIÓ CIVIL DE VILADECANS
DOCUMENT BÀSIC
Revisió– Maig 2016
3
INTRODUCCIÓ,
NORMATIVA I DISPOSICIONS LEGALS
PLA DE PROTECCIÓ CIVIL DE VILADECANS
DOCUMENT BÀSIC
Revisió– Maig 2016
4
El document bàsic és el recull d’informació documental prèvia que fonamenta el Pla de
protecció civil municipal. Té per objecte fer una diagnosi inicial de la situació del municipi en
matèria de protecció civil i determinar a partir d’aquesta diagnosi, quins manuals d’actuació
especials i específics elaborarà el municipi i quins riscos quedaran inclosos dins del manual
bàsic d’actuació municipal.
El marc legal vigent que aplica a la gestió de les emergències a nivell municipal és el
següent:
Normativa autonòmica:
Llei 4/1997, de 20 de maig, de protecció civil de Catalunya (Correcció d'errades en el
DOGC núm. 2406, pàg. 6158, de 5.6.1997) (DOGC 2401 de 29.05.1997).
Decret 210/1999, de 27 de juliol, pel qual s'aprova l'estructura del contingut per a
l'elaboració i l'homologació dels plans de protecció civil municipals (DOGC 2945 de
04/08/1999).
Decret 30/2015, de 3 de març (actualització del Decret 82/2010, de 29 de juny), pel qual
s’aprova el catàleg d’activitats i centres obligats a adoptar mesures d’autoprotecció i es fixa
el contingut d’aquestes mesures (DOGC 6824 de 05/03/2015).
Normativa municipal:
El municipi de Viladecans ha dictat les següents disposicions legals en matèria de protecció
civil:
Pla bàsic d’emergència municipal (revisió) aprovat el 29/05/2008 pel Ple Municipal i
homologat per la Comissió de Protecció Civil de Catalunya el 18/12/2008
Pla d’actuació municipal per incendis forestals aprovat el 30/04/2009 pel Ple Municipal i
homologat per la Comissió de Protecció Civil de Catalunya el 22/10/2009
Pla d’actuació municipal per risc químic aprovat el 29/07/2010 pel Ple Municipal i
homologat per la Comissió de Protecció Civil de Catalunya el 27/07/2011
Creació de la Comissió de Protecció Civil municipal el 18/12/2000
PLA DE PROTECCIÓ CIVIL DE VILADECANS
DOCUMENT BÀSIC
Revisió– Maig 2016
5
Nomenament del tècnic de protecció civil municipal el 01/03/2002
ADF Sant Ramon formada l’any 1998 pels municipis de Sant Climent de Llobregat i
Viladecans
Associació de Voluntaris de Protecció Civil de Viladecans creada el dia 01/10/2010,
inscrita al Registre especial de les associacions del voluntariat de protecció civil de
Catalunya, adscrit a la Direcció General de Protecció Civil, el 16/05/2011, amb número
d’ordre 51, d’acord amb el Decret 27/2001, de 23 de gener, pel qual s’aprova el
Reglament de les associacions de voluntariat de Protecció Civil de Catalunya (DOGC
3317 de 31/01/2001).
El municipi de Viladecans està obligat a elaborar el PBEM i els PAM per a risc d’incendis
forestals, inundacions, nevades, contaminació accidental de les aigües marines i aeronàutic.
A més, es troba recomanat a redactar el PAM per a emergències en empreses químiques,
emergències radiològiques i per a emergències sísmiques.
PLA DE PROTECCIÓ CIVIL DE VILADECANS
DOCUMENT BÀSIC
Revisió– Maig 2016
6
DADES GENERALS DEL MUNICIPI
PLA DE PROTECCIÓ CIVIL DE VILADECANS
DOCUMENT BÀSIC
Revisió– Maig 2016
7
2.1 SITUACIÓ GEOGRÀFICA
El municipi de Viladecans està situat al sud de la comarca del Baix Llobregat.
Coordenades UTM del nucli urbà (Torre Modolell)
ETRS 89 UTM - Fus 31
X: 417.972
Y: 4.574.309
Coordenades geogràfiques del nucli urbà (Torre Modolell)
Longitud E 2º 01’ 12”
Latitud N 41º 18’ 57”
La superfície total del municipi és de 20’41 km2.
Superfície urbana 12’30 km²
Superfície forestal 2’50 km²
Superfície agrícola 5’60 km²
BARRIS SUPERFÍCIE (km²)
Barri Antic 5’97
L'Eixample Centre 0’31
La Montserratina 0’12
El Ginestar 1’79
La Torre Roja - Campreciós 0’94
Sales 7’84
Grup Sant Jordi 0’40
Can Sellarès 0’49
El Poblat Roca 0’18
Can Palmer - Can Batllori 0’40
Albarrosa - Can Guardiola 1’56
El Torrent Ballester 0’36
Mas Ratés 0’15
PLA DE PROTECCIÓ CIVIL DE VILADECANS
DOCUMENT BÀSIC
Revisió– Maig 2016
8
Limita amb els municipis de:
Nom de municipi Situació Telèfon de l’Ajuntament
GAVÀ O 93 263 91 00
SANT CLIMENT DE LLOBREGAT N - NO 93 658 07 91
SANT BOI DE LLOBREGAT N - E 93 635 12 00
EL PRAT DE LLOBREGAT S - E 93 379 00 50
Mar Mediterrània S
PLA DE PROTECCIÓ CIVIL DE VILADECANS
DOCUMENT BÀSIC
Revisió– Maig 2016
9
Viladecans a Catalunya
PLA DE PROTECCIÓ CIVIL DE VILADECANS
DOCUMENT BÀSIC
Revisió– Maig 2016
10
Viladecans al Baix Llobregat
PLA DE PROTECCIÓ CIVIL DE VILADECANS
DOCUMENT BÀSIC
Revisió– Maig 2016
11
Viladecans i el seu entorn
PLA DE PROTECCIÓ CIVIL DE VILADECANS
DOCUMENT BÀSIC
Revisió– Maig 2016
12
2.2 OROGRAFIA I HIDROLOGIA
Viladecans està delimitat al nord per la serra de Miramar, que el separa del municipi de Sant
Climent de Llobregat; al sud pel mar; a l’est pel canal de Sales i per l’estany del Remolar,
que el separen de Sant Boi de Llobregat i del Prat de Llobregat, respectivament; i a l’oest, la
riera de Sant Llorenç fa frontera amb la localitat veïna de Gavà.
La meitat nord del municipi coincideix amb els primers contraforts de l’esmentada serra, amb
un pendent relativament considerable, que passa a ésser suau al centre i a la meitat sud.
Aquesta orografia determina que, quan es produeixen les fortes tempestes pròpies del
sistema mediterrani, principalment a la tardor, les aigües que baixen des de la zona
muntanyenca discorrin en gran quantitat i velocitat per la població; això provoca problemes
als barris de la part baixa, dels quals són els màxims exponents el barri de Sales i la zona
agrícola.
Diverses rieres baixen des de la serra, sent les més significatives les de Sant Climent, la de
Sant Llorenç, així com diferents torrents: Can Tries, Oliveretes, Sales...
S’han construït dues basses de laminació que contribuiran enormement a la gestió de la
prevenció d'inundacions a la nostra localitat.
Els estanys del Remolar i de la Murtra són zones de reserva ecològica i tenen gran
importància per la seva fauna aquàtica.
Altitud màxima amb població/infraestructures 165’0 m
Altitud mínima amb població/infraestructures 2’5 m
Altitud del nucli urbà 12’5 m
PLA DE PROTECCIÓ CIVIL DE VILADECANS
DOCUMENT BÀSIC
Revisió– Maig 2016
13
MASSA FORESTAL
La massa forestal està formada, principalment, per pinedes, alzines i pastures, i ocupa una
superfície de 250'9 hectàrees.
Els sectors més importants de massa forestal són la muntanya de Sant Ramon (somontà i
part alta), Mas Ratés-Roureda, el bosc de Can Seguí-Can Guardiola i el torrent de Pere
Trius, situats a la part nord del municipi; d’altra banda hi ha La Pineda, a prop de la platja.
.
Sector/s de massa forestal Situació geogràfica (respecte al nucli urbà)
Característiques
Muntanya de Sant Ramon (somontà)
N - E
Bosc de pi blanc amb càrritx i
conreus de cirerers
Muntanya de Sant Ramon (part alta)
N - E
Brolla, màquia i herbassars a les parts
amb més pendent
Mas Ratés-Roureda
N
Bosc de pi blanc
amb rebrots de roures
Bosc de
Can Seguí - Can Guardiola
N - O Bosc de pi blanc amb càrritx
Torrent Pere Trius
N - O Pineda de pi blanc
La Pineda
S Pineda de pi blanc
PLA DE PROTECCIÓ CIVIL DE VILADECANS
DOCUMENT BÀSIC
Revisió– Maig 2016
14
HIDROLOGIA
Els principals eixos que desguassen la localitat, xarxa de drenatge, són les rieres, un
sistema de corredores agrícoles i d’aigües pluvials i les zones humides de la Murtra i la
Llacuna del Remolar.
La zona alta de la conca és una àrea muntanyosa amb una forta pendent del 10% amb una
llera ben definida en les rieres i torrents existents que origina una ràpida concentració de
cabals a la zona baixa. Aquesta zona inferior, presenta una pendent molt suau inferior al 1%,
estant ocupat per una activitat agrícola quasi en la seva totalitat. El sector de transició
comprès entre la zona alta i la baixa de la conca correspon a la zona urbanitzada.
La línia marcada per l’antiga carretera de València representa un canvi de pendent radical
que afecta al règim hidrològic i a les capacitats de desguàs dels eixos de drenatge
perpendiculars a la línia de costa.
La zona agrícola del municipi és irrigada i drenada per una complexa xarxa de rases en terra
intercomunicades entre elles, que desguassen respectivament a les zones humides de la
Murtra i del Remolar.
