DONES de L’EDAT MODERNA -...

DONESDONESDONESDONES

dededede

L’EDATL’EDATL’EDATL’EDAT

MODERNAMODERNAMODERNAMODERNA

Escola Els CosteretsEscola Els CosteretsEscola Els CosteretsEscola Els Costerets

Sant Pere de RibesSant Pere de RibesSant Pere de RibesSant Pere de Ribes

Cicle Superior

Mestra: Montserrat Aragón

ANNE BONNY

Pirata irlandesa

Naixement

Entre 1697 i 1705 County Cork (Irlanda)

Mort

Es desconeix la data i el lloc.

Anne Bonny, també coneguda pel seu diminutiu “ Boon”. Va ser una de les dues dones, junt amb Mery Read, amb més fama reconeguda entre les poques que van passar a la història per la seva afició a la pirateria durant els primers anys del segle XVlll.

Al complir els 16 anys es va enamorar bojament d’un mariner que es deia James Bonny . Després de casar-se amb la jove, el mariner es fixà en la fortuna del pare, però aquest va desheretar l’Anne. Mentre el seu marit navegava en alta mar, Anne va conèixer el pirata Jack Rackham, de qui també es va enamorar i amb el que es va embarcar amb una tripulació per

practicar la pirateria. Així van coincidir amb la pirata Mary Read amb la que van viure moltes aventures. Totes dues vestien robes masculines i eren expertes en la lluita i amb les armes. En 1720, la nau va ser atacada per sorpresa i només Anne i Mary van lluitar a coberta mentre els altres pirates s’emborratxaven als camarots. Tota la tripulació va ser condemnada a la forca, però Anne i Mary van declarar ser dones i estar embarassades per aconseguir salvar-se. Mary va morir a la presó, però es creu que Anne va ser alliberada per la influència del seu pare i que va viure uns 20 anys més amb un nom nou.

Anaïs Gasol i Oxana Marin

Dones de l’Edat Moderna C. Superior Escola Els Costerets Mestra: Montserrat Aragón

APHRA BHEN

Escriptora i espia britànica

Naixement

10 de juliol de 1640 Wye, Kent (Anglaterra)

Mort

16 d’abril de 1689 Londres (Anglaterra)

Aphra Behn, abans de convertir-se en la primera escriptora professional de la literatura anglesa, va alliberar a tota mena de disipadors i va ser espia a Holanda.

Des de molt jove va marxar de Holanda cap a la Guaiana holandesa, a Surinam, on va viure amb tribus que no conexia i també va conèixer la vida de molts esclaus de la tribu. Als divuit anys va tornar a Anglaterra on vivia amb la seva família.

Va començar a ser espia el 1666 durant tota la guerra d’Holanda i va acabar a la presò, per això sabem que va ser la primera escriptora professional d’Anglaterra.

Aphra Behn és autora de moltes comèdies i va escriure poemes, teatre, novel·les i relats curts que li van donar molt èxit també en la seva época.

Va escriure una novel.la antiesclavista titulada Oroonoko o L’esclau reia. Aquesta novel·la va tenir molt exit i Aphra Behn va estar molt

agraïda perquè, en el seu temps, es considerava molt afortunada.

Aphra Behn va morir a Londres el 1689 abans que Defoe comencés a publicar els seus primers articles a The Review.

Ariadna Marin i Lídia Marin


CATERINA D'ARAGÓ

Reina d’Anglaterra

Naixement

16 desembre 1485

Alcalà de Henares (Espanya)

Mort

7 de gener de 1536 Castell de Kimbolton Anglaterra

Caterina d'Aragó, infanta d'Aragó i Castella, filla d’Isabel I de Castella i de Ferran II d’Aragó, va ser reina consort d'Anglaterra com l'única dona d'Enric VIII, segons els catòlics contemporanis, i com la primera d’una llista d'un total de sis dones per als fidels a la causa real.

Des de la seva infància va rebre una acurada educació catòlica i amb una gran cultura, va arribar a aprendre les llengües romàniques de la península, com també el francès, el flamenc, l'anglès i el llatí, a més de dansa i música.

Enric VIII va anul·lar el matrimoni, de 24 anys de durada, per la seva pretensió de casar-se amb una cortesana de Caterina, Anna Bolena, i per la suposada incapacitat de la Reina per engendrar un fill varó.

Va ser la mare de la reina Maria I d‘Anglaterra.

Caterina va refusar el divorci i la nul·litat i va portar-ho davant la justícia anglesa, perdent i fou forçada a abandonar la Cort.

