Dossiers Economia 21 - El finançament autonòmic - Pau Belda

16
DOSSIERS ECONOMIA 21 “El sistema de finançament autonòmic” Pau Belda www.ECONOMIA21.NET

description

Dossier inclòs al número 1 de la revista Economia 21.

Transcript of Dossiers Economia 21 - El finançament autonòmic - Pau Belda

Page 1: Dossiers Economia 21 - El finançament autonòmic - Pau Belda

DOSSIERSECONOMIA 21“El sistema definançamentautonòmic”

Pau Belda

www.ECONOMIA21.NET

Page 2: Dossiers Economia 21 - El finançament autonòmic - Pau Belda

DOSSIERSLA QÜESTIÓ SALARIAL AL PAÍS VALENCIÀ:EVOLUCIÓ I PERSPECTIVESper Pau Belda

////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////

1. Obertura19 d’abril de 2012; la borsa espanyola, l’Íbex 35,es desploma i registra poc més de 7000 punts. Lafamosa prima de risc –el diferencial en punts per-centuals entre el tipus d’interès del bo alemany(amb la major qualificació) a 10 anys front a l’es-panyol- supera els 400 punts. El finançament pú-blic estatal descaradament car demana – diuen-austeritat. Un atur que comptant amb les dadesde març de 2012 condemna oficialment 572.706valencians i valencianes a no poder treballar; i als‘afortunats’ que treballen, a salaris baixos, contrac-tes temporals, en negre, inestabilitat, insegure-tat...a eixa flexibilitat tant anhelada; gràcies! Elmercat laboral no funciona. Si que garanteix, però,la propietat privada de les hipoteques; ofereix elgaudi de la nova –nova?- ‘flexibilitat’ laboral; ensbrinda als més joves la possibilitat d’establir rela-cions fraternals de per vida amb els nostres pares,i a ells, relacions amb la banca fins i tot més enllàde la vida; segur que res és per a sempre...? Totplegat, res de nou a l’arena: uns mesos desprésde Fabra i els 100 –i pico- dies amb Rajoy no

(a)porten aire fresc al panorama –algú ho espe-rava?-: la mateixa aristocràcia financera que famés de segle i mig que forma el nucli de la classedirigent valenciana continua amb les diverses alian-ces internes, espanyoles i europees per a garantirel seu futur i voler convèncer-nos -i de pas con-vèncer-se a ella mateixa - que el nostre futur passaper la seua continuïtat. Ja se sap, in principatu co-muntandu saepius nihil praeter dominum mutantpauperes: en el canvi de govern, sovint els pobresnomés canvien d’amo.Des de la implosió del sistema financer, que ha fetesclatar tots els problemes del sistema econòmic(desequilibris per compte corrent per crisi històricadel model productiu, endeutament massiu per ma-quillar els problemes i absorbir la sobreproducció,atur desorbitat sobretot a la UE, pressions demo-gràfiques i migratòries, canvi dels centres de pro-ducció cap a nous mercats per la competènciainterburgesa, etc.), hi ha hagut un voluntarisme ofi-cial de les diferents instàncies de poder que ensgovernen per afrontar la crisi. Tothom recordaràaquella propaganda declarada de “refundar el ca-

ECONOMIA 21 - #1 MAIG 2012 | Dossiers: LA MODERACIÓ SALARIAL COM A TÈCNICA: UNA VISIÓ POLÍTICA

[1] #1 MAIG 2012 ...........Dossiers - ECONOMIA 21

Page 3: Dossiers Economia 21 - El finançament autonòmic - Pau Belda

pitalisme” i posar límits als ex-cessos del sistema financer. Pri-mer, salvar el sistema: culpar alnucli financer per a acotar qual-sevol canvi i crítica al propi sis-tema financer, i fonamentalmenta llurs excessos. És possible quehi hagués un pànic inicial per aconsentir eixes declaracions, noho sé; en tot cas, prompte vandesaparèixer. No deixaven de serun producte ideològic calculat,un eslògan a mode de dic decontenció de possibles crítiquesi malestar més generals, sistèmi-ques. Pretendre limitar el poderde l’aristocràcia financera mun-dial –i els seus aliats- des d’unsistema que és controlat per ellaés certament –i calculada?- in-genu –idealista, utòpic...-. Quicontrola els grups financers queposseeixen el més líquid delsmitjans de producció i té a la màles multinacionals, la Reserva Fe-deral, els BC, l’FMI; qui paga alsintel·lectuals que elaboren teorieslegitimadores, finança els braçospolítics – el dret i l’esquerre- quedicten les lleis i té els plomers pera difondre tot això; qui té elpoder de fer això és qui mana. Ino li cal refundar-se; només fu-sionar-se, concentrar-se. Eixir dela crisi, recuperant la taxa de be-neficis amb l’extensió del mercatfins a la sopa –pensions, educa-ció, sanitat, serveis públics; ins-titucions?- i apuntalar llurhegemonia, augment l’explota-ció sobre el treball, pràctica, legali ideològicament; és llur planifica-ció quinquennal. Tot és blanc inegre segons com, però; eixa ei-

xida no és més que una novaporta d’entrada a altra –la ma-teixa?- crisi. I suma i segueix.Per tant, eixe primer discurs con-tra els excessos financers com aorigen de la crisi es queda enaixò, en un discurs. Davant lacaiguda dels beneficis i totes lestensions acumulades al si delsistema, i donada la correlacióde forces positiva per manca deformulació i arrelament de qual-sevol alternativa, la burgesiaaplica la seua fórmula de supe-ració de la seua crisi –qui millorque ella?-. “Per quins mitjans su-pera la burgesia les crisis? D’unabanda amb la destrucció obli-gada d’una gran quantitat de for-ces de producció; d’altra banda,amb la conquesta de nous mer-cats i amb l’explotació més in-tensificada dels mercats jaexistents. I de quina manera faaixò? Doncs de tal manera queprepara crisi més generals i mésviolentes encara, i redueix elsmitjans de prevenir aquestes cri-sis.” Això resaven Marx i Engelsallà pel 1848. L’atur endèmic, elmassiu tancament –abandona-ment- de (micro)fàbriques –sonel 95%!-, la reordenació mundialcap a nous pols de poder – demercat- i totes les “reformes es-tructurals”, no fan sinó verificarllur hipòtesi.En l’article ens centrem en aixòque en diuen “explotació més in-tensificada dels mercats exis-tents” – si es vol, substituir perreformes estructurals- i particu-larment ens centrarem en laqüestió salarial al País Valencià.

