SEGUIM OMPLINT LA MOTXILLA:

Un dia a una aula d’Educació Infantil

2

Índex

Introducció Pàg.3

Una jornada a l’Escoleta Pàg.4

Concepte d’Infant Pàg.10

3

Introducció

En aquest segon dossier de l’assignatura, passem a parlar de com funciona una aula, quin es el

seu dia a dia, les rutines, etc. S’exemplificarà un dia sencer al centre on vaig fer les pràctiques

per poder observar quins tipus d’activitats es duen a terme, com es treballen les rutines i els

hàbits.

Es farà a referència a la comunicació que s’estableix entre mestre i alumnes, i mestre familia. I

desprès també es farà menció al pla d’acollida que tenen els infants a l’Escoleta.

4

Una jornada a l’Escoleta

OBJECTIUS 1. Afavorir la reflexió i la integració dels diferents continguts estudiats fins el moment per resoldre les activitats i situacions que es plantegin a les pràctiques. 2. Identificar i qüestionar els valors que s’amaguen darrera les pràctiques.

CONTINGUTS 1. La dimensió institucional de la innovació: l’escola que aprèn. 2. La reflexió sobre la pràctica i la millora professional 3. El paper del professorat

AGRUPAMENT Individual (PER PENJAR AL BLOG) LLIURAMENT 8 de març de 2012

Descriu el record que tens sobre com ocorre una jornada a una escola d’infantil (a ser

possible relacionat amb una aula 0-3).

El meu període de pràctiques va estar dividit amb dues aules de diferents edats per poder

contrastar les diferències i viure dos etapes molt diferents. Per aquest exercici faré referència a

l’edat de 2 anys, per no fer referència a dues aules.

En aquesta aula hi havia un període establert de les 7:45 a les 9:00 que era el temps que tenien

les famílies per portar els infants a l’Escoleta, a mesura que els infants arribaven anaven jugant

lliurement pels racons de l’aula.

Quan ja érem tots a l’aula es procedia a fer l’assemblea de cada mati on tots els infants es

seien en una rodona i ens donàvem el bon dia a partir d’una dinàmica que consistia en el

següent: Hi havia una cartolina penjada a la paret que era un tren amb fotos i una altre

cartolina que era una casa. La mestre anava traient fotografies i el nen/a de la corresponent

foto s’aixecava i anava a penjar la seva foto al tren que simbolitzava que havien vingut a

l’escola, una vegada penjada tots ens dèiem el bon dia. Considero que és una bona dinàmica ja

que els infants s’ho passen bé, repassen qui ha vingut i qui s’ha quedat a cassa i ens

familiaritzem tots. Durant l’assemblea també es xerrava sobre que farien durant el dia i es

donava peu a la comunicació dels infants, si tenien colca aportació interessant.

Just després de l’assemblea, de forma ordenada, els infants anaven a cercar el seu berenar que

estava col·locat al propi penjador que es situava al passadís. Vaig quedar sorpresa de lo bé que

ho feien.

Desprès de berenar, hi havia un període de temps dedicat a satisfer les necessitats d’higiene.

En aquesta aula ja quasi tots anaven sense bolquers, la qual cosa suposava que la mestre no

estava molt damunt d’ells, ja que tenien molta autonomia.

Una vegada tot ordenat i tots llestos, era l’hora de realitzar l’activitat programada d’aquell dia

(experimentació, educació plàstica, psicomotricitat, llenguatge, construccions...) Normalment

totes les activitats que es realitzaven es feien amb tot el grup, però per exemple les

construccions fèiem mig grup per poder atendre millor a les necessitats dels infants i, així,

evitar la distracció d’ells. D’aquestes activitats, vaig poder dirigir-ne alguna d’elles com per

5

exemple la caixa de buf, que consistia en fomentar el buf, ja que molts nens/es a aquesta edat

encara no fan l’acció de bufar correctament. A través de diverses activitats es fomentava

aquesta petita acció tan fàcil per tothom, però tant complicada per als més petits.

Quan finalitzàvem l’activitat del dia, ens col·locàvem amb un tren per anar al pati i gaudir de

l’espai exterior. Els hi encantava, com es normal.

Desprès de pujar del pati, ens dirigíem a l’aula a rentar mans. Ens situem devers les 12/12 i

mitja del migdia aproximadament, se’ns ha passat un dia volant. Ara era l’hora de la fruita, una

activitat que em va agradar molt que es fomentes a l’Escoleta. Es tractava de menjar una

macedònia de fruites, les famílies havien portat prèviament una peça de fruita. M’encanta

aquesta activitat ja que és important que es fomenti un hàbit tant saludable com aquest en

edats tant primerenques.