Coraline Llop i Mati Cano


CATERINA D’ER AUSO

Monja, militar i escriptora hispana

Naixement

1592 San Sebastián, Espanya

Mort

1650 Cuitlaxtla, México

Caterina d’Erauso, aventurera espanyola nascuda en una llar de família noble, que va pretendre consagrar-se a la vida religiosa, va ingressar en un convent dominic sent adolescent. El seu afany aventurer, que la portaria a ser coneguda com la Monja Alferes, va fer que s'hi escapés en 1607.

Disfressada d'home, es va enrolar com grumet en un vaixell que partia rumb a Amèrica. Un cop allà, es va distingir per la seva empenta en la lluita contra els araucans a Xile, el que li va valer assolir el grau d'alferes. No es va descobrir que era una dona fins que, el 1624, ella mateixa ho va confessar després de ser greument ferida en un duel.

Enviada a Espanya per al seu restabliment, Felip IV va recompensar les seves valeroses accions amb una pensió i el papa Urbà VIII la va rebre complagut.

Anys més tard va tornar a Amèrica, adoptant de nou una identitat masculina, i va desaparèixer en desembarcar a Veracreus. Es coneix una autobiografia titulada Història de la Monja Alferes senyora Catalina d'Erauso, escrita per ella mateixa, que algunes persones han considerat apòcrifa.

Eric Albaladejo i Roger Escolà


ETTA PALM JOHANNA D'ALDERS

Activista de la revolució francesa nascuda a Holanda

Naixement

1743 Groninga (Holanda)

Mort

1799

El seu nom és Etta Llobarro Johanna Aelders i tot i no ser d'una família aristocrática, va rebre una bona educació. Es va casar molt jove en 1762, amb Ferdinand Palm, qui la va abandonar al poc temps. Després de realitzar diversos viatges, Etta decidí instal·lar-se a París. A casa seva organitzava tertúlies literàries i polìtiques i on ella va prendre el títol de baronessa. Etta informava el govern del seu país del curs dels esdeveniments a París.

Des de l'inici de la Revolció Françesa, tot el poble va participar activament en la vida polìtica i es van anar creant nombrosos cubs d’activistes femenins. Etta Palm va fundar en plena revolució, la Societat Patriòtica i de Beneficència de les Amigues de la Veritat, el primer club format nomès per dones per revindicar la igualtat entre els sexes.

En 1791 va pronunciar davant l'Asamblea Nacional el “Discurs sobre la injustícia de les lleis a favor dels homes, a costa de les dones”. Va ser molt aplaudida, però també molt dicutida. Les seves activitats no van ser ben vistes pels conservadors dels Països Baixos, que li van retirar el seu suport.

Després de l'execució de Lluís XVI, va començar a França un nou règim anomenat ”El Regnat del Terror”, una repressió brutal en forma de terrorisme d'Estat, en que el principal protagonista va ser Robespierre. Davant la menor sospita, una persona era acusada de contrarevolucionària i enviada a la guillotina. L'activitat política els va ser prohibida a totes les dones activistes i lluitadores per la igualtat.

Etta Palm va entrar al servei del ministre de d'Afers Exteriors francès Leburn-Tondu, qui li va encomanar anar d'espia al seu propi país. Es va instal.lar a l'Haia i quan els exèrcits revolucionaris francesos van envair el 1795, els Països Baixos, Etta va ser detinguda i acusada d'Orange. Es creu que va morir en 1799, però no hi ha documentació exacta de la data.

Montse Ferret i Maria Trenc


IDA LAURA PFEIFFER

Viatgera i aventurera austríaca

Naixement

14 d'octubre de 1797 Viena (Aústria)

Mort

27 d'octubre de 1858 Viena (Aústria)

Es va casar l'any 1820 amb el senyor Pfeiffer, un vidu que li portava vint anys d'edat. Més tard, el seu marit va perdre el seu lloc de treball i la seva família va caure a la pobresa. Ida va començar a donar classes de música i de dibuix però com que no els arribava per viure es van veure obligats a demanar ajuda econòmica als seus germans.

Quan va morir la seva mare va obtenir una petita herència que la va ajudar a sortir de tots aquells problemes econòmics. En el 1835, Ida i el seu marit es van divorciar. Al 1842, els seus dos fills es van independitzar i Ida va decidir viatjar.

