Dossier desenvolupament econòmic i impacte social

Pl. Lluís Companys, s/n 43870 Amposta Tel. 977 704 371 http://actiu.montsia.cat [email protected]

Aquesta acció està subvencionada pel Servei Públic d’Ocupació de Catalunya en el marc dels programes de suport al desenvolupament local

MONTSIÀ 2026

PROCÉS DE PARTICIPACIÓ CIUTADANA PER CONSENSUAR UNA

ESTRATÈGIA TERRITORIAL INNOVADORA

COMISSIÓ DESENVOLUPAMENT ECONÒMIC I IMPACTE SOCIAL

Novembre 2016



Situació poblacional

a) Evolució població

Després d’un dècada (2000/10) amb un creixement poblacional del 23% essent el punt màxim l’any 2010 amb 72.333 hab., encadenem 5 anys de pèrdua de població situant-nos actualment a la xifra de 68.524 hab.

72.333 72.261 72.121 71577

69.61368.524

66.000

68.000

70.000

72.000

74.000

2010 2011 2012 2013 2014 2015

Evolució de la població a la comarca del Montsià 2010-

2015

Variació 2013-2015 Evolució de la població 2011 2013 2015

Absoluts %

Homes 36.716 36.391 34.481 -1.910 -5,25%

Dones 35.545 35.186 34.043 -1.143 -3,25%

Població de 0-15 anys 11.370 11.401 10.964 -437 -3,83%

Població de 16-64 anys 47.580 46.577 43.824 -2.753 -5,91%

Població de 65 i més anys 13.311 13.599 13.736 137 1,01%

Espanyols 56.575 56.537 56.596 59 0,10%

Estrangers ND 15.724 14.981 -743 -4,73%

Població resident a l'estranger 849 971 1.127 156 16,07%

TOTAL 72.261 71.577 68.524 -3.053 -4,27

INFORMACIÓ SOCIOECONÒMICA DEL MONTSIÀ



b) Distribució per municipis

Distribució de la població al Montsià 2015

14%

30%

1%

1%

1%

22%

5%

5%

8%

10%

1%2%

Alcanar Amposta Fregina ls Ga lera , l aGodal l Mas de Barberans Masdenverge Sant Carles de la RàpitaSant Jaume d'Enveja Santa Bàrbara Sénia , l a Ul ldecona

c) Estructura de la població

Taula comparativa grans grups d’edat 2015

Dels 0 als 14 anys

Dels 15 als 64 anys

65 anys i més

Montsià 15% 65% 20%

Terres de l’Ebre

14,4% 64% 21,6%

Tarragona 16,4% 65,8% 17,8%

Catalunya 15,8% 66,1% 18,1%

Taula comparativa població per grups quinquenals de la comarca del Montsià 2012-15

Municipi Població 2012

Població 2013

Var. Anual 12-13

Població 2014

Var. Anual 13-14

Població 2015

Var. Anual 14-15

De 0 a 4 anys 3.807 3.664 -143 3.414 -250 3.742 328

De 5 a 9 anys 3.651 3.727 76 3.759 32 3.358 -401

De 10 a 14 anys 3.325 3.348 23 3.334 -14 3.121 -213

De 15 a 19 anys 3.102 3.102 0 3.096 -6 3.213 117

De 20 a 24 anys 3.865 3.699 -166 3.324 -375 3.831 507

De 25 a 29 anys 4.930 4.537 -393 4.125 -412 4.968 843

De 30 a 34 anys 6.465 6.027 -438 5.422 -605 5.991 569

De 35 a 39 anys 6.256 6.292 36 6.150 -142 5.513 -637

De 40 a 44 anys 5.907 5.911 4 5.631 -280 5.243 -388

De 45 a 49 anys 5.115 5.225 110 5.295 70 4.737 -558

De 50 a 54 anys 4.619 4.722 103 4.665 -57 4.175 -490

De 55 a 59 anys 3.971 4.062 91 4.121 59 3.689 -432

De 60 a 64 anys 3.637 3.662 25 3.631 -31 3.472 -159

De 65 a 69 anys 3.273 3.382 109 3.390 8 3.054 -336

De 70 a 74 anys 2.844 2.765 -79 2.851 86 2.447 -404

De 75 a 79 anys 2.862 2.846 -16 2.675 -171 2.399 -276

De 80 a 84 anys 2.379 2.407 28 2.443 36 2.364 -79



d) Població per lloc de naixement

71,69 10,46 17,85

70,71 10,36 18,93

68,89 10,24 20,87

68,27 10,25 21,48

68,18 10,37 21,44

67,92 10,48 21,59

0% 20% 40% 60% 80% 100%

2015

2014

2013

2012

2011

2010

Població per lloc de naixement. Montsià 2010-2015

Catalunya Resta Estat Estranger

e) Nivell d’instrucció

Taula nivell d’instrucció de la població 2011. Montsià Terres de l’Ebre Catalunya

