DOSSIERS. Aquesta secció té com a objectiu l’aprofundiment en certs aspectes més tècnics de lanostra tasca diària. D’aquesta manera, persones que provinguin de la pròpia disciplina o d’altrescamps científics relacionats amb l’Arqueologia podran donar a conèixer novetats, consells, en de-finitiva, aspectes molt concrets de les seves especialitats, que complementin la nostra formació es-trictament arqueològica. Tot i que està inicialment pensat per a tots els nivellsacadèmics/professionals, creiem que podrà ser especialment útil per aquells que encara no tinguinuna experiència prou àmplia.

Consells d’extracció i conservaciódel material arqueològic in situ

Xavier Gonzalo, UABxavier.gonzalo@campus.uab.cat

Adriana Molina Llicenciada en Història UAB, Escola Superior de Conservació i Res-tauració de Béns Culturals de Catalunya adriana.molina@campus.uab.cat

ResumAquest petit treball pretén esdevenir una guia bàsica per aquells arqueòlegs quedesconeixen l’aspecte conservatiu dels materials arqueològics. Així, en primerlloc analitzarem, a grans trets, la composició físicoquímica dels diferents objec-tes que podem trobar en una excavació i quins són els agents que més els mal-meten. Després tractarem d’introduir alguns consells pràctics pel treball de camp.

AbstractThis little paper pretends to become a basic guide for those archaeologists whodon’t know the conservative side of the archaeological materials. First of all, wewill analize, overall, the phisical-chemical composition of the diferent objects thatcan be found on an excavation and wich are the agents that can affect them themost. Afterwards, we will try to introduce some useful advices for working on thefield.

Paraules clau. Conservació in situ, materials arqueològics, guia bàsicaKey words. In situ conservation, archaeological materials, basic guide

133

DossiersExtracció i conservació in situ

Introducció

Els arqueòlegs sovint desconeixemaquelles tècniques que ens permetenuna bona recollida dels materials ob-tinguts en les excavacions; el resultatés que podem produir degradacionstals que eliminin la possibilitat d’ex-treure’n el màxim d’informació. És peraquest motiu que creiem que és moltútil tenir un coneixement bàsic de lanaturalesa dels materials més fre-qüents en les nostres intervencionsmés o menys quotidianes. La mani-pulació i conservació adequades es-devindran un punt clau en la nostratasca com a científics socials.

Aquí tractarem de presentar una guiabàsica d’utilitat sobre la conservaciód’aquests materials en els treballs decamp. Abans, però, volem fer èmfasien les propietats d’aquests materials,ja que només així podrem entendreper què s’ha de seguir un procedi-ment i no un altre.

Propietats dels materials

Deguda la seva composició química,cada material té un comportament di-ferenciat pel que fa al seu envellimenti alteració, tant a nivell extern com in-tern: dos fragments d’un mateix reci-pient ceràmic presentaran diver-gències en la seva degradació se-gons el medi on es trobin enterrats.Tots els materials busquen un equili-bri (químic) amb el seu entorn, aixíque aquells situats sota terra tendiran

a reajustar aquest equilibri. Quan elsarqueòlegs trenquem de nou aquestequilibri extraient els materials a lasuperfície, transformem les sevespropietats prèvies i podem produir unefecte negatiu (degradació), conduinta la seva deterioració i, fins i tot, a laseva destrucció.

Materials orgànics

Els materials orgànics, provinents delmón animal o vegetal, presenten unalt contingut en carboni en la sevacomposició; fet que, d’una banda, enspermet realitzar datacions radiocar-bòniques (C14), però, de l’altra, sónmolt inflamables, cosa que provoca laseva fàcil combustió i destrucció.Aquests materials són molt sensiblesa la llum i fàcilment vulnerables aatacs biològics en atmosferes pocventilades i humitat relativa al 65%.També tendeixen a absorbir l’aiguaamb facilitat (materials higroscòpics),produint augments de volum quepoden provocar fractures en els ob-jectes. En contacte amb l’aire, inicienprocessos de corrosió i descomposi-ció. En sentit estrictament arqueolò-gic, els materials orgànics es veuenmolt afectats pel grau d'acidesa deltipus de sediment on es troben: un solàcid tendirà a descompondre pro-gressivament les restes orgàniquesque hi siguin presents.

