Dossier de l’espectacle Made in Girona: Political Mother · Bona part de la reflexió estètica...

Foto: Getty Images

www.temporada-alta.net

Made in Girona: Political MotherHofesh Shechter Company amb col·lectius locals

Dossier de l’espectacle

!! CONTINGUTEXTRA!

Consulta el CanalYoutube, el web i el blog del Festivalper trobar més continguts de l’espectacle

Made in Girona: Political MotherHofesh Shechter Company

amb col·lectius locals

02

‘’Aquest espectacle pretén plantejar nous discursos des de l’art amb la participació de persones que representen una part important del teixit social de Salt i Girona.”



03

FitxaPolitical MotherCoreografia i música: Hofesh ShechterIl·luminació: Lee CurranCol·laboració musical: Yaron EnglerVestuari: Merle Hensel(Premiada al Brighton Festival, 20 de maig de 2010)

Made in Girona: Political MotherDirecció coreogràfica: Hofesh Shechter Company, ballarins Winifred Burnet-Smith, Sam Coren, Paula Alonso GomezDirecció musical: Hofesh Shechter Company, músics Yaron Engler i Albert MallorcaAmb la col•laboració de Cobosmika Company: Olga Cobos, Ines Massoni, Melodie CecchiniAmb la col•laboració de la Banda d’en Pere BoteroDisseny i coordinació tècnica: Ed Trotter

Ballarins i músics no professionals: Pierre Alexandre, Melisa Alvarez, Naïs Arlaud, Coralie Arnoult, Andrea Bap-tiste, Blanca Inés Bernal, Elise Bernard, Sara Bertan, Susanna Bosch, Gaetan Boschini, Charly Bouges, Laurie Boulard, Carme Buxó, Maria Coll, Cristina Corretger, Anna Daniel, Agatha Davy, Dolors Duran, Achraf El Moofid, Brian Fernández, Victòria Fernández, Elisabeth Font, Xia Formentí, Youseff Garbawe, Camino Gastón, Clàudia Gonzàlez, Rita Gratacòs, Ronja Häring, Carme Jodar, Fanny Laï, Maria Dolors Llausas, Sílvia Mancha, Gemma Márquez, Iban Francisco Martínez, Anna Mitjà, Diana Monsalve, Conxita Moreno, Mathilde Nirascou, Àngels Omedes, Carme Paradeda, Claire Pernetté, Pere Puigderrajols, Marie-Lou Renon, Judit Sala, Susana Santiste-ban, Deborah Saura, Montse Seguí, Julie Tartaglia, Maria Valencia, Isabel Vergara, Teresa Vidal, Práxedes Sán-chez, Músics: Joan Andorrà, Joan Casillas, Jordi Macaya, Pau Macaya, Martí Quintana, Javier Suau, Jordi Torrue-lla, Xavier Utiel, Ricard Viñas

Direcció del projecte: Hofesh Shechter CompanyJunta directiva: Robin Woodhead, Jules Burns, Andrew Hillier QC, Richard Matchett MBE, Karen NapierPatrons fundadors: Angela Bernstein CBE, Robin Pauley, Bruno Wang

Director artístic: Hofesh ShechterDirector executiva interina: Theresa BeattieDirector administratiu: Colette HansfordAssistent exectiu: Fionna McPhee

Director artístic associat: Bruno GuilloreProducció: Niamh O’FlahertyCap de desenvolupament: Elena KurylevaCap de producció i gira: Adam HooperAssistent de producció: Lucy Moelwyn-HughesDirector tècnic: Lawrie McLennan

Tour mànager i d’artistes: Silvia MaroinoAssistents d’assaig: Winifred Burnet-Smith, Frédéric Despierre, Philip HulfordAdministració i HR Manager: Lee BamfordMànager de la companyia: Helen Bonner, Melanie ZaalofAdministració: Ellie Baker-Smith



04

Ajudants de producció: Cassandra Lungu, Pilar Prats, Ramon López, Estefania LegerenProducció executiva: Marta FluviàDirecció de producció: Josep Domènech/Bitò Produccions

Producció:

Amb la col·laboració de:

Col·laboració en l’organització:

Temporada Alta:Dia i hora: Diumenge 6 de desembre a les 18 hLloc: Auditori de GironaPreu: 10 €Durada: 40 min

Nota: La recaptació d’aquest espectacle es destinarà a Apropa Cultura, el programa socioeducatiu dels equi-

paments culturals adreçat al sector social.

