Document de Síntesi ESTUDI TÈCNIC JUSTIFICATIU DE L...

18
Octubre 2003 Document de Síntesi ESTUDI TÈCNIC JUSTIFICATIU DE L’ORDENACIÓ DELS USOS RECREATIUS A L'EMBASSAMENT DE LA BAELLS

Transcript of Document de Síntesi ESTUDI TÈCNIC JUSTIFICATIU DE L...

Page 1: Document de Síntesi ESTUDI TÈCNIC JUSTIFICATIU DE L ...aca-web.gencat.cat/aca/documents/ca/planificacio/... · Document de Síntesi la Baells 6.2. Adequació i restauració del

Document

ESTUDI TÈCNIC L’ORDENACIÓ DELS

A L'EMBASSAME

de Síntesi JUSTIFICATIU DE USOS RECREATIUS

NT DE LA BAELLS

Octubre 2003

Page 2: Document de Síntesi ESTUDI TÈCNIC JUSTIFICATIU DE L ...aca-web.gencat.cat/aca/documents/ca/planificacio/... · Document de Síntesi la Baells 6.2. Adequació i restauració del

Document de Síntesi la Baells

ÍNDEX

1. Introducció 3

2. Objectius 3

3. Situació actual 3

Característiques de l’embassament i de la zona d’estudi 3

Ús actual de l’embassament 4

4. Aptituds de les activitats per zones de l’embassament 4

Sector 1 5

Sector 2 5

Sector 3 6

Sector 4 6

Sector 5 7

Sector 6 7

Sector 7 8

5. Actuacions proposades 8

5.1. Modificació de la Resolució de 19 de gener de 1995 9

Classificació de l’embassament 9

Navegació a rem o vela 9

Navegació a motor 9

Bany 10

De restricció a tots els usos 10

5.2. Actuacions en zona de policia 11

5.3. Pastures 11

6. Recomanacions 12 6.1. Altres àmbits d’actuació 12

Zones de protecció especial 12

Pesca 12

Lleure passiu 12

Acampada 12

Senderisme, cicloturisme i rutes d’interès natural o cultural 12

Page 3: Document de Síntesi ESTUDI TÈCNIC JUSTIFICATIU DE L ...aca-web.gencat.cat/aca/documents/ca/planificacio/... · Document de Síntesi la Baells 6.2. Adequació i restauració del

Document de Síntesi la Baells

6.2. Adequació i restauració del medi natural 13

Protecció de marges 13

Reforestació i neteja de vessants 13

6.3. Promoció recreativa 13

Agençament d’àrees recreatives 13

Millores en camins i corriols. Accés al monestir de Sant Salvador

de la Vedella 13

Adequació de zones de bany 13

Senyalització 13

Abalisament 13

Parc fenològic i arborètum d’espècies autòctones 14

Centre d’interpretació 14

Guia de l’embassament 14

Activitats de promoció d’iniciativa privada 14

7. Plànols 14

Page 4: Document de Síntesi ESTUDI TÈCNIC JUSTIFICATIU DE L ...aca-web.gencat.cat/aca/documents/ca/planificacio/... · Document de Síntesi la Baells 6.2. Adequació i restauració del

Document de Síntesi la Baells

ESTUDI TÈCNIC JUSTIFICATIU DE L’ORDENACIÓ DELS USOS RECREATIUS A L’EMBASSAMENT DE LA BAELLS 1. Introducció La utilització dels embassaments per a usos recreatius pot produir afeccions en la qualitat i els usos de les aigües així com en els hàbitats aquàtics. Per això, l’antiga Junta d’Aigües de Catalunya va classificar els embassaments sota la seva jurisdicció en funció de llurs aptituds recreatives, tal i com recull el DOGC núm. 2012 de 15 de febrer de 1995. Tanmateix, les circumstàncies particulars d’alguns embassaments, fan necessari l’estudi de les activitats que s’hi duen a terme, les zones i la intensitat, per tal de determinar la necessitat d’incorporar restriccions a aquestes activitats de cara a salvaguardar la qualitat ambiental i garantir la compatibilitat amb d’altres usos. Aquest document és la síntesi de l’estudi tècnic realitzat per l’Agència Catalana de l’Aigua amb la finalitat de justificar l’ordenació dels usos recreatius a l’embassament de la Baells (el Berguedà) d’acord amb el que s’estableix al punt núm. 5 del present document. 2. Objectius Els objectius a assolir amb aquest estudi són: - Caracterització fisiogràfica de l’embassament de la Baells i de les activitats recreatives que s’hi