Restes òssies: Aquest tipus de regis-tre presenta una naturalesa mixta pelque fa a la seva composició, ja que la

134

Extracció i conservació in situ

seva matriu és orgànica d’origen pro-teínic (35% del total) però també pre-senta sals minerals i altres elementsinorgànics (65%). Tenen la mateixacomposició que les dents, l’ivori i lesbanyes, però es diferencien en laseva estructura física i, per tant, dis-posen de ritmes d’alteració diferen-ciats. El seu màxim problema recauen l'acidesa del sòl i en l'activitat bio-lògica, però també la presència d'unambient molt humit pot provocar laseva destrucció (hidròlisi).

Macrorestes vegetals: Les “macrores-tes vegetals” són elements superiorsa 0,25 mm, d'origen botànic. Normal-ment els materials més recurrents ales excavacions arqueològiques són:llavors, fusta, fruits de plantes no do-mèstiques i conreades, entre moltsd'altres. En el cas de les llavors laseva composició química es variable.D'una banda trobem compostos pre-sents a tots els teixits i d'altra com-postos d'emmagatzemament dereserves. (Alguns d'aquests compos-tos són carbohidrats, lípids i substàn-cies minerals). Altre element recurrentés la fusta, formada principalment percel·lulosa i lignina (50% cadascuna)que ens permet extreure'n diferentstipus d'informació; en primer lloc co-nèixer l'explotació de certes espèciesarbòries i d'altra banda poder obtenirdatacions radiocarbòniques.

La fusta és un material de difícil con-servació al llarg del temps, però tro-bem que en circumstànciesconcretes (ambientals i antròpiques)

el podem documentar i obtenir-ne in-formació. Aquestes condicions gene-ralment són: dessecació i congelació,presència en medis anaeròbics, car-bonització, entre d'altres.

El primer tipus de conservació neces-sita una humitat relativa constant iestar en un medi extrem, molt fred omolt càlid, que no permeti oscil·lacionsde temperatura ni d'humitat relativa.Això prevé als materials de possiblesdescomposicions orgàniques.

La presència de materials en medisanaeròbics també comporta unabona conservació dels mateixos, jaque l'absència d'oxigen en l'atmos-fera (per exemple en medis subaquà-tics) provoca que els microorga-nismes no destrueixin la matèria.

Una de les condicions més impor-tants de la conservació de les macro-restes vegetals és la carbonització.Aquesta pot ser produïda accidental-ment o intencional, i comporta queels elements orgànics de la planta esconverteixin en un material ric encarbó resistent a la descomposició,en comptes de reduir-se a cendres.Aquest procés té lloc quan una restavegetal arriba als 200-400ºC senseoxigen suficient com per cremar-seper complet.

Materials inorgànics

D’altra banda, els materials inorgà-nics provenen de l’àmbit mineral i, a

135

Estrat Crític

DossiersExtracció i conservació in situ

diferència dels anteriors, són difícil-ment inflamables. No pateixen el ma-teix grau d’alteració lumínica nil’efecte de microorganismes. En ge-neral són materials sensibles als can-vis d’humitat relativa.

Ceràmica: Aquest material està for-mat per una o més argiles a les qualss’hi afegeixen elements que perme-ten el seu modelat i faciliten la sevacocció, els anomenats fundents i des-greixants. El resultat després de lacocció és un producte estable quepresenta característiques molts sem-blants a la pedra. El principal pro-blema que pot patir aquest materialprové de l'acidesa del sòl on es trobi,ja que un sediment molt àcid provocala seva descomposició progressiva.Deguda la seva porositat (variable),és un material susceptible de patir al-teracions salines, tals com concre-cions calcàries (insolubles) o altrestipus de sals solubles en aigua.