Acabada l’activitat de la fruita, es procedien a rentar les mans i era l’hora que els infants la

dedicaven al joc lliure per l’aula. Mentrestant les famílies ja podien venir a cercar els infants i

mantenir una petita conversació amb l’educadora per explicar com ha passat el dia el nen/a i si

hi havia que comentar colca aspecte important.

A més, reflexiona sobre les preguntes següents:

1. Què fan els infants en un dia típic?

Els infants un dia típic fan de tot i més. Més o manco es lo que he explicat anteriorment,

realitzen les rutines establertes dins l’aula. A més a més, es relacionen entre ells, mantenen

relacions d’afecte i ajuda, aspecte que em vaig quedar molt sorpresa quan realitzava les

pràctiques, que infants tant petits tinguessin aquesta actitud d’ajuda quan veuen que un

company/a seu necessita ajuda, els ajuden sense demanar-ho. A part d’aixó, queden satisfetes

totes les seves necessitats, juguen, es comuniquen, tant entre ells com amb els adults.

6

2. Qui decideix com s´ha d´ensenyar i avaluar?

El fet de decidir com s’ha d’ensenyar i avaluar es tasca dels mestres que es reuneixen

prèviament de començar el curs i estableixen les linies metodologiques. Aquestes linies estan

especificades ja al document “Projecte Educatiu” on surt la metodologia que empra aquest

centre. Dins la metodologia també hi entra la tasca d’avaluar, que en aquest cas l’avaluació es

fa de manera continua i global, fent referència al abans, el durant i el després, per així poder

obtindre una avaluació més ajustada a cada infant.

Fins ara eren les linies metodologiques del centre, com a fil conductor de totes les aules. Però

una vegada coneixem el grup d’infants nostre i veiem l’heterogeneitat que existeix, cada

mestre adapta la metodologia al seu grup. Per exemple, a l’hora de fer pràctiques, vaig

observar que en una mateixa edat dues mestres treballaven més unes coses que unes altres.

Una es dedicava més a les rutines i l’altra, com l’establiment de les rutines i hàbits ja ho tenien

adquirit, es centraven amb les normes. Cada grup d’infants té el seu ritme de

desenvolupament i t’has d’adaptar a les seves necessitats. No podras fer la mateixa

metodologia amb uns que amb uns altres. Potser et trobaras amb un grup molt tranquil i

l’hauras de motivar bastant mentre que d’altres que estaran molt espavilats i madurs i hauras

de fer un altre tipus d’activitats.

Però tot i així, la manera d’avaluar es segueix la mateixa en tot el centre. Durant les activitats

tenen graelles per fer una observació més ajustada, i desprès a final de cada trimestre es passa

un petit informe a les famílies perquè quedi constància de l’evolució del seu nen/a.

3. Quines estructures, pràctiques o comportaments de les mestres ajuden als

infants a aprendre?

Les pràctiques o comportaments que han de seguir les mestres per a fomentar l’aprenentatge

dels infants ja que ells aprenen, majorment, per l’imitació de models que, en aquest cas, serien

les mestres. Hem de fomentar uns bons comportaments docents.

El mestre ha de tenir un comportament estable, sense molts de canvis perquè així els infants

es puguin acostumar millor. Ha de ser un comportament bo i adequat, amb la comunicació

com a element imprescindible.

Durant el dia a dia a l’aula també s’ha de fomentar l’establiment d’hàbits perquè els infants es

situin dins l’espai i temps i es puguin anticipar a les accions, al mateix temps que estem

fomentant l’autonomia.

7

4. Com estan organitzades les aules, les runites, els espais, els horaris...? Qui les

organitza? Qui decideix per on començar i quan acabar? Quan sorgeix un

problema o un entrebanc dins la jornada, com es soluciona?

Anem per parts;

Les aules on vaig estar realitzant el meu període de pràctiques estaven organitzades per

racons. Hi havia el racó de la cuina, de les

disfresses, del moviment (on tenien tobogan

petit per jugar i per fer salts), tenien el racó de la

família i de la casa (per jugar a pares i mares), el

racó de la lectura amb un petit sofa perquè

puguessin gaudir dels contes que estaven

ordenats en una prestageria que facilitava el fet

de tenir-los ordenats. I desprès tenien un espai

que es el que s’utilitzava per fer el bon dia, que

normalment jugaven a construccions o qualsevol

joc que la mestre hagues de treure perquè no

estava a l’abast seu (construccions, animals, cotxes...).

