DOSSIER DE PREMSA - CCCB...accelerador de partícules dissenyat pels científics i enginyers del...
41
DOSSIER DE PREMSA
Transcript of DOSSIER DE PREMSA - CCCB...accelerador de partícules dissenyat pels científics i enginyers del...
DOSSIER DE PREMSA
2
Documents i imatges en alta resolució: http://www.cccb.org/ca/connecta/premsa/quantica/231164
#QuanticaCCCB
Servei de Premsa del CCCB Mònica Muñoz-Castanyer, Gerard Nomen i Aniol Estebanell
T. 93 306 41 23 | [email protected]
3
ÍNDEX
01.- Presentació .................................................................................................. 4
02.- Textos de sala ............................................................................................. 6
03.- Inauguració i Setmana Quàntica ............................................................. 17
04.- Estació Beta - Programa ........................................................................... 19
05.- Activitats ..................................................................................................... 22
Debats ................................................................................................... 22
Cinema .................................................................................................. 22
En família .............................................................................................. 23
06.- CV dels comissaris .................................................................................... 24
07.- Catàleg ....................................................................................................... 26
08.- Informació general .................................................................................... 27
09.- Crèdits de les fotografies d’ús per a premsa ......................................... 28
10.- Crèdits de l’exposició ............................................................................... 40
4
01.- PRESENTACIÓ
El CCCB presenta, del 10 d’abril al 24 de setembre de 2019, l’exposició «Quàntica», una mostra que aporta les claus per entendre els principis de la física quàntica a través del treball creatiu conjunt de científics i artistes.
«Quàntica» és un projecte internacional comissariat per Mónica Bello i José-Carlos Mariátegui i compta amb l’assessorament del físic José Ignacio Latorre. L’exposició fusiona dos itineraris entrellaçats en un mateix espai híbrid per descriure un dels paradigmes més destacats de l’últim segle: la física quàntica.
D’una banda, s’hi exposen deu projectes artístics que evidencien que l’impacte de la quàntica va més enllà del domini de la ciència. D’altra banda, s’hi presenten nou finestres que introdueixen el treball de recerca al laboratori i situen el visitant davant de l’assoliment intel·lectual que suposen les teories de la física en contacte amb l’abast dels experiments avançats.
En unir aquests dos itineraris, l’artístic i el científic, es configura un panorama polièdric que planteja noves preguntes i connexions que contribueixen a la comprensió d’una realitat aparentment invisible i l’impacte que aquesta té en les nostres vides.
La física quàntica
La física quàntica sorgeix dels avenços científics dels darrers cent anys. Aquest camp de la ciència descriu les lleis fonamentals del món que romanen ocultes als sentits.
La física quàntica és la teoria construïda pels humans que descriu la naturalesa de manera més precisa. En molts aspectes, és una teoria sorprenent, sempre sotmesa a crítica i amb un enorme calat filosòfic.
La física quàntica entra de manera directa i indirecta en una infinitat de teories i models que descriuen amb precisió la naturalesa i n’exploren els límits.
La vida quotidiana està envoltada i condicionada pel domini del món quàntic sense que nosaltres en siguem gaire conscients. Permet crear sensors, rellotges atòmics, màquines de ressonància magnètica, ordinadors, làsers.
El futur no és menys impressionant. La física quàntica a poc a poc es transforma en enginyeria quàntica avançada. Es crearan màquines més sorprenents, més refinades, més subtils. L’economia de la humanitat està i estarà íntimament vinculada a l’explotació dels principis quàntics que se segueixen investigant a totes les escales possibles.
Un projecte internacional
«Quàntica» té l’origen en Collide International, el programa insígnia d’Arts at CERN en col·laboració amb FACT Liverpool. Al llarg dels últims tres anys un grup d’artistes van ser convidats a residir al CERN (Organització Europea per a la Recerca Nuclear, Ginebra) per tal de desenvolupar la seva pràctica artística establint un diàleg amb enginyers i físics de partícules. El projecte reuneix les deu obres produïdes fruit d’aquest intercanvi.
L’exposició ha estat coproduïda per ScANNER (Science and Art Network for New Exhibitions and Research), CERN (European Organization for Nuclear Research, Ginebra), FACT (Foundation for Art and Creative Technology, Liverpool), CCCB (Centre de Cultura Contemporània de Barcelona), IMAL (Interactive Media Arts Laboratory, Brussel·les) i Le Lieu Unique (Nantes).
5
El primer lliurament del projecte, amb la presentació de les peces resultat dels deu encàrrecs a artistes internacionals, es va presentar al FACT de Liverpool amb el títol de «Broken Symmetries».
Recorregut de l’exposició en el CCCB
A partir del 10 d’abril de 2019, el CCCB presenta una versió expandida de l’exposició que es va poder veure a Liverpool. Al CCCB, «Quàntica» incorpora a l’itinerari artístic format de deu peces artístiques un altre itinerari científic i filosòfic, que permet analitzar de quina manera els nous postulats de la física quàntica sacsegen la nostra visió del món i el futur de la humanitat.
Itinerari artístic
«Quàntica» aborda com els llenguatges i les metodologies de les pràctiques artístiques transdisciplinàries poden contribuir a la comprensió de la ciència. Per entendre el món subatòmic, hem de percebre que aquest terreny està regit per unes propietats diferents. Aquestes propietats es representen com a models i experiments que els científics intenten entendre i fer encaixar com a panorama lògic. L’objectiu final de l’exposició és oferir reflexions més properes a aquests models i experiments mitjançant la participació de persones de l’àmbit de la cultura, que mostren el treball del qual s’ocupa el CERN, on té lloc el major experiment de física de partícules del món.
Aquests són els artistes residents al CERN i les obres realitzades durant la seva estada al centre d’investigació nuclear de Ginebra que es poden veure al CCCB.
1. SEMICONDUCTOR, The View from Nowhere, 2018 2. JUAN CORTÉS, Supralunar, 2018 3. LEA PORSAGER, CØSMIC STRIKE, 2018 4. YUNCHUL KIM, Cascade, 2018 5. HRM199, one1one, 2018 6. DIANN BAUER, Scalar Oscillation, 2018 7. JAMES BRIDLE, A State of Sin, 2018 8. JULIETA ARANDA, Stealing One’s own Corpse (an alternative set of footholds for an
ascent into the dark) – Part 3: Politics without oxygen, 2018 9. YU-CHEN WANG, We aren’t able to prove that just yet, but we know it’s out there,
2018 10. SUZANNE TREISTER, The Holographic Universe Theory of Art History (THUTOAH),
2018
Itinerari científic
L’itinerari científic condueix el visitant a través de nou finestres al laboratori. Nou finestres de coneixement que el porten a preguntar-se sobre els principis quàntics fonamentals: les seves conseqüències filosòfiques i les seves aplicacions tecnològiques omnipresents.
1. ESCALES: on necessitem la mecànica quàntica? 2. ESTATS QUÀNTICS: com descrivim la natura? 3. SUPERPOSICIÓ: dues opcions es poden superposar? 4. ENTRELLAÇAMENT: dues partícules poden dependre l’una de l’altra? 5. INDETERMINACIÓ: podem saber amb certesa? 6. CIÈNCIA OBERTA: qui va crear la mecànica quàntica? 7. ALEATORIETAT: existeix l’atzar? 8. QUÀNTICA QUOTIDIANA: sabem quanta quàntica hi ha a la nostra vida? 9. CANVI-EVOLUCIÓ: què podem fer amb un ordinador quàntic?
6
02.- TEXTOS DE SALA
QUÀNTICA
A la recerca de l’invisible
La física quàntica sorgeix dels avenços científics dels últims cent anys. Aquest camp de la ciència descriu la naturalesa fonamental del món que es manté oculta als sentits i la comprensió de la qual defuig la raó.
Quàntica explora els límits del coneixement humà a través de la feina d’artistes, científics i divulgadors. Dissenyada com a espai híbrid que descriu un dels paradigmes científics més destacats de l’últim segle, l’exposició ens convida a unir-nos a la recerca de l’invisible de la mà de l’art i de la ciència.
Al llarg dels últims tres anys, el CERN (Organització Europea per a la Recerca Nuclear, Ginebra), un dels centres d’investigació de física de partícules més grans del món, ha convidat artistes a residir a les seves instal·lacions i establir un diàleg significatiu amb enginyers i físics, i ha fomentat models innovadors de col·laboració entre l’art i la ciència en el context del laboratori. L’exposició recull el resultat d’aquest intercanvi a través de dos itineraris que es fusionen a l’espai expositiu.
D’una banda, es presenten deu projectes artístics nous, producte d’aquest intercanvi, que fan palès que l’impacte de la física quàntica va més enllà del domini de la ciència.
D’una altra banda, s’obren nou finestres que introdueixen la feina de recerca al laboratori. Aquests espais permeten pensar en la física quàntica com una ruptura amb segles de conceptes científics i filosòfics, que altera inexorablement la nostra manera de pensar. Quàntica situa el visitant davant l’assoliment intel·lectual que suposen les teories de la física en contacte amb l’abast dels experiments avançats. La dimensió de les formulacions, al costat de la magnitud d’aquests artefactes experimentals, semblen advertir-nos que en la naturalesa encara queden enigmes per desxifrar.
