DOCUMENTANT REGINA Fonts d’arxiu per a la història de les...

DOCUMENTANT REGINAFonts d’arxiu per a la història de les dones

Materials didàctics de l’Arxiu Comarcal del Baix Llobregat○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○

Aquests materials són fruit de la reflexió i del diàleg amb un grupde dones. Clara Parramon ha estat en la gènesi i en diversosmoments del procés d’elaboració dels textos. Oliva Andrés, Cris-tina Borderías, Teresa Ferrer, Alba García, Esther Hachuel, AnnaMagrinyà, M. Luz Morales, Pilar Reverté i Pilar Vicente, s’han llegitíntegrament el text i ens han aportat comentaris i informacionsdiverses en moments concrets. Eulàlia Amat, Ester Pujol, CarmeSanmartí i Lluïsa Rodríguez, ens han proporcionat algunainformació, com també ho han fet els arxivers Xavier Gayán iJosep Maria Grau. La possible vàlua del text deu molt a aquestesaportacions. Les mancances i les errades només sónresponsabilitat de les autores que signen el treball.

Autores:Anna Argilés PalomoM. Luz Retuerta Jiménez

Correcció de textos:Maria Coscoll i Prat

Projecte gràfic:Miquel Grivé i Ayguadé

Impressió:A3 Copiseny, s.l.

EdicióConsell Comarcal del Baix Llobregat

Amb la col·laboració de:Ajuntament de Sant Feliu de LlobregatAjuntament de l’Hospitalet de Llobregat

Dipòsit legalB-20.896-2006

ÍndexÍndexÍndexÍndexÍndex

Dossier per al professorat

1. Introducció ............................................................................................................................... 12

2. Objectius didàctics .................................................................................................................. 14

3. Continguts ................................................................................................................................ 14

4. Pautes i suggeriments per a la utilització dels materials didàctics .................................... 15

5. Les dones, les fonts d’arxiu i la història5.1. Introducció .................................................................................................................................................... 165.2. L’origen de les fonts d’arxiu ................................................................................................................... 175.3. Buscant les dones en les fonts dels altres ........................................................................................ 185.4. Veus i escriptura de dones en les fonts d’arxiu .............................................................................. 195.5. Els fons judicials: els processos de divorci ........................................................................................ 205.6. Necessitat de línies d’interpretació per treballar la història de les dones .......................... 21

6. Bibliografia consultada ........................................................................................................... 25

Fitxes per a l’alumnat

Fitxa 1: Les dones i les fonts d’arxiu

Fitxa 2: La història de Regina i Amadeu

Fitxa 3: Drets de les dones i matrimoni

Fitxa 4: Dones i divorci

Fitxa 5: Relacions sexuals i adulteri

Fitxa 6: Violència conjugal

Fitxa 7: Dones i treball

Fitxa 8: Dones i educació

Fitxa 9: Dones i migracions

Fitxa 10: Què se’n va fer de Regina i Amadeu?

Fitxa 11: Parlem de feminismes

Material de suport

1. Glossari de termes jurídics i arxivístics

2. Llei catalana sobre la capacitat jurídica de la dona i dels cònjuges, de 19 de juny de 1934.

3. Transcripcions literals i reelaboracions de les cartes d’Amadeu a Regina.

Documents

Document 1. Certificat de matrimoni canònic celebrat el 15 de març de 1923. La data del certificat ésdel 19 de gener de 1930.Arxiu Comarcal del Baix Llobregat. Fons del Jutjat de Primera Instància i Instrucció núm. 1 de SantFeliu de Llobregat, procés civil núm. 5/1933, p. 3.

Document 2. Certificat de naixement de la filla, que va tenir lloc el 12 de gener de 1924. La data deldocument és del 20 de gener de 1930 (p. 4-5).Arxiu Comarcal del Baix Llobregat. Fons del Jutjat de Primera Instància i Instrucció núm. 1 de SantFeliu de Llobregat, procés civil núm. 5/1933, p. 4-5.

Document 3. Demanda de divorci presentada pel procurador d’Amadeu el 27 de febrer de 1933.Arxiu Comarcal del Baix Llobregat. Fons del Jutjat de Primera Instància i Instrucció núm. 1 de SantFeliu de Llobregat, procés civil núm. 5/1933, p. 6-8.

Document 4. Carta de Regina a Amadeu datada a Buenos Aires l’11 de maig de 1931.Arxiu Comarcal del Baix Llobregat. Fons del Jutjat de Primera Instància i Instrucció núm. 1 de SantFeliu de Llobregat, procés civil núm. 5/1933, p. 19.

Document 5. Carta de Regina a Amadeu datada a Buenos Aires el 2 d’octubre de 1931.Arxiu Comarcal del Baix Llobregat. Fons del Jutjat de Primera Instància i Instrucció núm. 1 de SantFeliu de Llobregat, procés civil núm. 5/1933, p. 20.

Document 6. Carta d’Amadeu a Regina del 15 d’octubre de 1931.Arxiu Comarcal del Baix Llobregat. Fons del Jutjat de Primera Instància i Instrucció núm. 1 de SantFeliu de Llobregat, procés civil núm. 5/1933, p. 21.

Document 7. Carta de Regina a Amadeu datada a Buenos Aires l’11 de març de 1932.Arxiu Comarcal del Baix Llobregat. Fons del Jutjat de Primera Instància i Instrucció núm. 1 de SantFeliu de Llobregat, procés civil núm. 5/1933, p. 22.

Document 8. Carta d’Amadeu a Regina. Sense data, escrita entre l’11 de març i el 30 d’abril de 1932.Arxiu Comarcal del Baix Llobregat. Fons del Jutjat de Primera Instància i Instrucció núm. 1 de SantFeliu de Llobregat, procés civil núm. 5/1933, p. 23.

Document 9. Carta de Regina a Amadeu del 30 d’abril de 1932.Arxiu Comarcal del Baix Llobregat. Fons del Jutjat de Primera Instància i Instrucció núm. 1 de SantFeliu de Llobregat, procés civil núm. 5/1933, p. 24.

Document 10. Carta d’Amadeu a Regina del 30 de maig de 1932.Arxiu Comarcal del Baix Llobregat. Fons del Jutjat de Primera Instància i Instrucció núm. 1 de SantFeliu de Llobregat, procés civil núm. 5/1933, p. 26.

Document 11. Carta de Regina a Amadeu datada a Buenos Aires el 29 de juliol de 1932Arxiu Comarcal del Baix Llobregat. Fons del Jutjat de Primera Instància i Instrucció núm. 1 de SantFeliu de Llobregat, procés civil núm. 5/1933, p. 27.

Document 12. Reconvenció presentada pel procurador de Regina el 2 de gener de 1934.Arxiu Comarcal del Baix Llobregat. Fons del Jutjat de Primera Instància i Instrucció núm. 1 de SantFeliu de Llobregat, procés civil núm. 5/1933, p. 29-34.

Document 13. Passatge de Regina de Barcelona a Buenos Aires per a l’11 de juliol de 1930.Arxiu Comarcal del Baix Llobregat. Fons del Jutjat de Primera Instància i Instrucció núm. 1 de SantFeliu de Llobregat, procés civil núm. 5/1933, p. 61.

Document 14. Passatge de Regina de Buenos Aires a Barcelona per al 25 d’octubre de 1930.Arxiu Comarcal del Baix Llobregat. Fons del Jutjat de Primera Instància i Instrucció núm. 1 de SantFeliu de Llobregat, procés civil núm. 5/1933, p. 62.

Document 15 Passatge de Regina de Barcelona a Buenos Aires per al 3 d’abril de 1931.Arxiu Comarcal del Baix Llobregat. Fons del Jutjat de Primera Instància i Instrucció núm. 1 de SantFeliu de Llobregat, procés civil núm. 5/1933, p. 63.

Document 16 Passatge de Regina de Buenos Aires a Barcelona per al 14 de setembre de 1932.Arxiu Comarcal del Baix Llobregat. Fons del Jutjat de Primera Instància Instrucció núm. 1 de Sant Feliude Llobregat, procés civil núm. 5/1933, p. 64.

Document 17. Padró municipal d’habitants de l’Hospitalet de Llobregat 1924. Arxiu Municipal del’Hospitalet de Llobregat. Fons de l’Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat.