desenvolupen. Estudi de l’oferta recreativa. - Definició de la problemàtica associada a la demanda d’activitats recreatives i les afeccions

existents. - Zonificació de l’embassament segons l’aptitud per a les activitats que s’hi desenvolupen. - Elaboració de les Directrius generals i de la Normativa específica per a la regulació de la

navegació i de les altres activitats recreatives. 3. Situació actual Característiques de l’embassament i de la zona d’estudi L’embassament de la Baells és situat a la comarca del Berguedà, a la conca del riu Llobregat, i la seva superfície es reparteix entre els termes municipals de Vilada i Cercs. El seu ús principal és la regulació del riu Llobregat, el proveïment d’aigua a la conca aigües avall, i la producció d’energia elèctrica. La capacitat útil de l’embassament és de 115 hm3, amb una superfície d’embassament de 365 ha. El clima és de tipus submediterrani humit, amb una precipitació mitjana d’uns 1.073 mm, i una temperatura mitjana de 12.1º C, amb una gran amplitud tèrmica entre hivern i estiu, de fins a 26ºC. Les precipitacions màximes es produeixen als mesos de maig, juny, agost i setembre, mentre que només juliol i agost tenen temperatures mitjanes superiors als 20ºC, per la qual cosa el període òptim per a la realització d’activitats a l’aire lliure es redueix al mes de juliol. Les aportacions principals a l’embassament són el Llobregat pel nord i el Mergançol per llevant. El règim de l’embassament és nivo-pluvial, amb les màximes aportacions els mesos de maig i juny, assolint-se el màxim nivell d’embassament a finals de juny. Els mínims són a finals de setembre i a principis d’abril. La conca d’aportació de l’embassament, de 535 km2 de superfície, és envoltada per la serra del Cadí i la serra del Moixeró, al nord, amb altituds de 2.547 m al pic de Comabona, i 2.531 m a la Tossa d’Alp, la serra del Catllaràs, a llevant, i la serra d’Ensija i els Rasos de Peguera, a ponent.

3

Page 5: Document de Síntesi ESTUDI TÈCNIC JUSTIFICATIU DE L ...aca-web.gencat.cat/aca/documents/ca/planificacio/... · Document de Síntesi la Baells 6.2. Adequació i restauració del

Document de Síntesi la Baells

Les terres que envolten l’embassament són forestals majoritàriament, amb pinedes de pi roig i boscs mixtos de pi roig i roure de fulla petita, amb una gran diversitat faunística (com a dada representativa, de les 480 espècies de vertebrats presents a Catalunya, 208 es troben a l’embassament i els seus entorns). Ús actual de l’embassament (vegeu plànol ‘Intensitat dels usos recreatius’) De les enquestes realitzades l’estiu del 2002 als usuaris de l’embassament, se’n poden treure les següents conclusions: - Procedència: gairebé una quarta part dels visitants procedeix de Barcelona, mentre que una

altra quarta part procedeix de la comarca del Berguedà. - Característiques usuaris: són grups petits, de dues o tres persones, d’entre 25 i 45 anys. - Freqüència de la visita: gairebé un 25% visiten l’embassament entre dos i tres cops al mes,

mentre que un percentatge de gairebé el 20% ho fa per primera vegada. - Època de la visita: els mesos d’afluència a l’embassament són els d’estiu, amb un màxim de

mitjans de juliol fins a finals d’agost. - Temps de permanència a l’embassament: un 23% s’hi està mig dia, el mateix percentatge un

cap de setmana, i poc més d’un 18% un dia o unes hores. - Valors destacats: la tranquil·litat, la bellesa del paisatge i el contacte amb el medi natural són

els valors principals dels usuaris. - Aspectes poc grats: l’aspecte negatiu principal és la presència d’escombraries, si bé hi ha un

alt percentatge d’usuaris que no troben cap aspecte negatiu. - Propostes de millora: la neteja i l’adequació de les zones recreatives i la millora dels accessos

i aparcaments són propostes destacades. - Un 93% recomanaria la visita, mentre que gairebé un 7% no ho faria per la manca

d’instal·lacions per a usos recreatius. - Activitats recreatives: les activitats més destacades són el descans, el passeig, el bany, el

