�

DOCUMENTACIÓ DE L’OBRA

«L’exposició distava uns quants metres del Salon oficial. La gent hi anava com si anés a la cambra dels horrors de Madame Tussaud a Londres. El públic esperava riure, i de fet es divertia des del començament. A l’última sala, on s’exposava Le déjeuner sur l’herbe, de Manet, les parets tremolaven.»

Émile Zola

Títol: Le déjeuner sur l’herbe (‘El dinar campestre’).

Autor: Édouard Manet (1832 – 1883).

Cronologia: 1863.

Estil: impressionisme.

Tècnica: oli.

Suport: tela.

Dimensions: 208 cm 264 cm.

Localització actual: Musée d’Orsay, París.

LE DÉJEUNER SUR L’HERBE11

�

CONTEXT HISTÒRIC

Després de la revolució burgesa del �848 es proclamà la Segona República Francesa, que presidí Lluís Napoleó Bonaparte, nebot de Napoleó.

Pel novembre del �85�, Lluís Napoleó restaurà l’Imperi i adoptà el nom de Napoleó III.

La major part dels francesos van ratificar el nou règim en un plebiscit, per por de nous mo-viments revolucionaris. L’Església i la gran burgesia esdevingueren els principals pilars del règim imperial.

A partir de llavors s’inicià una etapa caracteritzada per:

– L’obsessió de Napoleó III per les obres públiques, que va comportar la creació de molts llocs de treball i el suport de la classe obrera al règim. Es construïren ferrocarrils i carrete-res, s’introduí el telègraf i la navegació a vapor, i es remodelà urbanísticament París sota la supervisió de Georges-Eugène Haussmann. Els estrets carrerons medievals es veieren substituïts per amples avingudes i bulevards, que es convertiren en els grans eixos de comunicació de la ciutat. Baudelaire, amic de Manet, animava els artistes a representar «l’heroisme de la vida moderna», d’acord amb l’esperit emprenedor del sobirà.

– El creixement de la indústria tèxtil i siderúrgica, que contribuí al creixement urbà.– El nacionalisme, basat en l’Estat i al servei de la conversió de França en una potència in-

ternacional i colonial, que portà el país a intervenir en guerres internacionals. Es tracta del mateix nacionalisme que donà suport a la unificació italiana davant la influència austríaca al país.

Tot un seguit d’errors, però, van fer augmentar l’oposició a l’emperador dins del país. I, per neutralitzar-la, Napoleó III pensà que una guerra victoriosa contra Prússia retornaria el prestigi a l’Imperi.

La derrota de França comportà l’enderrocament de Napoleó III i la proclamació de la Ter-cera República (�870), i provocà l’esclat de la Comuna de París (�87�).

ANÀLISI FORMAL

Elements plàstics

La paleta de Manet, malgrat que es va anar fent més clara amb el pas del temps, mai no va assolir els tons vibrants de l’impressionisme. La pinzellada és fluida.

Per a l’autor, l’important d’aquesta obra són els aspectes plàstics; el tema serveix d’excusa per al desenvolupament pictòric. Insisteix en la llum com a determinant del color.

Redueix els personatges i els motius de la natura a zones planes i simplificades de colors purs. No fa servir el clarobscur, sinó que es limita a establir variacions respecte a la llum absorbida o reflectida. Les ombres són, doncs, taques de color superposades. La gradació cromàtica, com també les línies dels contorns, desapareix.

LE DÉJEUNER SUR L’HERBE

�

Estableix una relació entre totes les taques de color, que s’influeixen mútuament, però no aplica la llei dels contrastos cromàtics, que faran servir els impressionistes.

En el conjunt del quadre predominen els colors verds, acompanyats de blaus, negres, blancs i ocres.

Manet fa un tractament del color i de la perspectiva allunyat dels models establerts.

Els temes, inspirats en la vida contemporània, són un reflex del món que l’envolta. Però la seva mirada és distant i analítica, deixa de banda aspectes sentimentals o moralitzants, i posa l’atenció en les possibilitats plàstiques i estètiques.

Composició

El primer que ens crida l’atenció és que les diferents parts del quadre no estan inter­relacionades.

En primer terme, Manet –un excel·lent pintor de natures mortes– posa una cistella bolcada sobre el vestit de la model, amb les restes del dinar. Aquesta representació constitueix, per si mateixa, una mena de quadre dins del quadre. El contrast entre els co-lors càlids de la fruita, el pa i la cistella i la fredor del to del vestit, ens porta a fixar-nos especialment en aquesta part.

La crítica no va entendre que Manet atorgués la mateixa importància als objectes que a les persones.