○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○

La publicació que teniu a les mans suposa la consolidació d’una iniciativa

que mereix tot el nostre reconeixement i, alhora, ser reconeguda pel gran

valor i interès que s’hi troben implícits. Es tracta de la tercera publicació de

materials didàctics de l’Arxiu Comarcal del Baix Llobregat. Com en anteriors

edicions, els continguts estan íntegrament dedicats a un tema en concret,

en aquest cas a les fonts i els documents d’arxiu vinculats amb la història

del món de les dones.

A priori, tot allò que tingui a veure amb arxius, fonts documentals o

investigacions històriques pot semblar, en un primer moment, una activitat

destinada a especialistes i erudits. És cert que ho és. Però també és cert que

l’existència dels arxius i les tasques que s’hi desenvolupen ens afecten de

manera molt directa a tots els ciutadans i ciutadanes, ja que els arxius no

són res més que els dipositaris de la nostra memòria comuna.

És especialment significatiu el fet que aquests materials estiguin adreçats,

específicament, al col·lectiu de joves estudiants. L’objectiu primordial que

es vol assolir és apropar-los, fer-los coneixedors de la importància d’allò

que anomenem documents. Tot i que, de vegades, aquesta paraula sembli

freda en la seva nuesa, és ben bé tot el contrari si pensem que és allà, en els

escrits que neixen de les experiències vitals de moltes persones, on queda

reflectida la nostra trajectòria al llarg del temps, el camí de la nostra vida.

Les nostres dades personals, les relacions que establim amb altres perso-

nes, els intercanvis comercials o, fins i tot, una simple carta, són

escrupulosament recollides i fixades com a documents. Així, estudiar-los és

l’equivalent a recórrer i interpretar de nou la vida de les persones, tant en

l’àmbit individual com en el col·lectiu. En el cas que ens ocupa, aquests

materials seran ben útils per conèixer, entendre i valorar com es mereix la

participació de les dones al llarg de la nostra història.

Des del Consell Comarcal del Baix Llobregat volem continuar oferint el

nostre suport a projectes de difusió com aquest, amb un alt contingut

pedagògic que ajudarà els infants i joves d’avui –no ho oblidem, els adults

de demà– a augmentar el seu interès per la història, a apropar-s’hi sense

reserves com a inesgotable font d’aprenentatge i, per què no dir-ho, fins i

tot a divertir-se amb l’aventurera i apassionant recerca, plena de descobertes

i tresors, que es pot trobar en els documents i en els arxius.

ROSA BOLADERAS SERRAVIÑALSPresidenta del Consell Comarcal del Baix Llobregat

○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○

Ben segur que moltes persones, en passar pel davant de l’edifici on hi ha

l’Arxiu Comarcal del Baix Llobregat, s’hauran formulat la pregunta: què hi

ha dins d’un arxiu? Aquesta qüestió, malauradament, continua persistint

per raons diverses. Amb el temps, la incògnita segueix sense revelar-se i la

pregunta sense resposta, fins que, un altre dia, torna a aparèixer quan, de

nou, es passa per davant de l’edifici.

Un dels principals objectius del Servei Educatiu del nostre Arxiu Comarcal

és, precisament, donar a conèixer als infants i als joves quin és el misteri

que s’amaga darrere d’aquesta qüestió. Per aconseguir-ho es va iniciar tot

un seguit de propostes de caire pedagògic per tal que els estudiants més

joves tinguessin, ben aviat, la solució a aquest desconeixement. Al final del

camí, el que es persegueix és que ja ningú no torni a preguntar-se què hi ha

allà dins.

Els materials pedagògics –la tercera edició dels quals tenim a les mans–

formen part d’aquest recorregut educatiu. Aquesta publicació, així, es

proposa dos objectius principals: d’una banda, pretén contribuir a fomen-

tar l’interès per la nostra memòria històrica, per la recerca documental, per

l’apassionant viatge que hi ha implícit en tota recerca que tingui a veure

amb el passat i la història. D’altra banda, en centrar-se, el present material,

de manera monogràfica, en les fonts i els documents d’arxiu que ens ajuden

a estudiar la història de les dones, reivindiquem l’important protagonisme

que la dona ha tingut en la construcció de la nostra societat.

És, doncs, el moment que els nostres joves i infants es preparin per obrir la

porta a un món fascinant. Els professionals de l’educació i l’ensenyament

seran els seus millors guies. I ben segur que una vegada que hagin traspassat

les portes d’aquesta cova dels tresors, iniciaran un apassionant viatge a tra-

vés del temps que, a més d’ajudar-los a valorar i entendre la història comu-

na de la gent de la nostra comarca, mai no oblidaran.

MERCÈ ANDREU I CARDÚSConsellera de cultura del Consell Comarcal del Baix Llobregat

○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○

○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○Material per al professorat

○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○

Introducció

L’àrea de les ciències socials del currículum de l’alumnat és l’encarregada de fer conèixer els principals

problemes del món actual, analitzar els fenòmens que tenen lloc en el territori, comprendre el

funcionament bàsic de les societats humanes en el present i al llarg de la història i copsar la causalitat

múltiple dels fenòmens socials.

Aquesta declaració d’intencions que compartim plenament, amb les dificultats que comporta, no serà

assolida ni tan sols ben plantejada si no té en compte la perspectiva de les dones de cada societat

concreta. Cal tenir present que els continguts de les diferents disciplines que integren el conjunt de les

ciències socials no sempre es plantegen aquesta perspectiva.

Són moltes les veus –femenines, fonamentalment– que reclamen que sigui reconegut el paper prota-

gonista de les dones en la vida i, per tant, en la història. Aquestes veus demanen que la història, la

geografia i totes les ciències socials en general, no parteixin d’un punt de vista neutre universalista,

perquè sovint aquest implica l’extensió del model masculí a l’altra meitat de la població. El que volen

és que es reconeguin les formes d’expressió de les dones i el seu paper actiu com a generadores de

canvi social.

L’objectiu també és identificar i desemmascarar el discurs dominant, present tant en els llibres de les

ciències socials com en una gran part de les fonts que els fonamenten, una presència que pot supedi-

tar i ocultar la participació activa de les dones. És necessari posar fi a la invisibilitat de les dones en la

construcció i en l’ensenyament de la història. S’ha d’elaborar una història més plural impregnada de la

polifonia inherent a la condició humana, i per a això pot ser beneficiosa l’anàlisi crítica de les fonts

primàries –testimonis directes del passat–, dintre de les quals les fonts d’arxiu poden ser d’una utilitat

especial. D’entre aquestes, també cal recuperar i utilitzar documents en què les dones parlen amb el

seu propi discurs –el que parteix d’elles mateixes– i en què es fa visible la seva realitat. Per això pot ser

de gran vàlua conèixer noves tipologies de fonts i analitzar-les des d’una altra perspectiva.

És primordial aprofundir en l’ensenyament i l’anàlisi de la història tenint en compte que les dones

formen part de la història, per poder trencar la transmissió d’un coneixement que inclou conceptes,

procediments i valors parcials que reforcen el model dominant, en el qual l’home occidental és l’únic

punt de referència social i personal del nostre entorn.

Així mateix, continuar amb el rebuig de les jerarquies i subordinacions injustes, segons les quals, fins fa

poc, els homes tenien el monopoli de la gestió dels espais públics, sobrevalorats, mentre que les dones

eren les úniques que atenien els espais privats, sovint infravalorats. Cal veure els canvis que s’han produït

en la gestió d’ambdós espais per tal d’analitzar com s’articulen en el passat i en el present. Per això són

necessàries les aportacions de noves i importants eines metodològiques, que facin camí per altres

vies, com, per exemple, donant valor als espais de les dones, a les feines reproductives i de cura, i a la

recerca d’informació sobre la realitat i l’experiència femenines. També poden ser d’utilitat conceptes

elaborats des de l’antropologia, alguns dels quals han estat reelaborats pel feminisme, com el del

patriarcat, que mostra com la figura del pare se situa en el lloc més alt de la jerarquia familiar i com

1

12

Material per al professorat

○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○

aquest domini masculí s’institucionalitza i es fa extensiu a totes les dones de la societat. I cal ensenyar com

aquest concepte de patriarcat és diferent segons el context històric i social de cada moment i com, en general,

ha evolucionat i s’ha transformat profundament en les societats occidentals actuals.

En aquesta ocasió, per iniciar l’alumnat en aquests temes, hem elegit una font escrita, com ho són els processos

de divorci que van tenir lloc en el Jutjat de Primera Instància i Instrucció de Sant Feliu de Llobregat durant

l’època de la Segona República. Creiem que aquesta documentació permet escoltar els testimonis femenins de

forma directa, perquè aporta testimonis i documents diversos que mostren activitats, sentiments, treballs,

preocupacions, necessitats de comunicació, desigs, etc. sorgits de la vida. Hem triat aquesta font perquè permet

fer estudis seriats i, sobretot, una aproximació qualitativa a la realitat de les dones, que contrasta i matisa altres

fonts.