La major part de les rases són corredores agrícoles normalment utilitzades per a la irrigació
dels camps i durant successos de pluges funcionen com a eixos de desguàs de pluvials.
També existeixen alguns eixos de drenatge exclusivament destinats al desguàs dels
escorrentius generats als camps.
Uns cargols d’Arquímedes (sistemes de bombament) ajuden a mantenir els nivells desitjats
en temps de pluges.
Quan es produeixen precipitacions a la zona, el bombament de la EDAR (estació
depuradora d’aigües residuals) s’atura i s’utilitza la xarxa de canals per l’emmagatzematge
de l’aigua i laminació de la mateixa.
La bassa de Sant Llorenç té com a finalitat la laminació de les aigües de la riera de Sant
Llorenç. És un recinte a cel obert amb un volum total de 157.480m3.
PLA DE PROTECCIÓ CIVIL DE VILADECANS
DOCUMENT BÀSIC
Revisió– Maig 2016
15
Degut a l’ús de la bassa de laminació com a zona verda, aquesta es manté de forma
habitual sense aigua i només s’omplirà per a laminar els cabals no acceptats per
l’endegament existent al llarg del recorregut de l’antiga riera pels termes municipals de Gavà
i Viladecans.
L’altra bassa de laminació, de més de 2 Ha d'extensió, s’ha ubicat en els terrenys
compresos en el triangle entre la línea fèrria, l’autopista C-32 i la carretera del Prat.
Es considera una solució avançada des del punt de vista de la gestió de l'escolament urbà,
amb la creació d’un nou espai verd, que a la vegada és bassa de recàrrega, infiltració i
laminació de grans avingudes. A més, s’executa una cambra prèvia de decantació.
Rius -------
Rieres destacables Sant Climent, Sant Llorenç
Torrents destacables Can Tries, Oliveretes, Sales, Fondo
Canals Grans canals de la Maresma del Remolar:
Vidala, Reguera, Salabrosa...
Llacs Petits llacs a la Maresma del Remolar
Embassaments Estany de la Murtra, bassa de laminació Sant Llorenç,
bassa de laminació Torrent Fondo
PLA DE PROTECCIÓ CIVIL DE VILADECANS
DOCUMENT BÀSIC
Revisió– Maig 2016
16
2.3 DADES DE POBLACIÓ
Habitants censats 65.598
Densitat (hab/km2) 3.214
(segons les dades de l’últim cens)
PLA DE PROTECCIÓ CIVIL DE VILADECANS
DOCUMENT BÀSIC
Revisió– Maig 2016
17
DISTRIBUCIÓ DE LA POBLACIÓ PER GRUPS D’EDAT
EDAT HOMES DONES TOTAL
0-4 2034 1855 3889
5-9 2227 2111 4338
10-14 1899 1826 3725
15-19 1608 1456 3064
20-24 1494 1432 2926
25-29 1646 1751 3397
30-34 2332 2440 4772
35-39 3287 3288 6575
40-44 3400 3053 6453
45-49 2864 2649 5513
50-54 2168 2155 4323
55-59 1773 1840 3613
60-64 1487 1702 3189
65-69 1453 1656 3109
70-74 1173 1326 2499
75-79 822 998 1820
80-84 569 749 1318
85-89 249 477 726
90-94 73 207 280
95 i més 13 56 69
TOTAL 32.571 33.027 65.598
0
1.000
2.000
3.000
4.000
5.000
6.000
7.000
8.000
0-4
5-9
10-1
4
15-1
9
20-2
4
25-2
9
30-3
4
35-3
9
40-4
4
45-4
9
50-5
4
55-5
9
60-6
4
65-6
9
70-7
4
75-7
9
80-8
4
85-8
9
90-9
4
95i m
és
HOMES DONES TOTAL
PLA DE PROTECCIÓ CIVIL DE VILADECANS
DOCUMENT BÀSIC
Revisió– Maig 2016
18
DISTRIBUCIÓ DE LA POBLACIÓ PER BARRIS
BARRIS HABITANTS PERCENTATGE (%)
SUPERFÍCIE (km
2)
DENSITAT (hab/km
2)
BARRI ANTIC 3724 5’68 5’97 624
L’EIXAMPLE CENTRE 12031 18’34 0’31 40103
LA MONTSERRATINA 5493 8’37 0’12 45775
EL GINESTAR 7094 10’81 1’79 3963
LA TORRE ROJA - CAN PRECIÓS 6448 9’83 0’94 6860
BARRI DE SALES 6317 9’63 7’84 806
GRUP SANT JORDI 3429 5’23 0’40 8573
CAN SELLARÈS 3205 4’89 0’49 6541
EL POBLAT ROCA 2438 3’72 0’18 13544
CAN PALMER - CAN BATLLORI 3622 5’52 0’40 9055
ALBARROSA - CAN GUARDIOLA 4476 6’82 1’56 2869
EL TORRENT BALLESTER 5045 7’69 0’36 14014
EL MAS RATÉS 2276 3’47 0’15 15173
TOTAL 65.598 100 20,41 3.214
DISTRIBUCIÓ DE LA POBLACIÓ PER BARRIS
0 2.000 4.000 6.000 8.000 10.000 12.000 14.000
BARRI ANTIC
L'EIXAMPLE CENTRE
LA MONTSERRATINA
EL GINESTAR
LA TORRE ROJA - CAN PRECIÓS
BARRI DE SALES
GRUP SANT JORDI
CAN SELLARÈS
EL POBLAT ROCA
CAN PALMER - CAN BATLLORI
L'ALBA-ROSA - CAN GUARDIOLA
EL TORRENT BALLESTER
EL MAS RATÉS
PLA DE PROTECCIÓ CIVIL DE VILADECANS
DOCUMENT BÀSIC
Revisió– Maig 2016
19
2.4 CLIMATOLOGIA
Viladecans, amb un clima mediterrani característic d’hiverns suaus i estius secs i calorosos,
està sotmès a un règim de pluges molt irregular tant en l’escala temporal com en la
distribució espacial.
La mitjana de temperatures al llarg de l’any és de poc més d’uns 16º C i la humitat relativa
oscil·la entre el 60 i el 85 %.
El factor que principalment influeix en la climatologia és la proximitat del mar, que fa que no
es registrin grans oscil·lacions tèrmiques i que les temperatures en les diverses estacions
siguin moderades.
Temperatura
Temperatura mitjana anual a Viladecans (2001-2014) 16’30 º
Temperatura mitjana màxima anual a Viladecans (2001-2014) 21’05 º
Temperatura mitjana mínima anual a Viladecans (2001-2014) 12’10 º
Precipitació
Precipitació mitjana anual a Viladecans (2001-2014) 556 mm
Mesos més plujosos octubre-novembre
Mesos més secs juny
Vent
Direcció dels vents dominants N
Velocitat mitjana dels vents dominants 1’41 m/s
Velocitat mitjana de la ratxa màxima diària del vent 6’7 m/s
Altres característiques meteorològiques del municipi
Amplitud tèrmica mitjana mensual 9’12 ºC
Mitjana de nombre dies de glaçada 5
Humitat relativa mitjana mensual 71’3 %
Mitjana mensual de la irradiació solar global diària 15’8 MJ/m2
PLA DE PROTECCIÓ CIVIL DE VILADECANS
DOCUMENT BÀSIC
Revisió– Maig 2016
20
Gràfica dades meteorològiques 2014
Gràfica temperatures 2014
PLA DE PROTECCIÓ CIVIL DE VILADECANS
DOCUMENT BÀSIC
Revisió– Maig 2016
21
ESTACIONS METEOROLÒGIQUES
Estació automàtica XEMA ubicada a Viladecans.
Codi: UG
Municipi: Viladecans
X UTM (M): 419544
Y UTM (m): 4572631
Altitud (m): 3
Variables:
- Temperatura (ºC)
- Humitat relativa (%)
- Precipitació (mm)
- Irradiància solar global (W/m2)
- Velocitat del vent a 2 m (m/s)
- Direcció del vent a 2 m (graus)
Data inici: 29/04/1993
PLA DE PROTECCIÓ CIVIL DE VILADECANS
DOCUMENT BÀSIC
Revisió– Maig 2016
22
2.5 INFRAESTRUCTURES I VIES DE COMUNICACIÓ
Viladecans és una localitat excel·lentment situada, en les proximitats de Barcelona, del port i
de l’aeroport.
Pel terme municipal de Viladecans transcorren les següents vies de comunicació:
2.5.1 XARXA VIÀRIA
Carretera/autopista Titularitat Punts
quilomètrics (origen-destí)
Ponts i túnels
C-31
Autovia El Vendrell – Figueres (Eix Costaner) Generalitat 186’26 - 189’24 3
C-32
Autopista El Vendrell – Barcelona (Autopista Pau Casals) Generalitat 50’37 - 52’86 4
C-245
Carretera Castelldefels - Esplugues de Llobregat Generalitat 6’23 - 8’71
B-204
Carretera Viladecans - El Prat de Llobregat Generalitat 0 - 3’59 3
B-210 Carretera Viladecans - Centre d’Emissors de Gavà
Generalitat 0 - 0’98
BV-2003
Carretera Sant Climent de Llobregat – Viladecans Diputació 6'33 - 8’27
2.5.2 XARXA FERROVIÀRIA
Línia de ferrocarril Dades Ponts i túnels
Línia 2 Rodalies (Vilanova - Maçanet) Estació RENFE Viladecans
p.k. 663’160 – 665’680 4
La via ferroviària discorre al sud del nucli urbà.
