Pràctica d’Avaluació Continuada – PAC 2

Noves tecnologies de la informació i la

comunicació a l’educació

Miniactivitat 2.3 (Projecte final)

Nom complert: Evangelina (Eva) Rey Tadeo

Aula: 3

Data de lliurament: 14 de gener de 2012

INTRODUCCIÓ .................................................................................................................... 2 DISSENY DE L’ACTIVITAT .............................................................................................. 3 MAPA CONCEPTUAL ....................................................................................................... 11 DESCRIPCIÓ DEL PROCÉS SEGUIT .............................................................................. 12

Petit dossier: les estrelles de mar .................................................................................... 15 AVALUACIÓ DE L’APRENENTATGE ACONSEGUIT ................................................. 15

Criteris d’avaluació .......................................................................................................... 16 Avaluació del procés educatiu ......................................................................................... 16

AVALUACIÓ TECNOLÒGICA (PROCESSUAL) ........................................................... 17 CONCLUSIONS .................................................................................................................. 18 AUTOAVALUACIÓ ........................................................................................................... 19 BIBLIOGRAFIA I WEBLIOGRAFIA ................................................................................ 20

Problema.Disseny, implementació, avaluació,

investigació i autoavaluació.

INTRODUCCIÓ

És evident que actualment ens trobem en plena Societat de la Informació i Comunicació on cada dia ens veiem envoltats de noves tecnologies (TIC) que estan per ajudar-nos en les diferents esferes de la nostra vida, tant en l'àmbit personal com professional. En pocs anys hem pogut comprovar com Internet i tots els seus recursos s'han anat convertint, cada dia que avança, en una eina necessària i en molts casos imprescindible.

L'educació tampoc es queda aliena a aquest avanç tecnològic i cada any estem assistint a la incorporació de les noves tecnologies en els nostres centres educatius en tots els nivells, tant a nivell de gestió administrativa com a l'aula. Internet i tots els seus recursos es converteixen en eines dins de les classes que el professorat ha d'utilitzar en el procés d'aprenentatge per fer possible que l'alumnat adquireixi destreses en relació amb les tecnologies de la informació i de la comunicació i, les usi de manera eficaç i constructiva per trobar, analitzar i intercanviar informació i els coneixements adquirits.

Les TIC han estat incorporades al procés educatiu des de fa uns anys. Encara no hi ha estudis concloents que permetin afirmar que la utilització dels mitjans informàtics en l'educació ha servit per millorar els resultats acadèmics, però sovint es refereixen a les transformacions obtingudes en la manera de fer. Amb l'arribada de les tecnologies, l'èmfasi de la professió docent està canviant des d'un enfocament centrat en el professor que es basa en pràctiques al voltant de la pissarra i el discurs cap a una formació centrada principalment en l'alumne dins d'un entorn interactiu d'aprenentatge. S'ha observat que les tecnologies de la informació susciten la col·laboració en els alumnes, els ajuda a centrar-se en els aprenentatges, milloren la motivació i l'interès, afavoreixen l'esperit de recerca, promouen la integració i estimulen el desenvolupament de certes habilitats intel·lectuals com ara el raonament, la resolució de problemes, la creativitat i la capacitat d'aprendre a aprendre ja que es veuen obligats constantment a prendre "petites" decisions, a filtrar informació, a escollir i seleccionar.

Aquestes transformacions observades en els processos d'ensenyament i aprenentatge es situen en la línia de les teories constructivistes que preconitzen estratègies d'aprenentatge que facin dels alumnes elements actius i dinàmics en la construcció del saber.

Aquest projecte, “La nostra mascota per a la Setmana del Mar”, s’inicia des de l’interès dels alumnes per participar a la XVII Setmana del Mar, partint de la motivació per guanyar el concurs o quedar entre els tres primers per a poder gaudir d’una setmana d’activitats molt a prop del mar. Per tant, neix a partir d’un problema real i contextualitzat amb tasques autèntiques, amb una intencionalitat educativa en la qual es construeix els coneixements a través de l’experiència, on els alumnes controlen la seva pròpia instrucció utilitzant estratègies específiques per a cada objectiu, de manera activa i col·laborativa i fonamentada per tant, en el constructivisme. Amb el projecte, els alumnes desenvolupen un aprenentatge significatiu ja que es segueixen tots els principis necessaris per a desenvolupar aquest:• Exploren i manipulen els components i paràmetres d’entorns basats en TIC, observen els resultats

de les seves interaccions i són responsables del resultat obtingut (aprenentatge actiu).• Articulen el que coneixen i han aprés, adoptant noves idees a un coneixement inicial

(aprenentatge constructiu).• Col·laboren amb els iguals, negocien en grup el significat del que s’ha aprés i aprofiten les

habilitats dels companys treballant en una comunitat d’aprenentatge (aprenentatge col·laboratiu).

• Determinen les seves pròpies metes, regulant i gestionant les seves activitats i intenten aconseguir un objectiu cognitiu de manera activa (aprenentatge intencional).

• Conversen i argumenten amb els seus companys (aprenentatge conversacional).• Es basen en un problema real i significatiu per als seus interessos (aprenentatge contextualitzat).

2

• Reflexionen sobre els processos i decisions implicats, sobre el seu significat i importància en un context social i intel·lectual ampli (aprenentatge reflexiu).

En [Jonassen, 99] s'afirma que “les TIC s'han d'usar per fomentar, ajudar i facilitar l'aprenentatge significatiu. Quan els estudiants fan servir les TIC per, de forma intencionada i activa, processar informació realitzant tasques autèntiques amb vista a construir coneixement socialment compartit, estan aprenent de manera significativa” i he de dir que, amb aquest projecte s’ha aconseguit.

DISSENY DE L’ACTIVITAT

A continuació, una vegada s’ha realitzat el projecte per part de les dues aules de 5è de Primària, es va exposar només l’activitat tal i com s’ha realitzat pels alumnes de 5è. A, ja que com a tutora he estat la responsable de dur a terme el projecte en aquesta aula.

FITXA DE DISSENY

TÍTOL DE L’ACTIVITAT

La nostra mascota per a la Setmana del Mar.