L’objectiu d’aquests materials no ha estat il·lustrar una reflexió feminista concreta a partir d’unes fonts, sinó

proporcionar conceptes de les diverses línies de pensament per tal d’interrogar el passat de les dones. En defi-

nitiva, l’objectiu és contribuir a establir un diàleg entre les teories i la forma d’analitzar els documents d’arxiu

que pugui enriquir la interpretació i la didàctica de la història.

L’estructura d’aquests materials segueix la mateixa pauta que el número anterior de la col·lecció. La primera

part és per al professorat i conté els objectius didàctics de fets, conceptes i sistemes conceptuals; de procediments,

i d’actituds, valors i normes; després hi ha les orientacions didàctiques per a l’ús del material per part de l’alumnat,

una breu història de les fonts d’arxiu amb relació a la presència o absència de les dones i una bibliografia.

La segona part la formen les fitxes de treball, en aquesta ocasió onze. Les deu primeres serveixen per tractar

diferents aspectes relacionats amb la presència de les dones en les diferents fonts que es treballen i l’onzena

versa sobre diversos conceptes dels feminismes que creiem imprescindibles per acabar d’entendre el conjunt

d’idees que apareixen en aquest dossier.

La tercera part és la reproducció d’alguns dels documents del procés de divorci i d’un full del padró municipal

d’habitants de l’any 1924 de l’Ajuntament de l’Hospitalet.

La carpeta conté també materials de suport a les fitxes de treball, com un glossari amb terminologia bàsicament

jurídica i arxivística, que recull les paraules marcades amb negreta en les fitxes, i la reproducció de la Llei catala-

na sobre la capacitat jurídica de la dona i dels cònjuges, de 19 de juny de 1934, amb l’objectiu de seguir millor el

procés de divorci.

Pensem que el nivell més adient per treballar aquests materials pot ser el de quart d’ESO o batxillerat. La recerca

en si mateixa no presenta cap dificultat, però si es vol arribar a reflexionar i a aprofundir sobre el tema, cal que

l’alumnat tingui una maduresa que, com a mínim, s’assoleix a partir del segon cicle d’ESO. De tota manera, com

sempre, serà el professor o la professora qui decidirà com, quan i amb qui els pot utilitzar.

Un cop més, el tema triat per treballar des de l’anàlisi de les fonts és susceptible de ser tractat des del temari

oficial i, si no es vol o no es pot, no cal dedicar-hi un temps especial.

13


○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○

Objectius didàctics

Mostrar les dones com a subjectes actius de la història.Ensenyar que és necessari atrevir-se a pensar diferent per poder pensar la diferència.Donar a conèixer la dificultat de trobar fonts d’arxiu sobre les dones del passat.Mostrar com els models socials del patriarcat es basen en les relacions de poder dels homesenvers les dones.Fer visible la perversitat del patriarcat, que té efectes com la violència envers les dones.Mostrar com el patriarcat evoluciona i es transforma i és diferent en cada societat i temps històricconcret.Evidenciar que al llarg de la història determinades lleis i, en altres casos, l’absència de lleis hanperpetuat les desigualtats.Fer veure que darrere de la majoria dels documents d’arxiu hi ha una forma d’expressió que, tot ique es presenta com a neutra i universal, només és pròpia dels homes.Reflexionar sobre els conceptes de igualtat versus desigualtat i de igualtat versus diferència.Analitzar fonts d’arxiu que permetin aproximar-nos a la veu i a la realitat de les dones, de formamés directa i menys filtrada.Ensenyar a contrastar fonts d’arxiu en què es pugui comparar el que diuen diversos documentssobre una mateixa realitat. Per exemple, documents que mostrin més el discurs del patriarcat id’altres que recullin millor la realitat i les veus de les dones.Ensenyar que hi ha altres cultures per interactuar amb la realitat social, com les de les dones, quetot i no haver estat hegemòniques, completen la identitat humana.Mostrar que la diversitat de models –masculins i femenins– no hauria de comportar jerarquia nisubordinació d’uns models amb relació a uns altres.Donar valor a formes de fer i capacitats que sovint han estat associades a les dones, com l’acció noviolenta, la cura dels altres, el desenvolupament de l’afectivitat, la important aportació dels seustreballs en l’economia mundial, etc., que poden beneficiar i enriquir no només les dones sinótambé el conjunt de la humanitat.Ensenyar a pensar històricament i a construir un discurs històric.Mostrar que gran part del que és personal i privat té una transcendència social, col·lectiva i, endefinitiva, política, i viceversa.Fer palesa la necessitat que homes i dones tinguin igualtat d’oportunitats des de la diferència,sense que les dones copiïn el model masculí ni reprodueixin estereotips sexistes.

Continguts

1 Fets, conceptes i sistemes conceptualsFonts de la història, arxius, fons documentals i documents d’arxiu.Breu història dels fons documentals i dels documents d’arxiu amb relació a la presència il’absència de les dones en els documents.El procés de divorci.Les dones i el seu protagonisme en la història.Les dones durant la Segona República i el franquisme.Les dones i els canvis socials, culturals, etc.Causes i conseqüències de la desigualtat entre homes i dones davant la llei.La situació d’invisibilitat de les dones en la història.La violència vers les dones.La participació de les dones en els fluxos migratoris.L’educació i la vida de les dones.La participació de les dones en els treballs.Els feminismes.

2

3

···········

···

···

·············

14


○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○

2 ProcedimentsAnàlisi d’un procés de divorci.Obtenció d’informació a partir de documents diversos aportats en un procés de divorci.Anàlisi de la informació obtinguda des de la perspectiva de les dones.Constatació que el que se situa com a neutre i universal són, sovint, discursos masculins.Valoració del paper de les dones en la història.Comprovació de l’ocultació d’informació relacionada amb les dones.Realització d’entrevistes.Contextualització de la informació obtinguda.Esquematització de les idees treballades.Síntesi de la informació obtinguda.

3 Actituds, valors i normesRespecte i curiositat pel passat.Esperit crític.Ordre i rigor.Relativització de la fiabilitat de les fonts de la història.Conscienciació que la història que s’estudia no és definitiva sinó que va avançant en funció denous coneixements i enfocaments.Responsabilitat i cura pel que fa al maneig de la documentació.Reconeixement del paper de les dones dins la història.Valoració de l’aportació de les dones al projecte col·lectiu de la humanitat.Conscienciació del discurs androcèntric propi de la nostra cultura i de les conseqüències quese’n deriven.

Pautes o suggeriments per a la utilitzaciódel material didàctic

El material didàctic consta de tres parts. La primera és una breu història de les fonts, on es fa unaaproximació a l’origen i al contingut dels documents d’arxiu amb relació a la presència de les donesen les fonts.

La segona part proposa la descoberta i la contextualització de la informació necessària per reconstruirla història personal d’una parella de començaments del segle XX. Es parteix de l’anàlisi d’un procés dedivorci que va tenir lloc poc després de la proclamació de la Segona República, arran de l’aprovació dela Llei de divorci de l’any 1932. El procés triat, d’una riquesa documental i informativa extraordinària,recull una història molt atractiva des del punt de vista didàctic, perquè permet tractar qüestions degran importància per a la realitat social de les dones. L’interès especial ve donat pel fet que molts delsaspectes que surten en el procés habitualment no es mostren en altres documents d’arxiu. S’hi recullentemes com el matrimoni, els drets de les dones casades, les relacions sexuals i l’adulteri, el divorci, eltreball femení, la violència vers les dones, l’educació i les migracions. Cadascuna de les fitxes tractad’un tema de gran interès, fins i tot per a avui dia. Contenen activitats relacionades amb el procésescollit, però també inclouen contextualitzacions de caire més general, sota els epígrafs “És interessantsaber que...” o “També és interessant saber que...”. Aquests apartats permeten fer reflexions més generals,que fins i tot es poden relacionar amb l’actualitat. Les activitats corresponents apareixen amb l’epígraf“Per curiositat”. En aquesta ocasió, donada la transcendència del tema i amb l’objectiu de suscitar eldebat i la reflexió, hem cregut oportú incorporar-hi una última fitxa amb conceptes propis de lesteories feministes.

