Dossier de l’espectacle iUanMi que sigui assignant un nou concepte que tampoc sabem definir, com...

17
Un festival de Bitò amb la col·laboració de: Foto: Edu Pérez El Canal Divendres 24 de novembre, 20:30 h www.temporada-alta.net / www.plus-ta.cat Dossier de l’espectacle iUanMi Lali Ayguadé

Transcript of Dossier de l’espectacle iUanMi que sigui assignant un nou concepte que tampoc sabem definir, com...

Un festival de Bitò amb la col·laboració de:

Foto: Edu Pérez

El CanalDivendres 24 de novembre, 20:30 h

www.temporada-alta.net / www.plus-ta.cat

Dossier de l’espectacle

iUanMiLali Ayguadé

iUanMiLali Ayguadé

2—

“La memòria és, dolorosament, l’única relació que podem sostenir amb els morts. I en la mort neix el desconegut, l’inconegut, allò que no ens és sabut... I així és com justament neix la imaginació, la fantasia”.

Lali Ayguadé#IUanMI

iUanMiLali Ayguadé

03—

Fitxa

Dades

Direcció i coreografia: Lali AyguadéDramatúrgia: Jordi OriolIntèrprets: Anna Calsina Forrellad, Nick Coutsier, Marlène Rostaing i Diego Sinniger de SalasMúsic: Josep BaldomàEscenografia: Xesca SalvàIl·luminació: Fabiana PiccoliVídeo: Edu PérezDistribució: la RotativaComunicació: Big Story Producció: ElclimamolaCoproducció: Mercat de les Flors, Temporada Alta 2017, Festival Bolzano Danza / Tanz BozenAmb el suport de: Generalitat de CatalunyaAmb la col·laboració de: Sismògraf d’Olot, Nunart, Graner fàbrica de creació i CLAP-estudio Kelemenis

Dia i hora: divendres 24 de novembre, 20:30 hLloc: El CanalPreus: 28 €Durada: 1 hIdioma: català, castellà i anglès

#Plus TAArticle de Jordi Ribot Thunnisen

May you live in interesting times

www.plus-ta.cat

04—

IUanMI Lali Ayguadé

Com mirem els altres i com ens miren? IUanMI, el segon treball de la ballarina i coreògrafa Lali Ayguadé (Akram Khan, La Veronal, Barò d’Ev-el, Timecode...) després de Kokoro, ens obliga a reflexionar sobre el comportament de les per-sones davant de fets irreversibles com la mort i els funerals. D’emocions maquillades per la convenció i d’intimitats exposades, per força, a la col·lectivitat. De transformació personal i col·lectiva, de la mirada de l’altre. D’allò privat i allò social, d’allò personal i allò públic. Un es-pectacle que creua dansa, música i teatre amb dramatúrgia de Jordi Oriol.

castLa bailarina y coreógrafa Lali Ayguadé presenta IUanMI, la se-gunda parte de su trilogía sobre la transformación iniciada con Kokoro. Un espectáculo sobre el comportamiento del seru hu-mano ante la muerte.

engDancer and choreographer Lali Ayguadé presents IUanMI, the second part of her triology about transformation, which began with Kokoro. A show that explores how human beings behave when faced by death.

fraLa danseuse et chorégraphe Lali Ayguadé présente IUanMI, la deuxième partie de sa trilogie sur la transformation qui a débuté avec Kokoro. Un spectacle sur le comportement humain face à la mort.

Com a coreògrafa: Kokoro (TA15)

Com a ballarina: Bèsties (TA15) / Saba (TA14) / Portland (TA13), entre altres

IUanMILali Ayguadé

iUanMiLali Ayguadé

05—

IUanMi parla de la transformació de cada persona i del grup; en la diferència de cada individu i com a través d’això els altres són capaços de transformar-se.

Amb el pretext d’un funeral, IUanMI vol parlar del comportament de les persones davant de fets irreversibles, d’accions inevitables que no sabem com afrontar. D’emocions maquillades per la convenció, d’aquelles intimitats exposades forçosament a la col·lectivitat. De com mirem els demés i de com ens veuen els altres. D’allò privat i allò social, d’allò personal i allò públic.