Va escollir Terra Santa com a primer destí del seu viatge. Ella sabia que era perillós i que potser no podria tornar i per això va decidir fer un testament. Va navegar pel Danubi fins el Mar Negre, va anar a Constantinopla, Jerusalem i El Cairo. Va visitar les piràmides i va aprendre a muntar en camell. Per fi, des de el Canal de Suez va tornar amb vaixell en direcció a Itàlia.

Va publicar les seves memòries del viatge el 1846 i amb els diners que va guanyar, es va poder pagar el següent viatge cap a Islàndia.

A diferència dels altres viatgers del seu temps, Ida va viatjar sola i amb pocs diners. Als 6 mesos va tornar a casa i va escriure les seves observacions sobre Islàndia,

Suècia i Noruega. Va portar plantes i roques que després va vendre als museus. I així va obtenir prou diners per fer la volta al mon.

Marina Rodríguez i Mar Batalla


INÉS JOYES BLACK

Escriptora espanyola pionera en la lluita per la igualtat de les dones

Naixement

27 desembre de 1731 Madrid

Mort

No se sap, però no va morir abans de 1806

Com moltes famílies irlandeses residents a Espanya, la seva va pertànyer al món de la burgesia de negocis que van fer fortuna en l’entorn de la capital (centre indiscutible de la activitat bancària) i també de les ciutats de la perifèria (Málaga, Cádiz, Barcelona).

Inés Joyes era la tercera filla de nou germans. El seu pare era irlandès, i la seva mare era de Nantes. El pare d’Inés va morir en 1745, quan ella tenia 13 anys, i deixà els seus 6 fills, menors de edat, sota la tutela de la seva esposa.

Es va casar amb Agustín Blake, traslladant-se a viure a Màlaga y després a Vélez-Málaga, ciutat on el seu marit tenia negocis.

Inés es va quedar viuda als 51 anys ja que el seu marit va morir a Màlaga el 16 de juny de 1782 quan portaven 30 anys de matrimoni. Després de la seva mort, ella es va encarregar de dirigir els negocis.

Parlava i llegia diversos idiomes i va participar eren les reunions i tertúlies literàries i culturals que en aquell temps s’organitzaven.

Inés Joyes va escriure un llibre que es titulava Apologia de les Dones on parlava de manera atrevida fent reflexions sobre la condició de les dones al segle XVIII i defensant la igualtat de drets.

Va ser una dona intel·lectual que estava informada sobre les novetats del seu temps.

Aïda Egea i Lenda Vitorio


INÉS SUÁREZ

Conqueridora espanyola

Naixement

1507 Plasència – Càceres (Espanya)

Mort

1580 Santiago (Xile)

S’ignoren tots els detalls de la primera etapa de la seva vida. Es creu que es va casar a Màlaga, però va enviudar aviat. El primer que se sap d’ella és que va partir cap a Amèrica quan tenia trenta anys d’edat. Un cop allà es va unir a l’expedició de conquesta de Pedro de Valdivia (era l’única espanyola del grup) i va establir relacions, primer d’amistat i més tard amoroses, amb Pedro de Valdivia, a qui va acompanyar i va ajudar en les seves expedicions pel territori xilè.

Va ser la primera europea que va arribar a Xile i va participar activament en la defensa de la recentment fundada ciutat de Nou Extrem, que va ser atacada per un cacic indígena. El seu valor i resistència es van revelar quan es va produir l’assalt a Santiago dirigit per Michimalonco el 1541, en què van aprofitar l’absència del governador. Diversos cronistes, i fins i tot Valdivia, expliquen que Inés es va destacar per la seva empenta i alhora la seva crueltat, ja que va fer que decapitessin els indígenes presoners per sembrar la por entre els atacants.

La seva convivència amb el conqueridor va durar fins que Valdivia va ser sotmés a judici a Lima, on va ser acusat entre altres càrrecs de mantenir una relació extramatrimonial amb ella. Valdivia va ser obligat a portar la seva dona a Amèrica i en 1549 va lliurar a Inés en matrimoni a Rodrigo de Quiroga, un dels seus millors capitans. En reconeixement als seus mèrits, Valdivia li va concedir diverses comandes.

Com a esposa de Quiroga, va portar una vida religiosa i es va consagrar principalment a tasques relacionades amb la caritat. Part del seu capital es va utilizar en la construcció del temple Mercè i de l’ermita de Montserrat a la capital xilena.