En unir aquests dos itineraris, l’artístic i el científic, es configura un panorama polièdric que planteja preguntes i connexions noves que contribueixen a la comprensió d’una realitat aparentment invisible i de l’impacte que té en les nostres vides.
ITINERARI ARTÍSTIC
01. SEMICONDUCTOR
Ruth Jarman / Joe Gerhardt
La mirada des d’enlloc, 2018
Vídeo digital monocanal amb so (13:11 min)
La física de partícules s’ocupa de l’estudi de la matèria i requereix tecnologies increïblement avançades, com ho evidencia el Gran Col·lisionador d’Hadrons (LHC) del CERN: un accelerador de partícules dissenyat pels científics i enginyers del laboratori per comprendre els principis fonamentals de l’univers i la seva naturalesa.
La mirada des d’enlloc ofereix una observació objectiva de les pràctiques, les tècniques, els dispositius i els llenguatges desenvolupats pels científics del CERN, i en les seves imatges revela la rica cultura del laboratori. Les veus dels científics teòrics Luis Álvarez Gaume i John
7
Ellis relaten la tasca del científic i la multiplicitat de preguntes que informen les seves visions i intuïcions: de quina manera conceben i descriuen la realitat?, quin és el seu punt de vista com a observadors?, i com és la ciència avui en dia la nostra manera de connectar amb la naturalesa i els seus misteris?
La mirada des d’enlloc utilitza la veu de tots dos científics, així com els experiments dissenyats per dur a terme les proves experimentals a partir de les seves prediccions i teories. Els artistes s’han inspirat en gran mesura en els arxius del laboratori, en filmacions gravades durant la seva residència al CERN i en animacions generades per ordinador.
Semiconductor (Regne Unit) és una parella d’artistes formada per Ruth Jarman i Joe Gerhardt. Les seves obres parteixen de l’exploració dels fonaments filosòfics de la ciència i l’estat actual d’aquestes discussions per evidenciar la construcció d’idees, històries i contextos institucionals que produeixen el coneixement científic.
The View from Nowhere és un projecte coproduït per Arts at CERN (Ginebra), FACT (Liverpool) i Le Lieu unique (Nantes). Els artistes van gaudir d’una residència artística al CERN els anys 2015-2016.
02. JUAN CORTÉS
Supralunar, 2018
Mecanismes a mida en pèrspex, arduino, llums de LED
El treball de Vera Rubin i els seus col·laboradors sobre les galàxies espirals, que va mostrar la primera evidència de la matèria fosca, una substància invisible que representa, juntament amb l’energia fosca, el 84% de l’univers, serveix de punt de partida per a la concepció de Supralunar
Supralunar ens convida a experimentar les descobertes de Rubin respecte a la relació entre la matèria fosca i el moviment rotacional de les galàxies. Es tracta de dues peces construïdes per l’artista amb mecanismes que utilitzen rodes metàl·liques –reminiscència d’un rellotge mecànic– i que donen forma contínuament a un conjunt de fibres òptiques il·luminades vistes per mitjà d’una lent. En col·locar la mandíbula sobre la peça, els ossos orbitals i temporals del crani actuen com un amplificador del so produït pels engranatges electromecànics dins l’obra, mentre que la freqüència de la llum simula la morfogènesi d’una galàxia. Les peces proposen un acostament poètic a la matèria fosca, aquesta entitat estranya i desconeguda, que els científics creuen que dona suport a la formació de galàxies senceres. Supralunar ens permet comprendre, per mitjà de la mecànica clàssica i quotidiana, un fenomen que es basa en les teories abstractes i els constituents imperceptibles de la cosmologia física moderna.
Les obres de Juan Cortés (Colòmbia) adopten formes múltiples, que inclouen instal·lacions, gravacions i peces concertístiques. Cortés s’interessa pels processos d’investigació i interdisciplinaris, i per les connexions entre l’art, la ciència i els processos pedagògics.
Cortesia de l’artista. Aquesta obra s’ha desenvolupat en el marc del Collide International Award, un programa d’Arts at CERN en col·laboració amb FACT i coproduït per ScANNER.
L’obra s’ha produït en col·laboració amb Atractor Studio, i l’artista dona especialment les gràcies a HyphenHub NYC.
8
03. LEA PORSAGER
XOC CÒSMIC, 2018
Experiment tàntric cansat: vídeo 3D amb so (62:00 min); gandules: matalassos d’escuma, vànoves, ulleres anàglifs 3D; Sushumna Nadi Avatar: banya de neutrins original del CERN.
XOC CÒSMIC postula les tècniques espirituals com a procediment alternatiu per adquirir coneixement sobre el món. L’obra de Lea Porsager busca associar espiritualitat, sensualitat i llenguatge, i ofereix mitjans alternatius amb els quals experimentar i situar la ciència avui. És una investigació especulativa que ens acosta a la ficció, a la lògica onírica i a la fantasia.
Una animació immersiva en 3D genera visions d’un Experiment tàntric cansat, una meditació kundalini (meditació tàntrica que combina moviment i respiració per escampar l’energia latent del cos) de 62 minuts duta a terme per Porsager en un dels despatxos buits del CERN. Les visions de l’animació són estimulades per la meditació i van acompanyades del so d’un mantra («Isht Sodhana Mantra Kriya») i una banya de neutrins (anomenada aquí Sushumna Nadi Avatar) del magatzem del CERN.
Per mitjà de l’animació, es convida el públic a experimentar «imaginacions neutríniques» –un estrany miratge procedent de la banya–, que Porsager percep com un contenidor fantasma d’oscil·lació, vibracions i irritació, que fa palesa una col·lisió de diferents tecnologies.
D’aquesta manera, XOC CÒSMIC estudia el neutrí imaginat: una partícula enigmàtica i misteriosa que desafia alguns dels models de la recerca actual de la ciència contemporània. Els neutrins, una de les partícules més abundants de l’univers, només interactuen mitjançant la força subatòmica feble i la gravetat. La banya de neutrins que es mostra és un dispositiu polsant de focus de gran potència que selecciona les partícules i les concentra en un feix intens.
XOC CÒSMIC és una barreja estranya de ciència dura i misticisme enrevessat que té com a objectiu evocar una escena repetitiva i curiosament interestel·lar. En pertorbar la física quàntica amb propostes esotèriques, l’obra de Porsager s’endinsa en una infinitat de mons impossibles, que exigeixen suggestivament altres percepcions.
Lea Porsager (Dinamarca) busca associar espiritualitat, sensualitat i llenguatge, per ofereix mitjans alternatius amb què experimentar l’origen del món. Les seves obres abasten ciència, política, feminisme i esoterisme.
Cortesia de l’artista i de Nils Stærk. Aquesta obra s’ha desenvolupat en el marc del Collide International Award, un programa d’Arts at CERN en col·laboració amb FACT i coproduït per ScANNER. Lea Porsager va ser artista resident al CERN el 2018. Amb el suport de la Fundació Danesa de les Arts. Amb un agraïment especial a Jossia Krysa.
04. YUNCHUL KIM
Cascada, 2018
La instal·lació comprèn tres elements escultòrics. Argos: tub Geiger-Müller, vidre, alumini, microcontrolador; Impuls: bomba no pulsant, electrovàlvula, microcontrolador, acrílic, alumini; Tubular: dimeticona, microtub.
L’estudi de les interaccions de les partícules subatòmiques, així com dels seus constituents fonamentals, és la base de la física de partícules. Yunchul Kim explora en les seves obres el potencial artístic d’aquests comportaments esbalaïdors i reflexiona sobre les propietats de
9
materials experimentals com a objectes d’experimentació i observació dels fenòmens que tenen lloc a un nivell fonamental.
Cascada parteix de l’estudi dels muons, unes partícules elementals del grup dels leptons que es generen en els rajos còsmics que travessen l’atmosfera. La instal·lació es dissenya al voltant de tres elements connectats: Tubular, una peça formada per un tub transparent de 18 metres de llarg; Impuls, un sistema de transferència de fluids de gran escala i complexitat, i Argos, un detector de muons amb 41 canals diferents que capturen les partícules naturals que arriben a l’espai de la galeria. Quan les partícules són detectades pel sistema d’Argos, el seu senyal es transfereix a Impuls per desencadenar una resposta en el sistema de flux a Tubular, de manera que el fluid circula constantment dins de l’escultura.
Cascada ens convida a submergir-nos en els paisatges fluids amorfs i en el món d’esdeveniments aparentment invisibles de la matèria fonamental.
Yunchul Kim (Corea del Sud) és artista i compositor electroacústic, fundador de Studio Locus Solus a Seül. Les seves obres recents giren al voltant del potencial artístic de la dinàmica de fluids, els metamaterials i en especial la magnetohidrodinàmica.
Aquesta obra s’ha desenvolupat en el marc del Collide International Award, un programa d’Arts at CERN en col·laboració amb FACT i coproduït per ScANNER. L’artista va gaudir d’una residència al CERN el 2017.