3

DESCRIPCIÓ DELS AGENTS PERSONALS I

DE LA TECNOLOGIA MEDIADORA

Descripció dels agents personals:

Aprenents: Els 24 alumnes de 5è. A de Primària del col·legi Santa Eulària, a les àrees de Plàstica, Coneixement del Medi i Llengua Catalana.

Mediadora: Jo mateixa, Eva Rey Tadeo, tutora de 5è. A i estudiant de Psicopedagogia.

Descripció de la tecnologia mediadora:

• Ultraportàtil a l’aula, per a cada alumne, amb connexió a Internet. Aquest s’ha utilitzat per la recerca d’informació i ampliar així els coneixements adquirits sobre els equinoderms i en concret sobre les estrelles de mar, les seves característiques i la seva manera de viure. També per a la recerca d’imatges animades d’estrelles per utilitzar-les com base per fer el dibuix elegit de la mascota i per l’elaboració del dossier.

• Pissarra digital. S’ha utilitzat per presentar i llegir la convocatòria i les bases del concurs d’aquest any, per la recerca de les imatges de les mascotes de l’any passat i en general, en qualsevol moment per donar les explicacions demanades pels alumnes.

• Càmera de fotos digital. Aquesta ha estat molt útil per realitzar les fotografies sobre el procés d’elaboració de les mascotes i dibuixos.

• Processador de textos Word. S’ha utilitzat per l’elaboració del petit dossier demanat pel Club Nàutic Sant Antoni. També s’han utilitzat les diferents eines, com el corrector ortogràfic.

• USB. Aquest s’ha utilitzat tots els dies per guardar la informació recollida per l’elaboració del dossier i a la mateixa vegada per guardar la reelaboració d’aquest.

• Altres tecnologies. La impressora per la impressió de fotografies per aferrar-les a la caixa – suport d’una de les mascotes i per la impressió del dossier i poder així entregar-lo al Club Nàutic. La plastificadora per plastificar tres dels quatre dibuixos de les mascotes elaborats pels alumnes.

PROBLEMA DE PARTENÇA , CARACTERÍS-

TIQUES I TIPUS

Descripció del problema

Ens va arribar a l’escola les bases per a participar a la XVII Setmana del Mar, activitat d’educació mediambiental i convivència a la mar, organitzada pel Club Nàutic Sant Antoni de Portmany, i com cada curs els boixos volien participar. Aquesta, va dirigida als alumnes que cursen 5è. de Primària de totes les escoles de l’illa d’Eivissa. Els alumnes de 5è. passen per un bon moment psicològic en el que comencen a acceptar, assimilar, atendre i entendre, despertant un interès per aprendre nous continguts; també és l’època del creixement i aquesta, els capacita i incita a desenvolupar una energia que desfoguen mitjançant l’esport, movent-se amb seguretat al medi aquàtic. Des d’aquesta situació i dins de les bases, ens demanaven presentar:1.- Un dibuix en format digital o manual a mida foli. Els boixos van decidir fer el dibuix manualment a mida foli.2.- Una maqueta de la mascota amb unes dimensions aproximades que entrin dins d’un prisma rectangular de 30 x 20 x 20 cm o inferiors.3.- Un petit dossier, màxim 10 folis, que detalli la importància de l’espècie dins

4

SEGONS EL MATERIAL EN

PAPER DE JONASSEN

l’ecosistema pitiús.4.- Assignar un nom a la mascota, que guardi relació amb la seva naturalesa.

Característiques del problema

Estructuració

Es tracta d’ un problema mal estructurat encara que partim d’un estat inicial ben definit. La nostra situació no està restringida pels camps de continguts que s’estudien a classe ja que requereix de la integració de diversos d’aquests camps, a més les seves solucions no són predictibles ni convergents ja que es poden donar moltes solucions alternatives i així es parla d’activitats humanes interpersonals. Hem de destacar que per a resoldre aquesta situació es requereix diferents habilitats entre les quals podem trobar la metacognició i l’argumentació ja que els alumnes han de donar la seva opinió a l’hora d’elegir la mascota que volen fer a l’igual que en la resta d’activitats, i com fer-les.Han d’elegir quin animal marí (de l’ecosistema pitiús) volen fer, quines materials utilitzar, la tècnica per realitzar-lo, posar-li nom, quin tipus de format volen utilitzar per a realitzar el dibuix i com elaborar el petit dossier.

Complexitat

Encara que és un problema mal estructurat les activitats que es demanen són senzilles i no tenen dificultat per als alumnes, per tant no és un problema complex. La dificultat es troba en posar-se d’acord entre els membres del grup en cada un dels aspectes de les diferents activitats ja que és una tasca col·laborativa. És clar que la creativitat de tots ells serà un dels motors de l’activitat.

Especificitat de camp

Encara que les activitats que han de realitzar els alumnes per a resoldre el problema corresponen a diferents àrees, estan ben situades i integrades ja que es realitzen després de veure el bloc dels animals a l’àrea del Coneixement del Medi, la qual cosa els por ajudar a elaborar el dossier, l’activitat més complexa de la tasca; per tant, es por dir que les habilitats són específiques del context i el problema és poc abstracte. Al ser una activitat col·laborativa en tot moment els alumnes han d’argumentar i raonar les seves idees per a arribar a un consens comú.

Tipus de problema segons el material en paper de Jonassen

L’activitat d’aprenentatge que fan els alumnes es basa en l’actuació estratègica (s’ajudaran dels recursos tecnològics) ja que han d’aplicar tàctiques per arribar a estratègies en temps real i realitzar actuacions, encara que no complexes si competitives, mantenint la consciència situacional (no ens he d’oblidar que es tracta d’un concurs). D’altra banda, una part de la nostra activitat també representa un disseny on hi ha poques restriccions (la grandària de la maqueta, que aquesta representi un animal marí de l’ecosistema pitiús i que el petit dossier no sobrepassi els 10 folis) però sí una estructuració del que es vol elaborar. Per tant no hi ha solucions correctes o incorrectes sinó millores o pitjores segons la valoració del comitè d’avaluació del Club Nàutic Sant Antoni de Portmany.