Ariadna Sellés i Maribel González Dones de l’Edat Moderna C. Superior Escola Els Costerets Mestra: Montserrat Aragón

ISABEL I DE CASTELLA

Reina de Castella i Lleó

Naixement

2 d’abril de 1451 Madrigal de las Altas Torres – Àvila (Espanya)

Mort

26 de novembre de1504 Medina del Campo Valladolid (Espanya)

Era la filla més petita del rei Joan II de Castella i de la seva segona dona Isabel de Portugal. Quan el seu pare Joan II va morir el 1454, el seu germà gran Enric IV de Castella va heretar la corona castellana. En ascendir al tron Enric IV va manar tancar els seus germanastres i l’última esposa del seu pare al castell d’ Arévalo.

A la mort d’Enric IV de Castella, l’11 de desembre de 1474, Isabel va saber actuar ràpidament. Ella es va coronar a si mateixa reina de Castella tres dies més tard al castell de Segòvia. Alhora que ella i el seu marit Ferran d’Aragó reorganitzaven la Cort, el rei Alfons V de Portugal casat amb Joana la Beltraneja va creuar la frontera i va declarar la seva esposa hereva legítima al tron. El 1476 les tropes castellanes s’enfrontaren a les portugueses a la batalla de Toro, on Alfons i Joana perderen totes les seves opcions al tron en perdre la batalla.

Ferran d’Aragó va ser coronat rei l’any 1479 i, d’aquesta manera, es van unir tots dos regnes. Més tard, amb la conquestes dels regnes de Navarra i de Granada es va realitzar la unificació de tots els regnes de l’actual territori espanyol.

Va refusar la idea de Cristòfor Colom de navegar cap a les Índies vers l’oest fins a tres vegades, però, finalment va finançar els seus viatges

La reina Isabel va ser enterrada a la Capella Reial, Catedral de Granada.

Alba Abellán i Jaume Rius


JOSEFA DE ÓBIDOS

Pintora portuguesa Naixement

Febrer de 1630 Sevilla (Espanya)

Mort

1684 Óbidos (Portugal)

Josefa de Ayala, coneguda com Josefa de Óbidos , és la més destacada pintora de la segona meitat del XVII portuguès i un dels casos de dones que van destacar en la pintura en tota la història de l'art universal de l'edat moderna. Quan va néixer va ser apadrinada per Francisco Herrera el Vell. El matrimoni torna a Portugal però ella no; es quedarà 6 anys més amb el seu padrí per provar si té alguna oportunitat d’entrar en el món de l’art i donar les primeres mostres de la seva vida.

Als catorze anys s’instal·là a Óbidos amb els seus pares, als setze ingressà en el convent de Santa Anna de Coïmbra amb la intenció de ser professora.

Al 1653 decideix dedicar-se a la pintura, i no trigaran a sortir-li encàrrecs de convents i esglésies per tot arreu i de la família reial, que per això es va fer famosa. El seu pare va morir l’any 1674 i com tenia dues cosines i la seva mare molt vella va haver de fer molts quadres per mantenir-les amb bona salut.

Es coneixen més de cent de les seves obres entre les que destaquen els seus quadres de flors i les natures mortes.

Va morir l’any 1684 amb 54 anys, va ser enterrada a l’església de Sant Pere. Un dels seus quadres va ser venut per 5.500 euros el 1970. Vint anys després tornava a ser posat a la venda per 200.000 euros.

Marcel Corbella i Aleix Ruiz


LADY HESTER STANHOPE

Viatgera i aventurera britànica

Naixement

12 de maig de 1776 Kent (Anglaterra)

Mort

22 de juny de 1839 Djoun (Síria)

Lady Hester Lucy Stanhope va ser una excèntrica aristòcrata anglesa i és recordada per ser considerada com la reina blanca de Palmira, en Síria, addicionalment va ser una intrèpida viatgera i exploradora.

Lady Hesterd des de la seva infància va demostrar ser diferent a les altres les nenes: no li interessava la dansa, la musica i la pintura però sentia atracció per la caça a cavall i el relacionat amb les aventures. Quan va complir els 24 anys se'n va anar a viure amb el seu tiet Willian Pit fins que va morir.

Després d’un temps va decidir finançar-se un viatge a l'Orient. En Octubre de 1810 va anar a Turquia i, després va viatjar a Egipte, es va sentir molt atreta per aquells exòtics costums i estil de vida, i va començar a adoptar el seu vestuari. El 14 d'abril de 1813, va prendre la decisió d'anar a la ciutat de Palmira; el 19 de març de 1813, finalment, hi va arribar. Després va tornar a Damasc i allà va trobar un castell en ruïnes del temps de les Creuades: va decidir viure allà reconstruint-lo. Lady Hester va viure com una autèntica princesa Drusa.