Tots som iguals, a tots ens passen les mateixes coses i tots necessitem el mateix, però tot i així, ens entossudim a creure que som diferents; a pre-tendre ser especials, únics. Tots creiem que ens depara un destí diferent. “A tothom li pot passar,

però a nosaltres no ens passarà”. Som conscients de la realitat, però a tots ens atrau la fantasia, ens deixem endur per la imaginació, i aquesta és, en essència, la nostra guia pel camí de la vida. Perquè... hi ha tantes preguntes que no sabem respondre... Necessitem aclarir allò que és fosc, posar un nom a allò que desconeixem, a tot allò que no sabem explicar -com la vida i la mort- en-cara que sigui assignant un nou concepte que

tampoc sabem definir, com Déu, l’Inconscient, el Destí, l’Ànima, l’Esperit, el més enllà. I au: així ens quedem més tranquils.

L’ésser humà davant la mortDesprés de Kokoro, la triologia de Lali Ayguadé continua

“Hi ha tantes preguntes que no sabem respondre... Necessitem aclarir allò que és fosc”

iUanMiLali Ayguadé

06—

Però... realment ens du de cul la realitat? Quina realitat? Què és real i què és imaginat? Quina és la veritat? Potser aquest és el problema: que la veritat requereix massa imaginació, és mas-sa abstracta. Potser per això la humanitat mira d’evitar-la, de deixar-la entel·lada, emboirada... Sense reflexió. Potser és per això que la memòria es distorsiona. La memòria no és exacte, i perd la veritat a favor de la ficció; d’allò que ens re-bel·la la imaginació.

La memòria és, dolorosament, l’única relació que podem sostenir amb els morts. I en la mort, neix el desconegut, l’inconegut, allò que no ens és sabut... I així és com justament neix la imaginació, la fantasia. I aquesta reflexió es pot extrapolar en com aquesta fantasia ens tenyeix tant el record del passat, com la incògnita del futur, com el radical i cru present.

Si la meta és que quedi algun espai en el que pu-guem viure la pròpia vida, llavors és desitjable que la memòria i el record siguin defectuosos i limitats.

Que l’oblit s’apoderi de nosaltres. Que el nos-tre inevitable camí sense sortida, el nostre fatal destí, romangui la major part del temps borrós i entel·lat. Deformat. Enganyats.

Vivim immersos en un món fantàsticament imaginat. I això ens permet seguir la nostra dis-sort, de pet cap a la mort.

Això promet. “Vivim immersos en un món fantàstica-ment imaginat. I això ens permet seguir la nostra dissort, de pet cap a la mort”

iUanMiLali Ayguadé

07—

Produir és una aventura. La història comença de manera tan bàsica com els diàlegs de les pel·lí-cules de Tarzan, en el moment aquell en què es presenten els dos protagonistes: “jo produeixo, tu crees”, així de fàcil. A partir d’aquí la histò-ria d’amor la tenim assegurada, fins i tot enmig de les pitjors condicions de l’ecosistema (ara en crisi) i per molt que ens moguem entre feres i tribus enemigues (els polítics i els factòtums econòmics estan sovint per altres coses). En el frondós jardí escènic de casa nostra, sort que hi tenim aquest bon TA-rzan per convèncer-los de garantir la supervivència de les bèsties més juganeres.

Amb vint-i-sis coproduccions, en aquesta edició es continuen teixint complicitats i s’aposta per disciplines tan diverses com la dansa, el teatre de text i visual, els espectacles familiars o la mú-sica. Els resultats són a la vista: més de 80.000 espectadors han vist les produccions del TA 2016. I ara? Què se’ns convida a veure en aques-ta edició? Tant hi fa saber de què van les obres, el que importa és a què ens conviden. No anem al Cyrano de Pau Miró amb Lluís Homar a veu-re de zero el Cyrano original (amb Depardieu o Flotats al cap), sinó a comprovar com ens capti-va de nou aquest tàndem de director i actor que abans ens ha sorprès amb aventures tan singu-lars com la de Terra baixa.

Les produccions del TA s’estenen pels diversos espais. Són una versió sintètica de la diversitat global, la columna vertebral d’un organisme que, complet, veu multiplicat els valors de les produccions. En la dansa, es nota la fidelitat a unes trajectòries. Tornen Sol Picó amb Dancing with Frogs (set homes encarnen la masculinitat en crisi del segle XXI), Mal Pelo amb The Moun-tain, the Truth and the Paradise (un solo de Pep Ramis que combina maduresa i humor) i Lali Ay-

guadé amb IUanMI (una reflexió sobre com ens veiem els uns i els altres, amb dramatúrgia d’un altre habitual del festival: Jordi Oriol).

