1

DOSSIER DE PREMSA

Organitzat per l’Arxiprestat d’Andorra i la Fundació Crèdit Andorrà

EL FESTIVAL INTERNACIONAL D’ORGUE CELEBRA EL SEU XV ANIVERSARI AMB CINC CONCERTS

El programa presenta sis músics de gran prestigi i cinc joves talents vinculats a la

cultura musical d'Andorra ANDORRA LA VELLA, 21 DE JULIOL DE 2014 El XV Festival internacional d’orgue del Principat d’Andorra, que organitzen conjuntament l’Arxiprestat d’Andorra i la Fundació Crèdit Andorrà, amb l’assessorament musical de l’Associació Amics dels Orgues de les Valls d’Andorra, ofereix aquest any cinc concerts en tres parròquies: la Massana, Andorra la Vella i Escaldes-Engordany. La quinzena edició del Festival centra el repertori en la música d’Itàlia, Alemanya i Espanya amb diverses agrupacions a duo, quintet i orgue solista. Els artistes convidats són organistes i solistes de gran prestigi internacional: els italians Ferruccio Bartoletti, Giuliana Maccaroni i Martino Pòrcile i els espanyols Javier Artigas, Fernando Sánchez i Juan de la Rubia. També inclou la col·laboració de l’Orquestra Nacional Clàssica d’Andorra (ONCA), en el format ONCA Bàsic, en un concert conjunt amb l’organista d’Andorra Aarón Ribas. L’Arxiprestat d’Andorra i la Fundació Crèdit Andorrà han treballat per oferir una programació de qualitat, que inclou diversos estils organístics i èpoques creatives, i també combinacions amb altres instruments. Amb aquests concerts, els organitzadors pretenen donar a conèixer les composicions d’orgue, la seva importància per a la història de la música i la riquesa del patrimoni històric i cultural de les esglésies andorranes. El Festival centra la seva oferta en el mes d’agost. Si bé l’entrada és gratuïta, als concerts es farà una col·lecta a benefici de diverses institucions que treballen pel benestar social de la població d’Andorra: Càritas Andorrana, Creu Roja Andorrana, Carisma i Special Olympics.

2

CALENDARI DE CONCERTS XV FESTIVAL INTERNACIONAL D'ORGUE DEL PRINCIPAT D'ANDORRA TEMPORADA 2014

DATA

LLOC

CONCERT

INTÈRPRET

Dilluns 11 d’agost, 21.30 h

Església de Sant Esteve d'Andorra

la Vella

Orgue Aires barrocs i romàntics:

de J. S. Bach a César Franck

Amb col·lecta a benefici de Creu Roja Andorrana

FERRUCCIO BARTOLETTI

(Itàlia)

Dissabte 16 d’agost,

21.30 h

Església de Sant Pere Màrtir d’Escaldes-Engordany

Orgue i baixó

El baixó en el repertori renaixentista

Amb col·lecta a benefici de Càritas Andorrana

MINISTRILES DE MARSIAS

JAVIER ARTIGAS, orgue (Espanya)

i FERNANDO SÁNCHEZ,

baixons (Espanya)

Dilluns 18 d’agost, 21.30 h

Església de Sant Iscle i Santa Victòria de la

Massana

Orgue a quatre mans

La gran tradició operística italiana

Amb col·lecta a benefici

de Carisma

GIULIANA MACCARONI i

MARTINO PÒRCILE (Itàlia)

Dimecres

20 d’agost, 21.30 h

Església

arxiprestal de Sant Esteve

d’Andorra la Vella

Orgue i cinema

amb la projecció de «Faust» de F. W. Murnau, 1926

Entrada lliure amb aportació

voluntària

JUAN DE LA RUBIA (Espanya)

Dissabte 23 d’agost,

21.30 h

Església de Sant Esteve d'Andorra

la Vella

Orgue i quartet de corda Camins de la simfonia

alemanya

Amb col·lecta a benefici de Special Olympics Andorra

AARÓN RIBAS i

ONCA Bàsic (Andorra)