El principi de la fi va venir a l'any 1836, perquè el govern Britànic va embargar-li la pensió degut a una fracassada expedició realitzada per ella per buscar la ciutat d'Ascaló, llavors va començar a deteriorar-se. En 1837 va caure malalta i al 22 de juny de 1839 Lady Hester va morir, completament arruïnada físicament, en la foscor de la seva habitació.

Laura Mestres, Laura Roca i Nathalia Quipuzco


LUISA ROLDÀN (LA ROLDANA)

Escultora espanyola

Naixement

8 de setembre de 1652 Sevilla (Espanya)

Mort

10 de gener de 1706 Madrid (Espanya)

És una de les principals figures de l’escultura del Barroc a l’Andalusia de finals del segle XVII i principis del XVIII. Antonio Palomino ( pintor i tractadista de la pintura espanyola) la va reconèixer com una escultora tan important com el seu pare, Pedro Roldán, que va aconseguir fama en la seva època, i llegendes populars suggereixen que va viure una existència agitada.

El Crist de la Misericòrdia, el bellíssim Ecce Homo que surt a la processó de La Redempció cada Diumenge de Rams, era atribuït fins ara a l’imatger Pere de Mena (1628-1688). Recentment, s’ha descobert, tot i no haver ‘’papers’’ pel mig, que la obra es deu, en realitat, a La Roldana.

Gràcies a un col·leccionista de València van descobrir una postal que en el dors d’aquesta figurava que rebia culte l’obra a l’església de la presó de dones de Madrid.

Van tractar de localitzar la peça, però no hi havia manera. Fins que diferents investigadors es dirigien a un mateix lloc: Lleó. L’Ecce Homo ‘’lleonès’’ és propietat d’Institucions Penitenciàries, de manera

que en algun moment passaria de l’església de la presó de dones de Madrid a la presó d’Alcalá d’Henares d’on procedia quan en 1996 va ser cedida a la Redempció per sortir en processó.

Júlia Vidal I Elena Custodio Dones de l’Edat Moderna C. Superior Escola Els Costerets Mestra: Montserrat Aragón

MADDALENA CASULANA

Compositora italiana, cantant i intèrpret de llaüt. Naixement

1544 Casola d'Elsa (Itàlia)

Mort

1590

Es coneix molt poc de la seva vida, però va haver de rebre molt jove la seva formació musical. Va publicar la seva primera obra en 1566, quatre madrigals, sota el títol “El Deseo”. Maddalena tocava el laúd.

És probable que hagués hagut de defensar el seu art i lluitar enmig de les dificultats que li imposava la societat, ja que les dones patien l'opressió en tots els àmbits, i la seva vida, com la de moltes dones de l'època, ens és pràcticament desconeguda.

A partir de la informació provinent de les dedicatòries de les seves obres, se sap que va visitar Verona, Milà i Florència, i que òbviament va estar a Venècia (on gran part de la seva obra va ser publicada i on els ciutadans comentaven les seves habilitats).

El seu estil musical és moderadament contrapuntístic i cromàtic. Les seves línies melòdiques són cantables i acuradament respectuoses del text. Va ser la primera dona compositora que va tenir música impresa i publicada en la història de la música occidental.

Marina López i Anna Solé


MARY DIXON KIES

Inventora nord-americana

Naixement

21 de març de 1752 Killingly Estats Units d’Amèrica

Mort

5 de maig de 1809 Nova York Estats Units d’Amèrica

Era filla de John Dixon, un agricultor irlandès i de la nord-americana Janet Kennedy. Es va casar amb Isaac Pike I, i va tenir un fill Isaac Pike II. Després de la mort del seu marit, es va casar amb John Kies (1750-1813), qui va morir el 18 d'agost de 1813 a als 63 anys. Després es va anar a viure amb el seu fill, Daniel Kies, a Brooklyn, Nova York, on va morir als 85 anys el 1837.

El teixit de la palla era una indústria vital per a l’economia als Estats Units durant la dècada de 1800. La Llei de Patents de 1790 va obrir la porta tant a homes com a dones, per protegir la seva invenció amb una patent, però moltes dones inventores no es van molestar a patentar els seus invents degut a l’obligació de demanar el permís al pare o al marit per poder-ho fer. Maria Kies sí ho va fer el 5 de maig de 1809.

No va ser la primera dona d'Amèrica interessada a millorar la barreteria. En 1798, Betsy Metcalfe va inventar un mètode per trenar la palla. El seu mètode es va fer molt popular.