Mercat de les flors:Dia i hora: Diumenge 31 de gener a les 18hLloc: Sala MAC, Mercat de les florsPreu: 10 €Durada: 40 min

La programació del Temporada Alta a l’Auditori de Girona compta amb la col·laboració de:

Dades



05

La participació de ballarins i músics no professionals de Salt i Girona convertirà la primera aparició del repu-tat coreògraf Hofesh Shechter a Temporada Alta en tota una experiència. Era l’any 2010 quan Shechter va estrenar amb la seva companyia la crua fisicalitat de Political mother, i ara presenta per primera vegada a l’Estat aquest nou format. D’acord amb l’essència de la peça, el coreògraf té l’objectiu de plantejar nous discursos des de l’art. L’Obra Social “la Caixa” (dins el seu programa d’Art per a la millora social, que té com a voluntat utilizar l’art i la cultura com a eines de transformació social), Temporada Alta i el Mercat de les Flors impulsen aquest treball intensiu de creació en què s’implica la Hofesh Shechter Company amb ballarins i músics locals no professionals.

Primera aparición en Temporada Alta del coreógrafo Hofesh Shechter Company. Una ex-periencia con músicos y bailarines aficionados locales a partir de su pieza Political mother, obra de denuncia social desde el arte.

Première apparition au Temporada Alta du choréo-graphe Hofesh Shechter Company, une expérimen-

Made in Girona: Political MotherHofesh Shechter Company amb col·lectius locals

tation avec des musiciens et des danseurs amateurs locaux basée sur sa pièce Political mother, oeuvre de dénonciation sociale depuis l’art.

Hofesh Shechter Com-pany presenta un es-pectacle a partir del treball conjunt amb col•lectius locals ba-sat en fragments del seu muntatge Political Mother A first appearance at Temporada Alta for Hofesh Shech-ter Company, working alongside local amateur musicians and dancers to present a community version of his piece Political Mother, a work that uses art as a powerful tool

Foto

: Get

ty Im

ag

es



06

Bona part de la reflexió estètica d’avui s’endinsa per terrenys pantanosos, riuades de gent anònima i puntades de peu a l’estómac, a més de tombarelles filosòfiques i molta quotidianitat. Centrada en el cos i les seves possibilitats, la dansa es converteix en un espai idoni, dins el pensament estètic, per parlar de la societat, per veure per on coixeja i per on vola, com fan tres dels artistes convidats en aquesta edició del Temporada Alta, mestres del contacte, de la mirada i del ritme de la comunitat: Sharon Friedman, Sol Picó i Hofesh Shechter.

Sharon Friedman viu a Madrid des de fa gairebé deu anys, durant els quals ha contribuït a enfortir el teixit artístic local alhora que desenvolupava el seu propi estil i el donava a conèixer a tot Europa. Després de passar per les companyies d’Israel més conegudes, amb el seu exili voluntari aconseguia un punt de vista més tranquil sobre l’adversitat, sempre optimista malgrat tot. A Free Fall (“caiguda lliure”) la dansa contact que utilitza es converteix en una tècnica gairebé pictòrica amb la qual ens regala paisatges humans que parlen de la necessitat de tenir-nos i ajudar-nos. D’aquí ve la col·laboració de veïns de Salt i de Sant Cugat en la peça: són muntanyes i rius que es mouen i s’entrellacen, experimenten l’equilibri i la necessitat de l’altre.

L’optimisme de Sol Picó és ben diferent perquè ve del socarrat, de saber treure el gustet de les coses cremades, l’humor en la duresa. Ella és la dona forçuda, la que contra vent i marea, es planta i es calça unes sabatilles de punta per ser més alta. I des de l’alçada marca el ritme, es contorneja i, sense necessitat

d’obrir la boca, s’explica meravellosament. A W.W. (We Women) (“nosaltres les dones”) s’acompanya de ballarines i músiques igual d’eloqüents: l’índia Shantala Shivalingappa, la japonesa Minako Seki i la beninesa Julie Dossavi; al violí hi trobem Adele Madau, a la flauta Lina León, Marta Robles cantant i Virginia Rodrigo a la percussió. Cadascuna d’elles –pel seu origen, pel seu cos, pel seu llenguatge– és un poema sobre la feminitat, i la unió de totes, una explosió dels sentits. No és d’estranyar que l’escenografia sigui un campament de refugiats; són les restes del desastre que només elles podrien redreçar.