Rellegir els clàssics amb mirades contempo-rànies ha estat una altra constant. Txékhov és un dels autors més presents, i aquest any torna a treure cap en dues de les coproduccions: la versió lliure de Vania, d’Àlex Rigola, i Els dies que vindran, de la companyia La Sueca, un text de creació pròpia sobre l’esperança, inspirat en les peces del rus. Hi ha clàssics més contem-poranis. La companyia familiar de titelles Farrés Brothers assumeix amb humor negre la seva pri-mera obra per a adults en La visita de la vella dama, de Dürrenmatt (Vicky Peña és entre els cinc intèrprets de carn i ossos). I Alícia Gorina dirigeix la mirada pertorbadora de Sarah Kane en el seu ja clàssic Blasted (Rebentats).

La majoria de les coproduccions assumeix un important grau de compromís amb la realitat. Roger Bernat torna al festival amb el seu segell, un espectacle que convida l’espectador a impli-car-se i fer la seva pròpia valoració dels materi-als: No se registran conversaciones de interés és una peça elaborada a partir d’escoltes poli-cials reals, una reflexió sense filtres sobre l’Es-tat Islàmic. A Màtria la performer Carla Rovira planteja, des del punt de vista de les dones, una mirada sobre la memòria històrica i els morts enterrats a les cunetes. Amb El metge de Lam-pedusa Xicu Masó i Miquel Górriz apliquen una mirada carregada d’humanitat sobre les històri-es tràgiques que ens arriben cada dia del Medi-terrani. I a El color de la llum Ferran Joanmiquel s’acosta a l’actualitat més crua a partir de les imatges de fotoperiodistes com Joan Guerrero, Sandra Balsells, Emilio Morenatti, Samuel Aran-da i Marta Ramoneda. A part, Llàtzer Garcia tanca la seva reflexió sobre la família amb Els

Jo produeixo, tu crees

iUanMiLali Ayguadé

08—

nens desagraïts, un text sobre l’ortodòxia reli-giosa; Marc Rosich i la soprano Elena Martinell s’apropen amb ironia a l’abisme postapocalíptic contemporani amb Àries de reservat; i Danie-la Feixas, dirigida per Ramon Simó, a Simone s’imagina en clau de comèdia què passaria si la natura comencés a reaccionar pel seu compte davant dels despropòsits que la humanitat pro-voca en el planeta.

A mig camí entre aquesta pluralitat de mirades sobre el món i els textos que hi fan referència –un propòsit que també anima el Torneig de Dra-matúrgia des de fa set anys– hem de situar El buit, de la Cia. Estampades i la Cia. Impàs, un espectacle de dansa sobre quin paper juguen les emocions en la nostra vida, inspirat en el lli-bre homònim de l’escriptora i il·lustradora Anna Llenas. Però, finalment, al TA hi trobem també la més pura celebració teatral. Cap aquí apunta El comediant, de Cascai Teatre, un totum revo-lutum d’humor, improvisacions, música, ima-ginació, poesia, crítica, histrionisme i reflexió, posat a la batedora del clown, actor i pillastre Marcel Tomàs.

Per produir l’honestedat és clau. Exigeix ense-nyar les cartes i jugar-se-la. Amb risc, però amb rigor. Amb fe, però sense deixar de banda la fei-na que cal sumar-hi si es vol que les coses si-guin com creiem que es mereixen ser. Produir és apostar per uns creadors, i ser-los lleial el temps suficient perquè madurin, mentre se’ls fidelitza un públic. I és també visibilitzar-ne les creacions. Produir és establir un pacte –una possibilitat de conversa continuada– entre els creadors i el pú-blic. Dins el teatre i per descomptat més enllà, perquè no sols es fan espectadors durant l’obra. Es fan amb tot el que permet multiplicar-ne l’as-similació i, per tant, el gaudi. Aprendre sobre el teatre passa per aprendre’l. Per pair-lo de gust.

Produir és, doncs, una forma àgrafa, però sà-via, de practicar la crítica. Quan el productor és

prou crític (fa per assegurar qualitat, prescrip-ció i visibilitat), l’espectador veu multiplicades les seves forces per caminar pel món. Tot un programa.