05. HRM199
un1un, 2018
Vídeo monocanal HD amb so de 10 canals (8:30 min), sintetitzador de vídeo a mida, entorn de la instal·lació
La mecànica quàntica se serveix de les matemàtiques per analitzar i descriure els fenòmens de la ciència. Tanmateix, són les matemàtiques el llenguatge adequat per descriure les lleis fonamentals de l’univers, encara més quan, a mesura que sabem més coses de la mecànica quàntica, tenen menys sentit per a nosaltres les lleis del món observable?
un1un ficcionalitza una situació de l’any 4.250, quan el llenguatge matemàtic es converteix en un mètode arcaic. Mitjançant estímuls sensorials interromputs (vídeo, so, soroll elèctric i llum), la instal·lació qüestiona la interacció entre llenguatge, consciència i matèria física. Quin llenguatge és l’apropiat per descriure el món, i de quina manera aquesta tria condiciona el que es pot conèixer?
Mitjançant éssers ficticis d’un futur llunyà, un1un examina el llenguatge en tant que tecnologia humana, inspirant-se en l’encantament, el ritual i la relació entre la paraula escrita i la parlada. En el vídeo-manifest, els textos i les veus en català i castellà s’han retraduït i reescrit computacionalment mitjançant l’ús iteratiu de Google Translate i de tècniques de text predictiu. Els circuits elèctrics configurats com a part de la instal·lació generen llum, so i disrupcions en el vídeo, cosa que crea una instal·lació sinestèsica que busca escodrinyar els límits del llenguatge humà.
hrm199 (Regne Unit) és un estudi fundat per Haroon Mirza i centrat en les pràctiques artístiques col·lectives i col·laboratives interdisciplinàries. En aquesta exposició hrm199 col·labora amb l’artista visual i sonor Jack Jelfs.
Cortesia de l’artista. Aquesta obra s’ha desenvolupat en el marc del Collide International Award, un programa d’Arts at CERN en col·laboració amb FACT i coproduït per ScANNER. L’artista va gaudir d’una residència al CERN el 2017. Amb el suport de Lighthouse (Brighton).
10
06. DIANN BAUER
Oscil·lació escalar, 2018
Vídeo de dos canals amb so quadrifònic (6:40 min)
La mecànica quàntica descriu el món a una escala subatòmica que ens resulta inobservable de manera directa. Simular aquest món microscòpic procura oferir-nos la percepció d’una experiència immersiva –com si estiguéssim incorporats dins d’un espai de característiques subatòmiques– i ens acosta a la comprensió de fenòmens que és molt complex percebre. La discrepància entre el temps i la temporalitat exemplifica l’abisme que existeix entre les realitats del món material i com se’ns presenta aquest món.
Oscil·lació escalar és una videoprojecció doble que ens transporta a l’univers de la física de partícules mitjançant un manifest audiovisual de gràfics, imatges i textos que procedeixen de treballs del físic i divulgador científic Carlo Rovelli, el teòric Suhail Malik i el cosmista rus Nikolai Fiodórov. La composició de textos i imatges busca enfrontar-nos als límits de la percepció, similar a la mecànica quàntica, a la qual la nostra escala humana no està habituada. Afegeix a l’experiència una composició electrònica sonora en múltiples parlants que produeix una sensació de vertigen i desequilibri.
L’obra de Diann Bauer (EUA / Regne Unit) utilitza el vídeo, la instal·lació, els gràfics i l’escultura per qüestionar la disjunció entre la nostra experiència i com sembla operar a escales més enllà del que és humà. Aquest treball el va fer en col·laboració amb Seth Ayyaz (Regne Unit), un artista i compositor sonor basat a Londres.
Aquesta obra s’ha desenvolupat en el marc del Collide International Award, un programa d’Arts at CERN en col·laboració amb FACT i coproduït per ScANNER.
07. JAMES BRIDLE
En estat de pecat, 2018
Objectes esculturals i sensors amb targetes SIM incorporades i connectades a pantalles de LED, pàgina web (random.jamesbridle.com).
Al llarg del temps, les civilitzacions s’han servit dels nombres aleatoris: des de les antigues democràcies fins a l’endevinació, passant per les màquines de jocs i la criptografia. Avui confiem en els nombres aleatoris per a moltes aplicacions. Els mètodes més sofisticats per generar-los es basen en models de la mecànica quàntica, a causa de les seves característiques d’impredictibilitat.
En estat de pecat explora la pertinència del concepte d’aleatorietat com a estratègia per preservar la diversitat, el pensament creatiu i l’originalitat en un món en què deixem cada cop menys espai a l’atzar. L’obra demostra l’existència d’un ampli grau d’aleatorietat procedent de la naturalesa i fa èmfasi en el fet que la veritable aleatorietat resideix en un lloc que els ordinadors no abastaran mai.
La instal·lació es compon d’un conjunt de vuit robots dissenyats per generar nombres aleatoris. Cada robot té un mecanisme de sensors que recullen informació de l’ambient i produeixen nombres aleatoris reals a partir de processos naturals. La pantalla mostra en temps real les dades recollides, que estan disponibles en un web (random.jamesbridle.com).
James Bridle (Regne Unit) és artista i escriptor interessat a explorar les manifestacions culturals que sorgeixen del món digital, i com aquestes es vinculen al món físic i natural fora
11
de la xarxa. En la seva feina aplica diferents tecnologies i disciplines que s’exposen en museus i institucions, però també a internet.
Cortesia de l’artista. Aquesta obra s’ha desenvolupat en el marc del Collide International Award, un programa d’Arts at CERN en col·laboració amb FACT i coproduït per ScANNER. L’artista va gaudir d’una estada al CERN el 2017.
08. JULIETA ARANDA
Rescatant el meu propi cadàver (un conjunt altern d’esglaons per a l’ascens a la foscor) - Part 3: Política sense oxigen, 2018
Vídeo monocanal amb so (10:00 min), entorn de la instal·lació, elements esculturals.
L’art persegueix fer aparent l’impacte de l’home i les seves tecnologies sobre l’ecosistema i evidenciar així la seva complexa relació amb temes polítics, econòmics i socials.
Rescatant el meu propi cadàver... és l’última entrega d’una trilogia, produïda al llarg de l’última dècada per Julieta Aranda. L’obra explora els orígens de l’humanisme –una postura filosòfica i ètica que subratlla la importància de l’acció humana sobre el nostre entorn– i reflexiona sobre noves i possibles formes d’existència.
Aranda investiga les condicions existencials contemporànies originades pels desenvolupaments científics i tecnològics i l’impacte de les lògiques extractivistes –l’explotació i la disminució dels recursos naturals de la Terra, que després són comercialitzats–. L’obra, en format de videoinstal·lació, desplega una alerta sobre la valoració que atorguem al nostre planeta i què podria succeir en un futur postplanetari.
L’obra de Julieta Aranda (Mèxic / EUA) comprèn instal·lació, escultura, vídeo i mèdia per explorar d’aquesta manera la subjectivitat polititzada per mitjà de la percepció i l’ús del temps, i la noció de poder sobre l’imaginari. S’interessa en la subversió de les nocions tradicionals de comerç a través de l’art.
Cortesia de l’artista. Aquesta obra s’ha desenvolupat en el marc del Collide International Award, un programa d’Arts at CERN en col·laboració amb FACT i coproduït per ScANNER. L’artista va gaudir d’una estada al CERN el 2017.
09. YU-CHEN WANG
Encara no ho podem demostrar, però sabem que és allà fora, 2018
Vídeos monocanal amb so (20:00 min), dibuixos sobre paper
Les narratives poètiques i de ficció a partir de la reconstrucció i la reinterpretació de testimonis i arxius científics componen l’estratègia de què se serveix l’artista per posar en marxa un treball de diverses capes i veus, a la manera d’un collage.
Encara no ho podem demostrar… es forma com una composició inspirada en la història de la ciència recent i en les històries personals trobades en arxius particulars i del laboratori. Yu-Chen Wang s’atura en les imatges abstractes produïdes per les càmeres de boira d’ús habitual en la dècada dels seixanta i conservades a l’arxiu del CERN. Aquestes imatges desxifren la càrrega elèctrica de les partícules i la seva curta trajectòria, i s’hi afegeix un procés personal de descobriment i interpretació dels documents. Les «scanning girls», aquelles dones la tasca de les quals era interpretar aquestes imatges, es van convertir en una
12
metàfora per a l’artista, que reflexiona sobre la manera com la ciència arriba al públic. Després de passar pel CERN, Wang va posar en marxa una investigació que li permet construir un arxiu d’imatges de ficció científica i entrevistes i diàlegs amb físics i divulgadors de la ciència.
La pràctica principal de Yu-Chen Wang (Taiwan) és el dibuix, que combina amb la instal·lació, l’escultura, la performance, la música i el cinema. En la seva pràctica l’artista explora i medita a l’entorn de les formes de ficció establertes a partir de documents històrics i d’arxiu.
