Dossier Poejocs

POEJOCS_AA-ƒ 31/1/07 16:18 Página 1

Edició: gener de 2007

Conselleria d’Educació i Cultura

© de l’edició: Consorci per al Foment de la Llengua Catalanai la Projecció Exterior de la Cultura de les Illes Balears

© del recull de poemes i la proposta didàctica: Maria Rosa Roig Rodríguez© de les il·lustracions: Joana Maria Tortell Sastre

Assessorament lingüístic: Antònia Ramis Amengual

Nota: En la transcripció dels poemes, s’ha regularitzat l’ortografia i la puntuació segons les normesactuals. Així mateix, sempre que no implicàs un canvi en la mesura del vers o en el ritme, s’hancorregit les formes no admeses per la normativa i s’han substituït alguns arcaismes pels motsmoderns corresponents.

Imprès a:

Dipòsit legal: PM-286-2007ISBN: 84-96430-88-X


SUMARI

Abans de començar . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5

Proposta d’intervenció educativa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 7

Paraules que rimen . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 13

Jugam amb la poesia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 19

Cançó del mariner . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 21

Els tarongers de Sóller . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 25

La barraca . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 29

El gira-sol . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 33

Barcarola . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 37

La Balanguera . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 41

El pi de Formentor . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 45

Vistes al mar . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 49

Les cases senyorials (Palma) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 53

Polls venturers . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 57

Els rústics madrigals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 61

La fonteta del Calvari . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 65

El cargol . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 69

Sóller-exprés . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 73

La lluna fila . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 77

Tirallonga dels monosíl·labs . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 81

El mercat de les algues . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 85

Barques de paper . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 89

L’ordinador . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 93

Cançó després de la pluja . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 97

Lluna pagesa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 101

Una cançó “bamba” . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 105


El viatger, amb un anell púnic exhumat a Mallorca, visita el Museu d’Eivissa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 109

El jardí de la Reina . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 113

Vent . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 117

Romanç d’en Bernadet . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 121

Joc amorós . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 125

Plou i fa lluna . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 129

“A la una...” . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 133

Arròs blanc . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 137

La cançó de les balances . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 141

“Sóc un coixí amb cent agulles...” . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 145

El drac de na Coca . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 149

Un viatge d’hivern . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 153

Càntics . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 157

Clam de tardor . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 161

L’avioloncel . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 165

Ara ve l’estiu . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 169

Estrella blava . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 173

Tam-tam . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 177

“Jo conec una fada...” . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 181

L’olivera . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 185

Romanç de l’autonomia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 189

Papallona . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 193

Porta papers . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 197

El vampiret Draculet . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 201

M’estim la nit . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 205

“Si la mar fos dona…” . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 209

Poble . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 213

Solucions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 217

Índex alfabètic d’autors . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 223


ABANS DE COMENÇAR

El professorat d’educació primària és conscient de la importància del treball de llengua al’escola i de la preocupació gairebé generalitzada per l’adequada adquisició d’eines ihabilitats com l’expressió i la comprensió orals, la lectura, l’escriptura, la creativitat, etc.

El llenguatge és, sens dubte, l’eix fonamental de tots els aprenentatges i ocupa una granpart de la tasca diària a les aules. Hi ha cap dia en què no es treballi el llenguatge? Hi hacap moment en què no s’utilitzi?

En canvi, si plantejàssim aquestes preguntes respecte de l’educació literària o,concretament, respecte del tractament de la poesia a l’escola, podríem observar que, enmolts de casos, a l’educació primària aquest gènere hi és present només d’una manerapuntual i asistemàtica.

Un dels aspectes que pot desanimar el professorat de primària a l’hora de treballar lapoesia és que el seu ensenyament s’ha reduït en moltes ocasions a l’estudi de lescaracterístiques i l’estructura del text, amb la consegüent manca d’interès de l’alumnatcom a resposta. I és que, així com l’ensenyament de la lectura i l’escriptura no es pot limitara l’adquisició de destreses per a la descodificació de signes, l’apropament a la poesia noes pot circumscriure a l’estudi de l’estructura, la mètrica, el tipus de rima, etc.

La poesia és poc habitual en moltes aules de primària i inexistent a la gran majoria debiblioteques familiars de l’alumnat. Tampoc no es representen ni se senten poemes en elsmitjans de comunicació, ni s’inclouen, ara per ara, en les programacions per a infants.

Per tant, si l’escola, en la seva funció compensatòria, ha d’apropar l’alumnat als aspectesculturals que l’entorn quotidià no li aporta, necessàriament haurem d’obrir les portes ifinestres de les aules i permetre l’entrada a l’oratge poètic. Alenarem sense pors,escoltarem, parlarem, recitarem, jugarem, crearem... i ho farem plegats, així la tasca seràun veritable CAMÍ DE ROSES.

5


La poesia ofereix possibilitats de gaudi i d’ampliació de la visió del món, i constitueix unaexperiència que pot afavorir la millora de l’expressió i la comprensió, l’interès per la paraulai la creativitat. A més a més, la poesia, com a recurs literari que s’ha utilitzat al llarg de lahistòria per expressar sentiments, sensacions i experiències en la nostra llengua, esdevéun mitjà manifest per conèixer, respectar i valorar la tradició cultural i literària més propera.

Considerarem la poesia un acte de comunicació en què l’infant, com a usuari, resulta elvertader protagonista:

• Interpreta un context encisador i s’hi ubica.• S’apropa als pensaments d’un escriptor o escriptora, a la seva època, etc. • Descobreix el poder i la màgia de les paraules.• Participa en un diàleg, en una aventura, que li reclama d’una manera especial

atenció, serenitat i calma.

No obstant això, l’activitat queda incompleta si l’infant simplement llegeix el poema. Non’hi ha prou amb la percepció passiva. Cal la implicació per potenciar els propisaprenentatges mitjançant la bidireccionalitat de recepció i producció.

L’infant és capaç de construir mons possibles alternatius a la realitat i, des del moment enquè actua en el joc poètic, s’implica en una tasca que el treu de la rutina i l’introdueix enel món de la imaginació.

Recordem les paraules de Vigotsky:

De la mateixa manera que el joc és necessari per a l’infant, també la creació literària infantil ésnecessària per a una correcta expansió de la força del seu autor.*

L’interès de l’infant pel joc poètic dependrà principalment de la intervenció educativa.Oblidem la rigidesa i l’exigència merament autoritària de l’escola tradicional. Utilitzareml’organització, l’ordre, el joc, la memorització i la recitació com a recursos que possibilitenplaer, creativitat, reflexió, diàleg...

6

* El fragment citat és una traducció de l’autora i està extret de VIGOTSKY, Lev S. “La creación literaria en la edad escolar”. Infancia y aprendizaje

[s. ll.], núm. 1 (1982), pàg. 93.


PROPOSTA D’INTERVENCIÓEDUCATIVA

7


1. LA RECEPCIÓ LÚDICA

La recepció lúdica es refereix a la primera aproximació de l’infant al poema que tractaremamb profunditat.

Triarem un poema tenint en compte el nivell de maduresa cognitiva, lingüística, social iafectiva del nostre alumnat. Pot estar relacionat amb un projecte o tema treballats a classe,una notícia d’actualitat, una celebració especial, etc., o, senzillament, podem treballaraquell poema que ens faci il·lusió compartir amb els infants de la nostra aula.

L’alumne/a també pot donar a conèixer a la resta de la classe poemes que hagi descobertpel seu compte.

La presentació del poema al grup classe es pot dur a terme, per exemple, amb alguna deles activitats següents:

• Audició de la versió musicada (si existeix) del poema mentre els infants elllegeixen en silenci. És el cas de “La Balanguera”, “El drac de na Coca”, “Lacançó de les balances”, etc.

• Lectura expressiva del tutor o tutora. Una lectura oral com a model permetobservar detalls i aspectes que en una primera lectura silenciosa podriensuposar per a l’infant dificultats de comprensió. L’educador/a, en llegir, evita lamonotonia, una lentitud excessiva o la rapidesa, fa correctament les pauses ipronuncia i entona d’una manera adequada. Durant aquesta activitat, l’infant pottenir el text davant, per seguir la lectura, o bé no tenir-l’hi. Es poden alternar lesdues opcions.

• Lectura dramatitzada del tutor o tutora amb l’ajuda d’un altre professor oprofessora.

• Recitació del tutor o tutora amb el suport de poemires (imatges i elements quees van presentant en el transcurs de la recitació per afavorir la comprensió deltext).

• Lectura silenciosa i reflexiva dels infants amb música suau de fons.

9


2. LA INTERPRETACIÓ CREATIVA

En aquesta fase del procés treballarem la comprensió del poema. La comprensió més enllàdel significat de les paraules. La comprensió amb la qual aprenem a mirar amb uns altresulls allò que vol comunicar o expressar el poeta o poetessa.

Algunes activitats d’interpretació poden ser les següents:

• Conversa col·lectiva, un cop acabada la primera lectura, en què cada alumne/aexpliqui què li suggereix el text, què li recorda...

• Treball conjunt del poema des del punt de vista semàntic per aclarir aspectescom, per exemple, el significat de paraules, d’expressions populars, demetàfores, etc.

• Aprofundiment, en petit grup o per parelles, en qüestions relacionades amb lalectura implícita del poema, el contingut i allò que vol comunicar l’autor/a.

• Exposició dels propis coneixements i experiències referits al tema que tracta elpoema.

• Conversa sobre les sensacions i sentiments que vol expressar el poeta opoetessa. A partir de les aportacions de l’alumnat es pot fer una llista a la pissarraper establir comparacions o argumentar les diferents interpretacions.

• Explicació de les pròpies sensacions i sentiments sobre el tema que tracta elpoema.

• Comparació del llenguatge del poeta o poetessa amb la parla habitual.

• Comparació del poema amb un altre tipus de text que parli del mateix tema.

• Conversa, en petits grups, sobre el títol del poema i proposta de nous títols.

• Representació plàstica del poema: dibuix, pintura, collage, volum, etc.

• Lectura expressiva o recitació (de memòria) de l’alumne/a individualment i d’unamanera voluntària.

• Recerca i lectura de poemes que tractin el mateix tema.

• Recerca i lectura de poemes del mateix autor o autora.

10


• Investigació sobre la vida i l’època del poeta o poetessa.

• Jocs lingüístics per treballar d’una manera divertida aspectes com el lèxic, larima, el ritme, la musicalitat de les paraules, etc.

• Dramatització del poema, distribuint estrofes o versos entre l’alumnat, perincrementar les possibilitats expressives i millorar l’elocució, la pronúncia il’entonació.

• Debat a l’aula sobre valors i actituds que suggereix el poema, per tal d’enriquir lacomunicació col·lectiva.

• Conversa centrada en el procés de modificació de les conclusions parcials quehan pogut viure els infants durant el treball del poema.

3. LA PRODUCCIÓ INDIVIDUAL I LA PRODUCCIÓ COL·LECTIVA

Es tracta de dedicar un quant temps a la composició poètica com a resultat de lescapacitats lúdica i simbòlica, pròpies de l’infant, amb activitats com, per exemple, lessegüents:

• Creacions col·lectives, a partir del tema central d’un poema triat entre tots, iadaptació d’aquestes creacions a melodies conegudes.

• Invenció de poemes emulant o imitant una escriptora o escriptor determinat.

• Creació de texts utilitzant un recurs literari en concret. Per exemple: “Què diriauna cadira a una taula?”

• Composició col·lectiva d’un text en prosa sobre un tema determinat: s’escriuenles idees suggerides a la pissarra, s’ordenen entre tots i posteriorment s’intentenreflectir en una composició poètica.

• Creació de poemes per parlar a un amic o amiga, als pares, a un animal, a lalluna, etc.

• Invenció de versos que imitin un so determinat com, per exemple, la pluja, untren, un instrument musical, etc.

• Composició de poemes lliures a partir de llistes de paraules que rimendistribuïdes entre l’alumnat (parelles o grups de tres). A continuació us n’oferimuna sèrie perquè, si voleu, les utilitzeu en diferents activitats de creació poètica.

11


13

PARAULES QUE RIMEN


bacallà anorac animalca catacrac brutalgermà drac caporalguardià espinac carnavalmà flac casalpa llac catedralreplà llimac celestialsa mag corralsofà sotrac davantaltalismà xerrac destral

ball barrim-barram acompanyantcall clavegueram ajudantcavall costellam bergantcorall eixam comediantdavall enciam comerciantdetall flam elefantgall gram gegantmetall nyam-nyam infantvall pam santvassall ram vigilant

15


desgraciat cambrer arreldesordenat camioner beixameldespistat capdavanter beleducat carnisser caramelembenat carter celenamorat darrer gratacelencantat feiner melenfeinat forner Miquelescaldat groller violoncelesquerdat lleuger xuclamel

anell aliment amuletanyell ambient bitlletbell argent boletbufarell ciment clarinetcadell coent dretcamell corrent estretcapell dent fredcascavell detergent ganivetcistell diferent llibretell excel·lent paperet

16


correu colomí llisdeu corbatí malaltíseuropeu escorpí paradísfideu festí parxísguineu futbolí passadísmarrameu jardí pastísmèu maletí pedríspeu matí permístrineu molí sistrofeu pingüí tapís

atrevit caganiu bombóbullit caliu campiócabrit cicatriu cançódeixondit estiu cinturódesvergonyit niu crostódivertit perdiu lleóesquifit piu-piu pobrissófarcit riu redóferit viu-viu sabóvestit xiu-xiu tovalló

17


JUGAM AMB LA POESIA

19


A la vora de la marn’hi ha una donzella que en brodava un mocador que és per la reina.

Quan en fou a mig brodar li manca seda; gira els ulls envers la mar,veu una vela.

[...]

—Mariner, bon mariner:que en porteu seda?—De quin color la voleu,blanca o vermella?

—Vermelleta la vull jo,que és per la reina.—Pugeu a dalt de la nau,triareu d’ella.

[...]

La donzella entra a la nau,tria la seda;mentre va mercadejantla nau pren vela.

[...]

—Mariner, bon mariner,torneu-me en terraque els aires de la marme’n donen pena.

—Això sí que no ho faré,que heu de ser meva;set anys ha que vaig pel marper vós, donzella.

—De tres germanes que somsó la més bella;l’una porta vestit d’or,l’altra de seda.

L’una és casada amb un duc,l’altra és princesai jo, pobreta de mi,só marinera.

—No sou marinera, no,que en sereu reina,que jo só el fill del reide l’Anglaterra.

ROMANÇ POPULAR

21

CANÇÓ DEL MARINER(fragments)


Dibuixa:

A la vora de la mar —Mariner, bon mariner:n’hi ha una donzella que en porteu seda?que en brodava un mocador —De quin color la voleu,que és per la reina. blanca o vermella?

Quan en fou a mig brodar —Vermelleta la vull jo,li manca seda; que és per la reina.gira els ulls envers la mar, —Pugeu a dalt de la nau,veu una vela. triareu d’ella.

La donzella entra a la nau, —Mariner, bon mariner,tria la seda; torneu-me en terramentre va mercadejant que els aires de la marla nau pren vela. me’n donen pena.

—Això sí que no ho faré,que heu de ser meva;set anys ha que vaig pel marper vós, donzella.

22

Poejoc 1 CANÇÓ DEL MARINER


—De tres germanes que somsó la més bella;l’una porta vestit d’or,l’altra de seda.

L’una és casada amb un duc,l’altra és princesai jo, pobreta de mi,só marinera.

—No sou marinera, no,que en sereu reina,que jo só el fill del reide l’Anglaterra.

Poejoc 1CANÇÓ DEL MARINER

23


Completa lliurement i crearàs un romanç nou:

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . MAR

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . DONZELLA

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . MOCADOR

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . REINA.

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . BRODAR

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . SEDA;

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . MAR,

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . VELA.

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . MARINER:

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . SEDA?

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . VOLEU,

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . VERMELLA?

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . JO,

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . REINA.

24

Poejoc 2 CANÇÓ DEL MARINER


ELS TARONGERS DE SÓLLER(fragments)

A la marjada ombrívola els tarongers s’acopen; son fruit com l’or grogueja dins de la ufana fosca. Benhaja l’ombra quieta

dels tarongers de Sóller.

[...]

El rossinyol refila, i en el silenci escolta com l’acompanya l’aigua que fil a fil degota. Benhaja l’ombra quieta


[...]

JOSEP LLUÍS PONS I GALLARZA

(Sant Andreu de Palomar 1823 – Sóller 1894)

25


La frase que es repeteix al final de cada estrofa es denomina

TORNADA

Subratlla la tornada del poema “Els tarongers de Sóller” de Josep LluísPons i Gallarza:

A la marjada ombrívola els tarongers s’acopen; son fruit com l’or grogueja dins de la ufana fosca. Benhaja l’ombra quieta


[...]