Les rutines estaven molt ben establertes, els infants sabien més o manco que es allò que

havien de fer. Vaig poder observar que els deixaven molta autonomia als infants perquè fossin

ells mateixos els qui realitzaven les accions. En relació als horaris establerts els vaig veure

bastant adequats, hi havia dies que anavem més atropellats, però això sol passar sempre...

perquè no sempre portes el mateix ritme. Però els vaig trobar bastant adients, donaven temps

a fer moltes coses. Els horaris estan establerts i fixats d’acord amb les mestres de cicle, és a dir,

es reuneixen les mestres que estiguin a la mateixa edat d’infants i acorden un tipus d’horari,

però desprès va en funció de cada grup-classe.

El fet de decidir quan començam i quan acabem es responsabilitat de la mestre tutora. Però

també va relacionat amb els infants perquè si un dia els infants estan molt entretinguts amb

les construccions, per exemple, no perquè siguin les 12 i haguem de sortir al pati (estic posant

un exemple) la mestre hagi de dir: “nens! Ara anirem a recollir!” Com veurà que s’ho estan

passant bé, allargarà l’acció. No hi ha que ser tampoc tant estrictes, hi ha un horari establert

per fer-nos una idea, no vol dir que s’hagi de seguir al peu de la lletra.

Quan sorgeix un entrebanc o conflicte durant la jornada escolar s’intenta resoldre de la millor

manera i sense haver de canviar molt el transcurs del dia, perquè els infants es vegin en la

mesura de lo possible els menys afectats. Per exemple si es l’hora de sortir al pati i per el mal

temps no es pot sortir, es cerca una altre alternativa, com per exemple sortir al passadís

perquè almanco puguin correr i alliberar-se d’estar dins l’aula.

8

5. Com interactuen els infants? Col·laboren i treballen junts? Com s'ajuden a

aprendre?

La relació que establien entre ells els infants em va sorprendre molt ja que no em pensava que

col·laboressin i s’ajudessin tant entre ells. Els més petits son molt observadors i capten quan

un company/a necessita ajuda i decideixen anar-lo a ajudar.

La interacció entre ells es constant, tant per crear jocs (simbolic, motrius...) com per ajudar-se i

donar-se afecte. Que més d’un dia em trobava a dos nens/es que es donaven un abraç.

Sobretot vaig veure que es donaven molt afecte a l’hora de l’arribada, quan veien entrar a un

company/a per la porta anaven correns a donar-li un abraç i petons, sobretot els més grans de

P2.

Sempre hi ha conflictes entre ells, això forma part del dia a dia a l’aula. Però a l’hora de fer una

activitat tots junts i la mestre no pot atendre a un infant perquè està ajudant a un altre, entre

ells es donen una mà d’ajuda.

El fet d’ajudar-se a aprendre, ho vaig observar, sobretot, amb els infants de diferents edats.

Per exemple dins una aula no tots tenen el mateix temps, un es de principi d’any i l’altre de

final, aspecte que es nota molt dins el transcurs de l’aula, em vaig donar compte que els més

grans estaven molt pendents dels petits, contant contes, ajudant a fer construccions. És un

aspecte molt bonic veure aquesta cooperació i col·laboració amb nens/es d’edats tant

primerenques.

6. Com interactuen amb el mestre/a?

Els infants mantenen una interacció continua i molt enriquidora amb els mestres. Constament

demanen coses; ajuda, aprovació de les

accions... Vaig poder observar també que

els infants necessiten explicar les seves

emocions, sentiments, sensacions al

mestre,mentre que aquest ha de mantenir

una actitud d’escolta activa.

També es molt comú que els infants quan

realitzen jocs, cada vegada que assoleixen un

objectiu, vagin a la mestre a mostrar el seu

monument si es tracta de construccions o el

seu treball.

Per als infants, la mestre, és el seu referent adult i aquell que han de seguir. És la seva guia en

totes les seves accions. Ells juguen i es desenvolupen de forma auttònoma però necessiten de

la mestre per poder seguir endavant.

9

7. Com s’interectua amb les famílies?

La mestre ha de mantenir una interacció amb les famílies constant, per no perdre cap detall en

relació a l’educació dels infants.