Cortesia de l’artista. Aquesta obra s’ha desenvolupat en el marc del Collide International Award, un programa d’Arts at CERN en col·laboració amb FACT i coproduït per ScANNER. L’artista va gaudir d’una estada al CERN el 2018. Amb el suport de la Fundació Nacional de Cultura i Art de Taiwan i el Departament d’Afers Culturals del Govern de la ciutat de Taipei.
Agraïments a Helen Amey (veu en off), Capitol K (disseny del so), Marion Neumann (càmera) i els científics següents: Maria Fidecaro (CERN), Michael Doser (CERN), James Beacham (ATLAS), Mike Houlden, Tara Shears (LHCb), Jon Butterworth (ATLAS) i Andy Newsam. Documentació de l’arxiu per cortesia del CERN i la Universitat de Liverpool.
10. SUZANNE TREISTER
La teoria hologràfica de l’univers de la història de l’art (THUTOAH), 2018
Vídeo monocanal (16:54 min) amb so (51:16 min), impressions giclée .
La teoria hologràfica de l’univers de la història de l’art (THUTOAH) investiga el principi hologràfic de l’univers i planteja el nostre univers mitjançant un holograma vast i complex.
En projectar més de 25.000 imatges cronològiques de la història de l’art (des de les pintures rupestres fins a art contemporani global, que inclou art alternatiu i psicodèlic), formula la hipòtesi que els artistes podrien haver estat intentant descriure inconscientment la naturalesa hologràfica de l’univers. La projecció de vídeo de 25 imatges per segon també ens remet a les accions de l’accelerador de partícules del CERN, el Gran Col·lisionador d’Hadrons. Paral·lelament a aquesta colossal llibreria d’imatges, una banda sonora d’entrevistes i aquarel·les dels físics teòrics del CERN Rik Breukelen, Alessandra Cnecchi i Wolfgang Lerche també intenta descriure el principi hologràfic de l’univers.
THUTOAH fa una hipòtesi al voltant d’una realitat que potser s’ha intuït al llarg dels segles; una realitat més enllà de les representacions intencionals documentades de les realitats o dels estats alterats de consciència de caràcter espiritual, místic o transcendental: la realitat de la naturalesa hologràfica de l’univers.
Suzanne Treister (Regne Unit) ha desenvolupat un gran corpus, en el qual aborda narratives excèntriques i investigació no convencional, per tal de revelar la relació entre les noves tecnologies, la societat, els sistemes de creença alternatius i els futurs potencials de la humanitat.
Cortesia de l’artista, Annely Juda Fine Art, Londres i P.P.O.W. (Nova York). Aquesta obra s’ha desenvolupat en el marc del Collide International Award, un programa d’Arts at CERN en col·laboració amb FACT i coproduït per ScANNER. L’artista va gaudir d’una residència al CERN el 2018.
Suzanne Treister expressa la seva gratitud a tots els que han estat involucrats en el Collide International Award i en l’exposició, en particular a Mónica Bello, José-Carlos Mariátegui i els científics participants del CERN, i molt especialment a Joasia Krysa per la seva crucial implicació inicial i la seva presència inspiradora.
13
ITINERARI CIENTÍFIC
01. ESCALES
La física quàntica és la teoria que descriu la naturalesa de manera més precisa avui en dia. En molts aspectes és una teoria sorprenent, sempre sotmesa a crítica i amb una enorme profunditat filosòfica.
A principis del segle XX, la incapacitat de la mecànica newtoniana per explicar els fenòmens atòmics va incitar els científics a desenvolupar una teoria nova: la mecànica quàntica. Encara que aquesta teoria va ser concebuda per explicar el món microscòpic dels àtoms, a poc a poc va anar estenent el seu àmbit d’aplicació a les escales més petites i també a les més grans. La mecànica quàntica s’ha especialitzat en branques com l’òptica quàntica, la matèria condensada quàntica, l’estat sòlid, la física molecular, la física nuclear i la física de partícules. Hi ha desenvolupaments quàntics en astrofísica, en cosmologia, en física de materials i en física mèdica. La física quàntica explota els principis quàntics per computar o transmetre informació. La teoria de cordes busca unificar la teoria de la relativitat general i la física quàntica.
02. ESTATS QUÀNTICS
En el món del que és més petit, cada vegada que fem una mesura afectem l’ens que observem.
La paradoxa està servida: si quan fem un experiment canviem l’objecte observat, què és realitat?, què és saber?, com podem descriure matemàticament la nostra comprensió de la naturalesa? L’aparició de la mecànica quàntica comporta una revisió profunda d’actes tan bàsics com mesurar, saber, comprendre.
La física quàntica descriu la naturalesa d’una manera molt especial. No intenta matematitzar la realitat de manera directa, sinó la informació que en tenim en el que anomenem estat quàntic (també conegut com a funció d’ona, o ket).
L’estat quàntic d’un sistema també ens permet tractar la polarització d’una partícula de llum, o la propietat magnètica (spin) d’un electró. Cada sistema quàntic està descrit per estats quàntics.
Si agafem una partícula que es mou lliurement, el seu estat quàntic ens donarà informació d’on trobar-la amb una certa probabilitat. En el món quàntic desapareixen les idees clàssiques de posició i velocitat. Tot és diferent. La mecànica quàntica ens torna a la humilitat de començar una altra vegada a comprendre.
03. SUPERPOSICIÓ
Aquest matí una persona ha sortit a correcuita de casa i no recorda si ha tancat el llum del lavabo o l’ha deixat obert. Són dues històries possibles. En el món de la física clàssica una és correcta i l’altra no. En el món de la quàntica això no és així.
La física quàntica és sorprenent. Ens diu que l’estat quàntic d’un sistema es pot trobar en una superposició d’històries diferents. Aquestes històries poden interferir entre si i donar resultats que no aconseguiríem descriure mai mitjançant la física clàssica.
Un exemple. Una partícula quàntica és llançada contra una paret que té dues escletxes. Si la veiem passar per la primera escletxa, això constitueix una història possible. Si la veiem passar
14
per la segona, tenim una altra història possible. Si no mirem per on passa i trobem la partícula a l’altra banda de la paret, la mecànica quàntica ens diu que hem de treballar amb la suma de les dues històries possibles.
Aquest principi de superposició és al centre de famoses paradoxes quàntiques i també dels desenvolupaments tecnològics quàntics més avançats. Les ressonàncies magnètiques, els fotons que codifiquen missatges encriptats quànticament, la llum làser: tots aquests sistemes són en estats amb superposicions quàntiques.
04. ENTRELLAÇAMENT
Les històries de diverses partícules quàntiques elementals no es poden descriure, en general, com les seves històries separades. Estan entrellaçades. Encara que aquestes partícules estiguin allunyades les unes de les altres, el seu estat és comú: està entrellaçat, correlacionat quànticament.
El concepte d’entrellaçament el va introduir Schrödinger el 1935 en resposta a la paradoxa presentada per Einstein, Podolsky i Rosen. La comprensió profunda d’aquest aspecte de la mecànica quàntica es va aconseguir el 1964 gràcies a les que es coneixen com a desigualtats de Bell.
L’entrellaçament permet crear tecnologies inesperades. Podem posar en òrbita un satèl·lit que emet parells de partícules de llum entrellaçades amb exactitud, quànticament. Aquests fotons es poden enviar a diferents continents. Si una partícula és a la Xina i té una polarització horitzontal, la que sigui a Àustria tindrà la mateixa polarització. Si, en canvi, la primera està polaritzada verticalment, la segona també ho estarà. D’aquesta manera, des del setembre del 2017 s’ha arribat a fer servir l’entrellaçament quàntic per enviar claus criptogràfiques d’un costat a l’altre de la Terra.
Podem ser més audaços i utilitzar l’entrellaçament quàntic per teleportar estats quàntics. Podem destruir la informació en un lloc i reconstruir-la en un altre, sempre que disposem d’estats entrellaçats distribuïts entre tots dos llocs.
L’entrellaçament quàntic és una font inesgotable de noves tecnologies quàntiques.
05. INDETERMINACIÓ
Mesurar, observar, preguntar a la naturalesa són actes que tenen limitacions en el món quàntic.
Newton va formular la teoria de la gravitació clàssica, que descriu com cauen els objectes, com es mouen els astres. Per verificar la seva teoria podem deixar caure una poma i mesurar-ne la posició, la velocitat, confirmar en detall quina trajectòria correspon a la predicció de Newton. Aquestes accions no són possibles en mecànica quàntica.
En el món del que és més petit, observar és una acció agressiva. En intentar mesurar la posició d’un electró amb un fotó molt energètic, es produeix una col·lisió tan forta entre totes dues partícules que l’electró surt disparat. En observar el món microscòpic, l’observador modifica l’ens observat.
Si en mesurar alterem el que mesurem, fins on podem saber? Hi ha un límit per a la capacitat de descriure el que és més petit. Hem topat amb el principi d’incertesa de Heisenberg. Si volem mesurar la posició d’una partícula, perdem informació sobre la seva velocitat. Si insistim a conèixer-ne la velocitat, no podem saber on és.
En el món quàntic no és possible mesurar-ho tot amb certesa simultàniament.