L’ordre proposat per treballar les fitxes està en funció dels esdeveniments de la història que tracta elprocés de divorci. Aquest ordre, però, pot ser alterat segons els interessos o les necessitats concretes.

4

··········

·········

15


○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○

En els documents reproduïts s’han ocultat els cognoms dels dos membres de la parella i els de la filla,que hi apareixen esvaïts, per garantir la protecció de les seves dades personals.

També s’han transcrit literalment tres dels documents del dossier –els números 6, 8 i 10, concretamentles cartes personals que Amadeu adreçà a Regina-, perquè la lectura era dificultosa. A més de latranscripció, s’ha reelaborat la redacció d’aquests tres documents per tal de fer-ne comprensible elcontigut.

Les dones, les fonts d’arxiu i la història

1 Introducció

En general, en la nostra cultura, fins fa poques dècades, tant individualment com col·lectivamentles dones no comptaven gens per als historiadors. Juntament amb la majoria dels homes –els deles classes baixes– formaven part dels col·lectius absents en els llibres d’història. Els homes de lesclasses dirigents, llevat de casos puntuals, eren els que escrivien la història, que bàsicament consistiaen un relat sobre les seves accions i aspiracions, centrat en els esdeveniments polítics. Això eraperquè els historiadors i les historiadores som fruit de la societat patriarcal, que no donava –i fins itot a vegades encara ara no dóna– rellevància al que han fet i fan les dones i els col·lectius desfavorits.

Amb el naixement i desenvolupament de la història social a partir del període d’entreguerres i,sobretot, des de la seva extensió després de la Segona Guerra Mundial, els historiadors i les histo-riadores van començar a rescatar tots els individus i col·lectius que estaven mancats d’història. Elque interessava era la societat, i no només la història dels notables; el que Gramsci va anomenar“classes subalternes”, concepte indicatiu de desposseïts en l’àmbit econòmic, que posteriorments’ha utilitzat per a altres facetes –culturals, socials, polítiques i econòmiques– i que algunes histo-riadores han aplicat també a les dones.1 En general, a Occident, des del moment en què es vademocratitzant la societat i les dones accedeixen de forma col·lectiva a l’educació i a la cultura, esconstata la necessitat de fer visible la presència de les dones. Amb tot, els primers estudis sobre lesdones provenen del camp de l’antropologia, sobretot de les antropòlogues. També han estatrellevants els estudis i les aportacions fetes per la història de les dones.

Habitualment la vida de les dones s’ha desenvolupat en la invisibilitat sociopolítica, tot i que hanparticipat de forma activa en la construcció de l’esdevenir històric, especialment des de la base, ésa dir, a partir de fer possible que tots els membres de la unitat familiar –entre ells, elles mateixes–estiguessin en condicions de poder fer la seva aportació a la societat, en forma de treball, de polí-tica, de pensament, etc. Elles han estat partícips en els processos de canvi històric, sovint des deposicions privades de poder, però a partir de desenvolupar estratègies de resistència i d’acció quehan produït i sedimentat una cultura que ha contribuït a la conscienciació i a la transformació de lasocietat. Nogensmenys, els posicionaments, els rols i les influències de les dones en el si de lesseves comunitats han estat diversos, segons els períodes històrics, el tipus d’economia, de família –nuclear o bé extensa–, de model –rural o urbà– i altres factors que els han condicionat.

Els treballs de les dones: retributius, de cura dels altres –dels infants, dels malalts, etc.–, demanteniment de la llar, etc., han estat constants al llarg de la història, així com la seva intervencióen els moviments culturals, polítics i socials. Això ha estat així tradicionalment, però, per exemple,cap al segle XIX, en nom de la ciència, es va anar traient una part de les activitats de cura dels altresque tradicionalment havien desenvolupat les dones, com ara l’exercici de la medicina, que va passara ser propi dels homes, en detriment de les dones. En tot cas, les dones podien fer d’infermeres illevadores –jeràrquicament per sota del metge. No ha estat fins ben entrat el segle XX que lesdones de les societats occidentals han tingut accés a la medicina, i actualment a les facultats de

5

1 Vegeu NASH, Mary. Mujeres en el mundo. Historia, retos y movimentos. Madrid: Alianza Editoria, 2004, p. 26.

16


○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○

medicina hi ha més dones que homes, recuperant així aquest rol de tenir cura de la salut delsaltres, però ara des de la “legitimitat” que donen els coneixements científics i oficials.

Aproximar-se a aquestes experiències femenines i aprendre a escoltar les veus de les dones ésimprescindible per caminar vers una història més global i integradora de totes i tots elsprotagonistes.

2 L’origen de les fonts d’arxiu

Per identificar, descriure i interpretar les fonts d’arxiu per a la història de les dones i la històriacomptant amb elles, prèviament cal conèixer la gènesi i el context en el qual es creen els arxius.

Els arxius es generen vinculats a la legitimació i a la pràctica del poder en les seves múltiples facetes–econòmica, política, social, cultural, etc.– a través de les diferents manifestacions i circumstànciesespecífiques de l’esdevenir històric. El poder dels palaus –a Mesopotàmia, Egipte, etc.– i d’algunesinstitucions de la democràcia o de l’estat –a Grècia i a Roma, respectivament– va estar en la gènesidels grans arxius de l’antiguitat. Posteriorment, durant l’edat mitjana, la fragmentació de la respúblicacom a propietat personal dels qui desenvolupaven el govern, va donar lloc als arxius dels senyors,dels monestirs, de les catedrals i en general de l’Església. Més tard, l’enfortiment de les monarquiesi després dels estats, va consolidar primer els arxius dels regnes i després va fer possible la creaciódels grans arxius estatals.

Paral·lelament a l’enfortiment dels poderosos, altres institucions, estaments, grups socials, famíliesi persones intentaren, per mitjà del conflicte i la negociació, extreure parcel·les d’aquest domini a fid’aconseguir privilegis i atribucions. D’altres, sovint com a resultat de l’acció dels moviments socials,adquiriren drets. És a dir, al llarg del temps el poder es diversifica i neixen altres col·lectius que esproveeixen dels mecanismes necessaris per garantir la seva organització i el seu funcionament, ésa dir, la seva existència. En aquest camí, els arxius són una eina imprescindible, de manera que elsmunicipis, els gremis, algunes famílies pageses, etc. van arrencant drets dels reis, dels senyors, delsmonestirs, etc., drets que es fixen i es recullen en documents molt valuosos. Són els arxius delsmunicipis –sovint reflex de l’actuació dels grups dominats de les viles i les ciutats–, els dels gremis–amb una oligarquia que controla la producció–, els de les cases pairals i dels masos, els de lespersones, etc. Posteriorment, a partir del segle XIX, amb el liberalisme, l’Administració es fa cadavegada més complexa, alhora que neixen noves institucions i col·lectius que responen a les novesnecessitats de la societat pel que fa a la política, l’economia, la cultura, l’educació, etc. Els homes iles dones s’organitzen en associacions de tot tipus per impulsar idearis, interessos, aficions i accionsdeterminades, com els partits polítics, els sindicats, les entitats culturals i esportives, entre d’altres.Des de la seva gènesi, els documents, a més de tenir valor probatori i administratiu, tenen un valorinformatiu, primer per als mateixos que els produeixen i més tard per a altres usuaris, que en po-den fer un ús cultural, didàctic, lúdic, etc.

Tanmateix, les fonts d’arxiu mostren millor l’actuació dels guanyadors que la dels vençuts, laparticipació dels dirigents i dels líders de les organitzacions que la de les bases, la dels homes quela de les dones, perquè, com hem vist, són, en gran part, reflex de les estructures de poder. Tambéperquè la major part dels documents produïts, fins a èpoques molt recents, eren documents escritsi només una minoria –entre la qual no era freqüent trobar dones– tenia accés a l’escriptura. Peraixò, les fonts, a l’hora de mostrar l’actuació del conjunt de persones que integren els diversoscol·lectius, presenten un esbiaixada des de l’origen.

Els grups socials subordinats deixen menys testimonis del passat, –és a dir, menys rastres directes.Quan els documents d’arxiu donen informació sobre col·lectius desposseïts del poder econòmic ipolític, aquesta sovint està mediatitzada per l’acció dels que dirigeixen. En el cas de les dones,aquesta dependència és històricament major i normalment es pot fer extensiva a tots els estamentsi classes socials.