Metall: Són substàncies presents enl'escorça terrestre en forma de mine-ral i que necessiten un procés pro-ductiu complex per la seva utilització.Aquests materials estan caracterit-zats per ser bons conductors de lacalor i l'electricitat, posseir alta den-sitat i ser sòlids en temperatures nor-mals (excepte el mercuri i el gali). Lesseves sals formen ions electroposi-tius (cations) en dissolució. Els me-talls més freqüents en arqueologiasón el ferro, el coure i el bronze(aliatge de coure i estany o arsènic).El problema més habitual que pre-

senten els metalls és la corrosió, queés un procés electroquímic per acciód'algun element de l'entorn i accele-rat per la presència d'humitat.

Pedra: Les roques poden definir-secom mases compactes i sòlides for-mades per un o varis minerals, ambestructura cristal·lina o amorfa i ca-racterístiques geològiques homogè-nies. La pedra, quan està soterrada,presenta, principalment, problemessalins; és a dir, pot contenir sals (so-lubles i insolubles) que, degut a lesoscil·lacions de temperatura i humitatrelativa, augmenten/disminueixen lamida dels seus cristalls i poden pro-vocar fractures i degradacions.

Vidre: És un compost procedent de lafusió diversos elements (sílice (SiO2)i materials fundents (Òxid de Sodi(Na2O), Nitrat de Sodi (Na2NO3) ).

També és un material afectat per l’ab-sorció d’aigua, que pot provocar laformació de sals. El vidre és un malconductor, així que es veu afectat perles oscil·lacions de temperatura i aixòprovoca la seva fragmentació; la hu-mitat relativa està molt relacionadaamb aquest efecte, atès que aquestscanvis de temperatura evaporen l’ai-gua de l’objecte.

Consells d’extracció i primera con-servació

Ara ens centrarem en com extreure itractar en primera instància aquests

136

Extracció i conservació in situ

tipus de materials. Creiem queaquesta pot ser una important contri-bució per tal que els arqueòlegs si-guin conscients que tracten ambelements que poden patir degrada-cions irreversibles si no s’actua ambconeixement i una mica de cura.

Materials orgànics

A nivell general, es recomana, pelsmaterials orgànics, protegir-los enuna bossa foradada per evitar la con-densació i permetre una dessecacióprogressiva, així com col·locar partdel sediment on es trobaven. Cal pro-tegir-los també de l’acció directa delsol perquè provoca una disminuciódràstica de la humitat relativa, i tambéevitar deixar-los a la intempèrie du-rant la nit, donat que la humitat aug-menta.

Si durant la seva extracció observemrisc de trencament o descomposició,és aconsellable realitzar una pre-con-solidació per tal que l’objecte puguiarribar, posteriorment, a un tècnicconservador-restaurador. Aquest pro-cés es realitza amb adhesiu nitro-cel·lulòsic (Imedio Banda Azul®)dissolt en acetona i aplicat amb pin-zell. A l’hora de emmagatzemaraquestes restes, és convenient fer-hode manera individual en bosses deplàstic foradades; s’ha d’evitar el far-ciment amb papers, cotó, etc., ja quela seva composició orgànica presentaàcids que poden produir degrada-cions. Generalment, s’aconsella

mantenir aquests materials entre 40-45% d’humitat relativa i 15-20ºC detemperatura. Per rebaixar la humitatrelativa es poden utilitzar bosses degel de sílice (Silica Gel®).

Restes òssies: En el camp, els ossoshaurien de separar-se en una bossaa part, no embolicats mai en paperhigiènic, cotó o paper de diari, i as-segurar-se que la bossa no es man-tindrà en un indret massa sec omassa humit, per tal d’afavorir la hu-mitat relativa constant. Hem d’afavorirun assecatge progressiu, sense la in-cidència directa de la llum solar. Al’hora de netejar l’objecte, és impor-tant no fer-ho en aigua, sinó que esnetejarà en sec sempre que siguipossible, però sinó podem substituirl’aigua per alcohol, ja que la sevaevaporació és més elevada.