15
06. CIÈNCIA OBERTA
La feina científica ha sigut sempre una tasca col·lectiva: qualsevol nou avenç té en els seus fonaments les idees d’altres persones. El caràcter col·laboratiu de la ciència bàsica és intrínsec a la ciència contemporània.
Tota la comunitat científica ha compartit els resultats de la mecànica quàntica. Repositoris d’articles posen els resultats a l’abast de qualsevol ciutadà, fins i tot el codi font dels programes i les dades dels treballs comencen a ser accessibles en plataformes col·laboratives. Europa ha establert directrius clares per garantir que la ciència bàsica sigui oberta.
Newton va formular la teoria de la gravitació universal i també els principis de l’òptica. Maxwell va formular les equacions de l’electromagnetisme. Einstein va establir la teoria de la relativitat. La mecànica quàntica, en canvi, és producte d’una feina col·lectiva. Els qui en van posar els fonaments són Planck, Einstein, Bohr, Heisenberg, Schrödinger, Born i molts d’altres. La mecànica quàntica és una subtil catedral intel·lectual.
El caràcter col·lectiu de la ciència s’ha intensificat paral·lelament a l’augment de la complexitat dels experiments. El CERN (Organització Europea per a la Recerca Nuclear), amb seu a Ginebra, constitueix el model paradigmàtic de la ciència contemporània: més de 15.000 científics d’arreu del món col·laboren per tal d’avançar en el coneixement de la matèria que forma el món i dels seus constituents fonamentals: les partícules. El descobriment del bosó de Higgs el 2012, gràcies als experiments ATLAS i CMS duts a terme al Gran Col·lisionador d’Hadrons (LHC), va ser fruit de la feina col·laborativa de científics i grups de recerca repartits per tot el món.
07. ALEATORIETAT
Existeix l’atzar?
La física clàssica descriu el moviment de les partícules d’una manera precisa, exacta. No deixa lloc per a l’atzar. En llançar una bola en una ruleta, el seu moviment sembla caòtic. La bola topa amb les caselles, salta, es mou d’un costat a l’altre d’una manera que ens sembla impossible de predir. Però no és així, les lleis de la física clàssica són explícites i dicten inexorablement en quina casella caurà la bola.
Es confon l’enorme dificultat de fer un càlcul amb l’atzar genuí, es creu que el que no és predictible ha de ser aleatori. És un error. De manera imparable, els nostres ordinadors milloren, els nostres càlculs es fan més afinats, aconseguim predir el que abans ens semblava casual.
La física clàssica és determinista, no deixa espai per a l’atzar ni per al lliure albir. En contraposició al determinisme, la mecànica quàntica postula que, en fer una observació, el resultat obtingut no està fixat, sinó que hi ha atzar genuí. La física quàntica i la física clàssica són, per tant, irreconciliables.
Einstein no va acceptar mai l’atzar quàntic, no creia que Déu jugués a daus a l’àtom. Però tot un segle d’experiments dona la raó a la mecànica quàntica: l’atzar intrínsec sembla existir.
16
08. QUÀNTICA QUOTIDIANA
Moltes de les tecnologies que ens acompanyen en el nostre dia a dia es basen en la mecànica quàntica.
Podem aprofitar la separació entre dos nivells d’energia dins d’un àtom. Els salts d’un electró entre els dos nivells permeten definir una freqüència ultraprecisa. Tenim així un rellotge atòmic. Fem servir rellotges atòmics per al sistema GPS. Quan consultem la nostra posició en un telèfon mòbil, el que fem és mesurar la interferència d’ones que han emès uns satèl·lits equipats amb rellotges atòmics. El tic-tac de la Terra és quàntic.
Es poden aprofitar dos nivells energètics associats a l’spin (moment magnètic intrínsec) de nuclis atòmics. En situar un ésser humà en un camp magnètic, aquests spins s’exciten. Quan aquests spins es desexciten, el senyal emès permet investigar l’interior del cos humà d’una manera no invasiva. Tenim així una ressonància nuclear magnètica.
Moltes partícules lluminoses –fotons– poden construir un únic estat quàntic. Totes comparteixen de manera coherent una mateixa funció d’ona. La llum làser obtinguda d’aquesta manera és precisa, diposita energia d’una manera molt eficient, pot codificar informació. Fem servir làsers per tallar materials, per llegir DVD, per transmetre totes les nostres comunicacions per internet. Fem servir el làser d’una manera ubiqua.
La mecànica quàntica mostra com certs materials poden desenvolupar bandes de conducció elèctrica. En alguns casos apareixen els anomenats semiconductors, que són la base per construir transistors, portes lògiques clàssiques. Agrupem milions de transistors en un xip. Amb els xips fem bilions d’operacions matemàtiques per segon. Tenim així un ordinador. La nostra societat viu sobre la base de l’ús massiu d’ordinadors.
09. CANVI
Aquest postulat dicta que els estats quàntics canvien amb el temps. A diferència de l’aleatorietat que caracteritza el procés de mesurar, l’evolució d’un estat quàntic és totalment previsible quan no és observat: obeeix a l’equació de Schrödinger.
La barreja de l’evolució quàntica amb el principi de superposició permet crear una nova manera de calcular: la computació quàntica. Podem aconseguir que cada història possible d’un estat sigui l’equivalent d’un càlcul separat. Totes les històries s’interfereixen, de manera que emergeix una nova lògica quàntica.
Imaginem que volem obrir un pany amb una clau que està ficada en un manat amb milions d’altres claus. En la física clàssica newtoniana les hem d’anar provant una a una fins a trobar la clau correcta. En el món de la física quàntica podem crear una superposició de claus i provar-les simultàniament. La superposició i l’evolució de Schrödinger són les noves eines de la computació quàntica. El resultat final, en ser mesurat, tindrà un element d’atzar que s’ha de combatre. Crear un algoritme quàntic és tot un art.
17
03.- INAUGURACIÓ i SETMANA QUÀNTICA
INAUGURACIÓ Entrada gratuïta
Dimarts 9 d’abril | 19.00 h - 20.15 h QUÀNTICA: CIENTÍFICS I ARTISTES A DEBAT Taula rodona amb la participació de Mónica Bello (comissària de l’exposició i directora d’Arts at CERN), José Ignacio Latorre (físic i assessor científic de l’exposició) i els artistes Juan Cortés, Suzanne Treister i Yunchul Kim.
Dimarts 9 d’abril | 19.00 h - 20.30 h INAUGURACIÓ DE L’EXPOSICIÓ «QUÀNTICA» A LA SALA 2 DEL CCCB
VISITES COMENTADES PER A DOCENTS I ESTUDIANTS DE SECUNDÀRIA
Dimecres 10 d’abril | 18 h VISITA COMENTADA PER A DOCENTS A càrrec dels comissaris de l’exposició. Amb la presentació de recursos educatius a càrrec de l’Institut de Ciències Fotòniques (ICFO). Activitat amb aforament limitat. Cal inscripció prèvia Reserves: [email protected] / 933.064.135 / www.cccbeducacio.org Dijous 11 d’abril | 12 h UN MATÍ AMB SONIA FERNÁNDEZ-VIDAL. FÍSICA QUÀNTICA: REALITAT O FICCIÓ? En aquesta sessió la física i divulgadora científica Sonia Fernández-Vidal s’endinsarà en els interrogants que presenta la realitat a escala subatòmica i explicarà quines respostes s’hi han proposat des de la física quàntica. Activitat adreçada a grups d’educació secundària Activitat amb aforament limitat. Cal inscripció prèvia Reserves: [email protected] / 933.064.135 / www.cccbeducacio.org DEBAT ICREA – CCCB. QUÀNTICA: ENTENDRE L’INVISIBLE
En aquesta edició dels Debats ICREA-CCCB ens volem acostar als principis de la física quàntica i a les raons del seu impacte creixent en el món contemporani.
Divendres 12 d’abril | 18.00-20.30 h DE QUÈ PARLEM QUAN PARLEM DE QUÀNTICA? Amb els professors d’investigació ICREA Maciej Lewenstein, de l’Institut de Ciències Fotòniques (ICFO-UPC), i David Mateos, de l’Institut de Ciències del Cosmos (ICCUB – UB). Inclourà al final una demostració de free-jazz que connectarà música i quàntica.
Dissabte 13 d’abril | 18.00 h-20.00 h FUTUR QUÀNTIC, LA SEGÜENT REVOLUCIÓ TECNOLÒGICA? Amb els professors d’investigació ICREA Aurelio Juste, de l’Institut de Física d’Altes Energies (IFAE-UAB), Clivia Sotomayor, de l’Institut Català de Nanociència i Nanotecnologia (ICN2-UAB), i Antonio Acín, de l’Institut de Ciències Fotòniques (ICFO-UPC). Totes dues sessions les conduirà la física i divulgadora científica Irene Lapuente, fundadora de La Mandarina de Newton.
18
EN FAMÍLIA Dissabte 13 d’abril | 10.30 h TALLER «CONSTRUEIX L’UNIVERS PEÇA A PEÇA» A càrrec de l’Institut de Física d’Altes Energies (IFAE) Per a famílies amb infants a partir de 6 anys.