FRANCESC PLANELLA i ÀLEX ARAJOL, violins LAIA CAPDEVILA, viola

MIREIA PLANAS, violoncel

3

LA PROGRAMACIÓ

1r concert. Aires barrocs i romàntics: de J. S. Bach a César Franck FERRUCCIO BARTOLETTI, orgue Concertista internacional, director artístic de l’Associació Musical César Franck Dilluns 11 d’agost, a les 21.30 h Església de Sant Esteve d’Andorra la Vella PROGRAMA Johann Sebastian Bach (1685-1750) Passacaglia, BWV 582 Jesus bleibet meine Freude, BWV 147 (Transcripció per a orgue de F. Bartoletti) Fantasia i fuga en sol menor, BWV 542 Louis Vierne (1870-1937) Clair de lune César Franck (1822-1890) Coral núm. 3 en la menor Ferruccio Bartoletti Improvisació sobre un tema donat pel públic El programa presenta tres dels grans noms del repertori organístic del Barroc al Romanticisme. Obres emblemàtiques de J. S. Bach com la Passacaglia i Fantasia i fuga en sol menor donen pas al repertori plenament romàntic per acabar el concert amb un dels màxims reptes per a un músic: la improvisació en directe sobre un tema sorpresa, donat pel públic. Ferruccio Bartoletti ha estat el primer a Itàlia que ha fet, a través de l’orgue, espectacles interactius d’improvisació que conjuguen narració, poesia i imatges. També és un especialista a musicar en directe pel·lícules de cinema mut, com ja coneixem per la seva actuació a Andorra amb la pel·lícula Metrópolis fa uns anys. En aquest concert ens mostra la seva faceta de repertorista amb la guinda de la improvisació. 2n concert. El baixó en el repertori renaixentista MINISTRILES DE MARSIAS JAVIER ARTIGAS, orgue Cap del Departament de Música Antiga i catedràtic d’Orgue i Clavecí al Conservatori Superior de Múrcia, especialista en la música històrica espanyola FERNANDO SÁNCHEZ, baixons Professor al Conservatori Professional de Música de Majadahonda (Madrid), membre fundador del grup Ministriles de Marsias Dissabte 16 d’agost, a les 21.30 h Església de Sant Pere Màrtir d’Escaldes-Engordany

4

PROGRAMA PROGRAMA Girolamo Frescobaldi (1583-1643) Toccata Ottaua (Il primo libro di Toccate; Roma, 1613)* Bartolomé de Selma y Salaverde (c.1580-d.1638) Fantasia sopra il Madrigale di Palestrina: Vestiva i colli, passeggiato Peter Philips (1561-1627) Amarilli di Giulio Romano (Brussel·les, 1603)* Jusepe Ximenez (1600-1672) Registro vajo a tres Francisco Correa de Arauxo (1577-1654) Tercer Tiento de Sexto Tono sobre la primera parte de la Batalla de Morales* Sebastián de Aguilera y Heredia (1531-1627) Primer registro de bajo de primer tono Michelangelo Rossi (1601-1656) Toccata Settima (Roma, 1657) Bartolomé de Selma y Salaverde (c.1580-d.1638) Fantasia per basso solo Alessandro Scarlatti (1660-1725) Variazione sulla Follia di Spagna* Ramón Ferreñac (1750-1835) Verso para Vísperas con fagot obligado Tempo de Minué * Libro de Clavicimbano e Cifra para Arpa de Francisco de Tejada (1721) Síguense unos tonos de Palacio Tamborilero* La gitanilla Tonadilla de Navidad* Marizápalos Folías de España* San Juan de Lima con sus diferencias * orgue sol El grup Ministriles de Marsias, especialista en la música antiga, presenta en format duo un interessant recorregut per la música del Renaixement mitjançant dos dels instruments més típics: el baixó (antecessor de l’actual fagot) i l’orgue. La primera part d’aquest concert es caracteritza per les obres més serioses del repertori, amb formes com la fantasia, el tiento o la tocata, mentre que a la segona part la protagonista és la dansa, amb obres com la molt famosa Folía de España, seguida d’altres danses com el minuet i diverses obres jocoses del repertori hispà renaixentista.