Quim NogueroSuplement Temporada Alta

Encartat el 7 d’octubre amb el diari La Vanguardia

iUanMiLali Ayguadé

09—

Little me“A Little me ens va demostrar tot el que sap: capacitat de construir impactants frases co-reogràfiques, sentit del ritme, esfereïdores metàfores, una tècnica molt treballada i una gran empatia escènica.”

Time Out

“Little me, de Lali Ayguadé, concentra la bellesa de la imperfecció amb totxos de bòbila i la tensió de tres cossos en contacte.”

Suplement de Cultura

El Punt Avui

Kokoro“Lali Ayguadé és una ballarina que projecta línies infinites amb els seus braços i les seves cames i, tot seguit, els fragmenta tant com vol, amb uns moviments mil·limetrats, mentre expressa en la mirada i el rostre l’actitud del personatge.”

Jordi Bordes

El Punt Avui

“Devoradora e intensa coreografía sobre el amor y las relaciones humanas la que plantea Lali Ayguadé en Kokoro, su primera coreografía de larga duración.”

Carmen del Val

El País

“És ballarina, coreògrafa, mestra de ballarins i amant de la diferència. Va tornar a casa després d’una exitosa carrera a Londres, amb ganes de provar coses noves. Li plouen les propostes.”

Ara Play

“Els peus i les cames com a estructures d’equilibri que permeten la resta del cos la lliure expressió. Les seves particulars condicions físiques li permeten una expressivitat plena d’energia, incansable, en un contínuum de desplaçaments per l’escenari”.

Escena de la Memòria

D’altres espectacles, la premsa n’ha dit...

iUanMiLali Ayguadé

10—

Ayguadé va néixer a Barcelona el 1980. Quan tenia vuit anys va començar a estudiar música (solfeig i piano) i es va examinar al Conservatori del Liceu de Barcelona. El 1996 va entrar a l’Institut del Teatre de Barcelona i un any després a l’escola belga PARTS de la coreògrafa Anne Teresa de Keersmarker.

Professionalment ha treballat a Dinamarca amb la companyia “Publik Eye”, juntament amb la drama-turga Carmen Mehnert. El 2003 va entrar a la Akram Khan Company com a membre permanent, on va treballar en les produccions: Kaash, Ma., Bahok (juntament amb el Ballet Nacional de la Xina), Ver-tical road i Confluence. També ha treballat amb Ro-berto Olivan Kokoro (Enclave DanceCompany), en la producció Homeland i amb la companyia Hofesh Shechter en les produccions In Your Rooms, the Art of not looking back i Cult.

Així mateix ha treballat amb Marcos Morau direc-tor de La Veronal (guardonat amb el Premi Nacional de Dansa 2013 en la modalitat de creació) en l’obra Pórtland.

Actualment està treballant amb la companyia Barò d’Evel, amb la qual ha actuat en l’obra Mazut i Besties. El 2005 va fer el seu propi treball Twice read, juntament amb el ballarí i coreògraf eslovac Anton Lachky (un dels fundadors dels Slovaks dance

colective). Entre 2007 i 2009 va crear peces d’un for-mat més petit amb l’acròbata i pallasso Joan Ramon Graell (actual director de l’Associació de circ de Bar-celona). El 2012 va crear un trio Little me juntament amb el ballarí coreà Young Jin Kim i l’acròbata Joan Català, estrenat en el festival Salmon en el Mercat dels Flors de Barcelona i per l’aniversari de Ramon Llull creà un duet: Encontre, amb la participació de Joan Català i el músic Jordi Molina. El 2013 va crear dos duets curts: Incògnito i Saba. El 2015 va crea Kokoro, peça coproduïda pel Mercat de les Flors i Temporada Alta i el 2016 començà una creació con-junta amb l’acròbata Julian Sicard anomenada De camino al otro.

Ha participat com a actriu protagonista en el curt TiMECODE, el qual ha obtinguat unaPalma d’Or al festival de Cannes.

El 2010 va ser nominada com a ballarina excepcional en els Premis de la Crítica de Londres. Al 2014 va ser nominada com a millor creadora. Al 2016 va ser nominada com a millor ballarina als premis Crítica Recomana.cat de Barcelona.

