1

BERLÍN

VIATGE CULTURAL DE FI D’ESTUDIS

IES de Santa Coloma de Farners

2n Batx Curs 2009-2010

24 a 27 de març de 2010

2

ÍNDEX

1. OBJECTIUS pàg. 2

2. INFORMACIÓ ESSENCIAL pàg. 3

3. EQUIPATGE pàg. 4

4. NORMES DE CONVIVÈNCIA pàg. 5

5. PLÀNOL DE SITUACIÓ pàg. 5

6. PROGRAMA DE VIATGE pàg. 6

7. BERLIN: CONTEXT HISTÒRIC pàg. 7

� Nazisme i Segona Guerra Mundial

� Fi de la guerra i divisió d’Alemanya

� La guerra freda: el mur de Berlin

8. BERLIN: LLOCS D'INTERÈS GENERAL pàg. 9

9. BERLIN : MUSEUS pàg. 12

10. POSTDAM pàg. 14

11. Camp de concentració de SACHSENHAUSEN pàg. 15

12. AUDICIONS pàg. 17

13. VOCABULARI BÀSIC EN ALEMANY pàg. 20

14. ANTOLOGIA LITERÀRIA pàg. 23

1. OBJECTIUS

D’acord amb la normativa de l’IES de Santa Coloma de Farners, el viatge cultural de fi d’estudis dels alumnes de 2n de batxillerat té com a objectiu principal la convivència entre tots els participants en un marc d’aprofitament i enriquiment culturals.

Per acord de l’equip docent de professorat el destí escollit ha estat la ciutat alemanya de Berlin.

Hi participen un total de 44 alumnes i 3 professors:

Palmira Chapinal, Puri Ovejas i Carme Soler Pol

3

2. INFORMACIÓ ESSENCIAL

Trobada: dimecres, 24 de març, a les 6h del matí davant de l’IES.

Arribada: dissabte, 27 de març, cap a les 4h de la tarda a l’IES

Documentació que s’ha de portar:

DNI vigent (si està caducat no es podrà sortir del país!)

Si en teniu, podeu portar el passaport però no és necessari

El professorat ja haurà recollit:

• Full d’autorització paterna per viatge de menors a l’estranger (només als menors de 18 anys)

• Full d’autorització dels pares.

• Telèfons mòbils dels alumnes i dels pares per poder comunicar qualsevol incidència.

Telèfon de contacte professorat : 654 88 43 75

També s’haurà formalitzat :

Assegurança escolar

Acreditació de grup escolar per obtenir descomptes en les entrades

Medicaments: en el full d’autorització dels pares, hi ha de figurar qualsevol indicació relacionada amb hàbits dels alumnes que calgui que el professorat conegui (medicació, al.lèrgies, alimentació, ...)

Allotjament: Hotel Sachsenhof-Berlín ( http://www.hotel-sachsenhof-berlin.de/); també: http://www.booking.com/hotel/de/sachsenhof.html?aid=311090&label=hotel-63161-de-Exg2zwrKzopiSp0KhheblgS3885930960&sid=b30343d31b3e33a0017802dc909c728a&lang=es&selected_currency=hotel_currency

Motzstraße 7 10777 Berlin, Tel: +49 (0)30 216 20 74, Fax: +49 (0)30 215 82 20; E-Mail: Hotel.Sachsenhof@t-online.de

Parada metro: ( ?)

4

3. EQUIPATGE

� Es recomana portar una bossa o maleta amb l’equipatge i una motxilleta per portar

sempre a sobre amb els diners, documentació, mòbil (si en teniu), ... � No cal portar gaire roba (només són tres dies i mig) � És importantíssim portar calçat que sigui còmode (caminarem força) � Cal portar roba d’abrigar. � La contractació amb l’agència és de mitja pensió (3 esmorzars, 2 sopars i 1 dinar). Per

tant, anirà a càrrec dels alumnes 1 sopar i 2 dinars. També hauran de pagar l’ús del transport públic per a alguns desplaçaments. Pensem que 50€ són suficients. És recomanable, però, portar una mica més per altres necessitats personals ...

NORMATIVA EQUIPATGES A L’AVIÓ Sobre l’equipatge El pes de la maleta que es factura no pot sobrepassar els 20Kg (si ho fa, caldrà pagar recàrrec).

L’equipatge de mà que es puja a l’avió (un paquet per persona) no ha de sobrepassar els 10Kg i les seves dimensions no poden superar els 55x40x20cm

Per motius de seguretat, a l’equipatge de mà, no s’hi pot posar res que talli o punxi (tisores, navalles, tallaungles, ...).

5

El mostrador queda tancat 40 minuts abans de l’enlairament.

Noves normes de seguretat A l’equipatge de mà, tan sols s’hi poden dur petites quantitats de líquids. Aquests s’han de transportar en envasos individuals amb una capacitat màxima de 100 ml. Aquests envasos s’han d’embalar en una bossa de plàstic transparent que ha d’ocupar aproximadament 20cmx20cm. 4. NORMES DE CONVIVÈNCIA

Els alumnes de 2n de batxillerat sou grans i teniu prou maduresa per merèixer la confiança del professorat i de la institució educativa. Tanmateix, volem recordar-vos unes quantes coses bàsiques: � El viatge es realitza en el context escolar. Això vol dir que les normes de disciplina de

l’institut es fan extensives durant el viatge. Per tant, cal seguir les normes de convivència atès que la seva finalitat és garantir l’èxit del viatge i el benestar de tots els participants.

� Com bé sabeu, el respecte en el tracte amb els altres és basic. Cal que sigueu respectuosos i amables amb els companys, professorat, guies, xofers, personal de I'hotel i restaurants,...

� Cal que respecteu els horaris pactats per poder fer les activitats programades. Penseu que el retard d'un sol alumne perjudicarà tota la resta. Per tant, sigueu puntuals en aixecar-vos, en els àpats, en les estones Iliures...

� No es permet, en cap cas, embarcar alcohol i altres substàncies psicotròpiques a l’avió ni portar-les a les habitacions de l’hotel.

� Cal respectar els horaris i el dret a descansar de tots els estadants.

� És important dormir bé per estar descansats i en bones condicions a I'endemà.

� Cal respectar els horaris i el dret a descansar de tots els estadants.

� És important dormir bé per estar descansats i en bones condicions a I'endemà.