5

3r concert. La gran tradició operística italiana GIULIANA MACCARONI, orgue Professora d’orgue al Conservatori G. B. Martini de Bolonya i organista titular de l’església de Crist Rei a Pesaro MARTINO PÒRCILE, orgue Organista i mestre de capella de la Catedral de Pesaro Dilluns 18 d’agost, a les 21.30 h Església de Sant Iscle i Santa Victòria de la Massana PROGRAMA Gioachino Rossini (1792-1868) Marxa per al sultà Abdul Medjid Simfonia de Tancredi Giovanni Morandi (1777-1856) Introducció, Tema amb variacions i Final en fa Introducció: Maestoso Tema: Andantino brillante Variació I: Imitazione del clarinetto, Andantino brillante Variació II: Imitazione del flauto e fagotto, Andantino Variació III: Imitazione delle viole, Adagio legato Variació IV: Imitazione dei campanelli, Allegretto Variació V: Imitazione del flauto ottavino, Con brio Variació VI i Final: Imitazione di banda militare, Allegro vivace Gaetano Donizetti (1797-1848) Simfonia de Anna Bolena Charles Gounod (1818-1893) Marxa fúnebre per a una marioneta

Gioachino Rossini (1792-1868) Simfonia de Il Barbiere di Siviglia Simfonia de La Gazza ladra (Maestoso marziale, Allegro) El programa del concert proposa els compositors més significatius del període del Risorgimento italià (Rossini, Donizetti, Morandi). Hi trobarem músiques que han estat compostes per a orgue a quatre mans, però també d’altres que han estat transcrites per a aquest instrument des dels originals per a orquestra. La transcripció per a orgue a quatre mans té molt d’èxit per la seva efectivitat d’evocació de la naturalesa orquestral de les peces, en ser l’orgue l’instrument que, gràcies a les seves veus múltiples i als seus registres, s’adapta amb més fidelitat a la recreació d’una orquestra sencera, al seu esperit i al seu so.

6

4t concert. Orgue i cinema, amb la projecció de «Faust» de F. W. Murnau, 1926 JUAN DE LA RUBIA, orgue Professor d’improvisació de l’ESMUC (Escola Superior de Música de Catalunya), organista titular de la Basílica de la Sagrada Família de Barcelona. Dimecres 20 d’agost, a les 21.30 h Església arxiprestal de Sant Esteve d’Andorra la Vella PROGRAMA Projecció de la pel·lícula Faust de F. W. Murnau, del 1926, i improvisació musical en directe El director de cinema F. W. Murnau es basa en els contes tradicionals sobre la figura de Faust recollits en l’obra dramàtica de Goethe. Va ser l’última pel·lícula de Murnau a Alemanya. Faust és un savi, venerable i bondadós ancià que estipula un contracte amb Mefistòfil per alliberar el poble en què viu d’una terrible pesta que no deixa cap família sana. Amb el temps, Faust es corromp, temptat per la joventut eterna i gràcies a la influència i les promeses de Mefistòfil, que l’acaba traint cruelment. Fins que troba una jove anomenada Gretchen, bella i càndida, i se n’enamora. Mefistòfil havia pactat amb l’arcàngel que si li robava l’ànima a Faust li donaria la terra, ja que, segons el mateix diable, cap home no es resisteix al mal. La pel·lícula reprodueix el ritme teatral clàssic de la història de Goethe. Són remarcables la tècnica fotogràfica i d’imatge, la utilització necessària del blanc i negre i del contrast fort entre les zones aombrades i les il·luminades, per destacar el dramatisme histriònic i fins i tot els canvis climàtics. Les imatges mostren influències del cinema expressionista alemany (El gabinet del doctor Caligari) i de la pintura romàntica. Sobre la improvisació musical La improvisació és una pràctica que es remunta a l’origen mateix de la música i que ha gaudit de més o menys consideració en diferents períodes històrics. Així, Bach i Händel van guanyar bona part de la seva reputació gràcies a les seves improvisacions al teclat, com més tard van fer també Liszt i Chopin. Lluny de deixar la música a l’atzar del moment, la improvisació requereix un domini i un control absoluts de melodia, harmonia i ritme, de la mateixa manera que un orador necessita un domini absolut del lèxic i la gramàtica del seu llenguatge per estructurar un discurs que, bo i sent improvisat, estigui ben travat i resulti efectiu. En el cas del Faust de Murnau, la literatura musical que pot servir d’inspiració és extensa, ja que són nombrosos els compositors que s’han inspirat en el mateix personatge: Beethoven, Schubert, Gounod, Berlioz, Schumann, Liszt, Mahler... Millor que en un concert amb obres de repertori a l’ús, el públic es veu recompensat si fa un esforç per detectar aquests gestos –tot i que igualment gaudirà si simplement es deixa portar per les imatges expressionistes de Murnau i l’acompanyament musical–. Es fa aquí més vàlida que mai aquella afirmació de Charles Rosen per a qui «escoltar música, com entendre un llenguatge, no és una actitud passiva, sinó un acte d’imaginació creativa».