Estructurem l’exposició en dosgrans apartats: (1) Anàlisi delcomportament salarial i (2) anàliside les respostes institucionalsmés recents, tancant-ho ambuna sèrie de conclusions.

2. Exposició: l’evolució salarialL’economia valenciana, conside-rada globalment, no és competi-tiva en el context internacional.Tal és un dels tòpics més repe-tits. Una tesi llargament repetidai coneguda és que estem en unasituació de cruïlla: no som el nuclicapitalista i les noves perifèriessón més competitives que nopas nosaltres. El model de la cul-minació industrial valenciana dels’60 i ’70 basat en competir viapreus amb uns costos laboralsbaixos és el propi de les perifè-ries capitalistes i avui, però desde ja fa anys, és assumit –i quasisuperat- per tots els països envies de desenvolupament quehui són els motors de l’economiamundial. Sembla complicat volercompetir en la fabricació de cal-cer amb els productes xinesos siel que pretenem és vendre mésbarat que ells. A grosso modo, elmodel del nucli és competir viadiferenciació de producte, ambun patró de comerç intraindus-trial; ací és important el paperdels intangibles i de la producti-vitat del treball, amb especialèmfasi en les capacitats dels tre-balladors –això que diuen ‘capitalhumà’-; aquest tipus d’econo-mies requereixen de la innovació–revolució tècnica- permanentper a créixer. Volem això al País

ECONOMIA 21 - #1 MAIG 2012 | Dossiers: LA MODERACIÓ SALARIAL COM A TÈCNICA: UNA VISIÓ POLÍTICA

Dossiers - ECONOMIA 21 #1 MAIG 2012 ........... [2]

Page 4: Dossiers Economia 21 - El finançament autonòmic - Pau Belda

ECONOMIA 21 - #1 MAIG 2012 | Dossiers: LA MODERACIÓ SALARIAL COM A TÈCNICA: UNA VISIÓ POLÍTICA

[3] #1 MAIG 2012 ...........Dossiers - ECONOMIA 21

Valencià? Algú diu que és legítima eixa aspiració;tanmateix, que el cal és ser competitius en allò quetenim. Això es pot traduir com intensificar el modelde costos baixos actual, fent-lo competitiu amb unaugment de la productivitat i contenció salarial. Ensproposem fer una ullada a l’evolució recent de sa-laris, productivitat, costos laborals, distribució dela renda i consum per a poder qualificar amb fo-nament les darreres actuacions en matèria salarial(i laboral, en general) i inserir-les dins d’una possi-ble lògica estratègica per al nostre país.

a) Salaris (W)En primer lloc és il·lustratiu fer un cop d’ull a la va-riable en qüestió que volem estudiar: els salaris.

- L’evolució dels salaris nominals i de l’IPCdurant els anys de creixement econòmic ésparal·lela, amb un increment dels salaris nominalslleugerament superior al creixement de preus. Aixògenera un creixement, tot i que moderat, dels sa-laris reals (creixement del 1’77% entre 2002 i2006).- A partir del 2007 hi ha un creixement delssalaris nominals més potent que l’increment del’IPC. Al 2008 i 2009 els salaris nominals registrenun creixement nominal del 5’65% i 3’22% respec-tivament front al 3’80% i -0’21% dels preus; crei-xement dels salaris reals. Al 2010 la cosas’estabilitza i el 2011 s’inverteix la tendència: majorcreixement de l’IPC que dels salaris nominals: cai-guda dels salaris reals.- En termes nominals, la mitjana salarial delsvalencians passa de 1284’21€ el 2002 a 1698’7€

el 2011, el que suposa un increment simple del32’28%; en termes de creixement acumulatiu con-tinu, l’increment és del 3’11% per any. El creixe-ment de preus és del 26’26% en termes simples idel 2’59% si treballem en termes acumulatius icontinus.- El salari mitjà dels treballadors valenciansen termes reals passa de 1284’21€ el 2002 a1345’36€ el 2011. Això és, una taxa de variaciósimple del 4’76% entre el 2002 i 2011 i un creixe-ment acumulat del 0’52%.- Per tant, al llarg de la dècada el compor-tament dels salaris registra increments majorsque el nivell de preus, especialment a l’inici dela crisi (2007-2008), la qual cosa fa augmentarel poder adquisitiu real del conjunt de treballa-dors valencians, tot i això, l’augment real es li-mita al llarg de la sèrie a 61’15€.

b) Productivitat del treball (y)L’evolució salarial sense creuar-la amb altres varia-bles ens dóna una visió incompleta. Mirem ara elcomportament de la productivitat del treball (y) pera després analitzar l’evolució competitiva del factortreball. Podem obtenir una aproximació a la pro-ductivitat dels treballadors valencians com el quo-cient entre la producció i l’ocupació: y = Y/L.Vegem adequat distingir l’evolució en termes realsi nominals, emprant la producció deflactada o co-rrent en cada cas:- En termes nominals hi ha un creixementconstant, a una taxa de variació mitjana anual acu-mulativa contínua del 3’37%, des dels40.238€/treballador de 2002 fins als 54.501€/tre-ballador de 2011; en termes simples, incrementdel 35’34%.- En termes reals l’evolució no és tant afala-gadora. Durant l’auge econòmic de la dècada pas-sada es produeix un retrocés de la productivitatreal per treballador: si el 2002 un treballador valen-cià aportava de mitjana un valor de 40.238’42€, el2005 s’havia reduït 39.355’37€. Només començaa remuntar a partir de la gran destrucció d’ocupa-ció generada per l’explosió de la crisi: ↓L>↓Y → ↑y.Així doncs, l’augment dels darrers anys té poc

Page 5: Dossiers Economia 21 - El finançament autonòmic - Pau Belda

ECONOMIA 21 - #1 MAIG 2012 | Dossiers: LA MODERACIÓ SALARIAL COM A TÈCNICA: UNA VISIÓ POLÍTICA

Dossiers - ECONOMIA 21 #1 MAIG 2012 ........... [4]

laboral total/y; 0<CLU<1.]Durant tota la sèrie temporal,els CLU es mouen en un inter-val de 0’51 a 0’55. Què signi-fica? D’acord amb la definició,que la remuneració dels assa-lariats (incloent despeses sala-rials i no salarials) suposa entreel 51% i el 55% del valor decada unitat de producte. En l’e-volució de la darrera dècada calseparar dues tendències:- Fins 2008 s’evidencia un crei-xement dels CLU, que al PaísValencià passen del 0’52 de2000 al 0’55 de 2008; això ésun creixement acumulat anualdel 0’7%. Tal i com mostra elgràfic 4, el creixement es deu aun increment major dels costoslaborals totals que de la pro-ductivitat. - Des de 2008 es dóna una re-ducció dels CLU, generada perl’augment de la productivitatreal major que l’augment delcost. Cal recordar que els CLUreals s’obtenen eliminant l’e-fecte de la variació de preussobre numerador i denomina-dor i doncs, parlar de CLU ésequivalent a partir de la seuaevolució real, del CLU Real :