5

MANERA COM ES

PLANTEJA EL PROBLEMA

ALS APRENENTS

Tots els cursos la nostra escola participa en aquest concurs ja que l’objectiu d’aquest projecte és oferir una sortida a la mar als alumnes d’Eivissa, els quals aprenen a cuidar, respectar i valorar la riquesa de l’entorn, a través d’un mitjà que, per contingut i forma, està directament relacionat amb la finalitat mediambiental que es persegueix: la navegació a vela. Els alumnes quan arriba novembre ja comencen a preguntar per les bases, ja que a vegades canvien (aquest curs no han canviat amb respecte al curs passat), per començar a treballar al projecte. Aquest curs van arribar a la segona setmana de novembre i el projecte s’ha d’entregar el 21 de desembre. Els alumnes estan molt motivats ja que guanyar o estar entre els tres primers, suposa passar directament a participar. Ells saben que dins de les activitats d’aquesta Setmana del Mar està inclosa conviure un dia i mig amb els seus companys en un catamarà i a més navegar a vela en una gamba, per tant estan molt interessats en realitzar la tasca el millor que puguin.

CONTEXT DE L’ACTIVITAT

Les activitats que corresponen al projecte estan dins de l’Educació formal, ja que com s’ha dit es tracta de realitzar una maqueta, un dibuix i un petit dossier d’un animal (durant aquest temps es treballa el bloc dels animals a Medi). S’ha utilitzat l’àrea de Català i la de Medi per a redactar el dossier i l’àrea de Plàstica per a realitzar la maqueta i el dibuix.L’activitat s’ha fet al context escolar, a l’aula ordinària, on cada alumne utilitzarà el seu ultraportàtil, la càmera digital seva o de la mestra i la pissarra digital. Totes les activitats es fan en grup de sis alumnes (quatre grups), on cada un d’ells té el seu rol. Així cada grup ha de tenir: l’alumne que cercarà informació i dibuixarà l’animal, els dos alumnes que cercaran informació i realitzaran el petit dossier i els tres alumnes que cercaran informació i realitzaran la maqueta.Abans de començar s’han de posar d’acord en quin rol tindrà cada un dels components del grup i en com realitzar cada una de les activitats previstes. La mestra supervisarà cada una de les activitats de cada grup i col·laborarà amb ells com una més. El petit dossier serà revisat pels alumnes amb ajuda del corrector ortogràfic i de la mestra, per tal de no enviar-lo amb faltes d’ortografia.

CARACTERÍS-TIQUES

COGNITIVES, EMOCIONALS

ACTITUDI-NALS I

FÍSIQUES MÉS IMPORTANTS

Característiques Cognitives:

Són 24 alumnes de 5è. de Primària, d’ entre 9 i 11 anys, depenent de si han repetit algun curs i/o la data de naixement. Dins de cada grup es troben alumnes amb necessitats educatives, però cap d’elles els impossibilita a realitzar la tasca demanada. A més s’ha de tenir en compte que les activitats són totes col·laboratives i s’ajuden uns al altres a l’hora de realitzar-les. S’ha de destacar que l’aula està organitzada en quatre grups i en cada un d’ells, es troben alumnes amb diferents tipus d’aprenentatge i que els grups per fer el projecte de la Setmana del Mar són els mateixos que estan establerts a l’aula.Tots sabem que hi ha alumnes més competents en unes coses que en altres i és per la qual cosa els membres de cada grup elegeixen el seu rol depenent de la seva destresa, per així guanyar en autoestima.

Característiques Emocionals:

Degut a que es troben en una etapa madurativa preadolescent es trobem amb

6

DELS APRENENTS

nens altament emocionals i sensibles amb moments d’exaltació i altres de retraïment, per la qual cosa s’ha de tenir cura de petits malentesos que pugin sorgir entre els membres de cada grup. S’ha de destacar que tots els alumnes es troben integrats dins del grup - aula. Característiques Actitudinals:

Els alumnes tenen una actitud favorable cap a l’activitat i estan molt motivats, la qual cosa fa que l’aprenentatge es pugui donar amb molta facilitat.És un grup xerraire (5è. A), però molt participatiu, amb ganes d’aprendre i de realitzar molt bé la tasca. A més el fet de treballar amb ajuda dels ordinadors els facilita la recerca d’informació i per tant la realització de les activitats demanades.

Característiques Físiques:

Cap d’ells té problemes físics que puguin limitar la seva participació.

COMPETÈN-CIES

ESPECÍFIQUES QUE

L’APRENENT HA D’ASSOLIR

O DEMOSTRAR

COMPETÈN-

Ens proposem treballar les següents competències bàsiques partint de l’àrea del Coneixement del Medi en la qual hem introduït el projecte de la Setmana del Mar.

Desenvolupament de la competència en el coneixement i la interacció amb el món físic

L’alumne ha de ...- Ser capaç de reflexionar críticament i de manifestar actituds responsables sobre el medi ambient.- Aprendre què és el medi ambient, quines accions el danyen i quines mesures el protegeixen. També ha de ser conscient de la seva responsabilitat personal en la cura del medi ambient. - Ser capaç d’identificar i explicar les característiques fonamentals de l’animal marí elegit.- Explicar amb criteris científics el funcionament d’aquest animal.- Ser capaç d’explicar les interaccions de l’animal elegit amb el medi ambient i els éssers humans.- Conèixer i valorar la importància d’aquest animal a l’ecosistema pitiús.

Contribució al desenvolupament d’altres competències bàsiques

Competència social i ciutadana

Ha de comprendre i valorar la realitat social per conviure de forma tolerant i solidària. A més, aprendrà a posar-se en el lloc d’altres companys que viuen situacions conflictives i suggerirà formes de resoldre conflictes.

Competència lingüística

A les nostres activitats es presenten diferents tipus d’informació: texts expositius, informatius, etc., que permeten treballar la competència lectora. En aquesta activitat s’utilitza l’ordinador ultraportàtil i per tant es té accés a tot tipus de textos mitjançant Internet. També es treballa la comunicació escrita al tenir que elaborar el petit dossier (s’utilitza el processador de textos Word) i a més, es desenvolupen les habilitats de comunicació oral mitjançant l’intercanvio

7

CIES ESPECÍFIQUES

QUE L’APRENENT

HA D’ASSOLIR O

DEMOSTRAR

d’opinions sobre les activitats a realitzar.

Competència matemàtica

Han de desenvolupar aquesta competència al tenir que dissenyar i elaborar la maqueta amb unes dimensions determinades que ja venen prefixades per l’organització del concurs.