PLA DE PROTECCIÓ CIVIL DE VILADECANS
DOCUMENT BÀSIC
Revisió– Maig 2016
23
PLA DE PROTECCIÓ CIVIL DE VILADECANS
DOCUMENT BÀSIC
Revisió– Maig 2016
24
2.6 ACTIVITATS ECONÒMIQUES I PRODUCTIVES
Població assalariada a Viladecans SECTOR RGSS i REMC AUTÒNOMS
Agricultura 8 38
Indústria 1.677 263
Construcció 1.129 618
Serveis 8.120 2.908
Total 10.934 3.827
ACTIVITAT RGSS i REMC AUTÒNOMS
Agricultura, ramaderia i pesca 8 38
Indústries extractives 6 0
Indústries manufactureres 1667 251
Energia elèctrica i gas 0 2
Aigua, sanejament i gestió de residus 4 10
Construcció 1129 618
Comerç a l’engròs i al detall 2152 904
Transport i emmagatzematge 1005 639
Hostaleria 791 376
Informació i comunicacions 325 77
Activitats financeres i d’assegurances 30 59
Activitats immobiliàries 44 37
Activitats professionals i tècniques 358 191
Activitats administratives i auxiliars 580 135
Adm. pública, Defensa i SS obligatòria 516 0
Educació 1101 84
Activitats sanitàries i serveis socials 909 103
Activitats artístiques i d’entreteniment 124 47
Altres serveis 181 256
Activitats de les llars 3 0
Organismes extraterritorials 1 0
No classificats 0 0
PLA DE PROTECCIÓ CIVIL DE VILADECANS
DOCUMENT BÀSIC
Revisió– Maig 2016
25
PLA DE PROTECCIÓ CIVIL DE VILADECANS
DOCUMENT BÀSIC
Revisió– Maig 2016
26
2.7 SERVEIS BÀSICS
2.7.1 XARXA DE GAS
Línia de gasificació Dependència (Companyia)
Es disposa cartografiada en format digital GAS NATURAL
2.7.2 XARXA ELÈCTRICA
Línia elèctrica / Estacions transformadores
Tipus Companyia
Central elèctrica Transformadora ENDESA
Línies AT (cartografiades) 220 i 110 kv ENDESA
2.7.3 XARXA D’AIGUA POTABLE
Companyia
AIGÜES DE BARCELONA
PLA DE PROTECCIÓ CIVIL DE VILADECANS
DOCUMENT BÀSIC
Revisió– Maig 2016
27
ANÀLISI DE RISC
I VULNERABILITAT MUNICIPAL
PLA DE PROTECCIÓ CIVIL DE VILADECANS
DOCUMENT BÀSIC
Revisió– Maig 2016
28
3.1 RISCOS ESPECIALS
El risc es defineix en general com una mesura de la probabilitat que es produeixi un
determinat succés en funció a les seves conseqüències. En el marc de la planificació de
protecció civil, aquest succés es concreta en una determinada situació d’emergència que pot
afectar les persones, el medi ambient o els béns. També en aquest marc, es tendeix a
identificar el terme risc amb el fet que origina aquesta situació d’emergència (un accident,
una inundació, un incendi, etc.).
Sota aquesta perspectiva, i en funció de la seves característiques, hi ha una sèrie de riscos
que requereixen metodologies tècnico-científiques adequades i més o menys sofisticades,
per estudiar-los, tractar-los i avaluar-los. D’entre aquests, els riscos especials són aquells
per als quals hi ha planificació d’emergències a nivell autonòmic, és a dir, aquells per als
quals la Generalitat de Catalunya ha aprovat el corresponent pla especial de protecció civil.
Els riscos específics són aquells que poden afectar el municipi i per als quals no hi ha un
pla especial de la Generalitat elaborat.
Nivell de risc del municipi segons els plans especials de la Generalitat:
Segons la normativa vigent i segons els plans d’emergència especials de la Generalitat de
Catalunya, a la taula següent s’indiquen quins dels riscos especials llistats, afecten
aquest municipi.
S’indica també, per cada risc especial: quin és el nivell de risc del municipi (d’acord amb el
pla especial de la Generalitat) i si el municipi té obligació o recomanació d’elaborar el
corresponent PAM. S’hi inclou també informació rellevant sobre cadascun d’aquests riscos,
a nivell municipal:
PLA DE PROTECCIÓ CIVIL DE VILADECANS
DOCUMENT BÀSIC
Revisió– Maig 2016
29
RISC D’INCENDIS FORESTALS
Contemplat al Pla Especial d’Incendis Forestals de Catalunya (INFOCAT)
Afectació al municipi: SI
Nivell de risc del municipi: perillositat molt alta
Obligació / recomanació d’elaborar el PAM: OBLIGAT
RISC D’INUNDACIONS
Contemplat al Pla Especial d’Inundacions de Catalunya (INUNCAT)
Afectació al municipi: SI
Nivell de risc del municipi: risc molt alt
Obligació / recomanació d’elaborar el PAM: OBLIGAT
RISC DE NEVADES
Contemplat al Pla Especial d’Emergències per a Nevades a Catalunya (NEUCAT)
Afectació al municipi: SI
Nivell de risc del municipi: important
Obligació / recomanació d’elaborar el PAM: OBLIGAT
RISC QUÍMIC
Contemplat al Pla d’Emergència Exterior del Sector Químic de Catalunya (PLASEQCAT)
Afectació al municipi: SI
Nivell de risc del municipi: mitjà
Obligació / recomanació d’elaborar el PAM: RECOMANAT
RISC DE CONTAMINACIÓ MARINA
Contemplat al Pla Especial d’Emergències per Contaminació Accidental d’Aigües Marines a
Catalunya (CAMCAT)
Afectació al municipi: SI
Nivell de risc del municipi: perillositat i vulnerabilitat elevada
Obligació / recomanació d’elaborar el PAM: OBLIGAT
RISC AERONÀUTIC
Contemplat al Pla Especial per a emergències aeronàutiques a Catalunya (AEROCAT)
Afectació al municipi: SI
Nivell de risc del municipi: important
Obligació / recomanació d’elaborar el PAM: OBLIGAT
PLA DE PROTECCIÓ CIVIL DE VILADECANS
DOCUMENT BÀSIC
Revisió– Maig 2016
30
RISC SÍSMIC
Contemplat al Pla Especial de Sismes de Catalunya (SISMICAT)
Afectació al municipi: ---
Nivell de risc del municipi: baix
Obligació / recomanació d’elaborar el PAM: RECOMANAT
RISC RADIOLÒGIC
Contemplat al Pla Especial per a emergències Radiològiques de Catalunya (RADCAT)
Afectació al municipi: ---
Nivell de risc del municipi: baix
Obligació / recomanació d’elaborar el PAM: RECOMANAT
RISC DE TRANSPORT DE MERCADERIES PERILLOSES
Contemplat al Pla Especial de Transport de Mercaderies Perilloses de Catalunya (TRANSCAT)
Afectació al municipi: ---
Nivell de risc del municipi: ---
Obligació / recomanació d’elaborar el PAM: NO
RISC D’ALLAUS
Contemplat al Pla Especial d’Emergències per Allaus a Catalunya (ALLAUCAT)
Afectació al municipi: ---
Nivell de risc del municipi: ---
Obligació / recomanació d’elaborar el PAM: NO
PLA DE PROTECCIÓ CIVIL DE VILADECANS
DOCUMENT BÀSIC
Revisió– Maig 2016
31
RISC D’INCENDIS FORESTALS
Segons el Pla Especial d’Incendis Forestals de Catalunya (INFOCAT), el municipi de
Viladecans està considerat com a municipi amb risc d’incendi forestal i, en conseqüència, ha
de fer el Pla d’actuació municipal pel perill molt alt d’incendis forestals.
El terme municipal de Viladecans està situat en la regió natural del sistema mediterrani. El
clima és el típic de la zona, amb estius càlids i secs, pluges concentrades a la tardor i
primavera i hiverns suaus. La vegetació és també típicament mediterrània. Els alzinars han
estat substituïts per pinedes de pi blanc i de pi pinyoner, amb grans superfícies cobertes per
matolls.
La zona forestal està delimitada al NW del terme municipal, i es fa extensiva a zones
forestals dels municipis veïns de Gavà, Sant Climent de Llobregat i Sant Boi de Llobregat.
La massa forestal ocupa una superfície de 250'9 hectàrees.
Els sectors més importants de massa forestal són la muntanya de Sant Ramon (somontà i
part alta), Mas Ratés-Roureda, el bosc de Can Seguí-Can Guardiola i el torrent de Pere
Trius, situats a la part nord del municipi; d’altra banda hi ha La Pineda, a prop de la platja.
El nucli urbà de Viladecans ha anat creixent cap a la zona forestal i, justament per la
proximitat a la zona de risc, es poden considerar alguns barris com a zones de risc.
Una anàlisi dels elements vulnerables ens indica que als barris de Can Guardiola, Albarrosa,
Mas Ratés, La Roureda i El Ginestar viu una població de 1.052 persones a menys de 50
metres de la zona forestal (21.575 habitants en un radi de 500 metres al voltant del forest).
Així mateix, a prop de la zona forestal es localitzen els col·legis Germans Amat Targa i Goar,
així com l’estadi de beisbol.
Igualment, es poden considerar diverses infraestructures com, per exemple, la
carretera BV-2003, que uneix les localitats de Viladecans i Sant Climent de Llobregat, a més
d’un gran nombre de camins forestals, la subestació elèctrica a la muntanya de Sales, etc.
PLA DE PROTECCIÓ CIVIL DE VILADECANS
DOCUMENT BÀSIC
Revisió– Maig 2016
32
Cal destacar l’existència de casetes, petits magatzems i, fins i tot, d’alguna masia que es
troben aïllats o semi-aïllats i dispersos per l'interior de la zona muntanyosa, i als quals
s’accedeix pels camins forestals. Altre element a considerar és l’ermita de Sant Ramon,
molt concorreguda per persones que pugen a visitar-la.
De l’anàlisi històrica realitzada, se’n pot destacar que el terme municipal de Viladecans s’ha
vist afectat en múltiples ocasions per incendis forestals de major o menor envergadura.