17


○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○

3 Buscant les dones en les fonts dels altres

Un fons documental és el conjunt de documents de qualsevol tipologia, data, forma i suport mate-rial produïts o rebuts per una persona, una família o un organisme en l’exercici de la seva activitat,conservats pels seus creadors o successors per a les seves pròpies necessitats o transmesos a lesinstitucions d’arxius. Les institucions d’arxiu poden conservar un o diversos fons.

El tret essencial de la definició del document d’arxiu és que es produeix en el context d’unescompetències, funcions i activitats. El subjecte és qui ha produït o ha rebut aquests documents, ésa dir, institucions, col·lectius i persones. Cal tenir present que les dones, fins a èpoques recents,només han desenvolupat funcions de representació o de direcció de les organitzacions, encircumstàncies i en casos molt concrets, sovint vinculats a l’herència del càrrec que implicava lamés alta representació –com les reines, les regents, etc.–, o bé als àmbits de la religiositat –abadesses,priores, mares superiores, etc.–, de l’ensenyament femení –les mestres–, de la cura dels altres, etc.També en l’àmbit privat –la família– eren els caps de casa –normalment homes– els quiadministraven els patrimonis, llevat de les vídues o de les dones que actuaven per absència tem-poral dels homes, especialment en les societats rurals, en les quals predominava la família extensa.Tot i així, les dones han participat en les activitats de diversos col·lectius, com ara les confraries, lesdiferents juntes municipals –de beneficència, d’atenció a la infància, etc.– i, més tard, les associacions,els partits polítics, els sindicats, etc. Quan els espais d’actuació eren mixtos, sovint les dones eren enla base, mentre que els homes es reservaven els llocs de direcció. Això fa que els homes normalmenthagin estat més visibles, mentre que, fins i tot en els casos en què les dones eren majoria o eren elsagents més dinàmics, calia fer un esforç per recuperar la seva presència.

Les fonts d’arxiu tenen caràcter discursiu, és a dir, indirectament i darrere seu traspua una concepciódel món. Un exemple ens el proporcionen les fonts per a l’estudi del treball femení durant l’èpocacontemporània a l’Estat espanyol. Quan en el segle XIX es crea i es consolida l’estat liberal,paral·lelament s’articula una administració centralista i unificadora que necessita instruments perpoder exercir les seves funcions. Llavors aquest estat necessita conèixer i quantificar la realitatdemogràfica i econòmica per exercir un major control social. És en aquest context, d’una societatprogressivament més individualista com ho és la dels inicis de la industrialització, que es creal’estadística, instrument que també mostra el nou i important avenç del patriarcat. Com a exempletenim la informació que es recull sobre l’activitat de les dones en els padrons municipals d’habitants.En aquests documents, a la casella on s’especifica l’ocupació de les dones, hi acostuma a aparèixerel qualificatiu de “su sexo” o “sus labores”, és a dir, no es diferenciaven les feines de manteniment dela llar d’altres feines que elles poguessin realitzar. És cert que el que es defineix sota el concepte detreball canvia al llarg del temps i segons l’espai, i és fruit de les necessitats que cada societat téd’atribuir-li un significat. Però també sabem, per altres fonts, que la gran majoria de dones treballavaen feines que, en el cas que les fessin els homes, es registraven en aquests tipus de documents.Aquest fenomen ha estat denominat per diverses autores “subregistre del treball femení” i responal valor que l’Estat atorgava al treball femení, valor que es reflectia en les formes de classificar id’organitzar l’activitat productiva dels homes i de les dones.2 Fins i tot, entre mitjan segle XIX i finsa la dècada dels anys setanta del segle XX, a vegades els padrons d’habitants no recullen el treballassalariat de les dones en les fàbriques a temps complet. Dades com aquestes caldrà contrastar-les, quan sigui possible, amb les que apareixen en altres tipus de documents. D’aquesta manera,per a l’estudi del treball assalariat femení són de gran valor els fons empresarials, així com els cen-sos d’obrers i obreres de les Juntes Locals de Reforma Social dels fons dels ajuntaments. Amb tot,les fonts d’arxiu sovint no acostumen a recollir altres treballs propis de les dones, perquè aquestsdifícilment deixen rastre, com el treball efectuat en la unitat familiar –tasques agrícoles, negocifamiliar, etc. Per exemple, portar els comptes, fer gestions per a l’empresa familiar, etc. eren i sónfeines que sovint han fet i fan les dones. Les feines de les planxadores, de les costureres, de les

2 Vegeu ARBAIZA VILALLONGA, Mercedes. “La construcció social del empleo femenino en España (1850-1935)”, a Arenal, vol. 9, núm. 2(juliol-desembre de 2002), p. 215-239. També, en la mateixa publicació periòdica, l’article de BORDERIAS, Cristina. “El trabajo de lasmujeres en la Cataluña contemporánea desde la perspectiva de los hogares: balance y perspectivas”, p. 269-300.

18


○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○

dones que tenien cura d’hostes, el treball a domicili per a les fàbriques, etc. no surten en la majorpart de les fonts utilitzades per a la història de les dones. I, sobretot, cal tenir present el treballsubmergit. Moltes dones que han treballat força al llarg de la seva vida no han pogut cobrar pensionsde jubilació perquè no estaven donades d’alta a la Seguretat Social (o a la mútua equivalent delseu ram), perquè sovint es considerava que n’hi havia prou amb la cotització de l’home.

Aquest és un exemple de la distància que hi ha entre la realitat –molt més rica– i les fonts que lareprodueixen, distància que si bé es pot estendre a totes les activitats humanes del passat, prenencara més importància en el cas de les dones, perquè freqüentment els documents d’arxiureprodueixen la visió que el patriarcat té d’elles. És a dir, habitualment s’han pres com a neutres iuniversals formes d’expressió –documents– que només són reflex del passat dels homes i s’haelaborat una història, pretesament del conjunt de l’espècie humana, que només recull testimonisde la meitat.

4 Veus i escriptura de dones en les fonts d’arxiu

Sovint per conèixer l’experiència femenina cal transcendir la tradicional dicotomia que hi ha entreespai públic i espai privat, perquè ambdós àmbits formen part de l’escenari pel qual transcorre lavida de les dones i dels homes.

En les fonts d’arxiu, normalment, també és present aquesta divisió entre el que és públic i el que ésprivat, entre el que és notori i el que forma part del que és més personal, del que fins i tot potesdevenir íntim. Tradicionalment, el patriarcat ha reservat l’espai públic als homes i l’espai privat ales dones. Per tant, històricament, sovint els homes han estat millor representats en la documentacióde les activitats públiques i col·lectives, i dins d’aquestes, de les que es derivava una major notorietat,és a dir, de les que tenien darrere la voluntat de deixar constància, de perpetuar. Darrere delsdocuments fundacionals, dels organitzatius, dels que atorguen drets, en definitiva, dels que acre-diten l’exercici del poder dins les institucions i en general les col·lectivitats, acostuma a haver-hihomes, però això no vol dir que en aquestes fundacions, organitzacions i lluites per aconseguirdrets no hi hagin participat les dones.

A vegades algunes fonts difuminen aquestes fronteres, com és la documentació vinculada alconcepte de la fe pública, que afecta l’esfera privada dels homes i de les dones, com són els fonsnotarials. En aquesta documentació, relacionada amb la cura del patrimoni, podem resseguir lapetjada de les dones, especialment a Catalunya, on el dret civil els atorga capacitat d’actuació. Lesdones es fan visibles en documents, com en els capítols matrimonials, els testaments, els inventarisde les cases –a través dels quals podem conèixer els objectes i les eines de la vida quotidiana queutilitzaven les dones–, etc.

L’administració del patrimoni també es pot observar a partir dels fons d’origen privats, bàsicamentdels fons personals i familiars, des d’on podem recórrer les diverses activitats –tant públiques comprivades– dels diferents membres de la família. En aquests fons també hi ha les fonts més vives del’experiència femenina; són els escrits de dones, que prenen bàsicament dues formes: epistolar icreativa –literària, religiosa, política, científica, etc. Són documents que integren els arxius privats,però que, en molts casos, han estat dipositats en arxius públics. Aquesta documentació també éspròpia de fons d’institucions amb una important presència femenina, com ara els convents i elsmonestirs. Alguna d’aquesta documentació ha estat difosa per mitjà de la publicació.

Tot i que els escrits amb voluntat creativa poden ser documents d’arxiu perquè poden formar partd’un fons d’arxiu –és a dir, un conjunt de documents produïts o rebuts per una organització o unapersona en el desenvolupament de les seves activitats–, sovint es presenten de forma aïllada iacostumen a ser més propis d’altres institucions, com les biblioteques. Per això i perquèhabitualment són objecte de publicació, ens centrarem més en d’altres més genuïnament arxivístics,com és la correspondència.

