dossierhistoriaIGES09-10

GRADUAT DEDUCACI SECUNDRIA (GES)

MBIT DE LES CINCIES SOCIALS NIVELL I

HISTRIA I

Josep-Manel Alarc [email protected]

http://ucronia-historia.blogspot.com/ https://sites.google.com/site/historiages1/

1

Unitat Didctica

1. LES PRIMERES PERSONES

Histria I Josep-Manel Alarc

2

1. Els orgens remots

C

ronologia

fruites,

Els primers ssers humans van aparixer a la Terra fa ms de dos milions danys. Durant molt de temps es van alimentar de la caa, de la pesca i de la recollecci de plantes i arrels. Fa poc ms de 9.000 anys, s a dir, cap el 7.000 aC, descobriren

lagricultura i la ramaderia. En fa 5.000 formaren les primeres civilitzacions amb grans ciutats, com ara la de lantic Egipte.

Si tot el temps que va des de laparici dels primers ssers humans fins avui fos un any, 363,5 dies correspondrien al Paleoltic, un dia i mig a lpoca de la societat agrria, noms 45 minuts a lpoca de la societat industrial, i 5 minuts a la vida duna persona que visqus 70 anys

E l temps de la prehistria

La Prehistria comprn des dels orgens dels ssers humans fins a laparici de lagricultura i de les primeres civilitzacions urbanes (cap el 3.000 aC).

Dacord amb el material predominant en els estris que shan trobat, en la Prehistria shan diferenciat una Edat de Pedra i una dels Metalls. La primera se sol dividir, al seu torn, en dos llargs perodes: un de molt antic i llar anomenat Paleoltic (que vol dir pedra vella) i un altre de ms curt anomenat Neoltic (que significa pedra nova).

Aquestes denominacions fan referncia al material principal de qu estaven fetes les primeres eines i la manera de treballar-les.

Al Paleoltic les eines de pedra (destral, puntes de fletxes, punxons, etc.) selaboraven colpejant la pedra amb una altra pedra. Per aix eren tosques i mai no quedaven llises. Mentre es va fer servir aquesta tcnica, les persones vivien nicament de la caa, la pesca i la recollecci.


3

Al Neoltic, en canvi, les eines de pedra sallisaven, i per aix solen aparixer polides. Aquesta nova tcnica correspon al perode en qu els humans obtenien una bona part dels aliments de la ramaderia i de lagricultura.

Per a la investigaci de la Prehistria no es disposa de fonts primries escrites, cal basar-se en les fonts primries materials que proporciona la recerca arqueolgica i en les fonts secundries amb qu les persones que estudien aquest perode comuniquen els resultats de llurs recerques.

Jaciment dAtapuerca

El 1997, la difusi de lestudi sobre els descobriments de restes fssils trobades al jaciment dAtapuerca revolucion el camp de la investigaci del procs de hominitzaci, a lafirmar que fa uns 780.000 anys ja existien a Europa uns ssers del gnere Homo (que van rebre la denominaci genrica dHomo antecessor) els quals, dhuc, podrien ser la clau de la posterior evoluci vers lhome actual (lHomo sapiens).

L arqueologia Larqueologia s la cincia que utilitza com a fonts qualsevol mena de restes materials que han deixat les persones daltres poques, i que obt per mitj de les excavacions.

A partir daquestes fonts materials es pot imaginar com eren fsicament aquestes persones, on vivien, qu menjaven, com enterraven llurs morts, i fins i tot es pot arribar a reconstruir el paisatge geogrfic natural en qu van desenvolupar-se (saber, per exemple, quina vegetaci i quina fauna hi havia).

Larqueologia empra actualment tcniques molt avanades que permeten llegir les pedres, els ossos i els fssils gaireb com si es tracts dun llibre.

Hi ha aspectes de les formes de vida prehistriques que sn difcils de conixer basant-se nicament en les restes materials trobades. Per aix es recorre tamb a lestudi comparatiu


4

de pobles actuals que viuen, o que vivien fins fa molt poc temps, duna manera semblant a la de la Prehistria.

La cincia que descriu i explica la manera de viure dels pobles primitius actuals sanomena antropologia.

Les fonts provinents de lantropologia poden ser fora tils per acabar de reconstruir el passat prehistric.

ACTIVITATS

Destral tallada de slex del Paleoltic Destrals polides del Neoltic

1. Aquestes fonts sn primries o secundries? Per qu?

2. Qu illustren aquestes imatges, del que sha dit en el text?

3. Quina diferncia hi ha entre aquestes dues destrals? Per a que et sembla que servien?

4. De qu devia viure una societat que utilitzava la destral com a eina principal?


5

ACTIVITATS

Per als pigmeus, la caa s necessria per viure. La caa s una activitat dels homes, mentre que les dones recullen la resta dels aliments: fruita, verdura i tota mena de productes vegetals. Els pigmeus estan perfectament adaptat a lambient de la selva. Sn experts en tot all que hi viu. Dherbes i arrels en treuen medicaments. Lorganitzaci social primitiva devia ser molt semblant a la dels pigmeus actuals. Sn nmades o seminmades. Viuen sempre en bandes, en grups duna trentena de persones que van a caar plegades. De tant en tant alguns grups es reuneixen per a celebracions de festes. No existeixen caps, jerarquies ni lleis. Hi ha igualtat entre homes i dones.

1. Qu vol dir nmada? 2. De quins aspectes de la Prehistria pot informar aquesta font sobre els

pigmeus? 3. Digues quins elements de la font et semblen propis de la vida en la

Prehistria. Els consideraries del Paleoltic o del Neoltic? Per qu?


6

Lnia devoluci humana

Els paleoantroplegs continuen debatent la possible lnia devolu fenen la idea de que el Homo sapiens evolucion de forma gradual a tot el mn eves activitats a altres espcies diferents, recolzen el 'model multiregional'. Els que defenen la tesi dun origen nic o 'central', postulen que levoluci humana es va donar en poblacions allades que es desenvoluparen de forma diferenciada a les distintes parts del mn, fins que lespcie Homo sapiens demostr majors xits que les anteriors estenent-se

2. El paleoltic

P

erode climtic

mc

el perode geolgic anom ria o Plistoc que va comenar fa uns 2 ilions danys i va acabar fa uns deu mil. Es caracteritza per lalternana dpoques de

lim pes de clima temperat fred-plujs o interglacials, situats en el temps de m les diferents parts del planeta. Quant a Eur

a) Plistb) Plistc) Plist

F

ssEh

l um

PROSIMIS

a polar o glaciacions i etaanera distinta dacord ambs opa central i occidental

oc inferior (2.000.000-oc mig (700.000-180.0oc superior (180.000-1

ils humans gran problema consiste

anes.

Arbre ge

PROSIMIS PRIMITIU

MONOS

ANTRO

Hisenat Era Quatern, aquests p

700.000 a00 anys a0.000 any

ix en fer

nealgic d

S

ANTRO

POMORF

tria I Jos per tot la Terra. erodes van s

nys aC); C); i s aC)

la separaci e

e lespcie h

POIDES

HOMINOID

H

S

ep-Manel Alarcci humana. Els que de, sense estendre les ser:

ntre les restes prehumanes i les

umana

ES

HOMNIDS

OMO SAPIENS

7

Noms es consideren clarament antecedents de lactual persona les restes dHOMNIDS, les ms antigues de les quals tenen aproximadament 4 milions danys i HUMANES les restes de lHOMO SAPIENS, les ms velles de les quals tenen uns 100.000 anys.

D

iferncies entre els homnids i lhomo sapiens i la resta de les branques de levoluci, des dels prosimis primitius

a) caminen en postura erecta, caminen sobre les extremitats inferiors, deixant lliures les superiors;

b) la capacitat craniana s ms gran; i c) estan dotats de reflexi, caracterstica constatable a partir dels instruments i objectes

que acompanyen els fssils humans trobats. Aix es defineix la capacitat de pensar a partir de la capacitat denterrar els morts en una postura determinada; el fer un gravat o una pintura amb finalitats mgiques, etc.

E

voluci

600a) Australopithecus (4.000.000-500.000 anys aC). Capacitat craniana de

cm3, molt limitada considerant-se, per tant, un simi superior. De postura bpeda no erecta, t una capacitat de reflexi a partir de la fabricaci dinstruments grans, treballats toscament i sense especialitzaci.

Esquerra: esquelet femen d'Australopthecus afarensis ("Lucy") . Dreta: comparaci de Lucy amb lesquelet duna dona actual


8

Lucy s un bon exemple duna femella de la seva espcie. De molt petita alada (al voltant de 105 cm i 27 kg de pes), el cap de Lucy tindria un aspecte superficialment semblant a un ximpanz i, encara que caminava dreta, les seves cames eren curtes comparades amb els braos. Els mascles eren substncialment ms grans, amb 135 cm daltura i 45 kg de pes. El considerat com a tret ms definitori dels humans (Homo sapiens ) per, el cervell, no sembla haver tingut gaire importncia en les primeres passes cap a l'hominitzaci, ja que la capacitat cranial de l'afarensis era fora pobre, de 400 a 500 cc.

b) Homo habilis (Olduvai, Tanznia, 1.800.000 anys aC)

Capacitat craniana de 700 cm3. Postura bpeda no erecta per amb mans. La seva capacitat de reflexi es detecta a partir de la fabricaci dinstruments ms ben fets i petits. Hi ha qui el considera apart de la cadena evolutiva perqu noms sha trobat en un lloc;

c) Homo erectus (1.000.000-500.000 anys aC) Capacitat craniana de 1.000 cm3 amb postura bpeda i erecta i destatura similar a la persona actual. En sn exemples lhome de Java i lhomo de Pekn.