En aquest taller es donaran a conèixer les escales més petites per explicar com la matèria es crea a partir d’un conjunt de partícules i de forces seguint les lleis de la física quàntica. S’hi faran servir peces de Lego. El taller inclou l’entrada a l’exposició. Dissabte 13 d’abril | 12 h JOC DE DECISIONS SOBRE FÍSICA QUÀNTICA A càrrec de l’ICFO-Institut de Ciències Fotòniques Recomanat per a famílies amb estudiants de secundària i públic general
Aquesta activitat està basada en el Decide Game (www.playdecide.eu). El seu objectiu principal és arribar a una decisió consensuada, dins d'un grup petit, gràcies al debat i a l'intercanvi d'opinions basades en fets reals. L'activitat està dissenyada per a desenvolupar el pensament crític: és fonamental que cada opinió expressada durant l'activitat sigui basada en fets reals, com els que proporcionen les Info Cards. La física quàntica és un tema complex, i alhora de fonamental importància per a tots: per això ens sembla un joc molt interessant per a exercitar el pensament crític. Cal inscripció prèvia: Taquilles CCCB / [email protected] / 933 064 100 Aforament limitat.
19
04.- ESTACIÓ BETA - PROGRAMA
Durant els mesos que dura l’exposició, el CCCB vol esdevenir un espai temporal de debat i divulgació sobre el paper de la física quàntica, les oportunitats que ofereix i les seves possibles aplicacions. Amb aquesta finalitat, dins de l’espai expositiu s’hi ha instal·lat una àgora que està a disposició de tots els centres de recerca especialitzats, així com de col·lectius, sectors professionals i iniciatives empresarials i start-ups relacionades amb la innovació en aplicacions quàntiques. L’Estació Beta també està oberta a grups escolars i a altres col·lectius que vulguin tenir un espai de discussió sobre temes que els hagi suggerit l’exposició mateixa.
Totes les sessions de l’Estació Beta són gratuïtes, prèvia inscripció a: www.cccb.org
Dissabte 4 de maig JORNADA FELLOWS PER LA FÍSICA A càrrec de la Fundació Catalunya La Pedrera i l’Institut d’Altes Energies (IFAE) Aquest projecte pretén connectar els estudiants de programes com el Joves i Ciència, el Bojos per la ciència i el Barcelona International Youth Science Challenge (BIYSC) i dinamitzar activitats per seguir promovent el seu entusiasme per la ciència.
Dilluns 6 de maig JORNADA DE CLOENDA DEL PROJECTE NANOEDUCA 2019 Impulsat per la Universitat de Barcelona (UB), l’Institut Català de Nanociència i Nanotecnologia (ICN2), la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i el Centre de Recursos Pedagògics Específics de Suport a la Innovació i la Recerca Educativa (CESIRE) de la Generalitat de Catalunya
Dimecres 8 de maig |18.30 h EL SUPERCOMPUTADOR QUÀNTIC DEL BSC, UN PROJECTE PIONER A càrrec de Pol Forn-Díaz i Alba Cervera Hi col·labora el Barcelona Supercomputing Centre (BSC)
Dimarts 14 de maig |10.30 h SESSIÓ CO-SOCIETY. L’IMPACTE DE LA QUÀNTICA EN EL SECTOR DE LA SALUT A càrrec d’Alfons Cornella Organització: Institut of Next
Dimecres 15 de maig | 10.30 h SESSIÓ CO-SOCIETY. L’IMPACTE DE LA QUÀNTICA EN EL SECTOR INDUSTRIAL A càrrec d’Alfons Cornella Organització: Institut of Next
Dijous 16 de maig | 10.30 h SESSIÓ CO-SOCIETY. L’IMPACTE DE LA QUÀNTICA EN EL SECTOR FINANCER A càrrec d’Alfons Cornella Organització: Institut of Next Dimarts 21 de maig | 18 h CELEBRACIÓ DEL DIA INTERNACIONAL DE LA METROLOGIA El sistema internacional d’unitats. Nova fórmula quàntica per al quilogram, el mol, l’amper, el segon i el kelvin A càrrec de Maite Pueyo i Eugeni Vilalta ACTIVITAT CUB D’ALUMINI
20
L’organitza la Secció Catalana de Metrologia de la Societat Catalana de Tecnologia i l’Institut d’Estudis Catalans (IEC)
Dimarts 11 de juny | 18.30 h CRIPTOGRAFIA. L’ATZAR DES DELS FONAMENTS DE LA TEORIA QUÀNTICA A LA TECNOLOGIA A càrrec d’Antonio Acín i Carlos Abellán Col·laboració amb l’Institut de Ciències Fotòniques (ICFO) i QuSide
Dimecres 12 de juny | 18.30 h COM EL SINCROTRÓ ALBA DONA SERVEI A LA QUÀNTICA ANÀLISI DE SUPERFÍCIES I MATERIALS A càrrec de Salvador Ferrer, Jordi Freixedas i Gervasi Herranz Col·laboració amb el Sincrotró Alba, l’Institut Català de Nanociència i Nanotecnologia (ICN2) i l’Institut de Ciència dels Materials de Barcelona (ICMAB – CSIC)
Dissabte 15 de juny | 19 h QUÀNTICA CHALLENGE. LA QUÀNTICA A YOUTUBE A càrrec de José Luis Crespo (Quantum Fracture), Rocío Vidal (La Gata de Schrödinger) i Martí Montferrer (CdeCiència)
Dijous 20 de juny | 18.30 h HACKATÓ QUÀNTIC. SESSIÓ PRELIMINAR A càrrec d’Oscar Marín i Jorge Carretero Col·laboració amb el Port d’Informació Científica (PIC) i l’Institut de Física d’Altes Energies (IFAE)
Dimarts 25 de juny | 18.30 h PRESENTACIÓ DE LA SÈRIE APROXIMACIÓ CREATIVA A LA QUÀNTICA, MAGAZÍN DIGITAL DEL CCCBLAB A càrrec de Martí Sales, Miquel Taverna i Roc Jiménez de Cisneros Organitza CCCBLab (lab.cccb.org)
Dimecres 26 de juny | 18.30 h ANÀLISI DE LES DADES DEL GRAN COL·LISIONADOR DE HADRONS (LHC) DEL CERN EXPERIMENTS ATLAS, CMS I LHCB A càrrec de Josep Flix i Antonio Pérez-Calero Col·laboració amb el Port d’Informació Científica (PIC)
Dijous 27 de juny | 18.30 h PRESENTACIÓ DEL PROJECTE CINIO ARTE. COL·LABORACIÓ ENTRE EL FÍSIC QUÀNTIC IGNACIO CIRAC I EL FOTÒGRAF CHEMA MADOZ A càrrec de María Blasco Organització: Centro Nacional de Investigaciones Oncológicas (CNIO)
Dissabte 29 i diumenge 30 de juny | D’11 h a 20 h HACKATÓ QUÀNTIC A càrrec d’Oscar Marín i Jorge Carretero. Col·laboració amb el Port d’Informació Científica (PIC) i l’Institut de Física d’Altes Energies (IFAE) .........................
ELS SENSORS QUÀNTICS A càrrec de Morgan Mitchell Col·laboració amb l’Institut de Ciències Fotòniques (ICFO)
21
COM ABORDA EL MÓN EMPRESARIAL ELS REPTES DE LA CIBERSEGURETAT EN EL CONTEXT DE LA SEGONA REVOLUCIÓ QUÀNTICA A càrrec de Ramsés Gallego i José Ignacio Latorre
22
05.- ACTIVITATS DEBATS LES FRONTERES DEL CONEIXEMENT
Quines són les fronteres del coneixement humà? Estem arribant a un límit en la nostra capacitat d’entendre la naturalesa de la realitat? En aquest cicle de conferències es reflexionarà sobre algunes de les qüestions fonamentals que avui preocupen tant físics com filòsofs a l’hora d’esbrinar la naturalesa de l’univers i els límits de la nostra capacitat de saber.
Dijous 23 de maig | 18.30 h CONFERÈNCIA DE SABINE HOSSENFELDER ELS LÍMITS DE LA FÍSICA
Dimarts 28 de maig | 18.30 h CONFERÈNCIA DE VÍCTOR GÓMEZ PIN EL DESTÍ DE LA FÍSICA QUÀNTICA
Dimarts 12 de juny | 18.30 h TAULA RODONA Amb Susana Tesconi (UOC), Albert Solé (UB) i Antoni Hernández-Fernández (UPC), conduïda per Marina Garcés.
Dilluns 8 de juliol | 18.30 h CONFERÈNCIA DE PRIYAMVADA NATARAJAN L’UNIVERS INVISIBLE CINEMA ARXIU XCÈNTRIC: PLAYLIST PERCEPCIONS QUÀNTIQUES Del 6 d’abril al 24 de setembre | Planta -1 del CCCB Amb el projecte «Quàntica», l’Arxiu Xcèntric ha seleccionat vuit pel·lícules que conviden a reflexionar sobre la nostra equívoca percepció del món. Curiosament, el filòsof francès Gilles Deleuze havia analitzat diferents temporalitats topològiques (inclosa la quàntica) mitjançant la transformació narrativa i l’ús de l’espai en diferents cineastes. Amb certa relació de parentiu amb aquestes paradoxes, es proposen acostaments, tant abstractes com concrets, a qüestions perceptives, temporals, matemàtiques, espacials i generatives des d’algunes peces de cinema experimental. Ballet 16, Peter Tscherkassky, 1984, 3 min In girum imus nocte et consumimur igni, Jorge Cosmen, 2003, 9 min Impromptu, Rose Lowder, 1989, 8 min Spheres, Norman McLaren i René Jodoin, 1969, 7 min Two times in one space, Ivan Ladislav Galeta, 1985, 12 min Change, Linda Christanell, 1978, 1 min Déjeneur du matin, Patrick Bokanowski, 1974, 11 min Street of Crocodiles, Quay Brothers, 1986, 21 min
23
GANDULES. CINEMA A LA FRESCA Del 6 al 22 d’agost | Pati de les Dones del CCCB VISIÓ QUÀNTICA: EL MULTIVERS DELS CAMINS QUE ES BIFURQUEN Comissariat per Jordi Costa Dimarts 6 d’agost: High Life, Claire Denis, 2018 Dimecres 7 d’agost: Twin Peaks: Fuego camina conmigo, David Lynch, 1992 Dijous 8 d’agost: Ayudar al ojo humano, Velasco Broca, Julián Génisson i Lorena Iglesias, 2017
Dimarts 13 d’agost: Uncle Boonmee recuerda sus vidas pasadas, Apichatpong Weerasethakul, 2010 Dimecres 14 d’agost: Symbol, Hitoshi Matsumoto, 2009 (o Ustream Color de Shane Carruth) Dijous 15 d’agost: Mind Game, Maasaki Yuasa i Koji Morimoto, 2004
Dimarts 20 d’agost: Fish and cat, Shahram Mokr, 2013 Dimecres 21 d’agost: Donnie Darko, Richard Kelly, 2001 Dijous 22 d’agost: Je t’aime, je t’aime, Alain Resnais, 1968 + La Jetée, Chris Marker, 1962 EN FAMÍLIA Diumenge 12 de maig | 10.30 h TALLER «CONSTRUEIX L’UNIVERS PEÇA A PEÇA» A càrrec de l’Institut de Física d’Altes Energies (IFAE) Per a famílies amb infants a partir de 6 anys.
En aquest taller es donaran a conèixer les escales més petites per explicar com la matèria es crea a partir d’un conjunt de partícules i de forces seguint les lleis de la física quàntica. S’hi faran servir peces de Lego. El taller inclou l’entrada a l’exposició. Diumenge 12 de maig | 12 h VINE A JUGAR AL DECIDE GAME DE FÍSICA QUÀNTICA A càrrec de l’Institut de Ciències Fotòniques (ICFO). Per a famílies amb estudiants de secundària i públic general.
Aquesta activitat està basada en el Decide Game (www.playdecide.eu) i dissenyada per desenvolupar el pensament crític: és fonamental que cada opinió expressada durant l’activitat estigui basada en fets reals, com els que proporcionen les Info Cards.
Cal inscripció prèvia a les taquilles del CCCB. Aforament limitat.
24
06.- CV DELS COMISSARIS
Comissaris
Mónica Bello (1973)
Historiadora de l’art, comissària i directora d'Arts at CERN
Durant els últims dotze anys s’ha centrat en les perspectives multidisciplinàries i la narrativa de la cultura tecnocientífica actual. En la seva recerca i els seus projectes comissarials tracta sobre la manera en què els artistes impulsen noves converses al voltant dels fenòmens emergents de la nostra societat i la nostra cultura, com ara el paper de la ciència i el nou coneixement en la percepció de la realitat. Actualment dirigeix Arts at CERN dins el Centre Europeu per a la Recerca Nuclear de Ginebra, on s’ocupa de les residències artístiques orientades a la recerca i de les noves comissions d’art, que reflexionen sobre les converses i la interacció entre artistes i físics de partícules. Abans de desplaçar-se a Ginebra va ocupar el càrrec de directora artística de VIDA (2010-2015) a la Fundación Telefónica (Madrid), un premi pioner que va fomentar les expressions transculturals al voltant de la idea de la vida. Va posar en marxa i va dirigir (2007-2010) el Departament d’Educació de LABoral Centro de Arte (Gijón). Ha actuat com a comissària d’exposicions i esdeveniments internacionals amb artistes, creadors i pensadors contemporanis de diferents disciplines. Com a figura reconeguda a escala internacional dins de les xarxes de l’art i la ciència, Bello participa de manera habitual en conferències, comitès de selecció, equips d’assessorament i programes d’orientació.
José-Carlos Mariátegui (Lima, 1975)
Científic, escriptor i comissari
Mariátegui treballa en temes de cultura, nous mitjans i tecnologia. Va estudiar biologia i matemàtica aplicada a la Universitat Cayetano Heredia (Lima). Té el títol de màster i doctorat en sistemes d’informació i innovació de la London School of Economics and Political Science – LSE (Londres). És fundador d’Alta Tecnología Andina – ATA i cofundador d’Escuelab, uns projectes reconeguts dedicats a l’art, la creativitat, la tecnologia i la innovació a l’Amèrica Llatina. Així mateix, Mariátegui és comissari i investigador de la història i les pràctiques contemporànies dels nous mèdia a l’Amèrica Llatina, i també es dedica a l’estudi d’imatges digitals, artefactes tècnics i arxius. Ha ideat i comissariat internacionalment algunes exposicions i diversos esdeveniments originals sobre el nou art dels mèdia i sobre història de la ciència i la tecnologia. Va ser membre de la Comissió Nacional de Cultura del govern peruà (2001-2002) i assessor del ministre de Cultura (2010 / 2012-2017), membre del consell assessor de Third Text (2007-2012) i de la Comissió de Xarxes del Prince Claus Fund dels Països Baixos (2009-2014). Ha publicat en revistes com Third Text, The Information Society, Telos i Leonardo. Actualment és membre del consell editorial de Leonardo Books a MIT Press i membre del patronat del Museo de Arte de Lima – MALI. Ha treballat en projectes d’art, ciència i tecnologia durant més de vint anys.
25
Assessor científic
José Ignacio Latorre
Comissari i catedràtic de física teòrica a la Universitat de Barcelona
Latorre es va doctorar en teoria de la cromodinàmica quàntica de les partícules elementals, i va fer un postdoctorat al MIT (EUA) i, posteriorment, a l’Institut Niels Bohr de Copenhaguen. Actualment és catedràtic de física teòrica a la Universitat de Barcelona i professor visitant a llarg termini del Centre de Tecnologies Quàntiques de Singapur. Ha fet recerca en diverses àrees de partícules elementals, en aplicacions d’intel·ligència artificial i en teoria de la informació quàntica. Dirigeix el grup Quantic per construir una computadora quàntica al Barcelona Supercomputing Center. També ha escrit diversos llibres de divulgació científica, com ara La nada, o el vacío cuántico (El no-res, o el buit quàntic) i Cuántica, tu futuro en juego (Quàntica, el teu futur en joc). És director coordinador del Centro de Ciencias de Benasque Pedro Pascual i participa activament en la promoció de la mecànica quàntica tant en el món empresarial com en les humanitats. Finalment, ha produït dos documentals, un dels quals recull els records de Roy Glauber, fins fa poc el darrer científic viu del Projecte Manhattan. Amb dos amics d’Alacant, produeix un gran vi.
26
07.- CATÀLEG
Títol
Quàntica / Cuántica / Quantum
Textos de
Mónica Bello, José-Carlos Mariátegui, José Ignacio Latorre, Hans-Jörg Rheinberger, Nell Tenhaaf, Marcelo Gleiser
Tres edicions
Català ISBN 978-84-9803-883-5 Castellà ISBN 978-84-9803-884-2 Anglès ISBN 978-84-9803-885-9
160 pàgines
100 il·lustracions
17 x 24 cm
27
08.- INFORMACIÓ GENERAL DATES Del 10 d’abril al 24 de setembre de 2019 HORARI De dimarts a diumenge i festius, d’11 a 20 h (tancat els dilluns no festius) VISITES COMENTADES Una visita per aprofundir en la temàtica de l’exposició i fer un recorregut per tots els àmbits, amb explicacions sobre les peces més destacades. Cada cap de setmana Visites en català: divendres a les 18:00h / diumenges a les 11:30h Visites en castellà: dissabtes a les 18:00h Setmana Santa: 16, 17 i 18 d’abril Visites en català: 12.00h i 18.00h Visites en castellà: 11:30h i 16:00h Estiu: juliol i agost Visites en català: dimecres, divendres i diumenges 11.30h / dijous i dissabtes 17:30h Visites en castellà: dijous i dissabtes 11.30h / dimarts, i divendres 17.30h Visites en anglès: dimarts 11.30h / dimecres i diumenges 17.30h VISITES EN GRUP A L’EXPOSICIÓ Visites comentades a l’exposició, prèvia concertació, tant per a escolars com per a adults i adaptades a diversos nivells de comprensió. Durada de la visita: 1 h 30 m. Reserves: [email protected] / 933 064 135 / www.cccbeducacio.org «QUÀNTICA» EN LLENGUA DE SIGNES Dissabte 4 de maig i diumenge 9 de juny | 11.30 h Juntament amb el servei habitual de visites comentades de cap de setmana, el CCCB ofereix, uns dies concrets, un servei d’interpretació en llengua de signes. «QUÀNTICA» PER A PERSONES AMB CEGUESA O BAIXA VISIÓ Dimecres 15 de maig i dimecres 12 de juny | 16 h Una visita adaptada a l’exposició, amb experiències tàctils i sonores i amb l’acompanyament d’una persona que comentarà l’exposició. PREU Entrada a l’exposició: 6 € / reduïda: 4 € per a jubilats, menors de 25 anys, famílies nombroses, famílies monoparentals i visites en grup (mínim 15 persones). Entrada gratuïta per a menors de 12 anys, Amics del CCCB, jubilats titulars de la Targeta Rosa, aturats, carnet de Docent de la Generalitat de Catalunya, i diumenges de 15 a 20 h.