6

5. PLÀNOL DE SITUACIÓ

7

6. PROGRAMA DE VIATGE (pàgina 6 dossier alumne)

Dimecres, dia 24 de març:

6h: Sortida de Santa Coloma en autocar cap a l’aeroport de Barcelona. 10.15h: Vol amb avió de la companyia EASYET. 13.30h: Arribada a Berlin (aeroport de Schoenenfeld) 14h-16: Visita panoràmica en autocar fent parades: Visita a l’Esglèsia de la memòria

(Kaiser-Wilhelm-Gedächtniskirche), DINAR, “Check point Charlie”(un dels vells passos fronterers entre les dues parts de Berlin), East Side Gallery-Ostbahnhof (part intacta del mur de Berlin), Auditori de la Filarmònica.

18.30h: Passeig per la ciutat vella: Reichstag (cúpula Forster); Porta de

Brandenburg, Postdamer Platz, ... , i Memorial de l’holocaust Recorregut des de Reichstag (ens hi deixa l’autocar) fins al Memorial de

l’holocaust (ens recull l’autocar). 19.30h: Allotjament i sopar a l’hotel BERLIN: SACHSENHOF-BERLÍN.

Dijous, dia 25 de març:

9h-10.30: Passeig: Nova sinagoga, Casa Tacheles, Berlin Ensemble (Brecht) 10.45: Visita museu del Pèrgam 13h: Visita museu Egipci (Dinar lliure pel centre de Berlin: zona Unter den Linden) 15.30: Visita Museu de la tècnica o Museu d’Història Natural. 19h: retorn a l’hotel

sopar a l’hotel (2/4 de 8h)

Volt pel centre (transport públic)

Divendres, 26 de març:

8.30h: L’autocar ens recull a l’hotel 10-12h: Visita al camp de concentració de SACHSENHAUSEN (a 28Km de Berlin) 12.45h: Tornada a Berlín 13h: dinar (per lliure) 14h: TARDA LLIURE (possible visita a alguna cosa que hagi quedat pendent) Optatiu: Museu dels Jueus,... 19.30h: sopar a l’hotel.

Dissabte, 27 de març:

08.15 h: Sortida cap a l’aeroport 08.55 h: Embarc 10.55 h: Sortida de l’avió 13.30 h: Arribada a Barcelona 16.00 h: Arribada a Santa Coloma

8

7. BERLIN: CONTEXT HISTÒRIC

Nazisme i Segona Guerra Mundial Després de la derrota d’Alemanya a la Primera Guerra Mundial (1914-1919) el país havia quedat arrasat i la seva economia enfonsada. El Tractat de Versalles havia estat especialment dur i la nova República de Weimar, que instaurava un règim democràtic liberal, va haver de fer front a aquesta situació problemàtica. En aquest context de crisi, apareixen a Alemanya els nazis, com ho havien fet els feixistes a Itàlia. L'any 1919, Drexler va crear un partit que, un cop sota la direcció de Hitler (l'any 1921) va passar a ser el NSDAP (Partit Nacional Socialista dels Obrers) amb el qual els nazis van intentar assolir el poder. L'any 1923, Hitler ho va intentar amb un cop d'estat (putsch de Munic), però va fracassar. La recuperació econòmica que va experimentar el país a partir del 1924 va reduir les accions dels nazis. Però la crisi econòmica a partir del 1929 va fer reactivar l'oposició. Els nazis van anar guanyant adeptes entre una població abocada a l'atur i a la misèria. Gent de diversa extracció social va anar combregant amb els seus missatges demagògics que prometien solucions a la crisi. La progressió electoral va fer que el president de la República, Hindenburg, nomenés a Hitler com a canceller. Era el gener del 1933. Poques setmanes més tard, i aprofitant el cas de l'incendi del Reichstag (27-2-1933), del que es va acusar falsament als comunistes, Hitler va convertir la República en un estat totalitari. Va suprimir les llibertats, va prohibir els partits polítics i els sindicats, i va institucionalitzar un règim dictatorial, imposant els principis de la doctrina nazi. A la mort de Hindenburg (any 1934) va assumir tots els poders. Ja era el "Führer". A diferència del feixisme, el nazisme va tenir un fort component racista i antisemita. Els jueus, acusats de ser els culpables de tots els mals que havia patit i patia el país, foren convertits en els principals enemics i exterminats als camps de concentració. Durant la Segona Guerra Mundial, Alemanya va arribar a dominar bona part d'Europa. El domini nazi s'escampava com una taca d'oli i trobava tant partidaris (els col·laboracionistes), com opositors (la Resistència). Però després de les victòries van arribar les derrotes. L'Alemanya de Hitler fou vençuda pels aliats (maig 1945). Hitler va preferir suïcidar-se abans de lliurar-se. Amb la seva mort acabava el nazisme. Era la fi d'un malson. Fi de la guerra i divisió d’Alemanya La capitulació sense condicions d’Alemanya, el 8 de maig de 1945, va posar fi al III Reich. Al voltant de 5,5 milions d’alemanys havien trobat la mort en el conflicte mundial i 2 milions estaven invàlids. El país, amputat d’un quart del seu territori, va ser repartit en quatre zones d’ocupació (soviètica, nord-americana, britànica i francesa). A la conferència de Postdam, el juliol de 1945, els Aliats van definir els objectius de l’ocupació: desnazificació i democratització. El novembre de 1945 es va obrir el procés de Nuremberg, en el curs del qual van ser jutjats els principals dirigents nazis, acusats de crims de guerra.