Lali AyguadéCoreografia

iUanMiLali Ayguadé

11—

Diego Sinniger Intèrpret

Nascut a Barcelona el 1989, va començar el seu camí al món de la dansa als 14 anys a Varium (Barcelo-na) amb tots els estils de la cultura hip-hop. Durant els 5 anys següents, va perfeccionar el seu movi-ment, treballant amb petites companyies locals de hip-hop, com Brodas, Dblock, Uniq o Hermanos de Baile... Diego Sinniger és un ballarí híbrid. De molt jove s’apassiona per la cultura urbana però rapida-ment les seves inquietuds pel cos i el moviment el porten a aprofundir la seva formació amb tècniques de dansa contemporània a la mateixa escola. Amb la intenció d’afegir més paraules al seu vocabulari, comença a viatjar per conèixer altres professionals del seu àmbit, la qual cosa el porta a estar durant un temps a Nova York, on va assistir a classe amb grans del món de la dansa tant urbana com contem-porània. De retorn a l’Estat espanyol, decideix seguir i acabar la seva formació en dansa contemporània amb la companyia Cobosmika on s’integra a l’espec-tacle Scrakeja It. Més tard decideix prendre’s un any sabàtic a Brussel·les, on sense realment deixar-ho, comença a prendre classes amb alguns professors del sector contemporani, com Win Vandekeybus, Elena Fokina, PeterJasko, Jordi Tallis, Laura Aris...entre d’altres. Al 2015 va participar a Novembre, peça de Roser López Espinosa y un duet juntament amb Peter Mika: One to Another. Ha participat en dues creacions de Lali Aygudé: Saba i Kokoro. En aquests moments resideix a Barcelona, on segueix buscant, com molts artistes, allò que el diferenciï i pugui considerar-se com la seva signatura personal.

Anna Calsina Intèrpret Nascuda a Sabadell, Anna Calsina va començar els seus estudis de dansa a l’edat de 7 anys a la seva ciutat natal, però aviat es va traslladar a Barcelona, on va estudiar a l’Institut del Teatre. En el seu últim any d’estudis va participar en la producció de Rober-to Oliván Kiosko das Almas Perdidas (Enclave Dance Company). Més tard, va participar amb Roberto Ol-iván en la pel·lícula Les derniers jours du monde. Així que va acabar els seus estudis a l’Institut del Teatre, va participar en diversos projectes amb coreògrafs destacats com Bruno Caverna, Carlos Peix i Lisi Es-taràs. Amb aquesta última va treballar en tres pro-duccions diferents entre 2009 i 2011, Bolero, Cara-cole i Primero (com a part la companyia “Els Ballets C de la B”). En els anys 2011 i 2012, va participar enla producció Les fuyants de la companyia “Les Cho-ses de Rien” amb Boris Gilbe com a dissenyador es-cènic i sota la direcció de Camille Boitel. L’any 2012 va treballar com a ballarina a Tabac Rouge en “La Compagnie du Hanneton” sota la direcció artística de James Thierrée. El treball de Thierrée es carac-teritza per un llenguatge eclèctic que combina difer-ents disciplines artístiques (teatre, acrobàcia, dansa i música), encara que la dansa és el seu principal fo-cus d’interès. Des del 2009 també ha desenvolupat diversos projectes personals. Va ser membre funda-dora del “col·lectiu Tupperwaire”, amb el qual s’ha presentat al festival “El Cruze Rosario” (Argentina) amb la seva pròpia coreografia. També ha trebal-lat en estreta col·laboració amb Félix Murielle en la creació de diversos curtmetratges i projectes cine-matogràfics, entre els quals s’inclouen Garatge 29 Reveil i Le Banquet.Axi mateix ha desenvolupat ha-bilitat en l’ensenyament de la dansa, l’educació i el circ, impartint diversos cursos i classes magistrals en escoles de circ de ball “Rogelio Rivel Escola Circ” (Barcelona), “Grown i Vivero Circus” (Rio de Janei-ro),“Circonove” (Santiago de Compostel·la) i ”Galó de Circ Arts i ”Galón de Circo Artes Urbanes” (Rosa-rio, Argentina). Amb Lali Ayguadé ja havia participat en la seva anterior producció: Kokoro.

