Hola, amic i amiga!Et convidem a llegir i reflexionar el document marc sobre el lema d’enguany de la Pasqua de

les Avellanes que hem elaborat l’equip de Pasqua: Amb Crist, cap a les perifèries. El lema de la pasqua és una invitació i una proposta a fer teu el que celebrarem i compartirem del 2 al 5 d’abril a

Les Avellanes i per poder-te preparar personalment i amb el teu grup per aquesta experiència.

Les perifèries

Originàriament, el concepte de “perifèria” fa referencia a allò que rodeja un centre, com una zona determinada, un contorn o un perímetre. L’ús més freqüent d’aquest terme està vinculat a

la geografia. S’entén que la perifèria són els extrems o els marges d’una entitat geogràfica. El concepte “perifèria” inclou, en la seva definició, la idea de nucli, de centre, en funció del qual, existeix i es defineix, al seu voltant. En aquest sentit, es parla de perifèries urbanes, com els barris que envolten el centre de la ciutat i de perifèries internacionals que comprendrien aquells països que estan per davall dels estàndards fixats, i els habitants dels quals viuen col·lectivament en situacions extremes. En un altre sentit, també existeixen les perifèries humanes. Les persones que són excloses del sistema, que no encaixen en les pretensions de consum i de generació de riquesa de la societat. Relacionades amb les perifèries humanes també es poden identificar les perifèries existencials, les del dolor, les de la injustícia, les de la ignorància, les de l’egoisme, de la comoditat, perifèries que d’alguna manera totes les persones compartim.

Per què “Amb Crist, cap a les perifèries”?

Aquest any, el lema de la pasqua respon a una inquietud que hem compartit a l’equip de pasqua a partir de la crida del Papa Francesc a viure amb una actitud de sortida cap a les perifèries. En molts dels seus escrits i discursos, el Papa Francesc entén que l’església, els cristians, han sortir de si mateixos, han “d’obrir les

portes” i a anar a les “perifèries”, als entorns on viure és difícil, on hi ha patiment, sofriment i marginació. Un èxode cap als llocs on manca pau i consol. Només si es produeix aquest moviment, el cristianisme és congruent i coherent amb el seu missatge essencial, l’evangeli de Jesús. La pasqua de les Avellanes és una trobada de joves inquiets, cadascú des de la seva realitat i moment vital, que volen viure l’experiència de celebrar i compartir els dubtes i les certeses, les inquietuds i les vivències. La Pasqua se’ns ofereix com una oportunitat per descobrir o redescobrir l’opció de l’Evangeli tenint com a referència el camí que va fer Jesús amb totes les seves conseqüències. Celebrar i viure la pasqua és deixar-se sorprendre per tal d’acollir l’essència de l’evangeli que és bona notícia d’humanitat per a les persones. El lema “amb Crist, cap a les perifèries” ens suposa donar un pas per sortir del nostre petit entorn de comoditat, de la nostra zona de confort i accedir a l’àmbit del risc en la trobada amb les persones. Anar a les perifèries exigeix audàcia, valentia i sensibilitat. No es tracta d’anar-hi per convèncer ningú, ni tampoc per anul•lar l’altre; sinó per escoltar, aprendre i ser receptiu a la seves inquietuds. Es tracta, bàsicament, de viure en clau d’humanitat perquè tots plegats esdevinguem més humans.

1Equip de Pasqua 2014 - Germans Maristes - Evarist Arnús, 44 - 08014 BCNTel. 93 490 81 46 - Fax 93 490 40 67 - pasquavellanes@maristes.cat - www.maristes.org/pasqua/avellanes

Sortir cap a les perifèries implica viure amb una actitud de “portes obertes”. Viure en aquesta clau de “portes obertes” ens fa sortir dels nostres esquemes per deixar-nos sorprendre de la trobada amb l’altre.

Suposa viure l’experiència d’involucrar-se. Com tens les teves portes? El primer pas per involucrar-se és fer-se conscient en quina disposició estan les teves portes, mira al teu interior! Fes-te conscient de quina és la teva zona de confort, de quines són les teves perifèries interiors. Potser sents que vius amb les portes tancades, molt centrat en els teus problemes, en la teva vida ja prou complicada.., potser no saps molt bé que fer i obres i tanques les portes segons la situació o la persona amb qui et trobes. Res canviarà si no ets capaç de fer el viatge al teu propi cor.