CLUR= (CLT/P) / (y/P) =CLT/y =CLU = CLUR

Tot plegat, en el període 2002-2011, la taxa de variació mit-jana anual acumulativacontínua valenciana és del ésdel -0’23%, l’espanyola del -0’18%. Si ho expressem com ataxa de variació simple, tenim

d’esperançador: l’augment de la productivitat real no és per milloresen el sistema productiu, sinó per la major caiguda de l’ocupació. Du-rant la sèrie 2002-2011, el creixement acumulat és d’un discret 0’8%anual; la TV simple és del 7’27%.- Per tant, fins la crisi hi ha una caiguda de la productivitatreal; la productivitat nominal creix menys que el nivell de preus.A partir de la crisi, la major destrucció d’ocupació genera unaugment de la productivitat nominal que junt a la moderació enel creixement de preus generen un augment de la productivitatreal.

c) Costos laborals unitaris (CLU)Convé ara introduir el concepte dels Costos Laborals Unitaris (CLU),que es defineixen com el quocient entre el cost laboral total per tre-ballador (inclou salaris, prestacions no salarials i cotitzacions SS;mirar nota metodològica) i la productivitat nominal del treball. Es potexplicar com la diferència entre les taxes de variació del cost laboralper treballador i la productivitat. És un concepte important en tantque mostra la proporció del valor d’una unitat de producte que esdestina a remunerar al treball necessari per a produir-la. És l’indicadoremprat per a analitzar el comportament del factor treball. [CLU= Cost

Page 6: Dossiers Economia 21 - El finançament autonòmic - Pau Belda

[5] #1 MAIG 2012 ...........Dossiers - ECONOMIA 21

ECONOMIA 21 - #1 MAIG 2012 | Dossiers: LA MODERACIÓ SALARIAL COM A TÈCNICA: UNA VISIÓ POLÍTICA

Tot plegat, en el període 2002-2011, la taxa devariació mitjana anual acumulativa contínua va-lenciana és del és del -0’23%, l’espanyola del -0’18%. Si ho expressem com a taxa de variaciósimple, tenim una variació de -2’06% en el casvalencià i -1’61% en el cas espanyol. La tendèn-cia valenciana és ben similar a l’espanyola; du-rant l’auge econòmic, però, els CLU valencianses situen lleugerament per sobre i a partir de lacrisi lleugerament per sota. (gràfic 3).Per tant, fins la crisi hi ha un creixement dels cos-tos totals laborals major al creixement de la pro-ductivitat nominal (hi ha una caiguda de laproductivitat real) que explica l’augment delsCLU; a partir de la crisi hi ha un augment de laproductivitat que absorbeix el tímid augment ini-cial dels salaris reals; quan aquestos comencena baixar a partir del 2009, es produeix la caigudadels CLU. En magnituds reals les variacions delsCLU són relativament menudes i negatives siconsiderem la sèrie completa.La teoria econòmica introdueix el concepte deCost Laboral Unitari Nominal (CLUN) per a lescomparacions. La utilitat fonamental és que per-met calcular els canvis necessaris en els preusper a que els marges empresarials es mantin-guen constants. El CLUN és la ràtio entre el costlaboral total nominal (a preus corrents) i la pro-ductivitat real (a preus constants); barreja mag-nituds nominals i reals. No té una interpretacióintuïtiva com els CLU; s’utilitza fonamentalmentper a anàlisis relatives. Tal i com es pot observaral gràfic 3, el creixement dels CLUN és notable-ment major al del CLU. En termes acumulatiusel creixement a l’economia valenciana entre2002-2011 és del 2’36% anual i l’espanyol del2’41%. Ara bé, en termes simples, l’incrementdels CLUN valencians és del 23’67% i l’incre-ment dels espanyols del 24’23%; segons lesdades d’AMECO, la variació espanyola 2002-2010 és del 22’11%, per tant, sembla que lanostra aproximació pot funcionar. Així doncs,l’augment dels costos laborals nominals és demagnituds majors. Tant a l’economia valenciana

Gràfic 4. Evolució dels CLU, CLT i y. País Valencià. Font: INE. Elaboració pròpia

Gràfic 5. Evolució CLUN. Font: www.agarzon.net

Gràfic 6. Evolució CLU i marges. País Valencià. Font: INE. Elaboració pròpia

Page 7: Dossiers Economia 21 - El finançament autonòmic - Pau Belda

Dossiers - ECONOMIA 21 #1 MAIG 2012 ........... [6]

ECONOMIA 21 - #1 MAIG 2012 | Dossiers: LA MODERACIÓ SALARIAL COM A TÈCNICA: UNA VISIÓ POLÍTICA

com a l’espanyola les variacions són ben similars,de la mateixa manera que en el cas dels CLU. Si al’anàlisi incloem les xifres espanyoles és per apoder fer la comparació a nivell de la UE, donatque els valencians no disposem d’entitat políticasuficient per a entrar a les estadístiques europees;sols ho fem via l’Estat espanyol.

Convé ara recapitular i apuntar algunes constata-cions:- Els costos laborals unitaris (reals) cauen lleuge-rament durant la sèrie temporal 2002-2011. Arabé, eixa caiguda es deu al període 2008-2011; finsllavors creixen. Per tant, la proporció del valor decada unitat de producte que es destina –bé via sa-lari directe o bé altres despeses, insistim- al factortreball necessari per a produir-la ha caigut lleuge-rament. Podem parlar, doncs, d’un abaratiment delfactor treball a les empreses valencianes, originata partir de la crisi.

- En termes nominals, hi ha un augment dels cos-tos laborals molt superior a la mitjana europea, tali com mostra el gràfic 5. L’augment dels costos la-borals valencians sols és superada per Grècia i Ità-lia. Així doncs, durant tot el període en termesnominals es registra un encariment del treball, laqual cosa implica que, si es trasllada als preus, hihaurà una pèrdua de competitivitat relativa res-pecte al conjunt de la zona euro (i de la resta delmón). Ara bé, si atenem al període 2008-2011,també hi ha una caiguda dels CLUN valencians.