menjar, la pesca i el lleure passiu. Pel que fa a les activitats nàutiques, a l’embassament hi pot haver un màxim d’unes 60 embarcacions, el 77% de rem o vela, que se situen al voltant del Club Nàutic i d’altres embarcadors. Els camps d’esquí nàutic se situen entre el Club Nàutic i la presa, i a la zona propera al viaducte. Hom pot concloure que l’embassament suporta una pressió recreativa baixa però exigent pel que fa a la qualitat de l’entorn i la necessitat d’infraestructures recreatives. Tenint en compte que l’aspecte més destacat pels usuaris és la qualitat de l’entorn, caldria que les actuacions amb incidència directa o indirecta sobre l’embassament passessin per una valoració prèvia de l’Agència Catalana de l’Aigua. 4. Aptituds de les activitats per zones de l’embassament (vegeu plànol ‘Mapa de zonificació’) Cal compatibilitzar les finalitats prioritàries de l’embassament amb la qualitat dels recursos i l’entorn, i amb les activitats que s’hi puguin desenvolupar.

4

Page 6: Document de Síntesi ESTUDI TÈCNIC JUSTIFICATIU DE L ...aca-web.gencat.cat/aca/documents/ca/planificacio/... · Document de Síntesi la Baells 6.2. Adequació i restauració del

Document de Síntesi la Baells

Les aptituds es defineixen en preferents (del tot necessàries per al desenvolupament d’usos), idònies (total compatibilitat amb la finalitat de l’embassament), admissibles (no interfereixen amb les funcions de l’embassament) i no adequades (poca compatibilitat, desaconsellades) d’acord amb cadascun dels sectors amb què es pot subdividir l’embassament. En base a aquestes aptituds per sectors, i en base a les competències que l’Agència, com a organisme de conca, té adscrites segons el Text Refós de la Llei d’Aigües, es proposa una regulació i adequació normativa (vegeu punt núm. 5: Actuacions proposades). Això no obsta perquè, des del principi de col·laboració interdepartamental, s’apuntin recomanacions que caldria fossin objecte de consideració per part dels diversos departaments de la Generalitat i de l’Administració Local implicats (vegeu punt núm.6: Recomanacions) Sector 1 Cua de l’embassament. Tram septentrional, des de la central tèrmica fins prop de Sant Jordi de Cercs al marge dret, i fins la casa d’en Vilar al marge esquerre. Té una accessibilitat bona a la part alta. Usos i actuacions: Preferents: Activitats d’educació ambiental i d’informació Actuacions als marges i a la cua de l’embassament Idònies: Adequació zones recreatives al marge esquerre Arrenjament accés i entorn del monestir de Sant Salvador de la Vedella Admissibles: Pesca Lleure passiu Navegació a rem o vela No adequades: Navegació a motor, llevat de la part més baixa

Circulació lliure de vehicles Urbanització d’alta densitat Infraestructura viària Acampada lliure Sector 2 La Mata. Al marge dret, limita amb el sector 1 i fins més avall de Cercs, amb la zona recreativa de la Mata. Accessibilitat mitjana amb alguna infraestructura recreativa. Usos i actuacions: Preferents: Neteja de deixalles Accessos, aparcaments i senyalització Adequació àrees recreatives Idònies: Promoció recreativa Lleure passiu Berenadors Pesca Bany Navegació a rem, vela o motor Albergs Instal·lacions nàutiques

5

Page 7: Document de Síntesi ESTUDI TÈCNIC JUSTIFICATIU DE L ...aca-web.gencat.cat/aca/documents/ca/planificacio/... · Document de Síntesi la Baells 6.2. Adequació i restauració del