7

5è concert. Camins de la simfonia alemanya AARÓN RIBAS, orgue Organista titular de l’església de Sant Pere Màrtir d’Escaldes-Engordany ONCA Bàsic FRANCESC PLANELLA i ÀLEX ARAJOL, violins LAIA CAPDEVILA, viola MIREIA PLANAS, violoncel

Dissabte, 23 d’agost, a les 21.30 h Església arxiprestal de Sant Esteve d’Andorra la Vella PROGRAMA Johann Sebastian Bach (1685-1750) Simfonia de la Cantata Geist und Seele wird verwirret, BWV 35/1 (1726) Felix Mendelssohn Bartholdy (1809-1847) 3 peces per a quartet de cordes, op. 81* Andante Scherzo Fuga

Julius Reubke (1834-1858) Der 94 psalm (1857)** Johann Sebastian Bach (1685-1750) Simfonia de la Cantata Gott soll allein mein Herze haben, BWV 169/1 (1727) Simfonia, Presto de la Cantata Wir danken dir, Gott, wir danken dir, BWV 29 (1731) * Quartet sol ** Orgue sol Aquest concert ens ofereix una aproximació a l’evolució de la simfonia al llarg de la història de la música i com han anat canviant les seves característiques. Les primeres simfonies eren instrumentals, tot i que també podien ser vocals, de caràcter introductori, i eren part d’una obra més gran, com ara una cantata o una òpera, mentre que les simfonies orquestrals durant el romanticisme parteixen d’una forma consolidada. Per mostrar els canvis que ha sofert amb el pas del temps, es contraposaran músiques que són representatives de la simfonia a l’orgue, gràcies a la versatilitat de l’instrument. El programa es completarà amb tres peces del Quartet de cordes, op. 81 de Felix Mendelssohn, a càrrec dels músics de l’ONCA, formació encarregada d’acompanyar el solista en les obres pensades per a corda i orgue.

8

CURRÍCULUMS Ferruccio Bartoletti, orgue

Comença els estudis musicals amb Mario Fiorentini i Martha Del Vecchio i es diploma en orgue i composició organística sota la direcció de Giancarlo Parodi al Conservatori Cesare Pollini de Pàdua amb la màxima qualificació. Knud Vad i René Saorgin han marcat el seu pensament artístic.

Concertista de renom, intervé regularment en els més importants centres organístics d’Europa, com Hamburg, Amsterdam, Bilbao, Dresden, Bruges, Principat de Mònaco, Andorra, Magadino, Oslo, Estocolm, Sant Sebastià, Saint Rémy, Sorø, Kíev, Breslav, Bratislava o Linz, i en moltes ciutats italianes. La seva activitat concertística ha transcorregut sempre paral·lela a la didàctica, ja que ha estat professor en moltes acadèmies d’orgue i membre de jurat de nombrosos concursos internacionals.

La seva discografia se centra en la música de J. S. Bach i D. Buxtehude. Des del 2002 forma part de l’Ensemble Katharsis, formació de cambra amb la qual ha obtingut el prestigiós premi de la discogràfica americana Grammy.

Des del 1991 és director artístic de l’Associació Musical César Franck, que desenvolupa la seva activitat a la Ligúria (Itàlia) i promou l’estudi del repertori organístic i de l’art de l’orgueneria i la revaloració dels antics instruments, que fa reviure cada any amb festivals de prestigi internacional. És assessor per a la restauració dels antics orgues de la Ligúria i l’alta Toscana.

Músic de formació clàssica, ha estat el primer organista a Itàlia que ha fet espectacles interactius d’improvisació que conjuguen narració, poesia i imatges. També és un especialista a musicar en directe pel·lícules de cinema mut, recuperant la tradició dels instrumentistes improvisadors de principis del Novecento.

