Drets Humans i polítiques de drogues: noves propostes de ... · Drets Humans i polítiques de...
Transcript of Drets Humans i polítiques de drogues: noves propostes de ... · Drets Humans i polítiques de...
Drets Humans i polítiques de drogues: noves propostes de regulació
núm. 36 juny de 2014
DebatsCatalunya SocialPropostes desdel Tercer Sector
2
Índex de continguts
■■ 1. Introducció 3
■■ 2. Elconsumdedroguesiladependènciaalesdrogues 6
Usosexperimentalsirecreatius 6
Usosintensiusiproblemàtics 8
■■ 3. Modelsd’abordatge 12
■■ 4. Intervencióendrogodependències 18
Tractamentireducciódedanys 18
Xarxad’AtencióalesDrogodependènciesdeCatalunya 22
Prevencióireducciódelsriscos 25
■■ 5. Droguesicrisiavui 28
■■ 6. Conclusions 32
■■ 7. Referènciesbibliogràfiques 40
DossierCatalunya SocialPropostes desdel Tercer Sector
Drets Humans i polítiques de drogues: noves propostes de regulació
Josep Rovira
Junyde2014
Drets Humans i polítiques de drogues: noves propostes de regulació ■■■■■
3
1. IntroduccióMalgratqueelfenomendelesdroguesse’nspresentasovintcomunaproblemàticacontemporània,semblaserqueelseuúsdatadesdelsinicis de la humanitat. Aquesta relació ha adoptat diferents formesihaestatintegradaalavidaquotidianadelespersonesdediferentsmaneres.Perexemple,certesformesderelacióamblesdrogueshanformat i formen part dels rituals màgics i religiosos de nombrosescultures,mentrequealtres formesderelacióhantingutuncaràctermoltmésfuncional,comsónelconsumdecafè,tabacoalcohol.Aixímateix,lacercad’estratègiesperalleugerirelsdolorsfísicsi/omorals,oassolirmajorsplaersenelsespaisrecreatius,haresultatseruncom-portamenthumàonlesdrogueshandonatrespostaaaquestsanhels.
Acceptaraquestarealitatdebonantuvi,ensevitariamoltsproble-mesiésque“unasocietatsensedroguesésunmiratgeilasevanega-ciónoéssinóunamanerad’alimentar-lo”.Larealitatconstataqueleslegislacionsprohibicionistesdelconsum, la lluitacontra lesdroguesdelsúltims40anys,niredueixensignificativamentelcomerç,nil’ac-cessibilitat,nitansolsl’úsdedrogues.Anselcontrari,hananataug-mentantexponencialment, isobretothanservitpercriminalitzardeformadesmesuradaalsúltimsprotagonistesdelacadena,elsconsu-midors.Peraquestmotiucalquetotselsagentssocialsensplantegem“laconvivènciaamblesdrogues”comunrepteambelqueaconseguirlareduccióderiscosidanysenelspropisconsumidors/esienelseuentornimmediat,peròtambédesdel’àmbitdelasalutpública.
Al marge dels imaginaris col·lectius que estableixen les pròpiesfronteresdequèesconsideraiquènouna“droga”(sovintentermesdicotòmicsbasatsen“lalegalitatolail·legalitat”,“allònaturaloallòsintètic”, etc), considerarem que una droga és qualsevol substància
■■■■■ DossierCatalunya Social
4
naturalosintèticaque,alserconsumidaalteral’estatd’ànim,percep-ciói/oconducta.
Insistim doncs, que una droga és una substància que per ellamateixa no pot considerar-se ni “bona”, ni “dolenta”, sinó que és lamaneradevincular-seamblesdrogueslaqueensportaràaparlarderiscos i danys a les persones consumidores. En general la literaturaespecialitzada diferencia un consum problemàtic del que no ho éssegonscomafectaelconsumenlasalutfísicaomentalenlapròpiapersona; lessevesrelacionssocialstantprimàries(familiars,parella,amistats)comsecundàries(estudis,treball)ienlesrelacionsambelmarclegalinormatiud’allàonviu.
No obstant, preferim parlar de consums problemàtics enlloc dedependència,jaquenopodemoblidarqueunconsumrecreatiu/expe-rimental també pot esdevenir problemàtic si aquest es consumeixdemaneraexcessiva,idemaneracontinuadaeneltemps.Enalgunscasospodemparlarques’estàproduintunadependènciaquanhihaunaugmentquantitatiuiqualitatiudeconsum,finsalpuntquenoexis-teixenprojectesdevidaindependentsalconsum.Elconsumdesubs-tànciesjanosempreproporcionaplaer,encaraquel’anhelperaconse-guir-losegueixvigentambl’objectiud’evitareldisplaer.
Enqualsevolcas,lesrespostesalsproblemesdelesdroguesesclas-sifiquensegonstinguinl’objectiuenlareducciódelademanda,inclo-entlesintervencionssanitàriesisocialscomlaprevenció,lareducciódedanys,eltractamentolareinserciósocial.Otinguinl’objectiuenlesactivitatsdelareducciódel’ofertamitjançantelcomplimentdelalegislaciósobredroguesatravésdelapolicia,elsistemadeduanesil’administraciójudicial.