Amb què ens quedem: CLU o CLUN? Segonsquina ràtio –i també quin període- considerem,podem fer una interpretació diferent. Mirem-hoanalíticament:

CLU = CLT nominal / y nominal;CLUN = CLTn / (yn/IPC);

si reordenem: CLUN = (CLTn * IPC) / yn;Per tant, CLUN = (CLT/yn) * IPC;

CLUN = CLU * IPC

Té un problema de costos laborals l’economia va-lenciana? És evident que la productivitat ha regis-trat un mala evolució, però el comportament delsCLU és d’una reducció no massa significativa alllarg de la sèrie. Per tant és la inflació la que explicaeixe major creixement dels CLUN. És el creixementnominal dels salaris el principal factor que explicaeixes tensions inflacionistes? La productivitat creixentre el 2002 i el 2008 menys que els salaris (idoncs, que els CLT), per tant els salaris nominalssón un factor a considerar. Són altres factors mésimportants? Quin paper juga el marge empresa-rial? Ens calen més dades per a determinar si elproblema essencial de l’economia valenciana hansegut els salaris elevats i si ara encara ho és o no.En qualsevol cas, ens cal retenir tres fenòmens: elsCLU creixen però de forma moderada i decreixendes del 2008; els CLUN creixen molt notablement,però també decreixen des del 2008; el diferencialentre el creixement es deu a l’increment del preus.Al final tornarem sobre açò.Podem fer una aproximació als marges empresa-rials (μ) com:

μ = 1 – CLU

(demostració i explicació a l’annex 1) on μ repre-senta la proporció de valor afegida per l’empresarisobre els costos laborals. A nivell empíric, hem decontemplar també costos no laborals, de maneraque considerem ací μ com la proporció del valord’una unitat de producte dedicada a la coberturadels costos no laborals i la remuneració del capi-talista. També podem expressar μ com la inversadels CLU (1+μ= y/CLT); l’evolució dels marges és,doncs, justament la inversa dels CLU:

- Els CLU creixen des de 2002 al 2006 un4’82% i es mantenen més o menys constants aeixe nivell fins 2008. Des del 2008 hi ha una cai-guda d’un -6’59%.

- Els marges cauen des del 2002 fins al2006 un 5’22% i es mantenen més o menys cons-tants fins 2008. Des de llavors hi ha un incrementd’un 7’91% (tot això en termes de TVS).

Page 8: Dossiers Economia 21 - El finançament autonòmic - Pau Belda

ECONOMIA 21 - #1 MAIG 2012 | Dossiers: LA MODERACIÓ SALARIAL COM A TÈCNICA: UNA VISIÓ POLÍTICA

[7] #1 MAIG 2012 ...........Dossiers - ECONOMIA 21

d) Distribució funcional de la rendaFem una primera aproximació a la distribució de larenda via la composició del PIB valencià a cost defactors. Així, el PIB= Remuneració dels assalariats+ Excedent Brut d’Explotació i Renda Mixta Bruta+ Impostos nets (sobre la producció i les importa-cions). En tant per u, la suma dels tres compo-nents és 1 (gràfic 7) . Com s’observa al gràfic, el pes de la RA és mésde 9 punt superior al de l’EBE. Al llarg de la sèrietemporal hi ha una tendència convergent: dismi-nució de la renda dels assalariats i augment del’excedent brut d’explotació. Per tant, una distri-bució de la renda on les rendes del treball perdenpes a favor de les rendes del capital (amb la sim-plificació que fem prenent com a indicadors res-pectius RA i EBE!). Així, durant el període2000-2010 hi ha una reducció en termes simplesde la RA del 7’79% front a un increment de l’EBEdel 11’41% (en termes simples).Això queda confirmat per les dades de l’AMECO.Des d’una perspectiva històrica més ampla i ambdades suposem més ajustades al total de rendessalarials queda clara la tendència decreixent delssalaris sobre el total del valor afegit de l’economiai doncs, l’augment de les rendes del capital de ma-nera continuada durant els darrers 20 anys.

e) ConsumDonada la dificultat d’una bona aproximació alconsum valencià, prenem les dades del consumprivat per al conjunt de l’Estat espanyol. El gràfic9 mostra com hi ha una contracció en el consumdurant el 2008 i especialment el 2009, però esdóna una recuperació ja al 2010 que es frena, tan-mateix, el 2011. Amb tot, la tímida recuperació téuna potència molt més reduïda que als anys del’expansió econòmica; sembla que el consum pri-vat no acaba d’activar-se.

Gràfic 7. Evolució de la renda funcional. Font: INE. Elaboració pròpia

Gràfic 8. Participació salarial al PIB. Font: www.agarzon.net

Gràfic 9. Evolució estalvi, renda i consum. Estat Espanyol. Font: CAI

Page 9: Dossiers Economia 21 - El finançament autonòmic - Pau Belda

ECONOMIA 21 - #1 MAIG 2012 | Dossiers: LA MODERACIÓ SALARIAL COM A TÈCNICA: UNA VISIÓ POLÍTICA

Dossiers - ECONOMIA 21 #1 MAIG 2012 ........... [8]

TMAAC2002-2011

(%)

TV simple2002-2011

(%)

TMAAC2002-08

(%)

TVS2002-08

(%)

TMAAC2008-11(%)

TVS2008-11(%)

Salaris nominals 3’11 32’28 3’7 24’86 1’92 5’93

IPC 2’59 26’26 3’15 20’83 1’46 4’49Salaris reals 0’52 4’76 0’55 3’33 0’46 1’38Productivitat

real 0’8 7’27 -0’11 -0’68 2’57 8

Cost LaboralTotal/L 3’14 32’67 3’83 25’85 1’76 5’42

Productivitatnominal 3’37 35’45 3’04 20’02 4’03 12’86

CLU -0’23 -2’06 0’79 4’86 -2’27 -6’59CLUN 2’36 23’67 3’95 26’71 -0’81 -2’40

μ 0’24 2’22 -0’9 -5’27 2’54 7’91RA (2000-10/

(08-10) -0’81 -7’79 (2000-08)-0’53

(200-08)-4’12 -2’14 -4’19

EBE (2000-10)/

(07-10)1’08 11’41 (2000-07)

3’26(2000-07)

3’26 2’53 7’90

f) Primeres conclusions sobre la qüestió salarial

En taxes de creixement(exacte sols amb la TMAAC):→ Wr = Wn – IPC → CLUN = CLT - yrL → yrL = ynL – IPC → CLUN= CLU + IPC; CLU=CLUN-IPC→ CLU = CLT – ynL → μ = IPC – CLUN

De manera esquemàtica, reflectim dues gransconclusions que ens semblen interessants:

1.- L’expansió econòmica valenciana: ungegant amb peus de fang. El panorama valenciàdurant l’expansió està caracteritzat per:

- Augment dels costos laborals, tant delsCLU com dels CLUN, rere els quals s’amaga unacaiguda de la productivitat real. El creixement delsCLUN és molt més intens que no el dels CLU.

