Dossier alumne ecoauditoria dels residus - blocs.xtec.cat · Ecoauditoria dels residus Fitxa 1 i 2...

Nom

Centre

Curs

Data

Programa d’activitats de Medi Ambient

Ecoauditoria dels Residus

Cicle Superior de Primària (6è) Educació Secundària Obligatòria

quadern de l’alumne

Ecoauditoria dels residus Presentació

2

Per què serveix una ecoauditoria dels residus? Al bosc, la matèria viva es mou dins d’un cicle. Les plantes aprofiten els nutri-ents de la terra per créixer i reproduir-se. Els animals herbívors es nodreixen de plantes, i els animals carnívors devoren els herbívors. Després, quan els ani-mals i plantes moren, els organismes descomponedors els transformen de nou en nutrients que seran incorporats al terra, els quals tornaran a ser aprofitats per les plantes. Tot es recicla, és un cicle tancat on no hi ha problemes amb els residus. El cas de les societats actuals és ben diferent. Els aliments ens arriben a casa però, un cop hem fet ús, el que sobra d’aquests aliments i d'altres residus que feien d'embolcalls i envasos, no segueixen el cicle que abans us hem descrit. Es trenca el cicle i no hi ha reciclatge natural. Només a Catalunya es fan cada any 4.2 milions de tones de residus. Perquè ens en fem una idea, si apleguéssim tots els residus, ompliríem a vessar més de 3500 piscines olímpiques cada any ! Els objectius principals de l’activitat són valorar els residus que es generen a l’escola, conscienciar-nos del problema dels residus i donar a conèixer hàbits senzills per reduir-ne la quantitat.

• Comenteu aquesta frase: “Menys és més” • Com ho podem fer per no omplir la bossa amb tantes deixalles?

Ecoauditoria dels residus Fitxa 1

3

Els comptes clars! Els residus de Castelldefels en dades

Un bon inici per saber com podem reduir els residus és descobrir la composició de la bossa d’escombraries de la nostra ciutat.

Us presentem la bossa de deixalles tipus que representa la quantitat dels diferents residus que s’han generat a la ciutat de Barcelona a l’any 2009

Utilitzant les dades que tens a sota de Castelldefels de l’any 2009, represen-ta la bossa de deixalles de la vostra ciutat

Quin és el tipus de residu que en més quantitat es genera a Castelldefels?

Rebuig68%

Vidre5%

Paper i cartró10%

Envasos3%

Matèria orgànica

14%

3 % envasos

5 % Vidre

10% paper i cartró

68 % Rebuig

14% Matèria orgànica

Tipus de re-sidu Tones %

Paper i car-tró 1.521

Vidre 1.137

Envasos 641

Matèria Or-gànica

666

Rebuig 27.193


4

Per què creus que és el que es genera en més quantitat? Saps que se’n fa d’aquest residu? On va a parar? • Compara les dades que has calculat de la bossa tipus de Castelldefels amb

la bossa de brossa tipus general. Quines diferències hi veus? Per què creus que hi ha diferències?

Ecoauditoria dels residus Fitxa 1 i 2

5

Situació contenidors del centre

Per grups, realitzarem una investigació sobre el sistema de recollida selectiva del centre. Necessiteu un plànol del centre escolar per anar situant els dife-rents tipus de contenidors segons la següent llegenda:

Amb els resultats obtinguts analitzarem el sistema de recollida selectiva que es fa en el centre per cada tipus de residus.

Paper

Vidre

Envasos

Matèria orgànica

Piles

Rebuig

El paper i el cartró

Respon aquest “ecotest” que t’ajudarà a avaluar les teves pràctiques quotidia-nes en relació a la teva gestió del paper vers al Medi Ambient.

A nivell personal Si A mitges No

Utilitzes el paper per les dues cares?

Reculls i llences separadament el pa-per i el cartró de la resta de residus?

Fas servir paper reciclat i/o blanquejat sense clor?


6

Ara analitzarem a nivell del centre el tractament que se'n fa d'aquest residu, i quines propostes de millora podríem aportar.

Un cop feta la investigació amb el plànol del centre ompliu la següent taula-resum.

Tipus de contenidors

de paper (per capaci-tat, kg de re-

collida)

Nº total de contenidors

al centre

Cada quan es recullen?

(freqüència)

Qui?

(personal centre, per-sonal extern)

A on van?

(destí)


7

Producció setmanal de Paper al centre.

Tipus de con-tenidors de

paper (per ca-pacitat en kg de recollida)


al centre

Quantes vega-des s'omplen al llarg de la set-

mana?

Kg produïts al llarg d'una set-

mana

TOTAL

Pes total al dia (Kg)

Estimació mitjana mensual (Kg)

Estimació mitjana anual (Kg)

Nº alumnes al centre

Producció de paper per alumne i dia al centre


8

És important que hi hagi contenidors al centre, però també és important que aquests contenidors es facin servir correctament. Els residus estan dipositats correctament a cada contenidor?