Sortir cap a les perifèries vol dir involucrar-se

Per a ell, els darrers de la societat del seu temps, els que estaven a les perifèries, eren els primers. Amb la seva vida no només fa una proposta religiosa a les persones sinó que també hi va unit

l’aspecte social i personal de la seva realitat. Per a ell, aquesta proposta és un tot: el Regne de Déu, l’alliberament de les persones i la seva felicitat. Aquest Regne és el centre del seu missatge. Allò que és central per a Jesús no és Déu, sinó el Regne de Déu. Dit d’una altra manera, allò que és determinant per a Jesús no és que la gent sàpiga qui és o com és Déu, sinó on i com cada persona es pot relacionar amb ell. El Regne es realitza donant vida, dignitat i felicitat a totes les persones. Quan es viu en aquesta clau, aquest Regne de Déu, Déu mateix, ja és realitat.

Entre les moltes intuïcions i esperances que fan que les persones visquin amb les “portes obertes” i amb aquesta actitud d’involucrar-se et proposem que paris atenció en la proposta de

Jesús de Natzaret. L’estil de viure de Jesús, el valors que proposa amb les paraules i amb els fets, capaços de portar l’ésser humà al seu màxim desenvolupament no deixen de ser, a primera vista desconcertants. Es va involucrar per alliberar el seus contemporanis no solament de les estructures que en el seu temps generaven marginació com la llei i el Temple, centre de la vida d’Israel i en el que es concentraven els poders polítics, econòmics i religiosos, sinó que va atendre personalment a tots els que, al seu voltant, patien marginació, menyspreu i desamor.

Jesús de Natzaret i el Crist ressuscitat

Jesús i el seu projecte de Regne

El que celebrem a la Pasqua té l’origen en aquesta història de Jesús, una història fins a la mort en la creu, una història plena d’opcions per les perifèries, de denúncies socials i de paraules profètiques. No hi ha

accés al Crist ressuscitat si no és a través del Jesús històric i aquest accés a la transcendència del Crist només va ser possible en Jesús per la vida que va dur. Per això celebrem la vida en la resurrecció. Però no hi pot haver celebració de la fe si no ho vivim en la nostra història, afrontant la realitat d’avui, la nostra “petita realitat”, com Jesús la va afrontar en el seu temps. Reviure en la nostra història, amb la nostra personalitat, amb les nostres capacitats, amb les nostres limitacions i els nostres errors però intentant percebre els reptes del nostre temps, de les persones que ens envolten perquè tots plegats esdevinguem una mica més feliços.2

Uns dels gestos de Jesús que revivim en la celebració de Pasqua és el rentat de peus als seus amics. Jesús es posa de genolls davant dels altres per rentar-los els peus. Tot un símbol de la vida i de la proposta de Jesús: involucrar-se i “posar-se el davantal”

per viure la vida en clau de servei. A l’evangeli de Joan, després de fer aquest gest diu als seus amics: «Sereu feliços si feu això». Aquesta torna a ser l’essència de la proposta del Regne. És la proposta de les benaurances. La felicitat passa per donar-se i quan dones reps molt més del que has donat. Dit d’una altra manera, el Regne és la “revolució de la tendresa”, la tendresa que brolla de l’experiència del Bon Déu (l’Abbà del que parla Jesús) que té aquesta estima per cada ésser humà sigui quina sigui la seva realitat i condició i de l’experiència d’humanitat, allà on trobem a aquest Abbà. Siguem doncs revolucionaris. Jesús contínuament ho repetia amb unes altres paraules però amb la mateixa essència: “feu vosaltres el mateix, no tingueu por, sigueu revolucionaris de la tendresa”. Jesús ens fa proper Déu perquè com més humans siguem en el sentit més profund més a prop estem d’ell, més a prop el podem trobar, en l’altre, en la perifèria. El nostre cor batega amb un moviment de sístole i diàstole. Si no hi ha aquest doble moviment ja no batega, no pot viure. Igualment ha de ser el moviment del nostre cor en la nostra opció d’anar a les perifèries: la trobada amb l’altre i la trobada amb el Déu de Jesús.