- El diferencial entre els CLU i els CLUN éspel creixement de preus. A què es deu? Pensemencertat assenyalar dues causes (n’hi ha més, perexemple, el comportament dels preus de les ener-gies i particularment del petroli; ens centrem en lesprincipals causes internes valencianes):

* Existència d’una certa espiralpreus-salaris. Fort increment de preus i de salarisnominals, fins i tot per damunt de l’IPC; a l’estarlligats els salaris a l’evolució de preus, es produeix

una retroalimentació. Amb tot, en termes reals, elcreixement dels salaris és molt més moderat (61€de mitjana al llarg de la intensa expansió econò-mica).

* Expansió de la demanda interna,particularment de la component del consum privat(encara que també de la inversió, donada la boge-ria immobiliària). L’evolució de la renda disponiblebruta i del consum és ben similar (gràfic 9). L’incre-ment de l’endeutament privat (el deute de les uni-tats domèstiques passa del 69% del PIB al 130%;dades de l’estat espanyol) fa pensar que rere eixaexpansió del consum no hi ha tant una expansiósalarial sinó fonamentalment una orgia creditícia -arran de l’entrada massiva de capitals estrangers-que genera un augment desorbitat de l’endeuta-ment privat.

- En termes reals, el creixement dels costoslaborals i dels salaris és positiu però moderat; la

Taula 1. Taxes de variació de les principals variables. País Valencià. Elaboració pròpia

Page 10: Dossiers Economia 21 - El finançament autonòmic - Pau Belda

ECONOMIA 21 - #1 MAIG 2012 | Dossiers: LA MODERACIÓ SALARIAL COM A TÈCNICA: UNA VISIÓ POLÍTICA

[9] #1 MAIG 2012 ...........Dossiers - ECONOMIA 21

productivitat cau durant la bo-nança econòmica. L’expansiósuposa, doncs, un aprofundi-ment en el model de costos bai-xos, intensiu en treballs de baixaqualificació. En eixe sentit, elcreixement dels CLUN (fona-mentalment pel creixement de P)dinamita la competitivitat d’a-quest model amb l’exterior. Node bades, el motor de l’expansióeconòmica fou la demanda in-terna – particularment consum iinversió- engrossida pels fonsexteriors, que financen un dèficitcorrent creixent, però tambél’adquisició de bens interiors, es-pecialment els no comercialitza-bles amb l’exterior com laconstrucció i satèl·lits, determi-nats serveis, etc.- Durant l’expansió hi hacert retrocés de la participació deles rendes del treball sobre eltotal de valor afegit de l’econo-mia valenciana, que per tant,creixen en menor mesura que hofa el VAB. Per tant, mantenim latesi que el problema de l’econo-mia no era el creixement salarial(real). En tot cas, el principal fac-tor del creixement de preus queexplica el diferencial elevat delsCLUN pensem que és l’expansióirracional de la demanda per l’or-gia de crèdit. I la caiguda de laproductivitat durant l’expansió,

per l’aprofundiment del modelcompetitiu basat en treballs pocqualificats.

2.- A partir de 2008: l’eixida dela crisi; l’aprofundiment d’unmodel en crisi? L’evolució deles principals variables a partir de2008:- Contenció salarial i aug-ment de la productivitat real;disminució dels CLU i delsCLUN. Tot i que no immediata-ment, si que es produeix un ajustdels salaris i el que és realmentimportant, dels costos laborals(tant CLU com CLUN; per tant,augment de la competitivitat ex-terior) via augment de la produc-tivitat (superior a l’augment delssalaris). Amb tot, l’augment de laproductivitat no ha de resultarenganyós; és degut fonamental-ment a una reducció de l’ocupa-ció major que la contracció delPIB.. Només en un primer mo-ment la reducció de costos labo-rals genera una moderació depreus. Després, es trasllada a unaugment dels marges empresa-rials, que prenen una senda decreixement notable. Per tant, anivell macroeconòmic, la dismi-nució dels CLU tendeix a tras-llardar-se als margesempresarials i doncs, a les ren-

des del capital.- Els guanys de producti-vitat, per tant, no es traslladena un augment equivalent delssalaris. L’esclat de la crisi pro-voca una caiguda del consum ide la renda disponible. El tímidavanç dels salaris sumat a l’en-deutament massiu i a totes lesretallades aplicades provoca unaugment de la taxa d’estalvi i de-bilita la tímida recuperació delconsum.- Durant la crisi, hi ha unretrocés notable de la partici-pació de les rendes del treballal PIB. Els marges empresarialscreixen molt notablement, aug-mentant la seua participació enel valor afegit, fruit del diferencialentre la productivitat real i els sa-laris (mirar annex 2).

3. Trio: darreres respostes institu-cionals (xiuxiuejades a cau d’ore-lla...)

Per no allargar-nos enexcés, farem referència sols a lesmesures institucionals adopta-des aquest mateix 2012 en rela-ció als salaris. Mesures, toteselles a nivell estatal; els valen-cians no tenim un marc propi derelacions laborals... Tenim duesgrans mesures:- Pacte de moderació desalarial. Signat al gener per la

Page 11: Dossiers Economia 21 - El finançament autonòmic - Pau Belda

ECONOMIA 21 - #1 MAIG 2012 | Dossiers: LA MODERACIÓ SALARIAL COM A TÈCNICA: UNA VISIÓ POLÍTICA

Dossiers - ECONOMIA 21 #1 MAIG 2012 ........... [10]

patronal i les cúpules sindicals. Acorden limitar elsaugments salarials (nominals) amb un màxim del0’5% el 2012, del 0’6% per al 2013 i de entre el0’6% i el 1’5% per al 2014, amb algunes clàusulesd’actualització.La taxa mitjana de creixement dels salaris nominalsentre 2008 i 2011 ha estat del 1’92%, la qual cosaha suposat un augment encara menor dels salarisreals. Amb el creixement acordat, el que s’acordaés una reducció dels salaris reals i una disminucióencara major dels CLU.- Reforma laboral. La retòrica dominant diuque el problema és la rigidesa del mercat laboral,la manca d’adaptabilitat del Treball a la conjunturaeconòmica. En eixe sentit, es dóna poder a l’em-presari per a la modificació unilateral de les condi-cions de treball; és ací on es donen els canvis demajor calat. Entre elles, la possibilitat de modificarel sistema de remuneració i –per primera vegada-la quantia salarial. Això, “quan existesquen prova-des raons econòmiques, tècniques, organitzativeso de producció”; implica, doncs, una cessió depoder: quan els done la gana. A la pràctica, doncs,el treballador podrà vore reduït el seu salari quanel seu contractant veja necessitat de quadrar elscomptes amb una bona taxa de beneficis; s’obrela porta a una rebaixa generalitzada dels salarisi...amb més de mig milió d’aturats i la facilitat d’a-comiadament, a vore qui és el valent de protestar!Per tant, moderació salarial pactada que significamolt possiblement reducció de salaris reals i pos-sibilitat de rebaixar – a gust- els salaris dels treba-lladors. No està malament.