En moltes ocasions s’ha aconseguit extingir-los ràpidament, i la superfície cremada no ha
estat gaire extensa.
Anàlisi dels Incendis forestals que han succeït al municipi durant 40 anys (període de 1970 a
2010):
PLA DE PROTECCIÓ CIVIL DE VILADECANS
DOCUMENT BÀSIC
Revisió– Maig 2016
33
Any
Nombre d'incendis
Superfície
(Ha)
Superfície arbrada
(Ha)
Superfície no arbrada
(Ha)
1970 5 95,30 18 77,3
1971 2 11,00 6 5
1972 0 0,00 0 0,00
1973 1 6,00 6 0
1974 4 27,50 10 17,5
1975 3 8,20 5,2 3
1976 1 1,00 0,1 0,9
1977 2 3,30 0,3 3
1978 4 24,00 2 22
1979 3 3,90 0,6 3,3
1980 0 0,00 0 0
1981 3 11,00 0,3 10,7
1982 4 3,50 2,5 1
1983 1 3,00 3 0
1984 0 0,00 0 0
1985 4 17,50 1,3 16,2
1986 0 0,00 0 0
1987 2 3,70 2,4 1,3
1988 2 2,26 1,406 0,858
1989 0 0,00 0 0
1990 1 0,02 0 0,015
1991 8 5,32 2,875 2,445
1992 3 0,80 0 0,8
1993 2 0,80 0,1 0,7
1994 1 3,00 0,5 2,5
1995 8 18,01 7,75 10,26
1996 0 0,00 0 0
1997 1 1,60 0,8 0,8
1998 2 4,50 1,9 2,6
1999 5 0,14 0,04 0,1
2000 3 0,05 0,05 0
2001 7 1,86 0,84 1,02
2002 2 0,47 0,02 0,45
2003 4 0,93 0,23 0,7
2004 3 0,36 0,06 0,3
2005 3 39,64 14,8 24,84
2006 7 0,13 0,04 0,09
2007 2 0,00 0,000 0,000
2008 5 1,21 0,135 1,078
2009 3 0,64 0,300 0,340
2010 5 40,87 6,200 34,070
Total 116 298,79
Mínim 0 0,00
Màxim 8 95,30
Mitjana 2,8 8,33
PLA DE PROTECCIÓ CIVIL DE VILADECANS
DOCUMENT BÀSIC
Revisió– Maig 2016
34
Evolució de les hectàries cremades a la zona
forestal de Viladecans
0
10
20
30
40
50
60
70
80
90
100
1970
1972
1974
1976
1978
1980
1982
1984
1986
1988
1990
1992
1994
1996
1998
2000
2002
2004
2006
2008
2010
Any
Evolució nre. d'incendis i superfície/ incendi a Viladecans
0,0
5,0
10,0
15,0
20,0
25,0
1970 1972 1974 1976 1978 1980 1982 1984 1986 1988 1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 Any
Superfície (Ha)
0 1 2 3 4 5 6 7 8 9
Nre. incendis
superfície cremada per incendi nombre d'incendis
PLA DE PROTECCIÓ CIVIL DE VILADECANS
DOCUMENT BÀSIC
Revisió– Maig 2016
35
RISC D’INUNDACIONS
Segons l’anàlisi de risc del Pla Especial d’Inundacions de Catalunya (INUNCAT), el risc
potencial d’inundacions a Viladecans és molt alt i, en conseqüència, ha de fer el Pla
d’actuació municipal.
Les tipologies d’aquests inundacions són per acumulacions pluvials i per avingudes o
desbordament de les lleres de les rieres, provocades o potenciades per precipitacions,
obstrucció de lleres o acció de marees i vents.
Aquest fenomen és freqüent a causa de les característiques climàtiques mediterrànies, i es
veu agreujat per l’orografia del municipi.
Viladecans, amb un clima mediterrani característic amb hiverns suaus i estius secs i
calorosos, està sotmès a un règim de pluges molt irregular, tant en l’escala temporal com en
la distribució espacial.
Normalment, des de mitjan agost fins a finals de novembre, es produeixen les precipitacions
més importants, tot i que és possible que es puguin produir inundacions durant tot l’any.
La distribució anual de pluges és màxima a la tardor i mínima a l’estiu o l’hivern, amb
episodis aïllats d’alta intensitat de pluja superiors a 100 litres/m2 en 24 hores. La seva
durada va des de 24 hores fins als 3 o 4 dies. Aquest fenomen és decisiu en la problemàtica
del drenatge urbà.
Els episodis tempestuosos són produïts per temporals de llevant o llevantades, fronts
freds…
La zona alta de la conca és una àrea muntanyosa amb una forta pendent del 10% amb una
llera ben definida en les rieres i torrents existents que origina una ràpida concentració de
cabals a la zona baixa. Aquesta zona inferior, presenta una pendent molt suau inferior al 1%,
estant ocupat per una activitat agrícola quasi en la seva totalitat. El sector de transició
comprès entre la zona alta i la baixa de la conca correspon a la zona urbanitzada.
PLA DE PROTECCIÓ CIVIL DE VILADECANS
DOCUMENT BÀSIC
Revisió– Maig 2016
36
Els principals eixos que desguassen la localitat, xarxa de drenatge, són les rieres, un
sistema de corredores agrícoles i d’aigües pluvials i les zones humides de la Murtra i la
Llacuna del Remolar.
Les rieres i els torrents del municipi, en especial la riera de Sant Climent i la riera de Sant
Llorenç, són lleres seques i no gaire llargues que desguassen impetuosament quan es
produeixen les tempestes de la tardor. Aquestes tempestes, de gran virulència i amb
elevades intensitats de precipitació en curts terminis de temps, generen grans cabals que les
lleres, als seus trams finals, són incapaces d’absorbir.
L’alta densitat demogràfica i l’alt grau d’urbanització i desenvolupament suposen un
increment dels riscs i una dificultat en la resolució dels possibles problemes d’inundacions
derivats de pluges intenses.
Les rierades en el delta del Llobregat són el resultat d'una intensa pluja en un temps molt
curt que la plana deltaica no pot desaiguar a la mateixa velocitat. Això fa que s’acumuli uns
volums d'aigua que no pot desaiguar en menys de 3-5 dies; aquest fet suposa greus
pèrdues per a l’agricultura hortícola del municipi.
Viladecans s’ha vist afectada en múltiples ocasions per aquest fenomen i els danys produïts
han estat molt considerables. Hi ha constància d’importants inundacions a la localitat els
anys 1143, 1315, 1617,...1898, 1907, 1913, etc., així com en dates més recents: 1962, 1971,
1982, 1983, 1987, 1988, 2002...
Les inundacions de 1983, per exemple, van ocasionar quantiosos danys a l’agricultura,
indústria, comerç, obres i altres béns, valorats en 165.000.000 pessetes. Així mateix, les
inundacions de 1988 van provocar el desallotjament de 300 persones del barri de Sales, per
desbordament de la riera de Sant Climent, a més de danys materials valorats en
410.222.000 pessetes.
La construcció de les basses de laminació de Sant Llorenç i de Torrent Fondo, contribueix
enormement a la gestió de la prevenció d'inundacions a la nostra localitat.
PLA DE PROTECCIÓ CIVIL DE VILADECANS
DOCUMENT BÀSIC
Revisió– Maig 2016
37
Punts d’actuació prioritària
Diferents punts de la carretera C-245, especialment el tram comprès entre el torrent
fondo i el terme municipal de Sant Boi (zona de Can Calderon) i el tram comprès entre
l’ Av. Doctor Fleming i c/ Agricultura
Punts conflictius
Corba que fa la riera de Sant Llorenç desprès de la via fèrria (a prop de la deixalleria)
Confluència (desembocadura) de la riera de Sant Llorenç amb la riera de Sant Climent,
per sota del pont de la via fèrria (tot just a l’encreuament amb la C-32).
Desembocadures del Remolar i la riera de Sant Climent (cal tenir en compte la dificultat
de trencament de la barrera de sorra)
En aquest sentit, caldrà vigilar igualment de forma important:
- El Polígon industrial Centre (c/ Agricultura amb c/ Forja, c/ Llobatona i Av. Ferrocarril)
- El correcte funcionament dels cargols d’Arquímedes, les comportes, l’EDAR,... a la zona agrícola
- Les sortides de tapes del clavegueram
- L’estat i emplenat de les basses de laminació:
Bassa de Sant Llorenç
Bassa de Ctra. del Prat
PLA DE PROTECCIÓ CIVIL DE VILADECANS
DOCUMENT BÀSIC
Revisió– Maig 2016
38
RISC DE NEVADES
Tot el terme municipal es troba per sota dels 400 metres però té més de 20.000 habitants i,
en conseqüència, segons els criteris que estableix el Pla Especial d'Emergències per a
Nevades a Catalunya (NEUCAT), el municipi de Viladecans ha d’elaborar el Pla d’actuació
municipal.
En principi, és poc probable l’afectació per aquest fenomen però una possible nevada o
glaçada podria provocar problemes pel fet de no estar preparats.
Es considera que el factor més important és la vulnerabilitat de la mobilitat.
La principal afectació es contemplaria a les zones altes del municipi (Albarrosa, Mas
Ratés,...) i els carrers amb pendents pronunciades.
PLA DE PROTECCIÓ CIVIL DE VILADECANS
DOCUMENT BÀSIC
Revisió– Maig 2016
39
RISC QUÍMIC
A Viladecans no es troba ubicada cap instal·lació industrial afectada pel RD 1254/99, ni
instal·lacions classificades segons la normativa d’explosius o aparcaments de mercaderies
perilloses d’Adif, però és un municipi amb elements vulnerables ubicats en zones de perill
d’instal·lacions de nivell alt de l’esmentat decret i, en conseqüència, té la recomanació
d’elaborar el Pla d’Actuació Municipal (PAM) del PLASEQCAT .