En canvi, Hofesh Shechter és pura ràbia que utilitza per destruir i construir, modelar figures harmòniques des de la penombra fins a l’encegament. A Made in Girona: political mother (“mare política”) escoltem un crit d’esglai i d’amor perdut mentre unes ballarines fan la seva rutina d’escalfament clàssic. La tècnica, la mare, la família, la societat, el país..., representen l’opressió, però, és possible sentir-se persona fora de tots aquests marcs de funcionament? Per contra, l’escenari és ple de col·lectius de gent de la ciutat –més de vuitanta intèrprets en total– donant cos a la pregunta i responent amb el ritme dels cops a terra, a l’estómac i a les idees més clavades.

Bàrbara RaubertSuplement Especial Temporada Alta, publicat a

La Vanguardia el 19 de setembre de 2015

Puntades de peu a l’estómacA TA 2015, Hofesh Shechter treballa amb col·lectius de Girona



07

Què va ser primer la coreografia o la música?Unes paraules de Hofesh ShechterAquesta és la primera pregunta que sempre em fan..., no hi ha una resposta senzilla al procés, com-plex i aleatori, de crear una peça de dansa i música. El que el fa encara més sorprenent i complex és el nombre i la varietat de persones amb qui treballo per tal de crear la peça. Em vull centrar en aquest aspecte a l’hora de contestar avui aquesta pregun-ta.

Aquesta vegada, per a Political Mother, tinc una idea: un bucle de bateria que ens porta endavant, que manté un tren de ritme que ens fa baixar al cau del conill. El meu primer instint és robar el rit-me d’una cançó de Peter Gabriel, així que ho faig. En Yaron i jo estem asseguts a la sala de treballar gravant-ho amb el que en queda de la meva vella bateria, sona aspre, com habitualment no ho gra-vo al clic del metrònom sona real, com alguna cosa que trobes pel carrer. Aquesta miserable gravació va créixer en el que ara sona com “la fi del món”. En Peter mateix no sabria dir que s’ha inspirat en ell, i tal com sona ara no estic segur que ho volgués sa-ber.

Durant tot el gener els ballarins es veuen obligats a escoltar el bucle de “la fi del món” una vegada rere l’altre durant com a mínim quatre o cinc hores al dia sense cap afegit o adorn, és totalment un esbor-rany. Però alguna cosa del so, alguna cosa que des-prèn l’atmosfera, ens inspira. En aquell punt sem-blava suficient; després d’unes quantes setmanes ja n’hi ha prou i, alguna cosa de com evoluciona la coreografia demana una resposta proporcional en la música.

És l’hora de que canti per sobre del bucle de bateria per definir les ones que els instruments de corda produiran. M’imagino a última hora de la tarda en alguna ciutat deserta amb una vella banda egípcia de corda – quan dic vella vull dir que són vells, se-gurament tots tenen cigarretes penjant dels seus

llavis mentre toquen, i un got d’arak abast. Penso en grans acords onejants i, després, estic cantant.

Següent fase: Nell. Li envio uns quants arxius d’MP3 de les meves gravacions cantant per correu electrònic (ja hi està acostumada..., i costa acos-tumar-s’hi) i ella comença a gravar esborranys d’aquestes “cançons” i me les reenvia, però ara són evidentment màgiques, encantadors sons de vio-la com només la Nell pot crear. Al cap d’uns dies quedem per enregistrar les línies una vegada i una altra i una altra i aquí teniu, aquesta és la meva banda egípcia. Aleshores decidim tocar una mica i la Nell improvisa inspirantse i, com sempre fa, crea algunes frases genialment precioses. Mentrestant, a l’estudi, amb els ballarins treballem amb un bucle diferent.

La meva passió per les freqüències baixes ens fa decidir a la Nell i a mi reunir el “dream team”, un grup d’instrumentistes de corda que vaig conèixer per

primera vegada quan vam crear i anar de gira amb In your rooms (cap d’ells és egipci però toquen força bé de totes maneres). Altra vegada els hi exposo el meu cant –és increïble com la qualitat a l’hora de fer un fil musical pot aportar-li la seva anima i cos–. Quan ho toquen ells estic en aquell polsegós bar enmig del desert. Ho gravem tot, incloent algunes sessions d’improvisació extraordinàries (d’aquell segon bucle en el que els pobres ballarins encara estan treballant) i me’n vaig amb una rica i acolori-da col·lecció de sons que em donaran molt amb què jugar quan torni a estar sol amb el meu ordinador.

“ Political Mother: un bluce de bateria que ens porta endevant”



08

En l’últim parell de setmanes de creació passen moltes coses. Ara tot està aquí, tots els moviments, totes les seccions, tots els músics, tots els ballarins, totes les emocions, totes les idees, tots els sons, tots els instruments..., està tot aquí i triar-ho és un joc. Què és queda, què sobra, i quan, i com. És el mo-ment en que totes aquestes informacions, els sons i els moviments, s’encaixen les unes amb les altres. En aquest punt no puc recordar realment que va ve-nir primer. Realment no importa.