iUanMiLali Ayguadé

12—

Nicolas CoutsierIntèrpretNascut a Brussel·les el 1993, va començar la seva formació de dansa a l’edat de 12 anys a la seva ciu-tat natal. Toca diferents estils de dansa urbana com dansa house i hip-hop. En els darrers 5 anys es va entrenar amb petites empreses belgues de hip-hop que el porten a treballar com a ballarí comercial per a vídeos musicals i programes de televisió a Bèlgica i França. El 2011, es va graduar en el batxillerat d’arts visuals, va decidir viatjar per tenir una millor idea de quin tipus de ballarí aspirava a ser. Aquesta curios-itat el va portar a viure durant uns mesos a Los An-geles, on va prendre classes de dansa urbana i con-temporània en centres com ara Millennium. El 2012 va voler aprendre diverses experiències i aprofundir en els seus estudis de dansa i va ingressar Artesis Plantijn Reial Conservatori de dansa contemporània. En el transcurs de 3 anys, va obtenir l’oportunitat de treballar amb coreògrafs de prestigi com Sidi Larbi Cherkaoui, Wim Vandekeybus, David Hernandez, i Damien Jalet, entre d’altres. Nick Coustier ha estat ballarí a Kokoro de Lali Ayguadé.

Marlène RostaingIntèrpretEl 1994, Marlène Rostaing va començar teatre a Lió amb Bernard Bauguil i va fer obres com: El primer mestre. El 1999, es troba a París 8 St Denis, secció Art de l’espectacle, amb mestres com Clara Heg-gen, Yves Marc Coy, Claude Michel Buschwald Kokosowski, i Claude Merlin. Estudia a l’escola de Merce Marceau en els anys 2000-2002 i allà va de-scobrir mímica amb Yvan Bacciochi. La tecnologia d’Etienne Decroux es va convertir ràpidament en una primera eina coreogràfica. També va estudiar a Lido escola d’arts circenses de Toulouse durant els anys 2003-2005, i va estar com a acròbata i dansa contemporània al Centre James Carles. Va entrenar amb Joelle Leandre, David Zambrano, Nina Dipla Cecile Lloguer, Simon Abkarian, i Coraline Lamai-son. Imparteix tallers basats en la improvisació, la precisió de moviment i la parla. A nivell laboral, del 2007 a l’actualitat ha participat en El paper de la recuperació en entracte - Josef Nadj, el 2009 va fundar amb Anastasia la Companyia Davai Khvan, el 2009 va crear el primer solo Le Bal de Marlène Rostaing, el 2011-2012 va participar a GOMA GEO-METRIA d’Aurélien Bory / 111 Cie, el 2013 es va unir al ballarí i coreògraf Peter Gemza i la companyia diaris de l’art, Sylvie Cavacciuti i Sophie Maillard, el 2014-2016, AHIR BELLA, de Phia Ménard, i el 2015-2016: TRAGODIA.

iUanMiLali Ayguadé

13—

Xesca SalvàDisseny de vestuari, escenògrafaLlicenciada en Escenografia per l’Institut del Te-atre de Barcelona, Xesca Salvà és, també, llicen-ciada en Filologia Catalana per la UIB. Ha treballat durant el 2010-2011 en l’estudi Plastikart (Cesena, Itàlia) en la creació i construcció escenogràfi-ca de diversos projectes de la Societas Raffaello Sanzio. Ha participat al 2013 en el Workshop amb Anna Viebrock a la Biennale de Venezia. Com a escenògrafa i/o figurinista ha treballat en diver-sos espectacles de la companyia Corcada: Pelo en pecho (2006. Espai Brossa); Pessoa, o que o turista devever (2011. La Seca); Negret de Guinea (2010. Teatre Principal de Palma); el clown Leandre Rib-era: Rien à dire i No sé (2013. Ateneu Popular de Nou Barris); la companyia la Ruta 40: Fa una mica de soroll (2012. Sala La Planeta), El cant de la Gor-gona (2013. La Seca) i uns altres espectacles de Pablo Rosal (Anita Coliflor, tragèdia de brebajes i Monsier Apeine Vol fer amics (2013. Sala Beckett). Ha treballat amb Andrés Llima en la producció del Teatre Principal de Palma El Malentès d’Albert Camus i l’espectacle de dansa Portland amb Lali Ayguadé i Marcos Morau. També ha col·laborat com a escenògrafa i en vestuari en l’espectacle Kokoro de Lali Ayguadé.