Tractament de la informació i competència digital

Aquesta tasca contribueix al tractament de la informació a través de múltiples activitats de recerca mitjançant l’ordinador ultraportàtil amb connexió a Internet, igual que de registre i classificació d’informació en diferents formats: Processador de textos Word, càmera digital i USB.

Competència cultural i artística

Es contribueix al desenvolupament d’aquesta competència, en la mesura que l’observació sistemàtica de fotografies i il·lustracions forma part de les habilitats pròpies de l’educació artística. També es promou el desenvolupament d’aquesta, a través de la realització de fotografies del procés i d’una acurada selecció, i des de la perspectiva estètica, les fotografies i il·lustracions que formaran part del petit dossier. Per últim, al realitzar el dibuix i la maqueta (creació plàstica) els alumnes seran els creadors del seu propi disseny artístic utilitzant diferents materials i tècniques.

Competència per aprendre a aprendre

En aquesta activitat es treballen diferents tècniques per seleccionar, organitzar, interpretar i expressar informació. A més, es proposa una seqüenciació acurada de les activitats d’aprenentatge i s’ofereixen abundants col·laboracions per facilitar la necessitat d’aprendre. Autonomia i iniciativa personal

Encara que les activitats són quasi totes col·laboratives, els alumnes prèviament han realitzat de forma autònoma la seva pròpia elecció de l’animal marí i han fet un dibuix d’aquest. També han descrit les tècniques i materials que utilitzarien per elaborar-lo.

OBJECTIUS ESPECÍFICS

D’ APRENEN-

- Mostrar una actitud favorable a la defensa i la conservació del medi ambient.- Observar i explorar l’entorn immediat, natural i físic, amb una actitud de curiositat i respecte.- Identificar la fauna marina de les illes Pitiüses.- Conèixer les característiques fonamentals de l’animal marí elegit.- Identificar el funcionament d’aquest animal.- Conèixer i valorar la importància d’aquest animal a l’ecosistema pitiús.- Explicar les interacciones d’aquest animal amb la resta dels éssers vius.- Expressar-se amb el vocabulari específic.- Consultar el diccionari de la RAE en línia amb agilitat i eficàcia.

- Mostrar interès pels textos escrits a Internet com a font d'informació i d’aprenentatge i com a mitjà de comunicació d'experiències.- Reconèixer la idea principal i secundàries d’un text.- Reforçar estratègies de comprensió i rapidesa lectora.

8

TATGE - Saber realitzar un petit dossier sobre l’animal elegit.- Utilitzar correctament el processador de textos Word per a realitzar el petit dossier.- Aplicar les normes ortogràfiques estudiades i fer anar el corrector ortogràfic als treballs realitzats.

- Saber guardar els documents realitzats a l’ USB.- Fer un bon ús de la càmera digital i realitzar les fotografies necessàries. - Utilitzar amb destresa, netedat i habilitat el material de plàstica.- Saber utilitzar diferents tipus de tècniques per a realitzar la maqueta de l’animal elegit.- Tenir cura del treball fet.- Aprendre a treballar en grup de forma autònoma.- Assolir responsabilitats en el treball cooperatiu.

- Expressar oralment opinions personals clares, coherents i raonades.- Respectar i avaluar les aportacions creatives dels altres, resolent les discrepàncies amb arguments.- Reflexionar sobre el seu procés d’aprenentatge.- Ser capaç d’ autoavaluar-se i avaluar als altres grups de manera sincera i sense favoritismes.

CONTINGUTS

CONTINGUTS

Continguts conceptuals:

• La conservació del medi ambient.• L’entorn marí de l’illa d’Eivissa i la seva fauna.• Característiques fonamentals i funcionament de l’animal marí elegit.• Importància d’aquest animal a l’ecosistema pitiús i les seves interaccions

amb la resta dels éssers vius. • Vocabulari específic de l’activitat.• Paper d’Internet com a font d’informació i aprenentatge.• Comprensió lectora de diferents tipus de textos.• Idea principal i secundàries d’un text.• Ús del processador de textos Word.• Ús del corrector ortogràfic i diccionari en línia RAE.• Ús de l’ USB.• Ús de la ca càmera digital.• Diferents tècniques i materials plàstics.

Continguts procedimentals:

• Saber obtenir la idea principal i secundàries d’un text.• Ús correcte del processador de textos Word.• Ús del corrector ortogràfic i del diccionari en línia RAE.• Recerca a Internet de diferents tipus d’informació.• Saber guardar arxius a l’ USB.• Ús correcte de la càmera digital.• Ús de diferents tècniques i materials per a la creació de la maqueta i el

dibuix.• Realització d’un petit dossier.

Continguts actitudinals:

9

• Respecte pel medi ambient i el nostre entorn immediat.• Respecte i conservació de la nostra fauna marina.• Participació activa i responsable en el grup.• Respecte i ajuda als companys.• Valoració i respecte per les creacions dels altres grups.• Autoavaluació i coavaluació.• Actitud positiva i responsable envers les noves tecnologies.• Reflexió sobre la pròpia experiència.

PREVISIÓ DE TEMPORITZA-

CIÓ

Calendari de la temporització programada per a la realització del projecte.

DIES/Àrea MES SESSIONS

PLANIFICACIÓ

Divendres, 11(Plàstica)

Novembre Primera (60 min.)

Divendres, 18(Plàstica)

Novembre Segona (60 min.)

Dimarts, 22(Català)

Novembre Tercera (30 min.)

REALITZACIÓI

APLICACIÓ

Divendres, 25(Plàstica)

Novembre Quarta (60 min.)

Divendres, 2(Plàstica)

Desembre Cinquena (60 min)

Divendres, 9(Plàstica)

Desembre Sisena (60 mi.)

Dimarts, 13(Català)

Desembre Setena (90 min.)

Dimecres, 14(C. del Medi)

Desembre Vuitena (60 min.)

Dijous, 15(C. del Medi)

Desembre Novena (90 min.)

COAVALUACIÓ Divendres, 16(Plàstica)

Desembre Desena (60 min.)

10

MAPA CONCEPTUAL

11

DESCRIPCIÓ DEL PROCÉS SEGUIT

La nostra activitat va començar a la segona setmana de novembre a l’arribar les bases del projecte de la XVII Setmana del Mar. Aquesta tindrà lloc durant els dies compresos entre l’11 de novembre i el 16 de desembre.Es realitzarà a l’horari de Plàstica. També s’utilitzaran algunes hores de l’àrea del Coneixement del Medi i de Català.