Hofesh ShechterCoreògraf i músic

Després, hi ha molts dies llargs provant això, pro-vant allò, a l’estudi, amb aquesta part, amb l’altra..., els sons volen cap aquí i cap allà, el moviments apa-reixen i desapareixen i aleshores, de cop, la banda arriba. En Yaron i jo tenim algunes reunions per pre-parar el que tocaran els percussionistes. Li explico el què vull, parlem de com ho podem fer per acon-seguir-ho, després toquem una mica i el que en surt no és gens bo, ho tornem a intentar i torna a no ser bo. I així anar fent fins que al final sento que sona bé. Envio en Yaron a casa amb uns quants compassos que encara no hem trobat..., bé, suposo que això és el significat de les paraules “confiança” i “amistat”. I després hi ha les guitarres elèctriques. Però això és una història per un altre dia.

Sobre l’espectacle...cia professional, persones procedents de diferents entitats socials i col·lectius locals. Aquesta versió de l’espectacle de Shechter pretén plantejar nous discursos des de l’art amb la participació de perso-nes que representen una part important del teixit social de Salt i Girona. Aquest projecte s’inscriu en el programa d’Art per a la Millora Social de l’Obra Social “la Caixa” que té la voluntat d’utilitzar l’art i la cultura com a eines de transformació personal i social.

A l’any 2010 Hofesh Shechter va presentar per pri-mera vegada Political Mother, i ara es presenta per primera vegada a Espanya mantenint l’essència del muntatge però comptant amb la participació de ballarins i músics no professionals de Salt i Girona. L’Obra Social “la Caixa”, el Festival Temporada Alta i el Mercat de les Flors han impulsat un treball in-tensiu de creació en el que la companyia de Hofesh Shechter ha treballat amb músics sense experièn-

L’Obra Social “la Caixa” aposta per l’art com a eina de transformació personal i social

Un dels objectius de l’Obra Social ”la Caixa” és fo-mentar l’art i la cultura per potenciar en les perso-nes el seu desenvolupament personal i social. En aquest context l’entitat impulsa el programa d’Art per a la millora social, a través del qual es produeix i es dóna suport a activitats artístiques de qual-sevol disciplina en les que participen de manera activa persones en situació de vulnerabilitat. Són processos creatius que permeten que els partici-pants transformin les parts del seu món intern que necessiten ser escoltades, vistes i sentides en art. L’objectiu final és que aquestes persones s’arribin a apoderar a través del descobriment i desenvolu-pament de la seva creativitat i de les seves compe-

tències, que adquireixin autoestima i capacitat de relació amb el seu entorn, i que aconsegueixin inte-grar-se degudament a la societat. Paral•lelament, aquests projectes ofereixen les mateixes oportuni-tats d’accés i participació en l’art i la cultura que la resta de persones.

No és la primera vegada que Temporada Alta apos-ta per aquest tipus de projecte social promogut des de l’Obra Social “la Caixa”. Ja ho va fer amb Migran-land, estrenat l’any 2013 en el marc del festival, i amb el documental sobre el mateix muntatge que s’ha presentat aquest any.



09

Sobre el procés de treball...Durant tres setmanes els participants de l’es-pectacle Made in Girona: Political Mother, han treballat amb un equip de professio-nals de la companyia Hofesh Shechter Company, la qual ha rebut el suport de la companyia Cobosmika i la Banda d’en Pere Botero.

El treball que han dut a terme tot l’equip de músics ha estat coordinat pel director musical de la companyia de Hofesh Shechter, Yaron Engler, que també ha tre-ballat amb el suport del músic Albert Mallorca.

Pel què fa als ballarins, Winifred Burnet-Smith, tam-bé membre de la Hofesh Shechter Company, ha es-

tat l’encarregada de coordinar el treball de dansa que s’ha dut a terme amb les persones que han participat en l’espectacle, juntament amb Paula Alonso i Sam Coren.

Tan Winifred Burnet-Smith com Sam Coren han comptat amb la col•laboració d’Olga Cobos i els bal-larins de la companyia Cobosmika, Inés Massoni i Melodie Cecchini.

Foto: Carles Palacio



010

Sobre la companyia...

manes a la tardor del 2015, i s’ha pogut veure a qua-tre dels llocs més emblemàtics de Londres, la Royal Opera House, Sadler’s Wells, Stratford Circus i O2 Academy Brixton, arribant a 30.000 espectadors.