19


○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○

El gènere epistolar ens permet aproximar-nos a la vida quotidiana de les dones, tant en els espaispúblics com en els espais privats. Descobreixen els desitjos, els pensaments i les veus femenines,així com els rols que desenvolupen i la posició que ocupen. Emanen essencialment de la casa,mostren els afectes, les preocupacions i les activitats. En les cartes les dones expressen els seusconeixements, les aspiracions i les inquietuds. És a dir, són espais de llibertat femenina. Sovint lacorrespondència ens aproxima a l’espai privat i a l’espai domèstic: la naixença dels fills, les formesde viure la procreació, la infantesa i la mort. També ens parlen d’altres àmbits col·lectius en elsquals es relacionen les dones: el treball, la parròquia, les associacions, etc. Quan aquestacorrespondència és entre dues dones, aquesta font acostuma a gaudir de la complicitat i del’espontaneïtat femenines. En definitiva, una visió de la història des de dins, on el protagonisme ésde les dones.

A l’Estat espanyol, durant l’època contemporània, els fons documental amb presència femenina,tant d’origen privat com públic, s’incrementen progressivament per l’accés de les dones a posicionsde direcció i lideratge, i, en general, per una participació més visible en les institucions i les entitats.Els fons d’associacions –com els partits polítics i els sindicats– a partir dels anys trenta del seglepassat comencen a tenir documentació que mostra més les actuacions i les experiències de lesdones. A finals del franquisme, neixen entitats en les quals es poden sentir més les aportacions deles dones; en són exemples les associacions de veïns, les de dones, etc. Amb relació a les institucions,podem observar com, durant el període de la Segona República i la Guerra Civil, per primera vegadales dones accedeixen al govern municipal, com a regidores, i fins i tot una, Federica Montseny, algovern de l’estat, com a ministra. Però no serà fins a la democràcia que la presència i les pràctiquesde les dones en les institucions deixaran de ser testimonials. Tot plegat és fruit del pensament i del’acció dels moviments feministes i d’un major accés a l’educació i, en general, a la culturainstitucionalitzada, que dóna lloc a la incorporació de les dones a treballs i professions que finsllavors tenien vetats.

Per als períodes més recents de la història de les dones és de gran valor l’aportació dels testimonisorals. En els arxius també es conserven fons i col·leccions amb documents audiovisuals –pel·lícules,enregistraments sonors, vídeos, CD, DVD, etc. Algunes institucions d’arxiu han creat les corresponentsseccions d’història oral, que recullen documents sonors sobre temàtiques i períodes concrets,elaborats a partir de tècniques utilitzades per la història, la sociologia, l’antropologia, etc. Els relatsbiogràfics i les entrevistes en profunditat són algunes d’aquestes tècniques. Aquests documents iles transcripcions que els acompanyen són cada vegada més presents en els arxius, gràcies a ladonació o cessió en dipòsit d’investigadors i investigadores o bé a l’encàrrec directe dels mateixosarxius.

5 Els fons judicials: els processos de divorci

Una altra de les fonts que millor transmeten l’alè de la quotidianitat són els fons judicials. A partird’aquesta documentació veiem aspectes de la vida diària: del treball, de la família, dels conflictes,etc. Sovint, davant les disputes, es fan visibles fets i informació que normalment estaven ocults. S’hiesmenten i s’hi descriuen, amb tota naturalitat, els actes més normals i freqüents: la cura dels fills,les tasques de la llar, els treballs submergits, els rols dels diversos membres de la família, etc. Aquestsfons permeten fer estudis quantitatius i seriats i, a través de processos concrets, aprofundir enaspectes no reflectits en altra documentació. A partir d’ells també podem matisar i corregirgeneralitzacions fetes a través de l’ús de documents que integren altres fons, com ara lesestadístiques, la documentació fiscal, etc., propis de fons de l’Administració. És a dir, són testimonisde la quotidianitat, dels espais públics i privats; en definitiva, dels escenaris on transcorre la vida,especialment la de les dones. Els fons judicials s’apropen a la realitat des de la riquesa que dónasentir múltiples veus, ja que a través dels testimonis poden parlar representants de totes les classessocials i de tots dos sexes. En aquestes fonts, les dones, a més a més dels homes, narren els fets enprimera persona i aporten la seva pròpia experiència femenina. És a dir, els documents judicials, toti que mostren la perspectiva androcèntrica, també ens apropen a l’univers simbòlic de les dones.

20


○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○

Aquests processos tenen el valor afegit d’incorporar documents d’origen molt divers, perquè en lafase de la prova les parts enfrontades aporten documentació que de vegades no s’hauria conservatsi no s’hagués integrat en el procés. Per exemple, acostuma a haver-hi documents originals, comcartes, comptes, fotografies, etc. produïts per empreses, entitats persones, famílies, etc., o bé còpies,certificacions o referències a documents notarials, d’ajuntaments, del registre civil, d’altres processosjudicials, etc.

Entre aquesta documentació judicial hi ha els processos de separació eclesiàstica i els de divorci. Laseparació era competència dels tribunals eclesiàstics i és per això que els arxius episcopals custo-dien aquest tipus de documentació, que en el cas del Bisbat de Barcelona s’inicia de forma seriadaen el segle XVI i arriba fins al segle XX. Les causes de divorci van tenir lloc arran de la Llei de laSegona República, període de profunds canvis en la vida de les dones i context històric en quèpodem sentir i veure, de forma rellevant, les seves pràctiques individuals i col·lectives. Aquestafont, que forma part de la sèrie de processos civils dels fons dels jutjats de primera instància iinstrucció, és molt útil per treballar molts aspectes de la vida de les dones, perquè és un testimoniviu i directe d’aspectes com el treball, la família, l’educació i la violència, entre d’altres, en una època,la de la Segona República i la Guerra Civil, de grans transformacions polítiques i socials. Els arxiuscomarcals i l’Arxiu Nacional de Catalunya conserven aquests tipus de fons judicials. També l’ArxiuCentral de l’Audiència Provincial de Barcelona custodia el fons de la sala especial de divorci, que vafuncionar durant el temps de vigència de l’esmentada Llei.

6 Necessitat de línies d’interpretació per treballar la història de les dones

Si posem l’accent a buscar la presència de dones en les fonts fetes pels homes, la trobarem. En totcas, cal tenir present que el model del patriarcat distorsiona les fonts i per això hem d’aplicarmecanismes correctius a l’androcentrisme documental. També hem de cercar les petites escletxesque donen veu i llum al passat de les dones, tot identificant i aprofitant al màxim les fonts en lesquals podem trobar directament els seus escrits i les seves veus.

Amb tot, no es tracta només de descobrir bones fonts, perquè fins i tot les millors només il·luminenalguns aspectes del que pensaven, sentien o feien les dones en el passat, sinó que també cal saber-les interrogar i construir o utilitzar línies de pensament que ajudin a interpretar empíricament elque ofereixen aquestes fonts. Recentment la història de les dones s’apropa als grans temes i debatshistòrics de manera plural i amb èmfasis diferents.

Inicialment l’objectiu bàsic era recuperar i fer visible la presència de les dones en el passat iaprofundir en el coneixement de la seva subordinació històrica i en el procés de lluita perl’emancipació, per aconseguir drets i parcel·les de poder –polític, social, etc. Posteriorment, la històriade les dones ha centrat les seves anàlisis en l’estudi de l’acció femenina i en les estratègies deresistència al patriarcat, amb discursos que recuperen els seus desitjos, decisions i experiències.D’aquesta manera, es trenca amb visions només victimistes i es considera les dones subjectes socialsactius que busquen autonomia i llibertat. A partir d’aquest procés hi ha hagut un qüestionamentdels models historiogràfics vigents amb l’objectiu de plantejar noves alternatives.

Actualment hi ha dues línies principals de pensament: la de la igualtat i la de la diferència sexual.

La de la igualtat és hereva del llegat emancipador de la Il·lustració, que neix a partir de laradicalització i universalització de les idees d’igualtat i d’autonomia. Aquest pensament, que vacomençar a emergir en el segle XV, es va articular sobretot a partir de les premisses de les feministesdel segle XVIII, que partien de la igualtat natural entre els homes i les dones per tal de construir lavindicació d’igualtat social d’ambdós sexes. Aquest és el primer feminisme modern. Llavors, es vafer, per primera vegada, una reflexió sobre la igualtat amb relació als drets de la persona.