Sense titulació 10,5% 11,8% 10%

ESO o equivalent 53,2% 51,4% 41,8%

Batxillerat i cicles formatius 24,9% 24,7% 27,9%

Estudis universitaris 11,4% 12,1% 20,3%



Situació econòmica Per primera vegada en molt de temps la comarca va tenir durant el 2014 un augment de l’activitat del 1,77% del PIB, un augment amb la línia de la mitjana catalana que ha estat de l’1,52% i superior tant a la mitjana provincial com a l’ambit de les Terres de l’Ebre i les seves comarques. Tot i aquest avenç positiu cal recordar que el VAB Comarcal durant el període 2010 -2014 és de -6,13% .

Treballdors per sector d'activitat al Montsià 1er trimestre 2016

6% 22%

7% 65%

Agricultura Indústria Construcció Serveis

Empreses al Montsià per sector econòmic 1er trimestre 2016

2% 12% 8%

78%




Empreses CCAE 1 dígit Trimestre 1 2016 Index d'especialització1

A- Agricultura, ramaderia, silvicultura i pesca 164,32

B- Indústries extractives 343,3

C- Indústries manufactureres 131,82

D- Subministrament d'energia elèctrica, gas, vapor i aire condicionat 35,34

E- Subministrament d'aigua; activitats de sanejament, gestió de residus i descontaminació 116,28

F- Construcció 80,01

G- Comerç a l'engròs i al detall; reparació de vehicles de motor i motocicletes 110,98

H- Transport i emmagatzematge 98,46

I- Hostaleria 103,13

J- Informació i comunicacions 79,55

K- Activitats financeres i d'assegurances 111,49

L- Activitats immobiliàries 59,51

M- Activitats professionals, científiques i tècniques 93,56

N- Activitats administratives i serveis auxiliars 69,4

O- Administració pública, Defensa i Seguretat Social obligatòria 94,42

P- Educació 99,03

Q- Activitats sanitàries i de serveis socials 83,32

R- Activitats artístiques, recreatives i d'entreteniment 84,36

S- Altres serveis 100,92

T- Llars que donen ocupació a personal domèstic 43,74

1 Indica el grau d'especialització en un sector econòmic que té un territori respecte un altre superior (en

aquest cas la província). Es mesura comparant el pes que cada sector econòmic té en aquests dos territoris. Si el valor de l'índex és 100 o al voltant de 100 el territori analitzat té una especialització en el sector similar a la de l'altre territori, si és més alt que 100 és que està relativament especialitzat i si s'apropa a 0 és que no ho està



Situació ocupacional a) Evolució de l’atur registrat

Evolució atur registrat al Montsià 2004-2016

1180

1674 1558 1553

2113

4563

56045896

6206

6774 6604

5151

4615

0

1000

2000

3000

4000

5000

6000

7000

8000

2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2016

Taula durada de la demanda per edats. Agost 2016

Fins a 6 mesos De 6 a 12 mesos De 12 a 24 mesos Més de 24 mesos

Menors de 20 92 13 6 0

De 20 a 24 145 35 11 6

De 25 a 29 222 57 26 30

De 30 a 34 237 84 66 56

De 35 a 39 286 99 72 84

De 40 a 44 290 120 86 106

De 45 a 49 258 107 102 185

De 50 a 54 197 116 96 222

De 55 a 59 148 93 113 353

De 60 a 64 91 38 70 237



Nivell formatiu de les persones en atur registrat al Montsià. Agost 2016

5% 3%6%

86%

Sense estudis

Estudis secundaris (ESO iprogrames equivalents)