El rossinyol refila, i en el silenci escolta com l’acompanya l’aigua que fil a fil degota. Benhaja l’ombra quieta


[...]

Per parelles, inventau un poema amb tornada i escriviu-lo en un full.

26

Poejoc 1 ELS TARONGERS DE SÓLLER


Per comprendre millor el poema de Josep Lluís Pons i Gallarza, podeucercar entre tots el significat d’algunes paraules al Diccionari català-valencià-balear (http://dcvb.iecat.net):

MARJADA . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

OMBRÍVOL -A . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

ACOPAR . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

UFÀ -ANA . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

REFILAR . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

DEGOTAR . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

BENHAJA . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Ara heu de trobar cinc d’aquestes paraules a la sopa de lletres:

Poejoc 2ELS TARONGERS DE SÓLLER

27

O A G P S A B C D U

A M A R J A D A V F

D A B G N A D T F A

E C T R M N R I E N

G H I E I I C D B A

O U L F U V K P U R

T L G I P L O U L Q

A L S L T A L L S P

R A G A C D E F A G

H I L R O R S T N O


Al poema “Els tarongers de Sóller” s’hi compara el fruit del tarongeramb l’or.

Escriu el nom del fruit del taronger . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

De quin color és? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Per què creus que el poeta fa una COMPARACIÓ d’aquest fruit amb l’or?

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

El compararies amb una altra cosa? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Per què? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Pinta tenint en compte les comparacions:

La fada sollerica té......els ulls blaus com la mar....la pell blanca com la neu....els cabells marrons com la xocolata....els llavis vermells com les cireres.

28

Poejoc 3 ELS TARONGERS DE SÓLLER


LA BARRACA(fragment)

Com la gavina de la mar blavosa que en la tranquil·la platja fa son niu; com el nevat colom que el vol reposa de l’arbre verd en el brancatge ombriu; blanca, polida, somrient, bledana, casal d’humils virtuts i honrats amors, l’alegre barraqueta valenciana

s’amaga entre les flors.

[...]

TEODOR LLORENTE

(València 1836–1911)

29


Resol els mots encreuats i comprovaràs que totes les paraules surten alfragment del poema “La barraca” de Teodor Llorente:

1. Ocell amb el qual el poeta compara la barraca valenciana.2. Massa d’aigua salada que envolta les illes.3. Lloc amb arena a la vorera de la mar.4. El fan els ocells per pondre-hi els ous i covar-los.5. Ocell que representa la pau.6. Planta amb tronc, branques i fulles.7. La neu és...8. Quan una cosa és bella, formosa, bonica, també es diu que és...9. Diminutiu de barraca.10. Si és de València, en femení es diu...

30

Poejoc 1 LA BARRACA

3

10

7

8

9

6

1

5

4 2


Descobreix amb aquest codi secret algunes de les paraules delfragment del poema de Teodor Llorente “La barraca”:

♣ ♥ ✖ ♠ ✥ ❦ ✌ ★ ✚ ✪ � ✬ �

A B C D E F G H I J K L M

� � � � � � ♦ ➛ ✸ ℡ ✺

N O P Q R S T U V W X Y Z

Com la .................................... de la mar blavosa

que en la tranquil·la platja fa son ..............................;

com el nevat ................................... que el vol reposa

de l’arbre verd en el brancatge ombriu;

blanca, polida, somrient, bledana,

casal d’humils virtuts i honrats amors,

l’alegre ................................................................ valenciana

s’amaga entre les flors.

Poejoc 2LA BARRACA

31

✌ ♣ ♦ ✚ � ♣

� ✚

✖ � ✬ � �

♥ ♣ � � ♣ � ✥ ♣


El poeta Teodor Llorente va escriure un poema sobre la barraca.

Investigau entre tots com són aquests altres tipus de construccions i ones poden trobar. Dibuixa-les i després, per parelles, feis un poemasobre la que us agradi més.

32

Poejoc 3 LA BARRACA

GRATACEL POSSESSIÓ

IGLÚ CASTELL

LLOC MASIA


EL GIRA-SOL

El gira-sol de tant adorar el Sol n’ha presa la fesomia.

Tot el sant dia el segueix amb sa mirada, com l’aimador a l’aimada: quan veu que naix a llevant

està rient, quan veu que mor a ponent

està plorant; llavors el dol del gira-sol

és gran.

JACINT VERDAGUER

(Folgueroles 1845 – Vallvidrera 1902)

33


Gira-sol és una paraula composta.

Uneix amb fletxes i escriu tres frases divertides amb paraulescompostes:

CAÇA NOUS

TRENCA LLAVIS

TRENCA CLOSQUES

OBRE MIQUES

PINTA MOSQUES

MENJA LLAUNES

1. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

2. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

3. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Investiga:

Quan una paraula composta ha de dur guionet entre les paraules quela formen?

34

Poejoc 1 EL GIRA-SOL


Amb un company o companya, llegeix el poema i contesta V (veritat) o M (mentida):

El gira-sol és...

una flor

un animal

una jugueta

El gira-sol sembla que adora el sol perquè...

quan fa sol s’estira

quan fa sol s’inclina

segueix la direcció del sol

Prendre la fesomia del sol vol dir...

que ha pres el color al sol

que sembla un sol en la forma i el color

que quan fa sol li surten fesols

Explicau què vol dir el poeta quan parla del gira-sol que riu o que plora.

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Poejoc 2EL GIRA-SOL

35


Vincent van Gogh va fer molts de quadres amb gira-sols. Cerca llibresd’aquest pintor per poder veure’ls. Després pinta els teus gira-sols.

36

Poejoc 3 EL GIRA-SOL


BARCAROLA

Trescant la mar salada va el pescador, al compàs de les ones canta cançons.

El mariner cantava cançons d’amor i una veu responia del mig del fons.

—Mariner de la barca, que vas cantant, jo som la donzelleta dels ullets blaus.

Mariner, vine, vine, lleuger nedant!Amor jo et donaria si vols baixar.

—Donzella de les aigües, ton cant és dolç, tu d’esperança ets l’àngel que tant enyor.—

I cantant se n’anava del mar al fons i en els braços moria del dolç amor.

MATEU OBRADOR

(Felanitx 1852 – Palma 1909)

37


Il·lustra el poema en sis vinyetes:

Trescant la mar salada El mariner cantava va el pescador, cançons d’amor al compàs de les ones i una veu responiacanta cançons. del mig del fons.

—Mariner de la barca, Mariner, vine, vine,que vas cantant, lleuger nedant!jo som la donzelleta Amor jo et donariadels ullets blaus. si vols baixar.

—Donzella de les aigües, I cantant se n’anava ton cant és dolç, del mar al fonstu d’esperança ets l’àngel i en els braços moriaque tant enyor.— del dolç amor.

38

Poejoc 1 BARCAROLA


Poejoc 2BARCAROLA

39

Recorda i completa:

Trescant la mar salada

va el ...................................,

al compàs de les ones

canta ................................

El mariner cantava

cançons d’..........................

i una veu responia

del mig del fons.

—Mariner de la .............................,

que vas cantant,

jo som la donzelleta

dels ullets ................................

Mariner, vine, ...............................,

lleuger nedant!

Amor jo et donaria

si vols baixar.

—Donzella de les aigües,

ton cant és ...............................,

tu d’esperança ets l’àngel

que tant enyor.—

I cantant se n’anava

del mar al ...............................

i en els braços moria

del dolç amor.


Ordena les estrofes del poema de Mateu Obrador amb nombres:

40

Poejoc 3 BARCAROLA

Mariner, vine, vine, lleuger nedant!Amor jo et donaria si vols baixar.

El mariner cantava cançons d’amor i una veu responia del mig del fons.

I cantant se n’anava del mar al fons i en els braços moria del dolç amor.

Trescant la mar salada va el pescador, al compàs de les ones canta cançons.

—Donzella de les aigües, ton cant és dolç, tu d’esperança ets l’àngel que tant enyor.—

—Mariner de la barca, que vas cantant, jo som la donzelleta dels ullets blaus.

1


LA BALANGUERA(fragments)

La Balanguera fila, fila,

la Balanguera filarà.

Cançó popular

La Balanguera misteriosa,com una aranya d’art subtil,buida que buida sa filosa,de nostra vida treu el fil.Com una parca bé cavil·lateixint la tela per demà.



Girant la ullada cap enrereguaita les ombres de l’avior,i de la nova primaverasap on s’amaga la llavor.Sap que la soca més s’enfilacom més endins pot arrelar.



[...]

De tradicions i d’esperancestix la senyera pel joventcom qui fa un vel de nuviancesamb cabelleres d’or i argentde la infantesa qui s’enfila,de la vellura qui se’n va.

La Balanguera fila, fila.


JOAN ALCOVER

(Palma 1854–1926)

41


Retalla i ordena la primera estrofa de “La Balanguera”:

buida que buida sa filosa,

La Balanguera misteriosa,

teixint la tela per demà.

com una aranya d’art subtil,

Com una parca bé cavil·la



de nostra vida treu el fil.

42

Poejoc 1 LA BALANGUERA


Completa la primera estrofa de ”La Balanguera”:

La Balanguera ..........................................,

com una .............................................. d’art subtil,

......................... que buida sa ............................................,

de nostra ........................... treu el .................................

Com una parca bé ...................................

teixint la ...................................... per demà.


la ........................................ filarà.

buida misteriosa cavil·la

aranya fil filosa

vida Balanguera tela

Poejoc 2LA BALANGUERA

43


Inventa una cançó a partir de “La Balanguera”:

La Balanguera misteriosa,com una aranya d’art subtil,buida que buida sa filosa,de nostra vida treu el fil.Com una parca bé cavil·lateixint la tela per demà.



La cadernera . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . ,

com una . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . ,

pica que pica . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .,

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

44

Poejoc 3 LA BALANGUERA


EL PI DE FORMENTOR(fragment)

Mon cor estima un arbre! Més vell que l’olivera,més poderós que el roure, més verd que el taronger,conserva de ses fulles l’eterna primavera,i lluita amb les ventades que atupen la ribera,

com un gegant guerrer.

No guaita per ses fulles la flor enamorada;no va la fontanella ses ombres a besar;mes Déu ungí d’aroma sa testa consagradai li donà per trone l’esquerpa serralada,

per font la immensa mar.

Quan lluny, damunt les ones, renaix la llum divina,no canta per ses branques l’ocell que encativam;el crit sublim escolta de l’àguila marina,o del voltor qui passa sent l’ala gegantina

remoure son fullam.

[...]

MIQUEL COSTA I LLOBERA

(Pollença 1854 – Palma 1922)

45


Llegeix la primera estrofa d’“El pi de Formentor” i, després, inventa unpoema emulant Miquel Costa i Llobera:

Mon cor estima un ..........................! Més vell que ..............................,

més poderós que .............................., més verd que ...........................,

conserva ..........................................................................................................,

i lluita amb ..................................................................................,

com ..................................................................................

Dibuixa-ho.

46

Poejoc 1 EL PI DE FORMENTOR


Completa de memòria i decora:

MON COR ESTIMA UN .......................................! MÉS VELL QUE L’..........................................,

MÉS PODERÓS QUE EL .................................., MÉS VERD QUE EL .......................................,

CONSERVA DE SES FULLES L’ETERNA ................................................,

I LLUITA AMB LES ......................................... QUE ATUPEN LA RIBERA,

COM UN GEGANT GUERRER.

Miquel Costa i Llobera compara el pi de Formentor amb un gegantguerrer.

Investiga qui era el personatge literari que lluitava amb els molinsperquè es pensava que eren gegants. Després, dibuixa’l en un full.

Poejoc 2EL PI DE FORMENTOR

47


Completa l’estrofa amb les paraules adequades:

cafetera primavera morera

olivera cabellera ribera

Mon cor estima un arbre! Més vell que l’....................................,

més poderós que el roure, més verd que el taronger,

conserva de ses fulles l’eterna ...........................................,

i lluita amb les ventades que atupen la .................................,


Ara juga a completar-la amb altres paraules:

Mon cor estima un arbre! Més vell que ..................................,

més poderós que el roure, més verd que el taronger,

conserva de ses fulles l’eterna ...........................................,

i lluita amb les ventades que atupen ....................................,


48

Poejoc 3 EL PI DE FORMENTOR


VISTES AL MAR(fragment)

[...]

El cel ben serè torna el mar més blau, d’un blau que enamora al migdia clar: entre els pins me’l miro... Dues coses hi ha que el mirar-les juntes me fa el cor més gran: la verdor dels pins, la blavor del mar.

[...]

JOAN MARAGALL

(Barcelona 1860–1911)

49


Cerca a la sopa de lletres les paraules que falten al fragment de “Vistesal mar” de Joan Maragall:

El .................. ben serè

torna el .............. més blau,

d’un blau que enamora

al ......................... clar:

entre els .................. me’l miro...

Dues coses hi ha

que el mirar-les juntes

me fa el ................. més gran:

la ..................... dels pins,

la ..................... del mar.

50

Poejoc 1 VISTES AL MAR

O A B L A V O R K M

A C A H K J K U V A

D E B G N A D J F R

E L T R M N R K B N

G H I E I I C D P A

V E R D O R K P I R

T L G I P L O U N Q

A L S C O R L L S P

J P V P C D E F A G

M I G D I A S T N O


Il·lustra en vinyetes:

EL CEL BEN SERÈ D’UN BLAU QUE ENAMORA TORNA EL MAR MÉS BLAU, AL MIGDIA CLAR:

ENTRE ELS PINS ME’L MIRO... DUES COSES HI HAQUE EL MIRAR-LES JUNTES ME FA EL COR MÉS GRAN:

LA VERDOR DELS PINS, LA BLAVOR DEL MAR.

Poejoc 2VISTES AL MAR

51


Juga a retallar i construir poemes amb aquests versos de “Vistes al mar”de Joan Maragall:

D’UN BLAU QUE ENAMORA

ENTRE ELS PINS ME’L MIRO

EL CEL BEN SERÈ

LA BLAVOR DEL MAR

QUE EL MIRAR-LES JUNTES

TORNA EL MAR MÉS BLAU

AL MIGDIA CLAR

DUES COSES HI HA

ME FA EL COR MÉS GRAN

LA VERDOR DELS PINS

52

Poejoc 3 VISTES AL MAR


LES CASES SENYORIALS (PALMA)(fragments)

Entrades, famosesentrades gegants,totes harmonioses,totes ressonants,

totes habitades d’ecos vigilants;arcades i voltes de l’antiga casa

plenes de foscor,plenes d’emoció,

posades en guisa de decoracióper una comèdia de capa i espasa;

vistosa cisternade ferre florit;

[...]

palaus mallorquins,imponents i grans,quasi venecians,quasi florentins,i entre llevantinsi calderonians...

[...]

MIQUEL DELS SANTS OLIVER

(Campanet 1864 – Barcelona 1920)

53


Al poema de Miquel dels Sants Oliver s’hi descriuen les entrades de les

cases senyorials de Palma. N’has vista cap?

I d’un altre lloc?

Les recordes o imagines com el poeta Miquel dels Sants Oliver?

Descriu l’entrada d’una casa, d’un palau, d’un castell...

Ara, en un altre full, fes un poema sobre l’entrada que has descrit.

54

Poejoc 1 LES CASES SENYORIALS (PALMA)


Entrades, famoses

entrades gegants,

totes harmonioses,

totes ressonants,

totes habitades d’ecos vigilants;

arcades i voltes de l’antiga casa

plenes de foscor,

plenes d’emoció,

posades en guisa de decoració

per una comèdia de capa i espasa;

Fes un dibuix que representi el fragment del poema de Miquel delsSants Oliver i tengui com a tema central els versos destacats.

Poejoc 2LES CASES SENYORIALS (PALMA)

55


Observau l’entrada de la vostra escola i escriviu una llista d’adjectiusque la descriguin, com, per exemple: gran o petita, estreta o ampla,fosca o clara, neta o bruta, moderna o antiga... Després, a classe, engrups de tres, inventau un poema a partir d’allò que hàgiu escrit.

L’ENTRADA DEL COL·LEGI .....................................................................................................

56

Poejoc 3 LES CASES SENYORIALS (PALMA)


POLLS VENTURERS(fragment)

La llocada ventureraja pastura fent piu-piu,i els pollets sense barreras’encalcen per la carreracom si fossin d’argent viu.