Document de Síntesi la Baells

Admissibles: Circulació restringida de vehicles Urbanització de molt baixa intensitat No adequades: Acampada lliure Sector 3 Sector del marge dret. Des del 2 fins el viaducte. Accessibilitat mitjana. Nivell d’ús baix. Usos i actuacions: Preferents: Activitats d’educació ambiental i rutes ecològiques Idònies: Lleure passiu Pesca Admissibles: Navegació a rem, vela o motor a la zona litoral Urbanització en zona consolidada Casetes de pesca No adequades: Acampada lliure Bany Circulació lliure de vehicles Urbanització excessiva Infraestructura viària Instal·lacions nàutiques Sector 4 Sector de la presa, des del viaducte fins la presa i la desembocadura del Mergançol. Accessibilitat baixa. Nivell d’ús baix. Per qüestions de seguretat, en aquest sector l’aptitud ‘’no adequada’’ és substituïda per ‘’incompatible’’. Usos i actuacions: Preferents: Zona de seguretat Zona de protecció especial Activitats d’educació ambiental i rutes ecològiques Parc fenològic i arborètum d’espècies autòctones Centre d’interpretació a la galeria de la presa i instal·lacions annexes Idònies: Lleure passiu Pesca Neteja de flotants Admissibles: Navegació a motor embarcacions de servei Urbanització en zona consolidada Instal·lacions i embarcadors de servei Incompatibles: Acampada lliure Bany Circulació lliure de vehicles Urbanització excessiva Infraestructura viària

Navegació a rem, vela i motor (tret de la de serveis)

6

Page 8: Document de Síntesi ESTUDI TÈCNIC JUSTIFICATIU DE L ...aca-web.gencat.cat/aca/documents/ca/planificacio/... · Document de Síntesi la Baells 6.2. Adequació i restauració del

Document de Síntesi la Baells

Sector 5 Sector de la serra de Picancel, al marge esquerre del Mergançol. Accessibilitat molt baixa i nivell d’ús molt baix. Gran importància ecològica, inclòs dins el PEIN de la serra del Picancel. Usos i actuacions: Preferents: Zona de protecció especial Educació ambiental i informació Neteja de vessants i conservació Idònies: Gestió forestal Admissibles: Pesca Senderisme Lleure passiu Navegació a rem o a vela No adequades: Navegació a motor, llevat que es navegui a menys de 3 nusos Acampada Circulació lliure de vehicles Urbanització Infraestructura viària Esquí nàutic Sector 6 Sector del Club Nàutic, al marge dret del Mergançol. Accessibilitat alta i nivell d’ús alt: pesca, bany i navegació. Usos i actuacions: Preferents: Plafons informatius i senyalització

Accessos i aparcaments Adequació àrees recreatives consolidades Conservació en zones no concorregudes

Neteja de deixalles Actuacions als marges i la cua de l’embassament Agençament de camins Idònies: Lleure passiu Berenadors Pesca Bany Navegació a rem, vela o motor Instal·lacions nàutiques Albergs en zona urbana Senderisme Esquí nàutic Protecció zones de ribera Admissibles: Circulació restringida de vehicles Acampada en instal·lacions fixes Colònia residencial a Vitarella No adequades: Desenvolupament urbanístic Acampada lliure

7

Page 9: Document de Síntesi ESTUDI TÈCNIC JUSTIFICATIU DE L ...aca-web.gencat.cat/aca/documents/ca/planificacio/... · Document de Síntesi la Baells 6.2. Adequació i restauració del

Document de Síntesi la Baells

Sector 7 Sector de les Oliveres, al marge esquerre del Llobregat. Pràcticament inaccessible. Gran interès ecològic, dins de la zona d’influència del PEIN de la serra del Catllaràs Usos i actuacions: Preferents: Zona de protecció especial

Activitats d’educació ambiental Neteja i conservació terrenys forestals Idònies: Gestió forestal Protecció zones de ribera Admissibles: Pesca Lleure passiu Esquí nàutic Navegació a rem o a vela No adequades: Navegació a motor, llevat que es navegui a menys de 3 nusos Acampada Circulació lliure de vehicles