Estudi post -secundaris

Universitaris

Aturats segons d'activitat econòmica. Agost 2016

12%

16%

10%56%

6%Agricultura

Indústria

Construcció

Serveis

Sense ocupació anterior



Evolució de la contractació laboral al Montsià 2009-2015

17496 16707

2128518395 18698

2114824549

0

5000

10000

15000

20000

25000

30000

2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015

Contractació laboral

Taula contractació laboral per principals sectors 2009-2015


2009 3154 1199 1916 11227

2010 2644 1195 1548 11320

2011 2864 1088 1058 16275

2012 2424 941 662 14368

2013 2458 1029 638 14573

2014 8970 2138 658 9382

2015 10344 2673 833 10.699

Taula comparativa afiliats a la seguretat social (març 14 - març 16)

març-14 març-15 Març-16

Règim general * 10.679 11.444 12.061

Règim autònoms 1.983 5.526 5.619

Total 12.662 16.970 17.680



Idees clau

• El 70% de la població del Montsià se distribueix en l’eix Costa litoral i Delta de l’Ebre, mentre la resta, el 30%, se situa en l’eix Plana – Ports.

• Després d’un període de creixement poblacional de més d’un 20%, la comarca ha encadenat cinc anys consecutius de pèrdua de població (+ de 2.000 ha.) baixant del llindar dels 70.000 ha.

• La població del Montsià té una tendència a l’envelliment superior a la mitjana catalana.

• El nivell formatiu de la població és inferior a la mitjana catalana. Només un 11% té estudis universitaris respecte el 20% de la mitjana catalana.

• Un de cada sis habitants del Montsià són nascuts a l’estranger (17%).

• Des del punt de vista econòmic, podem dir que ha estat un “bon” any. Almenys respecte anys anteriors ja que tenim resultats positius en la majoria d’indicadors. El PIB comarcal ha augmentat un 1,77% un ritme superior a la mitjana catalana.

• Cal destacar el bon comportament del sector industrial respecte el creixement del PIB amb un augment del 3,15%. Per altra banda, la construcció ha tingut un descens de l’activitat.

• El PIB per habitant del Montsià (16.700€) es manté lluny de la mitjana catalana que se situa en 27.600€ segons xifres de l’any 2012. El Montsià és una de les 3 comarques que tenen un indicador de PIB per habitant més baix de Catalunya.

• Ha augmentat el número d’empreses respecte l’any anterior en més de 2 punts.

• La comarca, poc a poc, està terciaritzant la seva estructura econòmica, on les empreses del sector serveis ja signifiquen el 78%, seguides per la indústria en un 12%

• En la relació d’ocupació per sector destaca l’industrial que ocupa actualment el 22% de persones que treballen tenint un 12% de les empreses.

• Respecte la província de Tarragona, l’estructura econòmica comarcal té un índex d’especialització en indústria extractiva, seguit de la indústria manufacturera i l’agricultura.

• Milloren les dades d’atur, baixa l’atur registrat a la comarca. Ara bé, el Montsià continua sent la segona comarca amb la pitjor taxa (16,89), molt lluny encara de la mitjana catalana (12%).



• Més del 50% dels aturats són majors de 45 anys. Els aturats de llarga durada ja siginfiquen un 41% del total i d’aquest el 71% són majors de 45 anys.

• El 27% del total d’aturats són persones nascudes a l’estranger, d’aquest col·lectiu el 60% d’aturats són menors de 45 anys.

• Com més formació menys atur, les persones amb una formació superior a ESO o equivalent representen l’11% d’aturats i el 36% de la població.

• Creix la contractació laboral respecte l’any anterior, però baixa la qualitat, el 94% són contractes temporals i augmenta la parcialitat. El col·lectiu de més de 45 anys és qui menys contractació laboral té. El menors de 30 anys és el col·lectiu amb més temporalitat en la contractació.

• Augmenten les afiliacions a la Seguretat Social, tan del règim general com d’autònoms. Del règim general la indústria és la que genera més afiliacions, del règim d’autònoms el comerç i l’agricultura.