Ella tenia una perspectiva diferent, i no podia haver escollit un millor moment per assegurar l’èxit del seu invent. La tècnica de Mary Kies va resultar útil en la fabricació de barrets a preu rendible.

Dolley Madison, esposa del president, va reconèixer a Maria Kies la seva contribució a l’economia del país. Malauradament, l’arxiu de la patent original va ser destruït.

Raül Isart i Oriol Báñez


MARY READ

Pirata i marinera britànica. Naixement

Finals del segle XVII Londres (Anglaterra)

Mort

1721 A la presó de Jamaica.

El seu pare va morir al mar, la seva mare la va fer passar per un nen per ocultar a la família del seu marit la mort del primer fill, per cobrar la seva herència. Mary i la seva mare van viure còmodament amb els diners heretats de la mort del seu pare fins a la seva adolescència. De gran es va fer passar per home va entrar a la marina.

A la marina va conèixer a un home i es van casar i amb els diners guanyats a la marina de la guerra, van obrir una posada anomenades Les Tres Ferradures. Mary, per primera vegada a la seva vida, va viure com una dona.

Després de la mort del seu primer marit, Mary va tornar a l'armada i en la travessia, en que viatjava va ser capturada pel pirata Jack Rackham (anomenat Calicó) i la seva companya, la dona pirata Anne Bonny. Encara vestida d'home, Mary va ser reclutada pels pirates. Poc després, Anne Bonny va descobrir la seva identitat femenina i les dues dones es van fer molt bones amigues.

Mary, en el vaixell, es va enamorar d'un dels seus companys i es van casar segons els ritus de la pirateria. Durant un període d'uns tres mesos, Rackham i la seva tripulació van obtenir diversos èxits en les seves aventures, però aviat van caure en la desídia i van començar a dedicar-se en excés als festejos i la beguda. Els van capturar les tropes del Capità Barnet, enviades pel governador de Jamaica, la major part de la tripulació estava borratxa i no va oposar resistència. A la presó, Mary i Bonny van dir que estaven embarassades i van rebre un ajornament de l'execució. Es desconeix si realment estaven embarassades o si van inventar la història per salvar-se.

Wendy Armijo i Anna Bernadàs


MARY WOLLSTONCRAFT

Escriptora i feminista anglesa

Naixement

27 d’abril de 1759 Londres (Anglaterra)

Mort

10 de setembre de 1797 Londres (Anglaterra)

En 1780 va marxar de casa per guanyar-se la vida dirigint amb les seves germanes una escola durant dos anys i més tard va treballar com institutriu a Irlanda.

El moderat èxit de la seva primera novel·la, La novel·la de Maria (1788), la va portar a establir-se a Londres, on va treballar com a professora i traductora. Va ser membre d’un grup d’intel·lectuals format pel poeta i artista anglès William Blake, el filòsof polític angloamericà Thomas Paine, el químic anglès Joseph Priestley i el pintor i escriptor suïs Henry Fuseli.

En la seva obra més famosa, Vindicació dels drets de la dona (1792), va afirmar que l'ideal del matrimoni resideix en la afinitat intel·lectual i va advocar per la igualtat educativa i d’oportunitats per a ambdós sexes.

Durant la Revolució Francesa va anar a París, on es va enamorar de l’escriptor i aventurer nord-americà Gilbert Imlay. En 1794 va néixer la seva filla, i durant un temps van viure a Anglaterra, fins que Imlay la va abandonar i ella va intentar suïcidar-se. En 1797 es va casar amb el filòsof polític William Godwin. Va morir aquell mateix any al poc temps de néixer la seva filla Mary, que més tard seria escriptora de fama.

Wollstonecraft també va escriure Relats originals de la vida real (1791) i Vindicació dels drets de l’home (1793). La seva correspondència, Memòries de l’autora dels drets de la dona (1798), va ser publicada per William Godwin.

Íker Hernández, Marc Peiró i Ilias Azghough


OLÍMPIA DE GOUGUES

Escriptora francesa i defensora dels drets de les dones

Naixement

7 de maig,1748 Mountauban

Mort

3 de novembre,1793 París

Nascuda a Mountauban en una família humil, el 1788 es traslladà a París on es canvià el nom i començà una carrera literària redactant obres de teatre, tot i la poca educació que havia rebut. El 1789 va prendre part a la Revolució Francesa defensant una monarquia moderada. El seu pensament propi de la il·lustració ja s'havia plasmat abans en algunes de les seves obres de teatre com “L'esclavitut dels negres” on criticava amb duresa l'esclavitut.