Són agradososi vivarrons,rossets, sedosos,i tremolososi petitons.Pertot se fiquen,graten i piquend’aquí i d’allà;quan els esmiquenmolles de pa,la lloca els cridai, engelosida,si qualcú els tocapega envestida...Que si la llocano em digués res,jo bé els prendriai els besariade tres en tres.Són tan sedosos,tan petitons,tan agradososi tremolososi vivarrons!...

[...]

MARIA ANTÒNIA SALVÀ

(Palma 1869 – Llucmajor 1958)

57


Retalla els versos de la primera estrofa del poema “Polls venturers” deMaria Antònia Salvà i juga a tornar-los a compondre:

LA LLOCADA VENTURERA

JA PASTURA FENT PIU-PIU,

I ELS POLLETS SENSE BARRERA

S’ENCALCEN PER LA CARRERA

COM SI FOSSIN D’ARGENT VIU.

58

Poejoc 1 POLLS VENTURERS


De qui parla Maria Antònia Salvà en aquests versos?

Són agradososi vivarrons,rossets, sedosos,i tremolososi petitons.

..............................................................................

Il·lustra-ho amb pintura de dits.

Poejoc 2POLLS VENTURERS

59


Jugam a representar el poema de Maria Antònia Salvà:

• Es distribueix el poema entre cinc o sis alumnes, que faran de narradors o narradores.

• Cada narrador/a llegeix o recita el seu fragment mentre es duu a termel’escenificació.

• Un nin o una nina fan de gallina.

• Un grup de nins i nines fan de pollets.

• Un nin i una nina representen, mitjançant el gest i el moviment, el fet de voler tocarels pollets.

Instruccions per a la confecció de caretes:

• Aferra damunt cartolina una fotocòpia ampliada de la careta.

• Retalla-la per la vorera.

• Buida els forats dels ulls.

• Decora-la amb plomes o bocins de paper.

• Posa-hi un elàstic.

GALLINA POLLET

60

Poejoc 3 POLLS VENTURERS


ELS RÚSTICS MADRIGALS(fragments)

[...]

Madona de la Cabana,

aixecau-vos de matí

i veureu el sol sortir

vermell com una magrana.

Veureu com el món dormitdins la llum se renovellai tota cosa ix més bellade la negror de la nit.

[...]

Deixau ja el llit i el llençol,Madona de la Cabana,que sobre el pla se desgranaja la magrana del sol,

i la mar i sos escullsamb la muntanya infinitase fa amorosa i petitaper entrar dins vostres ulls.

[...]

LLORENÇ RIBER

(Campanet 1881–1958)

61


Mentre llegiu els fragments d’“Els rústics madrigals” de Llorenç Riber,escoltau-ne la versió musicada que podeu trobar al disc de Maria delMar Bonet Jardí tancat. Després decorau el poema amb dibuixos querepresentin allò que diu:

ELS RÚSTICS MADRIGALS(fragments)

[...]

Madona de la Cabana,

aixecau-vos de matí

i veureu el sol sortir

vermell com una magrana.

Veureu com el món dormitdins la llum se renovellai tota cosa ix més bellade la negror de la nit.

[...]

Deixau ja el llit i el llençol,Madona de la Cabana,que sobre el pla se desgranaja la magrana del sol,

i la mar i sos escullsamb la muntanya infinitase fa amorosa i petitaper entrar dins vostres ulls.

[...]

62

Poejoc 1 ELS RÚSTICS MADRIGALS


Molts de poetes utilitzen la COMPARACIÓ als seus poemes. Ambquè compara Llorenç Riber el sol?

Per què creus que ho fa? Explica-ho amb dues raons.

1.

2.

Cerca altres poemes amb comparacions i escriu-les.

Poejoc 2ELS RÚSTICS MADRIGALS

63


Molts de poetes utilitzen la COMPARACIÓ a les seves composicions.

Llorenç Riber diu que

el sol és . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . com . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Per parelles, completau les comparacions següents i creau petitspoemes en què aquestes prenguin significat:

Els teus ulls són . . . . . . . . . . . . . . . . . . . com . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Tens els cabells . . . . . . . . . . . . . . . . . . com . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Les teves cames són . . . . . . . . . . . . com . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Tens la boca . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . com . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Al pati corres ràpidament com . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .,

també botes com . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .,

xutes la pilota com . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .,

crides i rius com . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .,

. . . . . . . . . . . . . . . com . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .,

. . . . . . . . . . . . . . . com . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . ..

64

Poejoc 3 ELS RÚSTICS MADRIGALS


LA FONTETA DEL CALVARI(fragments)

Beneita pluja tardana,que ha fet ara revenirl’aigua d’aquesta fontana,a l’ombra d’un romaní.

Més que fontana, cocó;menut brescat de la roca,amb una pedra a sa boca,enginy d’algun vell pastor.

Anys fa que no hi he begut.Tal volta des que mon pare—una altra vida em sembla ara!—me l’ensenyà, de menut.

Però tot aquest paratgeguarda per mi pau i amor:el fresc alè de l’oratgei la llum de la tardor;

la guaita dels vells molinsi la del vell campanar,el dolç remoreig dels pins,l’encant suprem de la mar;

tanta floreta gentil,de fina essència boscana,i aquesta fonteta humil,que també em sembla germana.

[...]

Fonteta desconeguda:que sols et puga trobarqui faça bona begudai et torn tot d’una a tapar.

Fonteta, que vesses ara:que mai et falti humitat,ni en falti de pura i clara a tot cor assedegat.

ISIDOR MACABICH

(Eivissa 1883 – Barcelona 1973)

65


Recordes les paraules que falten en aquest fragment del poema “Lafonteta del Calvari”? Ajuda’t amb el codi secret:

♣ ♥ ✖ ♠ ✥ ❦ ✌ ★ ✚ ✪ � ✬ �

A B C D E F G H I J K L M

� � � � � � ♦ ➛ ✸ ℡ ✺

N O P Q R S T U V W X Y Z

Beneita ........................................ tardana,

que ha fet ara revenir

l’aigua d’aquesta .................................................,

a l’ombra d’un .................................................

Més que fontana, .........................................;

menut brescat de la .......................................,

amb una pedra a sa boca,

enginy d’algun vell ...............................................

66

Poejoc 1 LA FONTETA DEL CALVARI

� ✬ ✪ ♣

❦ � � ♣ � ♣

� � � ♣ � ✚

✖ � ✖ �

� � ✖ ♣

� ♣ � � �


Investiga amb un company o companya els dos significats que pot tenirla paraula beneit -a.

1.

2.

Quin dels dos significats pensau que té al poema?

Per què?

Poejoc 2LA FONTETA DEL CALVARI

67


Al poema “La fonteta del Calvari” el poeta Isidor Macabich hi explicarecords i sensacions de la infantesa.

Escriviu a la pissarra una llista de records i sensacions agradables dequan éreu més petits. Després, entre tota la classe creareu un poemacol·lectiu. En acabar, podeu copiar-lo.

68

Poejoc 3 LA FONTETA DEL CALVARI


EL CARGOL

—Tinc banyes que no fereixen, menjo tant de verd com puc i, com una joia viva, porto un estoig al damunt.

Temo sabates distretes i peus feixucs o ferrats que sabrien esclafar-me damunt la pols o l’herbam.

I quan sento criatures que a la voreta o de lluny canten un: —Cargol, treu banya!—mig em moro de poruc.

JOSEP CARNER

(Barcelona 1884 – Brussel·les 1970)

69


Il·lustra el poema de Josep Carner en sis escenes:

—TINC BANYES QUE NO FEREIXEN, I, COM UNA JOIA VIVA, MENJO TANT DE VERD COM PUC PORTO UN ESTOIG AL DAMUNT.

TEMO SABATES DISTRETES QUE SABRIEN ESCLAFAR-ME I PEUS FEIXUCS O FERRATS DAMUNT LA POLS O L’HERBAM.

I QUAN SENTO CRIATURES CANTEN UN: —CARGOL, TREU BANYA!—QUE A LA VORETA O DE LLUNY MIG EM MORO DE PORUC.

70

Poejoc 1 EL CARGOL


Escriu les lletres que el caragol s’ha menjat:

—TINC ....ANYES QUE NO FEREIXEN,

MENJO TANT DE ....ERD COM PUC

I, COM UNA JOIA ....I....A,

PORTO UN ESTOIG AL DAMUNT.

TEMO SA....ATES DISTRETES

I PEUS FEIXUCS O FERRATS

QUE SA....RIEN ESCLAFAR-ME

DAMUNT LA POLS O L’HER....AM.

I QUAN SENTO CRIATURES

QUE A LA ....ORETA O DE LLUNY

CANTEN UN: —CARGOL, TREU ....ANYA!—

MIG EM MORO DE PORUC.

Poejoc 2EL CARGOL

71


El poema de Josep Carner “El cargol” és també una endevinalla. Engrups de tres, inventau un poema endevinalla. Després el llegireu a laresta de la classe per veure si l’endevinen.

Com ho podem fer?

1. Triau un animal.

Per exemple: l’elefant

2. Començau el poema amb una frase que expliqui una característica del vostre animal.

Per exemple: Té trompa

3. Escriviu la frase com si parlàs l’animal:

Tenc trompa

4. Completau-la imitant Josep Carner.

Per exemple:

Tenc trompa que no fa música

5. El segon vers ha de fer referència a allò que menja el vostre animal.

Per exemple:

menj les fulles més tendres

6. Al tercer vers es pot iniciar una COMPARACIÓ, que s’acabarà en el quart. Usau la rimaque considereu més adequada.

Per exemple:

Tenc trompa que no fa música,menj les fulles més tendresi, com una gran muntanya,no estim el foc ni les cendres.

72

Poejoc 3 EL CARGOL


SÓLLER-EXPRÉS

Cada dia com una llançadora de ciutat a ciutat corre l’exprés. L’una li riu damunt la mar sonora, l’altra dins una vall de tarongers.

Deixant la plana d’hortes i ametllers ràpida puja la locomotora, i la muntanya d’ignorats recers travessa com espasa colpidora.

Comença a davallar, des de l’abrupte penyal, damunt els arcs del viaducte, fins arribar a la ciutat florida.

A sos peus canta l’aigua del torrent, al front, el Puig Major fosforescent i, al lluny, la mar plena d’amor la crida.

MIQUEL FORTEZA

(Palma 1888–1969)

73


Llegeix el poema i troba els cinc disbarats que ha fet l’ordinador:

Cada dia com una llançadora de ciutat a ciutat corre l’exprés.L’una li riu damunt la mar sonora,l’altra dins una vall de taronge❙gegers.

Deixant la plana d’hortes i ametllers ràpida puja la lococococ❙omotora,i la muntanya d’ignorats recers travessa com espasa colpidora.

Comença a dava❙vavavallar, des de l’abrupte penyal, damunt els arcs del viaducte,fins arribar a la ciutat florida.

A sos peus canta l’aiguaa❙aa del torrent,al front, el Puig Major fosforescent i, al lluny, la mar plena d’amoooor la crida.

Explica’ls.

1.

2.

3.

4.

5.

74

Poejoc 1 SÓLLER-EXPRÉS

??

?

?

?

??

??

??

?

?

?


Observa les paraules encerclades i agrupa les que rimen pintant-lesd’un mateix color:

Cada dia com una llançadora

de ciutat a ciutat corre l’exprés.

L’una li riu damunt la mar sonora,

l’altra dins una vall de tarongers.

Deixant la plana d’hortes i ametllers

ràpida puja la locomotora,

i la muntanya d’ignorats recers

travessa com espasa colpidora.

Comença a davallar, des de l’abrupte

penyal, damunt els arcs del viaducte,

fins arribar a la ciutat florida.

A sos peus canta l’aigua del torrent,

al front, el Puig Major fosforescent

i, al lluny, la mar plena d’amor la crida.

Poejoc 2SÓLLER-EXPRÉS

75


Al poema “Sóller-exprés” el poeta Miquel Forteza hi descriu l’itinerarii les característiques d’un tren.

Per parelles, inventau un poema en el qual parleu de l’itinerari que feisi del mitjà de transport que usau per arribar cada dia a l’escola.

Abans de començar amb la creació del poema us ajudarà:

1. Escriure tot allò que recordeu sobre les coses o el paisatge (natural, rural,urbà, etc.) que veis pel camí.

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

2. Descriure el mitjà de transport utilitzant adjectius, comparacions, diminutiuso augmentatius, etc.

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

3. Explicar sensacions que experimentau en el transcurs del viatge (també siés a peu): alegria, cansament, olors, sons...

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

I ara feis de poetes.

76

Poejoc 3 SÓLLER-EXPRÉS


LA LLUNA FILA

La lluna fila sa llum i va minvant la filosa; la lluna fila i consum la seua vida afanyosa.

D’on prens la llana, lluneta? Què fas del fil que has filat? Files i files distreta o bé fas feina a ton grat?

La lluna fila sa vida, ma vida file també (aquesta bella mentida que si és mentida no ho sé).

La lluna fila.S’emporta

sa llum a una casa morta.

CARLES SALVADOR

(València 1893–1955)

77


Escriu aquestes paraules al seu lloc:

La lluna fila sa ................................

i va minvant la ................................;

la lluna fila i ................................

la seua vida .................................

D’on prens la llana, ..............................?

Què fas del fil que has ..................................?

Files i files .................................

o bé fas feina a ton .................................?

78

Poejoc 1 LA LLUNA FILA

LLUM FILOSA CONSUM

FILAT

LLUNETA GRAT

AFANYOSA DISTRETA


Pinta del mateix color els versos que rimen tenint en compte com esparla al lloc on vius:

La lluna fila sa llum

i va minvant la filosa;

la lluna fila i consum

la seua vida afanyosa.

D’on prens la llana, lluneta?

Què fas del fil que has filat?

Files i files distreta

o bé fas feina a ton grat?

La lluna fila sa vida,

ma vida file també

(aquesta bella mentida

que si és mentida no ho sé).

La lluna fila.

S’emporta

sa llum a una casa morta.

Poejoc 2LA LLUNA FILA

79


Inventa un poema completant el de Carles Salvador amb les paraulesque tu trobis més adequades:

La lluna fila sa llum

i va minvant la ......................................;

la lluna fila i consum

la seua vida ...................................................

D’on prens la llana, lluneta?

Què fas del fil que has ...................................?

Files i files distreta

o bé fas feina ...................................................?

La lluna fila sa vida,

ma vida .......................................................

(aquesta bella mentida

que si és .....................................................).

La lluna fila.

S’emporta

sa llum a .......................................................

80

Poejoc 3 LA LLUNA FILA


TIRALLONGA DELS MONOSÍL·LABS(fragments)

Déu

I tu, què vols?

Jo

Doncs, jo sols vull —ei, si pot ser—:

Un poc de fam i un xic de pa. Un poc de fred i un poc de foc. Un xic de son i un poc de llit. Un xic de set i un poc de vi i un poc de llet.

I un poc de pau.

[...]

I un poc de soli un poc de sal.I un poc de cel.

[...]

PERE QUART (JOAN OLIVER) (Sabadell 1899 – Barcelona 1986)

81


Cerca a la sopa de lletres vuit monosíl·labs. Després, per parelles,inventau un poema en què apareguin les set paraules que hàgiu trobat.

Escriu els vuit monosíl·labs.

1. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

3. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

5. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 6. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

7. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 8. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

82

Poejoc 1 TIRALLONGA DELS MONOSÍL·LABS

O A Q W R V I R K M

A G C A J D J L Z C

D K B G N X D T F T

E V T R F E R I E A

G H I E I I C D P P

V P O U O R K P I R

T L G I P G A L L Q

A L S C O R L L S P

F R E I C D E F G G

M G H D V K S C A P


Si poguessis demanar un desig, què demanaries? Completa el poemaamb els teus desitjos favorits:

Déu

I tu, què vols?

Jo

Doncs, jo sols vull

—ei, si pot ser—:

Un poc de .........................................

i un xic de ..........................................

Un poc de .........................................

i un poc de .........................................

Un xic de .........................................

i un poc de .........................................

Un xic de .........................................

i un poc de .........................................

i un poc de .........................................

I un poc de pau.

[...]

I un poc de sol

i un poc de sal.

I un poc de cel.

[...]

Poejoc 2TIRALLONGA DELS MONOSÍL·LABS

83


Recorda i completa:

Déu

I tu, què ....................................?

Jo

Doncs, jo sols ...............................

—ei, si pot ser—:

Un poc de fam

i un xic de ...................................

Un poc de fred

i un poc de ................................

Un xic de son

i un poc de ................................

Un xic de set

i un poc de ...............................

i un poc de ................................

I un poc de pau.

[...]

I un poc de sol

i un poc de sal.

I un poc de cel.

[...]