Hofesh Shechter Company és una organització de la National Portfolio Organisation of Arts Coun-cil England i una companyia resident de Brighton Dome. Hofesh Shechter es un artista associate de Sadler’s Wells.

www.hofesh.co.uk

Facebook.com/hofeshco

Twitter.com/hofeshco

Al 2008, Shechter va crear la companyia internacional Hofesh Shechter Company després de la seva pre-miada producció Uprising/In your rooms. Els altres treballs de Shechter per a la companyia in-clouen Uprising/In your Rooms: The Choreographer’s Cut (2009), The Art of Not Looking Back (2009), Political Mother (2010), Political Mother: The Cho-reographer’s Cut (2011), Survivor (creat per Antony Gormley pel Barbican Centre, 2012), Sun (2013) i barbarians (2015). #HOFEST, ha tingut una llarga temporada de 4 set-

Foto: Gabriele Zucca



011

Una entrevista a Hofesh Shechter...

Entrevistador: Per a Political Mother, quines van ser les idees inicials?

Hofesh: Vaig començar a pensar sobre la neces-sitat, en les nostres vides íntimes i també en les nostres relacions amb el nostre país, el sentit de pertinença, el nacionalisme. És quelcom molt ne-cessitós i força commovedor sobre nosaltres. Vaig pensar sobre aquests lligams emocionals: amb els nostres pares, la mare terra, els nostres pares fundadors. Vaig seguir pensant sobre això, la idea d’una connexió entre quelcom polític i quelcom cà-lid i acollidor semblava impossible. Però també molt interessant per a mi. Les paraules polític i mare... El títol em va fer somriure; aquests dos móns conflic-tius.

Entrevistador: Això és realment interessant. I al-gun cop alguna de les seves idees inicials s’ha tor-nat una imatge?

Hofesh: Bé vaig tenir aquesta imatge d’un tanc dalt de l’escenari. Quan el públic entra simplement està, ja sap..., apuntant-lo amb el seu canó. Volia comen-çar la peça amb un tanc enorme a dalt de l’escenari, per significar l’amenaça constant, en curs i absolu-ta, que se suposa que sentirem.

Entrevistador: És una imatge molt clara! Hi ha res més sobre el què hagués pensat? Cap altra idea ini-cial?

Hofesh: També vaig pensar sobre guerrers, la imat-ge d’un guerrer samurai sol a dalt de l’escenari. Fins a on pot anar una persona per servir el seu país? I també servents, servir, la idea que tots nosaltres tenim quelcom de servent. Ballarins, també hi ha quelcom de servent en els ballarins; es remunta a l’època dels reis. Ells serveixen al públic, però també satisfan les seves necessitats.

Entrevistador: Com comences a organitzar tot això?

Entrevistador: Hola Hofesh. Parlem sobre la teva primera obra completa: quins factors vas haver de tenir en compte aquest cop? Què és el que t’ha permès fer una peça completa aquesta vegada?

Hofesh: Bé, em dóna una oportunitat immediata per a més complexitat, més detalls... Més risc, bà-sicament. La història serà més llarga, amb la pos-sibilitat de què hi hagi més personatges, més pe-tites històries per desplegar. Per a la meva peça anterior, In your rooms, havia posat diferents movi-ments i fragments dins d’un únic món, ara, però, per a aquesta peça faig entrar sis o set móns diferents junts en una peça. Realment podem explorar les diferents energies i la tensió creada entre aquests móns. Sí, ha estat interessant per mi.

Entrevistador: Molts estudiants troben difícil sa-ber on començar amb les seves pròpies coreografi-es. Com vas començar tu?

Hofesh: Tinc la major part de les meves idees inte-ressants al bus o al metro. Així vaig maquinar idees fins i tot abans de saber que tindria l’oportunitat de fer aquesta obra completa.

Entrevistador: Guarda un quadern de notes d’ide-es?

Hofesh: Un gran quadern de notes. A vegades es-criure-hi la idea és més important pel fet d’escriu-re-la que pel fet de trobar-la més tard al quadern de notes. És com desfer-se del pes de la càrrega i recordar totes les petites idees. Però és realment important escriure-hi coses, així, molts cops, sents que trobes una idea realment bona i la suposició immediata és que recordaràs la idea perquè és tan bona. Això molts cops no és cert; pots oblidar una idea completament, recordar que has tingut una idea però no saber sobre què era. Crec que una idea molt significativa per a l’obra pot aparèixer en una mil•lèsima de segon. És important “ser allà” quan aquesta idea arriba i escriure-la.