Aquestes empreses són:
Aigües de Barcelona, Empresa metropolitana de Gestió del Cicle Integral de
l’Aigua, S.A. (Sant Joan Despí)
Bayer Materialscience, S.L. (Barcelona)
Empresa AIGÜES DE BARCELONA, S.A.
Localització Sant Joan Despí
Substàncies Clor líquid
Risc principal Dispersió tòxica
Mesures de protecció Confinament
Empresa BAYER MATERIALSCIENCE, S.L.
Localització Barcelona
Substàncies Hidrazina
Risc principal Dispersió tòxica
Mesures de protecció Confinament
El municipi de Viladecans es troba a la zona d’alerta en cas d’accident a les instal·lacions
d’Aigües de Barcelona, Empresa metropolitana de Gestió del Cicle Integral de l’Aigua, S.A., i
Bayer Materialscience, S.L.
PLA DE PROTECCIÓ CIVIL DE VILADECANS
DOCUMENT BÀSIC
Revisió– Maig 2016
40
Escenaris accidentals: AIGÜES DE BARCELONA, EMPRESA METROPOLITANA DE GESTIÓ DEL CICLE INTEGRAL DE L’AIGUA, S.A.
Escenari Dispersió tòxica
Categoria 3B
Substància Clor líquid
Descripció de l’accident Ruptura parcial del 10% de diàmetre i fuga líquida
Zona d’evacuació ***
Zona d’intervenció ***
Zona d’alerta 3.380 m
PLA DE PROTECCIÓ CIVIL DE VILADECANS
DOCUMENT BÀSIC
Revisió– Maig 2016
41
BAYER MATERIALSCIENCE, S.L.
Escenari Dispersió tòxica
Categoria 3C
Substància Hidrazina
Descripció de l’accident Fuita del reactor CA-14 per orifici equivalent de diàmetre 10 mm
Zona d’evacuació ***
Zona d’intervenció ***
Zona d’alerta 6.500 m
PLA DE PROTECCIÓ CIVIL DE VILADECANS
DOCUMENT BÀSIC
Revisió– Maig 2016
42
RISC DE CONTAMINACIÓ MARINA
Seguint els criteris contemplats al Pla especial d’emergències per Contaminació Accidental
d’Aigües Marines a Catalunya (CAMCAT), tots els municipis litorals catalans estan obligats a
redactar el seu Pla d’Actuació.
Es considera que a Viladecans la vulnerabilitat en front una contaminació marina accidental
és elevada, valor màxim total 4 (d’una escala de valors 1 a 5).
Igualment, es considera que el grau de perill en front una contaminació marina accidental és
també elevat, valor 3 (d’una escala de valors 1 a 4)
En conseqüència, Viladecans ha d’elaborar el pla d’actuació municipal per aquest risc.
VALORS DE VULNERABILITAT Considerats en l’afectació municipal
VALORS DE PERILL
(1-4)
REDACCIÓ PAM
Demogràfic
Turístic
Pesca
Zones d’interès mediambiental
infralitoral
litoral
MÀXIM TOTAL
(1-5)
3
4
1
Delta del Llobregat
3
2
4
3
OBLIGAT
PLA DE PROTECCIÓ CIVIL DE VILADECANS
DOCUMENT BÀSIC
Revisió– Maig 2016
43
RISC AERONÀUTIC
D’acord amb el Pla especial per a emergències aeronàutiques a Catalunya (AEROCAT), es
considera el municipi de Viladecans amb risc alt degut a la ubicació d’elements vulnerables
del territori en la zona I de l’aeroport de Barcelona (zona d’influència: zona circular de radi de
8 Kilòmetres centrada en la pista d’aterratge).
En conseqüència, Viladecans té l’obligació d’elaborar el Pla d’actuació municipal per aquest
risc.
PLA DE PROTECCIÓ CIVIL DE VILADECANS
DOCUMENT BÀSIC
Revisió– Maig 2016
44
De les diferents fases de vol d’una aeronau, se sap que les que tenen major probabilitat que
l’aeronau pateixi un accident són l’aterratge i l’enlairament. A més, tenint en compte el traçat
de la pista, es pot analitzar quins territoris tenen major probabilitat de rebre l’impacte d’una
aeronau en cas que l’accident aeronàutic arribi a donar-se. En base a aquests càlculs s’han
definit les zones I i II al voltant de les instal·lacions aeronàutiques.
L’afectació dels municipis per aquest risc ve lligada a la ubicació d’aquests en alguna de les
zones de planificació de les instal·lació aeronàutica. Els municipis amb major risc són
aquells que s’ubiquen a les rodalies d’aeroports i/o aeròdroms, i majorment aquells que es
troben alineats amb la pista d’aterratge i/o enlairament.
VILADECANS
PLA DE PROTECCIÓ CIVIL DE VILADECANS
DOCUMENT BÀSIC
Revisió– Maig 2016
45
RISC SÍSMIC
Segons el Pla especial de Sismes de Catalunya (SISMICAT), han d’elaborar el corresponent
Pla d’Actuació Municipal:
- Els municipis que tinguin una intensitat sísmica prevista igual o superior a VII en un
període de retorn associat de 500 anys
- Els municipis pels que s’ha calculat que es superaria el llindar de dany de referència en el
parc d’edificis d’habitatge en cas que es produeixi el màxim sisme esperat en l’esmentat
període de 500 anys
Segons el mapa de perillositat sísmica, Viladecans té una intensitat màxima prevista en un
període de 500 anys de VI graus de l’escala MSK i, en conseqüència, únicament es
recomana l’elaboració del corresponent pla d’actuació municipal.
VILADECANS
PLA DE PROTECCIÓ CIVIL DE VILADECANS
DOCUMENT BÀSIC
Revisió– Maig 2016
46
RISC RADIOLÒGIC
Segons el Pla Especial per a emergències Radiològiques de Catalunya (RADCAT), està
obligat a tenir un pla d’actuació municipal qualsevol municipi que compleixi almenys un dels
següents punts:
- Té una o més instal·lacions radioactives de primera categoria en el seu terme municipal.
- Té una o més instal·lacions radioactives de segona categoria en el seu terme municipal.
S’exceptuen instal·lacions radioactives que tenen només aparells de raigs X o
acceleradors de partícules que no poden induir radioactivitat artificial.
- Té una o més instal·lacions de vigilància radiològica (del sector de valorització de metalls)
o part del seu terme municipal es troba dintre d’un cercle de radi 1 km al voltant d’alguna
d’aquestes instal·lacions.
- Té una o més instal·lacions nuclears, diferents de centrals nuclears de producció
d’energia elèctrica, en el seu terme municipal.
El municipi de Viladecans no està afectat per cap d’aquest requisits. Part del terme
municipal es troba dintre d’un cercle de radi 2 km al voltant d’alguna instal·lació de vigilància
radiològica (del sector de valorització de metalls) i, en conseqüència, no està obligat a tenir
el PAM, únicament se’l recomana la seva elaboració.
PLA DE PROTECCIÓ CIVIL DE VILADECANS
DOCUMENT BÀSIC
Revisió– Maig 2016
47
RISC EN EL TRANSPORT DE MERCADERIES PERILLOSES
Hi ha determinades àrees a Catalunya que pateixen un risc més gran, és a dir, tenen una
probabilitat més elevada de ser afectades per un accident en el transport de mercaderies
perilloses per carretera o ferrocarril que altres llocs.
La identificació d'aquestes zones es basa en:
1. L'anàlisi de fluxos, elaborat d'acord amb dades obtingudes mitjançant mostres de
comptatges en carreteres i autopistes, consultes a empreses i entitats públiques i
privades en general, sobre el flux d'entrades i sortides, classes i quantitats de
mercaderies perilloses, i dades facilitades per empreses de ferrocarril i per associacions
de transportistes.
2. Els estudis de sinistrabilitat, basats en dades sobre freqüències d'accidents distribuïdes
geogràficament.
3. La informació d'elements vulnerables, que té en compte principalment àrees de
poblacions i zones d'especial interès mediambiental.
Aquest recull de dades permet identificar les poblacions i vies amb més risc:
Poblacions i vies amb flux molt important (més de 150 camions per dia estàndard).
Poblacions i vies amb flux important (entre 100 i 150 camions per dia estàndard).
Segons el Pla especial de Transport de Mercaderies Perilloses a Catalunya (TRANSCAT), el
municipi de Viladecans no està afectat per aquest risc i, en conseqüència, no està obligat a
elaborar el pla d’actuació municipal, no obstant, s’ha de tenir present la possibilitat d’un
accident d’aquestes característiques.
PLA DE PROTECCIÓ CIVIL DE VILADECANS
DOCUMENT BÀSIC
Revisió– Maig 2016
48
3.2 RISCOS ESPECÍFICS
Resultat de l’experiència històrica i d’una anàlisi preliminar, es posa de manifest que el
municipi també és objecte de riscos específics, els quals són prou importants per a
considerar l’adopció d’accions de planificació d’emergències en els corresponents manuals
d’actuació.
A continuació s’indiquen quins dels riscos afecten el municipi amb prou intensitat com
per ser objecte d’un pla específic:
Actes de foc: espectacles piromusicals, castell de focs, correfocs, fogueres,…
Actes festius i multitudinaris al carrer : Festa Major, Teatre al Carrer, Concerts,…
Activitats en llocs de pública concurrència: centres sanitaris, docents, d’oci,…
Fenòmens climatològics adversos (onada de calor, onada de fred, ventades,…)
Cal contemplar també altres riscos específics:
- Incendis, explosions, fuites o ensorraments urbans
- Emergències de les activitats industrials del municipi
- Emergències en la xarxa de serveis bàsics o subministraments bàsics
- Accidents viaris i ferroviaris
- Riscos sanitaris (intoxicacions massives, plagues animals,...)