Si és que no, poseu algun exemple Falten més contenidors? A quin espai? Altres observacions


9

Segons l’Agència de Residus de Catalunya, per cada Kg de paper recollit per a reciclar, l’estalvi és de 0,9 Kg d’emissions de CO2.

Quin és l’estalvi d’emissions de CO2 (Kg) a l’atmosfera generat pel centre?

Mira la marca, el model i consulta a internet quina tipologia de paper es trac-ta.

Fes una proposta de millora de la gestió del paper al centre.

S'anomena paper reciclat aquell que es fa-brica amb paper vell. (Paper 100% reciclat amb certificació oficial)

L'ús del clor o derivats en el blanqueig de la pasta genera organoclorats: substàncies eco-tòxiques i bioacumulatives.

Existeix paper:

ECF (Elementary Clorine Free): parcial-ment lliure de clor elemental.

TCF (Totally CLorine Free): totalment lliure de clor.

Una tona de paper exigeix entre dues i tres vegades el seu pes en arbres, a més d’una gran quantitat d’aigua i energia. A tot el món el sector de la polpa i el paper es situa en el cinquè lloc en el consum industrial d’energia i utilitza més aigua per obtenir una to-na de producte que qualsevol altra indústria. El reciclatge de paper no solament salva arbres, ja que si s’opta pel paper reciclat en comptes de les fibres verges es crea un 74 % manco de contaminació de l’aire i un 35 % manco de contaminació de l’aigua.


10

El envasos

Respon aquest “ecotest” que t’ajudarà a avaluar les teves pràctiques quotidi-anes en relació a la teva gestió del paper vers al Medi Ambient.

Ara analitzarem a nivell del centre el tractament que se'n fa d'aquests residus, i quines propostes de millora podríem aportar.

Un cop feta la investigació amb el plànol del centre, ompliu la següent taula-resum.


A l'hora d'anar a comprar, prioritzes enva-sos de plàstic o metall sempre per davant del tetra-brik?

Reculls i llences separadament els envasos de la resta de residus?

Evites el paper d'alumini a l'hora de prepa-rar-te l'esmorzar?

Tipus de contenidors d'envasos (per capaci-tat en volum, litres de re-

collida)


al centre


(freqüència)

Qui?


A on van?

(destí)


11

Producció setmanal d'Envasos al centre.

Tipus de con-tenidors

d'envasos (per capacitat en litres de recollida)


al centre

Quantes vega-des s'omplen al llarg de la

setmana?

Litres produïts al llarg d'una

setmana

TOTAL

Volums total al dia (l)

Estimació mitjana mensual (l)

Estimació mitjana anual (l)


Producció de d'envasos en volum per alumne i dia al centre


12




13

La matèria orgànica

Respon aquest “ecotest” que t’ajudarà a avaluar les teves pràctiques quotidi-anes en relació a la teva gestió de les restes orgàniques vers al Medi Ambient.

Ara analitzarem a nivell del centre el tractament que se'n fa d'aquest residu, i quines propostes de millora podríem aportar.



Creus que separar les restes de menjar de la resta de residus és útil? Perquè?

Reculls i llences separadament les restes de menjar de la resta de residus?

Tipus de contenidors de Matèria Orgànica

(per capaci-tat, kg de re-

collida)


al centre


(freqüència)

Qui?


A on van?

(destí)


14

Producció setmanal de Matèria Orgànica al centre.

Fes una proposta de reubicació dels contenidors i una incorporació de nous.


matèria orgà-nica (per capa-citat en kg de

recollida)

Nº total de contenidors al

centre


mana?


mana

TOTAL





Producció de matèria orgànica per alumne i dia al centre


15




16

El rebuig al centre

Ara analitzarem a nivell del centre el tractament que se'n fa dels resi-dus que no es recullen separadament, i quines propostes de millora po-dríem aportar.


Tipus de contenidors de rebuig

(per capaci-tat, kg de re-

collida)


al centre


(freqüència)

Qui?


A on van?

(destí)


17

Producció setmanal de Rebuig al centre.


rebuig (per ca-pacitat en kg de recollida)

Nº total de contenidors al

centre


mana?


mana

TOTAL





Producció de rebuig per alumne i dia al centre


18




19

Residus especials

Hi ha una petita part de la nostra brossa que conté elements molt perjudicials per el medi ambient i la salut de les persones. Estem parlant de les piles, els insecticides, les pintures, els dissolvents, els productes de neteja, els aerosols, les coles, les tintes d'impressora, els tòners,... En alguns casos podem substi-tuir-los per productes menys perjudicials, però altres vegades només en po-drem racionalitzar el seu consum.