012

Hofesh: Sí, si fa o no fa és així. L’ingredient princi-pal en el procés de la meva coreografia és la “tria”. Trio això, trio allò, trio una altra cosa, trio allò que ja havia triat abans. No hi ha un sentit de progrés fins que el procés està molt avançat, i el sentiment prin-cipal que necessito per viure és majoritàriament de fracàs diari, de no trobar-lo immediatament. El que és important per mi és seguir pensant-hi, seguir qüestionant-me la feina, les idees i els sentiments una vegada i una altra. De fet, seguir llençant-hi co-ses, cada imatge que ve a la ment, cada pensament o idea que apareix, anotar algunes sensacions es-tranyes que poden sorgir, sons que m’interessen i llençar la cosa en una direcció nova. El veritable acte d’atacar la feina de manera constant fa un es-pai molt creatiu, un entorn molt intens.

Entrevistador: Patrons visuals. Els professors so-vint utilitzen la seva feina com un gran exemple de l’espai i les marques a l’escenari. En un assaig re-cent va dibuixar un diagrama per als seus ballarins per explicar què cercava en termes d’espai. L’espai exacte és quelcom que vostè sempre té acurada-ment en compte, o és més orgànic?

Hofesh: Sovint tinc en compte l’espai. És una cosa molt matemàtica; les matemàtiques de les coses em poden entusiasmar d’una manera friki. Quan es barreja amb l’energia humana i les qualitats huma-nes és un doble entusiasme! Els patrons creen ten-sió física entre els elements i els cossos, la qual cosa té un poder visual però també té una contribució emocional a la feina. Però no planejo necessària-ment aquests patrons a casa... a vegades, però, sec i “calculo” opcions. Moltes vegades el punt inicial és un moviment planificat i es mou en l’espai, però aleshores és una resposta espontània a aquest co-mençament al taller quan el veig, i només el seguei-xo fent, llençant alguna idea d’espai que em ve al cap. Treballar espontàniament, en una sensació de “abans que ni tan sols puguis pensar”, és realment important. Entres en llocs en què no podries entrar, fent grans esforços.

Entrevista de Lucy Moelwyn-Hughes (2010)

Hofesh: Quan vaig a fer una peça, no vaig amb una solució. Espero que es despertin connexions inte-ressants per mi. Vull intentar crear tots aquests móns diferents, després editar-los entre ells i veure què passa.

Entrevistador: Quins altres elements hi haurà a la peça?

Hofesh: Vull cinc bateries a dalt de l’escenari i, allà, tindran un caràcter polític; cridant, cridant, cridant al públic, però nosaltres no podrem entendre del tot què estan dient... També hi haurà una banda de rock metal –cinc guitarres elèctriques– a dalt de l’escenari, o potser suspeses en una plataforma, i els deu ballarins, és clar, una mena de grup de gent miserable que mostrarà el seu patetisme i, de tant en tant, estarà celebrant a cegues.

Entrevistador: Deixa mai veure el seu treball a algú mentre l’està fent, perquè li ofereixi la seva opinió?

Hofesh: A vegades demano opinions. No sempre les agafo o actuo pensant-hi! El que el públic pot veure al taller és una cosa, després, a l’escenari, ve-uen totes les coses amb els llums, el so, l’experièn-cia completa..., i diuen “ostres” mai hauria pensat que es pogués veure “així”. Quan veus un assaig al taller encara no és la imatge completa. Durant els assajos, però, escoltar altres opinions de la gent i fer preguntes pot estar bé: em fan explicar coses en veu alta i m’ajuda a veure coses que no havia vist abans.

Entrevistador: Tots els professors amb els que he parlat sobre el dossier per als alumnes m’han dit que els coneixements sobre el procés coreogràfic ha estat molt esclaridor per a ells i per als seus es-tudiants. Suposo que és difícil de definir? Com el descriuria? L’havia sentit dir que llença cada petita cosa que està relacionada amb la seva idea origi-nal sobre l’escenari i aleshores mira si li fa sentir res. Ho anomena un “espai caòtic on llençar cadascuna de les coses que té”. Això descriu adequadament el seu procés?



013

Hofesh ShechterCoreògraf i músic

The Choreographer’s Cut, que ha fet una gira per sales

de rock a Berlín, Montpeller, París i Hong Kong. Shec-

hter va col•laborar el 2012 amb Antony Gormley per

crear Survivor per al Barbican Centre. La seva obra de

2013 Sun segueix fent una gran gira després de la inau-

guració al Festival de Melbourne.