PLA DE PROTECCIÓ CIVIL DE VILADECANS
DOCUMENT BÀSIC
Revisió– Maig 2016
49
Activitats de pública concurrència
A Viladecans hi ha una gran diversitat d’actuacions i d’esdeveniments públics; alguns es
poden considerar amb cert grau de risc per la gran afluència de públic, per l’ús de material
pirotècnic,...
Aquestes activitats comporten aglomeracions de gent en un espai determinat i en un temps
limitat i, en conseqüència, és necessària una exhaustiva gestió d’emergències que
garanteixi la seguretat de totes les persones i béns.
És fonamental una planificació específica amb una profunda anàlisi dels riscs, l’adopció de
les oportunes mesures de prevenció, i l’organització i coordinació adients dels grups
actuants d’emergència, amb l’objectiu general de millorar els nivells de seguretat de tots els
actes i activitats que comportin riscos: Festa Major, Teatre al Carrer, Fira de Sant Isidre, focs
d’artifici, correfocs, concerts, cavalcada de Reis Mags, Carnestoltes, grans esdeveniments
esportius, etc.
Instal·lacions de pública concurrència
Es considera molt important que els diferents centres de pública concurrència de la localitat
disposin de l’oportuna seguretat.
S’ha de vetllar per l’acompliment estricte de les mesures de seguretat, amb l’elaboració,
implantació i manteniment de plans d’autoprotecció.
Risc climàtics
Les grans variacions tèrmiques poden provocar efectes negatius en la salut de la població,
especialment en la de les persones més vulnerables.
Entre d’altres actuacions, s’han de preveure mecanismes d’informació i recomanacions a la
població i, d’altra banda, cal adoptar sistemes de seguiment i suport a les persones
vulnerables.
PLA DE PROTECCIÓ CIVIL DE VILADECANS
DOCUMENT BÀSIC
Revisió– Maig 2016
50
L’anàlisi d’aquests riscos determina uns objectius essencials:
Predir, amb la màxima antelació que permetin els mitjans tècnics, les possibles
situacions meteorològiques de risc.
Minimitzar els efectes negatius del risc sobre la salut de la població, especialment de les
persones més vulnerables.
Coordinar les mesures i els recursos existents per fer front a la possible situació
d’emergència.
S’hi poden considerar els riscos per onada de calor, onada de fred,...
Els episodis de fortes ventades són ocasionals encara que poden pertorbar el normal
funcionament del municipi i causar danys personals i materials.
PLA DE PROTECCIÓ CIVIL DE VILADECANS
DOCUMENT BÀSIC
Revisió– Maig 2016
51
3.3 RISCOS INCLOSOS DINS DEL PLA BÀSIC
El pla bàsic municipal de protecció civil és el pla que, amb caràcter general, s’utilitza a nivell
municipal per a la gestió de les emergències, llevat d’aquells riscos que en disposin d’un pla
municipal propi (especial o específic).
Els plans bàsics d’emergència municipals són homòlegs al PROCICAT i estan vinculats a
aquest, amb el qual s’han de coordinar.
A banda dels riscos anteriors, el PBEM també ha de tenir en compte si el municipi està
afectat per: el “Pla d’actuació del Procicat per a emergències en el transport de viatgers per
ferrocarril” i/o pel “Pla d’actuació del Procicat per pandèmies”. En cas afirmatiu, el PBEM ha
de preveure les actuacions a fer per gestionar a nivell municipal, aquests riscos.
La taula següent indica si el municipi té risc de pandèmia o risc associat al transport de
viatgers per ferrocarril:
Tipus de risc Afectació
al municipi
Municipi obligat / recomanat
Risc en el transport de viatgers per ferrocarril (Pla d’actuació del Procicat per a emergències en el transport de viatgers per ferrocarril)
NO No obligat
Risc de pandèmia (Pla d’actuació del Procicat per pandèmies)
SÍ Obligat
PLA DE PROTECCIÓ CIVIL DE VILADECANS
DOCUMENT BÀSIC
Revisió– Maig 2016
52
Finalment, el pla AEROCAT (Pla especial per a emergències aeronàutiques de Catalunya)
estableix que tenen obligació de contemplar en el Pla Bàsic Municipal (PBEM) una
estructura operativa específica, així com actuacions concretes de suport logístic per donar
resposta a emergències de tipus aeronàutic, els municipis que compleixin alguna de les
condicions següents:
- Municipis inclosos en la zona d’afectació de 8 kilòmetres que envolta els aeroports, que
tinguin una població superior a 20.000 habitants.
- Municipis inclosos total o parcialment en la zona I o zona II dels aeroports, i que el territori
inclòs en alguna d’aquestes zones NO tingui elements vulnerables.
La taula següent indica si el municipi compleix alguna de les dues condicions anteriors, i per
tant si té obligació de preveure al seu PBEM les actuacions a fer:
Tipus de risc
(Si/No)
Municipi obligat / no obligat
a preveure-ho al PBEM
El municipi està inclòs en la zona d’afectació de 8 kilòmetres que envolta els aeroports i té una població superior a 20.000 habitants?
--- No obligat
El municipi està inclòs total o parcialment en la zona I o zona II dels aeroports, i el territori inclòs en alguna d’aquestes zones NO té elements vulnerables?
--- No obligat
Segons el Pla AEROCAT, Viladecans està obligat a elaborar el pla d’actuació municipal per
a emergències aeronàutiques, perquè és un municipi inclòs total o parcialment en la zona I o
zona II de l’aeroport de Barcelona i el territori inclòs en aquesta zona té elements
vulnerables.
PLA DE PROTECCIÓ CIVIL DE VILADECANS
DOCUMENT BÀSIC
Revisió– Maig 2016
53
3.4 ALTRES RISCOS
El “Pla d’actuació del PROCICAT: emergències per episodis de contaminació a l’Ebre aigües
avall de l’embassament de Flix” defineix quins són els municipis, des de l’embassament de
Flix fins a la seva desembocadura, que es poden veure afectats per episodis de
contaminació de les aigües del riu Ebre, des de l’embassament de Flix fins a la seva
desembocadura, que es puguin produir durant les operacions de descontaminació de
l’embassament.
La taula següent indica si el municipi té aquest risc, i per tant si ha de tenir previstes les
actuacions a fer, des del punt de vista municipal:
Tipus de risc
Afectació
al municipi
Municipi
obligat / recomanat
Risc de contaminació accidental aigües avall de Flix (Pla d’actuació del PROCICAT: emergències per episodis de contaminació a l’Ebre aigües avall de l’embassament de Flix)
NO
No obligat
PLA DE PROTECCIÓ CIVIL DE VILADECANS
DOCUMENT BÀSIC
Revisió– Maig 2016
54
3.5 DEFINICIÓ DE CAMPANYES INFORMATIVES
Determinades situacions de risc són estacionals, sigui per motius inherents al mateix risc
(com els condicionants meteorològics), sigui per motius derivats de l’increment temporal dels
elements vulnerables.
Es duran a terme les següents campanyes de prevenció i d’informació a la població:
Incendis forestals:
- època d’alt / molt alt risc d’incendis forestals del 15 de març al 15 d’octubre.
Inundacions:
- època d’alt / molt alt risc d’inundacions o fortes pluges des de mitjan d’agost a finals
de novembre.
Nevades i glaçades:
- època d’alt / molt alt risc de nevades a l’hivern , malgrat tot, cal tenir present que a
causa de les fortes irregularitats que presenta el clima, es poden donar nevades de
forma extraordinària en èpoques no habituals.
Es col·laborarà amb totes aquelles campanyes que es duguin a terme des de la
Generalitat de Catalunya, a través de la Direcció General de Protecció Civil.
Es realitzarà una revisió del programa de les activitats de protecció civil que es portaran a
terme durant l’any i de la previsió del pressupost: actualització dels plans, revisió de la
Comissió de Protecció Civil Municipal, proposta de activitats en matèria de protecció civil,
previsió, prevenció, campanyes d’informació,...
PLA DE PROTECCIÓ CIVIL DE VILADECANS
DOCUMENT BÀSIC
Revisió– Maig 2016
55
CALENDARI D’ACTIVITATS DE PROTECCIÓ CIVIL LOCAL I CAMPANYES INFORMATIVES
GEN
FEB
MAR
ABR
MAI
JUN
JUL
AGO
SET
OCT
NOV
DES
Revisió del programa
d'activitats anuals
Incendis forestals
Inundacions
Nevades/Glaçades
Químic
Revetlles
Festa Major
Escoles
Preparació de la campanya: planificació o actualització del pla, reunions prèvies i mesures.
Campanya d’informació a la població i planificació o actualització dels PAU
Campanya i període de risc
PLA DE PROTECCIÓ CIVIL DE VILADECANS
DOCUMENT BÀSIC
Revisió– Maig 2016
56
ORGANITZACIÓ MUNICIPAL
DE LA PROTECCIÓ CIVIL
PLA DE PROTECCIÓ CIVIL DE VILADECANS
DOCUMENT BÀSIC
Revisió– Maig 2016
57
4.1 ESTRUCTURA INSTITUCIONAL
4.1.1 ÒRGANS AMB FUNCIONS DE PROTECCIÓ CIVIL
ALCALDE
L’alcalde del municipi és l’autoritat de protecció civil d’àmbit municipal, i per tant el director
del Pla municipal de protecció civil o responsable municipal de l’emergència. Pot encomanar
les funcions de direcció del Pla al / a la tinent/a d’alcalde (o a altres regidors/es, si en
manquen).
L’alcalde és el responsable màxim de l’elaboració, la implantació i l’execució del Pla de
protecció civil municipal.