Javier Artigas, orgue

Nascut a Saragossa, comença els seus estudis musicals com a nen cantor de l’Escolania d’Infants del Pilar, sota la tutela de José Vicente González Valle. Posteriorment cursa els estudis d’orgue i clavecí a Saragossa sota la direcció de José Luis González Uriol, i obté el Premi Extraordinari Fi de Carrera. Amplia estudis amb Montserrat Torrent i rep lliçons també de mestres com M. Radulescu, M. C. Alain, L. Rogg, F. H. Houbard i K. Schnorr, entre d’altres.

Actualment està acabant la seva tesi doctoral dedicada a l’ornamentació en la música de teclat renaixentista a Espanya. Ofereix concerts per Europa, Àsia i Amèrica en els festivals més importants dedicats a la música antiga, com a solista i també com a membre de grups de cambra com Ministriles de Marsias, Les Sacqueboutiers de Tolouse, I Turchini, etc. Col·labora com a mestre assistent i clavecinista en produccions d’òpera de diferents teatres espanyols, entre les quals destaquen L’Incoronazione de Poppea de Claudio Monteverdi, dirigida pel mestre Antonio Florio, o La Clemenza de Tito de Wolfgang Amadeus Mozart.

Entre els seus enregistraments com a solista destaca Tañer con Arte (premiat amb cinc estrelles Goldberg) i, amb el grup Ministriles de Marsias, els discos Trazos de los Ministriles i Invenciones de glosas-Antonio de Cabezón (tots dos premiats per diferents institucions).

Internacionalment reconegut com a especialista de la música històrica espanyola per a teclat, Javier Artigas ha realitzat l’edició i estudi de les Obras para teclado de Jusepe Jiménez i de Fray Juan Bermudo; a més, és membre de l’equip científic del CSIC i la IFC, que s’ha encarregat de la transcripció i d’una nova edició crítica de les Obras para tecla, harpa o vihuela d’Antonio de Cabezón.

És cap del Departament de Música Antiga i catedràtic d’Orgue i Clavecí al Conservatori Superior de Múrcia, acadèmic de nombre de la Real Academia de Bellas Artes Santa María de

9

la Arrixaca de Múrcia, professor del Curs de Música Antiga de Daroca, professor convidat del Departament de Música Antiga de l’ESMUC i director tècnic del Festival de Música Antiga de Daroca i de les Jornades d’orgue de Saragossa. Ha estat creador i director artístic del Cicle d’orgue de la Regió de Múrcia i director artístic de la restauració de l’orgue monumental Merklin-Schütze (1854) de la Catedral de Múrcia.

Fernando Sánchez, baixons

Fernando Sánchez tracta d’abastar tots els períodes de la música, des del Renaixement fins als nostres dies, utilitzant els instruments propis de cada època.

Neix a Rafal (Alacant) el 1964. Inicia els seus estudis musicals amb Gabriel García Martínez. Durant uns anys compatibilitza la seva formació a la banda local amb estudis als conservatoris de Múrcia i d’Alacant, alhora que rep classes de fagot de Vicente Campos. El 1982 es trasllada a Madrid, on estudia amb Vicente Merenciano al Reial Conservatori Superior de Música i obté el títol superior de fagot el 1987. En els cursos internacionals d’estiu, a Daroca, inicia la seva incursió en la interpretació de música antiga amb instruments originals. És Pep Borràs qui, amb els seus ensenyaments, l’encoratja i el motiva a descobrir un món que molt aviat el captivarà. També ha rebut els consells d’Alberto Grazzi.

És membre fundador del grup Ministriles de Marsias, creat amb l’objectiu de donar a conèixer la música escrita per als instruments anomenats ministrils (corneta, sacabutx, xeremia, baixó...) alhora que toquen al costat de cors o cantants.

Col·labora assíduament amb orquestres i grups de cambra especialitzats en la interpretació amb instruments originals, tant d’Espanya com d’altres països, com l’orquestra Il Fondamento, la Capilla Peñaflorida, la Capela Compostelana, Les Sacqueboutiers de Toulouse i La Folía, entre d’altres, amb els quals actua a Espanya, França, Bèlgica, Holanda, Hongria, Alemanya, Luxemburg, Cuba i Japó.

Ha fet enregistraments per a ràdio i televisió i és membre integrant de diversos grups de cambra, com el quintet de vent Zaragoza, el Grupo Enigma, el trio Parthenia, Fagot’s Ensemble, etc., amb els quals ha participat en l’enregistrament de nombrosos CD.

