Domini europeu del món II

2. L’IMPERIALISME I LES SEVES CAUSES2. L’IMPERIALISME I LES SEVES CAUSES

- A finals del XIX les grans potències s’aboquen a r epartir-se el món:

•Amèrica

•La major part de les illes del Pacífic

•Gran part de l’Àfrica i l’Àsia

•Orient mitjà

3.1. Del colonialisme a l’imperialisme

3. El repartiment del món3. El repartiment del món

L’afany expansionista no és un fenomen del segle XI X. Té el seu origen en el XVI però amb diferències:

•El vells imperis ubicats principalment a les dues A mèriques; a la nova etapa l’ocupació es realitza a l’Àfrica, Àsia i el Pacífi c.

•Les antigues colònies són principalment d’assentame nt; les noves són d’ocupació

•En la nova etapa, el ritme d’ocupació és més ràpid

•L’imperialisme del XIX és més bel.licós, amb guerre s constants

3. 2. El desmembrament de l’Àfrica

A principis del segle XIX els europeus només dispos aven de factories o petites colònies:

•França: Algèria o Senegal

•Anglaterra: El Cap, Costa d’Or

-Els interessos econòmics, les rivalitats polítiques i l’esperit d’aventura van confluir per desmebrar l’Àfrica i deixar -la en mans de les potències europees.


per desmebrar l’Àfrica i deixar -la en mans de les potències europees.

-Es van crear societats científiques fomentades per l’interès pel coneixement geogràfic i de la fauna i flora de les regions per explorar (Ex. “Dr. Livingstone, supongo” ).

-Es van crear societats missioners per evangelitzar i aturar el tràfic d’esclaus.

3.2. El desmembrament de l’Àfrica

PRINCIPALS ZONES EXPLORADES

a. Conques dels rius Níger i Nil

b. Àfrica central: Sàhara, Sudan i els rius Zambezi i Congo

Entre 1870 i 1880 augmenten les expedicions (França i GB)

•Projecte britànic : tractava d’unir el nord i el sud. En aquesta curs a es van fer amb rics territoris (diamants, or…)


rics territoris (diamants, or…)

•Projecte francés : Des d’Algèria, França va anar dominant el nord d’ Àfrica i estenent-se cap el Sudan, on topa amb interessos br itànics.

•El rei de Bèlgica encarrega a Stanley que explori e l Congo. Topa amb interessos alemanys al centre.


SOLUCIÓ:

El canceller alemany Bismark proposa celebrar una conferència per regular l’expansió per l’Àfrica (14 països europeus)

CONFERÈNCIA INTERNACIONAL A BERLÍN (1885). Disposicions:

•Garantia de lliure circulació pels rius Níger i congo

•Principis per ocupar el territori:


•Principis per ocupar el territori:

• Domini efectiu

• Notificació diplomàtica


CONFLICTES:

•Fashoda (Sudan, 1898). Topen interessos francesos i angleso s. Els francesos cedeixen.


•Guerra anglobòer : els bòers eren els holandesos-africans que ocupaven l’estat llire d’Orange i Transvaal (els ún ics territoris que no estaven en mans dels anglesos). Es descobreixen mines a Transvaal i aquesta és l’excusa per començar la gue rra fins que s’annexionen a l’imperi britànic.

Fins 1880 intervenció limitada a les costes (factories)

A partir de la Conferència de

Fashoda (1898)Fashoda (1898)

Marroc (1905, 1911)Marroc (1905, 1911)

DOCUMENTS PER A L’ETUDI DEL PERÍODE

Conferència de Berlín (1885): Conquesta total

-Lliure comerç al centre d’Àfrica-Ocupació efectiva del territori per reclamar sobirania

-Lliure comerç al centre d’Àfrica-Ocupació efectiva del territori per reclamar sobirania Conflictes

Zulus, Boers (1898)Zulus, Boers (1898)

Congo (1885)Congo (1885)


3.3. L’OCUPACIÓ D’ÀSIA

•Des del segle XVI hi ha una presència europea limit ada a petites colònies comercials

•En el segle XIX, domini total de les potències impe rialistes (econòmic i polític)

•A diferència del que va passar a l’Àfrica, a més de les potències tradicionals (França, GB, Holanda…) van intervenir-h i de noves:


•Rússia

•EE.UU.

•Japó


Rivalitats:

•França, GB i Holanda pel control del sud-est asiàti c

•GB i Rússia per l’Àsia Central


•EE.UU. i Espanya per les illes Filipines

•Japó i Russia pel control de la Xina


LA COLONITZACIÓ BRITÀNICALA COLONITZACIÓ BRITÀNICA

••EssencialmentEssencialment a a l’Àsial’Àsia central i meridional, central i meridional, peròperò es concentra a es concentra a l`Índial`Índia

••L’antigaL’antiga colòniacolònia anglesaanglesa (1763) va ser (1763) va ser reorganitzadareorganitzada desprésdesprés de la de la rebel.liórebel.lió delsdelssipaissipais (1857(1857--58) 58) ambamb una nova una nova administracióadministració: : l’Actal’Acta de de GovernGovern (control (control directedirectede la corona de la corona anglesaanglesa a través a través d’und’un virreivirrei ).).


de la corona de la corona anglesaanglesa a través a través d’und’un virreivirrei ).).