PLA DE PROTECCIÓ CIVIL DE VILADECANS
DOCUMENT BÀSIC
Revisió– Maig 2016
58
COMISSIÓ MUNICIPAL DE PROTECCIÓ CIVIL
La Comissió Municipal de Protecció Civil és aquell òrgan que en el municipi vetlla per la
prevenció i la seguretat del municipi. És el marc de col·laboració, coordinació i presa
d’acords entre els diversos serveis municipals i entre les diferents administracions amb
incidència en el municipi en matèria d’anàlisi de risc, prevenció, planificació, intervenció,
informació a la població i rehabilitació.
La Comissió Municipal de Protecció Civil, la presideix l’Alcalde i en poden ser membres
aquells organismes i les persones que puguin tenir un paper durant l’emergència:
coordinador municipal de Protecció Civil, Bombers, Policia Local, Mossos d’Esquadra,
responsables sanitaris municipals, organismes i entitats d’interès en una emergència...
Es reuneix de manera periòdica (com a mínim, dues vegades l’any).
Les funcions de la Comissió Municipal de Protecció Civil són:
Proposar l’elaboració del Pla i dels manuals d’actuació municipal que es considerin
necessaris per al municipi.
Informar els diferents documents del Pla de protecció civil municipal.
Promoure i supervisar la implantació, l’actualització, la revisió dels diferents documents
del Pla.
Promoure les campanyes de formació i informació ciutadana, així com d’aquells
organismes i entitats que consideri necessaris.
Analitzar i avaluar, després d’un greu risc o sinistre, les actuacions realitzades per veure’n
l’eficàcia i detectar-ne i corregir-ne les possibles errades.
Homologar els plans d’autoprotecció de les empreses, establiments, centres,
dependències, instal·lacions o activitats d’interès per a la protecció civil municipal, d’acord
amb el Decret 30/2015, de 3 de març.
PLA DE PROTECCIÓ CIVIL DE VILADECANS
DOCUMENT BÀSIC
Revisió– Maig 2016
59
Promoure, agilitzar i vetllar totes aquelles qüestions relacionades amb protecció civil que
cregui convenient; en particular:
- L’intercanvi d’informació entre serveis i administracions.
- El compliment dels acords.
- La realització dels estudis de risc que siguin necessaris.
- La realització dels projectes de prevenció que siguin necessaris.
- La previsió del risc en la planificació de l’ús del sòl.
- La mobilitat i intercanvi de mitjans.
- La intervenció en les línies mestres de la rehabilitació.
La Comissió Municipal de Protecció Civil està presidida per l’alcalde i formada per:
Responsable municipal de l’emergència, que és l’alcalde.
Regidor responsable de la protecció civil municipal
Director de Serveis de Seguretat i Convivència
Tècnic de Protecció Civil municipal.
Responsables tècnics municipals que puguin estar implicats en una situació
d’emergències
Responsables del grups d’actuació (Intervenció, Sanitat, Logístic i Acollida i Ordre i
Avisos a la Població) tant propis com aliens.
Entitats i/o empreses implicades o que siguin d’interès en una emergència
Altres responsables que es considerin oportuns
PLA DE PROTECCIÓ CIVIL DE VILADECANS
DOCUMENT BÀSIC
Revisió– Maig 2016
60
4.1.2 ESTRUCTURA MUNICIPAL EN CAS D’EMERGÈNCIA
COMITÈ MUNICIPAL D’EMERGÈNCIES
L’estructura municipal per fer front a les emergències és el Comitè d’Emergències, format
per:
El responsable municipal de l’emergència o director del Pla, que és l’alcalde.
El Consell Assessor, que assisteix el director en les seves funcions.
El Gabinet d’informació, que és l’òrgan mitjançant el qual el responsable de
l’emergència es comunica amb els ciutadans pels mitjans de comunicació social i
d’altres.
PLA DE PROTECCIÓ CIVIL DE VILADECANS
DOCUMENT BÀSIC
Revisió– Maig 2016
61
Consell Assessor
Funcions:
Assessorar el director del pla, l’alcalde.
Analitzar i valorar la situació, aportant-hi tota la informació i trametent les instruccions de
l’alcalde als seus respectius col·laboradors.
Altres funcions específiques per a cada risc concret.
Composició:
- Regidor responsable de la Protecció Civil municipal
- Director de Serveis de Seguretat i Convivència
- Tècnic de Protecció Civil municipal.
- El cap del Grup Local d’Intervenció.
- La cap del Grup Local Sanitari.
- El cap del Grup Local Logístic i d’Acollida.
- El cap del Grup Local d’Ordre i Avisos a la Població.
- El/La cap del Grup Local Específic pel Risc.
- Altres en funció del risc a criteri del director del Pla.
El director del Pla pot decidir la inclusió de més membres, i en particular de persones
privades i representants d’òrgans de l’Administració pròpia o d’altres administracions
l’especialitat de les quals sigui oportuna.
PLA DE PROTECCIÓ CIVIL DE VILADECANS
DOCUMENT BÀSIC
Revisió– Maig 2016
62
Gabinet d’Informació Municipal
El Gabinet d’Informació Municipal és l’òrgan responsable de donar la informació en el
moment de l’emergència.
Funcions:
Aplegar informació sobre l’emergència
Transmetre (o difondre) la informació generada dins el Comitè d’Emergències a la
població en general i a les persones directament o indirectament afectades, a través dels
mitjans de comunicació municipals i en coordinació amb el gabinet d’informació del
corresponent pla de la Generalitat, en cas que hi hagi algun activat.
Responsable del Grup d’Informació:
Nom Càrrec habitual Telèfon de contacte en cas d’emergència
Responsable Municipal
Gabinet d’Alcaldia
Substitut
Responsable Municipal
Gabinet de Premsa
PLA DE PROTECCIÓ CIVIL DE VILADECANS
DOCUMENT BÀSIC
Revisió– Maig 2016
63
Coordinador Municipal
El coordinador municipal és el tècnic del municipi responsable que es dugui a terme la
coordinació dels actuants locals en situació d’emergència.
En general, té encomanades les següents funcions:
Assessorar el director del Pla municipal de protecció civil, l'alcalde, directament i com a
membre del Consell Assessor.
Analitzar i valorar la situació, aportar al Consell Assessor tota la informació i trametre les
instruccions de l'alcalde als seus col·laboradors.
Coordinar les actuacions dels grups locals amb les dels grups del Centre de
Comandament Avançat.
Nom Càrrec habitual Telèfon de contacte en cas d’emergència
Director de Serveis
de Seguretat i Convivència
Substitut
Tècnic Municipal de Protecció Civil
El coordinador és també el responsable material d’implantació, revisió i manteniment del Pla
de protecció civil municipal.
PLA DE PROTECCIÓ CIVIL DE VILADECANS
DOCUMENT BÀSIC
Revisió– Maig 2016
64
Representant municipal al consell assessor dels plans de la Generalitat
El municipi ha de nomenar un representant en el consell assessor dels plans especials que
el puguin afectar, en el PROCICAT i en els Plans d’actuació del PROCICAT.
PLA DE PROTECCIÓ CIVIL DE VILADECANS
DOCUMENT BÀSIC
Revisió– Maig 2016
65
4.2 FUNCIONS I RESPONSABILITATS DELS MUNICIPIS
En cas d’activació del pla de protecció civil municipal, les funcions i responsabilitats
municipals dependran de:
a) Si s’activa un pla especial que afecti el municipi o si s’activa el Pla PROCICAT o un
Pla d’actuació del PROCICAT, els grups actuants estaran dirigits pel Conseller
d’Interior, que és el seu director, o en la persona en qui delegui. En aquest cas, les
funcions municipals seran bàsicament:
- Activar i desactivar el Pla de protecció civil municipal.
- Avisar i informar la població.
- Organitzar i executar les mesures de protecció a la població.
- Donar suport i acollida a la població.
Aquestes funcions seran executades per mitjà dels grups locals d’Ordre i Avisos a la
Població i Logístic i d’Acollida.
Són funcions del responsable municipal de l’emergència:
Declarar l'activació i la desactivació del Pla municipal de protecció civil a través del
CECAT.
Convocar el Comitè Municipal d’Emergències.
Constituir i exercir la direcció del CECOPAL.
Informar i coordinar-se amb el director del pla especial o PROCICAT o Pla d’actuació del
PROCICAT, a través del CECAT.
Analitzar i valorar la situació.
PLA DE PROTECCIÓ CIVIL DE VILADECANS
DOCUMENT BÀSIC
Revisió– Maig 2016
66
Avaluar i determinar els elements vulnerables, i posar-ho en coneixement del director del
pla especial o del PROCICAT o del Pla d’actuació del PROCICAT. Si és convenient,
haurà de propiciar l'activació dels diversos PAU que ho requereixin.
Decidir en tot moment, amb el Comitè d’Emergències, les actuacions més adients per fer
front a l’emergència, dins del seu marge de responsabilitat, i aplicar les mesures de
protecció a la població (avisos, acollida i suport), als béns i al medi ambient.
Assegurar l'execució de la part de les funcions compartides que el municipi podrà
assumir i vetllar per la correcta execució d'aquestes funcions.
Ordenar la incorporació dels mitjans i recursos municipals disponibles, als grups
d'actuació del pla de la Generalitat activat.
Decidir la intervenció de mitjans privats i sol·licitar els supramunicipals. Requerir les
entitats privades i particulars la col·laboració necessària per complir les obligacions
establertes. Decretar mobilitzacions i expropiació temporal.
Decretar mobilitzacions i expropiació temporal.
Assegurar el manteniment i l’operativitat del pla.
D’altres, en funció del risc.
Com hem vist, si s’activa els plans especials o el PROCICAT o algun Pla d’actuació del
PROCICAT, hi ha una subordinació del Pla municipal a aquests. Les decisions que es
prenguin des de la direcció d’aquests plans condiciona la funció directiva des del municipi.