Admirava a Mirabeau i a La Fayette. El 1791 va escriure la seva famosa Declaració del Drets de la Dona i la Ciutadania com a reacció a la Declaració dels Drets de l´ Home i del Ciutadà que només reconeixia la condició de ciutada als homes i deixava les dones en una situació dínferioritat. Seguint la línea de Monesquieu, defensà la separació de poders sense contradir-se en el fet que 1793 iniciés la defensa de Lluís XVI i es va oposar a en Robespierre i Marat.

Va reclamar un tracte igualitari envers la dona en tots els aspectes de la vida, públics i privats: el dret de vot, d’exercir càrrecs públics, de parlar en públic sobre assumptes polítics, d’igualtat d’honors públics, de dret a la propietat privada, de participar en l’exèrcit i en l’educació i, fins i tot, d’igual poder en la família i en l’església.

Per les seves idees polítiques va ser guillotinada el 3 de Novembre de 1793 acusada de ser láutora dún cartell girondí.

Guille Cardiel, Pere Mujal i Veranika Minko


PASCUALA CAR O I SUREDA

Assagista, matemàtica i científica de les Illes Balears

Naixement

17 de juliol de 1768

Palma de Mallorca

Mort

12 de desembre de 1827

Palma de Mallorca

Mentre el pare s'assegurava de que els seus fills varons tinguessin una formació d’acord amb l'època, la mare va fer el mateix amb les seves filles. Un bagatge que va permetre que la Maria Pascuala es convertís en una de les primeres matemàtiques de Palma a més de doctora en filosofia.

Hi ha poques dades sobre la trajectòria de Pascuala Caro. D'ella es diu que va ser tant precoç que només amb dotze anys va defensar unes conclusions a la Universitat de València.

El seu assaig d’Història, Física i Matemàtiques publicat el 1781 és avui l'únic testimoni de la seva existència. Va aconseguir la titulació en Filosofia per la Universitat Literària de València.

Sense saber els motius, va arribar un dia en que la Maria Pascuala va decidir

donar un gir a la seva vida. Es va retirar del món i va prendre l'hàbit ingressant com domínica en l'antic convent de Santa Catalina de Sena, el Febrer de 1789. Als 40 anys que van passar des de aleshores fins a la seva mort, són de nou un misteri.

Va arribar a ser priora d'aquell convent. Diuen que va mantenir una vida religiosa exemplar en la que no va abandonar la seva afició literària.

Núria Medina, Alexis Mersch i Maria Stockli


SANTA TERESA DE JESÚS

Escriptora i religiosa espanyola

Naixement

28 de Març de 1515 Àvila (Espanya)

Mort

4 de Octubre de 1582 Alba de Tormes – Salamanca (Espanya)

Als 7 anys va fugir de casa seva amb un germà, per anar a buscar el martiri. De tornada a la llar, als 12 anys va passar pel dolor de perdre la seva mare, el que la va afecta en extrem i va decidir creure en Crist.

Als 16 anys va entrar el convent de Santa Maria de Gràcia, portada pel seu pare. Als 19 anys, va professar en el convent de l'Encarnació d'Avila. Poc després va caure greument malalta, sentia els primers sintomes de les seves neurosis.

En 1537 va patir un atac de cor. Es va curar, i durant bastants anys la seva fe va desaparèixer, fins que va tornar el ardor religiós, perquè, segons ella diu, Crist li va aparèixer amb irat semblant. Llavors va creure que la causa de la seva fredor era del seu massa freqüent tracte amb seglars, i va decidir reformar l'ordre del Carmel i fundar una congregació religiosa. Va tenir grans dificultats de vèncer la fredor, peró la van ajudar eficaçment unes de les seves germanes, altres parents, diversos senyors piadosos i la duquessa de Alba.

Algunes de les seves obres principals són: Camí de la perfecció, El llibre de les perfeccions, El llibre de las constitucions. També va escriure poesies, escrits breus i altres escrits.

Teresa va morir, després de realitzar la seva obra de reforma, el 4 d'Octubre de 1582, als 67 anys.

Arnau Domingo, Hamza Bissbiss i Enric Cano


SOPHIE BRAHE

Científica, astrònoma, horticultora, alquimista i historiadora danesa.

