Dossier la festa de les cadires(els impertèrrits)
7
LA FESTA DE LES CADIRES dossier de premsa Autor i director: ROGER TORNS Actors: RUBÉN PÉREZ, XAVIER JUCLÀ, PERE COSTA, DAVID TEIXIDÓ I MARC RIBERA
description
Dilluns 21 d'abril i dimarts 22 d'abril a l'Àtic22
Transcript of Dossier la festa de les cadires(els impertèrrits)
LA FESTA DE LES CADIRES
dossier de premsa
Autor i director:
ROGER TORNS
Actors:
RUBÉN PÉREZ, XAVIER JUCLÀ, PERE COSTA, DAVID TEIXIDÓ I MARC RIBERA
INDEX
1. PROJECTE (La festa de les cadires)
1.1 Continguts
1.2 Sinopsi
2.TRAJECTÓRIA DE LA COMPANYIA
3. CONTACTE
PROJECTE
Aquest és un projecte d’una companyia jove (Els Impertèrrits) que aposta pel
teatre, per una idea de teatre adaptable a qualsevol espai. No ens inventem
res, ho sabem, però si tenim aquesta necessitat, la d’adaptar-nos i buscar, o
repescar, noves formules. Volem fer-ho més assequible, i tenir una relació més
directe amb el públic que ve a veure l’espectacle.
Volem que aquest espectacle es pugui fer en terrasses de bar, terrats, patis,
places i parcs, i d’aquesta manera explotar al màxim l’adaptació de l’actor i de
l’espectacle als nous espais de recepció. Només necessiten l’espai i quatre
cadires; una butaca, una cadira plegable, un puff i una cadireta de nen petit per
al cotxe.
-La idea: Estendre una catifa enmig de la plaça i començar l’espectacle.
O sigui que no serà un gran espectacle ni escenogràfic ni lumínic, això sí; serà
un gran espectacle d’actors. Posarem tota la força de la feina en l’actor i en el
text, posarem el focus en el joc dinàmic dels actors per ampliar el potencial
imaginatiu de l’espectador.
El text, escrit per Roger Torns, és una comèdia existencialista. Podria estar
entre “El Métode Gronhölm” i “Tot esperant a Godot”.
DE QUÈ VA?
Va de... ...les diferents maneres d’asseure’ns a la vida...les diferents maneres
que tenim de seguir esperant a que passi alguna cosa. ..les diferents maneres
que tenim de demostrar que som diferents. Les diferents maneres de concebre
la festa, l’oci, la reunió, el ritual. Les diferents maneres que tenim d’entendre
que no estem sols.
CONTINGUTS
La festa, el ritual, la religió són invents, o paraules, de l’home per definir la
congregació, la conjunció, la reunió de persones. Ens trobem amb d’altres
persones per no sentir-nos sols, per buscar i especular sobre el sentit de ser-hi.
El teatre a acabat esdevenint una festa on seiem per mirar a altres com actuen.
Actuen com nosaltres, o com nosaltres voldríem fer-ho. Al cap i a la fi ens
reconforta saber que no estem sols, que formem part d’alguna cosa. Aquest
text proposa una reflexió divertida i còmica sobre aquest fet. Un personatge
anònim convida a uns altres personatges a reunir-se.
Els reuneix en un lloc allunyat de la ciutat, de l’aglomeració, un lloc tranquil. Els
convida per fer una festa, una simple festa, per compartir alguna cosa, per
conèixer-se. L’únic requisit és portar una cadira. La cadira, analogia o metàfora
del lloc propi o la pàtria, un lloc on estar-s’hi, la casa de cadascú. Tothom
defensa poder estar a la seva cadira, o potser no tothom ja que en la cadira
d’algú altre potser s’hi està millor que a la pròpia. Tot i així, tots són dins la
mateixa casa, dins el mateix món, cosmos o univers. Dins el mateix solar
abandonat on han estat citats.
Poc a poc anem descobrint com aquets personatges han arribat fins aquí no
només pel simple fet de gaudir de la festa a la que han estat convidats, sinó
que cadascú s’ha creat unes expectatives sobre amb qui es trobaran i el
perquè d’haver estat convidats. Per uns pot ser un misteri i per altres una
simple broma.
SINOPSI
Van rebre una invitació, estan convidats a una festa. El requisit; portar una
cadira. Cadascú porta la seva. Ja han arribat o han anat arribant, o encara no
hi són. Un solar apartat de la ciutat, falta algú? Qui és l’amfitrió? Ha començat
la festa?
FESTA: Ocasió en què es reuneixen diverses persones per celebrar un
esdeveniment o divertir-se. // Dia en que no es treballa perquè se celebra una
commemoració religiosa o civil. // Dia en què l’Església celebra la memòria d’un
sant, de la Verge o d’un esdeveniment religiós. // Conjunt d’actes preparats
perquè el públic es diverteixi.
CADIRA: Seient individual, amb respatller i normalment de quatre potes.
TRAJECTÒRIA DE LA COMPANYIA
ELS IMPERTÈRRITS
Els impertèrrits neixen quan Aina Gomis, Pere Costa, Rubén Pèrez i Xavier
Juclà s’acaben de graduar en Art dramàtic al Col·legi del Teatre i creuen que la
millor opció és crear un espectacle i dir la seva. S’ajunten amb Roger Torns
(“Tinguem un fil” sala Porta4, “La festa de les cadires” Obrador de la sala
Beckett), format com actor a La Casona i com a director i dramaturg a l’Obrador
de la sala Beckett i a l’Institut del teatre, qui escriurà i dirigirà el primer
espectacle d’aquesta companyia “Com si mitja taronja gegant se m’estigués
pixant a sobre”, un comèdia amarga que gira entorn d’una agència de viatges
que està a punt de tancar, d’un home que vol viatjar, d’una noia que espera el
seu príncep blau i d'una herència.
Són programats els diumenges durant dos mesos (juny i juliol) a la sala Porta4
del barri de gràcia de Barcelona amb una bona recepció del públic i
posteriorment participen a la mostra de teatre de Barcelona al Teatre del Raval.
Amb aquest espectacle volen iniciar un viatge, el de fer teatre. Fer teatre de la
millor manera possible, amb il·lusió.
Aquest és el darrer muntatge de la companyia i ja ha estat estrenat al Obrador
de la sala Beckett, al Jove Teatre Regina i ara el podrem veure al Átic 22.
CONTACTE
ROGER TORNS BALTÀ 690655134 [email protected] http://rogertorns.aadpc.cat [email protected] www.elsimperterrits.com