Els personatges centrals formen una composició triangular. La dona des-pullada mira l’espectador d’una ma-nera totalment desinhibida, mentre que el personatge situat al centre del grup fixa la mirada en un punt indefi-nit. L’home de la nostra dreta estén el braç perquè es troba en plena disser-tació. Tanmateix, les figures no expres-sen entre elles cap mena de relació.

La presència d’una segona dona, abillada només amb una combinació, contribueix a fer simètric el nombre de personatges; és un recurs que permet al pintor allargar el plans de l’obra i dirigir la mirada de l’espectador cap al fons lluminós, on s’obre una clariana per on entren els raigs de sol.

LE DÉJEUNER SUR L’HERBE

4

Estil

Manet no es pot considerar un pintor impressionista. Tanmateix, els impressionistes sempre el van veure com un mestre. Renoir afirmava: «Manet era per a nosaltres tan important com Cimabue o Giotto per als italians del Renaixement».

Aquest autor es caracteritza per:

– la importància que atorga a la llum;– la reticència a l’hora de sortir de l’estudi

per treballar à plein air;– la renúncia al clarobscur i al relleu;– una gamma cromàtica que no suprimeix el

blanc, el negre i el gris;– la permanent introducció de figures en el

paisatge;– el tractament de temes quotidians;– la influència dels gravats japonesos, que co-

mençaven a circular per París i que es carac-teritzaven pels colors plans i simples;

– la reinterpretació, amb un estil propi, de te-mes dels grans mestres, com Rafael o Ticià. Els experts consideren que la font d’ins-piració de l’obra que comentem és el famós Concert campestre de Ticià (inicialment atri-buït a Giorgione). Tot i això, la composició i la posició de les figures es troben més ins-pirades en un aiguafort realitzat per Marco Antonio Raimondi a partir d’un dibuix de Rafael. Manet despulla el tema del seu sig-nificat històric i mitològic i hi encaixa per-sonatges burgesos contemporanis (ni la crí-tica ni el públic no li ho van perdonar).

Manet també va rebre influències de Velázquez, Murillo i Goya, l’obra dels quals va conèixer en un viatge que féu per Espanya el �865. I, al seu torn, va influir en molts artistes posteriors, entre els quals destaca Picasso.

INTERPRETACIÓ

Contingut i significat

El �86�, Manet presentà en el Salon de París la que havia de convertir-se en la seva obra més polèmica: Le déjeuner sur l’herbe.

El quadre va ser rebutjat pel jurat, però, per ordre de Napoleó III, s’exposà en el Salon des Refusés, inaugurat el �5 de maig del mateix any.

LE DÉJEUNER SUR L’HERBE

Concert campestre, de Ticià (atribuït inicialment a Giorgione).

Detall del Judici de Paris, aiguafort de Marco Antonio Raimondi, a partir d’un dibuix de Rafael.

5

La moral hipòcrita de la societat del Segon Imperi no admetia un nu que no estigués «jus­tificat». Contemplava amb admiració la figura nua d’El naixement de Venus, d’A. Cabanel, perquè representava un tema mitològic, però no podia tolerar la nuesa en un tema que mostrava personatges contemporanis.

Segons alguns autors, en Le déjeuner sur l’herbe, Manet fa referència a una activitat quotidiana de l’època: la prostitució, que, en aquell moment, tenia com a escenari el Bois de Boulogne. Aquest fet era ben conegut a París, però no se’n parlava i, no cal dir-ho, era un tema indigne de ser representat en una obra d’art. Altres autors, però, relacionen l’escena amb els banys que tenien lloc al Sena, a prop de París, també habituals a l’època.

Els personatges principals són els següents:

– La dona despullada, en primer terme, és la model Victorine Meurend, amant del fotògraf Felix Nadar i model preferida de Manet.

– El jove del seu costat és Eugène Manet, germà del pintor.– L’home de la dreta és l’escultor holandès Ferdinand Leenhoff (futur cunyat de Manet).

Funció

Els col·leccionistes parisencs interessats a comprar un quadre inspeccionaven, amb espe-cial atenció, la part del darrere de l’obra. Si hi descobrien una R, perdien automàticament l’interès per adquirir-la. Aquesta marca significava que havia estat rebutjada en el Salon, i, per tant, no li atorgaven cap valor.

Per a qualsevol artista de l’època, doncs, exposar en el Salon es convertia en objectiu pri-mordial, perquè era l’única manera de fer-se un nom i aconseguir clients.

ALTRES OBRES DE L’AUTOR

– Olympia (�865).– El pifre (�866).– El balcó (�868-�869).

LE DÉJEUNER SUR L’HERBE

El naixement de Venus, d’Alexandre Cabanel (1863).