Urbanització Infraestructura viària

5. Actuacions proposades: regulació i adequació normativa (vegeu plànol ‘Usos recreatius

proposats i recomanacions’) Si bé en el punt anterior es determinen les aptituds de les activitats per zones de l’embassament, cal subratllar que l’Agència no es planteja, en l’àmbit de les seves competències, la promoció de l’ús recreatiu, lúdic o de lleure dels embassaments. Això és així perquè la funció bàsica i essencial de l’embassament no és altra que la de regulació/proveïment d’aigua. Tanmateix, una potencial demanda d’usos recreatius cal encabir-la en aquesta funció essencial tal i com es descriu en la introducció. És per això que, tot i que no és possible que l’Agència Catalana de l’Aigua cedeixi les seves competències de gestió sobre el domini públic hidràulic, sí que es poden establir convenis mitjançant els quals s’estableixin mecanismes de col·laboració amb els Ens Locals per a l’exercici de les competències respectives. Si es té en compte que la legislació de règim local atorga als Ajuntaments, entre d’altres, competències en matèria de protecció del medi, ordenació del lleure i turisme, protecció de la salubritat pública i tractament d’aigües residuals, es podria preveure la possibilitat que un Consorci de Municipis Riberencs de l’Embassament de la Baells (o figura similar), constituït pels Ajuntaments de Cercs i Vilada i amb el suport del Consell Comarcal, assumís les tasques de vigilància del medi hídric i de desenvolupament de les activitats de lleure i dels usos recreatius que es practiquin a l’embassament. La col·laboració entre ambdues administracions, Consorci i Agència, hauria d’emmarcar-se mitjançant l’oportú instrument convencional en el qual s’hi establirien els mecanismes concrets per tal que el Consorci pugui, en exercici de les seves competències, col·laborar en la funció de policia dels usos recreatius i de les activitats de lleure que es duen a terme en el domini públic hidràulic que, per Llei, correspon a l’Agència. És només amb aquesta premissa i en aquest context que l’Agència Catalana de l’Aigua proposa la modificació de la Resolució de 19 de gener de 1995. Amb independència d’aquest fet, es planteja la necessitat d’ampliar la zona de policia i condicionar les pastures.

8

Page 10: Document de Síntesi ESTUDI TÈCNIC JUSTIFICATIU DE L ...aca-web.gencat.cat/aca/documents/ca/planificacio/... · Document de Síntesi la Baells 6.2. Adequació i restauració del

Document de Síntesi la Baells

5.1. Modificació de la Resolució de 19 de gener de 1995 (DOGC núm. 2012 de 15 de febrer de 1995)

La Resolució de 19 de gener de 1995, sobre la classificació dels embassaments compresos en les conques internes de Catalunya pel que fa a les possibilitats que presenten per a la navegació i el bany, restaria modificada en els termes següents: Classificació de l’embassament proposada Classificació segons Resolució 19/1995

- Bany B D - Navegació a rem B D - Navegació a vela B D - Navegació a motor B B

Cota mínima navegació a motor 615,5 m

Essent B embassament amb restriccions D embassament sense cap restricció Navegació a rem o vela La navegació a rem inclou totes les modalitats esportives de rem i piragüisme definides per les respectives federacions. - No s’autoritzarà a menys de 500 m de la presa (zona de seguretat). - Les embarcacions no motoritzades podran ancorar temporalment en qualsevol punt dels

marges de l’embassament tret de la zona de seguretat, i les zones senyalitzades exclusives per al bany.

- Hi haurà 4 passadissos d’accés a l’embassament per a l’entrada i la sortida d’embarcacions

d’uns 20 m d’amplada, pròxims als embarcadors i rampes d’accés. - Les embarcacions hauran d’entrar i sortir per aquests passadissos perpendicularment a la línia

de la riba, i a una velocitat no superior als 3 nusos. - Queden exclosos de l’obligatorietat d’entrar i sortir per aquests quatre passadissos d’accés el

que s’anomenen artefactes flotants (Circular 7/95 de la Dirección General de la Marina Mercante, exceptuant les modalitats de navegació de piragua, kaiac i canoa) els quals podran entrar i sortir per qualsevol punt d’accés apte de la riba.

- No es permetrà l’amarratge fora de les zones i instal·lacions fixes indicades per a això. - No es permetrà restar aturat ni ancorar en els passadissos d’accés. Navegació a motor - Es proposa canviar la limitació actual a la navegació a motor segons la cota de l’embassament

per passar de 615,5 m a 614 m. Amb aquesta nova cota, serien navegables un 80% de dies de l’estiu de la sèrie de 25 anys. Si hom pren la sèrie dels darrers 12 anys, aquest percentatge s’incrementa fins al 87.5%.

- No s’autoritzarà a menys de 500 m de la presa (llevat embarcacions de servei) - La Zona preferent per a la navegació a motor és a 50 m dels marges i zones restringides a la

navegació.

9

Page 11: Document de Síntesi ESTUDI TÈCNIC JUSTIFICATIU DE L ...aca-web.gencat.cat/aca/documents/ca/planificacio/... · Document de Síntesi la Baells 6.2. Adequació i restauració del

Document de Síntesi la Baells

- En les zones de protecció especial, del monestir de Sant Salvador de la Vedella, i a menys de 50 m de la riba, s’autoritza la navegació sempre que la velocitat no sigui superior a 3 nusos.