9

A la primavera de 1947, els länder de l’Oest s’havien dotat amb constitucions democràtiques i amb governs locals. La Guerra Freda va fer esclatar l’aliança fràgil entre els antics aliats. El cop de força comunista de Praga (febrer de 1948), a Txecoslovàquia, i després el blocatge de Berlín pels soviètics, de juny de 1948 a maig de 1949, va unir la població i els partits polítics de les zones occidentals a la idea de la creació d’una Alemanya de l’Oest, capitalista i democràtica, coneguda com la República Federal Alemanya (RFA). A l’octubre de 1948, el Consell del Poble Alemany, que havia estat instaurat dins la zona d’ocupació soviètica, va acceptar una Constitució que va donar naixement a la República Democràtica Alemanya (RDA), Estat socialista creat sobre el model soviètic. La guerra freda: el mur de Berlin o de “la vergonya” Segons els acords signats en el seu temps entre la República Federal d’Alemanya (RFA) i els Aliats, Berlín no formava part de la RFA. Situada a l’interior de la República Democràtica Alemanya (RDA) i dividida en quatre sectors d’ocupació (nord-americà, soviètic, britànic i francès), era la via de sortida obligada per tots els qui decidissin abandonar la RDA i refugiar-se a l’Oest. Durant els primers mesos de 1953 més de cent vint mil alemanys orientals havien abandonat la RDA i a través de la part occidental de la ciutat van passar al territori de l’Alemanya Federal. Aquesta situació resultava insostenible per a la RDA i per al prestigi de la ideologia comunista i de la Unió Soviètica. La solució a què es va arribar per evitar la constant sortida o fugida de ciutadans de la RDA va ser la d’erigir el mur de Berlín. La retòrica habitual de la RDA va anunciar oficialment que el mur constituïa una mesura "antifeixista" destinada a prevenir qualsevol temptativa d’invasió de part de la RFA. De fet, es tractava d’una decisió que permetia reforçar el teló d’acer i de refermar la força i la cohesió del camp comunista. El mur de Berlín ha passat a la història com el símbol de la divisió d’Europa, com el mur de la vergonya, i així va ser. La caiguda del mur, 1989. El mur de Berlín va caure la nit de dijous 9 a divendres 10 de novembre de 1989, després de més de 28 anys. Antecedents d'aquesta obertura són les manifestacions de protesta dels mesos anteriors (Montagsdemos o Manifestacions del Dilluns) i l'exigència de lliure circulació de persones per part dels ciutadans orientals; així com l'emigració creixent cap a l'RFA a través de les ambaixades occidentals situades a capitals de l'Europa de l'Est (especialment les de Praga i Varsòvia) i a través de les fronteres obertes entre Àustria i Hongria. El detonant va ser una conferència de premsa del membre del Politburó del SED Günter Schabowski al Centre de Premsa Internacional a Berlín Est, que va ser retransmesa en directe per televisió i vista per molta gent. Schabowski, cap al final de la conferència de premsa (a les 18:57), va llegir de passada un full d'un acord del consell de ministres sobre una nova reglamentació dels visats que, com es va descobrir posteriorment, encara no havia estat aprovada. A causa de les notícies titulades "El mur és obert!", emeses per les cadenes

10

de ràdio i televisió occidentals, que es podien rebre a bona part del territori de la República Democràtica, milers de berlinesos de l'Est van dirigir-se als passos fronterers i en van exigir l'obertura. Poc després de les 23:00, encara sense ordres oficials i sota la pressió de les masses, el pas del carrer Bornholmer Straße de Berlín va aixecar la barrera, i la resta de passos van anar obrint en cadena. En ser això retransmès per televisió en directe, encara més ciutadans i ciutadanes orientals van sortir al carrer i es van dirigir a les fronteres. El matí del 10 de novembre de 1989 quantitats ingents de persones seguien travessant la frontera, ara ja sense control. Els alemanys orientals van ser rebuts per la població de Berlín Oest amb els braços oberts i caloroses abraçades. La majoria de bars propers al mur van donar cervesa de franc i a l'avinguda Kurfürstendamm, centre comercial de Berlín Oest, es va formar una desfilada de cotxes tocant la botzina. Amb l'eufòria dels esdeveniments, molts berlinesos de l'Oest es van enfilar al mur i van poder arribar a la Porta de Brandenburg,. Quan la notícia de l'obertura del mur va saber-se al Bundestag de Bonn (capital de la RFA), els diputats i diputades van interrompre la sessió i van començar a cantar espontàniament l'himne nacional. La caiguda del mur de Berlín va ser, en definitiva, un esdeveniment excepcional de la història de la humanitat, que presagiava ja la fi de la Guerra Freda entre el bloc comunista liderat pels EUA i els països comunistes de l’òrbita de la URSS . 8. BERLIN: LLOCS D'INTERÈS GENERAL

Al centre de Berlin:

1. Alexanderplatz (Plaça Alexander) És una plaça mítica perquè va esdevenir un dels espais públics més importants del Berlín Oriental. Va inspirar el títol de la famosa novel·la d’Alfred Döblin: Berlín Alexanderplatz. L’envolten diversos edificacions notables:

• El Fernsehturm és una immensa torre de televisió construïda el 1969 amb disseny de Fritz Dieter i Güner Franke. Té 365 m d’alçada i és la segona torre més alta d’Europa. Es pot pujar amb ascensor fins a l’últim pis on hi ha un restaurant giratori.

• El Forum Hotel Berlín és l’edifici més alt de la ciutat.

• El Rellotge del Món és una gran estructura de metall que rota de manera permanent

i que dóna l’hora de cada part del món. 2. Unter den Linden (Sota els til.lers)

És una llarga avinguda que fa les funcions d’eix vertebral de la ciutat. Va des de la Bebelplatz fins a la Porta d Brandenburg. Un passeig ens permetrà veure tots aquests espais, edificis i monuments: La Bebelplatz on hi podem veure el monument als llibres cremats (és de 1995 i evoca la crema de llibres que el 10 de maig de 1933 van organitzar els propagandistes nazis, la catedral de St. Hedwigs i l’antiga biblioteca; la Staatsoper (construïda l’any 1743 i testimoni de memorables representacions i estrenes musicals), i la Universitat de Humboldt (inaugurada per l’humanista Wilhelm Von Humboldt el 1810)..

3. Monument a l’Holocaust (Holocaust Denkmal): Va començar a construir-se, prop de la Postdamplatz, el 2003 com a homenatge als jueus assassinats entre 1933 i 1945, d’acord amb el disseny de l’arquitecte Meter Eisenmann. Està format per 2700 blocs de formigó de diferents dimensions.

11

4. Porta de Brandenburg. És el símbol més emblemàtic de Berlín. Al damunt hi ha una escultura de la deessa Irenea (la deessa de la pau) encara que el monument ha estat molt vinculat a fets de guerra. Quan Napoleó va envair Alemanya es va endur la porta a Paris i després els alemanys la van recuperar. El mur de Berlín passava per la Porta i aquesta feia de pas fronterer. 5. Reichstag El Reichstag és la seu del Bundestag (parlament alemany) i ha estat testimoni dels episodis més decisius de la història del país, com l’incendi de 1933 que va ser utilitzat per Hitler com a pretext per acusar-ne als comunistes. Actualment és un dels lloc més visitats perquè després de la caiguda del mur es va rehabilitar incorporant-hi la famosa “cúpula de vidre” de l’arquitecte Norman Forster, a la qual s’hi pot pujar i des d’on es pot veure una magnífica panoràmica de la ciutat. 6. Auditori de la Filarmònica de Berlin L’auditori va ser construït entre 1960 i 1963. Té un disseny basat en formes geomètriques irregulars inspirat en l’arquitectura popular de les granges alemanyes. L’interior té una forma pentagonal i els espectadors es distribueixen al voltant de l’escenari. Aquest disseny cerca una acústica òptima. És la seu de l’Orquestra Filharmònica de Berlín (Berliner Philharmoniker), una de les més reconegudes de tot el món, fundada el 1882 i que ha estat dirigida per genis com Claudio Abbado i Herbert Von Karajan. 7. Barri Jueu Neue Synagoge Construïda entre 1859-1866 en estil àrab-bizantí i coronada per una cúpula daurada. El 9 de novembre de 1938, en la ”Nit dels vidres trencats” (Kristallnacht), els nazis van desmantellar els magatzems jueus i les sinagogues d’Alemanya. Aquesta sinagoga va quedar força malmesa i, més tard, el 1943 va ser destruïda per un incendi. Des de 1995, que va ser restaurada, alberga el Centrum Judaicum. Kulturzentrum Tacheles En les ruïnes del que havien estat uns importants magatzems en el període d’entreguerres s’ha establert aquest centre cultural en el que hi ha reservat un lloc per a cadascuna de les arts (pintura, escultura, cinema, música, teatre). En el seu voltant hi ha tota mena de botigues i paradetes. Sophienstrasse (carrer de Sophia) Petit carrer del segle XIX que conserva l’encant de l’època. Hi trobem cases amb restauració respectuosa amb l’arquitectura tradicional, petites botigues i antigues Kneipen (tasques) . L’església de Santa Sofia (1712) conserva l’únic campanar barroc que es manté dempeus a Berlín. 8. Esglèsia de la memòria o de l’emperador GuillemKaiser-Wilhelm-Gedächtniskirche L’esglèsia de la memòria ha esdevingut un dels símbols berlinesos. Va ser construïda el 1895 per Guillem II en honor del seu avi, l’emperador Guillem I, per testimoniar la unió entre el Tron i l’esglèsia de Prússia.