Josep BaldomàCompositorCreador sonor i multiinstrumentista català, Josep Baldomà compagina la seva labor de compositor de bandes sonores per a imatge, teatre i dansa amb col·laboracions en directe i en estudi com a piani-sta, acordionista i arranjador. En els últims anys ha col·laborat, entre molts d’altres, amb Refree, Love of Lesbian, Sidonie, Bunbury, Miqui Puig, The Rockde-lux Experience (Kiko Veneno, Enrique Morente, Fer-min Muguruza, etc.). Ha escrit i gravat música per a diferents àmbits durant més de quinze anys. Les seves composicions es nodreixen de la tradició de les melodies pop, de la revisió de la música clàssi-ca i el jazz, de la imaginació de les músiques impro-visades i de l’experimentació de les noves tecnolo-gies de creació i manipulació del so. Ha participat en quatre creacions de Lali Ayguadé: Little me, Saba, Kokoro i De camino al otro.

iUanMiLali Ayguadé

14—

Fabiana PiccioliDissenyadora de llumsFabiana Piccioli ha estudiat filosofia a Roma, ciutat en què es va graduar l’any 1999, mentre s’entrenava en ballet i dansa contemporània. Entre els anys 2000 i 2001 va actuar amb algunes companyies de dansa a Bèlgica i l’any 2002 va tornar a Roma per partici-par en el Festival Romaeuropa on va estar treballant els següents 3 anys com a directora de producció. L’any 2005 va viatjar a Londres on es va incorporar a l’Akram Khan Company com a Directora tècnica i Dissenyadora d’Il·luminació, amb qui va fer gires per tot el món. Des de l’any 2013 ha estat col·labo-rant amb diferents artistes i coreògrafs internacio-nals com a Dissenyadora autònoma d’Il·luminació. Actualment està treballant a Londres en nombro-sos projectes que inclouen dansa, teatre, concerts i òpera. El 2013 va guanyar el premi com a millor dis-senyadora d’il·luminació en dansa.

Jordi OriolIntèrpret i dramaturgActor, autor i director de teatre. Llicenciat en Direc-ció escènica a l’Institut del Teatre (Premi Extraordi-nari 2007). Ha escrit i dirigit una desena d’especta-cles teatrals, com t-ERROR (TNC, 2012), Home-Natja (Temporada Alta 2010), Un tal ímpetu vital (Teatre Lliure, 2009), El títol no mata (Festival Grec 2008), Ara estem d’acord estem d’acord (Teatre Lliure, 2008) o OB-sessions (Círculo de Bellas Artes de Ma-drid, Premi Injuve 2007), entre altres. Ha dirigit els concerts Cobla 2.0 amb la Cobla Sant Jordi (Palau de la Música, 2013) i Ocell de Foc amb la Banda Mu-nicipal de Barcelona (Auditori, 2010). Com a actor, darrerament l’hem vist a les seves pròpies peces Big Berberecho (Temporada Alta, 2012), En comptes de la Lletera (Temporada Alta, 2011), Prometeu no res (Temporada Alta, 2009) o La Caiguda d’Amlet dirigi-da per Xavier Albertí (Temporada Alta, 2007); i sota la direcció de Carlota Subirós a Alícia. Un viatge al país de les meravelles de Lewis Carroll (Teatre Lliure, 2009) i L’home de la flor a la boca de Luigi Pirandello (Biblioteca Nacional de Catalunya, 2008), entre al-tres. Ha treballat també en cinema i televisió. Des del 2006 treballa com a professor d’interpretació poètica al CaixaForum de Barcelona i imparteix cur-sos d’eines actorals i de formació permanent a do-cents. Fou membre fundador de les associacions Heliogàbal (1999), AreaTangent (2003) i Indi Gest (2007), col·lectiu artístic amb qui crea els seus dar-rers projectes. Ha rebut l’“aplaudiment a la creació emergent dels Premis FAD-Sebastià Gasch 2011” per la seva trajectòria.

iUanMiLali Ayguadé

15—

Venda d’entradesLa venda general d’entrades del Festival comença el 7 de setembre amb diferents horaris i per diferents canals. Compra a través de la modalitat que més s’adeqüi a les teves necessitats:

A qui va dirigit? Socis de

Canals

Hora

el 6 i 7 de setembre de 10 a 13h i de 15 a 17h

a partir del dia 6 de setembre a les 10h

A qui va dirigit? Al públic general

Canals

Lloc i hora

24 hores

des d’1h abans de l’inici de l’espectacle

Al recinte de l’espectacle

A qui va dirigit? Al públic general

Canals

Lloc i hora

a partir de les 9 h

Teatre Municipal(Salò de descans)