- La potència màxima de les embarcacions serà de 150 CV i la velocitat màxima permesa serà

de 16 nusos (30 km/h), atorgant preferència a les embarcacions amb motors de quatre temps. L’excepció de la potència màxima només s’efectuarà per a embarcacions d’esquí nàutic.

- Si el número d’embarcacions s’incrementés molt, es fixaria la potència màxima simultània. - No es permetrà l’amarratge fora de les zones i instal·lacions fixes indicades per a això. - Les embarcacions hauran d’entrar i sortir de l’embassament pels quatre punts obligatoris

d’accés a la línia de la riba, i a una velocitat no superior als 3 nusos. - Les embarcacions podran ancorar temporalment en qualsevol punt dels marges de

l’embassament tret de la zona de seguretat, zones de protecció especial, zona del monestir de Sant Salvador i zones senyalitzades exclusives per al bany.

- S’ha definit una zona de 3 ha al centre de l’embassament per a la pràctica de l’esquí nàutic.

Només s’hi autoritzarà la navegació simultània a dues embarcacions conduïdes per persones qualificades i vinculades a clubs, societats esportives o a la federació corresponent. Per les característiques pròpies d’aquesta modalitat, la potència màxima de les embarcacions serà fins a 300 CV i una velocitat màxima de 58 Km/h dins de la zona de 3 ha. Tret d’aquesta zona de 3 ha, la velocitat màxima serà de 16 nusos.

- No s’autoritzarà la navegació recreativa de motos aquàtiques. Només en casos de seguretat,

rescat o serveis podrà autoritzar-se. Bany - Compatible en tots els sectors de l’embassament tret dels senyalitzats com són la zona de

seguretat, les de protecció especial i al voltant del monestir. Tampoc podrà realitzar-se en les zones d’amarratge ni en els 4 passadissos d’accés per a les embarcacions.

- Es considerarà Zona apta per al bany la situada entre la riba i els 50 m aigües endins, llevat de

les zones no aptes indicades més amunt, els embarcadors i els corredors d’accés d’embarcacions.

- Es podran determinar zones exclusives per al bany les quals s’hauran de senyalitzar amb

balises (sectors 2 i 6 ). - Per a la travessa nedant de l’embassament caldrà reservar les dates per tal d’advertir els

navegants. De restricció a tots els usos - Restarà prohibida qualsevol activitat aquàtica quan es realitzin desembassaments pel

sobreeixidor de la presa. Caldrà senyalitzar amb balises la zona de seguretat, els 4 passadissos d’accés de les embarcacions i les zones exclusives per al bany. S’hauran d’instal·lar rètols informatius a les zones d’accés i als aparcaments. Aquesta modificació serà vigent des de l’endemà de la seva publicació al DOGC; transcorreguts dos anys, l’Agència Catalana de l’Aigua avaluarà, prèvia audiència als usuaris, la funcionalitat i compatibilitat de la regulació aprovada.

10

Page 12: Document de Síntesi ESTUDI TÈCNIC JUSTIFICATIU DE L ...aca-web.gencat.cat/aca/documents/ca/planificacio/... · Document de Síntesi la Baells 6.2. Adequació i restauració del

Document de Síntesi la Baells

5.2. Ampliació de la zona de policia La Llei d'Aigües i el Reglament de Domini Públic Hidràulic defineixen l'àrea de policia en els 100 metres d'amplada mesurats des de la línia de màxim embassament i faculten l'Organisme de Conca a estendre aquesta àrea en els casos en què pugui veure’s afectada la integritat dels recursos. En aquest cas, a causa de la importància del recurs i la necessària preservació de la seva qualitat, es proposa que l'execució de qualsevol obra o actuació que es localitzi a menys de 200 metres de la línia de màxim embassament i afecti de forma directa o bé indirecta l'embassament, compti amb l'aprovació prèvia de l’Agència Catalana de l’Aigua. Aquesta autorització serà independent de qualsevol altra que hagi de ser atorgada pels diferents òrgans de les administracions públiques. (Art. 6 de la Llei d'Aigües i Art. 9 del RDPH). Amb aquest objectiu, caldria iniciar la modificació de la zona de servitud i de la zona de policia de conformitat amb els procediments que s’estableixen en els articles 8 i 9.2 del RDPH. 5.3. Pastures No amb molta freqüència però sí amb certa periodicitat, són sol·licitats permisos per a pastures a l’embassament de la Baells. Aquest estudi tècnic és un marc idoni per condicionar i objectivar aquesta activitat. D’acord amb l’article 73 del RDPH, les autoritzacions per a la utilització de pastures en el domini públic hidràulic seguiran els tràmits que s’assenyalen en els articles 52 i 53 del Reglament esmentat, amb les especialitats següents: - La informació pública es practicarà només amb inserció d’anuncis en els ajuntaments on