12

L’edifici va ser bombardejat per les forces aliades el 1943 i només en queda una torre. A començaments dels anys seixanta fou preservat de la destrucció després d’una consulta popular entre els berlinesos. L’arquitecte Egon Eirmann la integrà a la nova esglèsia, edifici polièdric de forma octogonal amb vidrieres. Les campanes de la vella torre, anomenada ”la dent buida”, toquen totes les hores i aquest toc l’acompanya una melodia de Louis Ferdinand, besnet del darrer emperador. 9. Checkpoint Charlie El Checkpoint Charlie va ser el més famós dels passos fronterers del Mur de Berlín entre 1945 i 1990. Es trobava al Friedrichstrasse, i obria el pas a la zona de control nord-americà amb el soviètic – on actualment s´uneixen els barris de Mitte i Kreuzberg. Només es permetia el seu ús a empleats militars i d´ambaixades dels aliats, estrangers, treballadors de la delegació permanent de la RFA i funcionaris de la RDA. La denominació Charlie procedeix de l´albafet fonètic de l´OTAN, i és la tercera lletra. El Checkpoint Charlie va ser escenari de fugides espectaculars de Berlín Est, algunes especialment tràgiques com la mort de Meter Fechter, dessagnat el 1962 davant els ulls dels qui habitaven Berlín Oest. El punt de control va ser enderrocat el 22 de juny de 1990, de manera que llevat del que hi ha al Museu del Mur, del Checkpoint Charlie no en va quedar res que ho recordés, fins al 13 d´agost de 2000, quan es va inaugurar una reconstrucció de la primera caseta de control, idèntica excepte en els sacs de sorra, que ara estan farcits de ciment. En l´actualitat el Checkpoint Charlie és una de les atraccions turístiques de Berlín. A part del lloc també es pot veure el museu dedicat a la història del mur, l´última bandera del Kremlin i diversos fragments de la separació alemanya. 10. East Side Gallery Es tracta de 1316 metres que es mantenen drets del “mur de Berlin”, al barri de Friedrichshain, i que constitueixen una mena de galeria artística a l’aire lliure. Està decorada amb grafits de 118 artistes de 21 països diferents. Un dels grafits més populars és el “Bruderkuss” (petó de germans) que representa a L. Breznev i a E. Honecker, els màxims governants de Rússia i la República Democràtica d’Alemanya, fent-se un petó.

13

9. BERLIN: MUSEUS

1. PERGAMON MUSEUM

El Museu de Pèrgam forma part del complex conegut com l'Illa dels Museus, que agrupa diversos dels edificis més representatius de la ciutat de Berlín. L'originalitat d'aquest museu, inaugurat el 1930, resideix principalment en el seu propi concepte: l'edifici no va ser construït per a albergar obres d'art, sinó que primer es van portar les obres d'art i després, al seu voltant, es va construir l'edifici. D'aquesta manera, les meravelles mateix, la major part arquitectòniques, constitueixen les parets i les columnes d'aquest museu. Les zones més destacades del museu són les dedicades a l'Islam, Roma, Grècia i el període hel·lenístic (incloent la ciutat de Pèrgam, que és la que dóna nom al museu), i sobretot Mesopotàmia i el Pròxim Orient. Entre algunes de les obres que cal esmentar-ne, es troben l'Altar de Zeus de la ciutat de Pèrgam, la porta del mercat romà de Milet, les portes d'Ishtar de Babilònia, l’Aleppo Zimmer de Síria estàtues hel·lenístiques com el famós Espinari i, fins i tot, part de la residència d'un califa. Altar de Pèrgam (170aJC, Grècia) o Altar de Zeus L'altar de Zeus a Pèrgam és un monument religiós aixecat en l'època hel·lenística sobre l'acròpoli de la ciutat de Pèrgam, sens dubte al començament del regnat d’Èumenes II (197-159 aC). Els seus frisos monumentals, representant una gigantomàquia i la història de Tèlef, constitueixen un de les obres mestres de l'escultura grega i representen el ple del «barroc hel·lenístic». L'Altar va formar, durant un temps, part de la llista de les meravelles del món.

Porta de Ishtar ( s.VI a JC, Babilònia ) La Porta d'Ishtar era la vuitena porta a la ciutat interior de Babilònia. Es construïa vers el 575 aC per ordre del rei Nabucodonosor II a la cara nord de la ciutat. Dedicat a la deessa babilònica Ishtar, la Porta fou construïda amb rajoles majoritàriament blaves (el que la feia contrastar fortament amb tots els edificis de seu al voltant), altres daurades o vermelloses, en fileres que alternen baix relleus de dracs, urs, lleons i altres éssers mitològics. La part inferior i l'arc de la porta estan decorats per files de grans flors semblants a

margarides. La Porta d'Ishtar comptava originalment amb dues esfinxs dins de l'arc de la porta, que s'han perdut avui en dia. Les restes de la porta original van ser descobertes a Babilònia durant les campanyes arqueològiques alemanyes de 1902 a 1914. La majoria es va traslladar a Alemanya, on es va reconstruir la porta al Museu Pergamon de Berlín, el 1930, que segueix actualment en exposició. També cal veure:

• Porta del mercat de Milet (època romana)

• Aleppo Zimmer (1603, Síria)