Aquestdocumentvolaprofundirenallòquelesentitatsdeltercersectortreballemespecíficament:lareducciódelademanda.Tanmateixnopodemdesestimarlesgreusconseqüènciesqueassumimenlanos-traintervencióperpartdelespolítiquespenalsidel’úsdeldretpenalenlalluitacontralesdrogues,iespecialmentcontraelseuconsumi-dor,queapartdeveure’sabocatalapetitacompra-venta,estàensitu-aciód’inseguretatdavantelsistemajudicial,jaquenecessàriamenthad’accediralmercatil·legalpelseuconsumpropi.L’endurimentprogres-siusobrelespersonesmésvulnerables,lacriminalitzaciódelapobresailapresócomasolucióalsproblemessocials,sónelsdanyscol·lateralsd’unaintervenciópenalquerequereixdemoltsreplantejaments.
Cal assenyalar que en la majoria de països europeus, la majorpart de les infraccions de la legislació sobre drogues es cometen
Drets Humans i polítiques de drogues: noves propostes de regulació ■■■■■
5
per consum o possessió per al consum, ascendint, segons l’InformeEuropeusobreDrogues2013amésd’unmilióatotaEuropadurantel2011,idelesqualstresquartespartsvanestarrelacionadesambelcàn-nabis.Aquestasituacióenalgunspaïsosesresolatravésdelaprivacióde llibertatiend’altresatravésdemultes,advertènciesotreballsalacomunitat.L’endurimentd’aquestes legislacionssesituen llunydelespropostesdemediacióipenesalternativesquedesdelesentitatsdedicadesal’atencióalesdrogodependènciesdefensem.
Espanyaésundelspaïsosméssegursd’Europa,ambunataxadecriminalitatde45delictespercadamilhabitants.NomésGrècia(38)iPortugal(40)registrenunamenordelinqüència.Noobstantaixò,lapoblacióreclusaespanyoladuplicalamitjanaeuropea,isuperaambdiferènciaal’existentaItàlia,FrançaoAlemanya.
AEspanyalapresós’acarnissaambl’exclusiósocialilesdrogues.Actualment,entreel70%iel80%delsmésde73.000personesquehiha a les presons espanyoles estan privades de llibertat per delictesrelacionatsamblesdrogues,béperdelictescontralasalutpúblicaicontraban d’estupefaents (una de les taxes més altes de la comuni-tateuropea),obépelqueesconeixcomadelictes funcionals:acci-onscomesessotalainfluènciadelesdroguesopertald’aconseguir-ne(tràfic,agressions,robatori,..).Peraltrapart,laproporciódepersonesinternadesenpresonsambantecedentsd’injecciódedroguesésmoltelevada(25,2%),aixícomelpercentatgedepersonesqueconsumienalgunadrogaabansd’entraralapresó,queésdel79,7%.Malgratl’ele-vadaincidènciadeproblemàticadedroguesalespresons,quesegonsdadesepidemiològiquesarribariaaun50%delsinterns,nomésentreel19%iel21%delespersonesreclusesdrogodependentséstractadadelessevesaddiccions.
Elrepteésimportanticalparticipardesdetotselsàmbits(sani-tari,social,educatiu,judicial...)perdonarunarespostaalaproblemà-ticad’altacriminalitatassociadaadroguesid’addiccióenpresons.Lapresóésunfidelreflexdelasocietatonelsproblemesesmagnifiquenimultipliquen,iencaraquesemblicontradictori,uninternamenthau-riadeserunaoportunitatperalainclusióinoalainversa.
Caltenirencomptequelegislacionsd’aquesttipus,id’altresambmesuresmésdures,recauennonomésenlespersonesconsumidoressinó també sobre les seves famílies, qui finalment acaben patint elgranrebuigsocialtantpelquefaalsllargsprocessosdeconsum,alstambéllargsprocessosdecuraciócomperlallosadelesmesuresjudi-cialsquearrosseguenlespersones.
■■■■■ DossierCatalunya Social
6
Emmarcarlacomplexitatiladiversitatdelconsumdedrogues,elsmarcspolítico-legals,elsabordatgespreventiusiterapèuticsilesdife-rentssituacionsqueenvoltaladimensiósocialdelconsum,sónalgunsdels temes que desenvoluparem sense perdre de vista els màximsafectats.
2. El consum de drogues i la dependència a les drogues Lessocietatsmoderneshandesenvolupat lessevespròpiesrelacionsamb les drogues. Aquestes relacions s’han conformat en diferentspatronsd’úsquereflecteixennonomés lamaneraen laque lesper-sonesutilitzen lesdroguessinó també lesproblemàtiquesa lesquepoden estar exposats atès a aquestes pràctiques. Aquests diversospatronssónl’experimental,elrecreatiu,elcircumstancial,l’intensiuielcompulsiu(DuncanyGold,1982).