Teatre de Salt

de 9 h a 20h (ininterrompudament)

A qui va dirigit? Al públic general

Canals

Lloc i hora

Teatre Municipal:de dmt. a div. de 13 a 17 h

Auditori de Girona de dmt. a div. d’11 a 13 h

Teatre de Salt:dij. i div. de 19 a 21h

Preferent6 i 7 de setembre

Intensiva8 de setembre

de 9 a 20 h

972 402 004 temporada-alta.net app i dispositius mòbils Venda presencial a guixeta

Servei d’avisos de disponibilitat al web.

A la pàgina de cada espectacle amb “entrades exhaurides” et pots apuntar perquè t’avisem si s’alliberen entrades

o s’obren noves funcions

GeneralA partir del 9 de

setembre

Última horaEl mateix dia de

l’espectacle (si queden entrades disponibles)

T’has quedat sense entrada?

VULL ASSISTIR-HI

iUanMiLali Ayguadé

16—

Paquets i descomptes

— Els descomptes no són acumulables — Tots els descomptes s’hauran d’acreditar amb la documentació corresponent — Tots els descomptes, excepte els de La Colla, són aplicables a tots els espectacles menys als espectacles de la programació familiar El Planter i el — VII Torneig de Dramatúrgia Catalana, Llibràlegs III, la Nit dels Sopa i les pel·lícules de Cinema i Escena i Cinema de Temporada. — Per a la compra d’entrades per a persones amb mobilitat reduïda cal contactar amb les taquilles del festival 972 40 20 04 de dilluns a divendres de 10 a 13 h — Si ets un grup posa’t en contacte amb nosaltres a [email protected] — Consulta les condicions de compra a www.temporada-alta.net

Joves A qui va dirigit? a joves d’entre 14 i 25 anys

Tipus de descompte- Carnet Jove

- Targeta Girona Cultura (16/25). Més info: girona.cat- Escena 25. Més info: escena25.cat

Canal

A qui va dirigit? Membres de:

- Club La Vanguardia

- TR3SC

- GEIEG

- UdG

15 %dte.

A qui va dirigit? 2 adults + 2 nens als

espectacles El Petit Príncep, Concerto pour deux clownsi Dolce Vita

Consultar preus segons espectacle

Forfet familiar

A qui va dirigit? Als espectacles

familiars d’El Planter amb el

carnet de

15 %dte.

A qui va dirigit?

i aturats

20 %dte.

A qui va dirigit? - Jubilats

Majors 65 anysCarnets:

- Jove- Biblioteques- Club Girona

CulturaFamília:

- Nombrosa- Monoparental

Quan?

15 %dte.

FINS A L’INICI DEL FESTIVAL

Descomptes Canals

Paquets multiespectacle

Compra un mateix nombre d’entrades per a 6, 7, 8 o 9 espectacles

Canals

Paquet 6

20 % dte.

Compra un mateix nombre d’entrades per a 10 o més espectacles

Canals

Paquet 10

25 % dte.

iUanMiLali Ayguadé

17—

Més informació i venda d’entrades: www.temporada-alta.net

Amb el patrocini de:

Patrons principals:

Mitjans patrocinadors: Mitjà ocial:

Un festival de Bitò, amb la col·laboració de:

Amb el patrocini de:

Patrons principals:

Mitjans patrocinadors: Mitjà ocial:

Un festival de Bitò, amb la col·laboració de:

Amb el patrocini de:

Patrons principals:

Mitjans patrocinadors: Mitjà ocial:

Un festival de Bitò, amb la col·laboració de:

Amb el patrocini de:

Patrons principals:

Mitjans patrocinadors: Mitjà ocial:

Un festival de Bitò, amb la col·laboració de:

Estrena absoluta

Teatre

Familiar

Internacional

Música Circ

Creació Contemporània

Connexió Iberoamèrica

Cine i Escena

Estrena a l’Estat Espanyol

Connexió Flandes

Cinema de Temporada

Estrena a Catalunya

Dansa

Cinema

Guia per a la identicació i l’organització d’espectacles

Un festival de amb la col·laboració de:

Patrons principals:

Mitjans patrocinadors:

Mitjà oficial:

Amb el patrocini de:

Amb el suport de: