DOSSIER DE PREMSA - Museu Marítim Barcelona · comercial i industrial molt arrelada, i que aquest...

www.mmb.cat

DOSSIER DE PREMSA

Febrer 2019

2

ÍNDEX2 CATALUNYA MAR ENLLÀ.

TRES SEGLES DE MARINA CATALANA (s. XVIII-XX)

12 LES PECES DE LA COL·LECCIÓ MMB

5 ES COMPLETA LA MUSEOGRAFIA DE L’MMB

17 INFORMACIÓ GENERAL

18 CRÈDITS DE L’EXPOSICIÓ

19 CONTACTE DE PREMSA

7 RECORREGUT DE L’EXPOSICIÓ

Àmbit 1. Mar enllà

Àmbit 2. La navegació atlàntica

Àmbit 3. Productes, càrregues i rutes

Àmbit 4. Els vaixells

Àmbit 5. La nova revolució

Àmbit 6. Les grans companyies

Àmbit 7. El mar, avui

3DOSSIER DE PREMSA | CATALUNYA MAR ENLLÀ. TRES SEGLES DE MARINA CATALANA (s. XVIII-XX)

CATALUNYA MAR ENLLÀ. TRES SEGLES DE MARINA CATALANA (s. XVIII-XX)

El Museu Marítim de Barcelona inaugura el 25 de febrer l’exposició

Catalunya mar enllà. Tres segles de marina catalana XVIII-XX amb la

que es completa el discurs expositiu museogràfic entorn a la Catalunya

marítima, des del segle XIII fins al segle XX. Amb aquesta nova mostra,

l’oferta museogràfica de l’MMB aprofita la totalitat de l’espai expositiu

de les Naus del conjunt monumental de les Drassanes Reials, després

de les obres de restauració finalitzades al gener de 2013. Coincidint amb

aquesta exposició s’inaugura també la mostra Les Sorres X. Un vaixell medieval que permet conèixer una embarcació medieval del segle XIV,

localitzada a Castelldefels l’any 1990 i que representa una de les escass-

es barques destinades al transport de mercaderies que es conserva a la

Mediterrània.

L’exposició Catalunya mar enllà. Tres segles de marina catalana XVIII-XX explica la història i l’evolució del món marítim a Catalunya des

del segle XVIII fins a l’actualitat, en un espai de 1.930 m2, com són les

naus 5 i 6 del conjunt monumental de Les Drassanes. L’exposició comp-

ta amb 7 àmbits expositius i 2 sales de projecció, que mostren audiovi-

suals i més de 140 peces procedents de les col·leccions del Museu Marí-

tim, entre maquetes, retrats, cartells publicitaris, instruments nàutics i

astronòmics, pintures, models de vaixells, peces d’embarcacions, etc.

Catalunya mar enllà. Tres segles de marina catalana XVIII-XX pretén

explicar com un país petit i amb escassedat de recursos naturals i una

demografia reduïda a principis del segle XVIII, va esdevenir al segle XIX

una potència industrial al sud d’Europa i com hi va contribuir el comerç

marítim amb Amèrica. La mostra també permet conèixer com el comerç

i la construcció naval van ajudar a la gran transformació i modernització

de Catalunya al segle XIX i reflexiona sobre com ha canviat la relació de

les persones amb el mar.

L’exposició parteix de principis del XVIII, quan després de la Guerra de Successió, Catalun-

ya té abolides totes les institucions de govern, és un país empobrit i castigat per la guerra.

Però en un parell de generacions Catalunya viu un creixement demogràfic i econòmic

que va permetre no només en sortir de l’estancament sinó encara fer un salt endavant.

Des de la Junta de Comerç de Barcelona, creada el 1758, Antoni de Capmany, considerat


ara un pioner de la historiografia econòmica europea,

va demostrar a través dels seus estudis històrics que

Catalunya era un país amb una tradició navegant,

comercial i industrial molt arrelada, i que aquest

tarannà emprenedor, afavorit ara per una estructura

productiva molt dinàmica, podia fer possible tornar

a crear un cicle de progrés i generar riquesa arreu del

territori. El passat marítim del país esdevindrà un cap-

ital encara molt valuós i el progrés arribarà, altre cop,

per mar.

Entre les peces més emblemàtiques del fons del Mu-

seu Marítim exposades destaquen la pintura Nouvelle

description de la Fameuse Ville de Barcelone cappitalle

de la province de Catalogne (s. XIX); el model fragata

Mataró, datada a l’últim quart segle XVIII; el model fragata Barcelona, de la segona meitat

del segle XIX; una caixa moble de transport de mercaderia del segle XVIII; el model fragata

mercant Diputación, de la segona meitat segle XIX; un model Ictíneo II, realitzat pel tall-

er Museu Marítim (1960); una espectacular maqueta del dic flotant i deposant del port

(1929); la pintura Moll de Sant Bertran, Port de Barcelona, d’A. Casals (1912); el model del

vapor correo Infanta Isabel de Borbón, de 1913; la barca catalana o el llagut Jean et Marie,

entre d’altres.

La visita a l’exposició compta amb una audioguia disponible en 8 idiomes i inclosa en el

preu de l’entrada: català, castellà, anglès, francès, italià, alemany, rus i xinès. L’audioguia

acompanya al públic al llarg de totes les sales i permet aprofundir en els continguts ex-

posats.


ES COMPLETA LA MUSEOGRAFIA DE L’MMB Catalunya mar enllà. Tres segles de marina catalana XVIII-XX dona continuïtat al relat

de l’exposició Drassanes i Galeres, que aborda el món de la navegació i les drassanes de

Barcelona entre els segles XIII-XV, a partir de la rèplica de la Galera Reial ubicada al museu.

El relat museístic global de l’MMB es completa amb l’exposició Les Sorres X. Un vaixell medieval inaugurada també a febrer de 2019 i que presenta la museïtzació d’una barca

medieval trobada a Castelldefels durant les obres de construcció del Canal Olímpic.

Culmina així el llarg procés de museïtzació iniciat l’any 2013 un cop finalitzades les obres

de rehabilitació total dels 19.000 m2 que integren el conjunt monumental de les Drassan-

es, que van permetre el condicionament de les sales d’exposició i la construcció de la

totalitat dels serveis de integren avui el Museu Marítim de Barcelona, com ara la bibliote-

ca i les sales de documentació, els espais educatius, la botiga i el restaurant, etc. Des de

l’any 2013 s’han anat finalitzant progressivament les grans exposicions que conformen el

corpus museogràfic del Museu. D’aquesta manera les exposicions que conformen actual-

ment el discurs museogràfic de l’MMB, completat al 2019, són:

El mausoleu romà, segle I

Necròpolis romana datada entre els segles I al IV d C descoberta durant les obres d’inter-

venció arqueològica realitzades a les Drassanes Reials entre els anys 2010 i 2012. Inaugu-

rat el 16 de febrer de 2013.

7 Vaixells 7 Històries

Set històries explicades per set personatges a bord de set vaixells que expliquen qües-

tions universals com el descobriment del món, el mar com a espai de lleure, la vida a bord

d’un transatlàntic, el mar com a escenari de conflictes, la càrrega i la seva manipulació, la

pirateria i el cors, i el canvi tecnològic. Un recorregut per la història de la navegació mod-

erna i contemporània. Inaugurada el 12 de juny de 2015.

Drassanes i Galeres

Un recorregut per la història del conjunt monumental de les Drassanes Reials de Barce-

lona construït per a la indústria naval catalana per afavorir l’expansió per la Mediterrània

durant els segles XIII - XVII, que permet conèixer les galeres i en especial, la Galera Reial, la

nau capitana de la flota cristiana a batalla de Lepant. Inaugurada el 29 de març de 2017.


Catalunya mar enllà. Tres segles de marina catalana XVIII - XX

Exposició que relata l’evolució del comerç per la Mediterrània al comerç transatlàntic, així

com el pas de la navegació de vela al vapor. Tres segles en els que la navegació catalana

s’obre econòmicament i socialment a nous mons. Inaugurada el 25 de febrer de 2019.

Les Sorres X. Un vaixell medieval

La barca Sorres X és una petita embarcació de la segona meitat del segle XIV destinada al

transport de mercaderies. És una de les poquíssimes barques medievals que es conserva

a la Mediterrània, pel que ofereix una ocasió única per a l’estudi acadèmic i la divulgació

de la navegació de cabotatge d’aquella època. Inaugurada el 25 de febrer de 2019.