21


○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○

Tanmateix, aquest vessant feminista de la Il·lustració va ser oportunament oblidat, silenciat i devegades reprimit, pel discurs polític dominant, que va construir i imposar un model basat en elcontracte social que atorgava a les dones el paper domèstic dins l’àmbit privat, per fer possibleque els homes es dediquessin a l’àmbit públic. Un exemple de la repressió d’aquest discurs quebevia de les fonts més radicals de les idees d’igualtat de la Il·lustració, va ser la pena de mort perguillotina d’Olímpia de Gouges, l’any 1793, a França, durant el Terror. Ella va ser l’autora de laDeclaració dels drets de la dona i la ciutadana (1791), que pretenia completar les mancances de laDeclaració dels drets de l’home i del ciutadà, de 1789. Posteriorment, Mary Wollstonecraft, amb laseva obra Vindicació dels drets de les dones, de 1792, complementaria el discurs d’Olímpia de Gougea partir d’elaborar-ne els fonaments ètics.

Després, dins d’aquesta important línia de pensament, hi van haver aproximacions i aportacionsdiverses, com les del moviment sufragista, entre el 1848 i la dècada de 1930, amb la Declaració deSéneca Falls, un dels textos fonamentals de sufragisme; les dels feminismes socialistes i anarquistes(ambdós des de mitjan segle XIX); les dels neofeminismes dels anys setanta i seixanta del seglepassat; les dels feminismes liberal i radical, ja en el segle XX,3 etc.

A principis dels anys setanta del segle XX, dins del feminisme de la igualtat es va elaborar el conceptede gènere-sexe, en el qual el gènere s’associa al rol, l’estatus i la conducta –construcció eminentmentcultural–, mentre que el sexe al·ludeix a les característiques biològiques. El gènere es defineix comel conjunt de característiques socials que s’atribueixen a un sexe. Aquestes característiques o paperssocials que desenvolupa cada sexe no són fruit d’un fet biològic sinó d’un fet social, i per això espoden canviar. Aquest discurs demana la igualtat d’oportunitats i de drets i denuncia la injustíciad’un sistema que històricament ha exclòs les dones de l’educació, el govern, les professions i altresactivitats prestigioses. Creu que l’accés a quotes de poder polític és la via necessària per transfor-mar la situació d’injustícia i desigualtat. Per aconseguir més ràpidament aquesta igualtat, promoupolítiques d’acció positiva, que són mesures per compensar les desigualtats fins a assolir la “igualtat”,com, per exemple, les quotes femenines i la paritat per a l’elecció de càrrecs, els ajuts especials pera la reinserció laboral de les dones, etc. Val a dir que les lluites feministes en favor del reconeixementde drets per a les dones han estat molt necessàries històricament i encara ara ho són en l’actualitat.

Fruit de la revisió i del qüestionament del paradigma que es van iniciar amb la Il·lustració, va néixera Occident, a partir de la dècada dels anys setanta del segle XX, el pensament de la diferènciasexual. Segons aquest corrent, hi ha altres coneixements i experiències, les de les dones, quenormalment han restat fora de les experiències i coneixements dominants, que són els dels homes.

Aquest feminisme recupera una línia de pensament de dones vinculada a l’expressió de la producció,gestió i bellesa de la vida humana. Recobra aquells escrits en els quals les dones parteixen de lesseves pròpies experiències personals, fent d’elles experiències de llibertat femenina4 . Recull aquellespràctiques que estan vinculades a la relació i als espais de dones, a tot allò que s’ha anomenatordre simbòlic de la mare, que neix quan se sap estimar la mare i es dóna importància al que la maretransmet a les filles i els fills, abans que se sociabilitzin en una cultura més institucionalitzada, pròpiad’una societat patriarcal; valors com la fluïdesa de la llengua que li ensenya, les formes de relacio-nar-se amb els altres, etc. Relacions amb la matriu de la vida, que segons algunes pensadores, comLluïsa Muraro5 , permet crear ordre simbòlic propi i superar definitivament els límits que les dones

3 No ha estat el nostre objectiu fer un resum de les diferents teories del feminisme ni dels moviments feministes al llarg de lahistòria, sinó que només hem pretès destacar l’origen de les dues grans línies del feminisme actual, per tal d’oferir eines d’anàliside les fonts. Per al coneixement de la història del feminisme vegeu:Des del pensament de la igualtat: AMORÓS, Cèlia [dir]. 10 palabras clave sobre mujer. Estella: Verbo Divino, 1995, 371 p.Des del pensament de la diferència sexual: RIVERA GARRETAS, María-Milagros. Nombrar el mundo en femenino. Pensamiento de lasmujeres y teoria feminista. Barcelona: Icaria, 1994, 264 p.

4 Els referents d’aquest feminisme han estat perfectament descrits per RIVERA GARRETAS, María-Milagros. Nombrar el mundo enfemenino. Pensamiento de las mujeres y teoría feminista. Barcelona: Icaria, 1994.

5 MURARO, Luisa. El orden simbólico de la madre. Madrid: Horas y Horas, 1994, 151 p.

22


○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○

tenen quan se senten atrapades per un ordre simbòlic que no els és propi, com és el del patriarcat.Aquest pensament es basa en la teoria de la complementarietat dels sexes en la identitat humana,que diu que homes i dones som substancialment diferents tot i que siguem iguals, molt presentdurant els segles XI i XII i contraposada a la de la diferència i subordinació de sexes, anomenadatambé de la polaritat de sexes –consolidada a partir del segle XIII–, i a la de la d’igualtat de sexes,iniciada a partir del segle XV i articulada amb la Il·lustració. Aquest pensament va ser vigent,especialment, durant els segles d’expansió de moviments socials més propis de dones que d’homes,com les beguines i les càtares, un període, també, d’eclosió de la gran mística femenina medievalpersonalitzada en Hildegarda de Bingen (1098-1179) i Herralda de Hohenbourg (segle XII). Aquestesveus, que a Occident es van començar apaivagar amb la creació de les primeres universitats europeesi amb la institucionalització del poder de l’Església en el segle XIII, continua present al llarg de lahistòria en algunes pensadores, com, per exemple, Cristina de Pizán (1364-1430) i Margarita Porete(mística cremada a la foguera el 1310), i en algunes humanistes, com Teresa de Cartagena i JuanaContreras, dels segles XV i XVI, respectivament. Per bé que les pensadores de la diferència sexualfan genealogies, és a dir, busquen referents significatius en el passat, amb dones de tots els períodeshistòrics.

Segons les feministes de la diferència sexual, la diferencia biològica entre els homes i les dones ensha condicionat personalment i col·lectivament, perquè el fet que les dones siguin les que gestin idonin la vida, ha comportat que elles tinguessin una actitud diferent davant del seu cos i en gene-ral davant la pròpia vida i la seva destrucció, que s’ha manifestat i ha condicionat les seves cultures.De la mateixa manera, la forma específica a través de la qual els homes participen en la reproducció,des de l’exterior, ha fet que desenvolupessin unes cultures distintes, més orientades a participar enla subsistència des de la dominació de la natura. Altres feministes de la diferència no posen l’accenten la biologia, sinó sobretot en les cultures que es creen com a conseqüència de les pròpiesexperiències femenines. El feminisme de la diferència també està en contra de la jerarquitzaciód’aquestes cultures i de la subordinació de les dones als homes.

Aquest pensament es tradueix en una pràctica política que té com a finalitat proposar modelsalternatius. El seu sostre no són els drets ni el poder dins de l’ordre patriarcal, ni tampoc mesurar-sedins d’aquest ordre, sinó que busca un ordre simbòlic propi –és a dir, uns referents amb els qualsidentificar-se–, nascut de les mediacions femenines –de les relacions entre dones–,independentment, en la mesura del possible, de l’ordre dominant.

Aquesta línia de pensament creu que s’han utilitzat els desitjos i les experiències dels homes coma mesura del que havien de ser els desitjos i les experiències de les dones.

Les feministes de la diferència donen importància a les relacions d’autoritat entre dones perquèfan possible que elles avancin sense coaccions ni imposicions. Fan una clara diferència entre la ideade poder –més pròpia de l’ordre simbòlic masculí, que es basa en les relacions de força i en eldomini- i la idea d’autoritat –que es construeix a partir d’unes relacions de llibertat, basades en elreconeixement i la legitimitat de l’altre. Per això, aquest feminisme dóna importància a buscar novesformes de fer política, que neixen de les relacions entre les dones, on l’exercici del poder no siguiimportant, sinó que l’important sigui la mediació, és a dir, l’acció positiva d’una dona a favor d’unaaltra per tal de permetre créixer.