84

Poejoc 3 TIRALLONGA DELS MONOSÍL·LABS


EL MERCAT DE LES ALGUES(fragment)

La sirena d’ulls d’estel ven algues color de mel, i la dels ulls de cristall ven algues i ven corall.

La dels llavis de taronja ven figuretes d’esponja, i la de les galtes sanes ven perles i porcellanes.

La més alta i més senzilla ven balenes de cotilla, la més jove i més distreta ven somnis per al poeta.

[...]

GUMERSIND RIERA

(Fornells 1909 – Barcelona 1990)

85


Llegeix en veu alta el fragment del poema “El mercat de les algues” idesprés contesta les preguntes sense haver de tornar a llegir-lo:

Quantes sirenes hi ha? . . . . . . . . . . . . .

Recordes com són? Explica-ho.

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Escriu què ven cada sirena.

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Ara torna a llegir el poema i comprova si ho has endevinat.

86

Poejoc 1 EL MERCAT DE LES ALGUES


Dibuixa a cada vinyeta una sirena amb la seva paradeta i el producteque ven. Davall escriu-hi el fragment del poema que correspongui:

Poejoc 2EL MERCAT DE LES ALGUES

87


Escriu les lletres A i E que falten al poema i decora’l com si fos dins lamar:

L....... SIREN....... D’ULLS D’.......ST.......L

V.......N ALGU.......S COLOR D....... MEL,

I L....... D.......LS ULLS D....... CRISTALL

V.......N ALGU.......S I V.......N CORALL.

L....... D.......LS LLAVIS D....... T.......RONJ.......

V.......N FIGUR.......T.......S D’.......SPONJ.......,

I L....... D....... L.......S GALT.......S SAN.......S

V.......N PERL.......S I PORC.......LLAN.......S.

88

Poejoc 3 EL MERCAT DE LES ALGUES


BARQUES DE PAPER

Barques de paper varava en la llarga quietud del vent.

L’or assedegat d’abelles i tarda beu l’aigua del mar.

Quan se’n vagi a fons, miraré la barca del soldat de plom.

SALVADOR ESPRIU

(Santa Coloma de Farners 1913 – Barcelona 1985)

89


Varar pot tenir diferents significats. Pinta la casella que contél’explicació que correspon al poema:

A qui es refereix el poeta en aquests versos?

L’or assedegatd’abelles i tarda

Marca amb una X l’opció que consideris més adequada:

un anell d’or

un bou que té set

el sol

Qui beu l’aigua de la mar?

És possible?

Per què?

El poema parla de la sortida del sol o de la posta?

Explica-ho amb dues raons.

1.

2.

90

Poejoc 1 BARQUES DE PAPER

Tocar una embarcacióamb la quilla al fons dela mar i romandre-hiaturada per escassesad’aigua per a laflotació.

Treure o posar en sec unaembarcació.

Fer que, des deterra, entri a la maruna embarcacióquan ja estàacabada deconstruir o d’adobar.


Llegeix el poema en veu alta. Després subratlla’n el vers que fareferència al protagonista d’un conte clàssic:

BARQUES DE PAPER

Barques de paper varava en la llarga quietud del vent.

L’or assedegat d’abelles i tarda beu l’aigua del mar.

Quan se’n vagi a fons, miraré la barca del soldat de plom.

Quin és el títol del conte? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Investiga qui el va escriure.

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Escriu el títol de tres contes més del mateix autor.

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Poejoc 2BARQUES DE PAPER

91


Escriu les lletres B i V que s’han perdut. Després decora el poema ambretoladors de colors:

....ARQUES DE PAPER

....ARQUES DE PAPER

....ARA....A EN LA LLARGA

QUIETUD DEL ....ENT.

L’OR ASSEDEGAT

D’A....ELLES I TARDA

....EU L’AIGUA DEL MAR.

QUAN SE’N ....AGI A FONS,

MIRARÉ LA ....ARCA

DEL SOLDAT DE PLOM.

92

Poejoc 3 BARQUES DE PAPER


L’ORDINADOR

Un xicot espavilatdiscuteix amb la pantalla:

—El dibuix que he començat, no m’explico per què falla! He llegit “El gat amb botes” i en vull fer la il·lustració. Les tecles em fallen totes, no sé per quina raó. El dit quasi se m’enrampa de tant de fer clic i clic. Ordinador! Si em fas trampa, hem acabat! Ves què et dic!

—Xicot, rumia, rumiai no me’n culpis a mi! Si és per fer un gat, com podria obeir-te, el “ratolí”?

JOANA RASPALL

(Barcelona 1913)

93


Juga a crear un poema a partir de “L’ordinador” de Joana Raspall. Not’oblidis de posar-hi un títol. Després, il·lustra’l.

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Un xicot espavilat

discuteix amb .................................................:

—El ........................... que he començat,

no m’explico per què falla!

He llegit ............................................................

i en vull fer ......................................................

Les .................................... em fallen totes,

no sé per quina raó.

El ........................... quasi se m’enrampa

de tant de fer ................................................

.....................................! Si em fas trampa,

hem acabat! ..................................................!

94

Poejoc 1 L’ORDINADOR


Recordes les paraules que falten al poema? Completa’l i despréscomprova si ho has fet bé:

L’ORDINADOR

Un xicot ...............................................

discuteix amb la pantalla:

—El dibuix que he començat,

no m’explico per què ..............................!

He llegit “El gat amb ...............................”

i en vull fer la il·lustració.

Les ............................... em fallen totes,

no sé per quina raó.

El ......................... quasi se m’enrampa

de tant de fer clic i ......................................

Ordinador! Si em fas .................................,

hem acabat! Ves què et dic!

—Xicot, rumia, rumia

i no me’n culpis a mi!

Si és per fer un gat, com podria

obeir-te, el “..............................”?

Poejoc 2L’ORDINADOR

95


Gat i moix són paraules SINÒNIMES.

Això vol dir que tenen el mateix significat.

Marca el camí que ha de seguir cada paraula per trobar el seu sinònim:

96

Poejoc 3 L’ORDINADOR

CREURE

PENSAR

DEIXONDIT

AL·LOT

XICOT

ESPAVILAT

OBEIR

RUMIAR


CANÇÓ DESPRÉS DE LA PLUJA

El vent juga amb el molí i amb la rosa desclosa.

Matinet matí, no ballis amb la calitja.

A l’escarabat bum bum les ales li frisen.

Les flors de la pererariuen i riuen.

Una mica de cel blau, una mica mica.

El núvol empeny el núvol i llisca que llisca.

Qui puja a la muntanya? El caragol que treu banya. El sol s’encén i s’apaga, albó, romaní, argelaga. El sol s’apaga i s’encén, farigola, romeguer.

El sol és aquí, entre la rosa i el molí.

Matinet matí, les bruixes es pentinen.

El sol és aquí. Ai! Que es menja la calitja!

BARTOMEU ROSSELLÓ-PÒRCEL

(Palma 1913 – el Brull 1938)

97


Escriu les paraules que falten al poema i decora’l:

El ...................... juga amb el ........................

i amb la ............................... desclosa.

Matinet matí,

no ballis amb la calitja.

A l’........................................... bum bum

les ales li frisen.

Les ........................ de la perera

riuen i riuen.

Una mica de cel blau,

una mica mica.

El ..................... empeny el núvol

i llisca que llisca.

98

Poejoc 1 CANÇÓ DESPRÉS DE LA PLUJA


En aquestes estrofes del poema de Bartomeu Rosselló-Pòrcel hi ha dosversos que fan referència a dues cançons populars. Subratlla’ls. Desprésencercla els noms de plantes i flors:

Qui puja a la muntanya?

El caragol que treu banya.

El sol s’encén i s’apaga,

albó, romaní, argelaga.

El sol s’apaga i s’encén,

farigola, romeguer.

El sol és aquí,

entre la rosa i el molí.

Matinet matí,

les bruixes es pentinen.

El sol és aquí.

Ai! Que es menja la calitja!

Poejoc 2CANÇÓ DESPRÉS DE LA PLUJA

99


Escriu l’estrofa que t’agradi més del poema “Cançó després de la pluja”de Bartomeu Rosselló-Pòrcel i decora-la.

100

Poejoc 3 CANÇÓ DESPRÉS DE LA PLUJA


LLUNA PAGESA(fragments)

Aquesta lluna pagesaaquí és més lluna que enlloc.Sortia grossa i encesa:ara ha pres un color groc.

Ja no veu carro ni mulani el bestiar que es recull.Si avorrida, ho dissimula,alta i clara com un ull.

Temps ha que dorm la gallinai els al·lots ja són al llit.Na Xemena diu: “Au, vine”,a l’home mig adormit.

No fa cas de petiteses,la lluna. Vol camp obert.Sèquies, pins, camins, maleses:tot ho mira amb aire expert.

Amiga de l’olibassa,de la granota i el mart.(Qui dorm i qui va de caça,i qui mai troba que és tard.)

Vetlla el vent que sempre alena,i la font que sempre neix,i l’ona damunt l’arenai, amb un badall, jo mateix.

[...]

La lluna de lloc es muda,la lluna fa el seu camí.La serena cau menudai arriba que tot té fi.

[...]MARIÀ VILLANGÓMEZ

(Eivissa 1913–2002)

101


Il·lustra en vinyetes:

Aquesta lluna pagesa Ja no veu carro ni mulaaquí és més lluna que enlloc. ni el bestiar que es recull.Sortia grossa i encesa: Si avorrida, ho dissimula,ara ha pres un color groc. alta i clara com un ull.

Temps ha que dorm la gallina No fa cas de petiteses,i els al·lots ja són al llit. la lluna. Vol camp obert.Na Xemena diu: “Au, vine”, Sèquies, pins, camins, maleses:a l’home mig adormit. tot ho mira amb aire expert.

102

Poejoc 1 LLUNA PAGESA


Cerca a la sopa de lletres sis paraules del fragment del poema “Llunapagesa” que trobaràs més avall i escriu-les al seu lloc:

Aquesta lluna .................................

aquí és més lluna que enlloc.

Sortia grossa i ...............................:

ara ha pres un color groc.

Ja no veu carro ni ........................

ni el bestiar que es recull.

Si avorrida, ho dissimula,

alta i clara com un ...........................

Temps ha que dorm la ..........................

i els al·lots ja són al ..........................

Na Xemena diu: “Au, vine”,

a l’home mig adormit.

Poejoc 2LLUNA PAGESA

103

P A G E S A B C D

A C G N S D D B V

P K R C N A D T F

B C T E M N R Q E

C H I S L I C D B

M U L A U L K P U

P L G K P L L A F

Q L S V T A L I S

S A G F K G V A T


Juga a inventar un poema completant els versos amb altres paraules:

Aquesta lluna ................................ (fadrina, cagarina, mandarina...)

aquí és més lluna que enlloc.

Sortia grossa i .................................. (marina, canina, salvatgina...):

ara ha pres un color groc.

Ja no veu carro ni ......................................

ni el bestiar que es recull.

Si avorrida,........................................................,

alta i clara com un ull.

Temps ha que dorm la gallina

i els al·lots ja són ..........................................

Na Xemena diu: “Au, vine”,

a l’home ...............................................................

Dibuixa la lluna del teu poema.

104

Poejoc 3 LLUNA PAGESA


UNA CANÇÓ “BAMBA”

La nina, nina, nineta, té tan blanca la color que quan dorm a dins del bres els llençols són de carbó.

A la no, no, no, bon dormissó!

La nina, nina, nineta, feta sucre, mel de cel, la prengueren els seus pares de la cua d’un estel.

La nina, nina, nineta, feta mel, melicotó, la robaren els seus pares de la neu de l’ametló.

A la no, no, no, estrelleta i flor!

La nina, nina, nineta, els seus pares l’han trobat feta farineta dolça dins una espiga de blat.

La nina, nina, nineta, tota ploma, plomissó, la trobaren els seus pares a la Cala de l’Amor.

CÈLIA VIÑAS

(Lleida 1915 – Almeria 1954)

105


Llegeix la primera estrofa del poema “Una cançó ‘bamba’” de CèliaViñas i després omple la graella posant una X on correspongui:

SÍ NO

El poema és una cançó de bres.

Un bres és un llitet d’infant amb balanceig.

Al llitet hi dorm una nina.

La nineta és morena de pell.

La nineta és molt blanca.

Els llençols són negres com el carbó.

Ara dibuixa-ho.

106

Poejoc 1 UNA CANÇÓ “BAMBA”


Ordena les lletres i podràs escriure paraules del poema de Cèlia Viñas:

Poejoc 2UNA CANÇÓ “BAMBA”

107

N

N

E I A

T N C

S

U RS

E

A

P

P RE

S M

M

LT

EC

O Ó

O

F

LF

R A

P

M PO

L

I


De dos en dos, llegiu el poema de Cèlia Viñas i escriviu tres coses quediu la poetessa per explicar com és l’infant i que en realitat sónimpossibles.

108

Poejoc 3 UNA CANÇÓ “BAMBA”

1

2

3


EL VIATGER, AMB UN ANELL PÚNIC EXHUMAT A MALLORCA,

VISITA EL MUSEU D’EIVISSA

A Tànit,* la tumbaga, aquella, la tumbaga, —recordes?— la tumbaga que el camperol, tumbaga, a l’hort, desenterrà. A Tànit, la tumbaga li porto, la tumbaga li ofreno, la tumbaga que d’hort a hort, tumbaga dofins feren saltar.

BERNAT VIDAL I TOMÀS

(Santanyí 1918 – Palma 1971)

109

* El nom d’aquesta deessa púnica apareix documentat amb la forma Tanit.


Llegeix el poema i encercla la paraula que es repeteix més:

A Tànit, la tumbaga, aquella, la tumbaga, —recordes?— la tumbaga que el camperol, tumbaga, a l’hort, desenterrà. A Tànit, la tumbaga li porto, la tumbaga li ofreno, la tumbaga que d’hort a hort, tumbaga dofins feren saltar.

Escriu el significat d’aquesta paraula.

110

Poejoc 1 EL VIATGER, AMB UN ANELL PÚNIC…


Llegeix el poema de Bernat Vidal i Tomàs i explica amb les tevesparaules la història que conta. Fixa’t, sobretot, en el títol:

EL VIATGER, AMB UN ANELL PÚNIC EXHUMAT A MALLORCA, VISITA EL MUSEU D’EIVISSA

Ara dibuixa-ho en tres vinyetes.

Poejoc 2EL VIATGER, AMB UN ANELL PÚNIC…

111


Resol les operacions i descobriràs paraules del poema de Bernat Vidali Tomàs:

112

Poejoc 3 EL VIATGER, AMB UN ANELL PÚNIC…

P- +

B M

=

=

=

- TA-+ + LL

L

-+

=- -+ A-+

ME =- AA-+

IÇ-+ +

NA GA


EL JARDÍ DE LA REINA

Aquest és el jardí de la Reina.

Aquesta és la clau del jardí de la Reina.

Aquesta és la cinta que sosté la clau del jardí de la Reina.

Aquest és el peix que ha mossegat la cinta que sosté la clau del jardí de la Reina.

Aquests són els ulls que brillen com el peix que ha mossegat la cinta que sosté la clau

del jardí de la Reina.

Aquestes són les mans que han fet ombra als ulls que brillen com el peix que ha mossegat la cinta que

sosté la clau del jardí de la Reina.

Aquest és el cabell que han pentinat les mans que han fet ombra als ulls que brillen com el peix que ha mossegat la cinta que sosté la clau del jardí de

la Reina.

Aquesta és la font que ha mullat el cabell que han pentinat les mans que han fet ombra als ulls que brillen com el peix que ha mossegat la cinta que


Aquest és el caminal que voreja la font que ha mullat el cabell que han pentinat les mans que han fet ombra

als ulls que brillen com el peix que ha mossegat la cinta que sosté la clau del jardí de la Reina.

JOAN BROSSA


113


Completa el fragment del poema “El jardí de la Reina” de Joan Brossasubstituint cada dibuix per la paraula que pertoqui:

Aquest és el .............................. de la Reina.

Aquesta és la .............................. del jardí de la Reina.

Aquesta és la .............................. que sosté la clau del jardí

de la Reina.

Aquest és el .............................. que ha mossegat la cinta que sosté

la clau del jardí de la Reina.

Aquests són els .............................. que brillen com el peix que ha

mossegat la cinta que sosté la clau

del jardí de la Reina.

Aquestes són les .............................. que han fet ombra als ulls que

brillen com el peix que ha mossegat la cinta que


114

Poejoc 1 EL JARDÍ DE LA REINA


Completa el fragment del poema “El jardí de la Reina” de Joan Brossasubstituint cada dibuix per la paraula que pertoqui:

Aquest és el ............................ de la ..............................