RECORREGUT DE L’EXPOSICIÓL’exposició Catalunya mar enllà. Tres segles de marina catalana XVIII-XX està dividida

en 7 àmbits, desenvolupats cronològicament.

Àmbit 1. Mar enllàDesprés de l’Edat mitjana i d’una de les èpoques daurades de la marina catalana, du-

rant els segles XVI-XVII arriben els temps de les descobertes de nous territoris a Amèrica

i Àsia i les pugnes entre els nous regnes d’Espanya i Portugal i posteriorment Anglaterra

i França pel domini dels mars i el món. Mentrestant, Catalunya manté centrada la seva

activitat marítima a la Mediterrània. Però al cap dels anys la societat catalana es recupera

de l’empobriment dels anys de la Guerra de Successió i desperta de l’interès envers els

nous territoris conquerits, i s’inicien les expedicions transoceàniques. El centre d’interès

s’ha mogut de la Mediterrània a Ultramar.

El primer àmbit tracta sobre el que va suposar l’entrada al segle XVIII i el canvi de para-

digma en el món de la navegació a Catalunya. Narra la transformació que experimenta

el món marítim i mercantil propiciat pel creixement econòmic i de població durant el

segle XVIII: el procés d’obertura al món amb la consolidació de rutes atlàntiques cap al

nord d’Europa i la navegació i el comerç amb Amèrica. El primer dels espais multimèdia

de l’exposició és un gran audiovisual, acompanyat per diferents efectes immersius 4D on

s’explica les motivacions dels catalans pioners a obrir rutes al continent americà tot sim-

ulant un dels primers viatges a Amèrica. Al voltant d’aquest espai audiovisual s’aborden


temes com el control de la pirateria, els conflictes menors entre França i Anglaterra i altres

històries del nou món. L’àmbit ens acosta també al sector pesquer, l’explotació pesquera

i al cabotatge al Mediterrani, incloent-hi el paper dels catalans a Cadis, port d’obligada

escala de les expedicions d’Ultramar.

Àmbit presidit pel model d’ensenyament de

la fragata Barcelona, de l’Escola de Nàutica

de Barcelona.

Àmbit 2. La navegació atlànticaPer arribar a Amèrica era necessari saber

navegar d’una forma radicalment diferent

de com s’havia fet fins aleshores al Mediter-

rani. Per portar a terme aquesta formació

necessària, a Catalunya es funden escoles

per assolir el repte. L’aventura transatlàn-

tica requereix embarcacions sòlides i una

tripulació preparada i formada, en la que la

capacitat, l’instint i l’enginy del capità pren

gran importància per portar els vaixells a

bon port. L’espai es dota d’una escenografia

amb una grada on els visitants assisteixen

al diàleg dinàmic entre personatges que expliquen la seva experiència pionera envers

l’Atlàntic.

Àmbit 3. Productes, càrregues i rutesAquest àmbit està dedicat al comerç. Per què es desperta l’interès pel comerç atlàntic?

Què es comerciava? Qui ho portava a terme? Per quines rutes de l’Atlàntic? Amb quins

països?

Si bé inicialment les expedicions comercials

estaven protegides per flotes armades, a par-

tir de finals del s. XVIII es comencen a donar

permisos a la navegació a particulars, que

malgrat no disposen de la protecció de l’ar-

mada, tenen l’autorització per emprendre

i aventurar-se pel seu compte. Les embar-

cacions carreguen aiguardent, vi, teixits de

cotó, paper, armes, objectes de cuir… i n’ob-

tenen tints, sucre, cotó, cacau que venen de

tornada al mercat europeu. Així, tot trajecte

–incert, feixuc i perillós– s’aprofita per fer

comerç. En aquest àmbit es reprodueix una


gran bodega d’un vaixell on s’escenifiquen els productes comerciats (rom, tabac, cotó,

etc.) i s’aporta el testimoni de diferents comerciants protagonistes. Al costat de les manu-

factures i els productes, el comerç d’esclaus és una mercaderia més.

Àmbit 4. Els vaixellsL’objectiu d’aquest àmbit és mostrar amb quins mitjans tècnics es comercia amb Amèri-

ca. Les embarcacions catalanes que naveguen per la Mediterrània s’adapten a les neces-

sitats de l’Atlàntic. Però la innovació necessària de la navegació transatlàntica topa sovint

amb la tradició en la construcció de les embarcacions. Els vaixells catalans són massa

petits i lents en comparació

amb la flota mercant angle-

sa o francesa.