Horari de 5è. A per a la realització de l’activitat

Horari de Plàstica : divendres de 13 a 14 hores.Horari de C del Medi: dimecres, 14 (de 12 a 13 hores) i dijous, 15 de desembre (de 10 a 11:30 hores).Horari de Català: dimarts, 22 de novembre (de 11 a 11:30 hores), dimarts i 13 de desembre (de 10 a 11:30).

PRIMERA SESSIÓ

Presentació i lectura de la convocatòria i de les bases del projecte de la Setmana del Mar d’aquest curs. Es comenta que les bases de selecció són les mateixes que el curs passat.Explicació de com es faran els grups i la tasca a realitzar.- Cada classe està organitzada en quatre grups de sis alumnes i aquests es van conservar per fer

el projecte.- Cada grup ha de tenir un membre que realitzarà el dibuix, dos membres que realitzaran el

petit dossier i els altres tres realitzaran la maqueta. Com es repartiran el treball ? Cada membre elegirà el rol que s’ajusti a les seves destreses i habilitats; en cas de que més d’un membre vulgui fer la mateixa activitat, serà tot el grup qui decidirà el company que la farà.

- Una vegada que l’alumne o alumnes hagin acabat l'activitat que els correspon hauran d'ajudar a la resta del grup en les activitats restants.

Es decideix que per al dia 14 cada alumne ha de portar imatges o dibuixos de l'animal marí que li agradaria fer i que es realitzarà un buidatge dels animals marins elegits per a seleccionar entre tota la classe, el dia 18 de novembre, l’animal marí que es farà per al projecte.

SEGONA SESSIÓ

Presentació del buidatge de les imatges o dibuixos dels animals marins portats pels alumnes el dilluns, 14 de novembre:- Tortuga babaua: 6- Cavallet de mar: 7- Dofí:2- Cranc: 2- Estrella de mar: 5- Raó: 1- Morena: 1

Una alumna comenta que com només es pot presentar un projecte per aula, és millor fer el mateix en tots els grups i que després es podria valorar el millor per a presentar-lo al concurs. Tots els alumnes pensen que és una bona idea, però queda a l’aire de moment. Entre tots es decideix que cada grup:- Realitzarà el petit dossier amb referència a l’animal marí elegit i escollirà la manera de

presentar aquest.- Dibuixarà el mateix animal i decidirà com fer-lo.

12

- Elaborarà la maqueta de l’animal elegit i elegirà les tècniques i materials per l’elaboració d’aquesta.

Una vegada s’ha decidit el que volen fer (dins dels paràmetres donats en la convocatòria del concurs), es va observar que els animals més votats van ser el cavallet de mar, la tortuga babaua i l’estrella de mar. Els alumnes que van elegir aquests animals, van donar arguments per la qual cosa pensen que és millor fer l’animal per ells elegit. Després d’escoltar tots els raonaments, encara que no va ser el més votat, van decidir que l’animal elegit va ser l’estrella de mar, ja que el curs passat no es va presentar cap per al concurs.

TERCERA SESSIÓ

Es comenta que l’idea del dia 18 de novembre de fer el mateix animal en tots els grups pareix molt bona idea, però que la valoració del projecte es podria fer per activitats, de manera individual, és a dir, que es podria valorar el millor dossier i la millor maqueta i que podrien ser de diferents grups. Es va realitzar un debat per veure els avantatges i inconvenients de la idea, però ràpidament van a arribar a la conclusió que d'aquesta manera tindrien més possibilitats de guanyar.A continuació cada grup es reuneix per a decidir qui membre o membres seran els encarregats de realitzar una activitat o una altra, és a dir, el rol que assumirà cada un. No hi va haver problemes a l'hora de triar els rols dels membres de cada grup (la veritat és que m’esperava el contrari).Es decideix que per al dia 25 de novembre s’han de portar els materials que vulguin utilitzar per realitzar la maqueta. S'indica que cada grup serà l'encarregat de comprar els materials que li facin falta i que els diners gastats (fins a 10 €) se'ls reemborsarà dels sous que ells han lliurat al principi de curs per a material escolar de l’aula.

QUARTA SESSIÓ

Cada grup presenta les factures dels materials comprats i comencen a treballar.L’encarregat de realitzar el dibuix comença a fer un primer esbós i els encarregats de realitzar la maqueta comencen a mirar propostes que han portat per comparar-les i estudiar-les.S’han fet fotografies amb la càmera digital del procés del projecte de cada grup. M’he reunit amb els membres de cada grup, encarregats de realitzar el petit dossier, per pensar entre tots unes normes bàsiques de realització. Es decideix que:- S’ha de realitzar una portada.- Ha de tenir un índex.- Ha de constar tot el que han aprés sobre l’estrella de mar a les classes del C. del Medi:

característiques generals dels invertebrats, característiques generals dels equinoderms, característiques específiques de l’estrella de mar i la seva nutrició, relació i reproducció.

- S’ha d’exposar la importància d’aquesta per l’ecosistema pitiús.- Les seves interaccions amb la resta dels éssers vius del seu entorn.- La necessitat de conservar el medi ambient.Aquests agafen l’ordinador ultraportàtil i comencen el dossier. La part elaborada d’aquest es grava en l’ USB.

CINQUENA SESSIÓ

Cada grup continua treballant al seu projecte. Tots els grups decideixen fer una caixa – suport per col·locar la mascota.Tres del quatre grups van decidir fer les mascotes amb plastilina, però l’altre va decidir fer-la de cartró, paper de diari i benes d’escaiola.Quan han sorgit dubtes, se’ls ha ajudat a que ells mateixos trobin la solució apropiada en relació als seus interessos. S’han fet fotografies amb la càmera digital del procés del projecte de cada grup.

13

La part del dossier elaborada es grava a l’ USB.SISENA SESSIÓ

Els alumnes que ja ha acabat de dibuixar la mascota col·laboren amb els components del seu grup encarregats de realitzar la maqueta d’aquesta. Es col·labora amb cada grup en els petits problemes sorgits en l’elaboració.S’han fet fotografies amb la càmera digital del procés del projecte de cada grup.Es va revisant la informació recollida per l’elaboració del dossier i es contesta a les dubtes plantejades. La part del dossier elaborada es grava a l’ USB.