Un aspecte important pel que fa a lesrestes òssies és la consolidació du-rant el treball de camp. Si els nostresmitjans són reduïts pel que fa a laconservació preventiva de les restes,podem utilitzar adhesiu nitrocelul·lòsic dissolt en un disolvent orgànic(Imedio Banda Azul ® en Acetona),però es aconsellable l’ús de PrimalAC-33 al 3-5% en aigua per a resteshumides, o Paraloid B-72 en Acetona,en igual proporció, per a restes se-ques.

Macrorestes vegetals: Aquestes res-tes ens poden donar informació demolts tipus , així que és de vital im-portància no tocar les mostres amb

137

Estrat Crític

DossiersExtracció i conservació in situ

les mans, degut que d'aquesta ma-nera contaminaríem la mostra ambmatèria orgànica recent (el greixhumà). Per aquest motiu, hauremd’extreure-les evitant el contacte di-recte i emmagatzemar-les de maneraaïllada i individual; en cas contrari, al-teraríem la seva lectura, i esdevin-drien pràcticament inútils.

Un dels principals tractaments quehem de dur a terme amb aquests ma-terials és el d’ emmagatzemar lamostra amb unes constants iguals ales del medi on les hem trobat, és adir, si les restes estaven en un medihumit, les hem de guardar en un desimilar, i si estaven en un ambient sechem d’afavorir unes condicionsiguals.

Materials inorgànics

Els materials inorgànics, per contra,no presenten unes característiquestan específiques com els orgànics,així que, per norma general, la sevaextracció i conservació primera no re-quereix de tractaments complexos.Tot i així, és cert que hem de tenircura a l’hora de tractar amb materialsfràgils, com el vidre, per tal d’evitaruna fragmentació que pot produir lapèrdua de material analitzable.Ceràmica: Les bosses no haurien detancar-se quan les emmagatzemem,ja que els fragments han de tenir unadessecació progressiva a tempera-tura ambient, preferiblement a l’om-bra: no s'han d'exposar directament

al sol ni deixar-les durant la nit a la in-tempèrie. A l’hora de la neteja, éspreferible extreure el màxim de brutí-cia en sec i mullar-les el mínim tempspossible. La seva neteja variarà enfunció de la presència/absència d’e-lements com: bona/mala cocció, pin-tura, engalba... En cas de presènciade pintura, la neteja s'haurà d'efec-tuar en sec per tal de no dissoldre-la. Si ens trobem davant d'una malacocció, mai es podrà humitejar lapeça, sinó que s'haurà de realitzar ensec.

Metall: En el moment de l'extracció,s'ha de valorar el seu estat de frag-mentació, per si s'ha de pre-consoli-dar, també amb Imedio Banda Azul®en dissolució en acetona. Pel que fa ala seva neteja, sempre ha de ser ensec, mai dins l'aigua; com a molt, espodrà utilitzar una mica d'alcohol. Elseu embalatge i transport s'ha de re-alitzar en bosses de bombolles d'aire.Hauria d'emmagatzemar-se en unahumitat relativa estable per sota del40% i a una temperatura aproximadade 20ºC.

Pedra: Aquest material és el més es-table, ja que els principals problemesde la pedra solen ser extrínsecs iquan aquesta resta exposada a la in-tempèrie. No necessita d'uns tracta-ments especials; simplementnetejar-la en sec, i si escau, realitzarneteges amb aigua, però sempre afa-vorint la seva dessecació progres-siva, ja que si aquesta no es realitzade manera adient podem provocar al

138

Extracció i conservació in situ

material proliferació de microorganis-mes. Així mateix, l'aigua també potprovocar la recristal·lització de sals,amb les seves conseqüents altera-cions físicomecàniques i/o quími-ques.