14

• Façana Palau Mshatta (744, palau omeia , Jordània)

• Mihrab de Kashan (Iran, 1226)

Alte Nationalgalerie La bellesa i perfecció que desprèn aquest bust de 50cm del museu de Berlin ha fet de Nefertiti una de les reines més famoses de tota la història egípcia. Fins al punt que per a la majoria de persones no és sinó això, un bell rostre carregat de misteri i llegenda. Però Nefertiti, en realitat, va ser molt més que l'esposa d'un faraó. El seu paper durant el regnat d'Amenhotep IV, que va governar Egipte cap a mitjans del segle XIV a.C. i que prompte va adoptar el nom d'Akhenatón, va ser molt destacat. Va exercir un poder equiparable al del seu consort el faraó i va tindre al mateix temps un enorme protagonisme en la gran reforma religiosa d'Akhenatón, que va suposar l'establiment del culte a Aton (la “heretgia atoniana”, com també s'hi ha anomenat) i la creació d'una nova capital per a Egipte: Akhetatón o Tell el-Amarma, que va substituir a Tebes.

El Deutsches Technikmuseum Berlin El Deutsches Technikmuseum Berlin va ser fundat 1982 i exhibeix una gran col.lecció d’artefactes tècnics històrics en una superfície de 25000 m². Es troba al barri Kreutzberg. A la façana principal hi ha un avió dels que subministraren la ciutat durant els temps del bloqueig. El museu fa ènfasi en el ferrocarril però també mostra tecnologia industrial. Recentment ha obert sales d’aviació i nàutica. Conté també un planetari. Divisió:

- Aviació i exploració espacials amb nombrosos avions de la Segona Guerra Mundial i les famoses bombes V1 que representaren l’inici del desenvolupament dels cohets de l’espai.

- Nàutica. - Ferrocarril: 20 locomotores de tots els temps. - Tècniques de fabricació - Automòbils. Amb gran quantitat de models antics i

moderns - Indústria textil - Computadores i comunicacions. Història de la computació i de la ràdio i TV - Tècniques de producció d’energia. Un repàs de totes les tècniques de producción

d’energia. - Transport i enginyeria de construcció - Història del cinema - Fabricació de cervesa

Molt interessants també les sales amb experiments interactius en diverses temàtiques de ciències: so, electricitat, magnetisme, cosmos, llum, etc. Fins l’agost té oberta l’exposició “És la matemàtica la llengua de la natura?” Imprescindible per als estudiants de ciències i tecnologia!

15

Neue Nationalgalerie Berlín Aquest museu és l´última obra del famós arquitecte Mies van der Rohe, i la primera que va realitzar a Berlín. Aquest edifici és una de les mostres més representatives i refinades de la recerca de l´elegància mitjançant la simplicitat conceptual i constructiva: un reflex de la famosa frase “menys és més” que popularitzà aquest mateix arquitecte. Una part del museu és només un espai a nivell de superfície, que fa d´atri, mentre que les sales d´exposició principals se situen sota terra. El museu forma part del complex d´edificis culturals de Berlín anomenat Kulturforum, i està principalment dedicat a l´art del segle XX, amb particular èmfasi en expressionisme, cubisme i Bauhaus. Conté obres de Klee, Munch, Kandinsky, Pablo Picasso, Feininger, Dix i Kokoschka entre d´altres importants artistes. I també de representants de l'expressionisme alemany com Kirchner, Nolde i Macke. A les terrasses exteriors hi trobarem escultures molt representatives de l’art del segle XX com L'arquer de Henry Moore o d’altres de Carver, Chillida...

Museu de Ciències Naturals El Museum für Naturkunde o Humboldt Museum és una immensa col.lecció de 25 milions d’especímens zoològics, paleontològics i minerals. És molt espectacular la sala amb esquelets dels dinosauris més grans. La col.lecció de fòssils també és digna de ser vista així com la de meteorits. Per qüestions d’espai el museu només pot exhibir una mínima part del seu fons i és visitat per científics de tot el món. És el museu d’aquest tipus més gran d’Alemanya i conté els fons de l’Acadèmia Prussiana. Molt recomenable aquest any l’exposició temporal sobre l’evolució dels homínids.

10. POSTDAM

Potsdam és una ciutat de la República Federal d´Alemanya, capital del land Brandenburg, amb 146.635 habitants (2005). Fou residèndia dels reis prussians, on construïren el Palau de Sanssouci, el Palau de Marbre, l´Orangerie o la Cecilienhof. Potsdam fou severament malmesa en ser bombardejada pels raids durant la Segona Guerra Mundial i va ser declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. Avui la ciutat està constituïda per un 75% de zona verda, amb només un 25% cobert amb edificis o carrers i hi ha al voltant de 20 llacs i rius, per exemple el Havel. Del 17 de juliol al 2 d´agost de 1945 es va celebrar la Conferència de Potsdam al

16

Palau Cecilienhof de la ciutat. Els victoriosos dirigents aliats (Harry S. Truman, Winston Churchill i Stalin) es van reunir per decidir el futur d´Alemanya i la postguerra d´Europa en general. La conferència va acabar amb l’Acord de Potsdam i la Declaració de Potsdam. El 1990, amb la reunificació alemanya, Potsdam esdevé la capital de l´estat de Brandenburg. A la cultura i arquitectura de la ciutat encara s´aprecia que Potsdam va ser històricament centre receptor d´immigrants d´altres llocs d´Europa. L´atracció més popular de Potsdam és el parc Sanssouci, 2 kilòmetres a l´oest del centre de la ciutat. L´any 1744 el rei Frederic el Gran va ordenar-hi la construcció d´una residència en, on podia viure “sans souci” (“sense preocupacions”, en el francès que es parlava a la cort). Al parc hi ha edificis magnífics: *El Palau Sanssouci (Schloss Sanssouci), un palau relativament modest de la família imperial de Prússia i Alemanya. *El Palau Orangerie (Orangerieschloss), anterior palau per a convidats reials estrangers. *El Nou Palau (Neues Palais), construït entre 1763 i 1769 per a celebrar la fi de la Guerra dels Set Anys, a la qual Prússia va acabar amb la dominació austríaca de segles sobre els afers alemanys. És molt més gran que el Sanssouci, amb més de 200 habitacions i 400 estàtues com a decoració. Va servir com a casa de convidats per a nombrosos visitants reials. *El Palau de Charlottenhof (Schloss Charlottenhof), un palau neoclàssic de Karl Friedrich Schinkel construït al 1826. *Les Termes romanes (Römische Bäder), construïdes entre 1829-1840. És un compleix d´edificis que incloïen un pavelló de te, una vila d´estil renaixentista i une termes d´estil romà. *La Casa de Te xinesa (Chinesisches Teehaus), un pavelló del segle XVIII construït en estil xinès, la moda de l´època. La Plaça de l’Antic Mercat (Alter Markt) és el centre històric de Potsdam. Hi trobem la Porta de Fortuna (Fortunaportal), la cúpula de l´Esglèsia de Sant Nicolau (Nikolaikirche), l’Antic Ajuntament (Altes Rathaus) i l´Església Francesa oval (Französische Kirche). Un altre monument de Potsdam és el Barri Holandès de dos carrers (Holländisches Viertel), un conjunt d´edificis que és únic a Europa, amb quasi 150 cases construïdes amb rajols vermells a l’estil holandès. Altres centres d´interès a Potsdam són: la colònia russa d’Alexandrowka, al nord del centre de la ciutat; el Jardí Nou (Neuer Garten), que conté dos palaus: el Palau Cecilienhof i el Palau de Marbre; el Babelsberg Studios, on es troben els estudis cinematogràfics UFA; i el centre memorial a l’antiga presó de la KGB a Leistikowstrasse.