Per això es planifiquen una sèrie de reunions conjuntes, amb totes les famílies. Una abans de

començar el curs per explicar quina serà la metodologia a utilitzar i seguir, una altre es

desenvoluparà a mitjan curs per explicar de l’evolució del grup classe i una altre, si no vaig

equivocada, a final de curs.

Tot i així, si una familia vol mantenir una reunió personal amb la mestre tan sols s’ho ha de

comunicar al centre i trobaran el millor dia possible per informar-se.

I durant el dia a dia a l’Escoleta, les famílies mantenen una comunicació directa amb la mestre

a les hores de les eentrades i sortides. Durant aquest pettit període de temps, s’expliquen fets

importants que puguin incidir en el trascurs del matí a l’Escoleta.

8. L’escola té previst un pla d’acollida als infants? Com és aquest pla? Existeix un

pla d’acollida pels mestres?

Aquest tema no el puc tractar com a persona practicant, sinó com a treballadora. Ja que quan

jo vaig començar les pràctiques era damunt el mes de Març i això vol dir que tots estaven

adaptats a l’Escoleta.

Però fa uns anys ja que estic de suport a la mateixa escoleta on vaig realitzar les pràctiques,

vaig començar de suport per al període d’adaptació dels infants i, a poc a poc, he anat

allargant el meu temps a l’Escoleta.

I si, tenen un pla d’acollida pels infants, que s’anomena adaptació. Es tracta que l’Infant es vagi

familiaritzant amb l’Escoleta de manera progressiva. Els primers dies venen amb les

respectives famílies per prendre un primer contacte amb l’espai on seran, amb la mestre... I a

mesura que es veu que l’Infant es va adaptant aquest període de temps que estan a l’escola va

en augment i sense la presència de les famílies. D’aquesta manera el nen/a es comença a

acostumar que quan arriba a l’escola, es queda durant el matí allà i els pares/mares el vindran

a cercar prop del migdia.

I sobre el pla d’acollida pels mestres, m’he estat informant sobre aquest aspecte i m’han

informat que no tenen cap pla establert per quan ve una mestre nova. Des del meu punt de

vista, considero que tant els infants com les mestres haurien de tenir una mena d’adaptació, es

clar que les mestres ens adaptem més ràpid, però potser no... Per a mi, es un error que no

existeixi aquest pla o bé, que no es presentin totes les mestres al començament del curs,

perquè el que passa amb això es que les famílies tan sols coneixen a les mestres del mateix

cicle però a les altres no, i s’hauria d’afavorir una major inclusivitat.

Fa uns mesos vaig assistir a una escoleta de la cooperativa de Maó i vaig veure una cosa que

em va agradar molt, era un mural on tenien totes les fotografies de tots els membres que

treballaven a l’Escoleta (des de les mestres, suports, directora, fins als membres que formen

10

part de l’equip d’atenció primerenca, els fisioterapeutes...). És una manera d’incloure i

presentar a les famílies a tots els membres que formen part de la comunitat educativa

d’aquella Escoleta.

Concepte d’infant

Al llarg de les assignatures realitzades fins ara, heu parlat en diferents ocasions sobre

l’Infant.

Segons l’Article 1 de la Convenció dels drets dels infants, diu: “S'entén per infant tot ésser

humà des del seu naixement fins als divuit anys d'edat, llevat que legalment hagi aconseguit

abans la majoria d'edat”.

Per jo, un infant és una persona que es troba en unes edats molt primerenques, en la qual està

en ple desenvolupament on aprenen i coneixeran nous coneixements i adquisicions que seran

les peces claus per al futur. Aprenen mitjançant l’observació i la imitació d’un model, que sol

ser l’adult, tant la familia com l’escola.

Els primers anys de vida aprenen a utilitzar i emprar el llenguatge per, posteriorment, en anys

posteriors aprendre a llegir i escriure.

Nosaltres com a adults i futures mestres hem de poder proporcionar als infants les eines, estris

i les possibilitats adequades perquè es puguin desenvolupar de la millor manera possible.

OBJECTIUS 1. Definir el concepte d’infant: implicacions psicopedagògiques. 2. Dotar de contingut consensuat al terme “infant”.

CONTINGUTS 1. Característiques del canvi i dels processos de millora en educació. 2. El paper del professorat

AGRUPAMENT Individual (PER PENJAR AL BLOG) LLIURAMENT 8 de març de 2012