28
09.- CRÈDITS DE LES FOTOGRAFIES D’ÚS PER PREMSA
ITINERARI ARTÍSTIC Semiconductor, The View from Nowhere, 2018
01_1_The View from Nowhere_Quàntica.jpg
Artista: Semiconductor, 2018 © Semiconductor
01_2_The View from Nowhere_Quàntica.jpg
Artista: Semiconductor, 2018 © Semiconductor
01_3_The View from Nowhere_Quàntica.jpg
Artista: Semiconductor, 2018 © Semiconductor
29
Juan Cortés, Supralunar, 2018 02_1_Supralunar_Quàntica.jpg
Artista: Juan Cortés, 2018 © Drew Forsyth
02_2_Supralunar_Quàntica.jpg
Artista: Juan Cortés, 2018 © Rob Battersby
02_3_Supralunar_Quàntica.jpg
Artista: Juan Cortés, 2018 © Jon Barraclough
30
Lea, Porsager, CØSMIC STRIKE, 2018 03_1_CØSMIC STRIKE_Quàntica.jpg Artista: Lea Porsager, 2018 © Rob Battersby
03_2_CØSMIC STRIKE_Quàntica.jpg Artista: Lea Porsager, 2018 © Lea Porsager
03_3_CØSMIC STRIKE_Quàntica.jpg Artista: Lea Porsager, 2018 © Jon Barraclough
31
Yunchul Kim, Cascade, 2018
04_1_Cascade_Quàntica.jpg Artista: Yunchul Kim, 2018 © Mark Blower
04_2_Cascade_Quàntica.jpg Artista: Yunchul Kim, 2018 © Rob Battersby
04_3_Cascade_Quàntica.jpg Artista: Yunchul Kim, 2018 © Rob Battersby
32
HRM199, one1one, 2018
05_1_one1one_Quàntica.jpg Artista: HRM199, 2018 © Rob Battersby
05_2_one1one_Quàntica.jpg Artista: HRM199, 2018 © Jon Barraclough
05_3_one1one_Quàntica.jpg Artista: HRM199, 2018 © HRM199
33
Diann Bauer, Scalar Oscillation, 2018
06_1_Scalar Oscillation_Quàntica.jpg Artista: Diann Bauer, 2018 © Rob Battersby
06_2_Scalar Oscillation_Quàntica.jpg Artista: Diann Bauer, 2018 © Jon Barraclough
06_3_Scalar Oscillation_Quàntica.jpg Artista: Diann Bauer, 2018 © Jon Barraclough
34
James Bridle, A State of Sin, 2018 07_1_A State of Sin_Quàntica.jpg Artista: James Bridle, 2018 © Mark Blower
07_2_A State of Sin_Quàntica.jpg Artista: James Bridle, 2018 © Rob Battersby
07_3_A State of Sin_Quàntica.jpg Artista: James Bridle, 2018 © Mark Blower
35
Julieta Aranda, Stealing One’s own Corpse (an alternative set of footholds for an ascent into the dark) – Part 3: Politics without oxygen, 2018
08_1_Stealing_Quàntica.jpg Artista: Julieta Aranda, 2018 © Rob Battersby
08_2_Stealing_Quàntica.jpg Artista: Julieta Aranda, 2018 © Rob Battersby
08_3_Stealing_Quàntica.jpg Artista: Julieta Aranda, 2018 © Rob Battersby
36
Yu-Chen Wang, We aren’t able to prove that just yet, but we know it’s out there, 2018
09_1_We aren’t able_Quàntica.jpg Artista: Yu-Chen Wang, 2018 © Jon Barraclough
09_2_We aren’t able_Quàntica.jpg Artista: Yu-Chen Wang, 2018 © Jon Barraclough
09_3_We aren’t able_Quàntica.jpg Artista: Yu-Chen Wang, 2018 © Jon Barraclough
37
Suzanne Treister, The Holographic Universe Theory of Art History (THUTOAH), 2018
10_1_THUTOAH_Quàntica.jpg Artista: Suzanne Treister, 2018 © Rob Battersby
10_2_THUTOAH_Quàntica.jpg Artista: Suzanne Treister, 2018 © Rob Battersby
10_3_THUTOAH_Quàntica.jpg Artista: Suzanne Treister, 2018 © Rob Battersby
38
ITINERARI CIENTÍFIC Telescopi màgic
11_Telescopi Màgic_Quàntica.jpg © Merve Colak
12_Telescopi Màgic_Quàntica.jpg © Robert Wagner
Quantum Levitation Maglev Kit
13_Quantum Levitation Maglev Kit_Quàntica.jpg © Quantum Levitation
39
Xip quàntic
14_Xip quàntic_Quàntica.jpg © Marcos Rosado
CERN
15_CERN_Quàntica.jpg © 2011, CERN, Claudia Marcelloni
16_CERN_Quàntica.jpg © 2007, CERN, Claudia Marcelloni
40
10.- CRÈDITS DE L’EXPOSICIÓ El Centre de Cultura Contemporània de Barcelona – CCCB presenta «QUÀNTICA», un projecte coproduït per la xarxa ScANNER (Science and Art Network for New Exhibitions and Research), integrada pel CERN (Organització Europea per a la Recerca Nuclear, Ginebra), ACT (Foundation for Art and Creative Technology, Liverpool), el CCCB (Centre de Cultura Contemporània de Barcelona), iMAL (Center for Digital Cultures and Technology, Brussel·les) i Le lieu unique (Centre de culture contemporaine, Nantes). ScANNER es va iniciar a través del Premi Internacional Collide de Residència d’Artistes 2016-2018, un programa de partenariat entre el CERN i FACT. FACT, 22 de novembre del 2018 – 3 de març del 2019 CCCB, 10 d’abril – 24 de setembre del 2019 iMAL, novembre 2019 – maig 2020 LU, juny – setembre 2020 COMISSARIAT ARTÍSTIC Mónica Bello José-Carlos Mariátegui ASSESSORAMENT CIENTÍFIC José Ignacio Latorre amb la col·laboració d’Arnau Riera ARTISTES Julieta Aranda Diann Bauer James Bridle Juan Cortés HRM199 Yunchul Kim Lea Porsager Semiconductor Suzanne Treister Yu-Chen Wang PRESENTACIÓ DE L’EXPOSICIÓ AL CCCB DIRECCIÓ DE L’ADAPTACIÓ Carlota Broggi COORDINACIÓ Miquel Nogués Amb la col·laboració d’Eva Gimeno i Montse Novellón DISSENY EXPOSITIU Queralt Suau DISSENY DE LA GRÀFICA EXPOSITIVA RUN
41
DISSENY DE LA COMUNICACIÓ Estudio Javier Jaén COORDINACIÓ DE LA PRODUCCIÓ I EL MUNTATGE Alex Papalini MUNTATGE INDUSTRIAL Intervento REGISTRE I CONSERVACIÓ Neus Moyano, Susana Garcia, Josep Querol ESTACIÓ BETA Relevant Studio sl i Unitat de Públics del CCCB Instal·lacions interactives i audiovisuals PRÒLEG & EPÍLEG José Antonio Soria UNIVERS QUÀNTIC Idea i desenvolupament tècnic: Sebastián Grinschpun, Òscar Martínez, Pere Masjuan, Cristobal Pío – Institut de Física d’Altes Energies (IFAE) Direcció creativa: Alex Posada – MID Studio QUÀNTICA QUOTIDIANA Conceptualització, direcció creativa i tècnica: Alex Posada – MID Studio Audiovisuals de l’exposició MUNTATGE DE VÍDEOS, FRAGMENTS I ENTREVISTES Juan Carlos Rodríguez i Víctor Diago MUNTATGE D’AUDIOVISUALS Servei Audiovisual del CCCB i NewMedia I la col·laboració del Centre de documentació i debats, del CCCBEducació, del Servei de difusió i recursos externs, del CCCBLab i dels Serveis administratius i tècnics del CCCB.