També ha treballat com a coreògraf al teatre, la tele-

visió i l’òpera especialment al The Royal Court Theatre

for Motortown de Simon Stephens (2006), The Arso-

nists (2007), i per a Saint Joan (2007) producció gua-

nyadora del Premi del Teatre Nacional. A la televisió

Hofesh ha coreografiat la seqüència de ball ‘Maxxie’s

Dance’ per a l’inici de la segona temporada de la popu-

lar sèrie del Channel 4, Skins.

El 2013 Shechter va crear la coreografia per a l’opera

de Nico Mulhy, Two Boys, al Metropolitan Opera, de

Nova York. El 2014 va ser Director Convidat del Fes-

tival de Brighton i actualment és Artista Associat de

Sadler’s Wells. Recentment ha creat un nou treball,

Untouchable, per al Royal Ballet, i el Royal Opera House

ha interpretat una partitura composada per Hofesh i

el seu antic col•laborador, Nell Catchpole. Els plans in-

clouen barbarians per la Hofesh Shechter Company,

que s’estrenarà l’estiu de 2015 al Festspielhaus, Ber-

lin, i un nou treball per al Netherlands Dance Theatre 1,

que s’estrenarà l’abril de 2016.

Els plans inclouen una nova versió de Fiddler on the

Roof a Broadway que s’estrenerà el desembre de 2015

i un nou treball al Netherlands Dance Theatre 1, que

s’estrenerà a l’abril de 2016.

Hofesh Shechter és reconegut com un dels artistes

més apassionants que treballen actualment, famós

per composar partitures musicals atmosfèriques per

elogiar la fisicalitat única del seu moviment. És el di-

rector artístic de la Hofesh Shechter Company amb

seu al Regne Unit.

Després del seu debut coreogràfic, Fragments, el

2003, The Place Prize va encarregar Shechter la cre-

ació, el 2004, de Cult, que va guanyar el Premi del Pú-

blic. El 2006 el va seguir Uprising, un treball per a set

homes que des d’aleshores han estat escenificant

companyies al voltant del món i que actualment s’es-

tà representant en cinc països diferents. El 2007 The

Place, Southbank Centre i Sadler’s Wells Theatre van

encarregar Shechter la creació de In your rooms, amb

el qual va guanyar el Premi del Cercle de la Crítica a la

Millor Coreografia (Modern).

El 2008, Shechter va formar la Hofesh Shechter

Company, que ràpidament va assolir una reputa-

ció internacional. Posteriorment Sadler’s Wells li

va encarregar la creació de Uprising/In your rooms:

The Choreographer’s Cut (2009), que es va repre-

sentar a l’icònic Roundhouse de Londres. Aquell ma-

teix any el Festival de Brighton va encarregar a She-

chter la creació de The Art of Not Looking Back per a

sis ballarines. El seu primer treball complet Political

Mother –encarregat per llocs de París, Lyon, Roma,

Londres i Barcelona– a més a més el 2010 es va fer la

primera representació al Festival de Brighton, i un any

després va revisar el treball per crear Political Mother:

Foto

: Vic

tor

Fra

nko

wsk



014

Winifred Burnet - Smith Ballarina

Paula Alonso GomezBallarina

S’uneix a la Hofesh Shechter Company el juny de 2014.

Per a la Hofesh Shechter Companya col·laborat a Sun, Political Mother, Political Mother: The Choreo-grapher’s Cut, barbarians, Orphee et Eurydice (Royal Opera House Production).

Nascuda a Madrid.

Formació: Escola de dansa Marta de la Vega, Ma-drid, Real Conservatorio Profesional de Danza Ma-drid, Rotterdamse Dansacademie, Holanda.

Els estius de 2003 i 2004 va tenir la seva experien-cia profesional a Europa Danse sota la direcció de of Jean Albert Cartier. Des del 2007 fins al 2010 va formar part de Bern Ballett.

Des del 2010 fins al 2013, com a freelance, Paula va treballar amb l’Interdans Festival (2010) a Bèlgica, Gallim Dance, Landerer and Company/ Commedia Futura, i Bern Ballet com a convidada de les pro-duccions de Didy Veldman i Cathy Marston al Kö-nigsfelden Festpiele. Al 2013 va formar part de la Tanzcompagnie des Konzert Theater Bern.

programa Transmission and Push. Winifred també va ballar amb el Ballet Lorent.

S’uneix a la Hofesh Shechter Company, de la qual n’és fundador, i treballa en la creació de In Your Rooms.

Per a la Hofesh Shechter Company a col·laborat en In Your Rooms, The Art of Not Looking Back, Political Mother, Political Mother: The Choreographer’s Cut, Sun, Sun Dust, barbarians.

Nascuda a Brighton, d’origen anglès i francès.