4. A mode de coda Un cop feta l’anàlisi de l’evolució salarial i de les

respostes institucionals, tenim els elements per acloure amb algunes reflexions:• La retòrica dominant explica que l’excessiucreixement salarial és part important del problema(reiterades declaracions dels ‘gurús’ del Banco deEspaña, per exemple). Tanmateix, des dels inicisde la crisi hi ha hagut una ajustament dels costoslaborals i un augment de la competitivitat, que haimpulsat les exportacions. Per tant, sembla que laretòrica no passa d’això; venda d’ideologia. • Ens sembla raonable, però, revisar la vincu-lació entre salaris i IPC; cal evitar espirals salaris-preus, negatives per a l’economia i per al conjuntdels treballadors. Tant a nivell teòric (annex 2) coma la llum de les dades, de bones a primeres enssembla raonable i positiu vincular creixement sala-rial a creixement de la productivitat. En aquest pe-ríode, els salaris hagueren crescut més,possiblement no hi haguera hagut un augmentdels costos nominals i potser no hagués estat ne-cessari eixe nivell d’endeutament privat. • La caiguda dels CLU té dos objectius: unapart es trasllada als preus -abaratiment dels pro-ductes en relació als competidors (depreciació in-terna)- i altra als marges -recuperació de la taxa debeneficis-. Ambdós fenòmens es donen des de l’i-nici de la crisi i amb aquestes mesures es pretenenaccentuar i accelerar com a fórmula de recupera-ció. En altres paraules, hi ha un intent de recupe-ració de la DA via millora de la balança comercial ide la inversió privada. L’altra cara? El lent creixe-ment dels salaris, l’endeutament massiu i les ne-gres expectatives de futur provoquen uncomportament moderat del consum privat, princi-pal component de la DA. Alhora, això rebaixa lesexpectatives per a la inversió privada. A més, el

Page 12: Dossiers Economia 21 - El finançament autonòmic - Pau Belda

ECONOMIA 21 - #1 MAIG 2012 | Dossiers: LA MODERACIÓ SALARIAL COM A TÈCNICA: UNA VISIÓ POLÍTICA

[11] #1 MAIG 2012 ...........Dossiers - ECONOMIA 21

poder de la inversió per a arros-segar l’economia és més al mitjàtermini que no al curt. Per tant,en el curt termini ens sembla unaestratègia no del tot encertada,encara més quan la capacitatd’arrossegament del sector ex-terior en un moment de crisi méso menys global és ben limitada.Els resultats estan ahí...• A més, la reducció decostos pretén aprofundir en unmodel que a hores d’ara ja nofunciona com a model econòmicper al país; pensem – però no ésinvenció nostra!- que cal superarel model de baixar els costos viabaixades salarials. Mentre tot elfocus mediàtic es situa sobre elssalaris, s’aproven les retalladesen educació, en investigació (jade per si amb un pressupostescàs), no es potencia la innova-ció ni hi ha a hores d’ara un pro-jecte econòmic de futur per alpaís més enllà d’invocar el nouesperit sant: l’emprenedor. Re-ducció salarial i no potenciacióde la productivitat (més enllà dela retòrica, és clar); velles recep-tes que sospitem no ens porta-ran a nous resultats...• L’objectiu d’estendre elmercat a pensions, sanitat, edu-cació, serveis socials, assegu-rances d’atur, etc. és altramesura macro de reducció delssalaris (socials, en aquest cas) -a més, de nous nínxols per a re-cuperar el creixement de la taxade beneficis-. És molt possibleque això porte –encara més- auna caiguda de la renda disponi-ble i una depressió del consum

privat, a augments dels proble-mes del sistema financer (pereixa disminució de renda), a ex-pectatives negatives d’inversió iun sector públic sense capacitatd’arrossegament... A més, supo-sarà pèrdua de drets, d’oportu-nitats; de poder polític, endefinitiva. Parlem, doncs, de ladisminució de la qualitat de vidai pèrdua de poder per al conjuntdel poble treballador valencià(d’ara en avant, PTV). En el mitjàtermini, per tant, l’estratègiasembla ben negativa per a la ma-joria social valenciana.• Tot això té un valor socialafegit: la redistribució contínuade la renda, des del Treball al Ca-pital. Ho hem vist: disminuir sa-laris i augmentar beneficis a nivellde cada empresa (tot i que hohem analitzat en dades agrega-des) i en l’àmbit macro tot el fraudel sistema fiscal, les subven-cions al capital, etc.; tot apuntaen la mateixa direcció.• Les reformes estructuralsno són tècniques, sinó totalmentpolítiques, afectant la regulacióde les relacions socials i la corre-lació de forces. La seua fórmula:intensificar l’explotació econò-mica i el domini polític sobre elconjunt del poble treballadorcom a eixida a la crisi. Intel·ligent-ment hom maquilla la fórmula; lajustificació tècnica és subtil, apa-rentment objectiva. Tanmateix,molt poc hi ha d’objectiu i detècnic, i tot de polític, precisa-ment perquè la nostra és una so-cietat de classes, que pot sermoltes coses però poques vega-

des una comunitat d’interessoshomogenis. Ja hem vist que enla qüestió salarial que ni el curt nien el mitjà termini té sentit per alsinteressos de la majoria socialvalenciana Això, en terminologiamarquesiana, és mala conscièn-cia amb el component de malafe -mauvaise foi, que diria enSartre-. En altre lloc ja hem escritque la teoria econòmica és lalluita de classes portada al te-rreny intel·lectual. Certament, elsfets actuals ens posen difícil can-viar una coma d’això...Comptat i debatut, sembla queel PTV avancem cap a un autèn-tic atzucac: retallades econòmi-ques, privatitzacions, aturestructural elevat, treball en pre-cari, inseguretat, inestabilitat; endefinitiva, empitjorament de lescondicions de vida i pèrdua depoder polític. Caeteris paribus,l’oligarquia financera valencianarecuperarà la taxa de beneficis,amb l’aliança amb capes de lamitjana burgesia industrial i el ca-ciquisme local. Juntes, acompli-ran llur missió històrica d’ésserels lloctinents espanyols quegestionen les estructures depoder institucionals i viure de lesrendes dels negocis fàcils aaquesta terra nostra, de les flors,les llums i l’amor.Només una xicoteta pega: l’ú-nica cosa constant és el canvipermanent... L’eixida de la crisipot ser l’entrada a un nou capítolde la crisi vital del PTV, peròtambé pot trencar el miratge delsdarrers 30 anys si comencem aesbossar nous horitzons, o no?