Polígons d’activitat econòmica A la comarca del Montsià comptem amb 8 polígons industrials que suposen aproximadament

2,5 milions de m2 de sòl per activitats econòmiques

Municipi Polígons

Amposta Polígon de l’Oriola i Polígon de Tosses

Sant Carles de la Ràpita Polígon el Rajolar i Polígon del Salt

Santa Bàrbara Polígon del Barranc de Lledó

Ulldecona Polígons Valldepins I i Valldepins II

La Sénia Polígon les Mataltes

A més, molts municipis disposen diferents zones industrials per a l’activitat econòmica que no és poden considerar polígons per la manca de serveis, exemple d’això trobem la zona de la martinenca a Alcanar ocupada per CEMEX o l’entrada del municipi de La Sénia o trobem l’oferta de comerços del moble. Equipaments de suport a noves empreses Per una banda, el Viver d’empreses comarcal situat al municipi de La Galera posa a disposició d’emprenedors 14 despatxos, a més d’altres espais com sales de reunions i actes. Per altra banda, està el CINMS (Centre de negocis del moble) situat a La Sénia. Amb una gran zona per a exposicions disposa a la vega de 9 despatxos amb tots els serveis per a emprenedors i professionals. Centres de recerca e innovació Estació experimental de l’Ebre (IRTA), situat a Amposta centra el seu treball en el sector agroalimentàri principalment oli, cítric i arròs. L’IRTA Aqüícultura situat a Sant Carles de la Râpita, és un centre de referència mundial en la recerca i innovació aqüícola. El CENFIM (Centre de difusió de la fusta i el moble), situat a La Sénia centra el seu treball en el foment de la innovació de les empreses del moble de Catalunya i l’organització d’esdeveniment de suport a la comercialització i internacionalització. CETECOM (Centre tecnològic del compòsit) situat a Amposta, actualment forma part de la Xarxa Eurecat (Centre tecnològic de catalunya). És un centre especialitzat en la recerca de tecnologies i desenvolupament de projectes en l'àmbit dels materials compòsits.

INFORMACIÓ ESPECÍFICA DE LES INFRAESTRUCTURES DE PROMOCIÓ ECONÒMICA i



Entenem el desenvolupament econòmic com la capacitat pròpia dels territoris per millorar la qualitat de vida de les ciutadanes i dels ciutadans, mitjançant la posada en valor dels recursos existents gràcies a la cooperació entre les persones, siguin d’àmbit públic, d’entitat privada o de les organitzacions educatives. Has reflexionat mai, realment, si el creixement econòmic s’ha centrat mai en les persones? T’han tingut mai en compte? Les conseqüències d’un model econòmic que no es vincula adeqüadament a les persones ni a la realitat del propi territori les estem patint encara avui dia, amb unes xifres elevadíssimes de persones en desocupació, unes empreses poc acostumades a desenvolupar projectes de cooperació entre elles i unes infraestructures de promoció econòmica poc conegudes, infrautilitzades i que no responen a la lògica pel que van estar planificats. Saps quins són els nostres recursos territorials? Normalment s’assenyala el turisme i l’agricultura com els sectors econòmics que han de ser estratègics. Curiosament, també s’han assenyalat aquests sectors com a estratègics a tantes altres zones del país. Al Montsià però, la indústria ha tingut i té un pes considerable. De fet, actualment té un pes superior a la mitjana catalana i ocupa al 22% de les persones actives. Potser hauriem d’entendre la indústria com un factor endògen que cal posar en valor com a eix de desenvolupament econòmic amb capacitat de generar llocs de treball dignes. Quines altres activitats properes haurien d’ajudar en el propi desenvolupament? Podem entendre l’esport, font d’hàbits saludables, com un factor generador de llocs de treball? Podem considerar la cultura i l’artesania nous filons d’ocupació? Al Montsià no som un desert; es disposa de 4 centres de recerca i d’innovació, s’ofereix un mapa de formació professional ampli i de qualitat, existeixen 8 polígons on ubicar-hi activitat econòmica i s’han construït 2 vivers d’empreses per a donar suport a la creació de noves. Tot i aquesta inversió pública de diners, l’aprofitament d’aquestes infraestructures no és el millor que poden oferir. Tal i com ens escriu Joan Antoni Melé, no ets un simple peó; en la complicada situació actual no ets un subjecte passiu. Tens el poder i la capacitat per canviar el rumb de la societat i l’economia. Cal un canvi de model. Continuem competim o aprenem a cooperar? Vols viure en un planeta on tothom tinguem oportunitats de progressar, gaudir i crear?

INTRODUCCIÓ COMISSIÓ DESENVOLUPAMENT ECONÒMIC I IMPACTE SOCIAL

Dossier desenvolupament econòmic i impacte social

Economy & Finance

Transcript of Dossier desenvolupament econòmic i impacte social