Actualment compagina la seva tasca instrumental amb la pedagògica com a professor al Conservatori Professional de Música de Majadahonda (Madrid). Ha estat professor de baixó al curs de la Música a les catedrals i capelles espanyoles als segles XVI-XVIII (Segòvia, 1999 i 2000).

Giuliana Maccaroni, orgue

És professora d’orgue al Conservatori G. B. Martini de Bolonya i organista titular de l’orgue històric Mascioni (1906, III/P) de l’església de Crist Rei a Pesaro, on també és directora artística del festival Vespri d’organo a Cristo Re.

Desenvolupa una intensa activitat artística i ha estat convidada a diversos festivals internacionals a Bèlgica, Alemanya, Àustria, França, República Txeca, Estats Units, Rússia, Sibèria, Suïssa, Anglaterra, Finlàndia i Noruega, tant com a solista com en grups de cambra (duo organístic, formacions orquestrals i corals).

Ha fet diversos enregistraments discogràfics per a orgue solista, orgue a quatre mans i orgue amb cor, entre els quals destaca el seu últim treball dedicat a l’obra completa (vol. II) de les sonates per a teclat de B. Galuppi (AM GOS 102).

Obté el diploma d’orgue, clavecí i composició organística (cum laude) sota la direcció de Marco Arlotti al Conservatori Rossini de Pesaro. És titulada en Musicologia (especialitat Biblioteconomia musical) per la Universitat de Cremona. Ha aconseguit amb la màxima qualificació el diploma de segon nivell de Disciplina Musical al Conservatori de Vicenza amb

10

Roberto Antonello. Ha participat en diversos cursos de perfeccionament amb els professors L. Ghielmi, I. Kooiman, H. Vogel, M. Radulescu, W. Zerer, Ch. Stembridge, M. C. Alain i L. Lohmann. Ha aconseguit dues beques d’estudi i nombrosos premis en concursos nacionals i internacionals.

Martino Pòrcile, orgue

Organista i director de cor, actualment és organista i mestre de capella de la Catedral de Pesaro. És col·laborador habitual del grup vocal gregorià Tonus Peregrinus.

Va néixer a Trieste l’any 1969, ciutat on obté el Diploma d’orgue i de composició organística al Conservatori Tartini, amb Marcello Girotto. Tant a Itàlia com a l’estranger ha participat en nombrosos cursos de perfeccionament d’orgue amb mestres de fama internacional com L. Ghielmi, H. Vogel, M. Radulescu, W. Zerer i Ch. Stembridge. Ha participat en diversos festivals de música a Itàlia i a l’estranger, com a solista i amb diverses agrupacions.

El seu interès per la promoció i la revaloració del patrimoni organístic de la seva regió l’ha portat a catalogar els orgues de la diòcesi de Gorizia i a assessorar en la restauració de diversos orgues històrics.

Juan de la Rubia, orgue

Nascut a València el 1982, és un dels organistes més guardonats de la seva generació. El seu repertori aborda tant la interpretació històrica de música antiga com obres del Romanticisme i dels segles XX i XXI. És professor a l’ESMUC (Escola Superior de Música de Catalunya) i organista de la Basílica de la Sagrada Família de Barcelona.

Va començar els estudis musicals amb el seu pare i amb Ricardo Pitarch, i després es va formar com a organista, pianista i clavecinista a València i a Barcelona. Va perfeccionar els estudis d’orgue i improvisació a la Universität der Künste de Berlín i al Conservatoire National de Toulouse, on va aconseguir fins a cinc premis extraordinaris en diferents especialitats. Estudia amb Óscar Candendo, Wolfgang Seifen, Michel Bouvard i Montserrat Torrent, i ha rebut classes magistrals de Daniel Roth, Bernhard Haas, Enrico Viccardi, Wolfgang Zerer, Olivier Latry i Ton Koopman.

Després d’obtenir el Primer Premi Nacional d’Orgue en el Concurs Permanent de Joventuts Musicals d’Espanya, inicia la seva activitat com a concertista solista a les sales i cicles espanyols més importants i oferint concerts a l’estranger. Ha guanyat també els premis Andrés Segovia-J. M. Ruiz Morales (Santiago de Compostel·la), Premi Euterpe (València), Primer Premi de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Granada i el premi Primer Palau del Palau de la Música Catalana. El 2012 va ser nomenat membre de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi.