17

11. Camp de concentració de SACHSENHAUSEN

Es troba a la població d’Oranienburger al nord de Berlin. Ja al 1933 era actiu un recinte com a camp per a presoners polítics antinazis. El camp pròpiament dit va ser construït el 1936 amb el nom de Sachsenhausen, barri d’aquesta població. Oranienburg i Sachsenhausen va esdevenir centre administratiu de tots els camps alemanys i camp d’ensinistrament dels oficials de les SS (Schutzstaffel). Fins al 1942 el camp no va estar preparat per a l’ assassinat en massa de manera que molts jueus eren traslladats al camp d’extermini d’Auschwitz. El comandant Anton Kaindl, el març de 1943, construí cambres de gas i forns. El verí emprat per matar era el Zyklon B que s’utilitzava amb petits flascons de vidre que es llançaven pels conductes de ventilació de les cambres. El camp té forma de triangle equilàter de manera que amb una metralladora a l’entrada dominava tot el recinte. A l’entrada s’hi pot llegir “Arbeit macht frei”, és a dir, “el treball fa lliure” Als afores del camp prop de Berlin s’hi trobaven les fàbriques a les quals anaven a treballar els presoners. Entre les més importants figura l’empresa de construcció d’avions Heinkel, rival de la Messerschmitt, que ocupava uns 7000 presoners. Alguns avions caigueren durant la batalla d’Stalingrad sembla ser per accions de sabotatge d’aquests treballadors. Alguns presoners foren executats per aquest motiu. Altres empreses que s’aprofitaven de la mà d’obra esclava foren l’AEG, Daimler-Benz, Siemens, etc. Uns 200000 presoners van passar pel camp entre 1936 i 1945. Uns 100000 moriren de fam, malalties i fred. Molts van ser víctimes de brutals experiments mèdics. Durant els primers anys de guerra els SS van elaborar els mètodes d’assassinat en massa que emprarien en els camps de la mort de l’est d’Europa. Dels 30000 presoners de guerra morts, afusellats principalment, la majoria, uns 12000, eren russos entre els quals s’hi trobava el fill primogènit de l’Stalin. Un dels presoners més notables fou Francisco Largo Caballero que fou ministre i president de la II República espanyola que, als seus 74 anys, sobrevisqué 2 anys a l’infermeria del camp ajudat per altres presoners espanyols. Morí un any després de la seva sortida. A Sachsenhausen fou realitzada l’operació de falsificació més gran de la història, l’operació Bernhard. 140 presoners jueus reclutats d’altres camps com ara Auschwitz van produir en sèrie 9 milions de bitllets falsos de lliures i dòlars per un valor de 600 milions de dòlars. Al final de la guerra, per eliminar proves els soldats van llençar els bitllets a diversos llacs i rius. La població civil al trobar-los els posava en circulació. Com que eren indistingibles el govern britànic va haver de canviar el format de la lliura esterlina per evitar-ne el seu ús. Els falsificadors es van salvar per poc de la mort gràcies a l’arribada dels soldats americans a Ebensee on foren enviats. El camp fou alliberat el 22 d’abril del 1945 pels russos. L’Armada Roja hi va trobar 3000 persones quasi al final de la seva vida donat que la majoria dels presoners foren transferits a altres amb les macabres marxes de la mort davant l’arribada imminent dels russos. Al final de la guerra el camp va ser destinat a acollir 70.000 presoners alemanys dels quals en moriren 12000 per exhauriment físic i psíquic, malnutrició i malalties. El 1950 es va tancar definitivament el camp.

18

12. AUDICIONS

a) Auditori de la Filarmònica: Deutsches Symphonie Orchester Berlin

“Feuerwerksmusik” (Música per als reals focs artificials ) G.F.Haëndel

Durant les celebracions que al 1748 s´organitzaren a Londres per a la celebració de pau d´Aquisgrà (Aachen), figurava un gran castell de focs artificials que s´havia d´acompanyar expressament per una obra escrita per Haëndel. Al tractar-se d´una obra per ser interpretada a l´aire lliure, amb la fressa dels petards de fons, Haëndel es va veure obligat a prescindir dels instruments de corda i utilitzar únicament els de vent. Tot i que els focs artificials foren un fracàs, la música composta tingué tant d´èxit que Haëndel, va revisar la partitura i va reduir els instruments de vent per a incorporar els de corda. L´obra està integrada per una obertura que ocupa ¾ parts de la partitura i per altres quatre danses de menor importància que acaben configurant aquesta Suite. Durada aprox de l´obra: 16 minuts.

G.F.Haëndel ( Halle, 1685 – Londres 1759 )

Compositor i organista d´origen alemany, però considerat representant anglès. De jove va viatjat a Itàlia, on conegué les principals tendències de l´època. Va treballar al servei de monarques anglesos, on escrigué una gran producció de partitures, que reflecteixen les moltes influències que rebé al llarg de la seva vida. Fou enterrat amb tots els honors a l´abadia de Westminster. Considerat un dels grans autors Barrocs juntament amb J.S.Bach i A.Vivaldi.

Simfonia nº 97, Notturno per flauta i oboè en sol M i Simfonia concertant en Si M.” J.Haydn

La segona part d´aquest concert està basada en música del classicisme ( 1750 – 1810 ). Aquest és un període caracteritzat per l´establiment de les formes de composició, i per la recerca de l´equil·libri sonor i expressiu. La producció simfònica de Haydn consta de 107 obres ( és l´autor més prolífic de la història simfònica ), les quals es reparteixen en diferents períodes estilístics de la seva vida.