SETENA SESSIÓ

Avui, tots els membres de cada grup col·laboren a la realització del petit dossier amb els seus ordinadors, en la recerca d’informació, en la millora de la presentació o en qualsevol altre aspecte que els membres amb aquest rol els sol·liciten.La part del dossier elaborada per cada grup es grava a l’ USB.Els alumnes han fet fotografies amb la càmera digital de les seves pantalles, però el resultat no ha estat molt bo. Degut a això els vaig a ensenyar a capturar pantalles i la veritat és que van quedar molt satisfets dels resultats.

VUITENA SESSIÓ

Els grups que han acabat les maquetes de les mascotes, les pinten i les envernissen. Es fan fotografies amb la càmera digital del procés del projecte de cada grup.S’acaba el petit dossier i es grava a l’ USB.

NOVENA SESSIÓ

Es donen els toques finals per a millorar la presentació i l’estètica dels projectes.El petit dossier elaborat s’imprimeix i s’enquaderna.Tres dels quatre dibuixos de la mascota se plastifiquen, amb l’altre no es pot fer ja que els components del grup han decidit posar unes anelles al dibuix a l’igual que en la maqueta.Es fan fotografies amb la càmera digital del procés del projecte de cada grup.

DESENA SESSIÓ

Els projectes de cada un dels grups s’esposen al passadís de 5è. nivell per a ser valorats pels alumnes de 5è. B. Després de fer les valoracions per part de tots els alumnes, s’ha dit a l’aula la maqueta que ha estat més votada. Cada classe presenta a l’organització de la XVII Setmana del Mar:- El dibuix de l’estrella de mar amb el nom proposat. - La maqueta de la mascota. - El petit dossier.

GRUP 1 GRUP 2 GRUP 4

14

GRUP 3Aquesta és la mascota elegida pels alumnes per representar a l’aula a la Setmana del Mar. A continuació, la maqueta i el dibuix fet pels components del grup.

Resta de fotografies.http://viulestic.blogspot.com/.

Petit dossier: les estrelles de mar http://www.slideshare.net/Vangelina/dossier-estrella-de-mar-10738028http://viulestic.blogspot.com/.

AVALUACIÓ DE L’APRENENTATGE ACONSEGUIT

A l’avaluació s’ha valorat el procés d’aprenentatge i la implicació de l’alumne en aquest procés, utilitzant l’observació en el context d’activitats autèntiques, les quals han realitzat, de manera individual, grupal i col·lectiva. Per tant l’avaluació ha estat formativa i continuada en funció de tot el que els alumnes han anat fent i com han resolt totes les dificultats trobades al llarg de les activitats proposades. També hi ha una avaluació final ja que hi ha una avaluació del resultat obtingut, però aquesta correspon a ells mateixos, ja que s’han avaluat entre ells.S’ha d’indicar que l’avaluació per la meva part, s’ha realitzat durant tot el procés de l’activitat. A totes les activitats s’ha tingut en compte la seva participació en les activitats autònomes i la col·laboració amb els altres membres del grup per a realitzar el projecte comú.

D’altra banda, els propis alumnes de 5è. A han avaluat als altres grups de la classe de 5è. B i els grups d’ aquesta han avaluat als alumnes dels grups de 5è. A, d’aquesta manera s’ha realitzat una

15

coavaluació del resultat, involucrant als alumnes en l’avaluació dels aprenentatges, proporcionant una retroalimentació als seus companys i, per tant, sent un factor per a la millora de la qualitat de l’aprenentatge. S’ha de destacar que l’ús de la coavaluació anima que els alumnes se sentin part d'una comunitat d'aprenentatge i convida a participar en els aspectes claus del procés educatiu, fent judicis crítics sobre el treball dels seus companys.

Criteris d’avaluació

• Per al dibuix ; que s’adapti a la mida demanada i a més...- La utilització del format digital/el foli (tots els grups han decidit el format foli)- L’originalitat i creativitat.- La relació amb la seva mascota elaborada.- La relació del nom proposat i la seva relació amb l’activitat.

• Per a la maqueta de la mascota ; que s’adapti a la mida demanada i a més...- Les tècniques i materials utilitzats.- Elements i recursos no demanats i que ajudin a millorar la presentació, com per exemple el

suport on es posarà l’estrella de mar,elements adjacents, ...- L’originalitat i creativitat.

• Per al petit dossier ; que s’adapti al nombre de folis demanats i a més...- La portada.- L’índex.- El contingut ajustat als aprenentatges escolars.- La utilització del corrector ortogràfic.- Les imatges i fotografies incloses.- L’originalitat de la presentació.

Avaluació del procés educatiu

16

ACTITUDS EN ELPROCÉS: COMPROMÍS,RESPONSABILITATI PARTICIPACIÓ

COMPRENSIÓ DE LA TEORIA DEL CONEIXEMENT

CONSTRUCCIÓ DEL’ESQUEMA CONCEPTUAL

SABERSER

SABERFER

SABERCONÈIXER

COMPETÈNCIA.APRENENTATGE

SIGNIFICATIU

AVALUACIÓ TECNOLÒGICA (PROCESSUAL)

El procés s’ha realitzat a partir de les noves tecnologies i d’eines plàstiques. L’ús de les TIC han permès crear un context d’aprenentatge on aquestes eines són imprescindibles per dur a terme el projecte. Es pot afirmar que les noves tecnologies han assolit l’objectiu previst en el disseny inicial de l’activitat i s’ha creat un espai d’ensenyament aprenentatge significatiu i dins un marc teòric del constructivisme com a premissa per un aprenentatge que esdevingui modificador o creador de noves estructures de coneixement.

Aquesta avaluació m’ha permet fer una valoració general de tot el projecte elaborat. Així doncs, a continuació, faré una avaluació del disseny del projecte, el seu desenvolupament, la seva implementació i l’avaluació del mateix.

- Avaluació del disseny del projecte. El guió dissenyat per a elaborar el projecte i presentat als meus alumnes, ha estat prou concís i clar, tot estant obert a modificacions a través del treball col·laboratiu amb ells. S’ha fet una planificació ben estructurada i s’han respectat les sessions. Valoro molt positivament el fet de poder haver trobat un problema significatiu, el qual fos d’interès principalment per a l’alumnat, i haver trobat les eines i recursos que podrien intervenir en la resolució del mateix a través de les TIC.