A l’exposició, una vitrina

de grans dimensions conté

models de vaixells de vela

que permeten mostrar i ex-

plicar el món del transport,

a la recerca de l’eficiència,

comparant diferents vaixells

internacionals, com el Cutty

Sark, amb velers catalans

i grans velers construïts a

fora de Catalunya, comprats per les navilieres catalanes. El final d’aquesta etapa és un

lent trànsit cap a l’arribada del vapor. Així, les embarcacions esdevenen més grans, més

ràpides, més segures i més rendibles.

La tripulació creix amb nous perfils professionals, com ara la gent de màquines o la de

fonda. La vela no podrà competir amb les capacitats del vapor, però persisteix en l’àmbit

del Mediterrani especialment i es manté la tradició constructiva de la flota catalana.

Àmbit 5. La nova revolucióUna entrada separa clarament el quart i cinquè àmbit, donant èmfasi al canvi cronològic

que es presenta en aquesta part de l’exposició. Per accedir-hi, les persones visitants traves-

sen una porta amb una imatge impresa d’un vaixell de vapor i accedeixen a la màquina de

vapor i la caldera del remolcador «La Ligera».

El Balear és el primer vaixell de vapor de la flota catalana. Per afrontar la inversió necessària

es funda la primera naviliera de vapors: la Companyia Catalana de Vapor. El seu impulsor,

Joan Reynals, i els seus socis també impulsen els tallers on reparar-los: Talleres Nuevo Vul-

cano. Anomenen a la companyia «Navegación e Indústria». El domini de l’energia a vapor

porta esperances de progrés social i econòmic al nostre país, especialment a Barcelona.

Són anys de desenvolupament de l’enginyeria i la tecnologia, com ho exemplifica Narcís


Monturiol i la seva aportació

a la millora dels submarins.

La revolució del vapor am-

plia i fa més complexos els

ports. A Barcelona aquest

creixement suposa resoldre

el problema dels bancs de

sorra que ofegaven el port i

la protecció davant els tem-

porals. En mig segle el port

de Barcelona esdevé una

infraestructura al servei del

progrés de la navegació.

A través de diversos mod-

els, plànols i un audiovisual

s’explica la figura de Narcís

Monturiol, artista i enginyer,

creador del submarí «Ic-

tineu».

Àmbit 6. Les grans companyiesAquest àmbit està centrat en la revolució del vapor i la revolució industrial. La introducció i

consolidació del vapor en el negoci mercant permet un gran impuls al comerç marítim pels

seus evidents beneficis envers la navegació a vela.

La Compañía Trasatlántica és una peça clau en la renovació del negoci navilier a Catalunya

i a Espanya. Comercia amb les colònies i participa també en la guerra d’independència de

Cuba i Filipines, entre d’altres. Els processos d’independència marquen la fi de l’imperi colo-

nial i la pèrdua de territoris de les potències europees. El Regne d’Espanya perd les colònies

al llarg del s. XIX i Cuba, Filipines i Puerto Rico posteriorment. Es tanca el cicle de relació

metròpoli-colònia però Espanya continua depenent del comerç transoceànic. Més tard es

crea la Compañía Trasmediterranea, centrada en la navegació pel Mediterrani.

A principis del s. XX es produeixen importants fluxos migratoris a Argentina, en els anom-

enats «vaixells de l’emigració», com els dels vapors de la Trasatlántica, que reprodueixen

l’estratificació de classes.


En aquest àmbit parlem del vapor correu, de l’augment

de la capacitat de càrrega, de la regularitat com a factor

clau… i d’una important novetat: la possibilitat del trans-

port massiu de viatgers i viatgeres. L’àmbit finalitza amb

audiovisuals sobre altres companyies navilieres, on es

mostra el trànsit de la vela al vapor i els requeriments fi-

nancers del vapor.

Àmbit 7. El mar, avuiHem conegut tres segles en què el mar ha estat un espai

d’oportunitats. Amb l’horitzó de les Amèriques, d’obrir

el camí del Pacífic o simplement de mantenir la vida

econòmica del país. Aquesta mateixa capacitat d’adapta-

ció i d’emprenedoria continua avui.