Page 13: Dossiers Economia 21 - El finançament autonòmic - Pau Belda

ECONOMIA 21 - #1 MAIG 2012 | Dossiers: LA MODERACIÓ SALARIAL COM A TÈCNICA: UNA VISIÓ POLÍTICA

Dossiers - ECONOMIA 21 #1 MAIG 2012 ........... [12]

ANNEXOSal Dossier “La qüestió salarial al País Valencià: evolució i perspectives” per Pau Belda

Partim del supòsit que els preusfixats per les empreses depenendels costos de producció iaquestos, de la funció de pro-ducció que reflexa la tecnologiaamb que es combinen els fac-tors productius per a obtenircada unitat de producte. Femeixe supòsit operatiu per no en-trar ara en tota la discussió de ladeterminació dels preus, que ensportaria a navegar en les profun-ditats de les teories del valor. Amés, considerem el treball coml’únic factor de producció; elimi-nem de la funció de producció elcost del capital i les matèries pri-mes. Amb eixes simplificacions,podem expressar la funció deproducció com:

Y= (Y/L) * L

On Y és la quantitat produïda, Lla quantitat de factor treball em-prat, i Y/L la producció per unitatde factor (per hora o per treballa-dor). Introduïm un nou supòsitper a simplificar encara més lafunció, però facilitar així el raona-ment: considerem que la pro-ductivitat (Y/L) és constant i quea més, és igual 1, és a dir, quecada treballador produeix unaunitat de producte. Així, la funcióde producció queda reduïda a:

Y=L

Suposem, a més, que ens tro-bem a un mercat al qual no exis-teix la competència perfecta, demanera que les empreses fixenels preus afegint un marge unitarisobre el costos. Així, el valor dela producció pot expressar-secom:

PY= LW (1+μ)

sent μ el marge empresarial uni-tari i W els costos laborals totals.Reordenant, tenim que:

PY/LW= (1+μ), o el que és el mateix:

y/W = (1+μ)

On y és la productivitat nominal,obtinguda com el quocient entreel valor de la producció (PY) i laquantitat de treball (L).Així doncs, el marge empresarialés la inversa dels costos laboralsunitaris:

CLU = = W/y (1+μ) = y/W = (CLU)-1

Si sumem ambdues magnituds,obtenim el següent resultat:

(1+μ) + CLU= y/W + W/y = = (yW + Wy) / Wy = 2 (Wy)/ Wy=

= 2;(1+μ) + CLU = 2;

μ + CLU = 1;μ = 1 – CLU

Així doncs -amb totes les simpli-ficacions introduïdes!- tenim queel marge empresarial és la pro-porció de valor de cada producteque va destinada a l’empresari.El marge és la diferència entre elscost de producció unitari i el preuunitari; suposa, doncs, tot elvalor afegit creat al procés pro-ductiu. Eixa plusvàlua va a parara mans de l’empresari, sent aixíla seua remuneració com a pro-pietari del capital, dels mitjans deproducció. Per tant, el valor decada unitat de producte podriaexpressar-se com la suma delssalaris (amb compte, en realitatinclouríem tots els costos labo-rals, també els no salarials) i elsbeneficis empresarials. Si aban-donem el supòsit de considerarL com a únic factor, seria lasuma dels costos de producció (inclouria també la depreciaciódel capital i les matèries primes amés dels costos laborals) i elsguanys de l’empresari. A nivelld’anàlisi de l’article, consideremμ com la suma dels costoscomptables no laborals (depre-ciació del capital i matèries pri-mes; no interès del capital) i delsbeneficis empresarials. Això és elque ens interessa per a l’anàlisifeta a l’article.Si volem aprofundir una miqueta,és evident que caldria una anàlisimés profunda de quin és l’origend’aquest valor afegit que ali-

1. EL MARGE EMPRESARIAL

Page 14: Dossiers Economia 21 - El finançament autonòmic - Pau Belda

ECONOMIA 21 - #1 MAIG 2012 | Dossiers: LA MODERACIÓ SALARIAL COM A TÈCNICA: UNA VISIÓ POLÍTICA

[13] #1 MAIG 2012 ...........Dossiers - ECONOMIA 21

menta dits beneficis. D’entrada,queda clar que el marge entrecostos i preu és funció positivadel poder de mercat, car hemsuposat que no hi havia compe-tència perfecta, amb la qual μ=0id’acord amb els supòsits,YP=WL. Així, tindríem:

W= (PY/L)/ (1+μ);W= y nominal / (1+μ);

Si μ > 0, W < y nominal; si μ=0; W= y nominal = PY/L

O el que és el mateix: W/P=Y/L (salari real = productivitat real);

Això implica WL=YP (massa salarial = producció nominal)

Una lectura precipitada ens por-taria a entendre el marge empre-sarial com una apropiació delvalor creat pel treballador. Arabé, sembla poc versemblantconsiderar el valor de la produc-ció com el cost del factor treball.Les fórmules ens porten a eixaconclusió per les simplificacionsde considerar únicament com afactor de producció el treball. Sieliminem momentàniament lessimplificacions, podem expres-sar el valor de la producció com:

PY = (WL + MP + rK) (1+μ)

On WL són els costos laboralstotals, MP els costos derivats delconsum de matèries primes en laproducció, rK els costos de de-preciació del capital; la sumadels tres constitueix el cost totalde la producció. Ara bé, el pro-cés productiu es fonamenta en lacreació d’un valor afegit, de ma-nera que el valor de la producció

és major al sumatori del valordels factors de producció. És ne-cessari explicitar que treballemamb costos comptables i noeconòmics, deixant fora el costd’oportunitat i amb ell, l’interèsdel capital. Eixe procés d’afegirel valor queda reflectit a l’equaciópel marge empresarial. Es su-posa, doncs, que eixe plus devalor és afegit per l’empresari i vaa parar a les seues mans com aremuneració capitalista. En prin-cipi, en funció de llur poder demercat.