Vidre: En la seva extracció, hem d’in-tentar no exposar-lo directament alsol, ni deixar-lo en una bossa tancadaper afavorir una dessecació progres-siva. Com hem vist, el vidre pateixmolt els canvis de temperatura id’humitat, amb la qual cosa hauremde procurar mantenir-lo en un indretamb temperatura constant (18-20ºC)i humitat relativa compresa entre el45-50%. En la seva neteja, es reco-mana no mullar excessivament lapeça, sinó netejar-la en sec sempreque es pugui. Un cop neta totalment,s’ha d’eixugar completament mitjan-çant banys d’alcohol o èter , i no apli-car fonts de calor, que provocarienfractura. A l’hora d’adherir els diver-sos fragments, es recomana emprarreïnes epoxi (com, per exemple, Aral-dit®), però aquests no són reversi-bles, així que s’ha d’intentar contactaramb un professional de la conserva-ció i la restauració, ja que valorarà al-tres possibles degradacions que noes poden eliminar mitjançant la ne-teja.

Conclusions

Amb aquesta petita aportació no pre-tenem res més que donar algun con-sell útil i pràctic a aquells arqueòlegs

que desconeixen aquestes tasquestan importants de conservació. Lafeina dels conservadors-restauradorsno serveix de gaire si no es fa unabona feina de camp, tenint cura delsdiversos materials que hi poden serpresents, tant en la seva extracciócom en la primera conservació. Unpetit gest per part nostra pot facilitarmolt la tasca d’altres professionals,així que el nostre objectiu ha de ser eld’obtenir el màxim d’informació delregistre material conjugant dos mónsque no són tan llunyans. �

NOTES

1 Aquests materials es veuen afectats pertres tipus de llum, cadascuna amb caracte-rístiques i efectes diferents: les radiacionsvisibles, les infraroges i les ultraviolades.Els infrarojos emeten calor i provoquencontraccions i dilatacions, mentre que lesultraviolades poden provocar diverses re-accions químiques. Les radiacions visiblespoden accelerar l’aparició d’atacs biològicsbasats en la fotosíntesi, element que junta-ment amb l’oxigen provoca processos defotooxidació dels materials orgànics.

2 En aquest sentit, les restes de fusta cre-mada, els carbons, ens poden informar nonomés del tipus de fusta emprada per a lafabricació del producte concret (com, perexemple, bigues), sinó també de la data dela mort de l’arbre, aportant, en la majoriade vegades, una datació aproximada al seuús.

3 Es pot realitzar una “prova de sol·lubilitat

139

Estrat Crític

DossiersExtracció i conservació in situ

Bibliografia

MASSETI, L. (Ed.)(1993) Arqueolo-gía. Restauración y Conservación.Ed. Nerea

CRONYN, J.M. (1990). The elementsof archaeological conservation, Lon-don.

FLOS, N.; GARCIA, S. (2008) Con-servación y Restauración de BienesArqueológicos, Madrid: Sintesis.GLANTZ, R. S. (Ed.) (2001). Conser-vación in situ de materiales arqueoló-gicos: un manual, Mèxic D.F.

MAINIERI, A., MARTIGNONI, C. iPIFFERETTI, A. (2000). Estudio yconservación de materiales metáli-cos en Arqueología, en Congreso Na-cional de Arqueologia Historica,Mendoza.

PEDELÌ, C.; PULGA, S. (2002) Prat-tiche conservative sullo scavo arche-ologico, Firenze.

RODGERS, B. A. (2004). The ar-chaeologist’s manual of conservation,New York.

SAN ANDRÉS, M.; VIÑA, S. (2004).Fundamentos de química y físicapara la conservación y restauració,Madrid: Síntesis

ZAPATA, L. (2001-2002). Los macro-restos arqueobotánicos: técnicas deestudio e importancia en el análisisestratigáfico, Krei, Nº 6, 105-132.

de tintes”, amb cotó humitejat amb aigua iun altre amb alcohol. Si trobem restes depintura, no es podrà realitzar una neteja hu-mida.

4 Això és degut al seu caràcter volàtil i al fetque aquests dissolvents no mullen la peça.

140

Estrat Crític