- Avaluació del desenvolupament del projecte. Tot i haver respectat la majoria de pautes del guió elaborat inicialment, un cop els alumnes van conèixer la proposta, van ser ells qui van decidir que es farien algunes modificacions, i a través de la participació activa i consensuada, van elaborar un seguit de pautes per al desenvolupament del projecte. La motivació i la iniciativa presentada per tots els grups, demostra que en el moment en que l’alumne se sent protagonista i responsable del seu propi procés d’aprenentatge, es veu facilitada la tasca cap al propi canvi conceptual i aprenentatge significatiu.

17

- Avaluació de la implementació del projecte. Les activitats realitzades a les sessions, han tingut en compte els coneixements previs dels alumnes, potenciant la interacció social a partir del diàleg dins l’aula i entre els membres dels grups, i un cop portades a terme, s’han assolit els aprenentatges que es pretenien i s’ha donat solució al problema demanat. S’ha intentat portar a terme activitats individuals, grupals i col·lectives, com la coavaluació dels aprenentatges.Pel que fa als recursos, no hem tingut problemes tecnològics significatius (tret algun ordinador que s’ha quedat penjat algun cop), han estat els adequats i el fet de disposar a l’aula dels ultraportàtils ens ha facilitat molt les tasques que s’havien de realitzar. Ha estat un aprenentatge molt significatiu per als alumnes, tant pels nous aprenentatges adquirits com pel reforç dels sabers existents i el treball col·laboratiu i compartit entre tots els companys. La meva col·laboració ha estat constant fent de guia del procés, el que ha donat més seguretat a l’alumnat, i he anat ajudant en els dubtes i les dificultats, però sempre després de que ells ho haguessin intentat solucionar, per tal d’oferir-los més autonomia. També s’ha comptat en algunes sessions amb el mestre de suport.

- Avaluació del procés avaluatiu del projecte. El fet de fer una avaluació formativa i continuada, i una avaluació final, m’ha permès fer un seguiment acurat dels aprenentatges que s’han anat produint al llarg de tot el projecte, tot permetent-me portar a terme els suports necessaris, individuals i grupals, per tal de que l’alumnat assolís els objectius marcats. Valoro molt positivament haver donat als alumnes una eina de coavaluació, el que ha permès fer-los conscients, a través de la seva pròpia experiència, de quins són els coneixements que s’han assolit.

Tot i que considero i valoro l’avaluació tecnològica del mini projecte com a quelcom molt positiva, penso que hi ha alguns punts febles que caldria tenir en compte a l’hora de millorar el treball elaborat. El temps limitat per a elaborar, implementar i avaluar el projecte, és un punt feble, ja que penso que si haguéssim disposat de més temps, el podríem haver elaborat millor, de manera que els alumnes haguessin pres un protagonisme més notori en el disseny del projecte (guió). Penso que si haguessin disposat de més temps, la tasca hauria estat molt més elaborada i acurada, al mateix temps que hauríem allargat el projecte per tal de que els alumnes poguessin haver recollit més recursos i eines per a la resolució del problema significatiu.

CONCLUSIONS

Els problemes, i també els d’aprenentatge deixen de ser un problema quan es troben solucions, per tan el problema esdevé una oportunitat de superació i una oportunitat d’aprenentatge.

Sovint des del món educatiu els problemes són plantejats pels docents i normalment sense tenir en compte si el problema plantejat és significatiu per l’alumne. Al nostre cas, no només és significatiu, sinó que a més és motivador i real, el problema sempre està en relació amb el seu context, de fet, moltes vegades el que planteja el problema és precisament aquesta relació que s’estableix entre la situació i l’alumne.

El projecte plantejat ha permès que es produeixin, encara que petits, canvis conceptuals en l’alumne que ha pogut formar part del procés de forma activa, col·laborativa, constructiva, conversacional, reflexiva i intencional i a partir dels coneixements o estructures de coneixement prèvies de l’alumne.

Les TIC en relació al projecte “La nostra mascota per a la Setmana del mar” han permès crear un espai d’ensenyament aprenentatge basat en el constructivisme i un espai on l’alumne, per si mateix doni resposta a un problema cognitiu prèviament plantejat. Ha estat una tasca realment interessant i profitosa, i el més important és que ha estat un veritable aprenentatge significatiu per als meus alumnes ja que han confiat en les seves pròpies capacitats i a

18

més, la motivació i la bona predisposició van jugar un paper molt important i positiu en la resolució del problema significatiu demanat.

Penso que l’alumnat ha pogut experimentar un veritable canvi conceptual, on he detectat canvis d’actituds envers les noves tecnologies (han descobert que aquestes ofereixen infinites possibilitats!), tot adquirint un compromís davant les experiències anteriors, utilitzant les TIC com a eina mediadora per a construir coneixement. Els alumnes han viscut molt intensament aquesta tasca i com ha grup han realitzat un treball innovador per a ells, amb una actitud molt positiva, que els ha permès la formació de nous esquemes. És important que es senten competents en algunes àrees i activitats, i en aquest sentit, la utilització d’eines de cerca informàtica els ha permès sentir que les seves habilitats han millorat. D’altra banda aquest tipus d’activitats són molt afavoridores perquè organitzen els seus pensaments i integren la informació que els arriba de l’exterior, aprenent a tenir un coneixement de la realitat més significatiu i amb major sentit.

Efectivament, l’experiència ensenya i han après a mode d’ investigació-acció, el que ha permès als alumnes un aprenentatge significatiu, tot sentint-se molt orgullosos i satisfets de la tasca que han realitzat i han compartit.

AUTOAVALUACIÓ

És important després d’haver efectuat una llarga però bona feina aturar-me i preguntar-me què he après i si crec que he evolucionat en el meu aprenentatge. El camí ha estat curt però molt intens. Crec que he treballat de valent i he arribat a fer tasques que potser sinó hagués cursat aquesta assignatura no les hagués conegut mai, per exemple pujar fotos al Picassa i documents al SlideShare.