Australopithecus africanus (noi de Taungtrobat el 1924) i

reconstrucci


9

Louis Leakey con un Homo habilis

Lagost de 1960, el doctor Leakey, paleoantropleg britnic-keniata, descobr, al congost d Olduvai (nord de Tanznia, frica) el crani que es mostra a la dreta al costa del dun ximpanz. Ms tard Leakey lidentific com pertanyent a un Homo habilis, que havia estat capa de fabricar tils o eines. Avui, malgrat que la majoria dels antroplegs estan dacord amb que aquest espcimen en efecte us certs instruments, no hi ha acord sobre si el fssil trobat per Leakey hauria danomenar-se Homo habilis o

Australopithecus habilis. Les comparacions entre

el fssil de Leakey i els del gnere Australopithecus semblen indicar que lHomo habilis certament fou ms avanat. No obstant, molts antroplegs creuen que per comparaci amb els ssers humans actuals, l Homo habilis est lluny de poder ser considerat dins del gnere Homo.

d) Homo sapiens neanderthalensis (100.000-30.000 anys aC) Capacitat craniana de 1.450 cm3, el crani presenta per encara diferncies morfolgiques molt marcades respecte el de lactual persona: front inclinat, arcs superciliars sortits, ment recte, etc.). s destatura inferior a lerectus i a la del sapiens sapiens. Per aquest motiu, de vegades sexclou de la cadena evolutiva. La seva capacitat de reflexi ve a partir de la fabricaci dinstruments ms petits i per linici duna certa especialitzaci i el fet de que enterra els morts. Lexemple ms notable s lhome Neanderthal; i


Es creu que lhomo erectus feia fogueres i podria haver fet forns simples amb pedres calentes

10

e) Homo sapiens sapiens (40.000 aC fins ara) Capacitat craniana de 1.500 cm3, el crani s igual a lactual, lestatura i morfologia general tamb. La capacitat de reflexi es detecta a partir de la fabricaci dinstruments molt perfectes i especialitzats, t rituals i cerimnies entorn la mort ms complexes, fa art amb finalitats mgiques. Els exemples ms preclars sn lhome de Cromagnon, lhome de Grimaldi i lhome de Chan.

I nstruments Les primeres matries ms emprades sn los i sobretot la pedra, que solia ser de slex i que era tallada a base de donar-li cops amb una altra pedra o objecte Aquests instruments de pedra tallada han donat nom al Paleoltic que vol dir pedra antiga i

que es divideix en tres etapes: 1) Paleoltic inferior. Es dona durant el Plistoc inferior i mig, els instruments sn els de les cultures dels palets, de les destrals i la clactoniana que usa la tcnica dels resquills. Totes sn desenvolupades per homnids; 2) Paleoltic mig. Destaca la cultura mosteriana (50.000-33.000 aC) que usa tamb la tcnica dels resquills, malgrat que ms perfeccionada, de manera que sobtenen instruments ms petits i diversificats. La

desenvolupa lhomo sapiens neanderthalensis; i 3) Paleoltic superior. Shi donen diverses cultures:

Aurinyaciana (30.000-26.000 aC); Gravetiana (25.000-20.000 aC); Solutriana (25.000-20.000 aC), t com a instrument ms caracterstic les puntes de

fletxa en forma de fulla de llorer; i Magdaleniana (15.000-10.000 aC), es caracteritza per una gran especialitzaci i

per labundncia de peces dos i de banya. Totes aquestes cultures sn desenvolupades ja per lhomo sapiens sapiens.


11

E

conomia paleoltica Ldd

activitat fonamental era la recerca daliments per mitj la caa, la pesca i la recollecci e plantes, fruites i arrels. Tots els membres de la tribu havien de collaborar a partir una incipient divisi del treball:

a) Els homes joves sortien a caar; b) Les dones joves tenien cura dels infants, la recollecci de plantes i la casera de petits

animals; c) Els nens ajudaven les dones joves; i d) La gent gran potser feia el mateix que els infants.

Era una economia depredarora puix la persona no reposa o reemplaa all que agafa de la natura. Aquesta forma de vida forava al nomadisme; quan una rea shavia depredat o esgotat, calia marxar cap una altra, tot dins, per, dun mateix territori tribal. En aquest no hi havia poblats estables, ats que segons el perode climtic, la tribu podia viure a laire lliure o refugiant-se del fred a les coves naturals.

D

emografia, scioeconomia i cultura Lg

de difern

alimentaci era escassa i produa una forta mortalitat i una vida molt dura. Els rups eren petits. La inexistncia dexcedents econmics generava la inexistncia cies socials, fent innecessria una estructura dEstat (comunisme primitiu) per

governar les tribus. Noms a partir del paleoltic superior lexistncia de bastons de comandament assenyala la presncia dun cap de tribu. Lesmentada duresa per la subsistncia deixava poc temps per a loci; per aix, levoluci sobre el terreny dels coneixements, descobriments o invents va ser molt lenta. Les creences paleoltiques eren mgiques i es relacionaven amb els temes de la caa, la fecunditat i la mort. Se celebraven mitjanant rituals i cerimnies, dels quals, lart nera element integrant.


12

ACTIVITATS 1. Situa al mapa els jaciments segents:

Cova de l'Arag Abric Roman Cova de l'Arbreda

2. Cerca informaci del clima, vegetaci i fauna de la zona pirinenca de tot el perode paleoltic i compara'l amb l'actual.

3. Cerca informaci sobre les glaciacions. Es donen a tota la Terra al mateix moment? Tenen els mateixos noms a Europa i Amrica? Quina relaci pots establir entre l'poca de glaciaci i les teories de poblament del continent americ?

4. Quan, segons l'estat actual dels nostres coneixements, va iniciar-se el poblament del continent americ?


13

5. Emplena la taula amb la informaci que se't demana.

Cultures Fssil hum Anys Jaciments Activitats

Paleoltic inferior

Paleoltic mitj

Paleoltic superior

6. Com definiries qu s una tcnica ltica?

7. Creus que els nostres avantpassats treballaven la pedra o altres primeres matries seguint un pla determinat?


14

3. El mesoltic

D

e fa aproximadament 10.000 anys, a lacabar la Glaciaci de Wrm i comenar el perode climtic actual; lholoc. Van augmentar les temperatures, disminuint les pluges, cosa que va incidir significativament en la fauna i en la flora, sobretot a la

mediterrnia, on els grups van veure enormement dificultada llur supervivncia, fins lextrem que alguns van extingir-se. Desapareix la caa i la recollecci indiscriminada com a conseqncia de lobservaci dels cicles naturals, provocant:

a) El seminomadisme, ja no hi ha tants trasllats com abans puix ja no s tan fcil aconseguir aliments i els coneixements adquirits permeten fer durar ms aquests; i

b) Lacumulaci de coneixements preparar el cam vers el descobriment de lagricultura i la ramaderia, la revoluci neoltica que es produir en alguns llocs abans que daltres, per aix es pot establir el principi del mesoltic , per no la fi.

4. El neoltic: els orgens de lagricultura

L

a revoluci neoltica al Prxim Orient Era

s pot definir la revoluci neoltica com el descobriment de lagricultura i la maderia. Lorigen a Europa va venir de lrea del Prxim Orient, on shan trobat

diferents jaciments que permeten establir distintes fases.

F

ases del neoltic:

a) Preneoltic (9-8 millenni aC) Instruments de caa, per segar, guardar i moldre cereals.

Es dedueix la persistncia de la recollecci.

b) Primer neoltic (7 millenni aC) Instruments de caa, recollecci i agrcoles (aixades). Tamb restes de cereals i

animals domstics. Poblats reconstruts vries vegades, petits i desordenats. Poc domini de lagricultura i la ramaderia, complementades amb la caa.

c) Neoltic assentat o avanat (6 millenni aC) Poblats ms grans i ordenats amb carrers i places. Instruments de cermica i coure.


15

Domini de lagricultura i la ramaderia, els poblats creixen per la millora de lalimentaci i la conseqent disminuci de la mortalitat. Tamb hi ha ms oci per fer nous descobriments com lesmentada cermica i la metallrgia.

D

ifusi del neoltc Ap

partir del Prxim Orient es va difondre a altres llocs del mn. Sidentifica a artir de tres indicis:

1r instruments agrcoles; 2n restes de poblats estables; i 3r cermica.

D

ireccions de difusi de la revoluci neoltica a) A travs de la Mediterrnia vers el S dEuropa; b) Planures dEursia, Europa central i N de la Xina; i

c) Cap el S de lndia i S de la Xina.


16

ACTIVITATS

1. Explica per a qu servia aquest estri.

2. Encara es fa servir modernament la fal?

Reproducci duna fal

L

es formes de vida al Neoltic Ql

esdevenir s

uan es va comenar a practicar agricultura, els grups humans van edentaris. Ben aviat es van veure

obligats a construir poblats fixos on vivien tot lany per controlar el creixement dels conreus i guardar-hi els ramats a les nits. Per treballar al camp es necessitaven eines ms especialitzades que no pas al Paleoltic. Es continu tallant la pedra, per sen va perfeccio polia. Les eines ms utilitzades en aquell perode van ser la fal, la de En el Neoltic tamb van aparixer per primer co A mesura que augmentava la producci agrcderivaven (teixits, cermiques, llavors, eines, etc Lacumulaci de productes sobrants es coneix co Lexcedent va fer que les comunitats intercanvdaltres comunitats. Daquesta manera, i com a cva sorgir la primera forma de comer: el troc o altres entre diversos poblats.

Histria I Josep-Mnar la tcnica: ja esstral i laixada. p la cermica i el teixit.

ola i ramadera, els productes que sen .) es van anar acumulant.

m a excedent.

iessin all que els sobrava per productes onseqncia de lexpansi de lagricultura, intercanvi directe duns productes per uns

anel Alarc

17

ACTIVITATS

La Venus de Gav reconstruda a partir de les peces trobades

Apareix la Venus neoltica de Gav Fins ara, a lEuropa occidental hi havia ben poques representacions de figures humanes, en volum o relleu, del perode del Neoltic. A partir dara, la Venus de Gav passa a formar part del redut i selecte grup de les representacions naturalistes duna dona prenyada, una dona que es presenta amb les mans recolzades sobre el ventre i entronitzada o asseguda. Aquest tipus de divinitats simbolitzaven la fertilitat de la terra, un

smbol habitual en comunitats agrcoles com les de fa gaireb 6.000 anys. Les caracterstiques de la pea permeten endevinar-hi una valor simblic i religis. A partir daqu, els especialistes sarrisquen a afirmar, amb totes les prevencions que fa al cas, lexistncia, entre societats del Neoltic mitj de loccident europeu, dunes prctiques religioses centrades en el culte a la deessa mare o de la fertilitat.

1. Resumeix les idees principals daquest text. 2. La Venus de Gav, s una font primria o secundria? Per qu? 3. A partir de la informaci que proporciona aquest text, quines dades

sobre la vida del Neoltic pots deduir daquesta troballa? Pensa sobre quin daquests aspectes informa: econmic, social, cultural, religis o poltic.

4. Quines sn les caracterstiques ms importants del Neoltic pel que fa als aspectes que sacaben desmentar?


18

5. LEdat dels Metalls

E ls metalls sutilitzaven cap el 4rt millenni aC al Prxim Orient. Alhora que hi havia un bon domini de lagricultura i el coneixement de la navegaci va permetre la difuci de la metallrgia. En aquest moment al Prxim Orient ja hi havia veritables ciutats i shavia inventat lescriptura. Aix doncs, shavia entrat en la Histria mitjanant ls de lescriptura i shavia fet la revoluci urbana.