••Per garantir un Per garantir un territoriterritori de de seguretatseguretat al al voltantvoltant de la de la colòniacolònia, , rivalitatsrivalitats ambamb::

••FrançaFrança, , pelpel control de control de BirmàniaBirmània (1886)(1886)

••RússiaRússia, , pelpel control de control de l’Afganistanl’Afganistan (1880) i el (1880) i el TibetTibet (1904)(1904)

3.3. L’OCUPACIÓ D’ÀSIAEXPANSIÓ FRANCESA

•Va tenir el seu centre a Indoxina i va exercir la s eva influència a tota l’Àsia sud-oriental

•Annexió de tota la regió del Mekong, protectorat a Cambodja, Annam i Tonquín: UNIÓ D’INDOXINA (1887) (i Laos el 1893)

XINA

•No va ser ocupada per cap país, tot i que a inicis dels s. XIX els europeus hi


•No va ser ocupada per cap país, tot i que a inicis dels s. XIX els europeus hi tenien enclavaments comercials

•Els anglesos equilibraven la compra de té i seda am b la venda d’opi de l’Índia. El 1839 el govern xinès prohibirà la venda d’opi i s’iniciarà la GUERRA DE L’OPI fins el tractat de Nanquín (1842):

•Obertura de dotze ports al comerç internacional

•Hong Kong per als anglesos

3.3. L’OCUPACIÓ D’ÀSIA3.3. L’OCUPACIÓ D’ÀSIA

S’intensificaS’intensifica la la ingerènciaingerència econòmicaeconòmica britànicabritànica::

••ExplotacióExplotació de minesde mines

••FerrocarrilsFerrocarrils

••Control del Control del comerçcomerç

REACCIONS NACIONALISTESREACCIONS NACIONALISTES


REACCIONS NACIONALISTESREACCIONS NACIONALISTES

••AlçamentAlçament delsdels Cent Cent DiesDies (1898)(1898)

••RevoltaRevolta popular popular delsdels bòxersbòxers (1900(1900--1901)1901)

••ProclamacióProclamació de la República (1911)de la República (1911)

Holanda

FrançaHong Kong

Singapur

DOCUMENTS PER A L’ETUDI DEL PERÍODE

Gran Bretanya

Singapur

4. 1 L’IMPERIALISME DELS EE.UU.

•A finals del XIX, EE.UU. és majoritàriament agrari però:

•La industrialització al nord-est

(indústria del ferrocarril)

•La gran riquesa minera

•L’abundància de terres

•El gran mercat interior

Van afavorir unaugment de laproductivitat i lacompetitivitat

4. Les noves potències imperials4. Les noves potències imperials

•El gran mercat interior

•L’expansió exterior va tenir unes bases ideològique s molt sòlides:

DOCTRINA MONROE (aplicació del darwininsme social)

“el país podria intervenir en qualsevol indret del món per defensar els seus interessos”

•És un “estil” diferent a l’europeu: NEOCOLONIALISME•No és una conquesta territorial ni imposició direct a de l’administració política ÉS UNA INGERÈNCIA EN ELS AFERS INTERNS I L A SUBMISSIÓ ECONÒMICA DELS GOVERNS ALS SEUS INTERESSOS(Cuba, República Dominicana, Haití, Puerto Rico, Pa namà, Nicaragua)

4.2. L’expansionisme japonès

La revolució Meijí (1868) va suposar la modernització de l’economia japonesa.L’objectiu :convertir Japó en potència industrial

Contractació tècnics occidentasCanvi tradicions

Iniciarà expansió cap la costa esta d’Àsia:

4. Les noves potències imperials4. Les noves potències imperials

Iniciarà expansió cap la costa esta d’Àsia: Necessitat alimenst per la població en augmentNecessitat matèria primeraPrendre postura devant altres potènies (Rússia)

El procés: control de Formosa (1895), Gerra russo japonesa (1905), domini de Corea (1910)

L’imperi britànic va implantar un model que es va g eneralitzar:

•LES COLÒNIES: no tenen govern propi i un governador nomenat per la metròpoli té tota l’autoritat.

•PROTECTORAT: té govern propi, el mateix d’abans de l’ocupació. Teòricament, el govern és respectat oficialment. A la pràctica, és el govern paral.lel de la metròpoli qui “talla el bacallà” (Egipte).

•MANDAT: és una tutela de la metròpoli sobre la colò nia. Es va aplicar després de la IGM -SDN (1920), ONU (1947)-.

4. L’ORGANITZACIÓ DELS IMPERIS COLONIALS4. L’ORGANITZACIÓ DELS IMPERIS COLONIALS

la IGM -SDN (1920), ONU (1947)-.

•COLÒNIA DE POBLAMENT: un grup procedent de la metrò poli s’assenta de manera permanent en un territori i organitza un gov ern propi, encara que amb certa dependència de la metròpoli (a través d’un go vernador). Són els anomenats dominis (Canadà, Austràlia…)

ConseqüènciesConseqüències

A les metròpolisA les metròpolis Consciència de superioritat racialAcumulació de riquesa

A les colòniesA les colònies Fronteres artificials (futurs conflictes)

4. L’ORGANITZACIÓ DELS IMPERIS COLONIALS4. L’ORGANITZACIÓ DELS IMPERIS COLONIALS

A les colòniesA les colònies Fronteres artificials (futurs conflictes)Canvis en l’estructura socialAculturacióDesequilibri població-recursos(subalimentació i misèria cròniques)Intercanvi comercial desigual

Domini europeu del món II

Documents

Transcript of Domini europeu del món II