Com a solista, el seu repertori abasta des de la música antiga fins a l’actualitat. Destaquen les seves interpretacions de Johann Sebastian Bach, les seves improvisacions a l’estil barroc, les grans obres del repertori romàntic i del segle XX, i transcripcions per a orgue d’obres simfòniques i operístiques. Com a membre de l’Ensemble Meridien, aborda regularment obres del Renaixement i el Barroc, com a organista solista, continuista o director. També ha estrenat obres de compositors actuals al Palau de la Música Catalana, a les catedrals de Lleó i Sant Sebastià i al Festival Internacional de Música Contemporània Ensems de València.

Ha fet fins avui cinc enregistraments com a solista. Entre les seves cites per a aquest any i el que ve hi ha concerts a la Catedral de Colònia, la participació en una Integral d’obra per a orgue de Bach a Lleó i Madrid, la participació com a jurat en el concurs Soli Deo Gloria de Moscou i el seu debut com a solista amb l’Orquestra Barroca de Friburg.

11

Aarón Ribas, orgue

Neix a Barcelona el 1992. S’inicia en l’estudi de l’orgue amb el seu pare, i paral·lelament cursa fins a sisè curs de piano i teoria amb l’ASBRM de Londres. A 14 anys ja és organista titular de l’església de la Massana (Andorra). Des de l’any 2007 rep classes de Montserrat Torrent. El 2009 ingressa al Conservatori Municipal de Música de Barcelona (CMMB), on estudia orgue amb Maria Nacy. Actualment cursa tercer de grau superior de música a l’Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC), sota la direcció d’Óscar Candendo.

Ha rebut altres indicacions de professors com Juan de la Rubia, Jürgen Essl, Raúl Prieto, Michael Raudulescu, Thomas Trotter, Constantin Volostnov o Ulrich Walther.

Com a organista solista ha fet concerts dins el cicle de Joves Intèrprets de l’Auditori Pau Casals al Vendrell, a les Joventuts Musicals de Palafrugell, al XIII Cicle Internacional d’Orgue del Principat d’Andorra, al cicle de concerts de la Fundació Focus-Abengoa celebrat a l’Hospital de los Venerablesa de Sevilla i al VIII Festival Diego de Amezua. Algunes de les seves actuacions s’han retransmès per ràdio a les emissores de RNE i a la SWR4 d’Alemanya.

Com a acompanyant ha participat amb l’Ensemble de les Valls del Principat d’Andorra, la Schola Cantorum de la Universitat de Barcelona i el cor Madrigal de Barcelona.

El 2013 va obtenir el primer premi en el concurs en commemoració de Joseph-Gabler a Ochsenhausen. L’any anterior va guanyar la segona plaça juntament amb el premi del públic, i el mateix 2012 va ser guardonat també amb el segon premi del Concurs Permanent de Joventuts Musicals celebrat a Girona.

Actualment és l’organista titular de l’església de Sant Pere Màrtir d’Escaldes-Engordany.

Quartet de corda ONCA Bàsic

Àlex Arajol, violí

Nascut a Andorra la Vella, inicia els seus estudis musicals a l’Institut de Música del Comú d’Andorra la Vella, amb Jordi Albelda. Es trasllada a Barcelona per estudiar a l’Escola de Música de Barcelona amb els professors Marta Garcia i Gerard Claret. Finalment, després d’ingressar a l’ESMUC, i sota la supervisió d’Eva Graubin, es llicencia el 2005.

Ha format part de joves orquestres com la JONC (Jove Orquestra Nacional de Catalunya) i la Jonca (Jove Orquestra Nacional de Cambra d’Andorra). Des del 2012 és violinista de l’ONCA (Orquestra Nacional Clàssica d’Andorra). En el camp de la música de cambra és membre del Trio OpusU, amb el qual ha actuat al cicle Músics de Lleida i al cicle Clau de Sol del Comú d’Escaldes-Engordany. Formant part del grup Solistes de la Jonca ha participat en el Festival Narciso Yepes Ordino i Fundació Crèdit Andorrà, al cicle Clau de Sol i a la temporada Filharmonia de la Roca del Vallès. La temporada 2009 va participar en el musical Spamalot al Teatre Victòria de Barcelona.

Compagina les actuacions musicals amb la docència. Actualment és professor de violí a Sant Julià de Lòria.