estigui l’aprofitament. - Aquestes autoritzacions s’otorguen per un termini màxim de dos anys. - Les autoritzacions per a pastures, llevat que l’Administració ho consideri necessari per a una

explotació millor, no s’atorguen amb caràcter d’exclusivitat. Com s’indica també en l’article 70.2 del RDPH, ‘‘en l’atorgament de concessions o autoritzacions per a aprofitaments d’àrids, pastures i vegetació arbòria o arbustiva, es considerarà la possible incidència ecològica desfavorable, i s’han d’exigir les garanties adequades per a la restitució del medi (article 69 de la LA) “. Per tant, com a precaucions addicionals, i per evitar que els productes per a l’adob i els compostos procedents dels fems del ramat puguin ser transportats a l’embassament, i per tal que l’explotació de les pastures tingui un caràcter sostenible, s’ha d’adjuntar amb la sol·licitud un informe on es recullin les característiques de l’explotació de les parcel·les afectades, bé siguin com a pastura o per a farratge. En particular, s’ha d’indicar: - Espècies i número de caps - Càrregues màximes per hectàrea - Rotació de parcel·les - Pràctiques de conreu i maneig de l’adob i dels fems

11

Page 13: Document de Síntesi ESTUDI TÈCNIC JUSTIFICATIU DE L ...aca-web.gencat.cat/aca/documents/ca/planificacio/... · Document de Síntesi la Baells 6.2. Adequació i restauració del

Document de Síntesi la Baells

6. Recomanacions (vegeu plànol ‘Usos recreatius proposats i recomanacions’) Les actuacions proposades ho són en base a les competències de l’Agència Catalana de l’Aigua com a organisme de conca i d’acord amb la legislació bàsica en matèria d’aigües. A partir d’ara, en aquest capítol, es detallen tot un seguit de recomanacions pel que fa a actuacions i procediments d’autorització que són competència de les diferents Direccions generals dels diversos Departaments de la Generalitat i de l’Administració local, o bé necessiten de la seva col·laboració. L’objectiu d’aquestes recomanacions tenen com a finalitat: - Millorar l’entorn natural mitjançant la restauració de les zones degradades, conservació dels

ecosistemes, etc. - Potenciar l’ús públic de l’embassament. - Promoure la dinamització socioeconòmica de la comarca, afavorint la generació d’inversions. 6.1. Altres àmbits d’actuació Es recomana que els respectius òrgans de decisió dels diversos departaments de la Generalitat i de l’Administració local adoptin les mesures següents en els diversos àmbits d’actuació que s’assenyalen: Zones de protecció especial - Sotmetre a consideració les zones delimitades al plànol ‘Usos recreatius proposats i

recomanacions’ com a àrees on resti prohibit qualsevol ús (llevat de la gestió forestal, pesca i lleure passiu), atesa la seva singularitat ecològica.

Pesca - Malgrat ser zona de pesca controlada (ZPC) es recomana la prohibició a les zones exclusives

de bany, zones d’amarratge i passadissos d’accés d’embarcacions, per una i simple qüestió de sentit comú.

- S’informarà l’Agència Catalana de l’Aigua i el Consorci de Municipis Riberencs de

l’Embassament de la Baells dels campionats de pesca. Lleure passiu - Restarà prohibit fer foc fora de les zones senyalitzades i adequades. - La circulació de vehicles quedarà restringida a les vies d’accés i als camins, i restarà prohibit

penetrar a les àrees recreatives i recórrer els marges de l’embassament. - S’habilitaran aparcaments als camins d’accés, amb tanques rústiques de fusta. - S’habilitaran zones amb taules i bancs de fusta. - Les deixalles s’hauran de recollir en contenidors. Acampada - Només es podrà acampar de forma organitzada on hi hagi instal·lacions fixes. Senderisme, cicloturisme i rutes d’interès natural o cultural - S’hauran de realitzar pels camins i xarxa viària existent.