Revolucionaris de la tendresa

Aquesta és l’actitud de vida que proposa Jesús i que revivim i celebrem a la Pasqua. Aquesta any amb una crida

especial a anar a les perifèries. Però atenció, anar a les perifèries no vol dir que nosaltres siguem el centre i els protagonismes, sinó que vol dir que anem al centre de la persona i al centre de qui ho necessita en condicions d’igualtat. Jesús va deixar clar que viure en aquesta clau d’anar a les perifèries no era per construir una religió poderosa o per convèncer a ningú a una determinada ideologia. Anar a les perifèries és posar-se al servei del projecte humanitzador de Déu, sembrant petites llavors d’Evangeli. Déu no actua imposant-se des de fora. Humanitza el món a través de la proposta d’una vida més digna, justa i fraterna. Quan des de la nostra realitat som capaços de vèncer el nostre egoisme, quan des de la senzillesa donem un cop de mà a algú, quan escoltem amb estima, quan fem un gest de solidaritat amb els altres, quan no pensem en nosaltres mateixos en primer lloc, quan som assertius amb els altres, quan som generosos, quan no tenim por de denunciar les injustícies del nostre voltant, quan som “revolucionaris de la tendresa”, quan sabem cuidar-nos i estimar-nos a nosaltres mateixos, quan fem qualsevol gest d’humanitat amb els que tenim més a prop, quan des de la creativitat ajudem a que els altres siguin més feliços,... L’Abbà de Jesús ja està actuant.

3

Viure amb les “portes obertes” porta una conseqüència ineludible: ajudes els altres a que obrin les seves. És viure en clau comunitària, de grup. És l’actitud de “Ubuntu”,

una expressió nguni de l’Àfrica austral que fa referència a la nostra comuna humanitat, al fet que tots estem interconnectats i que, a causa d’aquesta connexió, som responsables els uns dels altres. Ubuntu: jo sóc perquè nosaltres som. És a dir, ens humanitzem a través dels altres. I justament perquè cadascú és part inseparable del teixit de la humanitat, el que un fa o deixa de fer té conseqüències en la vida dels altres. Els valors comunitaris del compartir, la compassió i la tendresa, xoquen de front amb les actituds d’individualisme, de competència i d’acumulació que predominen en el nostre entorn. Afrontar els problemes del món en què vivim i fer-lo més habitable i humà resulta de vital importància que ho fem en grup, en comunitat. Tal i com diu el Papa Francesc: “prefereixo una Església (un grup, una comunitat) accidentada, ferida i tacada perquè surt al carrer, abans que una Església malalta pel tancament i la comoditat d’aferrar-se a les pròpies seguretats”. Tot un repte pels nostres grups i comunitats: fer que tots els que estan a les perifèries estiguin al centre. Hem d’anar amb Crist cap a les perifèries a buscar la gent i dir que hi ha festa i festa per a tots.

No et quedis esperant darrere la teva porta sense gosar sortir. Deixa’t interrogar per moltes persones que no s’han quedat “a casa” i ja han anat a les perifèries, que han viscut amb les “portes obertes” i han sortit a la intempèrie del món com va fer Jesús; Maria de Natzaret, Marcel·lí Champagnat i tants d’altres, coneguts i anònims. Com ells, surt, mira més enllà i deixa’t sorprendre, inquietar, emocionar, captivar o esglaiar per la vida, la teva i la dels altres.

Aquesta és la proposta de la Pasqua de les Avellanes d’enguany. Aquestes línies et poden ajudar i acompanyar en aquest temps de preparació sabent que la “Pasqua” són els teus descobriments i les teves vivències, que resten dins teu si has anat a fons en els processos que has viscut abans i durant els quatre dies a les

Avellanes. El teu grup, els teus animadors, els altres,... poden ajudar-te. Molts joves com tu estan en camí, cadascú des de la seva realitat, amb les seves creences i els seus dubtes. Siguis com siguis, estiguis com estiguis posa’t en camí, obre les teves portes, surt a les perifèries. Les perifèries casi sempre són mes extenses que els centres, i els que no sortim massa de la nostra realitat “central” difícilment les podem conèixer. Segur que veuràs el món, la teva pròpia realitat, de forma diferent. Recorda que Jesús sempre ens precedeix. Quan pensem d’anar lluny o d’anar a prop, en una extrema perifèria o en la nostra perifèria de cada dia, i potser tenim una mica de por, en realitat Ell ja hi és allà. Ell és present en el cor de la persona que t’espera, en tu mateix/a. La trobada amb l’altre ens configura, ens fa pensar, ens obliga a hostatjar la seva visió del món i a contemplar la postura amb la màxima dignitat. L’encontre, quan s’articula des del cor obre noves possibilitats i fa que l’altre estrany esdevingui un tu proper, un interlocutor vàlid, algú de qui puc aprendre. La trobada a les Avellanes et pot ajudar a viure aquesta clau, a fer experiència “d’ubuntu”.

Ubuntu

4

T’esperem a les Avellanes a la primavera, per gaudir i compartir aquesta experiència: amb Crist, cap a les perifèries. Una forta abraçada!L’equip de Pasqua 2015