Des del principi de l’assignatura, mitjançant les diferents activitats realitzades i a l’anar incorporant nous conceptes, ha hagut un increment important i progressiu de coneixements significatius, afavorint la reestructuració i l’ampliació de les estructures cognitives. Per tant, el canvi conceptual ha estat progressiu des del principi fins al final. Totes les miniactivitats proposades m’han aportat molta informació i nous aprenentatges; he de dir que la meva desconeixença entorn la gran majoria d’activitats proposades, en un principi em va fer prendre una actitud temorosa, però la motivació i la implicació al llarg del procés i l’ interès que m’han anat despertant el repte de realitzar satisfactòriament les activitats, ha fet que poc a poc hagi anat augmentant el meu compromís conceptual envers la construcció de coneixement al voltant de la tecnologia educativa, com a facilitadora i mediadora d’aprenentatges significatius, el que ha fomentat les habilitats cognitives, procedimentals i actitudinals en aquest context concret.

He de dir que moltes de les tasques realitzades em van fer treballar en la reequilibració d’estructures cognitives, tot generant-me la necessitat i el desig de cercar, de millorar, d’aprendre i de dominar els procediments amb els quals havíem de treballar. El procés d’ensenyament i aprenentatge seguit, m’ha permès aprendre una gran quantitat d’eines (model d’argumentació de Toulmin, utilització del CmapTools, elaboració de mapes conceptuals, models d’experiències, creació d’un blog...), però el més important és que he assolit competències i he pogut reelaborar i reorganitzar els meus coneixements, així com he tingut la possibilitat d’avaluar-los per millorar.

Vull destacar també l’aprenentatge que ha sorgit de les aportacions i de les experiències dels companys de l’aula a través del fòrum, de debats i de les diverses carpetes disposades per a compartir. Ha estat molt positiu i s’ha generat un ambient virtual molt enriquidor, on ens hem ajudat, ens hem engrescat i hem compartit models d’experiències, el que ens ha permès treballar i crear una comunitat virtual col·laborativa i conversacional entorn aquesta assignatura.

Crec que al llarg de tota aquesta assignatura he mostrat una actitud activa i constructiva, tot presentant una disposició favorable per al treball, donant significat als nous continguts, assimilant-los i interioritzant-los en les meves estructures mentals. He procurat reflexionar sobre tots els processos i

19

les tasques realitzades, així com prendre una actitud intencional, posant èmfasi en la motivació i l’ interès de descobrir, aprendre i treballar per a la construcció d’aprenentatges significatius.

La possibilitat que hem tingut d’ autoavaluar-nos, m’ha donat major consciència del treball que he anat realitzant, generant una major implicació personal en el meu propi procés d’aprenentatge i en els resultats obtinguts. Certament, és una manera de treballar òptima, ja que m’ha donat l’oportunitat de prendre major consciència i autocrítica del procés seguit durant aquest semestre, i fer un seguiment de la progressió que he anat tenint, tot havent-se produït una completa reestructuració de tot el que hem treballat.

Pel que fa a l’activitat del projecte. he pogut aprendre que els problemes, quan esdevenen significatius i d’interès per als propis alumnes, són una eina molt útil per a construir coneixements i aprendre a trobar la resolució dels mateixos, i produir aprenentatge significatiu. El fet d’haver utilitzat les TIC com a eina mediadora i facilitadora en la resolució del problema demanat, ha estat una motivació i una nova font de coneixement de les possibilitats que ofereixen les noves tecnologies per als alumnes.

Penso que aquest aprenentatge ha estat significatiu perquè s’ha basat en els principis que aquest postula: :- Actiu, perquè he participat en el procés d’aprenentatge, en un processament conscient de la informació que se m’ha proporcionat i que he buscat, he observat els resultats i he estat responsable del resultat obtingut.- Col·laboratiu, perquè el canvi conceptual s’ha produït en un ambient de treball cooperatiu i gràcies a les contribucions i participacions de tots mitjançat el fòrum.- Constructiu, perquè he anat adaptant la nova informació als coneixements previs que tenia, modificant així els meus esquemes conceptuals per donar sentit als nous conceptes.- Intencional, ja que he determinat les meves pròpies metes, regulant i gestionant les activitats demanades i he aconseguit un objectiu cognitiu de manera activa i voluntària.- Conversacional, ja que pertany a una comunitat on es construeix coneixement, conversant i argumentant amb els meus companys.- Contextualitzat, perquè les activitats proposades estan situades en tasques significatives del món real.- Reflexiu: perquè he reflexionat sobre allò après, juntament amb el procés i les decisions preses, sobre el seu significat i importància en un context social i intel·lectual.

La meva autoqualificació d’aquesta activitat és una A, ja que penso que donat el temps limitat i les possibilitats de què disposava, he optimitzat la tasca tant com he pogut, tot assolint els objectius marcats i obrint-me pas a nous aprenentatges. Per tant, estic satisfeta amb el projecte realitzat i els resultats obtinguts, i estic segura que aquesta experiència em permetrà elaborar i millorar dissenys d’activitats d’ensenyament i aprenentatge amb ajuda de les TIC.

Ha estat un plaer compartir aquesta assignatura amb els meus companys de la UOC i haver conegut més sobre les TIC i tot el que les envolta. Encara queda molt per aprendre!

BIBLIOGRAFIA I WEBLIOGRAFIA

• Aprendiendo a resolver casos reales mediante la utilización de herramientas informáticas de

aprendizaje y colaboración. Recuperat desembre 29, 2011 de

www.uoc.edu/rusc/5/2/dt/esp/arriba.html

• [Cabero,03]CABERO, J. Replanteando la Tecnología Educativa., en Comunicar, 21, 2003,

(ISSN: 1134-3478), p 23-30. Recuperat gener 3, 2012 de

http://www.infor.uva.es/~sblanco/Tesis/Aportaciones%20TIC.pdf

20

• Jonassen, D. (2003). TIC i aprenentatge significatiu: una perspectiva constructivista. Cabero,

J. (coord), Noves tecnologies de la informació i la comunicació en l’educació. (Mòdul didàctic

3). Barcelona: UOC

• Jonassen, D. Les TIC i la construcció del coneixement. Material web: Noves tecnologies de la

informació. Mòdul 2. Casos 2, 3 i 4. UOC

• Programari CmapTools: http://cmap.ihmc.us/

21