En aquest últim apartat es mostra, a través d’un audio-

visual immersiu, l’abast de la profunda transformació

que van experimentar els àmbits costaners i marítims de

Catalunya durant la segona meitat del segle xx, i els usos

socials del mar avui incorporant una perspectiva històri-

ca. La innovació en la navegació avui es fa palesa a través

dels diferents tipus d’embarcacions actuals: l’esportiva, la

mercant, el creuer, les turístiques locals com la golondri-

na, la pesca gran, el windsurf.

La mostra tanca suggerint una mirada al futur, on el mar

es manté com una oportunitat per al progrés però on

també s’incorpora una nova visió: la del mar com un re-

curs natural fràgil en perill.


LES PECES DE LA COL·LECCIÓ MMBCatalunya mar enllà. Tres segles de marina catalana XVIII-XX inclou una col·lecció

important de peces procedents del fons documental del propi museu, algunes de grans

dimensions, i conjunt de models, pintures, fotografies o elements de navegació. D’entre

les peces en exposició destaquen especialment:

ÀMBIT 1Nouvelle description de la Fameuse Ville de Barcelone cappitalle

de la province de Catalogne

Pintura a l’oli

Autor desconegut

Segle XVII

Material: tela

Tècnica: oli

Dimensions: 183 x 300 cms

Fons: Patrimoni moble Museu

Marítim de Barcelona

Oli sobre tela reprodueix, amb algunes petites variacions, un gravat calcogràfic que fou

realitzat a Paris per la casa Chez Boisseau l’any 1645. La pintura mostra la imatge de la

Barcelona de la segona meitat del segle XVII, abans de les grans transformacions sofertes

a causa de la guerra de Successió. Hi ha algunes petites variacions respecte al gravat,

i sembla clar que el pintor va copiar i adaptar aquell a l’espai disponible a la pintura,

presumiblement feta a mida per a un espai concret. http://mmb.cat/catalegs/nouvelle-

description-de-la-fameuse-ville-de-barcelone-cappitalle-de-la-province-de-catalogne/

Model de la fragata Mataró

Model d’ensenyament de

fragata mercant armada

Autor desconegut

Últim quart segle XVIII

Material: fusta

Tècnica: teixit

Dimensions: 38 cm

Fons: Patrimoni moble Museu

Marítim de Barcelona


Per navegar, calia aprendre a manipular les veles o el timó del vaixell, però també a carre-

gar un canó, a empunyar un sabre o disparar un mosquet. A les escoles de nàutica de la

costa catalana s’utilitzaven models com aquest d’una fragata armada per tal que els fu-

turs capitans estiguessin familiaritzats no només amb les arts de la navegació sinó també

de la guerra. http://mmb.cat/catalegs/fragata-mataro/

ÀMBIT 2Model de la fragata Barcelona

Model d’ensenyament de

fragata mercant

Autor desconegut

Segona meitat segle XIX

Material: fusta

Tècnica: teixit, corda

Dimensions: 5,39 m x 7,27 m

x 2,22 cm

Fons: Patrimoni moble

Museu Marítim de Barcelona

Abans d’embarcar en un vaixell real, els futurs pilots aprenien les maniobres i tot el que

calia saber sobre una embarcació utilitzant un model d’ensenyament, un veritable sim-

ulador de l’època, que funcionava fins al mínim detall com un vaixell autèntic, però a

escala reduïda. http://mmb.cat/catalegs/fragata-barcelona/

ÀMBIT 3Caixa moble per al transport de mercaderia

Caixa de transport

Autor desconegut

Segona meitat segle XVIII

Material / Tècnica: fusta, cuir

Dimensions: 46 m x 107 m x

62 cm



Les caixes de fusta compartimentades com aquesta estaven pensades per dur mercade-

ria petita de diferent mides: ja fossin joies, documents o productes manufacturats. Poc

volum i molt valor, ben tancades i sota control. Segons consta en l’expedient de donació

era una caixa utilitzada per al transport de diferents tipus de sucre, considerat un dels

productes més luxosos de l’època. Es tracta d’una peça extraordinàriament rara. http://

mmb.cat/catalegs/caixa-per-transport-de-sucre/


ÀMBIT 4Model de la fragata mercant Diputación

Model fragata mercant

Autor desconegut

Segona meitat segle XIX

Material: fusta

Tècnica: fusta

Dimensions amb suport:

240 x 444 ll x 104,5 f cm


Museu Marítim de

Barcelona

Una de les escoles de nàutica més importants fou l’Escola de Nàutica creada a Barcelona

durant la segona meitat del segle XVIII. Un exemple dels models emprats a les escoles

nàutiques per a l’ensenyament de les maniobres als alumnes és aquest model de fragata.

http://mmb.cat/catalegs/fragata-diputacion/

Mascaró Blanca Aurora

Mascaró de proa

Francesc Pasqual Granés

1848

Material: fusta

Tècnica: fusta

Dimensions amb suport:

174 x 100 x 43 cm


Museu Marítim de

Barcelona

Aquesta peça va ornar la

proa de la corbeta Blanca

Aurora, construïda a Lloret

de Mar el 1848 a les dras-

sanes d’Agustí Pujol. El

mascaró fou tallat per Fran-

cesc Pascual Granés, cone-

gut com «Ulls menuts», i és un retrat de Maria Parés, filla del capità i armador Silvestre Parés.

L’artista la va representar amb un vestit de ratlles verdes i blanques, de puntes i volants,

amb un ventall a una mà i amb l’altra agafant-se la faldilla. L’embarcació va ser aparellada

com a fragata amb el nom de «Tres hermanas». L’any 1882 Silvestre Parés, armador i capità

de l’embarcació, la va vendre i va ser portada a Buenos Aires. Es va quedar però el mascaró.

http://mmb.cat/catalegs/la-blanca-aurora-maria-pares/


ÀMBIT 5Model del Ictíneo II

Model de submergible

Taller Museu Marítim

Segle XX

Material / Tècnica: vidre,

fusta, metall

Dimensions: Escala 1:10.

49 x 190 x 34 cm amb peus



El segon Ictíneo es va començar a construir amb l’ajuda d’una subscripció popular. El 2

d’octubre de 1864 es va varar el vaixell. La nau feia 17 m. d’eslora, 3 m. de màniga i 3,5 m

de la quilla a la cúpula. El vaixell interior era molt més gran que l’anterior (29 m3) i tenia

cabuda per a 20 homes, 16 dels quals estaven encarregats de la propulsió. Aquest vaixell

va arribar a aconseguir una profunditat de 30 metres. Va introduir diversos canvis en els

sistemes de propulsió, va introduir la màquina de vapor i va idear una reacció química

exotèrmica (utilitzant una barreja de zinc, clorat de potassi i peròxid de manganès), que

permetia produir oxigen a l’interior de la nau. http://mmb.cat/catalegs/ictineo-ii/

Maqueta del dic flotant i deposant del Port de Barcelona

Maqueta

Taller Museu Marítim

Segle XX

Material / Tècnica:

fusta, metall

Dimensions amb annexos:

156 x 301 x 352 cm

Fons: Museu Marítim de

Barcelona

El dic Flotant i Deposant va ser construït per la Maquinista Terrestre i Marítima entre 1895

i 1898. Aquest espectacular dic reprodueix el sistema Clark i Standfield de 6000 Tn de

potència ascensional, sistema que permetia no només aixecar el vaixell sinó també con-

duir l’embarcació a una plataforma on quedava dipositat i podia carenar-se en sec. L’any

1991, l’empresa Unión Naval de Levante-Talleres Nuevo Vulcano el va desballestar. Con-

siderada una obra d’enginyeria de primer ordre al servei de la navegació moderna.

http://mmb.cat/catalegs/maqueta-del-dic-flotant-i-deposant-del-port-de-barcelona/


Vista del Moll de Sant Bertran, al Port de Barcelona

Aquarel·la

A.Casals

1912

Material / Tècnica: aquarel·la, tinta,

paper

Dimensions amb annexos: 75 x 98 cm

Fons: Museu Marítim de Barcelona

El protagonista d’aquesta imatge no

és el vaixell sinó el carbó. La màqui-

na de la dreta feia el trasllat del combustible als vaixells, i les barcasses en primer pla

també permetien carbonejar als vaixells. Amb la columna de fum al mig de la pintura es

completa un retrat de la nova marina, possible gràcies a la màquina del vapor i esclava a

l’hora del carbó.