Aquests productes han de portar els símbols o pictogrames de riscos ja que po-den esdevenir residus perillosos, nocius o problemàtics per al medi ambient:


20

Les tintes de impressora són molt cares i la gent prefereix comprar una impressora nova abans de comprar una tinta. Això és un problema ja que es genera molta quantitat de residus com plàstics i metalls pesants. Aquests últims són usats per fer els xips i els components electrò-nics.

Cada tòner reciclat representa un estalvi de 25 litres de petroli (recurs emprat per unes 30.000 empreses a Espanya

TINTA IMPRESORA

Quina quantitat d’aquesta tipologia de residus es genera al centre? (gens, poca, una mica, molt)

On es recullen? (contenidors especials, responsables, no es recullen,...)

Cada quant es recullen? (freqüència)

On van a parar? (destí)

Proposta de millora de la gestió


21

ORDINADORS

Poden contenir metalls pesants com el plom, mercuri, cad-mi i crom i altres substàncies químiques perilloses pel medi ambient i la salut com el brom (retardant de les flames per evi-tar que l'aparell d'incendi) i el PVC. Produeixen una contamina-ció seria sobretot pels treballadors que estan exposats en la se-va fabricació i en la seva destrucció. Per fabricar un orinador calen 1800 Kg de matèries primeres (1500Kg d'aigua, 240 kg de combustible fòssils i 22 Kg de subs-tàncies químiques). Fabricar un xip és centenars de vegades més contaminant que fabricar un cotxe. La targeta de memòria està feta de Beril·li (cancerígena), cadmi o mercuri. El 46% de l'ordinador és plàstic i silici, molt complicats de reuti-litzar. El 20% és Fe i Al, que es poden recuperar però de forma costo-sa. Menys del 11% dels ordinadors es reciclen. EEUU, porta els pro-ductes electrònics que ja no usa als països del tercer món (com Xina, Pakistan Índia). Com a conseqüència l'aigua, els camps, les costes... es contaminen. Per més informació:


22







23

PILES

Hi ha molts tipus de piles, però totes contenen petites quantitats de metalls pesants com el plom, el cadmi o el mercuri, suficients per ser nocives per la salut i per-judicar al medi ambient. Les més perilloses són les de botó. Una sola pila pot contaminar 600.000 litres d'ai-gua. Mai et llepis els dits després de manipular una pila i no les llencis mai a les escombraries. Si s'aboquen al medi incontroladament, l'aigua de pluja pot arrossegar els metalls pesants cap als cursos sub-terranis d'aigua, arribant així als rius i mar i afectant als éssers vius. Si es cremen, els metalls s'evaporen i es dispersen per l'aire i al ploure són arrossegat cap al terra i els cursos d'aigua. La major part dels metalls pesants són bioacumulatius i passen d'un organisme a un altre a través de la cade-na alimentària.







24

PRODUCTES DE NETEJA

Aquests productes poden despendre va-pors que afecten als ulls i les vies respi-ratòries, o causar irritacions o cremades per contacte amb la pell. Evocats per l'aigüera o com a residus són molt per-judicials per al medi ambient.







25

PRODUCTES DE LABORATORI

Són substàncies químiques líquides o sòli-des que ja no tenen ús. Representen un risc pel medi ambient i per la salut per les seves característiques corro-sives, reactives, explosives, tòxiques, infla-mables o biològiques – infeccioses.







26

PRODUCTES DE BRICOLATGE

Poden despendre vapors que provoquen irritaci-ons de pell i mucoses, mals de cap, vòmits o ma-reig. Els dissolvents clorats són especialment per-judicials. Hi ha productes que contenen metalls pesants i/o altres compostos sèriament contaminants per a l'ésser humà i el medi. Les pintures desprenen gasos tòxics durant la se-va aplicació i secat, incorporen dissolvents, fungi-cides i pigments amb metalls pesants que poden afectar la nostra salut. Com a residus tenen un gran poder contaminant de les aigües, i els seus components no són degradables ni reciclables







27

Les deixalles al centre

Calculant la bossa del nostre centre...

• Feta ja tota la investigació, feu una posada en comú dels resultats obtinguts.

• Amb aquests resultats, representeu la bossa de brossa del vostre

centre. .

• Quin és el tipus de residu que més quantitat es genera al centre?

• Per què creieu que és el que es genera en més quantitat?

Tipus de resi-du kg / l %

Paper i cartró

Envasos

Matèria Orgà-nica

Residus espe-cials

Rebuig


28

Propostes de millora: el nostre pla d’acció Per no fer tants residus, el millor és reduir. Però com ho podem fer per no om-plir la bossa amb tantes deixalles? Què podem fer des del centre?

Tot seguit us presentem un conjunt de recomanacions que ens poden servir per definir accions concretes.