Aquesta és la ............................ del ............................ de la .............................

Aquesta és la ........................ que sosté la ...................... del ............................

de la .............................

Aquest és el ............................ que ha mossegat la ............................ que sosté

la ............................ del ............................ de la .............................

Aquests són els ............................ que brillen com el .......................... que ha

mossegat la ........................... que sosté la ....................

del ............................ de la .............................

Poejoc 2EL JARDÍ DE LA REINA

115


Fes un poema amb un amic o amiga a l’estil del de Joan Brossa, en quècada vers és una repetició i ampliació del vers anterior.

Aquesta és . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . que . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

116

Poejoc 3 EL JARDÍ DE LA REINA


VENT(fragment)

Jo sé d’un gegant que, bufa bufant, els arbres esbranca; i amb son cru xiulet esclata en calfred el blat de la tanca.

I al senzilló ocell, quan fa el vol més bell, el ploma a bufades... A l’ametlerar gisca en esfullar flors que són besades.

[...]

MIQUEL BOTA TOTXO

(Pollença 1920–2005)

117


Il·lustra en vinyetes el fragment del poema “Vent” de Miquel Bota Totxo:

JO SÉ D’UN GEGANT I AMB SON CRU XIULET QUE, BUFA BUFANT, ESCLATA EN CALFRED ELS ARBRES ESBRANCA; EL BLAT DE LA TANCA.

I AL SENZILLÓ OCELL, A L’AMETLERARQUAN FA EL VOL MÉS BELL, GISCA EN ESFULLAR EL PLOMA A BUFADES... FLORS QUE SÓN BESADES.

118

Poejoc 1 VENT


El vent ha bufat fort i han volat algunes lletres. Escriu-les i desprésdecora el poema:

VENT(fragment)

JO SÉ D’UN GEG__ __ __

QUE, BUFA BUF__ __ __,

ELS ARBRES ESBR__ __ __ __;

I AMB SON CRU XIULET

ESCLATA EN CALFRED

EL BLAT DE LA T__ __ __ __.

I AL SENZILLÓ OC__ __ __ ,

QUAN FA EL VOL MÉS B__ __ __,

EL PLOMA A BUFADES...

A L’AMETLER__ __

GISCA EN ESFULL__ __

FLORS QUE SÓN BESADES.

Poejoc 2VENT

119


Llegiu el poema “Vent” de Miquel Bota Totxo i després, en grups detres, contestau les preguntes:

Qui és el gegant que s’anomena al poema?

Per què el poeta diu que és un gegant?

Què els passa als arbres? Per què?

Què vol dir “amb son cru xiulet”?

Cercau al diccionari la paraula calfred. Què significa?

Quin vers us agrada més? Per què?

Les flors de l’ametlerar, al poeta li semblen besades. I a vosaltres, què

us semblen?

120

Poejoc 3 VENT


Mortalla d’algues i llirisem té el cos encativat,m’enterraren dins l’arenaper la flor romanial.

Tres ferides s’encenguerenvora el tremolor del mar,pels tres brolls de flama vival’amor vessava cantant.

Adéu, sojorn d’alegria,blanc palau encastellat.Adéu, mans de l’estimada,colomes del finestral.

Qui em tornaria aquells llavismesells de besos trencats?Qui em tornaria aquells braçosi el galop del meu cavall?

Ai la flor malaguanyada!Ai l’enveja dels germans!Ai el meu cor en l’arena!Ai llavis blaus de la mar!

Un pastor, flairós d’estrelles,a la platja ha davallat.

—Oh Bernadet, fill de rei,cavaller de sol i nard,resaré per tu a la VergeNostra Dona de la Mar.

—Oh pastor, lo bon pastor,la veu em torna de sal,cançons d’aire no em dariesi tonades de cel blau?

—Oh Bernadet, fill de rei,l’amor crema al teu costat.Faré un anell del teu cori una flauta de ta sang.

—Oh pastor, lo bon pastor,tu em toques i no em fas mal;m’enterraren dins l’arenaper la flor romanial.

JOSEP MARIA LLOMPART

(Palma 1925–1993)

121

ROMANÇ D’EN BERNADET


Una vegada que el tutor o tutora us hagi explicat la rondalla “La florromanial”, dibuixau-ne els personatges principals. Si després elsretallau i hi posau palets de fusta, podreu jugar a representar-la. Coma final estel·lar de la vostra representació, recitau el “Romanç d’enBernadet” de Josep Maria Llompart.

122

Poejoc 1 ROMANÇ D’EN BERNADET

REI REINA

GERMÀ GRAN GERMÀ MITJÀ


Poejoc 1ROMANÇ D’EN BERNADET

123

GERMÀ PETIT (BERNADET) METGE-SAVI

PASTOR ÀGUILA


Resol el jeroglífic:

On enterraren en Bernadet?

Dins l’ . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Bernadet és un diminutiu de Bernat.

Tria vuit noms dels nins i nines de la classe i escriu un diminutiu de cada un.

1. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

2. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 6. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

3. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 7. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

4. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 8. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

124

Poejoc 2 ROMANÇ D’EN BERNADET

N-C


JOC AMORÓS(fragment)

El mar canta, lila, lila. Malves, verdes, les penyes escoltant. —Què me dius, mar lila, lila? —Penya malva, penya verda, què em diràs? —Jo et diré, mar lila, lila, que em perdonis si som muda pel teu cant, que les penyes som creades per mirar-te i sofrir, amorosides, ton palpar.

[...]

BLAI BONET

(Santanyí 1926–1997)

125


Escenificau en grups de tres el fragment del poema “Joc amorós” deBlai Bonet.

Personatges:

NARRADOR/AEL MARLA PENYA

NARRADOR/A: El mar canta, lila, lila.(Assenyala el mar, que fa el moviment de les

ones i el gest de cantar.)

Malves, verdes, les penyes escoltant.(Assenyala la penya, que fa el gest d’escoltar

cantar el mar.)

PENYA: —Què me dius, mar lila, lila?

MAR: —Penya malva, penya verda, què em diràs?

PENYA: —Jo et diré, mar lila, lila, que em perdonis si som muda pel teu cant, que les penyes som creades per mirar-tei sofrir, amorosides, ton palpar.

126

Poejoc 1 JOC AMORÓS


Al poema “Joc amorós” Blai Bonet usa l’AL·LITERACIÓ (repeticiód’uns mateixos sons) per imitar el renou de les ones. Recitau el poematots plegats agrupats al mig de la classe o al pati, imitant de maneracoordinada el moviment del mar.Després inventau un poema usant l’al·literació. Per exemple, pot imitarel renou del vent, el brunzit de les abelles, una tempesta...

Poejoc 2JOC AMORÓS

127


Cerca a la sopa de lletres sis paraules del poema “Joc amorós” de BlaiBonet i escriu-les a tots els llocs on falten:

El ............................ canta, lila, ...............................................

Malves, verdes, les ...................................... escoltant.

—Què me dius, .................... ......................, ....................?

—...................... malva, .................... verda, què em diràs?

—Jo et diré, ........................ ......................., .........................,

que em perdonis si som muda pel teu .................................,

que les ........................ som creades per mirar-te

i sofrir, amorosides, ton .....................................

128

Poejoc 3 JOC AMORÓS

O A B C A P O R K M

W G L I L A D A V P

D K B G N L D T O E

E L T R F P R I E N

G M I E I A C D P Y

C A N T O R K P N A

T R G I P G Q X B Q

A X Z C B R L L S P

F Q E X C D E F A G

P E N Y E S H Y A P


PLOU I FA LLUNA

Plou i fa lluna. Quina nit més bella! Un estel fredolic tremola i brilla entre núvols amables, cotonosos, com una testa d’infantó rosseja en son bressol entre bolquims d’ermini. Davalla l’aigua clara de les teules com devessalls d’argent. Plou i fa lluna.

ANTONI MOLL I CAMPS

(Ciutadella 1926)

129


Escriu L o LL i fes un marc que decori el poema:

P__OU I FA __UNA

P__OU I FA __UNA. QUINA NIT MÉS BE__A!

UN ESTE__ FREDO__IC TREMO__A I BRI__A

ENTRE NÚVO__S AMAB__ES, COTONOSOS,

COM UNA TESTA D’INFANTÓ ROSSEJA

EN SON BRESSO__ ENTRE BO__QUIMS D’ERMINI.

DAVA__A __’AIGUA C__ARA DE __ES TEU__ES

COM DEVESSA__S D’ARGENT. P__OU I FA __UNA.

130

Poejoc 1 PLOU I FA LLUNA


De dos en dos, llegiu el poema “Plou i fa lluna” d’Antoni Moll i Campsi després contestau les preguntes següents:

Plou i fa sol? .........................................................................................................................................................

Com és la nit? .....................................................................................................................................................

Qui tremola? ..........................................................................................................................................................

Qui brilla? .................................................................................................................................................................

On és? ........................................................................................................................................................................

Què sembla?.........................................................................................................................................................

Què davalla de les teules? .......................................................................................................................

Cercau al Diccionari català-valencià-balear (http://dcvb.iecat.net) el significatd’aquestes paraules:

BOLQUIM . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

DEVESSALL . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Poejoc 2PLOU I FA LLUNA

131


Resol l’enigma numèric i descobriràs una PERSONIFICACIÓ al poema“Plou i fa lluna” d’Antoni Moll i Camps:

Una pista: a = 1, b = 2, c = 3, d = 4, e = 5...

21 14 5 19 20 5 12 6 18 5 4 15 12 9 3

Investiga i explica què és una PERSONIFICACIÓ.

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Inventa tres personificacions i escriu-les.

1. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

2. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

3. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

132

Poejoc 3 PLOU I FA LLUNA


A la una la pell llisa de la lluna.

A les dues el mirall ens compta arrugues.

A les tres tornem-hi que no ha estat res.

A les quatre tots els cabells són de plata.

A les cinc ni som ni tinc.

A les sis prenem el sol al pedrís.

A les set els amics fan el distret.

A les vuit si era ple ara és buit.

A les nou ja no res em ve de nou.

A les deu,per a qui sonen les campanes de la Seu?

A les onze el dimoni ja s’engronsa i a les dotze ja està gat i cau.

GUILLEM D’EFAK

(Asobla, Guinea Equatorial 1929 – Palma 1995)

133

“A LA UNA...”


Llegeix el poema de Guillem d’Efak i dibuixa què passa en aquesteshores:

134

Poejoc 1 “A LA UNA…”


Llegeix el poema de Guillem d’Efak i escriu què passa en aquestes hores:

Poejoc 2“A LA UNA…”

135


Amb el poema de Guillem d’Efak podem jugar a botar a corda, axarranca, a botar mula, etc.

Inventau entre tots una cantarella basada en les hores del rellotge:

1. Escriviu a la pissarra, a partir de totes les aportacions, llistes de paraules querimin amb cada nom de les hores. La recerca es pot fer a casa, a la biblioteca,a classe..., preferentment, en diferents sessions de treball, una per cada hora.

Exemple:

UNA: alguna, bruna, fortuna, llacuna, pruna, tribuna, vacuna.DUES: crues, nues, pues, rues.TRES: corprès, empès, encès, entès, espès, promès, sorprès.

2. Votau per triar la paraula de cada llista que més agradi a la majoria dels infantsde la classe.

3. Feis una pluja d’idees per escriure la primera estrofa. Teniu en compte que hade començar amb “A la una” i ha d’acabar amb la paraula triada abans.

4. Expressau l’opinió sobre les idees recollides.

5. Seleccionau la frase que completa l’estrofa.

6. Escriviu amb retoladors de colors en una cartolina numerada cada estrofatreballada.

7. Exposau al passadís de l’escola les cartolines amb les estrofes ordenadesd’acord amb les hores del rellotge.

8. Memoritzau el nou poema per poder-hi jugar a l’hora del pati.

136

Poejoc 3 “A LA UNA…”


ARRÒS BLANC

Ben apilotat,l’arròs blanc fa plat,i pot barrejar-s’hi —no és cap disbarat— tota llei de salses, plàtan, ou ferrat, verdures, formatge, pollastre trinxat, gambes i tonyina i el que ve de grat per tal que resulti un plat variat, que l’arròs ho lliga tot molt ben lligat.

MIQUEL MARTÍ I POL

(Roda de Ter 1929 – Vic 2003)

137


Quin menjar t’agrada més? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Per què? Explica-ho amb dues raons.

1. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

2. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Ara, partint d’allò que has contestat, prova de fer un poema.

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

138

Poejoc 1 ARRÒS BLANC


Com creus que es cuina l’arròs blanc? Explica-ho passa a passa.

1r . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

2n . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

3r . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

4t . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Amb quin altre aliment te’l menjaries?

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Inventa una recepta amb arròs. Si vols, pots utilitzar algun d’aquestsingredients:

1r . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

2n . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

3r . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

4t . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Poejoc 2ARRÒS BLANC

139

xiclet pastís xocolata

nata gelat iogurt


Troba a la sopa de lletres les set paraules que falten al poema de MiquelMartí i Pol i escriu-les al seu lloc:

Ben apilotat,

l’arròs blanc fa ..............................,

i pot barrejar-s’hi

—no és cap disbarat—

tota llei de ..............................,

.............................., ou ferrat,

verdures, ..............................,

................................. trinxat,

................................. i tonyina

i el que ve de grat

per tal que resulti

un plat variat,

que l’.............................. ho lliga

tot molt ben lligat.

140

Poejoc 3 ARRÒS BLANC

P A B K A P O P K F

A L S M W G W O V O

D E A G N A D L F R

E L L T F M R L E M

W M S E W B K A P A

C A E T O E K S I T

T R S I P S A T L G

W L M X B V L R S E

F A R R O S E E A G

P L A T A N Q G A P


Doncs era un rei que tenia el castell a la muntanya; tot el que es veia era seu: terres, pous, arbres i cases,i al matí, des de la torre, cada dia les comptava.

La gent no estimava el rei i ell tampoc no els estimava, perquè de comptar, en sabia, però amor, no li’n quedava. Cada cosa tenia un preu, la terra, els homes, les cases.

Un dia un noi del seu regne vora el castell va posar-se i va dir aquesta cançó en veu trista, però clara, i va dir aquesta cançó en veu trista, però clara.

“Quan vindrà el dia en què l’home valgui més que pous i cases, més que les terres més bones, més que les plantes i els arbres! Quan vindrà el dia en què a l’home no se’l pesi amb les balances?”

El rei que va sentir el noi, el va fer agafar, i amb ràbia, va ordenar que li donessin cent cinquanta bastonades, i a la torre el va tancar castigat a pa i aigua.

Però el poble encara sap la cançó de les balances, i quan s’ajunten, els homes rient i plorant la canten, i quan s’ajunten, els homes rient i plorant la canten.

JOSEP MARIA CARANDELL


141

LA CANÇÓ DE LES BALANCES


Col·locant cada peça al lloc correcte podràs llegir un fragment de “Lacançó de les balances”:

142

Poejoc 1 LA CANÇÓ DE LES BALANCES

D O N C S

E L C A

T O T E

T E R R E

I A L

C A D A

E R A

S T E L L

L Q U E

S, P O U

M A T Í,

D I A L

U N R

A L

E S

S, A R

D E S

E S C

E I Q U E

A M U N T

V E I A E

B R E S I

D E L A

O M P T A V

T E N I A

A N Y A;

R A S E U:

C A S E S,

T O R R E,

A.


Il·lustra en sis vinyetes el poema de Josep Maria Carandell.

Poejoc 2LA CANÇÓ DE LES BALANCES

143


Inventa un poema a partir de “La cançó de les balances” i després decora’l:

.......................... era un .................... que tenia

el ................... a la muntanya;

tot el que ................................ era seu:

........................., ........................., ......................... i cases,

i al matí, des de la .............................,

cada dia ......................... comptava.

La gent no .........................................

i ell tampoc no els ......................................,

perquè de comptar, en sabia,

però ........................, no li’n quedava.

Cada ......................... tenia un ...........................,

..............................., ..........................., les cases.

144

Poejoc 3 LA CANÇÓ DE LES BALANCES


“SÓC UN COIXÍ AMB CENT AGULLES...”

Sóc un coixí amb cent agulles. Coixí, coixinet, no em punxaràs el peuet.

Sóc un negre ben vestit, elegant i presumit, clavo les punxes al dit.

Si encara no m’endevines, sóc un senyor amb cent espines, polit i rodói em dic eriçó.