Davant això, ens sembla evidentque caldria una anàlisi més acu-rada de la determinació de preusi per tant, del procés de creacióde valor. Aquest article no abor-darà eixa qüestió –i molt menysentrarà a la discussió entre la di-ferència de valors i preus- donatque implica anar a les profundi-tats de les teories del valor, i aixòexcedeix amplament el que ensinteressa ara. Amb tot, com amers apunts, ens sembla raona-ble pensar que l’únic factor pro-ductiu capaç d’aportar més valorque el té contingut és el Treball:una màquina val x u.m. i aportax u.m. al nou producte; les ma-tèries primes valen y i aporten yal nou producte; el treball éscapaç d’aportar un valor majordel que cobra, amb hores impa-gades – o malgapades, infrapa-gades-. Les marques, el disseny,etc. ajuden a la diferenciació delproducte i doncs, obren la portaa l’augment de la quota i delpoder de mercat. Fins a quin

punt, però, els intangibles apor-ten un plus de valor al producte?La resposta ens porta de nou ala teoria del valor considerada, ino entrem ara a eixe debat; sique apuntem, però, la necessitatd’entrar-hi...

2. SALARIS I PRODUCTIVITATDarrerament sembla que hom hareclamat en diferents fòrums lavinculació del creixement salariali creixement de la productivitat.Fem una ullada analítica a eixapossibilitat:Recuperem el concepte de Cos-tos Laborals Unitaris:

CLU= W / productivitat(y);Podem linealitzar-ho com:

ln CLU = ln W – ln y

Així, el creixement dels CLU espot expressar com la diferènciaentre el creixement dels salaris ila productivitat. Si el creixementdels salaris és el mateix que elcreixement de la productivitat,els CLU es mantenen constant.Per tant, en primer lloc vincularcreixement salarial al creixementde la productivitat pretén contro-lar les variacions dels CLU.Però encara hi ha més. Recupe-rem la fórmula dels salaris quehem obtingut a l’annex 1 (ambles importants simplificacions in-closes):

Page 15: Dossiers Economia 21 - El finançament autonòmic - Pau Belda

ECONOMIA 21 - #1 MAIG 2012 | Dossiers: LA MODERACIÓ SALARIAL COM A TÈCNICA: UNA VISIÓ POLÍTICA

Dossiers - ECONOMIA 21 #1 MAIG 2012 ........... [14]

W= (PY/L)/ (1+μ);Si ho linealitzem:

ln W = ln y – ln (1+μ)

El creixement dels salaris (nomi-nals) vindria donat per la diferèn-cia entre creixement de laproductivitat i el creixement delsmarges empresarials. La vincula-ció entre creixement de salaris iproductivitat equivaldria a anul·larl’increment del marge empresa-rial. En altres paraules, l’incre-ment del marge empresarial es faa costa d’increments salarials in-feriors al creixement de la pro-ductivitat. Això té una darreraimplicació; mirem-ho (les varia-bles representen taxes de varia-ció):

creixement W = creixement y – creixement (1+μ)

si creixement (1+μ)>0 →creixement W < creixement y

o el que és el mateix: creixement W < creixement YP/L;

si reordenem: creixement WL< creixement YP

Això és, el creixement de lamassa salarial és menor que elcreixement del valor de la pro-ducció. Això dóna una primeraexplicació a la pèrdua de pes dela massa salarial en relació al PIBde la darrera dècada. Tot plegat,donada aquesta primera aproxi-mació teòrica i també a la llumde les dades valencianes de la

darrera dècada, ens sembla rao-nable vincular el creixement sa-larial al creixement de laproductivitat.

NOTES METODOLÒGIQUES

Totes les dades d’elaboració pròpiasón extretes directament de l’INE oderivades a partir de dades existentsal propi INE; a més, estan centradesa nivell de País Valencià (a no ser ques’indique el contrari), extretes de l’a-partat de CCAA. Ho indiquem al peude cada gràfic/taula. Amb tot, volemremarcar que li donem la categoria deprimera estimació parcial, a mode deradiografia preliminar. La utilitat que lidonem és recolzar quantitativamentles conclusions qualitatives finals.Salaris nominals: calculats com lamitjana anual de la variable ‘cost sa-larial total’ de l’enquesta trimestral decost laboral de l’INE. El cost salarialtotal inclou: el salari base, els comple-ments salarials, els pagaments perhores extraordinàries, pagaments ex-traordinaris i pagaments endarrerits.

Tot això en termes bruts, és a dir,abans de practicar retencions o paga-ment a la SS per compte del treballa-dor. IPC: índex extret de la base de dadesde l’INE. Base 2011.PIB (Y): obtingut de les dades de lacomptabilitat regional d’Espanya ela-borada per l’INE. Combinació de lasèrie amb base 2008 i sèrie amb base2 0 0 0 . Ocupació (L): calculada com la mit-jana anual de la variable ‘ocupats’ del’EPA. Dades de les CCAA.Productivitat (y): calculada com elquocient entre Y i L. Transformada anúmero índex.Cost laboral total: segons l’INE; es de-fineix com el cost total en el qual in-corre l’empresari per la utilització delfactor treball. Inclou el cost salarialtotal més altres costos. Aquestos al-tres costos fan referència a les per-cepcions no salarials i les cotitzacionsobligatòries a la SS. Les primeres sónles retribucions percebudes pel tre-ball com a compensació per despe-ses ocasionades per l’execució deltreball o per a cobrir necessitats o si-tuacions d’inactivitat no imputables altreball. Les segones son les aporta-cions legalment establertes que l’em-presari ha de fer al sistema de la SS.CLU: calculats com el quocient entreel cost laboral total i la productivitat. CLUN: calculats com el quociententre el cost laboral total i la produc-tivitat real (quocient entre la nominal il’IPC). Marge empresarial (μ): teòricament,proporció de valor afegida per l’em-presari sobre els costos. Es pot ex-pressar com: μ = (CLU)-1 i tambécom μ = 1 – CLU. Per a l’aproximaciófeta a l’article, μ és la part del valord’una unitat de producte destinada ala cobertura dels costos no laborals ila remuneració del capitalista.

Page 16: Dossiers Economia 21 - El finançament autonòmic - Pau Belda