Les dues simfonies que ens presenten en aquest concert formen part del final de la seva producció artística. Haydn es va trobar sense feina ( jubilat, i amb una paga de per vida ) després de passar-se tota la vida treballant sota el mecenatge dels prínceps Szterházy ( els quals obren segons el model de mecenatge Renaixentista de la família dels Médicis ). A la mort del príncep Nicolás ( 1790 ), el seu successor dissol l´orquestra, i Haydn se´n torna a Viena on ja gaudeix de molta popularitat i fama com a gran compositor.

19

És convidat a passar temporades a Londres on hi solen programar concerts seus, i fruit d´aquests viatges sorgeixen les simfonies nº 93 a la 104. És doncs en aquest concert , i concretament en el període de l´any 1794/95 (Haydn té 62 anys ) on hem d´englobar la creació d´aquesta simfonies que ens presenten en concert, on hi trobem les obres més madures de l´autor, amb presagis de característiques del període posterior; el romanticisme. Una simfonia és una obra de forma major, és a dir composta per diferents parts més curtes que formen un tot global. En el cas de les simfonies clàssiques, aquestes formes majors consten de quatre parts de les quals la primera d´elles és la més important i adopta l´anomenat forma sonata ( exposició, desenvolupament i reexposició d´un motiu musical concret ). Les altres tres part de la simfonia es van estructurant segons un model d´esquema que alterna moviments ràpids i lents. b) Deutsch Opper (Òpera d’Alemanya)

“Un ballo in maschera” (Un ball de màscares) G. Verdi

Un ball de màscares és una òpera estructurada en tres actes, estrenada el 17 de Febrer de 1859 a Roma amb molt d´èxit. Aquesta obra va patir problemes abans de l´estrena que van posar en perill la realització de la mateixa. Itàlia tenia un corrent popular molt a favor de l´independentisme amb l´imperi Austríac, i uns censors que no aprovaven una òpera on hi trobem l´assassinat d´un rei. El llibret està basat en l´assassinat de Gustau III de Suècia el 16 de Març de 1792 en un ball de màscares com a part d´una conspiració política. Aquest fet real tingué lloc als salons de l´òpera d´Estocolm. Verdi va canviar alguns aspectes del llibret original per a poder saltar-se la censura: Va ubicar l´acció a Boston a finals del S.XVII, i en lloc d´un rei i va posar la figura d´un governador. Actualment però es sol representar l´obra amb el llibret original sense censura. Verdi (1813-1901) Va néixer el 10 d´octubre de 1813. Estrena les seves primeres òperes als 26 amb poc èxit. Als 26 perd la dona i dos dels seus fills, i decideix abandonar la composició. Un any més tard el van convèncer per escriure una obra sobre la captivitat dels jueus a Babilònia ( Nabucco), que fou la gran sensació musical del moment. Poc a poc es va anar agafant el costum de cridar “ Viva Verdi “ com a acrònim de Viva Vittorio Emanuele Rè d´Italia “. Va arribar a escriure una trentena d´òperes d´entre les quals destaquen Otello, Rigoletto, Il trovatore, La traviata, Macbeth,, Aida... Un ballo in maschera, és una de les obres escrites en la seva maduresa compositiva (Verdi tenia 46 anys ). La seva obra és un reflex de la seva personalitat: sensible i decidit. Artista compromès no va desitjar ni defugir la propaganda política. Les seves obres busquen els instints de les emocions .Estructures musicals senzilles, melodies molt líriques. El cor representa la multitud anònima de la que l´heroi n´extreu la seva humanitat. Obres de gran sentit romàntic, amb heroïnes tràgiques que moren d´amor. Personatges de gran humanitat en compliment d´un destí inexorable. El sacrifici de la tragèdia commou per la sinceritat de l´expressió musical. Amplia i dóna més importància al paper dramàtic de l´orquestra . Va morir el 27 de Gener de 1901 a Milà, a l´edat de 88 anys. Actualment és un dels autors més representats a l´escena operística.

20

Argument Acte I Òscar, un dels patges del rei Gustau, duu al seu amo la llista de convidats al ball de màscares que s’està organitzant. Llavors arriba el seu secretari i el prevé d’una conspiració en contra d’ell, però el rei no se’n preocupa. El rei decideix investigar epersonalment el cas d’una coneguda dona endevina que porta a terme pràctiques prohibides. El rei espia la bruixa endevina disfressat de mariner. Llavors, tot de sobte, arriba Amèlia, la dona del secretari del rei i que el rei estima en secret. L’Amèlia confessa a la bruixa el seu amor per Gustau i li demana ajuda per oblidar-lo. Quan l’Amèlia se n’ha anat, el rei es presenta a la bruixa com un pescador que vol saber el seu futur. Ella li observa les mans i l’adverteix que la pròxima persona que les hi encaixi serà qui l’assassinarà. El rei, incrèdul, dóna la mà al seu secretari, que innocentment el saluda. Això és suficient per a en Gustau, que deixa estar l’endevina perquè la considera una simple farsant. Acte II El rei Gustau troba l’Amèlia, a mitja nit, en el camp d’execucions. Confiat pel que ha sentit, se li declara. Ella reconeix el que el seu cor sent, però sap que és un amor impossible. L’Anckarström (el secretari), encara preocupat per la seguretat del reu, l’ha seguit i l’ha trobat allà amb una dona desconeguda (ja que la seva muller té el rostre tapat) i demana al rei que fugi, perquè té informacions d’unes possibles conspiracions en contra d’ell i l’estan seguint. El rei decideix fer-li cas i li demana que acompanyi la dona a la ciutat sense preguntar-li per la seva identitat. Així doncs, l’Anckarström i l’Amlia inicien el retorn quan els conspiradors els barren el pas, demanant pel rei. Al final, l’Amèlia es veu obligada a revelar el seu rostre i el seu marit, avergonyit, s’adona que la seva esposa l’enganya amb el rei. Acte III Un cop arribats a casa seva, l’Angkarström, enfurismat, reflexiona sobre els esdeveniment i decideix que ha de castigar el rei matant-lo. Fa venir els sospitosos de la conspiració a casa seva i els comunica que se’ls vol unir. Decideixen que qui matarà el rei serà ell mateix, l’Angkarström, i que el lloc on es cometrà l’assassinat serà al ball de màscares. L’Amèlia se n’assabenta i es promet a si mateixa que intentarà salvar el seu estimat. En el palau, el rei Gustau rep una nota de l’Amèlia on se l’adverteix de l’assumpte, però no en fa cas perquè sap que hi ha d’anar tant sí com no, encara que sigui per veure la seva estimada per última vegada. Enmig del ball, l’Angkarström apunyala el monarca. L’Òscar reconeix l’assassí, el capturen i el desemmascaren. La gent crida i exigeix un càstig per l’assassí del rei, però aquest, que encara és viu, demana que el deixin i els perdona a tot abans de morir.