OLGA XIRINACS

(Tarragona 1936)

145


Observa el principi del poema d’Olga Xirinacs:

Sóc un coixí amb cent agulles

S’usa “coixí amb cent agulles” per parlar de l’eriçó, ja que s’assemblen:un eriçó de la mar és redó com aquells coixinets que s’utilitzen perposar-hi les agulles a l’hora de cosir. Si en un poema es posa unaparaula en lloc d’una altra perquè hi ha alguna semblança, aixòs’anomena METÀFORA.

Cercau entre tots les metàfores d’aquestes endevinalles. Desprésdibuixa una línia des de cada endevinalla fins a la seva solució:

Una senyoramolt ensenyorada,que sempre va en cotxei sempre va banyada.

Una dama verdaamb vestit mudats’arrossega per damunt del prat.

Som una capsetarequinquilladeta,cap mestre fusterno em sabria fer.

146

Poejoc 1 “SÓC UN COIXÍ AMB CENT AGULLES…”


Amb un amic o amiga, inventa un poema endevinalla a partir del d’OlgaXirinacs. Després el llegireu en veu alta per comprovar si la resta de laclasse l’endevina.

Sóc un ............................ amb ..................................

............................................., ...............................................,

no em ................................... el ....................................

Sóc un ...................................... ben vestit,

.......................................... i presumit,

.................................................................. al dit.

Si encara no m’endevines,

sóc un ..................................................................,

................................ i ................................

i em dic ........................................

Poejoc 2“SÓC UN COIXÍ AMB CENT AGULLES…”

147


Jugau a inventar entre tots poemes endevinalla dels animals dibuixatsmés avall.

Després, si pintes els dibuixos i retalles els quadrets, podràs jugar ambaquest petit joc de memòria dels animals de la mar.

148

Poejoc 3 “SÓC UN COIXÍ AMB CENT AGULLES…”


Pel carrer de sa Portella, quan la nit cau, diuen que hi surt una bèstia; valga’ns Déu, val!

S’engoleix les criatures valga’ns Déu, val! Les mares de sa Portella ploren d’espant.

Han dit que la nau d’un vell mercader que anava i venia de Mallorca i Alger, va dur d’un viatge un ou venturer. I va néixer el drac: feroç carnisser.

Pel carrer de sa Portella —valga’ns Déu, val!—, les nits fan olor de por, d’algues i sal.

Bartomeu Coc, cavaller, jove i galant, diuen que arriba d’Alcúdia quan la nit cau.

De nit ve d’Alcúdia, —galant cavaller—, per veure la dama:rosa de febrer. I allà ha de combatre enmig del carrer fins que en queda tros del drac carnisser.

Pel carrer de sa Portella, quan l’alba penja, la pluja esborra la sang color de menta.

GABRIEL JANER MANILA

(Algaida 1940)

149

EL DRAC DE NA COCA

Segons una vella llegenda

que he sentit explicar

pel barri de la Seu.


Amb un company o companya, completa i dibuixa:

1. A sa Portella, fa anys, 2. Envestia els infants

s’hi passejava un ...................................... per darrere i per ......................................

3. Arribà amb espasa d’or 4. A l’entrada d’un palau

el cavaller, Tomeu ...................................... li surt aquell monstre ......................................

5. I la seva enamorada 6. El seu valent estimat

guaita al balcó ...................................... al drac li ha tallat el ......................................

150

Poejoc 1 EL DRAC DE NA COCA

Auca del drac de na Coca


Resol aquests mots encreuats gràfics:

Poejoc 2EL DRAC DE NA COCA

151

1

1

2 3

4

5

2

3

4

5


Per parelles, triau una paraula de cada columna i inventau un POEMAAMB HISTÒRIA:

Qui? On? Què Què fa? Amb què? Com acaba?passa?

PRÍNCEP LLUNA DIMONI MALEFICIS VARETA BÉ

AL·LOT COVA FANTASMA POR POCIÓ MALAMENT

DONA MAR BRUIXA MENJAR PEDRA FELICITAT

REINA MUNTANYA GEGANT DESTROSSAR PARAULA SORPRESA

CA CIUTAT TEMPESTA EMBRUTAR TRAMPA NOCES

FADA ESCOLA FOSCA FERMAR CORDES AMICS

MESTRA NIGUL RENOUS SEGRESTAR CADENES BESADES

Dibuixa una escena de la vostra història.

152

Poejoc 3 EL DRAC DE NA COCA


UN VIATGE D’HIVERN(fragment)

D’on és que véns, amic, tan pensarós per aquesta drecera humida i apartada? Cerques en la foscor la matinada? La claror del migdia en el sol post?

[...]

ANTONI MARÍ

(Eivissa 1944)

153


Completa amb la paraula adequada:

D’on és que véns, ..........................................., tan .......................................... )

per aquesta ........................................... humida i apartada?

(carretera/drecera)

Cerques en la ...................................... la matinada?

(foscor/claror)

La claror del ...................................... en el sol post?

(alba/migdia)ANTONI ..................................

(Marí/Martí)Dibuixa un element del poema.

Explica a la resta de companys i companyes per què has dibuixataquest element i no un altre.

154

Poejoc 1 UN VIATGE D’HIVERN

(amic/amiga)

(carretera/drecera)

(foscor/claror)

(capvespre/migdia)

(Marí/Martí)

(poderós/pensarós)


Retalla els versos i juga a ordenar-los:

Poejoc 2UN VIATGE D’HIVERN

155

La claror del migdia en el sol post?

Cerques en la foscor la matinada?

D’on és que véns, amic, tan pensarós

per aquesta drecera humida i apartada?


D’on és que véns, amic, tan pensarósper aquesta drecera humida i apartada?Cerques en la foscor la matinada?La claror del migdia en el sol post?

Cerca les paraules següents al diccionari i escriu-ne el significat:

PENSARÓS -A . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

DRECERA . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

MATINADA . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

MIGDIA . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Investiga:

Quines hores del dia es consideren de sol post?

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

156

Poejoc 3 UN VIATGE D’HIVERN


CÀNTICS

Canta, canta, verderol, jo tocaré la guitarra; cantarem fort a l’amor, jo per terra i tu dalt l’arbre.

El vent ens ajudarà aquesta pàl·lida tarda i les ones de la mar, que amb la remor ens acompanyen.

Pins, cepells i el savinar ens ajuden en la tasca i ametllers florits llunyans pareix que rient s’abracen.

Obriré, amor, com que ets lluny, més el meu cor i els meus llavis, per fer volar per dalt tu en ardades els meus càntics.

FRANCESC ESCANDELL

(Sant Francesc de Formentera 1948)

157


Jugau a les entrevistes després de llegir el poema “Càntics”.

Per parelles, un fa de periodista i l’altre de personatge (cantant, torero/a, futbolista,pintor/a, escriptor/a, model, etc.). Preparau la vostra entrevista abans de representar-ladavant tota la classe.

PERIODISTA: Al poema, saps qui ha de cantar?

PERSONATGE: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

PERIODISTA: Qui toca la guitarra?

PERSONATGE: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

PERIODISTA: On són?

PERSONATGE: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

PERIODISTA: Què farà el vent?

PERSONATGE: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

PERIODISTA: I la mar, què farà?

PERSONATGE: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

PERIODISTA: Com trobes el poema, trist o alegre? Per què?

PERSONATGE: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

PERIODISTA: T’agrada, el poema? Per què?

PERSONATGE: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

158

Poejoc 1 CÀNTICS


Cerca a la sopa de lletres les paraules que falten en aquest fragment delpoema “Càntics” i escriu-les al seu lloc:

Canta, canta, ....................................,

jo tocaré la ....................................;

cantarem fort a l’....................................,

jo per .............................. i tu dalt l’..................................

Poejoc 2CÀNTICS

159

V A R W A G O P K C

A E S I L U D A V O

D E R G N I D R F T

R S L D F T W B E M

W M S E E A C R K I

C F E T O R K E I W

B R N W P R O T L J

A T E R R A L L S X

F G U Y K S E E A G

E H F A M O R G W P


Llegeix el poema, decora’n els voltants i escriu-ne el títol amb lletresoriginals:

Canta, canta, verderol,

jo tocaré la guitarra;

cantarem fort a l’amor,

jo per terra i tu dalt l’arbre.

El vent ens ajudarà

aquesta pàl·lida tarda

i les ones de la mar,

que amb la remor ens acompanyen.

Pins, cepells i el savinar

ens ajuden en la tasca

i ametllers florits llunyans

pareix que rient s’abracen.

Obriré, amor, com que ets lluny,

més el meu cor i els meus llavis,

per fer volar per dalt tu

en ardades els meus càntics.

160

Poejoc 3 CÀNTICS


CLAM DE TARDOR

Tariram i tariró, que hem entrat a la tardor!

Munta-que-munta-que-mun,núvol blanc amunt-amunt.

Jo et daré tots els ocells, l’aigua fresca i els camps vells.

Jo et regalaré els camins resplendents entre els nous brins.

Si tu els camins em regales, jo, veles, illots i cales.

M’enfilaré pels filats cap a la lluna dels gats.

Jacareno, jacaró:qui m’ensenya la cançó?

Jo mateix, i de passada, te’n cobraré una besada.

Dels molins ve l’ample vent i dels xàfecs, el torrent.

Jugarem a toc-i-pam i al marro, patim-patam.

No: jo jugaré a la xinga i a la corda, que ja dringa.

Tot morint la tarda esvelta, la nit d’estrelles s’empelta.

Qui no dirà la cançó del màgic clam de tardor?

JOSEP MARÍ

(Eivissa 1948)

161


Lectura dramatitzada del poema:

Meitat de la classe (A): Tariram i tariró, que hem entrat a la tardor!

Meitat de la classe (B): Munta-que-munta-que-mun,núvol blanc amunt-amunt.

Infant 1 Jo et daré tots els ocells, (enamorat): l’aigua fresca i els camps vells.

Infant 2 Jo et regalaré els camins (enamorada): resplendents entre els nous brins.

Infant 1 Si tu els camins em regales,(enamorat): jo, veles, illots i cales.

Infant 2 M’enfilaré pels filats (enamorada): cap a la lluna dels gats.

Meitat de la classe (A), Jacareno, jacaró:molt fluixet: qui m’ensenya la cançó?

Meitat de la classe (B), Jo mateix, i de passada, molt fluixet: te’n cobraré una besada.

Meitat de la classe (A): Dels molins ve l’ample vent i dels xàfecs, el torrent.

Meitat de la classe (B): Jugarem a toc-i-pam i al marro, patim-patam.

Infant 3: No: jo jugaré a la xinga (enfadat) i a la corda, que ja dringa.

Infant 4: Tot morint la tarda esvelta,(poeta) la nit d’estrelles s’empelta.

Tota la classe: Qui no dirà la cançó del màgic clam de tardor?

162

Poejoc 1 CLAM DE TARDOR


El poeta Josep Marí ha fet un poema inspirat en la tardor.

1. Cercau entre tots fotografies, dibuixos, reproduccions de pintures, etc. de

paisatges, boscs, arbres, ciutats... en temps de tardor.

2. En un racó de la classe hi podeu fer una exposició amb el resultat de la

recerca.

3. Jugau, individualment o per parelles, a inventar poemes sobre la tardor.

4. Llegiu-los en veu alta i penjau-los al racó de l’exposició.

5. Escriviu-los al llibre de poesia de la vostra biblioteca d’aula.

Explica si t’ha agradat fer l’activitat anterior amb tres raons.

1. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

2. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

3. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Poejoc 2CLAM DE TARDOR

163


Resol els mots encreuats i completa el fragment del poema de Josep Marí:

1. Estació de l’any que comença el mes de setembre.

2. A vegades tapa el sol.

3. Animals que tenen plomes, ales i bec.

4. En bevem quan tenim set.

5. En plural, extensió de terra amb herba, flors…

164

Poejoc 3 CLAM DE TARDOR

3

4

1

2

5

Tariram i tariró,

que hem entrat a la ...................!

Munta-que-munta-que-mun,

................... blanc amunt-amunt.

Jo et daré tots els ....................,

l’.................... fresca i els ................. vells.

(1)

(2)

(3)

(4) (5)


L’AVIOLONCEL

aquest matí hem sentit un gran retruny tots hem mirat amunt i hem vist un avioloncel rascant la panxa del cel

bum barrum bum bum bubum babum bum barrum bum bum barrum bum

tots hem dit: miracle, miracle! com pot ser que un borinot de plata voli així per dins la nata? com pot ser que un ocell de llautó faci tanta —taràntula!— remor?

bum barrum bum bum bubum babum bum barrum bum bum barrum bum…

PAU RIBA

(Palma 1948)

165

En aquest poema s’ha respectat l’estil de l’autor, que, com un joc, ha obviat l’ús d’alguns signes de puntuació i de les majúscules.


Contesta:

Què és un avioloncel? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Existeixen, els avioloncels? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

De quines paraules creus que surt el mot avioloncel?

............................................................. + .............................................................

Dibuixa com t’imagines l’avioloncel del poema.

166

Poejoc 1 L’AVIOLONCEL


El poeta juga amb les paraules. Amb avió i violoncel ha inventat unaparaula nova: avioloncel.

Tria dues paraules i crea’n una de nova. Després fes un poema dedicata allò que acabes d’inventar.

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Poejoc 2L’AVIOLONCEL

167

MOTO PAPALLONA

PILOTA COTXE

ORDINADOR CAPELL


Recitam amb eco:

Cada fragment numerat el llegeix en veu alta un infant diferent.

Després de la lectura de cada fragment, tot el grup el repeteix com si fos l’eco, fentmoviments i gests amb el cos.

L’onomatopeia la reciten tots els nins i nines de la classe al mateix ritme.

1. aquest matí hem sentit un gran retruny ECO

2. tots hem mirat amuntECO

3. i hem vist un avioloncel ECO

4. rascant la panxa del cel ECO

TOTS: bum barrum bum bum bubum babum bum barrum bum bum barrum bum

5. tots hem dit: miracle!, miracle! ECO

6. com pot ser que un borinot de plata voli així per dins la nata?ECO

7. com pot ser que un ocell de llautó faci tanta —taràntula!— remor?ECO

TOTS: bum barrum bum bum bubum babum bum barrum bum bum barrum bum…

168

Poejoc 3 L’AVIOLONCEL


I

Ara ve l’estiuanirem a mara veure peix viu.

Allí amb l’aigua claraels corns i copinyeses renten la cara.

Nedant sota l’onaels moixons i gambesfan taula rodona.

Darrere les pedreshi ha les garotesparant mil culleres.

I allà molt més llunytres sirenes blanquesballen dalt l’escull.

II

Ara ve l’estiuanirem al boscamb un bon motiu.

Collirem lledons,arboces, bellotes,bolets i pinyons.

Vent sec i doll d’aireens porten aromesi dels pins la flaire.

Sota l’alzinarconills i perdiusgenetes i marts.

Sargantanes, dracs,s’escalfen del soli juguen a escacs.

[...]

JAUME RIBAS

(Sant Josep de sa Talaia 1948)

169

ARA VE L’ESTIU(fragment)


Il·lustra la primera part del poema de Jaume Ribas.

Ara ve l’estiuanirem a mara veure peix viu.

Allí amb l’aigua claraels corns i copinyeses renten la cara.

Nedant sota l’onaels moixons i gambesfan taula rodona.

Darrere les pedreshi ha les garotesparant mil culleres.

I allà molt més llunytres sirenes blanquesballen dalt l’escull.

170

Poejoc 1 ARA VE L’ESTIU


Il·lustra la segona part del poema de Jaume Ribas.

Ara ve l’estiuanirem al boscamb un bon motiu.

Collirem lledons,arboces, bellotes,bolets i pinyons.

Vent sec i doll d’aireens porten aromesi dels pins la flaire.

Sota l’alzinarconills i perdiusgenetes i marts.

Sargantanes, dracs,s’escalfen del soli juguen a escacs.

Poejoc 2ARA VE L’ESTIU

171


El poema “Ara ve l’estiu” de Jaume Ribas té una tercera part. Podeujugar a recitar-la i escenificar-la en grups de tres. A cada un li corresponun símbol.

Ara ve l’estiu

anirem al camp

a veure aquell niu

on neixen les aus

que es mengen els grills

volant pel cel blau.

Allí entre els rostolls

s’amaguen les guatlles,

perdius i coloms.

Quan ens cremi el sol

davall la figuera

cercarem consol.

I en caure la nit

la lluna fa un pont

i ens acull al pit.

172

Poejoc 3 ARA VE L’ESTIU

♣

❉

●

♣

❉

●

♣

❉

●

♣

❉

●

♣

❉

●


ESTRELLA BLAVA

Estrella blava, tanques els ulls i sures amunt. El cel enveja el teu front —una nit de cabells s’escampa amb el vent de la tarda.

Decantes el cap,la flor del somriure —i sóc el més lliure del món, esclau de la teva cintura.

ISIDOR MARÍ

(Eivissa 1949)

173


Per parelles, pensau i escriviu:

1. El poeta Isidor Marí al poema “Estrella blava” parla a una estrella o a una

persona? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

2. Explicau la vostra resposta.

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

3. El cel pot tenir enveja? . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

4. Per què ho diu el poeta?

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

5. Existeixen les “nits de cabells”? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

6. Què vol dir el poeta? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Feis un debat a la classe per exposar les vostres opinions.

174

Poejoc 1 ESTRELLA BLAVA


Completa el poema i decora’n els voltants:

Estrella ..........................,

tanques els ......................

i sures amunt.

El cel enveja el teu ........................

—una nit de cabells

s’escampa amb el vent de la .......................

Decantes el ......................,

la flor del somriure

—i sóc el més lliure del .......................,

esclau de la teva cintura.

Poejoc 2ESTRELLA BLAVA

175


Fes un cal·ligrama amb el poema “Estrella blava” d’Isidor Marí.

176

Poejoc 3 ESTRELLA BLAVA


TAM-TAM

Jo tinc un nyu que menja pa, sama landú, sama nibà!

Un dia algú me’l vol comprar, sama landú, sama nibà!

Serà tan dur de suportar! Se me l’endú! Se me n’hi va!

MIQUEL DESCLOT

(Barcelona 1952)

177


Il·lustra el poema de Miquel Desclot en tres escenes:

Jo tinc un nyu que menja pa, sama landú, sama nibà!

Un dia algú me’l vol comprar, sama landú, sama nibà!

Serà tan dur de suportar! Se me l’endú! Se me n’hi va!

178

Poejoc 1 TAM-TAM


Recitau el poema de Miquel Desclot. Els versos en majúscules elsrecita un alumne tot sol, i els versos en negreta, tot el grup.

JO TINC UN NYU QUE MENJA PA, sama landú, sama nibà!

UN DIA ALGÚ ME’L VOL COMPRAR, sama landú, sama nibà!

SERÀ TAN DUR DE SUPORTAR! Se me l’endú! Se me n’hi va!

Poejoc 2TAM-TAM

179


Al poema “Tam-tam” Miquel Desclot fa un joc de paraules.

Completa l’explicació:

Quan diu “sama landú, / sama nibà!” pareix . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Però al final . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Quan es recita “Tam-tam” sembla que es marca el ritme d’uninstrument anomenat timbal.

Per parelles, inventau un poema que sembli marcar el ritme, perexemple, d’un rellotge despertador, d’un tren, de les ones de la mar...No us oblideu de posar-hi un títol.

Explica com us ha sortit el poema i quines dificultats heu trobat.

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

180

Poejoc 3 TAM-TAM


Jo conec una fada que es diu Fina —flor de taronger,

que camina de puntetes —ai, la flor de tarongina.

Viu amb un ós de pelussa i una nina —flor de taronger,

i una palma a la finestra —ai, la flor de tarongina.

L’acompanya el cargol i la caragolina —flor de taronger,

de lluny l’aneguet lleig —ai, la flor de tarongina.

Penja els estels al cel de la cortina —flor de taronger,

jardins a les parets —ai, la flor de tarongina.

Duu papallones en una paperina —flor de taronger,

i n’escampa pels carrers —ai, la flor de tarongina.

Si menja safanòria i sal marina —flor de taronger,

flaons, cócs de maçana —ai, la flor de tarongina.

Conjura el moraduix, també la clavellina —flor de taronger,

el romaní i la menta —ai, la flor de tarongina.

Que algú li canti amb so de mandolina —flor de taronger

corrandes enllunades —ai, la flor de tarongina!

Un barrufet li pren la mantellina —flor de taronger

i li barrufa al voltant —ai, la flor de tarongina.

Mes ella té una vareta que domina —flor de taronger

la calma i la tempesta —ai, la flor de tarongina.

Quan us clavi l’esguard i us digui: Vine! —flor de taronger

fugiu, que us fadarà(com m’ha fadat a mi)

—ai, la flor de tarongina.Jo conec una fada que es diu Fina.

MARIA MERCÈ MARÇAL

(Ivars d’Urgell 1952 – Barcelona 1998)

181

“JO CONEC UNA FADA...”


1. Jo conec una fada que es diu Fina –FLOR DE TARONGER,

2. que camina de puntetes –ai, la flor de tarongina.

3. Viu amb un ós de pelussa i una nina –FLOR DE TARONGER,

4. i una palma a la finestra –ai, la flor de tarongina.

5. L’acompanya el cargol i la caragolina –FLOR DE TARONGER,

6. de lluny l’aneguet lleig –ai, la flor de tarongina.

7. Penja els estels al cel de la cortina –FLOR DE TARONGER,

8. jardins a les parets –ai, la flor de tarongina.

9. Duu papallones en una paperina –FLOR DE TARONGER,

10. i n’escampa pels carrers –ai, la flor de tarongina.

11. Si menja safanòria i sal marina –FLOR DE TARONGER,

12. flaons, cócs de maçana –ai, la flor de tarongina.

13. Conjura el moraduix, també la clavellina –FLOR DE TARONGER,

14. el romaní i la menta –ai, la flor de tarongina.

15. Que algú li canti amb so de mandolina –FLOR DE TARONGER

16. corrandes enllunades –ai, la flor de tarongina!

17. Un barrufet li pren la mantellina –FLOR DE TARONGER

18. i li barrufa al voltant –ai, la flor de tarongina.

19. Mes ella té una vareta que domina –FLOR DE TARONGER

20. la calma i la tempesta –ai, la flor de tarongina.

21. Quan us clavi l’esguard i us digui: Vine! –FLOR DE TARONGER

22. fugiu, que us fadarà

23. (com m’ha fadat a mi) –ai, la flor de tarongina.

24. Jo conec una fada que es diu Fina.

182

Poejoc 1 “JO CONEC UNA FADA…”

Escenificau el poema. Cada fragment numerat el recita un nin o ninadiferent; els versos en majúscules els reciten tots els nins de la classe, iels versos en negreta, les nines. Si ho feis més d’una vegada, podeuintercanviar els papers.


Repetir frases o expressions dóna més força i musicalitat als poemes.

En grups de tres, inventau un poema. Cada un ha d’escriure un vers, iprocurau intercalar-hi expressions que es repetesquin.

Observau com ho han fet en Miquel (M.), na Maria Antònia (M. A.) i en Jaume (J.):

M. Conec un granot que neda a la bassa

—xip, xap, que m’esquitxa!,

M. A. saluda la lluna quan vola tan blanca

—xip, xap, que me banya!

J. Conec un granot que dilluns es casa.

M. Faran una festa al mig de la bassa

—xip, xap, que m’esquitxa!,

M. A. el granot ja besa la seva estimada

—xip, xap, que me banya!

J. La lluna és a l’aigua amb vestit de plata.

Poejoc 2“JO CONEC UNA FADA…”

183


Dibuixa elements que apareixen al poema “Jo conec una fada…” deMaria Mercè Marçal:

184

Poejoc 3 “JO CONEC UNA FADA…”

FADA ÓS DE PELUSSA ANEGUET

PAPALLONES PAPERINA ROMANÍ

MANDOLINA BARRUFET VARETA


L’OLIVERA

Quan, de nit, varen estassar l’olivera que, des de casa, cada matí mirava, esquerdat em deixaren.

JEAN SERRA

(El-Biar, Algèria 1952)

185


Imagina i contesta:

En quin moment del dia varen estassar l’olivera?

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Per què?

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Què en pensa el poeta, de la feta?

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Explica la teva resposta amb dues raons.

1. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

2. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Has viscut cap situació semblant? Explica-la.

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

186

Poejoc 1 L’OLIVERA


Pinta la fletxa que relaciona la paraula central amb el seu significat:

Ara comprova si ho has fet bé cercant la paraula estassar al diccionari.

Poejoc 2L’OLIVERA

187

PODAR

FERMAR AMBCORDES

ESTASSARTALLAR

ELS ARBRESSOBRERS

TOSSIRATROPELLAR

ENCALÇAR

ESTAR MOLT SA

REGAR


Fes un poema a partir de “L’olivera” de Jean Serra i després decora’l:

Quan, de nit, varen

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

que, des de casa,

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . ,

esquerdat em deixaren.

188

Poejoc 3 L’OLIVERA


ROMANÇ DE L’AUTONOMIA(fragment)

Entre blaus de cel i mar just s’alça una terra aspra.

És petita com un puny i closa com una nacra.

Ensomnis li enlaira el vent i el vent mateix els hi esclafa.

El peix beu la llibertat, l’ocell hi neix amb més ales, el brau hi envest el rocam i en brollen còdols de tanca, i els homes la veritat amb vida i arrels hi llauren.

[...]

JOAN FRANCESC LÓPEZ CASASNOVAS

(Ciutadella 1952)

189


Llegeix el poema “Romanç de l’autonomia”, escriu els dos versos (dueslínies) que t’agradin més i il·lustra’ls.

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

190

Poejoc 1 ROMANÇ DE L’AUTONOMIA


Cerca a la sopa de lletres les nou paraules que falten al poema i escriu-les al seu lloc:

Entre blaus de ................................. i .................................

just s’alça una ................................. aspra.

És petita com un puny

i closa com una nacra.

Ensomnis li enlaira el .................................

i el vent mateix els hi esclafa.

El ................................. beu la llibertat,

l’.................................. hi neix amb més ales,

el ................................. hi envest el rocam

i en brollen còdols de .................................,

i els ................................. la veritat

amb vida i arrels hi llauren.

Poejoc 2ROMANÇ DE L’AUTONOMIA

191

C A N H A O O P K F

P E I X L C D K V H

D E L G N E D R F O

E K L M F L R G E M

G M S A E L C R P E

Y A E R O V K B I S

T R B I T E R R A G

A T V R R N L A S W

P U X Q O T E U A B

T A N C A N H G A P


Llegeix el poema i dibuixa un paisatge on es vegin els quatre animalsque s’hi anomenen:

Entre blaus de cel i mar just s’alça una terra aspra.

És petita com un puny i closa com una nacra.

Ensomnis li enlaira el vent i el vent mateix els hi esclafa.

El peix beu la llibertat,l’ocell hi neix amb més ales,el brau hi envest el rocam i en brollen còdols de tanca,i els homes la veritatamb vida i arrels hi llauren.

192

Poejoc 3 ROMANÇ DE L’AUTONOMIA


PAPALLONA

Ni en la terra ni en la mar ni en la immensitat del cel no hi ha qui duga un vestit de colors tan purs i bells.

Per això, quan volant passa o es posa sobre una flor, tot el que al seu voltant viu empal·lideix, es fa fosc.

MARC GRANELL

(València 1953)

193


Retalla els versos del poema de Marc Granell i aferra’ls de maneraordenada:

ni en la immensitat del cel

Per això, quan volant passa

empal·lideix, es fa fosc.

Ni en la terra ni en la mar

no hi ha qui duga un vestit

de colors tan purs i bells.

o es posa sobre una flor,

tot el que al seu voltant viu

194

Poejoc 1 PAPALLONA


Escriu les vocals al poema “Papallona” de Marc Granell. Desprésdecora’l.

P __P __L L __N __

N__ __N L__ T__RR__ N__ __N L__ M__R

N__ __N L__ __MM__NS__T__T D__L C__L

N__ H__ H__ Q____ D__G__ __N V__ST__T

D__ C__L__RS T__N P__RS __ B__LLS.

P__R ____X__, Q____N V__L__NT P__SS__

__ __S P__S__ S__BR__ __N__ FL__R,

T__T __L Q____ __L S____ V__LT__NT V____

__MP__L·L__D____X, __S F__ F__SC.

Poejoc 2PAPALLONA

195


Substitueix cada dibuix per la paraula corresponent i decora el poema:

Ni en la ni en la

ni en la immensitat del cel

no hi ha qui duga un

de colors tan purs i bells.

Per això, quan volant passa

o es posa sobre una ,

tot el que al seu voltant viu

empal·lideix, es fa fosc.

196

Poejoc 3 PAPALLONA


PORTA PAPERS(fragment)

Porta papers a les taules de casa, porta’ls de lluny i els omplirem de versos.

[...]

PERE GOMILA

(Alaior 1954)

197


Inventa un diàleg entre dos personatges que tu dibuixis a partir delfragment del poema de Pere Gomila:

198

Poejoc 1 PORTA PAPERS

Porta papersa les taules de casa,porta’ls de llunyi els omplirem de versos.


Fes poemes a partir del fragment de “Porta papers” de Pere Gomila:

Porta ..................................

a les taules de casa,

porta’ls de lluny

i els omplirem de ...................................

Porta ..................................

a les taules de casa,

porta’ls de lluny

i els omplirem de ...................................

Porta ..................................

a les taules de casa, porta’ls de lluny i els omplirem de ...................................

Poejoc 2PORTA PAPERS

199


El poeta Pere Gomila ens convida a escriure poemes. Fes-ne un,lliurement, per col·locar al racó de poesia de la classe.

200

Poejoc 3 PORTA PAPERS


EL VAMPIRET DRACULET(fragments)

En un castell tenebrós, abandonat, fred i humit, viu un vampiret formós que està tot sol i avorrit.

[...]

Amb diners per a despeses, decidit cap a Llevant, amb les ales ben esteses, un matí se’n va volant.

Des del cel escolta els crits d’un gran pati ple d’al·lots berenant que, divertits, juguen, semblen borinots.

[...]

L’ambient d’escola el fascina, tot són noves experiències,però el que més l’al·lucina són el català i les ciències.

[...]

El castell ja és un museu i també un lloc d’acampada. Tothom fa excursions a peu per torrar-hi sobrassada.

[...]

De tot ha tret bones notes;com que estudia, ha aprovat. Fins una altra, al·lots i al·lotes, que aquí el conte s’ha acabat.

PONÇ PONS

(Menorca 1956)

201


Il·lustra els fragments del poema de Ponç Pons en sis vinyetes:

En un castell tenebrós, Amb diners per a despeses, abandonat, fred i humit, decidit cap a Llevant,viu un vampiret formós amb les ales ben esteses,que està tot sol i avorrit. un matí se’n va volant.

Des del cel escolta els crits L’ambient d’escola el fascina,d’un gran pati ple d’al·lots tot són noves experiències,berenant que, divertits, però el que més l’al·lucina juguen, semblen borinots. són el català i les ciències.

El castell ja és un museu De tot ha tret bones notes;i també un lloc d’acampada. com que estudia, ha aprovat.Tothom fa excursions a peu Fins una altra, al·lots i al·lotes,per torrar-hi sobrassada. que aquí el conte s’ha acabat.

202

Poejoc 1 EL VAMPIRET DRACULET


Retalla les estrofes i juga a ordenar-les:

Poejoc 2EL VAMPIRET DRACULET

203

L’ambient d’escola el fascina, tot són noves experiències, però el que més l’al·lucina són el català i les ciències.

Amb diners per a despeses, decidit cap a Llevant, amb les ales ben esteses, un matí se’n va volant.

Des del cel escolta els crits d’un gran pati ple d’al·lots berenant que, divertits, juguen, semblen borinots.

De tot ha tret bones notes; com que estudia, ha aprovat. Fins una altra, al·lots i al·lotes, que aquí el conte s’ha acabat.

En un castell tenebrós, abandonat, fred i humit, viu un vampiret formós que està tot sol i avorrit.

El castell ja és un museu i també un lloc d’acampada. Tothom fa excursions a peu per torrar-hi sobrassada.


Resol els mots encreuats i completa els fragments del poema de Ponç Pons:

1. Edifici on viuen els reis dels contes. 5. Abans del migdia no és la tarda, és el .......................

2. El contrari de divertit. 6. Sons forts que surten de la boca de les persones.

3. També es diuen doblers. 7. Lloc de l’escola per jugar-hi i berenar-hi.

4. Els ocells en tenen dues per volar. 8. El contrari de avorrits.

En un ..................................... tenebrós,

abandonat, fred i humit,

viu un vampiret formós

que està tot sol i .......................................................

[...]

Amb ........................................... per a despeses,

decidit cap a Llevant,

amb les ........................................ ben esteses,

un ........................... se’n va volant.

Des del cel escolta els .....................................

d’un gran ................................ ple d’al·lots

berenant que, ..............................................,

juguen, semblen borinots.

204

Poejoc 3 EL VAMPIRET DRACULET

1

5

8

2

3

4

6

7

(1)

(2)

(3)

(4)

(5)

(6)

(7)

(8)


M’ESTIM LA NIT

Demà no tinc feinai tal vegada em desperti tard.

M’estim la nit,perquè sé que tothom dormi que el carrer baixa buit de silenci.

M’estim la nit,perquè de dia no es veuen les estrellesni se sent el soroll dels camions del fems.

M’estim la nit,perquè la nit és somni,i el somni és...

“és un llac d’aigües cristal·lineson els cignes marxen cap al sol

i els xiprers siulen tranquilsvora una tomba oblidada.”

M’estim la nit,perquè la nit pot ser dia.

ANDREU VIDAL

(Palma 1959–1998)

205


Llegeix el poema d’Andreu Vidal “M’estim la nit” i inventa’n un quesignifiqui el contrari:

Demà tinc feina

i tal vegada em desperti ....................................................

M’estim .......................................................,

perquè sé que tothom .....................................................

i que el carrer baixa ple ....................................................

M’estim ...................................................,

perquè de ....................... no es veuen .................................................

ni se sent el soroll ....................................................

M’estim ...................................................,

perquè ......................................................,

i ................................................... és…

“és un llac .................................................................................

on els cignes marxen cap ...................................................

i els ................................ siulen ...................................................

vora una ................................................... oblidada.”

M’estim ...................................................,

perquè ................................................... pot ser .....................................

206

Poejoc 1 M’ESTIM LA NIT


Cerca a la sopa de lletres sis paraules del poema d’Andreu Vidal“M’estim la nit” i escriu-les al seu lloc:

M’ESTIM LA ..................

Demà no tinc .............................................

i tal vegada em desperti tard.

M’estim la .............................................,

perquè sé que tothom dorm

i que el carrer baixa buit de silenci.

M’estim la ............................................,

perquè de ....................... no es veuen les ......................................

ni se sent el soroll dels camions del fems.

M’estim la ..............................................,

perquè la ............................. és ............................................,

i el ........................... és…

“és un llac d’aigües cristal·lines

on els ...................................... marxen cap al sol

i els xiprers siulen tranquils

vora una tomba oblidada.”

M’estim la ...............................................,

perquè la .......................... pot ser .......................................

Poejoc 2M’ESTIM LA NIT

207

S P B X A O O P K F G A C

O Z I X L F D A V H E C I

M E S T R E L L E S M L G

N L H M F I V W O M Q J N

I M W Z E N I T P J R P E

C V E D I A K B V S C Z S


Quines coses diríeu vosaltres per explicar que us agrada la nit? Per parelles, allargau el poema d’Andreu Vidal:

M’ESTIM LA NIT

Demà no tinc feinai tal vegada em desperti tard.

M’estim la nit,perquè sé que tothom dormi que el carrer baixa buit de silenci.

M’estim la nit,perquè de dia no es veuen les estrellesni se sent el soroll dels camions del fems.

M’estim la nit,perquè la nit és somni,i el somni és...

“és un llac d’aigües cristal·lineson els cignes marxen cap al sol

i els xiprers siulen tranquilsvora una tomba oblidada.”

M’estim la nit,perquè la nit pot ser dia.

M’estim la nit,

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

208

Poejoc 3 M’ESTIM LA NIT


“SI LA MAR FOS DONA...”

Si la mar fos dona, jo m’hi casaria, encara que sabés que un dia em trairia.

Lluny del port i del far amb ella jo aniria, davall tots els estels, i jo la besaria.

Si la mar fos dona, jo m’hi casaria. Tindríem fills i filles i el vent se’ls enduria.

Si la mar fos dona, si jo fos mariner.

ÒSCAR BAGUR

(Maó 1975)

209


El poeta Òscar Bagur imagina i escriu què faria “si la mar fos dona”.

Què faries, tu...

210

Poejoc 1 “SI LA MAR FOS DONA…”

...si el vent fos sucre?

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

...si el cel fos terra?

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

...si l’arbre fos mestre?

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

...si l’ocell fos mare?

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .


Si la mar fos dona, si jo fos mariner.

A partir dels dos darrers versos del poema d’Òscar Bagur, inventau perparelles un diàleg. Després el podeu escenificar.

MAR-DONA: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

POETA-MARINER: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

MAR-DONA: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

POETA-MARINER: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

MAR-DONA: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

POETA-MARINER: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

MAR-DONA: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

POETA-MARINER: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

MAR-DONA: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

POETA-MARINER: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Poejoc 2“SI LA MAR FOS DONA…”

211


Escriu cada paraula al seu lloc i decora el poema:

Si la mar fos dona,

jo m’hi ..........................................,

encara que sabés

que un dia em ...........................................

Lluny del port i del far

amb ella jo ..........................................,

davall tots els estels,

i jo la ...........................................

Si la mar fos dona,

jo m’hi ...........................................

Tindríem fills i filles

i el vent se’ls ...........................................

Si la mar fos dona,

si jo fos mariner.

212

Poejoc 3 “SI LA MAR FOS DONA…”

casaria casariabesaria

aniria enduriatrairia


POBLE

Imagino un pobleon les persones són poemes.Jo vaig pel carrer llegint la gent.

SÍLVIA PONS

(es Mercadal 1978)

213


A partir del poema de Sílvia Pons, inventa’n d’altres:

Imagino un poble on les persones són .............................................................. Jo vaig pel carrer .............................................................. la gent.

Imagino un poble on les persones són ..............................................................Jo vaig pel carrer .............................................................. la gent.

Imagino un poble on les persones són ..................................................................Jo vaig pel carrer .............................................................. la gent.

Imagino un poble on les persones són ..................................................................Jo vaig pel carrer .............................................................. la gent.

Imagino un poble

on les persones són .......................................................................Jo vaig pel carrer .............................................................. la gent.

214

Poejoc 1 POBLE


Il·lustra el poema.

Poejoc 2POBLE

215

Imagino un poble on les persones són poemes. Jo vaig pel carrer llegint la gent.


Per parelles, feis més llarg el poema de Sílvia Pons:

Imagino un poble

on les persones són poemes.

Jo vaig pel carrer llegint la gent.

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

216

Poejoc 3 POBLE


SOLUCIONS

217


Sopa de lletres de la pàgina 27: Mots encreuats de la pàgina 30:

Sopa de lletres de la pàgina 50: Sopa de lletres de la pàgina 82:

219

O H G P S A B C X U

A M A R J A D A Y F

D A B G N A D T F A

E C T R M N R V B N

G H I E I I C D B A

O J L F U V K P U R

T U G I P L O U L Q

A L S L T A L L S P

R P Q A C D E F A G

H I L R O R S T N O

V

A

L

E

N

C

I

A

N

A

P

L

I

D

L

A

N

A

P

L

T

J

N

U

M

R

G A V I N A

A R B R E

C O L O M

B R R A Q U E T A

3

10

7

8

9

6

5

4 2

1

O A B L A V O R K M

A C A H K J K U V A

D E B G N A D J F R

E L T R M N R K B N

G H I E I I C D P A

V E R D O R K P I R

T L G I P L O U N Q

A L S C O R L L S P

J P V P C D E F A G

M I G D I A S T N O

O A Q W R V I R K M

A G C A J D J L Z C

D K B G N X D T F T

E V T R F E R I E A

G H I E I I C D P P

V P O U O R K P I R

T L G I P G A L L Q

A L S C O R L L S P

F R E I C D E F G G

M G H D V K S C A P


Sopa de lletres de la pàgina 103:

Operacions de la pàgina 112:

220

P A G E S A B C D

A C G N S D D B V

P K R C N A D T F

B C T E M N R Q E

C H I S L I C D B

M U L A U L K P U

P L G K P L L A F

Q L S V T A L I S

S A G F K G V A T

P- +

B M

=

=

=

- TA-+ + LL

L

-+

=- -+ A-+

ME =- AA-+

IÇ-+ +

NA GA

TANIT

TUMBAGA

CAMPEROL

HORT

DOFINS

(TAP - P) = TA + NIT = TANIT

(TUB - B) + M + (BATA - TA) + (GALL - LL) = TUMBAGA

CAMP + (ERIÇÓ - IÇ) + L = CAMPEROL

(HOME - ME) + (RATA - AA) = HORT

(DONA - NA) + (FIGA - GA) + (NAS - A) = DOFINS


Jeroglífic de la pàgina 124: Sopa de lletres de la pàgina 128:

Enigma numèric de la pàgina 132:


Joc de les peces de la pàgina 142:

221

N

-C

Dins l’ARENA

ARC - C = AR + (ENA) = ARENA

U N E S T E L F R E D O L I C

21 14 5 19 20 5 12 6 18 5 4 15 12 9 3

O A B C A P O R K M

W G L I L A D A V P

D K B G N L D T O E

E L T R F P R I E N

G M I E I A C D P Y

C A N T O R K P N A

T R G I P G Q X B Q

A X Z C B R L L S P

F Q E X C D E F A G

P E N Y E S H Y A P

P A B K A P O P K F

A L S M W G W O V O

D E A G N A D L F R

E L L T F M R L E M

W M S E W B K A P A

C A E T O E K S I T

T R S I P S A T L G

W L M X B V L R S E

F A R R O S E E A G

P L A T A N Q G A P

D O N C S E R A U N R E I Q U E T E N I A

E L C A S T E L L A L A M U N T A N Y A;

T O T E L Q U E E S V E I A E R A S E U:

T E R R E S, P O U S, A R B R E S I C A S E S,

I A L M A T Í, D E S D E L A T O R R E,

C A D A D I A L E S C O M P T A V A.


Mots encreuats de la pàgina 151: Sopa de lletres de la pàgina 159:

Mots encreuats de la pàgina 164: Sopa de lletres de la pàgina 191:

Mots encreuats de la pàgina 204:


222

1

2 3

4

5

B A R T O M E U

D A M A

D

R

C S

P

A

S

U

V A R W A G O P K C

A E S I L U D A V O

D E R G N I D R F T

R S L D F T W B E M

W M S E E A C R K I

C F E T O R K E I W

B R N W P R O T L J

A T E R R A L L S X

F G U Y K S E E A G

E H F A M O R G W P

C A N H A O O P K F

P E I X L C D K V H

D E L G N E D R F O

E K L M F L R G E M

G M S A E L C R P E

Y A E R O V K B I S

T R B I T E R R A G

A T V R R N L A S W

P U X Q O T E U A B

T A N C A N H G A P

3

4

1

2

5

T A R D O R

C

E

L

N Ú V O L

C A M P S

I

G

U

A

1

5

8

2

3

4

6

7

A V O R R I TA V O R R I T

D I N E R S

A L E S

I

V

E

R

T

I

T

S

M

A

T

C

S

T

L

C

I

T

S

P

A

I

S P B X A O O P K F G A C

O Z I X L F D A V H E C I

M E S T R E L L E S M L G

N L H M F I V W O M Q J N

I M W Z E N I T P J R P E

C V E D I A K B V S C Z S


ÍNDEX ALFABÈTIC D’AUTORS

223


ALCOVER, Joan (Palma 1854–1926). “La Balanguera”.

BAGUR, Òscar (Maó 1975). “Si la mar fos dona…”.

BONET, Blai (Santanyí 1926–1997). “Joc amorós”.

BOTA TOTXO, Miquel (Pollença 1920–2005). “Vent”.

BROSSA, Joan (Barcelona 1919–1998). “El jardí de la Reina”.

CARANDELL, Josep Maria (Barcelona 1934–2003). “La cançó de les balances”.

CARNER, Josep (Barcelona 1884 – Brussel·les 1970). “El cargol”.

COSTA I LLOBERA, Miquel (Pollença 1854 – Palma 1922). “El pi de Formentor”.

DESCLOT, Miquel (Barcelona 1952). “Tam-tam”.

EFAK, Guillem d’ (Asobla, Guinea Equatorial 1929 – Palma 1995). “A la una...”.

ESCANDELL, Francesc (Sant Francesc de Formentera 1948). “Càntics”.

ESPRIU, Salvador (Santa Coloma de Farners 1913 – Barcelona 1985). “Barques de paper”.

FORTEZA, Miquel (Palma 1888–1969). “Sóller-exprés”.

GOMILA, Pere (Alaior 1954). “Porta papers”.

GRANELL, Marc (València 1953). “Papallona”.

JANER MANILA, Gabriel (Algaida 1940). “El drac de na Coca”.

LLOMPART, Josep Maria (Palma 1925–1993). “Romanç d’en Bernadet”.

LLORENTE, Teodor (València 1836–1911). “La barraca”.

LÓPEZ CASASNOVAS, Joan Francesc (Ciutadella 1952). “Romanç de l’autonomia”.

MACABICH, Isidor (Eivissa 1883 – Barcelona 1973). “La fonteta del Calvari”.

MARAGALL, Joan (Barcelona 1860–1911). “Vistes al mar”.

MARÇAL, Maria Mercè (Ivars d’Urgell 1952 – Barcelona 1998). “Jo conec una fada...”.

MARÍ, Antoni (Eivissa 1944). “Un viatge d’hivern”.

MARÍ, Isidor (Eivissa 1949). “Estrella blava”.

MARÍ, Josep (Eivissa 1948). “Clam de tardor”.

MARTÍ I POL, Miquel (Roda de Ter 1929 – Vic 2003). “Arròs blanc”.

225


MOLL I CAMPS, Antoni (Ciutadella 1926). “Plou i fa lluna”.

OBRADOR, Mateu (Felanitx 1852 – Palma 1909). “Barcarola”.

OLIVER, Miquel dels Sants (Campanet 1864 – Barcelona 1920). “Les cases senyorials(Palma)”.

PONS, Ponç (Menorca 1956). “El vampiret Draculet”.

PONS, Sílvia (es Mercadal 1978). “Poble”.

PONS I GALLARZA, Josep Lluís (Sant Andreu de Palomar 1823 – Sóller 1894). “Els tarongersde Sóller”.

QUART, Pere (Joan Oliver) (Sabadell 1899 – Barcelona 1986). “Tirallonga dels monosíl·labs”.

RASPALL, Joana (Barcelona 1913). “L’ordinador”.

RIBA, Pau (Palma 1948). “L’avioloncel”.

RIBAS, Jaume (Sant Josep de sa Talaia 1948). “Ara ve l’estiu”.

RIBER, Llorenç (Campanet 1881–1958). “Els rústics madrigals”.

RIERA, Gumersind (Fornells 1909 – Barcelona 1990). “El mercat de les algues”.

ROMANÇ POPULAR. “Cançó del mariner”.

ROSSELLÓ-PÒRCEL, Bartomeu (Palma 1913 – el Brull 1938). “Cançó després de la pluja”.

SALVÀ, Maria Antònia (Palma 1869 – Llucmajor 1958). “Polls venturers”.

SALVADOR, Carles (València 1893–1955). “La lluna fila”.

SERRA, Jean (El-Biar, Algèria 1952). “L’olivera”.

VERDAGUER, Jacint (Folgueroles 1845 – Vallvidrera 1902). “El gira-sol”.

VIDAL, Andreu (Palma 1959–1998). “M’estim la nit”.

VIDAL I TOMÀS, Bernat (Santanyí 1918 – Palma 1971). “El viatger, amb un anell púnicexhumat a Mallorca, visita el Museu d’Eivissa”.

VILLANGÓMEZ, Marià (Eivissa 1913–2002). “Lluna pagesa”.

VIÑAS, Cèlia (Lleida 1915 – Almeria 1954). “Una cançó ‘bamba’”.

XIRINACS, Olga (Tarragona 1936). “Sóc un coixí amb cent agulles...”.

226


Com a resposta a la sol·licitud d’alguns dels beneficiaris dels drets d’autor,es fa constar la procedència dels poemes següents:

“L’ordinador” de Joana Raspall: RASPALL, Joana. Degotall de poemes.Barcelona: La Galera, 1993.“La lluna fila” de Carles Salvador: VERGER, Eduard J. Antologia: El meu llibre de poesia. Madrid: Anaya, 1997.“Tam-tam” de Miquel Desclot: DESCLOT, Miquel. Més música, mestre!Barcelona: La Galera, 2001.“Barques de paper” de Salvador Espriu: ESPRIU, Salvador. Barques de

paper. Barcelona: Cruïlla, 2003.“La cançó de les balances” de Josep M. Carandell: VALERI, Eulàlia [tria].Mites i somnis. Barcelona: La Magrana, 1986.“El jardí de la Reina” de Joan Brossa: Cant (1954), dins Poesia rasa I,Barcelona: Edicions 62, 1990. © Fundació Joan Brossa.“Cançó del mariner” (romanç popular): PLANELLES, Albert; VERNET, Francesc.Poetria. Antologia de la poesia catalana. Barcelona: La Magrana, 2002


Dossier Poejocs

Documents

Transcript of Dossier Poejocs