PLA DE PROTECCIÓ CIVIL DE VILADECANS
DOCUMENT BÀSIC
Revisió– Maig 2016
67
b) Si s’activa el Pla sense que s’hagi produït l’activació d’un pla especial o del Pla
PROCICAT o d’un Pla d’actuació del PROCICAT, l’alcalde dirigirà els grups actuants:
Grup Local d’Intervenció, Grup Local Sanitari, Grup Local Logístic i d’Acollida, Grup
Local d’Ordre i Avisos a la Població i Grup Especial del Risc (si s’escau). En aquest cas,
les funcions que s’hauran d’executar són més àmplies.
Seran funcions del responsable municipal de l’emergència:
Declarar l'activació i la desactivació del Pla municipal de protecció civil i informar-ne al
CECAT.
Convocar el Comitè Municipal d’Emergències.
Constituir i exercir la direcció del CECOPAL.
Exercir la superior direcció i el comandament, la coordinació i la inspecció de tots els
serveis i recursos afectes al Pla de protecció civil municipal activat i de les actuacions
que es realitzin. Dirigir amb el Comitè d’Emergències els grups actuants: Grup Local
d’Intervenció, Grup Local Sanitari, Grup Local Logístic i d’Acollida, Grup Local d’Ordre i
Avisos a la Població i Grup Especial pel Risc (si s’escau).
Avaluar i establir els elements vulnerables. Si és convenient, haurà de propiciar
l'activació dels diversos PAU que ho requereixin.
Analitzar i valorar la situació i prendre totes les decisions per resoldre l’emergència que li
siguin pròpies, i decidir en tot moment, amb el Comitè d’Emergències, les actuacions
més adients per fer front a l’emergència i aplicar les mesures de protecció a la població
(avisos, acollida i suport), als béns i al medi ambient:
Decidir la intervenció de mitjans privats i sol·licitar els supramunicipals. Requerir a les
entitats privades i particulars la col·laboració necessària per complir les obligacions
establertes. Decretar mobilitzacions i expropiació temporal.
Assegurar el manteniment i l’operativitat del Pla.
Les funcions específiques per a cada risc concret.
PLA DE PROTECCIÓ CIVIL DE VILADECANS
DOCUMENT BÀSIC
Revisió– Maig 2016
68
4.3 CENTRES OPERATIUS DEL PLA MUNICIPAL
CENTRE DE RECEPCIÓ D’ALARMES (CRA)
Lloc POLICIA LOCAL
Adreça Ctra. del Prat, 34
Telèfon 93 659 40 24
Fax 93 637 30 93 – 93 635 18 42
Recursos Cartografia
Altres comunicacions Emissora Xarxa Rescat
Protocols, fitxes d’actuació,... Fitxa d’actuació núm. 1
Directori Telefònic
Funcions:
Notificar qualsevol alarma al 112 i al CECAT.
Rebre la notificació de l'alarma i trametre-la.
Valorar, segons el protocols establerts, la importància de l'alarma.
Posar en marxa el avisos preventius i els avisos d’activació del Pla de protecció civil
municipal.
Informar-se, en els primers moments, de la marxa de l'emergència.
PLA DE PROTECCIÓ CIVIL DE VILADECANS
DOCUMENT BÀSIC
Revisió– Maig 2016
69
CENTRE DE COORDINACIÓ OPERATIVA LOCAL (CECOPAL)
És el centre de coordinació municipal, que realitza les accions determinades pel director del
Pla. Des d'aquí es dirigeix i es coordinen les actuacions dels diversos serveis relacionats
amb el Pla.
Lloc POLICIA LOCAL
Adreça Ctra. del Prat, 34
Telèfon 93 659 40 24
Fax 93 637 30 93 – 93 635 18 42
Recursos Pla de Protecció Civil Municipal, Cartografia,...
Altres comunicacions Emissora Xarxa Rescat
Funcions:
Mantenir contacte directe i continu amb el CECAT.
Notificar als grups operatius i al CECAT l'activació i la desactivació del Pla de protecció
civil municipal i rebre d’aquest centre i transmetre segons els protocols la informació
relativa a activació, evolució i desactivació dels plans especials, del Pla PROCICAT i dels
Plans d’actuació del PROCICAT.
Facilitar, si s'escau, la informació a la població del municipi, amb els mitjans oportuns,
segons les circumstàncies del risc i l’evolució de la situació de l'emergència. En cas
d’activació d’un pla especial o del Pla PROCICAT o d’un Pla d’actuació del PROCICAT,
aquesta informació s’haurà de consensuar amb la direcció del pla.
Mobilitzar i assegurar la transmissió de la informació i les ordres als grups operatius
municipals decidides per la direcció del Pla, així com activar els mitjans i recursos
municipals necessaris.
Canalitzar l'ordre de l'autoritat de protecció civil municipal de prestació de serveis
personals i la requisa, la intervenció o l’ocupació temporal i transitòria dels béns
necessaris per afrontar les situacions d'emergència.
Donar suport als mitjans d'emergències, de seguretat i als serveis especialitzats aliens
que intervinguin en el municipi sota l'estructura del Pla activat.
PLA DE PROTECCIÓ CIVIL DE VILADECANS
DOCUMENT BÀSIC
Revisió– Maig 2016
70
CENTRE DE COMANDAMENT AVANÇAT (CCA)
La seva ubicació, la determina el cap del Grup d'Intervenció (es pot constituir més d'un CCA
d'acord amb les característiques de l'emergència).
Funcions:
Exercir la coordinació in situ dels treballs dels diferents grups d'actuació en un dels
escenaris perfer front a l'emergència.
Estar en coordinació amb els diferents centres de control i coordinació de les brigades
(CCC, amb el CECOPAL, amb el centres d'emergències dels plans d'autoprotecció i amb
el CECAT).
CENTRE DE COORDINACIÓ OPERATIVA DE CATALUNYA (CECAT)
És el centre d’emergències de Catalunya, lloc on es reuneix el Comitè d’Emergències dels
plans especials i del Procicat.
Adreça
Telèfon
Fax
Correu
Funcions:
Les seves funcions, les regulen el Decret 246/1992, de 26 d’octubre, i a la Llei 4/1997, de
protecció civil.
PLA DE PROTECCIÓ CIVIL DE VILADECANS
DOCUMENT BÀSIC
Revisió– Maig 2016
71
PLA DE RECUPERACIÓ
PLA DE PROTECCIÓ CIVIL DE VILADECANS
DOCUMENT BÀSIC
Revisió– Maig 2016
72
5.1 PROCEDIMENT PER A LA IDENTIFICACIÓ I L’AVALUACIÓ
DELS DANYS PRODUÏTS
L’Ajuntament ha de tenir un tècnic (o més) per realitzar el treball de recollir les dades dels
danys produïts.
Com a fonts d’informació, es consideren els següents:
Tècnics municipals
Brigada d’obres
Agents de la Policia Local, els Mossos d’Esquadra, els Agents Rurals,...
Bombers
Servei d’enllumenat, de clavegueram… del municipi
Companyies de l’aigua, del gas, d’electricitat i de telèfons
Serveis de transports: ferrocarrils, transport urbà, empreses d’autocars, empreses de
transports…
Carreteres
Indústries, comerços… del municipi
Particulars
Serveis sanitaris
ADF (en incendis forestals)
Guardes fluvials (en inundacions)
Altres que el municipi consideri oportú
PLA DE PROTECCIÓ CIVIL DE VILADECANS
DOCUMENT BÀSIC
Revisió– Maig 2016
73
Les tasques a realitzar són les següents:
1. Recopilació de les dades dels danys que s’han produït:
- Localització dels danys: cal indicar el lloc concret (fins i tot amb cartografia)
- Descripció de:
Els elements afectats (cal indicar el tipus d’element i una descripció)
El tipus dels danys que s’han produït
Causes que han produït els danys
2. Valoració econòmica dels danys (despeses que s’han generat durant l’emergència i
cost per recuperar la normalitat).
PLA DE PROTECCIÓ CIVIL DE VILADECANS
DOCUMENT BÀSIC
Revisió– Maig 2016
74
5.2 MESURES DE RECUPERACIÓ
Definició de les mesures d’adopció immediata per a:
Notificació a les companyies de gas, d’electricitat, de telèfons, de llum, carreteres,
mitjans de transport de les avaries, talls de subministrament, dels danys que s’han
produït.
Acollida de la població.
Proveïment de recursos a la població.
Desenrunament i neteja.
Recerca de mitjans i recursos.
Control d’aqüífers.
Definició de les mesures d’adopció a mitjà i a llarg termini:
Proposta de reconstrucció o reparació dels danys:
Descripció de les obres, reparacions a realitzar per recuperar o reparar els danys (la
proposta es pot realitzar per evitar la repetició dels danys).
Valoració econòmica (cost per recuperar la normalitat).
PLA DE PROTECCIÓ CIVIL DE VILADECANS
DOCUMENT BÀSIC
Revisió– Maig 2016
75
5.3 PROCEDIMENT PER A LA SOL·LICITUD DE MESURES A
D’ALTRES ADMINISTRACIONS
Cal saber si la zona s’ha declarat o no zona d’actuació especial (o catastròfica). En aquest
cas les ajudes vindran de l’Estat, el qual aprova un Reial decret llei (primer l’aprova el
Consell de Ministres i posteriorment el validen les Corts), per establir de forma concreta i per
a cada catàstrofe totes les mesures, actuacions i procediments a seguir. S’hi estableixen,
també, les previsions de finançament mitjançant el crèdit extraordinari.
Al marge de les subvencions que dóna l’Estat, pot haver-hi ajudes de les comunitats
autònomes, la Unió Europea, les diputacions... En aquest cas, cal tenir en compte que
aquestes ajudes són incompatibles amb les que pugui donar l’Estat.
Cal destacar que queden excloses les ajudes de les diferents administracions als danys
produïts en béns assegurats, ja que existeix el Consorci de Compensació d’Assegurances,
entitat autònoma de caràcter públic que actua com a reasseguradora de les companyies
privades en cas que es produeixin catàstrofes.