21

13. VOCABULARI BÀSIC EN ALEMANY

Sí / No Ja / Nein La “j” es pronuncia com “i” en català

No entenc Ich verstehe nicht La “v” és com la nostra “f”. “ch” sona com la “j” espanyola

Sóc de Catalunya Ich komme aus Katalonien La “ch” es pronuncia com “j” espanyola

Parla espanyol o anglès? Sprechen Sie Spanisch oder Englisch?

La “s” a l’inici de sprechen i Spanisch és com una “x” a caixa.

Bon dia (matí fins al mig dia) Guten Morgen

Bon dia (tot el dia) Guten Tag

Bona tarda/bon vespre Guten Abend

Bona nit(en anar a dormir) Gute Nacht La “ch” es pronuncia com “j” espanyola

Sisplau / Perdó Bitte / Entschuldigung “tsch” es pronuncia “tx” en català Gràcies / de res Danke / Bitte schön “ö” sona entre “e” i “o”

¿Té vostè…? Haben Sie…? La “h” és com en anglès

Voldria... Ich möchte... La “ch” es pronuncia com “j” espanyola

On es troba…? Wo ist…? La “w” és com una “v”

Com es diu…? Wie heiβt…? La “β” és una doble “ss”

Quant val? Was kostet das? o wieviel? El grup “ie” es pronuncia com “i” A reveure / Adéu Auf wiedersehen /Tschüss La “ü” sona entre “u” i “i”

Només / Possible Nur / möglich “ö” sona entre “e” i “o”

Aigua / un got Wasser / ein Glas La “w” és com una “v”

El menú das Menü / die Speisekarte La “ü” sona entre “u” i “i”

El compte Die Rechnung La “ch” es pronuncia com “j” espanyola

L’esmorzar Das Frühstuck La “s” central es pronuncia “x” (caixa) L’alberg juvenil Die Jugendherberge La “j” es pronuncia com “i”

L’estació Der Bahnhof A “hn” només sóna la “n”

El bitllet de tren o metro die Fahrkarte A “hr” només sona la “r”

La estación / el tren der Bahnhof / der Zug La “z” és com en català

El tramvia die Straβenbahn La “β” és una doble “ss”

L’arribada /La sortida (d’un mitjà de transport)

die Ankunft / die Abfahrt A “hr” només sona la “r”

L’entrada / La sortida (d’un lloc) der Eingang / der Ausgang “ei” és més semblant “ai”

L’aeroport / l’avió der Flughafen / das Flugzeug “eu” es pronuncia “ei”

La policia Die Polizei La “z” és com en català

El cotxe der Wagen La “g” sóna com “gu” (Waguen) A la dreta / a l’esquerra rechts / links La “ch” es pronuncia com “j” espanyola

¿On és el lavabo? Wo sind die Toiletten? Toiletten es pronuncia com en francès

Tancat / obert Geschlossen / geöffnet El grup “sch” és com “x” a caixa

Atenció / perill / prohibit Achtung / Vorsicht / Verboten La “ch” es pronuncia com “j” espanyola

Els números:

0 null 1 eins /ains/ 2 zwei /tsvai/ 3 drei /drai/ 4 vier 5 fünf 6 sechs 7 sieben 8 acht 9 neun 10 zehn 11 elf 12 zwölf 13 dreizehn 14 vierzhen 15 fünfzehn 16 sechzehn 17 siebzehn 18 achtzehn 19 neunzehn 20 zwanzig 21 einundzwanzig 26 sechsundzwanzig 27 siebenundzwanzig 30 dreißig 40 vierzig 50 fünfzig 60 sechzig 70 siebzig 80 achtzig 90 neunzig 100 hundert 112 hundertzwölf 116 hundertsechzehn 200 zweihundert 600 sechshundert 1000 tausend 4531 viertausendfünfhunderteinunddreißig 5611 fünftausendsechshundertelf

22

14. ANTOLOGIA LITERÀRIA PAÍS NATAL F. Hölderlin (1770-1843)

Els qui ens deixen el foc del cel, els déus, també ens donen el dolor sagrat. Acceptem-ho. No sóc més que un fill de la terra, fet per a estimar i per sofrir. AFORISMES Novalis (1772-1801)

“La poesia és allò absolutament real. Aquesta és l’essència de la meva filosofia. Com més poètic, més vertader.” “Tota poesia interromp l’estat quotidià per mantenir sempre desperta la consciència de viure” “Tota ciència esdevindrà poesia, després que hagi esdevingut filosofia.”

ECCE HOMO (F.Nietzsche 1844-1900)

Sí ! Jo sé d’on procedeixo! Insaciat com la flama cremo i moro consumit. Llum es fa tot el que agafo, carbó esdevé tot el que deixo: Flama sóc ben certament!

CANÇÓ D’AMOR (R.M. Rilke) Com he de retenir jo la meva ànima per tal que no toqui la teva? Com he d’alçar-la i dur-la per sobre teu vers altres coses? Ben, ai, de grat, voldria en qualsevol objecte perdut en la foscúria arrecerar-la, en algun lloc estrany, quiet, que no continués vibrant quan vibren les fondàries teves. Però tot el que ens toca a tu i a mi ens ajunta talment un cop d’arquet que una veu sola treu de dues cordes. Sobre quin instrument estem tensats ? I quin violinista ens té a la mà ? Oh cançó dolça !

23

EL CANVI DE RODA (Bertold Brecht) Sec al talús de la carretera. El xofer canvia la roda. No estic bé al lloc d’on vinc. No estic bé al lloc on vaig. Per què miro el canvi de roda amb impaciència?

MESTRE, APRÈN (Bertold Brecht) No diguis massa sovint que tens raó, mestre! Deixa que ho reconeguin els deixebles! No violentis massa la veritat: No ho tolera. Escolta quan parles! OH, LES XEMENEIES (Nelly Sachs, 1891-…) Oh, les xemeneies sobre els enginyosament concebuts estatges de la mort, quan el cos d’Israel s’elevà desfet en fum pels aires; com a escura-xemeneies l’acollí un estel que s’ennegrí, o fou un raig de sol? Oh, les xemeneies! Camins de llibertat per a la pols de Jeremies i Job. Qui us concebé, tot alçant pedra sobre pedra el camí per als pròfugs fets de fum? Oh, els estatges de la mort, bastits per albergar acollidors l’amfitrió de la casa, que sempre havia estat hoste. Oh, dits que col.locàreu la llinda de l’entrada com un ganivet entre la vida i la mort. Oh, xemeneies, oh, dits, i el cos d’Israel desfet en fum pels aires!