12

Page 14: Document de Síntesi ESTUDI TÈCNIC JUSTIFICATIU DE L ...aca-web.gencat.cat/aca/documents/ca/planificacio/... · Document de Síntesi la Baells 6.2. Adequació i restauració del

Document de Síntesi la Baells

6.2 Adequació i restauració del medi natural Protecció de marges A banda de l’impacte negatiu sobre el paisatge, el deteriorament dels marges aporta sediments al vas de l’embassament que poden crear problemes. Es proposa un programa de protecció de marges amb la plantació d’espècies autòctones. Reforestació i neteja de vessants Es tracta de fixar el sòl per tal de retenir aigua i sediments, sobretot en els barrancs dels marges drets de l’embassament, així com retirar els troncs que no es van recollir quan es van talar abans d’omplir l’embassament. 6.3 Promoció recreativa Agençament d’àrees recreatives Concentrar els usos recreatius dispersos i potenciar-los. Les àrees recreatives estan situades als marges drets del Llobregat i del Mergançol. Les actuacions incloses són: - Millora d’accessos i senyalització. - Creació i adequació d’estacionaments. - Creació d’àrees de pícnic. - Col·locació de contenidors, sanitaris i fonts d’aigua potable. Millores en camins i corriols. Accés al monestir de Sant Salvador de la Vedella Arranjar i senyalitzar els camins que envolten l’embassament, permetent l’entrada de vehicles només a les zones recreatives. Per accedir al monestir de Sant Salvador de la Vedella, caldria instal·lar-hi una passera que hi facilités l’accés tot l’any. Adequació de zones de bany Adequar les àrees de bany prop de les àrees recreatives i millora dels accessos. Senyalització - Plafons informatius de les característiques de l’embassament i l’ordenació d’usos. - Senyals d’usos permesos i accessos a cada zona. - Rutes i senders al voltant de l’embassament. - Prohibició i restricció d’usos i accessos. Abalisament Caldrà senyalitzar amb boies la zona de seguretat, les zones de bany i els corredors d’accés per a les embarcacions.

13

Page 15: Document de Síntesi ESTUDI TÈCNIC JUSTIFICATIU DE L ...aca-web.gencat.cat/aca/documents/ca/planificacio/... · Document de Síntesi la Baells 6.2. Adequació i restauració del

Document de Síntesi la Baells

Parc fenològic i arborètum d’espècies autòctones Recollir en una superfície relativament reduïda una representació de les espècies existents a l’entorn de l’embassament. Centre d’interpretació Ha de constar d’una sèrie de sales temàtiques on s’exposin les característiques dels ecosistemes i les espècies relacionades amb l’embassament. S’hauria de combinar amb l’exposició que hi ha a la galeria de la presa. Guia de l’embassament Caldria elaborar una guia de l’embassament on s’informi de les possibilitats recreatives i dels serveis i regulació de l’embassament. Activitats de promoció recreativa d’iniciativa privada Es recullen les iniciatives que estan en projecte o que se n’ha fet algun estudi previ: - Zona de serveis i mirador en el paratge de la finca Miralles, a la carretera de Vilada, abans del

viaducte. - Colònia residencial a Vitarella, per a escolars i gent gran, amb instal·lacions esportives i

serveis, i accés des de la carretera de Vilada. - Instal·lació de casetes flotants per a pescadors, a uns 20 m de la riba, en les cales de

l’embassament. - Realització d’excursions amb barca per l’embassament. 7. Plànols - Intensitat dels usos recreatius actuals - Mapa de zonificació - Usos recreatius proposats i recomanacions

14

Page 16: Document de Síntesi ESTUDI TÈCNIC JUSTIFICATIU DE L ...aca-web.gencat.cat/aca/documents/ca/planificacio/... · Document de Síntesi la Baells 6.2. Adequació i restauració del
Page 17: Document de Síntesi ESTUDI TÈCNIC JUSTIFICATIU DE L ...aca-web.gencat.cat/aca/documents/ca/planificacio/... · Document de Síntesi la Baells 6.2. Adequació i restauració del
Page 18: Document de Síntesi ESTUDI TÈCNIC JUSTIFICATIU DE L ...aca-web.gencat.cat/aca/documents/ca/planificacio/... · Document de Síntesi la Baells 6.2. Adequació i restauració del