Naixement

24 d'agost de 1556 Knutstorp (Suècia)

Mort

1643 Elsinore (Dinamarca)

Sophie Brahe va néixer el 1556 a Knutstorp (Suècia). De molt jove va assistir el seu germà Tycho (astrònom famós) en les observacións de l'espai, el que va fer que ella s'interessés pels astres. El seu germà també li va transmetre coneixements d'horticultura i de química. Va estudiar astronomia, química i medicina. Es va casar amb Otto Thott el 1577 i va tenir un fill amb ell. Va enviudar el 1588. Va crear els jardins d'Ericksholm (avui Trollehom), als quals s'hi va dedicar per omplir el buit que va deixar el seu marit. En el camp de la química va subministrar medicaments espagírics (d'origen vegetal i mineral i fent servir procediments de l'alquímia) a les seves amistats i persones conegudes de la classe alta de la societat, encara que també a la gent pobra de forma gratuïta. Més endavant es va dedicar a l'astrologia (prediccions basades en l'horòscop). El 1590 es va comprometre amb Erik Lange, un home cultivat i ric interessat en l'alquímia. Es van casar el 1602 quan l'Erik s'havia arruïnat. Va tornar a enviudar el 1613. Aleshores la Sophie va dedicar tots els seus esforços a la genealogia de famílies de la noblesa danesa.

Sergi Isla i Marta Trenc


SOFONISBA D’ANGLISSOLA Pintora italiana del Renaixement

Naixement

1532 Cremona (Itàlia)

Mort

1623 Palerm – Sicília (Itàlia)

En 1554, a l'edat de 22 anys, Sofonisba va viatjar a Roma, on va conèixer Miquel Àngel a partir d'altres pintors que coneixien bé la seva obra.

Aquesta trobada amb l'artista va ser un gran honor per a la pintora i es va beneficiar de ser "informalment" ensenyada pel gran mestre. Quan ell li va demanar que pintés un nen plorant, Sofonisba va dibuixar un nen mossegat per un cranc, i quan Miquel Àngel el va veure, va reconèixer immediatament el seu talent.

A partir d'aquest moment, el geni li donava esbossos del seu quadern de notes perquè ella els pintés amb el seu estil personal i li va oferir consell sobre els resultats.

Durant almenys dos anys, Sofonisba va continuar aquest estudi "informal", rebent una sòlida orientació del mateix Miquel Àngel.

El gran historiador de l'art, Giorgio Vasari, va escriure sobre ella: “Anguissola ha mostrat la seva major aplicació i millor gràcia que qualsevol altra dona del nostre temps en les seves obstinacions per dibuixar, per això ha triomfat no només dibuixant, pintant i pintant de la natura, i copiant excel·lentment d’altres, sinó per ella mateixa que ha creat excel·lents i molt belles pintures”.

Adrià Raventós i Guillem Batet


SOR JUANA INÉS DE LA CRUZ

Poeta, escriptora, dramaturga I religiosa hispano-mexicana

Naixement

12 de novembre de 1651 San Miguel Nepantla

Mort

17 d’abril 1695 Nueva España

El seu nom original era Juana Inés de Asbaje y Ramírez de Santillana, coneguda a Mèxic per Sor Juana Inés de la Cruz. Va ser una escriptora de poesia i teatre en castellà i també va ser monja de l'Orde de Sant Jeroni.

Encara que no se sap molt dels seus pares, se sap que els pares de Sor Juana mai van estar casats. El pare era un militar espanyol. La nena va passar la seva infància entre Amecameca, Yacapixtla, Panoaya, on el seu avi tenia una casa. Ja des de ben petita es va començar a aficcionar per la lectura, ja que va descobrir la biblioteca del seu avi i així es va aficionar als llibres.

El seu estil literari és barroc. A Mèxic els bitllets de dos-cents pesos (els bitllets de diners) estan il·lustrats amb una imatge d'aquesta gran escriptora i monja. Per la importancia de la seva obra, va rebre el sobrenom d' “El Fènix d'Amèrica”.

Sor Juana Inés de la Cruz va escriure durant “El Siglo de Oro Español” (s.XVII).

L'obra dramàtica de Sor Juana va del tema religiós fins al profà. Les seves obres més destacables en aquest gènere són “Amor es mas laberinto”, “Los empeños de una casa” i una sèrie d'autos sacramentals dissenyats per a representar-se en la cort.

Va morir a causa d’una pesta que es va escampar per la capital.

Arnau Trilla i Albert Franc


DONES de L’EDAT MODERNA -...

Documents

Transcript of DONES de L’EDAT MODERNA -...