Formació: Arts Educational School, the Rambert School, École Supérieure de Danse de Cannes i the Rotterdam Dance Academy.

Abans de la Hofesh Shechter Company Winifred va començar la seva carrera de ball a Holanda amb Ga-lili Dance i després a Dinamarca amb Granhoj Dans, abans de tornar a Anglaterra per treballar amb el coreògraf Tom Dale. De 2005 a 2007 va ser mem-bre de la Russell Maliphant Company de gira pel



015

Sam Coren Ballarí

Per a la Hofesh Shechter Company a col·laborat en Uprising, In Your Rooms, Political Mother, Political Mother: The Choreographer’s Cut, Survivor, In Good Company, Sun, Sun Dust, barbarians.

Altres crèdits: El 2009 Sam va crear Intrepid Explo-ring. Sam és un fotògraf centrat en retrats, així com en control i producció.

Nascut a Oxford

Formació: London Contemporary Dance School. Graduat amb matrícula d’honor el 2009.

Abans de la Hofesh Shechter Company: Yesterday i 7734 (Jasmin Vardomin Company). Projectes de recerca i desenvolupament amb José Vidal i Última Vez.

S’uneix a la Hofesh Shechter Company el 2011.

Yaron EnglerMúsic

Regne Unit). El mateix any el seu trio musical After They Left es va encarregar de crear la banda sono-ra per a la nova obra de John Ross, guanyadora del Premi Noves Aventures de 2014.

Una part molt important de l’amor de Yaron per la música és en la docència. Ha impartit tallers, clas-ses magistrals i xerrades als EUA, el Regne Unit, Es-panya, Israel, Japó, Corea del Sud, Nova Zelanda i Austràlia.

D’altra banda, Yaron dirigeix diverses activitats d’entrenament que inclouen treball individual, pro-grames de responsabilitat de grup i tallers (Food For Thought i Press Play) i trobades mensuals a Londres.

El 2003, Yaron es va graduar Summa cum Laude (la distinció més elevada) a la mundialment coneguda Berklee College of Music de Boston, EUA.

Yaron és un músic i educador que ha estat implicat en la creació i producció de projectes artístics i for-matius a través dels Estats Units, el Regne Unit, Es-panya i Israel i ha estat un locutor destacat a TEDx Jaffa. Les seves representacions han estat descri-tes com a carismàtiques, creativament desenfre-nades, autèntiques i inspiradores.

És un antic col•laborador del coreògraf de renom mundial Hofesh Shechter i ha tingut un paper prin-cipal en la creació de les principals produccions i gi-res al voltant del món de la Hofesh Shechter Com-pany.

Actualment Yaron està implicat en la creació de la nova peça d’Akram Khan Until The Lions que s’es-trenarà al Roundhouse a Londres el gener de 2016. L’any passat Yaron es va encarregar de la creació de la peça de percussió d’obertura del 2014 World City Tattoo a Derry (Ciutat de la Cultura de 2013 del



016

Albert MallorcaMúsicNascut a Barcelona el 6 d’octubre de 1969. La seva primera experiencia amb la música va ser, escoltant els discos dels seus pares que sonaven a casa. Però va ser com a caixista dels Gegants de Granollers i de diferents grups de rock de la comarca com Si-tuaciò Adversa, Los Otros, que inicia la seva carrera musical de manera autodidacta. En aquells temps de explosió musical, va participar en la creació de la Bing Band de Granollers. No va ser fins als anys 90 que formant part del grup Los Sencillos, La Rabia del Milenio, Coyote Dax i La Salseta del poble Sec, decideix dedicar-se plenament a la música. Estudia bateria amb Quim Solé i Aldo Gaviglia, persussió clàssica amb Ramón Torramilans i percussió llatina amb Àlex Ventura i Viçens Soler i amplia coneixa-ments a Cuba durant dos mesos (gener i febrer del 2000 ) i al 2008 es llicencia en música moderna per L’Esmuc. També ha format part de diferents for-macions com, Camut Band, Tapeplas , Percumans, Sacude i Hofesh Shechter, totes relacionades amb la percussió i la dansa. Actualment és docent a, Granollers (Amics de la unió), Palafolls (M.I.D) i a Malgrat de Mar (Escola Contrapunt).



017



018

Un festival de:

Patrocinadors oficials:

Mitjans oficials:

Mitjans patrocinadors:

Amb la col·laboració de:

Dossier de l’espectacle Made in Girona: Political Mother · Bona part de la reflexió estètica...

Documents

Transcript of Dossier de l’espectacle Made in Girona: Political Mother · Bona part de la reflexió estètica...