Algunes accions per tal de reduir la quantitat de residus:

A l’aula: Aprofitem el paper. Escrivim per les dues cares. Utilitzem materials duradors, com el bolígrafs recarregables o calculado-res solars que no necessiten piles. No malgastem el material escolar. Fem servir només allò que realment ne-cessitem i l'aprofitem fins que ja no tingui ús. Si llencem les deixalles al contenidor que toca, serà més fàcil la seva re-collida i col·laborarem a millorar el nostre entorn Al pati: Porta l’entrepà dins d’una carmanyola o una bossa de roba. Redueix les bosses de plàstic, el paper d’alumini o el plàstic film Fem servir la carmanyola. Els envasos no retornables com els brics o les begudes envasades en dosis petites generen molta brossa. No utilitzem productes d’un sol us com gots de plàstic, tovallons o moca-dors de paper.

Quan anem d’excursió: Portem el menjar (esmorzars, i/o dinars, i/o berenars i/o sopars) dintre de la carmanyola per tal de reduir les deixalles i evitar així embolcalls d’un sol ús. En cas de portar un entrepà, utilitzem un embolcall de paper de cuina en lloc del paper d’alumini. Portem la carmanyola dins d’una bossa de roba en lloc de portar-la dintre d’una bossa de plàstic. Portem la beguda dins la cantimplora en comptes d’una ampolla de plàstic, una llauna o un bric. Portem tovallons i mocadors de roba en lloc de portar de paper.

Per tal de concretar la nostra acció podem utilitzar una taula similar a la se-

güent:

PR

OP

OS

TA

Títol de

la p

ropost

a

OB

JEC

TIU

S

Am

b q

uin

a final

itat

es

fa a

ques

ta p

ropost

a

DES

CR

IPC

IÓ

Exp

licar

det

alla

dam

ent

en q

uè

consi

stei

x aq

ues

ta p

ropost

a in

clo-

ent

acci

ons

info

rmat

ives

que

calg

ui fe

r vi

ncu

lades

a la

pro

post

a

TEM

PS

D’E

XEC

UC

IÓ

Det

erm

inar

si es

pot

port

ar a

ter

me

a cu

rt,

mitjà

o lla

rg t

erm

ini

PER

SO

NES

IM

PLIC

AD

ES

Esp

ecific

ar les

per

sones

im

plic

ades

a les

qual

s af

ecta

rà la

pro

-post

a (i

per

tant

se les

hau

rà d

’info

rmar)

RES

PO

NS

AB

LES

Pe

rsones

que

din

amitza

ran l’a

cció

i p

er t

ant

hau

ran d

e port

ar-l

a a

term

e i in

form

ar a

tots

aquel

ls a

ls q

ual

s af

ecti l’a

cció

PR

OP

OS

TA

DE M

ILLO

RA

29

Ecoa

uditor

ia d

els

residu

s

Fitx

a 8

PR

OP

OS

TA

OB

JEC

TIU

S

DES

CR

IPC

IÓ

TEM

PS

D’E

XEC

UC

IÓ

PER

SO

NES

IM

PLIC

AD

ES

RES

PO

NS

AB

LES

P

RO

PO

STA

DE M

ILLO

RA

Ecoa

uditor

ia d

els

residu

s

Fitx

a 8

30

Ecoauditoria dels residus Fase de síntesis

31

Valorant....

El desenvolupament de l’ecoauditoria ha propiciat situacions en les quals hem necessitat treballar en grup i cooperar.

La cooperació és probablement un dels aspectes que més es necessiten per a desenvolupar projectes de tota mena. Però no és sempre fàcil.

Aquesta fitxa és una fitxa d’autoavaluació del treball realitzat al llarg de l’activitat. Farem una autoavaluació primer a nivell individual, i després a nivell de grup de treball.

Activitat individual • Què és el que més t’ha agradat de treballar en grup?

• Què és el que no t’ha agradat?

• Quines coses noves has après gràcies al grup?

Activitat grupal • Podeu explicar què ha aportat cadascú de vosaltres al grup?

Ecoauditoria dels residus Fase de síntesis

32

• Penseu que tots heu mantingut el mateix interès durant tota

l’activitat?

• Expliqueu allò que us ha comportat més problemes

Àrea d’Educació Ambiental Fundació Catalana de l’Esplai

c/ del Riu Anoia 42-54 08820 El Prat de Llobregat

Telèfon: 93 474 74 74 FAX: 93 377 73 44 Correu electrònic: [email protected]

Http://www.esplai.org

Dossier alumne ecoauditoria dels residus - blocs.xtec.cat · Ecoauditoria dels residus Fitxa 1 i 2...

Documents

Transcript of Dossier alumne ecoauditoria dels residus - blocs.xtec.cat · Ecoauditoria dels residus Fitxa 1 i 2...