Des del feminisme de la diferència es qüestionen polítiques que han estat posades en pràctica desd’estrictes criteris d’igualtat, sense tenir en compte que homes i dones partien de situacionsdiferents, i posa en evidència els límits d’aquestes polítiques, especialment en el món occidental,en constatar que a vegades els drets aplicats sota aquests criteris donen lloc, paradoxalment, asituacions contràries a les perseguides, com es el cas de la legislació sobre separacions i divorcispresent fins fa poc en el Codi civil, en el qual s’ometia l’existència de diferents situacions, materialsi subjectives, amb les quals concorren els homes i les dones; el cas de l’escola mixta, on sovints’imposen els models masculins; el cas de la legislació laboral, que inspirada sota els principisgenerals d’igualtat, a vegades perjudica les dones en el món del treball, etc.

23


El feminisme de la diferència estudia la història i la societat a partir de donar valor a aquelles for-mes d’acció i pensament pròpies de les dones, sovint infravalorades. Estableix genealogies de do-nes. Intenta identificar i recuperar les cultures i els sabers de les dones. Per exemple, busca en elpassat aquelles veus i escrits en els quals les dones aporten el seu propi discurs; pren com a escenaride la història els espais de les dones; revaloritza els treballs, formes de protesta social i coneixementsque tradicionalment han estat patrimoni de les dones i els dóna una dimensió social i, per tant,política.

Disposar de línies d’interpretació des del feminisme permet obrir noves perspectives d’anàlisi. Ambtot, s’ha de tenir present que el patriarcat evoluciona al llarg del temps i és diferent en l’espai i enles diverses cultures que sovint conviuen. No és el mateix aproximar-se a les dones de la SegonaRepública i de la Guerra Civil, que a les de l’època franquista, o bé a les que viuen en el segle XXI. Noés igual a Europa que als països de l’islam o bé a Amèrica Llatina. Per això cal analitzar en un sentitampli el context, les causes –sempre múltiples i riques– i els efectes de l’acció humana –sovintdiferents del que inicialment es buscaven. Fer això, servir-nos d’eines d’anàlisi tenint en comptesempre el marc històric de referència, en definitiva, pensar històricament, és el que hem d’aprendrei hem d’ensenyar els historiadors i les historiadores i els i les ensenyants de ciències socials. Per totplegat, la història de les dones i des de les dones pot ser una eina enriquidora i valuosa.

24

○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○

○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○Material per al professorat

○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○

Bibliografia consultada

AMORÓS, Celia (dir.). 10 palabras clave sobre mujer. Estella: Verbo divino, 1995, 371 p.

AMORÓS, Celia. Tiempo de feminismo: sobre feminismo, proyecto ilustrado y postmodernidad. Madrid: Cáte-dra, Universitat de València: Instituto de la Mujer, 1997, 463 p.

ARBAIZA VILALLONGA, Mercedes. “La construcción social del empleo femenino en España (1850-1935)”, aArenal, vol. 9, núm. 2 (juliol-desembre de 2002), p. 215-239.

BORDERÍAS, Cristina. “Emigración y trayectorias sociales femeninas”, a Historia social, núm. 17, 1993, p. 75-94.

BORDERÍAS, Cristina; CARRASCO, Cristina; ALEMANY, Carme. Las mujeres y el trabajo: rupturas conceptuales. Bar-celona: Icaria, 1994, 556 p.

BORDERÍAS, Cristina. “El trabajo de las mujeres en la Cataluña contemporánea desde la perspectiva de loshogares: balance y perspectivas”, a Arenal, vol. 9, núm. 2 (juliol-desembre de 2002), p. 269-300.

BORDERÍAS, Cristina [editora]; BENGOECHEA, Soledad [coordinadora] [et al.] [autores]. Les dones i la història alBaix Llobregat. Barcelona: Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat i Publicacions de l’Abadia deMontserrat, 2002, 2 vol.

BUSSY GENEVOIS, Danièle. “Mujeres de España: de la República al franquismo, a Historia de las mujeres,SigloXX, vol., Madrid: Taurus, 2000, p. 227-246.

CABALEIRO MANZANERO, Júlia. “La vida de les dones a través de les fonts d’arxiu” a: Didàctica amb fonts d’arxius.Llibre d’Actes primeres jornades Ensenyament–Arxius. Barcelona: ICE Universitat de Barcelona, 2002, p.139-148.

CORTADA, Esther; SEBASTIÀ, Montserrat. “La dona i la institucionalització de l’educació”, a Més enllà del silenci.Barcelona: Generalitat de Catalunya, 1988, p. 207-226.

FERRO CALABRESE, Cora. Primeros pasos en la teoría sexo-genero. [s. l.]: Instituto de Estudios de la Mujer, 1989,30 p.

GÁLVEZ, Lina; SARASÚA, Carmen [editores] [et al.] [autores]. ¿Privilegios y eficiencia?: mujeres y hombres en losmercados de trabajos. San Vicente de Raspeig: Publicaciones de la Universidad de Alicante, 2003, 441 p.

GIL AMBRONA, Antonio. “El matrimonio catalán entre 1562 y 1650. Régimen jurídico y fracaso conyugal enla Diócesis de Barcelona”. Tesi de llicenciatura de la Universitat Autònoma de Barcelona, 1984.

CANYELLAS, Cèlia; GARCIA, Alba; GRÀCIA, Irene; PARRAMON, Clara [et al.]. Materials del Baix Llobregat. Les dones alBaix Llobregat i altres escrits. Sant Feliu de Llobregat: Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat,1998, núm. 4, 211 p.

HERNANDO, Almudena. “Poder y autoridad de las mujeres. La relación como base de la identidad femeni-na”, a Las mujeres y el poder. Representaciones y prácticas de vida. Madrid: Asociación Española de Investi-gación de Historia de las Mujeres, 2000, p. 21-32.

LERNER, Gerda. La creación del patriarcado. Barcelona: Crítica, 1990, 394 p.

6

27

Material per al professorat○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○

MONTERO, Justa. “Igualdad y diferencia: encrucijada del movimiento”, a El Viejo Topo, núm. 96 (maig de1996), p. 39-44.

MORIN, Edgar. Tenir el cap clar. Barcelona: Edicions La Campana, 2003, 179 p.

MURARO, Luisa. El orden simbólico de la madre. Madrid: horas y Horas, 1994, 151 p.

MURARO, Luisa. “Autoridad y autoría”, a Las mujeres y el poder. Representaciones y prácticas de vida. Madrid:Asociación Española de Investigación de Historia de las Mujeres, 2000, p. 9-20.

NASH, Mary. Mujer, familia y trabajo. Historia, ideas y textos. Barcelona: Antrophos Editorial del Hombre,1983.

NASH, Mary. “Política, condició social i mobilització femenina: les dones a la Segona República i a la Gue-rra Civil”, a Més enllà del silenci. Barcelona: Generalitat de Catalunya, 1988, p. 243-271.

NASH, Mary [dir.]; GARCIA CHECA, Amèlia; TAVERA, Susana [et al.]. Historia de les dones als Països Catalans alsegle XX. [València] Eliseu Climent, 2003, 130 p.

NASH, Mary. Mujeres en el mundo. Historia, retos y movimientos. Madrid: Alianza Editorial, 2004.

PULEO, Alicia H. “Memoria de una ilustración olvidada”, a El Viejo Topo, núm. 96 (maig de 1996), p. 27-30.

RIVERA GARRETAS, María-Milagros. Nombrar el mundo en femenino. Pensamiento de las mujeres y teoría femi-nista. Barcelona: Icaria, 1994.

RIVERA GARRETAS, María Milagros. “Partir de si”, a El Viejo Topo, núm. 96 (maig de 1996), p. 31-35.

TORRALBA SORIANO, Vicente. “El divorci durant la Segona República”, a Avenç, (1981, abril), núm. 37, p. 32-37.

URRUZOLA, Maria José. “La educación de las niñas desde el feminismo de la diferencia”, a Duoda. Papers detreball, (1991), núm. 2, p. 99-128.

28

○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○


DOCUMENTANT REGINA Fonts d’arxiu per a la història de les...

Documents

Transcript of DOCUMENTANT REGINA Fonts d’arxiu per a la història de les...