P erodes de lEdat dels Metalls 1. Edat del coure (3r millenni aC) Saprn a treballar aquest metall. Es construeixen monuments megaltics, tipus: -menhirs -dolmens -alineacions (Carnac) -cromlechs (Stonehenge) -coves artificials (Menga)

2. Edat del bronze (2n millenni aC) El bronze s un aliatge de coure i estany. Aquest darrer s el que venien a cercar els comerciants del Prxim Orient a Occident, a ms dels tradicionals or i argent. Cultures: El Argar (Almeria). Dels tmuls (Europa central).

3. Edat del ferro (1300-500 aC)

Cultura dels pobles dels camps durnes (forma denterrament diferent).

Sinstallen a Europa occidental, difonen llur principal coneixement: la metallrgia del ferro.

Centres: -Hallstatt (ustria) -La Tne (Sussa)


19

Unitat Didctica

2. GRCIA I ROMA


20

1. Grcia

E

voluci de la polis grega

L

a polis arcaica p

caractersti

s la que es deriva de la invasi dels dolia. Se situa entre els s. VIII i VII aC, erode durant el qual les polis (ciutat-estat) gregues tenien les segents ques:

a) El comer prcticament havia desaparegut i la gent vivia de la ramaderia i de

lagricultura, que a Grcia s de sec i molt pobre, degut a que el terreny s molt pedregs i no hi ha grans planures;

b) Les polis eren dominades pel grup dels aristoi, descendents dels doris, que shavien quedat totes les terres. Eren una minoria, per com que ells eren els ms rics i els nics que tenien armes, simposaven sobre els dems (oligarquia);

c) Petits propietaris, jornalers, parcers i esclaus constituen la resta de la societat, sotmesos als aristoi i vivint en el lmit de la subsistncia;

d) Lemigraci va ser lopci triada per grups importants de pagesos, front a la manca despectatives de tot aquell que no era aristoi. Aix comena la colonitzaci grega de la Mediterrnia. Se cercava un lloc on hi hagus terres per conrear i prop de la costa (per poder mantenir contacte amb la seva metrpoli polis mare-) i all fundaven una colnia. Els contactes amb les metrpolis van anar creant unes rutes comercials cada cop ms actives.


21

L

a crisi de la polis arcaica Vg

(cereals) p

a succeir en el s. VII aC, quan hi havia un gran descontentament a les polis regues perqu els aristoi havien fet substituir els productes dautoconsum er productes comercials (oli i vi). Aix feia que els aliments fossin escassos i cars

i que molts pagesos entressin en un procs dendeutament que els duia a ser esclaus. A les ciutats havia sorgit un nou grup social: el del rics comerciants, que no eren aristoi, i que nestaven tips del poder daquests. Es van unir als pagesos i a moltes polis hi va haver revoltes que van acabar amb loligarquia dels aristoi. A molts llocs, el poder va recaure en els tirans, que solien ser personatges molt populars (sovint algun dels cabdills de la revolta antiaristoi) que governaven, en principi, a favor del poble, per sense cap sistema democrtic establert. Tot sovint van acabar governant i fent el que volien en benefici propi.

L

a polis clssica: Atenes Dee

urant el perode clssic (s. V aC) a Grcia hi havia dos tipus de polis: les que havien fet l procs descrit i sorganitzaven democrticament com Atenes i les que eren governades ncara oligrquicament per una minoria com Esparta.

Economia. Lactivitat agrcola era molt important per el que donava riquesa a la ciutat

era el comer. Durant aquest moment, Atenes era la ciutat comercialment ms remarcable de la Mediterrnia oriental.

Poltica. El tret ms caracterstic de lAtenes clssica era la seva organitzaci

democrtica del poder. Aquest sestructurava de la segent manera:


22

a) Totes les decisions importants

les prenien els ciutadans reunits en assemblees (ekklesia). No tots tenien la categoria de ciutad; noms ho eren els homes lliures majors dedat i no estrangers (nascuts a Atenes, de mare i pare atenesos). En quedaven exclosos doncs les dones i els esclaus. De fet, noms 1/10 part de la poblaci es considerava ciutadana. A ms, dordinari, noms acudien a les reunions els ciutadans rics que tenien esclaus que treballaven per a ells. Els pobres que socupaven directament de llur economia, noms podien anar ocasionalment a les reunions de lekklesia. Fer poltica era, en realitat, un privilegi dels poderosos. Aix doncs, la paraula democrcia (govern del poble) no es corresponia exactament al concepte actual, tot i que era participativa i no representativa com ara;

Lloc on era lekklesia atenenca

b) Hi havia un organisme anomenat boul (consell) que preparava les reunions de

lekklesia: debatia els temes, elaborava informes, presentava propostes, etc. Daquesta manera, les reunions de lekklesia podien ser ms gils i operatives. La boul estava formada per 500 ciutadans que hi accediren per torn;

c) Anualment lekklesia elegia els arconts que eren com una mena de ministres, cadascun

encarregat dun tema concret (la guerra, el culte, els dus, leconomia, etc.). Els arconts eren els encarregats de dur a termeall que lekklesia havia decidit. Els grecs, per tal devitar la possibilitat que alg acapars massa poder, limitaven el poder, limitaven el nombre de vegades que una mateixa persona podia sortir elegida;

d) La justcia tamb era a mans de lekklesia: els tribunals estaven formats per un total de

6.000 ciutadans que hi accediren per sorteig. Hi havia altres polis gregues que tenien caracterstiques similars i una organitzaci poltica tamb democrtica com la descrita.

L

a polis clssica: Esparta Ec

ls espartans vivien quasi exclusivament de lagricultura. No van desenvolupar un omer dimportncia.

Tenien un sistema de valors diferent al de la polis com Atenes: no donaven tanta importncia a la cultura, i en canvi, valoraven molt ms tot all relacionat amb la guerra (la


23

fora fsica, el sacrifici, lhabilitat amb les armes, etc.). En leducaci dels nens i joves tot aix tenia molt ms significat que no pas la cultura. Polticament, els espartans, sorganitzaven de la segent manera:

a) les decisions importants tamb les prenia una assemblea (apella), que era encara molt ms restringida que lekklesia atenenca. Noms en formaven part els soldats en armes; s a dir, els homes joves que tenien suficient riquesa com per posseir armes i temps per entrenar-se militarment (la minoria rica);

b) quan els homes de lapella es feien grans i ja no podien anar a la guerra, passaven a

formar part de la gerousia, una mena de consell al qual acudien els homes de lapella i que era molt respectat; i

c) els membres de lapella elegien tamb una mena de ministres que a Esparta

sanomenaven efors. Com que en aquest model dorganitzaci poltica una minoria simposa a la majoria, sha de dir que continua essent oligrquic. Com en el cas atenenc, tamb aquest model espart sel troba a altres polis. ACTIVITATS

1. Escriu sobre les diferncies entre el sistema democrtic participatiu i el representatiu.

2. Cerca i anota un llistat de ciutats gregues sota la influncia del model atenenc o democrtic; i un altre segons el model espart o oligrquic.

L a crisi de la polis clssica Es produeix en el s. IV aC, quan es comencen a notar les conseqncies de dues guerres desenvolupades al llarg del segle anterior: Les guerres mdiques, on shi van enfrontar perses contra grecs (units a la Lliga de Delos) entre el 490 i el 449 aC, guanyant els darrers; i Lenides

El cap espart Lenides s fams per la seva heroica mort a les Termpiles a lintentar evitar la invasi persa de Grcia. Amb un exrcit de 300 espartans i amb altres 1.100 grecs, atur un exrcit persa de milers de soldats en un estret pas muntanys. Lenides i els seus homes lluitaren amb valentia fins que tots ells caigueren morts.


24

Les Guerres del Pelopons (431-404 aC), van combatre Esparta i els seus aliats contra Atenes i els seus. Van guanyar els espartans. Les conseqncies de tot un segle de guerres van ser molt greus. Destrosses als camps i runa de moltes famlies pageses mentre els homes eren a la guerra, donat-se lemigraci de fora camperolat vers la ciutat a la recerca de millors oportunitats.

E ls Estats hellenstics

Lany 338 aC Filip de Macednia, aprofitant la crisi evident de lHllade, la va conquerir.

Entre el 334 i el 327 aC, el seu fill Alexandre, educat per Aristtil i gran amant de la cultura grega, va conquerir un gran imperi (Egipte, sia Menor, Sria, Mesopotmia, Iran), amb intenci de difondre-la. Alexandre el Gran va morir el 323 aC, mol jove i sense descendncia, i des daquesta data fins el 280 aC aproximadament, els generals dAlexandre es van enfrontar, discutint-se el ttol de successor. Finalment, limperi dAlexandre es va dividir en tres grans Estats (Macednia, Sria i Egipte), anomenats hellenstics i que posteriorment es van anar subdividint. Els reis daquests Estats van intentar atreure poblaci grega als nous territoris conquerits. Molts grecs, empentats per la situaci de crisi que hi havia a lHllade van anar a installar-se. Aix, es va produir una barreja entre les cultures orientals i les de cultura grega. El resultat va ser el que sanomena cultura hellenstica.


25

ACTIVITATS Font A Sc de Sid, terra rica en bronze, filla dAribes, un home molt ric. Per un dia, venint del camp, uns pirates em van dur aqu per mar, i em van vendre al senyor de la casa per un bon preu.

Homer, Odissea

Font B Des dun punt de vista econmic observo que s impossible viure amb comoditat o, fins i tot, simplement viure, si no es t all necessari. I ja que cap activitat que tingui una finalitat concreta no pot fer-se sense instruments, leconomia necessita els esclaus per assolir els seus objectius.

Aristtil

Font C Entre les eines nhi ha danimades. Lesclau s un objecte de propietat animada. Si les naus avancessin soles, si larc toqus sol la ctara..., als amos no els caldrien esclaus. Resulta evident que per naturalesa hi ha gent que s l ure i h ha gent esc ava Ex ste x una li i l . i imena desclau en virtut duna llei segons la qual qui s venut en la guerra pertany al vencedor.

Aristtil, Poltica


26

Font D Sorprn que es deixi viure amb luxe els esclaus dAtenes. Alguns tenen fins i tot un nivell de v da magnfic Per tot a x s e resu tat dun c cu . En un pa s amb un gran poder nava el i . i l l l l l, nostre inters ens obliga a tractar b els esclaus si volem cobrar les rendes que ens proporcionen amb els seu treball.

Pseude-Xenofont

1. Quin tractament reben els esclaus grecs en aquestes fonts de lpoca? Comenta-ho.

2. Les fonts, sn primries o secundries? 3. Quin va ser lorigen de lesclavatge a Grcia? 4. Quin tipus de feina et sembla que feien els esclaus? 5. Creus que els ciutadans grecs shaurien pogut dedicar a la poltica i a

altres activitats culturals i artstiques si no haguessin tingut esclaus? Per qu?

6. Qu et sembla que devien pensar els esclaus grecs quan comparaven les seves activitats amb les que feien els seus amos? Explica-ho breument.

2. Roma

L

a primitiva ciutat de Roma Ra

oma est situada a la comarca anomenada dels Set Turons, en el darrer punt bans de la desembocadura del Tber, per on encara es pot travessar.

Aquest fet dna a aquesta zona una importncia estratgica especial, tant pel que fa la guerra com el comer i les comunicacions. No s estrany doncs que diversos pobles estiguessin interessats en dominar-la. Al s. VIII aC hi van arribar els llatins, poble dorigen indoeuropeu. Shi van installar en petits poblets, els habitants dels quals eren gent molt humil que es dedicava fonamentalment a la ramaderia. El 616 aC hi van arribar els etruscs que dominaven ja altres territoris de la pennsula itlica. Van fundar la ciutat de Roma i organitzaren un govern monrquic. Van posar en conreu les terres del voltant i van fer de Roma una urbs prspera que va acabar dominant tots els poblets i terres de la regi: el Laci.


27

ACTIVITATS ...i el rei va manar que els bessons (Rmul i Rem, fills del du Mart i de la verge Rea Slvia) fossin precipitats al corrent del riu Tber. Abandonats dins del bressol en un toll del riu, lescs cabal daigua els va dipositar en un lloc eixut. Una lloba assedegada va baixar de les muntanyes que hi ha a la vora, atreta pels plors infantils: ella, ajupint-se, va oferir les mamelles als infants. Un pastor que es deia Fustul ho va veure i els va agafar i els va dur a la seva cabana perqu la seva dona, Larncia, els cris. Anys ms tard, a Rmul i a Rem els va venir el desig de fundar una ciutat a lindret on havien estat abandonats i criats. Traada la muralla, segons la tradici ms divulgada, Rem la va saltar per insultar el seu germ, ja que es disputaven qui havia de ser el rei de la ciutat: per aix Rmul el va matar. Va dir: Aix acabar, a partir dara, qualsevol altre que salti les meves muralles. Daquesta manera Rmul va obtenir tot el poder: la ciutat acabada de fundar es va dir segons el n om del seu fundador.

Tit Livi (historiador rom) Els orgens de Roma (adaptaci)

1. Aquesta font s primria o secundria?

2. Quin s lorigen del nom de

Roma segons Tit Livi? 3. Explica el tema de lescultura a

partir de la font escrita.


28

L a Repblica Em

l 509 aC els llatins es van revoltar contra el domini etrusc i van substituir la onarquia per la repblica.

L

a Repblica oligrquica Fm

Roma (gen

ins aproximadament el s. III aC el poder va estar monopolitzat per un grup inoritari: el dels patricis. Considerats membres de les famlies ms antigues de s), eren com una mena daristocrcia. A ms eren els ms rics, bsicament

perqu posseen terres. La resta de la societat la conformaven els plebeus, en general ms pobres que els patricis, i els esclaus. Els plebeus durant tot el perode de la Repblica oligrquica van lluitar per tal daconseguir participar en els organismes del poder poltic. Inicialment van aconseguir ben poca cosa (trib de la plebs: representant dels plebeus al Senat), per mica en mica van penetrar progressivament en el sistema, fins que cap el s. III aC, hom pot considerar, amb matisos, que la Repblica ja no s oligrquica sin democrtica.



29

L a Repblica democrtica Dse

urant aquest perode els organismes poltics que feien funcionar lEstat eren els gents:

a) Els comicis, reunions dels ciutadans on es decidia tot el que afectava a la ciutat. Les condicions eren les mateixes que a Grcia per, la particularitat respecte a la democrcia grega, estava en que els ciutadans participaven i votaven en els comicis plegats en grups que variaven segons el tema que es tracts. Per a la major part dels casos els grups eren les centries. No tots els grups tenien el mateix nombre de participants, generalment els dels patricis tenien menys que els dels plebeus. Cada grup emetia un vot, independentment del nombre de persones que el formaven.

b) Les magistratures, eren lequivalent als arconts dAtenes; s a dir, una mena de

ministres encarregats cadascun dun tema i elegits pels ciutadans en els comicis. Hi havia, per exemple dos cnsols, mxim poder civil i militar; el pretor, encarregat de la justcia; el qestor, de les finances; el censor, del cens; i el trib de la plebs, una mena de sndic de greuges; i

c) El Senat, format pels paterfamlia de les gens i, ms endavant. Tamb per alguns

antics magistrats cridats pels senadors. Era com una mena de consell i sencarregava tanmateix dels afers de poltica exterior.

L

es conquestes Ed

un gran im

ls primers enfrontaments dels romans amb els altres pobles, van ser lluites efensives o per aconseguir terres de conreu. No hi havia voluntat prvia de crear

peri. Aquesta va anar sorgint mica en mica com a conseqncia dels xits inicials. Fases

a) S. IV-III aC: conquesta de la Pennsula Itlica, atorgant la ciutadania romana a tots els seus habitants;

b) s. III-II aC en el context de les guerres pniques contra els cartaginesos, els

romans van conquerir tots els territoris costaners d ela Mediterrnia occidental, des don, ms endavant , van penetrar cap a linterior; i

c) s. II-I aC, lluitant contra els estats hellenstics, els romans van conquerir la

Mediterrnia oriental.

30

Conseqncies

a) La classe senatorial romana (les famlies amb representaci al Senat, la gent ms poderosa i influent) es va quedar terres i mines al territoris conquerits, organitzant el comer i enriquint-se notablement;

b) Per a la gent humil (la major part dels pebleus), la situaci fou fora diferent:

La majoria que eren pagesos que havien format part de lexrcit,

freqentment quan tornaven trobaven la famlia endeutada i amb greus dificultats econmiques.

A ms, a la Pennsula Itlica, arribaven grans quantitats de productes agrcoles a bon preu, amb els quals no podien competir els pagesos romans.

Molts daquests van optar per marxar a les ciutats. Com que all no trobaven feina i la massa dindigents anava augmentant, les

autoritats organitzaren el panem et cirquensis, lEstat sencarregava de la distribuci daliments i de lorganitzaci despectacles gratuts per a aquesta gent.

A ms, es va generalitzar el costum que els poltics tinguessin una clientela; s a dir, un grup de persones a les quals sels pagava el vot; i


31

c) Aquesta situaci de crisi econmica i social i de corrupci poltica va esdevenir molt crispada i els van produir nombroses revoltes com la dels germans Grac de pagesos a la dEspartac, desclaus.

En aquesta situaci, les autoritats de la Repblica van optar per deixar entrar en el poder els militars per tal de que posessin ordre a la situaci. Parallelament a lexistncia i funcionament de la Repblica, van sorgir els triumvirats o govern de tres generals. El primer va estar format per Juli Csar, personatge molt popular per les seves victries militars, va personalitzar molt el poder i els republicans, veient perillar tot el sistema poltic vigent, el van assassinar.

Fou un dels poltics i lders militars ms influents en el establiment del vast Imperi rom. Els seu triomf en la guerra civil, que va tenir lloc el 48 aC., el convert en el governador absolut de Roma, malgrat que va morir assassinat, vctima de les cuites poltiques entre els seus opositors.

Caius Julius Csar

El segon triumvirat va estar format per Octavi, Lpid i Marc Antoni. Octavi va ser el ms important dels tres i poc a poc i evitant lenfrontament amb els republicans, va anar imposant el seu poder personal per sobre de les institucions republicanes; aix, no es va abolir el Senat per satorg el dret a vet sobre les seves decisions. Finalment, no obstant, lany 27 aC, Octavi es va proclamar prnceps imperator, amb la qual cosa desapareixia la Repblica i Roma passava a ser polticament un imperi.

Comerci

Durant lde las bovenda deLart roactivitat baixrellela ciutatapreciar

L imperi rom Ose

ctavi August, i a partir dell, tots els emperadogents caracterstiques:

Histria I Josep-Manel Alaant rom a Repblica i lImperi romans, moltes tigues arribaren a especialitzar-se en la determinats productes manufacturats. m represent en ocasions aquesta

comercial, com mostra aquest u conservat a la Galeria dels Uffizi, en italiana de Florncia, on es pot a un venedor de coixins.

rs, tenia un poder absolut, amb les

rc

32

a) Totes els institucions poltiques tenien un carcter purament consultiu; b) Lemperador era el cap suprem de lexercit; i c) Tenia carcter div.

Octavi August va basar el bon funcionament de limperi en tres aspectes importants: 1r Lexrcit, en va dur a terme una important reorganitzaci, convertint-lo en efica i disciplinat, garantia de pau i de seguretat dins limperi; 2n Ladministraci, tamb va ser profusament reestructurada, va acabar amb gran part de la corrupci i va crear un cos de funcionaris competent arreu de limperi; i 3r Les obres pbliques, va convertir en responsabilitat de lEstat la construcci de vies, ponts, aqeductes, teatres, etc. i llur manteniment. Tot aix era enormement car de mantenir, per aix els habitants de limperi, sobretot aquells que no tenien la ciutadania romana, pagaven molts impostos. LEstat tenia, a ms, una altra font dingressos important: les guerres amb llurs botins i el producte de la venda de presoners com a esclaus. August

August, el primer governant de Roma desprs de que es converts en un imperi. Restaur lordre civil, la pau i la prosperitat en una ciutat que havia patit amb lassassinat de Juli Csar varies dcades de guerres civils. Nascut Caius Octavi i adoptat per Csar, va rebre del Senat el nom dAugust, que significa consagrat, desprs de venjar la mort de Csar i consolidar el seu poder. Ms tard va rebre el ttol dimperator, del qu en deriva la paraula emperador.

L expansi imperial Sota els successors d'August, la monarquia tend a consolidar-se, centralitzar-se i burocratitzar-se; les aparences republicanes desaparegueren l'una rere l'altra, i el rgim perdur prop de cinc segles, fins al seu ensorrament. Territorialment, l'Imperi comprenia, al final del s I aC, gaireb tot el mn aleshores conegut, repartit, a l'Orient, l'Occident i el nord d'frica, sense comptar-hi Itlia, en 17 provncies; aquest nombre s'elev, durant els dos primers segles, fins a 44, com a resultat de les noves conquestes o del desmembrament de les provncies ms antigues. Cal dir que l'Imperi, especialment durant el s II, assegur a les provncies, grcies a una sana administraci, un ordre i una prosperitat que no havien conegut abans.


33

L

Alt Imperi Hre

o Baix Im

om sol distingir en l'Imperi dos grans perodes: el "principat" o Alt Imperi, spectus, fins a un cert punt, envers les institucions republicanes, i el "dominat"

peri, de carcter militarista i absolutista, a partir de Diocleci. El s III, que els separa, s un segle incert, de transici. El primer perode s una alternana d'esplendors i de misries. Comena amb l'etapa, oberta per Juli Csar, dels "dotze csars" (27 aC 96 dC), pertanyents, tret d'un incs, a dues dinasties, la juliocludia (27 aC 68 dC) i la flvia (69-96). August (27 aC 14 dC), restaurador de la religi i creador d'una societat jerarquitzada i d'un nou exrcit, b que emprengu una campanya contra els parts i llan les seves legions fins a l'Elba, mald, primer de tot, per assegurar les fronteres. Els seus successors en la dinastia juliocludia (Tiberi, Calgula, Claudi, Ner) continuaren les guerres a Germnia i a l'Orient contra els parts i enriquiren l'Imperi amb Britnia, per deshonraren, en conjunt, el poder amb tota mena de crueltats i d'infmies. Llur dinastia fou amenaada per l'oposici militar: s l'any terrible (68-69) dels tres emperadors (Galba, Ot, Vitelli). Hi pos fi la dinastia flvia, encapalada per Vespasi (69-79), un governant insigne, que redre l'economia i foment la presncia dels provincians en l'exrcit, per es vei obligat a moure guerra als germnics, els dacis i els jueus. El seu fill Tit, que havia destrut el Temple de Jerusalem (70), el succe (79-81): inaugur el Colosseu (80) i es convert en "delcies del gnere hum", segons Suetoni, per el seu germ i successor, Domici (81-96), desencaden novament el terror i fou assassinat. De tota manera, semblava assegurat el


34

rgim. Ms encara, l'Imperi ateny el seu apogeu amb l'anomenat segle dels Antonins, el "segle ms feli" de l'Imperi, segons Tcit. Un bon nombre de monuments romans pertany a aquest perode. Si sota la dinastia juliocludia triomfava encara l'aristocrcia romana i sota la flvia la petita burgesia itlica, sota els Antonins (96-192) prevalgu l'element itlic provincialitzat. l'imperi autoritari fou reemplaat per l'Imperi liberal. Els Antonins no foren prpiament una dinastia, perqu noms entre els dos ltims hi ha un lligam de parentiu, per s'assemblen en la capacitat de garantir la continutat del poder mitjanant l'adopci o "associaci" a l'Imperi.

El Frum

El Frum de lantiga Roma fou originriament una secci oberta de la ciutat per a assemblees pbliques. Amb posterioritat, es construren temples i comeros en ell, i finalment es convert en seu de govern. A la dreta de la plataforma per als oradors (centre) pot observar-se larco de

Septimi Sever. El temple de la Concrdia apareix a la part posterior.

E l Baix Imperi Tot i el seu curt regnat, Nerva (96-98), el primer representant del nou perode, govern d'acord amb el senat i reeix a restituir la calma als esperits. Tres mesos abans de morir, resolgu la successi associant al tron un descendent de colons romans establerts a Itlica (Hispnia), Traj (98-117), que els romans del seu temps i dels temps successius tingueren pel millor dels emperadors; administrador escrupols i primer emperador provinci, acab l'evoluci que, a partir de Csar, conspirava a integrar els provincians dins l'estat rom: des d'ell, un 40% dels senadors procedien de les provncies durant el s II, i llur nombre augment al s III. L'Imperi es provincialitz. Aix corresponia al moment de la mxima extensi de l'Imperi, grcies a les campanyes del Danubi, a la reducci de Dcia (Romania) a provncia (que lliur a Roma l'or dels Carpats) i a la conquesta de l'Arbia Ptria, d'Armnia i de Mesopotmia.


35

Bust de lemperador Traj

Traj fou emperador de Roma entre el 98 i el 117 dC, i expand lImperi per Europa central i Mesopotmia grcies a les seves victries militars. Emprengu importants projectes denginyeria civil (constru camins, canals i ports). Tamb institu reformes socials per reconstruir les ciutats i reduir la pobresa.

ACTIVITATS

1. Consulta en una enciclopdia i elabora una breu biografia de lemperador Traj.

2. Indica quins territoris va conquerir.

3. Mira de trobar el nom daltres personatges tant del mn de la poltica

com de les cincies, la filosofia o les arts nascuts a Hispnia.


36

El seu successor, Adri (117-138), tamb orind d'Itlica, pacfic i viatjador, sensible als particularismes provincians i als usatges hellnics, pogu limitar-se a assegurar les fronteres de l'Imperi amb lnies fortificades (el limes), mentre abandonava una part de les conquestes de Traj (Armnia, Mesopotmia). El seguiren els regnats tranquils d'Antoni Pius (138-161) i de Marc Aureli (161-180). Aquest ltim, malgrat la seva formaci estoica, fou un feble home d'estat que es vei constret a plantar cara a una revolta dels exrcits de l'Orient i a guerrejar sobre el Danubi. La sort novament es trenc. El seu fill i successor, Cmmode (180-192), fou un Hrcules de circ que mor escanyat. Comenava la llarga crisi (192-284) del s III, durant el qual l'Imperi es trob a la merc de la soldadesca. Ara els pretorians de Roma, ara els legionaris de les fronteres, deposaven i suprimien l'emperador per reemplaar-lo amb el comandant que els venia de grat. Es tracta, doncs, d'un Imperi militarista. Sovint hi havia diversos emperadors alhora; eren rars els de vella soca romana. L'Imperi s'afebl i sovintejaren les invasions, difcils ja de reprimir. Desprs dels efmers regnats de Prtinax i de Didi Juli (193), s'impos la dinastia dels Severs (193-235), amb l'afric Septimi Sever (193-211), bon administrador i vencedor dels parts, el seu fill i successor, Caracalla (211-217), continu la seva acci contra els vestigis del passat rom i atorg la ciutadania a tots els habitants lliures de l'Imperi: el 80% dels ciutadans eren descendents d'esclaus. Passat el breu regnat de Macr (217-218), l'exrcit entronitz un cos de Caracalla, Heliogbal (218-222), un semita amb prou feines romanitzat, monstre de disbauxes; un altre cos de Caracalla, Alexandre Sever (222-235), tot i la seva dolcesa de carcter i la seva recta administraci, pos fi al dest imperial dels Severs. S'obr aleshores una etapa d'anarquia militar i de perills exteriors, que dur 35 anys (235-270). Alguns emperadors (Maxim I, Gordi I, Gordi II, Pupi, Balb, Gordi III, Filip l'rab, Deci, Treboni Gal, Emili), que regnaren del 235 al 253, no passen de simples noms o de fantasmes.

L

a crisi del segle III Ec

n el s. III limperi va entrar en una crisis irreversible que el duria a la seva aiguda a llarg termini. Les causes van ser:

a) Econmiques, cap a finals del s. I, limperi va atura la seva expansi territorial, fent disminuir molt les guerres i, s clar, els botins, amb dues conseqncies importants:

Lescassetat i conseqent augment de preu dels esclaus; i Laugment dimpostos que lEstat va decidir per compensar la devallada

dingressos.

Tot plegat va produir una gravssima inflaci; i

b) Les invasions o entrada dels germnics dins limperi, aprofitant-se de la situaci de crisi que tamb afectava lexrcit rom. A ms, patien la pressi a lest dels huns.

Aquest conjunt de coses va provocar una situaci molt greu i complicada. La crisi econmica era molt greu i el nivell dinseguretat molt alt. Els emperadors no podien, ni de bon tros, controlar la situaci i cada cop eren ms freqents els moviments de contestaci de llur autoritat.


37

Lemperador Teodosi a la seva mort, el 394, va dividir limperi en dues meitats: loriental i loccidental, per tal de facilitar el control de la situaci. Parallelament, en el terreny econmic tamb es van produir canvis importants:

a) Molta gent de la ciutat va deixar els negocis i va amarar al camp a viure de la terra, fugint de la inseguretat urbana i cercant un mode de vida ms estable. Es produeix, en conseqncia, un progressiu abandonament de les ciutats que sen diu procs de ruralitzaci; i

b) lescassetat desclaus va fer que sans imposant lalternativa dels arrendataris o

masovers. Aquests dos nous elements apunten ja el naixement del feudalisme.

Constant I el Gran

Constant fou el primer emperador rom que es convert al cristianisme. Durant el seu regnat es conced la llibertat de culte als cristians, abans perseguits. Lliur grans propietats i altres obsequis a lEsglsia cristiana. Establ la capital, Constantinoble (en lactualitat Istanbul) en les provncies orientals. Aquesta pass a ser ms tard la capital de lImperi bizant.

Insula romana

Els habitatges romans solien respondre a tres tipologies: la domus o estatge unifamiliar, la villa o casa de camp de les classes ms acomodades i, finalment, la insula o casa de vens, prpia de les grans ciutats com Roma, un dels models es pot apreciar en aquesta illustraci.

ACTIVITATS


38

1. Elabora un fris cronolgic i situa-hi les dates fonamentals de la civilitzaci romana que han sortit en lexplicaci.

2. Esmenta les diferncies que trobis entre la Repblica i lImperi. 3. Cerca informaci i descriu amb illustracions el model dhabitatge del

domus i de la villa. 4. De la llista de dus grecs i romans, elegeix 5 i enuncia llurs atribucions

principals i cerca alguna imatge.


39

Unitat Didctica

3. LEDAT MITJANA


40

1. Europa i la Mediterrnia cap a lany 800

Al segle IX, desprs de la caiguda de lImperi rom (476), de les diverses onades invasores dels pobles germnics (s. V VIII), i de lexpansi de lislam, la situaci al voltant de la Mediterrnia era la segent:

1. LImperi bizant havia quedat redut a la zona oriental; 2. Tot el nord dfrica i la pennsula Ibrica es trobaven sota control musulm; 3. Loest dEuropa havia estat ocupat per diversos pobles germnics, entre els quals

destacaven els francs, que havien fundat un imperi amb Carlemany, que no obstant desaparegu a la mort daquest (814); i

4. Al centre dEuropa hi vivien els pobles eslaus que creaven diversos regnes.

L

a decadncia europea Dd

islmic i b

es de la caiguda de lImperi rom, lEuropa occidental havia entrat en una etapa e decadncia. La nova situaci contrastava fora amb lesplendor dels imperis izant. Aquesta etapa de retrocs, per, va comenar a canviar pels volts de lany

1000.

D

ivisi de lEdat Mitjana Ld

Alta Edat Mitjana comprn des dels s. V fins a mitjan s. XIII; la seva enominaci procedeix de la paraula alemanya alt, que vol dir vell.

El perode que va del s. XI al XIII es va caracteritzar per un cert progrs: lEuropa occidental experiment tres tipus dexpansi:

una demogrfica (augment de poblaci); una econmica (augment de terres conreades i de la productivitat); i una cultural (floriment de larquitectura romnica i gtica).

ACTIVITATS

1. Explica amb paraules teves qu vol dir decadncia. 2. Per qu es diu que el perode que va del s. V al X s un temps de

retrocs o decadncia? 3. Quines reaccions et sembla que pot provocar el fet de viure en una

situaci social insegura? 4. Quants segles inclou el perode conegut com Alta Edat Mitjana? I el de

la Baixa Edat Mitjana?


41

D

emografia a lAlta Edat Mitjana L

Un es invasions i la progressiva decadncia de lEuropa occidental va comportar:

Una disminuci de naixements; i augment de la mortalitat.

Es calcula que la mitjana anual de naixements era dunes 40 persones per cada 1000 habitants. Per, la mitjana de morts tamb era de 40 a ms per 1000, cada any. Per aquesta ra, la poblaci no podia augmentar. La majoria de les persones que superaven els primers anys de vida no solien viure ms de 40 o 45 anys.

C

auses de la mortalitat

Gu Epidmies de malalties infeccioses (pesta, malria, tuberculosi...); Perodes de fam; i

erres i altres violncies. La mortalitat afectava sobretot les dones que emmalaltien sovint, com a conseqncia dels parts o de la duresa del treball en el camp. Per aix hi havia ms homes que dones. Molts es quedaven solters i era freqent es fessin monjos.

C

anvi de tendncia Cp

ap a lany 1000 aquesta situaci va comenar a canviar i es produ un augment rogressiu de la poblaci, tant a les ciutats com al camp.

Els motius daquesta expansi foren:

1. les invasions shavien acabat i per tant, disminu fora el factor dinseguretat, tot i que alguns pobles del nord dEuropa, com ara els vkings i els normands, continuaven assolant les terres ms septentrionals del continent;

2. es van estendre els conreus a costa de la tala de boscos, cosa que va fer que la producci augments considerablement;

3. es van introduir millores tcniques en lagricultura, com ara el mol daigua, larada i altres estris de ferro, la rotaci de conreus, etc.; i

4. es van recuperar, lentament, el comer i lartesania a les ciutats, les quals van comenar a crixer amb barris construts fora de les muralles.


42

ACTIVITATS

Evoluci de la poblaci europea a lEdat Mitjana Milions dhabitants Anys 68 200 28 700 40 1000 45 1050 48 1100 49 1150 60 1200 70 1250 75 1300

1. Daquesta font, com pots deduir que el perode de les invasions s una poca de decadncia?

2. Quan comena a augmentar la poblaci a Europa? 3. Per qu no augmentava la poblaci a Europa occidental, abans del lany

1000? 4. Per qu la poblaci de lAlta Edat Mitjana va comenar a augmentar pels

volts de lany 1000? 5. Explica que sentn per una fam. 6. Les dones, creus que havien de tenir gaires fills si volien que

sobrevisqus algun? Quines conseqncies podia tenir aquest fet per a la salut femenina?

7. A les esglsies medievals es pregava sovint perqu du allibers els humans del flagell de la pesta, la fam i la guerra. Per quina ra et sembla que ho feia aix, la gent? Quina relaci creus que poden tenir aquests fets amb laugment o la disminuci del nombre de persones, en aquella poca?

8. Explica amb les teves paraules qu s un mol daigua i la rotaci de conreus. Per qu creus que van ser millores?


43

2. Grups socials

E

l clergat Ae

formaven u

partir de la caiguda de lImperi rom, lnic lligam dunitat a Europa occidental ra la religi cristiana. Dacord amb aquesta creena, totes les persones batejades na gran assemblea: lEsglsia, que era regida pel bisbe de Roma (el papa).

LEsglsia disposava duna doble xarxa formada pels:

bisbats, a les ciutats; i monestirs, que aplegaven comunitats dhomes o de dones (monjos i monges), sota

lautoritat dun abat o abadessa, dacord amb unes normes que constituen la regla. La ms important daquestes regles era la de sant Benet (s. VI).

Tots els membres daquestes comunitats religioses complien el mateix horari. La feina dels monjos podia ser manual (al camp) o b intellectual (a la biblioteca on es dedicaven a copiar o escriure llibres).

El centre de ledifici del monestir era un pati quadrat (el claustre), al voltant del qual sorganitzaven totes les dependncies: lesglsia (on els monjos pregaven set cops al dia), la sala capitular (lloc de reuni), el menjador, la cuina i laccs als dormitoris. Tamb hi havia una infermeria i altres dependncies (celler, hostatgeria per als pelegrins, estables, etc.).


44

DOCUMENT : EL MONESTIR MEDIEVAL

Est format per: 1. El Dormitori dels Monjos 2. La Sala capitular: s la sala on es llegeixen els captols de Sant Benet que regeixen la vida dels monjos cistercencs. 3. L'Escriptorium: s la estana on els monjos copiaven els llibres. 4. El Refetor: s el menjador dotat d'una tarima per al lector. N'hi ha dos normalment un per als monjos i l'altre per als conversos. 5. La Cuina 6. El Celler 7. El Dormitori de conversos 8. El Claustre: s el pati interior del monestir amb zona verda i normalment amb un templet. 9. L'Esglsia 10. El Cor * La infermeria * L'Hospital de Pobres * L'Hostatgeria


45

L

a noblesa E

Dins de la

stava constituda majoritriament pels amos de les terres.

noblesa hi havia diversos rangs:

Magnats, els ms importants: ducs, marquesos, comtes. Eren propietaris de grans extensions de terres;

Noblesa de segon rang: vescomtes, barons, varvassors... Senyorejaven extensions de terres ms petites dins dels dominis dels magnats, o b nadministraven un castell; i

Cavallers, posseen un cavall i un arns (arns, armadura, etc.). Vivien amb un noble de rang superior i en constituen la gurdia personal (lhost).

Els nobles vivien desvagats en els castells i la seva principal ocupaci era la caa. Sovint, a partir de la primavera, feien la guerra contra altres nobles o sentretenien en violents tornejos. Els castells alt medievals es limitaven a una torre encerclada per una muralla. Al principi aquests castells eren de fusta, per de mica en mica es van anar construint en pedra.

DOCUMENT: EL CASTELL


46

El castell medieval era una fortalesa i un habitatge alhora. El senyor feudal vivia amb la seva famlia i els seus servents. Els soldats defensaven el castell i les terres del senyor feudal. El lloc de construcci d'un castell es triava tenint en compte una situaci dominant del terreny, per controlar els camins i les terres del seu voltant. Les construccions que formaven part del castell anaven creixent amb els anys, ja que s'afegien noves parts (torres, muralles, ...) segons les necessitats del senyor feudal i el seu poder.

Els primers castells, castells de mota i pati, eren construccions de fusta envoltades d'una palisada. La mota era la part ms alta, on vivien el propietari, la seva famlia i els seus soldats. El pati era el lloc on es protegien les gents dels voltants en temps de guerra. Una rasa envoltava tota la construcci. Posteriorment es van ampliar i construir de nous amb grans blocs de pedra. Parts d'un castell

Les torres i les muralles servien per defensar-se dels atacs exteriors. A les torres hi havia les estances i magatzems, estaven rematades per merlets. La porta caladissa era l'nica entrada al castell. Estava protegida per un raseta, fet amb fusta massissa i barres de ferro, que es pujava amb l'ajut de torns de fusta que tibaven les politges. Al voltant del castell hi havia una rasa per tal de detenir als enemics, era el fossat. Moltes vegades s'aprofitava per criar peixos que es menjaven.

El pont llevads comunicava el castell amb l'exterior permetia creuar el fossat.


47

E

l bra reial: els qui treballen Ld

a pagesia constitua la major part de la poblaci. Els camperols treballaven urament la terra des que sortia el sol fins a la posta, i la seva vida era montona.

La majoria dels conreus eren de sec (blat, ordi, sgol i civada) i llegums (mongetes, cigrons, llenties). Aquests productes constituen la base de lalimentaci. Tamb es cultivaven la vinya i lolivera, juntament amb alguns arbres fruiters (nogueres, pomeres, cirerers, magraners, figueres...). A la vora dels rierols o dels recs hi havia petites parcelles dhorta on es conreaven alls, cebes, cols i altres hortalisses. La ramaderia era un bon complement de lagricultura. Els bens, a ms, proporcionaven llana, primera matria per elaborar vestits. La feina de filar era realitzada sobretot per les dones. Per les imatges de lpoca es pot deduir que les dones tamb tenien cura de la casa i que compartien amb els homes algunes d eles feines dures del camp.

D

ivisi de la pagesia

sens

pagesos aloers, que posseen un alou o parcella, eren lliures; pagesos de remena i els serfs, lligats a la terra i no la podien abandonar

e perms del senyor, o si no pagaven una quantitat determinada de diners (la remena); i

esclaus, tot i que cada vegada hi havia menys. Els pagesos vivien molt miserablement, en cabanes duna sola habitaci que sovint compartien amb el bestiar.

E conomia dautosuficincia Tant la pagesia com el clergat i la noblesa vivien prcticament del que es produa al seu entorn, ja que el comer a penes existia.

DOCUMENT: LA CASA

La vida al camp: les cases de pags La gent que vivia al camp, la gran majoria de la poblaci, ho feien en construccions molt diferents als castells. Les cases tenien una estructura semblant a una cabana que estava feta amb troncs i branques d'arbres. Les parets de les cases eren murs de pedres poc treballades. Les cases es construen al peu d'una roca que feia de paret de fons. En aquestes construccions vivia la famlia i tamb s'utilitzaven per guardar el bestiar. A prop hi


48

havia generalment un rierol o una font. El prat o els camps de conreu envoltaven la casa. Podien tenir un corral i un petit hort que servien per cobrir les necessitats bsiques d'alimentaci. ACTIVITATS

1. Qui constitua el grup social del clergat? 2. Quina diferncia hi ha entre un monjo i un capell de parrquia? 3. Quina diferncia hi ha entre lEsglsia i una esglsia? 4. Quins rangs hi havia entre els nobles? Don ve el nom de cavaller? 5. Quins eren els conreus principals de lEdat Mitjana?

3. El feudalisme Lorganitzaci de la societat a lAlta Edat Mitjana rep el nom de feudalisme (de la paraula feu, que vol dir territori). El feudalisme es fonamentava en dos tipus de relacions socials: la que sestablia entre noble i la que mantenien tots els nobles, del rang que fossin, amb la pagesia.

L

es relacions entre els nobles Ld

zones o dis

es monarquies sorgides arran de les invasions germniques no van ser capaces e mantenir la pau i la seguretat. Els reis van encarregar ladministraci dmplies trictes (comtats o marques) a diversos delegats (comtes o marquesos), que vivien

dels impostos que els pagaven els pagesos de la zona que administraven. Lactual comarca dOsona, per exemple, al s. IX era un comtat. Els comtes i els marquesos, al seu torn, no podien administrar tot un comtat (de vegades en tenien ms dun). Per aix donaven part del territori del comtat a una altra persona (un familiar o un amic, que rebia el ttol de vescomte o bar), la qual havia de jurar fidelitat; s a dir, ajuda militar i consell sempre que li fos demanat.

E

l pacte Ed

protegir-lo

l comte (el senyor) oferia una terra (investidura) a perpetutat a un altre noble e rang inferior perqu en visqus i ladministrs; a ms, es comprometia a sempre que en tingus necessitat.

Qui rebia la terra (vassall) es comprometia a ser fidel al seu senyor (li feia homenatge) i prestar-li ajut militar i consell sempre que lhi demans. Aquesta relaci entre nobles es consagrava en una cerimnia. El senyor agafava entre les seves mans les del vassall, que sagenollava davant seu (com a smbol de lhomenatge, de reconixer-lo com a senyor).


49

A continuaci el vassall jurava fidelitat al senyor. Finalment, el senyor li assenyalava una direcci amb una vara o li donava un saquet de terra (smbol de la investidura o donaci de terres.) Cada noble, senyor o vassall, tenia els seus cavallers i vivia a costa dels pagesos del districte del qual tenia el domini.

L

es relacions dels nobles amb la pagesia Ti

ots els nobles, fins i tot els bisbes i els abats dels monestirs, vivien dels impostos els serveis de la pagesia.

Els pagesos vivien en viles i masos dins de la propietat dun senyor, que sanomenava senyoria. Les terres de conreu es dividien en dos grans blocs: la reserva senyorial i les tinences. Constituen la reserva senyorial les terres del senyor que els pagesos havien de treballar gratutament (obligaci que sanomenava jova). Tots els rendiments daquestes terres anaven als graners del noble. Les tinences, en canvi, eren terres que el senyor cedia als pagesos, els quals, per, li havien de pagar anualment un cens (quantitat fixa, en diners o en espcies). Tamb havien de pagar les anomenades banalitats per poder usar el mol o el forn del senyor. La pagesia, a ms, estava obligada a prestar serveis de franc al castell del senyor, i fins i tot seguir-lo a peu amb els estris del camp com a nica arma si anava a la guerra. Els pagesos que no eren lliures (els serfs) estaven adscrits a la terra i no la podien abandonar. Una altra potestat dels senyor era jutjar les malifetes i els delictes que es cometien dins la senyoria que administrava. ACTIVITATS 1. Un pags, podia ser vassall? Per qu? 2. Qu devia un vassall al seu senyor? li havia de pagar alguna cosa per

explotar la terra que li donava?


50

ACTIVITATS

Guifr II de Cerdanya rebent un jurament de fidelitat, miniatura del Liber feudorum ceritaniae .

Eimeric de Conit retent homenatge a Jaume Marc, senyor d'Erampruny .


51

Miniatura del foli 85 amb una escena de jurament feudal. Liber feudorum maior

1. Identifica en aquestes tres fonts primries lhomenatge, el jurament de fidelitat i la investidura. A qu comprometia cada un daquests actes?

2. Quin dels moments daquest cerimonial feudal est representat en les imatges.


3. Quines de les fotografies segents creus que fan referncia al pacte devassallatge?

vassallatge no

vassallatge

vassallatge no

vassallatge

vassallatge no

vassallatge

vassallatge no

vassallatge


52

4. Els orgens de Catalunya Davant les invasions del s. VIII, molts pobladors hispnics es refugiaren a les valls dels Pirineus i de la Serralada Cantbrica. Quan, a causa de lexcs de poblaci, la vida en els indrets muntanyosos esmentats comena a fer-se difcil, aquests pobladors comencen a baixar cap el pla per ocupar terres de conreu i pastura que eren a mans dels musulmans. Com a conseqncia daquest procs docupaci, van anar sorgint diferents regnes (Lle, Castella, Navarra, Arag) i un seguit de comtat: els comtats catalans.

L

a formaci de la Catalunya Vella (s. VIII-IX) Cc

francs, oc

ap el 714 els exrcits musulmans van arribar a lEbre i van creuar les terres atalanes. Desprs van travessar els Pirineus i van entrar a lactual territori upat aleshores pels francs, els quals van aconseguir aturar-los, el 732, prop don

hi ha ara la ciutat de Poitiers. Els sarrans, doncs, al s. VIII, havien ocupat ja tota la pennsula Ibrica i una part del territori franc. Cap a finals de segle, els francs van decidir protegir-se dels musulmans. Per aix van projectar una zona de frontera o marca al sud dels Pirineus. Amb aquesta intenci, van travessar la serralada pirinenca i van ocupar Girona (785) i Barcelona (801).

53

L

a marca hispnica DL

daquesta

es del s. IX els francs van establir la frontera en la lnia formada pel riu lobregat, el Cardener i les muntanyes del Montsec. El territori situat al nord lnia s conegut amb el nom de Catalunya Vella, per diferenciar-lo del de la

resta de la Catalunya actual (lanomenada Catalunya Nova), que va continuar sota dominaci sarrana fins el s. XII. El rei dels francs, Carlemany (768-814) va cedir els territoris conquerits a uns comte del pas, s a dir, nobles descendents dels visigots, els quals com a contrapartida van prometre fidelitat al rei franc i esdevingueren vassalls seus.

T

aula cronolgica de la formaci de Catalunya

anys 700 750 800 850 900 950 1000 1050 1100 1150 1200 ocupaci comtats Almansur formaci de la islmica hereditaris saqueja Corona dArag de Catalunya sense el Barcelona (1137) (715-718) perms del (985) Ramon Berenguer IV ocupaci rei franc (1131-1162) de Girona (897) pels francs (785) Guifr conquesta conquesta el Pels de Tortosa victria de Barcelona (878-897) (1148) dels francs pels francs. sobre els Formaci de Borrell II islmics la Catalunya (947-992). conquesta a Poitiers Vella Independncia de Lleida. (732) (801) de Catalunya Formaci de la Catalunya Nova (1149)

G

uifr el Pels (878-897) i els seus successors Ac

va deixar en

l s. IX, el comte catal Guifr va convertir-se en senyor de bona part dels omtats (Cerdanya, Urgell, Barcelona, Girona i Besal). En el seu testament els herncia als seus fills, sense demanar autoritzaci al rei dels francs. Els comtes

que el van succeir van seguir el seu exemple.


54

Durant el s. X es van intensificar els atacs islmics de Crdova contra terres cristianes. El 985 un exrcit musulm a les ordres del poders cabdill rab al-Mansur va atacar la ciutat de Barcelona. Davant daquest fet, el comte Borrell II va demanar ajut militar al rei franc, que era el seu senyor. Aquest, per, no hi va acudir. A causa daquesta negativa, el lligam que shavia establert entre els rei dels francs i els comtes catalans es va trencar. A partir daquell moment els comtes van prescindir de llur senyor feudal i no li van renovar mai ms el vassallatge. Per aix hom pot afirmar que al final del s. X, la Catalunya Vella esdevingu independent.

L

a Catalunya Nova i la Corona dArag El

Catalunya:

l 1137 el comte de Barcelona Ramon Berenguer IV es va casar amb Peronella, nica filla del rei dArag. Anys desprs va conquerir definitivament els sud de el 1148 ocup Tortosa i el 1149 Lleida.

Amb el matrimoni de Ramon Berenguer IV i Peronella, el regne dArag i els comtats catalans es van unir i van formar lanomenada Corona dArag o Corona catalano-aragonesa. Cada un dels territoris va mantenir llur independncia, per ambds van compartir lautoritat del mateix comte-rei. Els futurs comtes de Barcelona passarien a tenir els ttols de reis dArag i comtes de Barcelona. ACTIVITATS

1. Elabora un mapa dels regnes hispnics al s. IX, identificant el que sexplica en el text sobre la formaci de diferents regnes i comtats a les terres hispniques.

2. Elabora un mapa dels comtats catalans al s. IX, identificant els noms dels comtats que constituen la Catalunya Vella i assenyalant les terres que formaven part de lanomenada Catalunya Nova.

3. Qui va conquerir les terres de la Catalunya Vella? 4. Per qu va ser important el comte Guifr el Pels? De quin rei era

vassall? 5. Consulta una enciclopdia i resumeix els fets ms rellevants de la vida

de Guifr el Pels. 6. La mort de Guifr el Pels va donar origen a una famosa llegenda

referida a un dels smbols de Catalunya: quina? 7. De qui es van independitzar els comtats catalans el s. X?


55

dncia dels comtats catalans en temps

5 Ac Efv

E

ps Avcq TA(

M

8. Explica com sarrib a la indepen

de Borrell II.

. La ciutat medieval

lEdat Mitjana, la majoria de la gent vivia al camp i treballava de pags. Amb tot, ls iutats medievals van ser importants per llur activitat econmica i cultural.

ntre els s. V i X les antigues ciutats romanes havien quedat redudes a petits nuclis ortificats que no superaven el 3000 habitants. Per a partir de lany 1000, les velles ciutats an comenar a crixer i sen van crear de noves.

l creixement de les ciutat medievals (s. X-XIV): els burgs Ccroduir mi

om a conseqncia de la revifalla del comer i de laugment de la poblaci, les iutats dEuropa occidental van comenar a crixer. Aquest creixement es va tjanant la construcci de nous barris fora de les primeres muralles: aquest barris

anomenaven burgs.

l final del s. XIII aquests burgs ja havien doblat lespai dels nuclis antics de les ciutats i a caldre construir noves muralles al seu voltant. I com que la poblaci continuava reixent, al s. XIV encara es van haver de bastir noves lnies de muralles, algunes de les uals es mantindrien fins gaireb la revoluci industrial.

amb van sorgir ciutats noves: a reds dun castell (Montblanc) o dun monestir (Breda, mer), o b de nova planta, com ara Aigesmortes, Sangesa (Navarra), Briviesca

Castella), etc.

orfologia de la ciutat medieval ETl plnol de la ciutat medieval era diferent segons el seu emplaament. anmateix, es poden establir alguns trets comuns: les muralles, que dibuixaven el

contorn de la ciutat;

Restes de la muralla d'origen medieval de la ciutatde Balaguer (la Noguera)

el mercat, de primer situar fora del

recinte de la muralla romana i ms tard a la plaa, sovint el centre de la vila medieval;

l'esglsia (catedral si a la ciutat hi residia un bisbe), construda generalment a la vora del mercat;

el castell, la fortalesa o el monestir, a la part ms alta; i

la casa de la vila, edifici destinat a


56

lAdministraci de la ciutat. Al voltant daquests punts bsics es dibuixava un laberint de carrers estrets sense cap ordre aparent: eren els barris de la menestralia i els mercaders, les cases dels quals es barrejaven amb les residencials i els palaus de les famlies ms riques. Tamb hi solia haver, dins dalguns daquests barris, hospitals, convents i esglsies.

Els carrers, tot i ser estrets i irregulars, eren plens de vida. Durant el dia les cases dels menestrals i els mercaders eren obertes al carrer i els productes es venien directament als vianants. Les cases, els palaus i els convents tenien tamb horts i patis interiors. No hi mancava doncs, lespai, encara que avui dia els nuclis antics de les ciutats ho facin pensar.

L

aturada del creixement (s. XIV)

depi

Durant el s. XIV el creixement de les ciutats es va aturar com a conseqncia dun seguit dmies que van assolar Europa. La ms

coneguda va ser lanomenada Pesta Negra (1347), per nhi va haver daltres. A tot plegat shi van

Pas cobert del carrer de la Civaderia, al nucli antic de Montblanc

afegir i les caresties daliments. A Catalunya, les epidmies iniciades el 1333- van coincidir amb altres desastres naturals, com ara les plagues de llagosta i els terratrmols. Es calcula que Europa va perdre en pocs mesos un ter de la poblaci. Les epidmies van afectar tant el camp com la ciutat, on els estralls van ser encara ms forts com a conseqncia de la manca dhigiene pblica: no hi havia clavegueres, per exemple, i les deixalles i aiges brutes s llenaven al mig del carrer. Per aquesta ra se sol parlar de la crisi de la Baixa Edat Mitjana (s. XIV i XV) per remarcar el contrast amb lexpansi dels segles anteriors (els de lAlta Edat Mitjana).


57

ACTIVITATS

Evoluci de la poblaci a Europa Anys 1250 1300 1350 1400 1450

Milions habitants

68 74 52 45 60

Evoluci de la poblaci a Catalunya

Anys 1300 1365 1378 1479 habitants 570.000 500.000 400.000 250.000

1. Qu tindiquen aquestes xifres sobre levoluci demogrfica? 2. Quin element daquesta font et permet entendre laturada en el

creixement de les ciutats?

ACTIVITATS

1. Per qu van crixer les ciutats a lAlta Edat Mitjana? 2. Quins elements defineixen la ciutat medieval? 3. Dibuixa un plnol inventat duna ciutat medieval on apareguin els

elements principals i els barris. 4. Per quines raons es va interrompre el creixement de les ciutats, al s.

XIV? 5. Si la proporci de morts daquest any a la poblaci on vius fos la mateixa

que la de 1347 a Europa, quanta gent moriria? Quins problemes shi plantejarien?


58

6. Els grups socials de la ciutat Al conjunt de les persones que vivien a la ciutat sels va anomenar burgesos perqu eren els habitants dels burgs.

G

rups socials urbans:

fina ciutadans honrats o prohoms. Els ms rics eren els mercaders, que

naven el gran comer (especialment el martim), i els banquers. No solien superar el 5% dels habitants. Tamb eren coneguts com a m major.

m mitjana, composta per altres mercaders no tan rics, pels drapers (dedicats al comer de teixits a lengrs), els notaris i els artesans doficis importants. No eren ms nombrosos que els prohoms.

Poble menut. La immensa majoria d ela poblaci urbana. Gent destrats socials molt diversos. Hi havia els menestrals o m menor, que eren els qui practicaven un ofici; llurs tallers sestablien al mateix carrer al qual, a la llarga, donarien nom (carrer dels Boters, de la Tapineria, etc.)

E

l gremi Ca

ada taller era regit per un mestre que tenia sota les seves ordres oficials i prenents.

Els artesans de la ciutat sagrupaven per oficis, i els de cada ofici formaven un gremi. Daquesta manera controlaven la qualitat dels productes que feien i fixaven els preus de la venda. Cada gremi tenia un local on es reunien els seus membres, i un sant patr al qual sencomanaven.

Per obtenir la categoria de mestre calia passar un examen en el qual laspirant havia de demostrar la seva habilitat presentant una obra mestra.

A

ltres grups del poble menut Atr

desc

ms dels menestrals, dins del poble menut hi havia els petits botiguers, els eballadors no especialitzats (com ara els macips de ribera, que carregaven i arregaven els vaixells) i els marginats (esclaus i captaires, principalment).

E

l call Ad

call era pr

moltes ciutat hi havia un barri especial: el call. Era el barri dels jueus, que es edicaven a activitats financeres (prstec de diners amb inters) i comercials. El otegit per muralles dins de la ciutat, i es regia per institucions prpies.


59

ACTIVITATS

El barri de la Ribera de Barcelona

1. Busca en aquest plnol tres carrers que tinguin noms doficis. 2. Esbrina, consultant una enciclopdia, en qu consistien els oficis

corresponents als carrers que has trobat. ACTIVITATS

1. Enumera tres grups socials principals de la ciutat medieval. 2. Quan una persona ha realitzat una feina de creaci ben feta, es diu que

ha fet una obra mestra. Quina relaci t aquesta expressi amb lexamen que calia superar per ser adms en un gremi?

3. Qu s un call?


60

7. Lexpansi territorial i comercial catalana (segles XIII-XV) A Catalunya, lexpansi demogrfica i el creixement de les ciutats medievals van anar lligats a dos processos histrics simultanis i molt importants: la conquesta de territoris islmics i laugment de lactivitat comercial a la Mediterrania.

L

expansi territorial Lfo

en el regn

inici de lexpansi territorial catalanoaragonesa ra de les fronteres de la Catalunya Nova se situa

at de Jaume I (1213-1276). El seu avi, Alfons I (1162-1196) havia recuperat les terres de Terol, i els seu pare, Pere I (1196-1213) havia fracassat en lexpansi cap a Occitnia. La primera conquesta dirigida per Jaume I va ser la de Mallorca (1229). Les Balears van se repoblades amb catalans procedents de la Selva i de lEmpord. La segona conquesta territorial va ser Valncia (1232-1245). La part interior del nou regne va ser repoblada amb aragonesos i les zones costaneres amb catalans de les terres de ponent.

Jaume I

ACTIVITATS DOCUMENT: GENEALOGIA DE LA MONARQUIA CATALAN GONESA Ramon Berenguer IV, _____________________

Comte de Barcelona (1131-1162)

Alfons I (1162-1196)

Pere I (1196-1213)

Jaume I (1213-1276)

Pere II (1276-1285) Alfons II (1285-1291) J

Histria I Josep-Manel Alarc OARA Peronella reina dArag (1137-1162)

aume II (1291-1327)

61

1. Per qu Alfons I s rei si el seu pare, Ramon Berenguer IV, era noms comte?

En temps de Pere II el casal de Barcelona va incorporar lilla de Siclia. Ms endavant, ja en temps de Jaume II es van incorporar a la Corona el territori dAlacant i lilla de Sardenya (1323). Gaireb un segle ms tard, el rei Alfons IV (1416-1458) va conquerir el regne de Npols que comprenia quasi la meitat de la pennsula Itlica.

L

expansi comercial La

banda, enll

es grans rutes del comer martim medieval europeu van ser les que sestabliren la Mediterrnia i a la mar del Nord. Les rutes terrestres ms importants. Daltra aaven les ciutats mediterrnies amb les del nord dEuropa a travs dels Alps.

Dins daquest panorama, a mesura que sestenia el poder poltic i territorial de la Corona, els mercaders catalans aconseguien ser els primers en el comer, a la Mediterrnia. ACTIVITATS DOCUMENT: LES QUATRE RUTES DEL COMER CATAL Ruta 1. Unia les illes Balears, Sardenya, Npols i Vencia. Els mercaders catalans nimportaven cereals, cot i plata (de Sardenya), i hi exportaven draps, armes, cuirs treballats i diversos productes dels camp, sobretot oli i safr. Ruta 2. Era la ruta que arribava fins a lest de la Mediterrnia (Bizanci, Beirut, Tir, Alexandria). Els mercaders catalans hi compraven sedes, espcies,


62

cot i lli. Aquest productes es revenien al nord dEuropa o es duien directament a Catalunya. Hi exportaven draps, metalls, fruits secs i oli. Ruta 3. Era la ruta del nord dfrica que unia els ports catalans amb ciutats com ara Tunis, Bugia i Tnger. Nimportaven sobretot esclaus i or, i exportaven teixits, metalls i oli. Ruta 4. Era la ruta atlntica o de Flandes, que arribava a Bruges. Hi exportaven safr, espcies i alumini i nimportaven metalls, pells fines i teixits.

1. Fes una llista dels productes que simportaven a Catalunya en aquell temps i una altre dels que sexportaven.

Aquesta expansi comercial va estimular la introducci dalgunes millores, com ara la utilitzaci de la moneda, la modernitzaci dels vaixells, la construcci de ports i llotges i la generalitzaci dels contractes escrits. Catalunya tenia representants comercials (consolats) a gaireb totes les ciutats que voregen la Mediterrnia. ACTIVITATS

1. Elabora un esquema de lexpansi territorial catalana durant lEdat Mitjana.

2. Tria un rei de la genealogia catalanoaragonesa,

dossierhistoriaIGES09-10

Documents

Transcript of dossierhistoriaIGES09-10