Francesc Planella, violí

Nascut a Sant Julià de Lòria, inicia els seus estudis musicals a l’Institut de Música del Comú d’Andorra la Vella amb els professors Jordi Albelda i Gerard Claret, i els amplia a l’Escola de Música de Barcelona amb Gerard Claret. L’any 2001 ingressa a la Guildhall School of Music & Drama de Londres, on rep classes del professor Detlef Hahn, i es llicencia per la City University of London l’any 2005. Posteriorment es trasllada al Conservatori d’Utrecht (Holanda), on completa els estudis de màster amb les professores Karen Turpie, Joyce Tan i Elisabeth Perry. Ha estat membre de la Jove Orquestra Nacional de Catalunya (JONC) i de la Jove Orquestra Nacional de Cambra d’Andorra (Jonca).

12

Actualment és membre de l’Orquestra Nacional Clàssica d’Andorra (ONCA), amb la qual ha actuat diverses vegades com a solista, i forma part dels Solistes de la Jonca. Compagina la seva activitat musical amb la docència a l’Escola de Música Kostka de Barcelona.

Laia Capdevila, viola

Nascuda a Sabadell, comença els seus estudis a l’Escola Municipal de Música de la Seu d’Urgell i els continua a l’Institut de Música del Comú d’Andorra la Vella. Obté el títol de grau mitjà al Conservatori Professional de Badalona, amb el professor Ashan Pillai. Cursa els estudis superiors d’interpretació en l’especialitat de viola a l’ESMUC i treballa amb professors com Ashan Pillai i Yuval Gotlibovich, així com amb els membres del Quartet Casals.

Fa cursos d’interpretació a Barcelona, Màlaga, França, Suècia i Israel, coincidint amb grans professionals com Julian Ratcliffe, Pavel Vernikov, Diemt Poppen o Aleksei Igudesman. Actualment compagina la seva vida professional amb la realització d’un màster en interpretació al Conservatorio della Svizzera Italiana, a Suïssa, amb el professor Yuval Gotlibovich. En el camp de la pedagogia, ha treballat des del 2008 com a professora de viola i violí i ha dirigit durant quatre anys l’orquestra de joves músics entre 9 i 11 anys de l’Estudi de Música Àngels Casas de Barcelona.

És membre de l’ONCA i abans havia format part de la Jonca, on va debutar com a solista, i dels Solistes de la Jonca. També ha participat amb la JONC (Jove Orquestra Nacional de Catalunya) i la OJIPC (Orquestra dels Països Catalans) i ha col·laborat en diverses formacions de música de cambra a Barcelona.

Mireia Planas, violoncel

Neix a Andorra la Vella l’any 1988 i inicia els seus estudis musicals a l’Institut Andorrà d’Estudis Musicals del Comú d’Andorra la Vella, on rep classes del violoncel·lista Lluís Claret. Acaba l’últim cicle de grau mitjà dels estudis de música amb la violoncel·lista Amparo Lacruz (membre fundadora del Trio Kandinsky) després d’haver estat alumna del Conservatori Professional de Música de Manresa i del Conservatori de Música de Grau Mitjà del Liceu de Barcelona. Ha cursat el grau superior de música amb el violoncel·lista Peter Thiemann al Conservatori Superior de Música del Liceu de Barcelona.

Ha rebut classes de violoncel·listes reconeguts com Daniel Grosgurin, Emanuel Gruber, Ángel Luis Quintana, Klaus Heitz, Stefan Popov, Richard Talkovsky i Manfred Stilz. A més, ha participat en diverses classes magistrals de música de cambra amb el Quartet Orpheus. Ha obtingut el segon premi en la categoria d’instrumentista en el concurs de l’Associació Orquestra Cadí, i la menció d’honor en la categoria de música de cambra amb l’octet de violoncels del Conservatori Superior de Música del Liceu en el concurs Acordes de Caja Madrid.

És membre de l’ONCA i col·labora amb diferents formacions de cambra i orquestres. Prèviament, ha format part de la Jonca, Solistes de la Jonca, Orquestra de les Escoles de Música de Catalunya i de la IRO (Alemanya).

Més informació per a la premsa: Associació Amics dels Orgues de les Valls d’Andorra Director artístic: Ignacio Ribas info@amicsdelsorgues.com Tel.: +376 61 28 71