Properament aquesta obra es podrà consultar online a la plataforma Google Arts & Cul-

ture, com a gigafoto i en el màxim de detalls. http://mmb.cat/catalegs/vista-del-port-de-

barcelona-moll-de-sant-bertran/

ÀMBIT 6Model del vapor correu Infanta Isabel de Borbón

Model de vaixell de vapor

transatlàntic

Autor desconegut

1913

Material / Tècnica: Fusta i metall

Dimensions: 120 x 351 x 68 cm.

Escala 1:48

Fons: Museu Marítim de Barcelona

Vapor Infanta Isabel de Borbón construït el 1913 per William Denny Brothers de Dumbar-

ton (Escòcia), encarregats de la construcció de la major part dels vaixells de la Compañia

Trasatlántica Española. Fou destinat a la Línia del Mediterrani a Brasil-Plata, amb origen

i final als ports de Barcelona i Buenos Aires. Realitzava 14 expedicions anuals, 7 viatges

d’anada i 7 de tornada, d’una durada de 28 dies. Posteriorment portà el nom d’Uruguay.

Va pertànyer a la Compañia Trasatlántica Española, que només va tenir vaixells de vapor.

Va ser de les primeres empreses en incorporar aquesta tecnologia i va acabar tenint els

vaixells amb la tecnologia més puntera. Tenia capacitat per a 250 persones a Primera, 100

persones a Segona, 75 persones a Tercera preferent, i 1.700 persones emigrants. Va ser

desballestat a València.


INFORMACIÓ GENERALDates

A partir del 25 de febrer de 2019

Espai

Naus de les Drassanes 5 i 6

Horari

De dilluns a diumenge de 10 a 20 h (accés fins a les 19.30 h)

Preu

Entrada general al Museu: 10 € / reduïda: 5 € / grups: 8 €. Inclou audioguia per a l’exposició

en 8 idiomes.

Entrada reduïda

Estudiants menors de 25 anys que presentin el Carnet d’Estudiant. Majors de 65 anys.

Persones amb un grau de discapacitat igual o superior al 33% i un acompanyant. Aturats

que presentin documentació acreditativa del seu estat laboral. Posseïdors del Carnet de

Biblioteques de Barcelona Membres de l’Associació d’Arxivers de Catalunya. Associats de

l’ONCE. Posseïdors del Carnet Jove (més de 30 anys). Personal al servei dels ens consti-

tutius del Consorci de les Drassanes (Diputació de Barcelona, Ajuntament de Barcelona i

Port de Barcelona).

Entrada gratuïta

Diumenges a partir de les 15 h. Menors de 17 anys. Membres dels Amics del Museu Marí-

tim. Membres degudament acreditats de l’ICOM, l’ICMM i l’Associació de Museòlegs de

Catalunya. Guies professionals amb la corresponent acreditació. Docents amb la corre-

sponent acreditació vigent. Periodistes acreditats, que prèviament hagin enviat un correu

electrònic a [email protected].

Entrada de grup

Grups superiors a deu persones. Famílies nombroses o monoparentals amb la correspo-

nent acreditació.


CRÈDITS DE L’EXPOSICIÓOrganització i producció


Concepte expositiu i disseny museogràfic

Transversal

Muntatge

Expomón / Wasabi


CONTACTEIsabel Díaz / Laura BayoÀrea de Comunicació i MàrquetingMuseu Marítim de Barcelona

T. 933 429 924 | [email protected] | www.mmb.cat

www.facebook.com/MuseuMaritimdeBarcelona

www.twitter.com/MuseuMaritim

Pots descarregar-te les fotografies de «Catalunya, mar enllà. Tres segles de marina catala-

na XVIII-XX» en el següent enllaç: http://mmb.cat/museu/premsa/

DRASSANES REIALSAv. de les Drassanes s/n | 08001 Barcelona | Tel. 00 34 933 429 920

www.mmb.cat | [email protected]

DOSSIER DE PREMSA - Museu Marítim Barcelona · comercial i industrial molt arrelada, i que aquest...

Documents

Transcript of DOSSIER DE PREMSA - Museu Marítim Barcelona · comercial i industrial molt arrelada, i que aquest...