Usos experimentals i recreatiusSensedubtes,elmésfreqüentésl’experimental:provari/oconsumirencomptadesocasionsunaomésd’unadroga,solesoencombinació.ACatalunyagairebéel90%delespersonesentre15i64anyshaprovatl’alcohol,el72%hatastateltabaciel28%haprovatelcànnabis,ambdiferènciesrellevantspelquefaalshomesidones.Aquestsconsumsperlasevanaturalesapuntual,tampocrepresentengairesocappro-blema.Elvalorquetinguiaquestaexperiènciainicialenelmarcdelesnecessitats,expectativesimotivacionsdelapersonadeterminaràsielconsumcontinuaono.
Drets Humans i polítiques de drogues: noves propostes de regulació ■■■■■
7
Taula 1. Evolució de la prevalença de consum de drogues segons moment de consum entre la població de 15 a 64 anys (%). Catalunya, 2011
Alguna vegada a la vida
En els últims 12 mesos
Tabac 72,7 38
Alcohol 89,2 74,2
Cànnabis 28,5 11,3
Èxtasi/droguesdedisseny 3 0,3
Cocaïnaenpols 8,3 1,5
Cocaïnabase/crack 1,3 0,4
Al·lucinògens 2,5 0,3
Amfetamines/speed 2,2 0,1
Inhalants 0,6 0,1
Heroïna 0,5 0
Tranquil·litzants 13,2 7,7
Somnífers 6,9 3,9
Tranquil·litzantssenserecepta 1,3 0,8
Somníferssenserecepta 1,1 0,7
Font:EDADES,Catalunya,2011
Quanel consumesmanté sol adoptar la formad’unús recreatiuque es produeix generalment en el context del grup i que acom-panyaa lesexperiènciesde l’ocinocturn, comdesprésveurem.Ésunconsumqueesprodueixpelplaer tantencontextosrecreatiusformals (comsón lesdiscoteques)comen informals (al carreroales llars) (Fletcher,Calafat, Pirona yOlszewski, 2010).Aquest con-sumbuscaproduirunestatalterat,lapotenciaciódelgaudid’altresactivitats i actuar com un “lubricant social”. A l’actualitat existei-xendiferentsproblemàtiquesassociadesaaquestconsumrecreatiucomsón la important introducciód’aquesttipusdeconsumentreelsmenorsd’edat,elsafartamentsd’alcohol,lesintoxicacionsetíli-ques,lesreaccionsagudesperestimulantsol’apariciódenovesdro-guesderiscosdesconeguts.
L’Enquesta escolar sobre l’ús de drogues en estudiants d’ense-nyament secundari (ESTUDES, 2011) realitzat pel Pla Nacional sobreDrogues desvetllava que el 62% dels enquestats havien participatenl’últimanyaun“botellot”iel53%l’últimmes.Totiqueelconsumanualper càpitad’alcoholhaanatdisminuïntdesde ladècadadelsvuitanta,actualment,enelqueportemdelnousegle, lesdadesdel
■■■■■ DossierCatalunya Social
8
territoriespanyolesmantenenenels11litresd’alcoholpurperhabitantal’any(OMS,2014).Tanmateix,enparal·lelhemassistitaunaimpor-tanttransformacióenlamaneraenquèensrelacionemambl’alcohol,sobretotpelquefaalapoblaciómésjove.S’hapassatd’unmodeldeconsum“mediterrani”(freqüentimoderat)aunmodel“nòrdic”(con-centrat i intensiu). Un consum intensiu d’alcohol (“binge drinking”)queesdefineixcomelconsumenunamateixaocasióde5omésbegu-desalcohòliquesperhomeside4omésenelcasdedones,iestàrela-cionatambmajorsriscosdepatirconseqüènciesnegatives,sobretotencontextosdejovesioci,quepodenanardesdelmantenimentderelacionssexualsdesprotegidesonodesitjades,laconducciódevehi-clessotal’efectedel’alcoholol’augmentdesituacionsdeviolència.
Aixímateix,enelscontextosrecreatiusrelacionatsamblamúsicaelectrònicaestrobenformesdepoliconsum,queimpliquenl’úsdedosoméssubstànciesdeformasimultània,onl’alcoholtéunpaperrelle-vant. Les drogues consumides són principalment estimulants (coca-ïna,amfetaminaièxtasi), tot iquetambéesconsumeixensubstàn-ciescomlaketamina,LSD,boletsal·lucinògens,isobretotdemaneraexperimental, les anomenadesnovesdroguespsicoactives.Aquestesdroguesimitenelsefectesdedroguesclàssiquescomelcànnabis, lacocaïna,l’amfetaminaol’èxtasi,perònoestandinslesllistesdefisca-litzaciód’estupefaents,ipertantlasevaventanoestàperseguida.
Éscertqueenl’àmbitdelconsumtambéexisteixenconsumsclara-mentcircumstancialso inclús funcionals.Consumsquesuposenuncontacteesporàdicoocasional,generalmentautolimitatiperunpropò-sitespecíficqueenglobadesdelcafèmatinalalamarihuanaperareduirlesnàusees,passantperúsd’estimulantsperarendirmés,oconsumsorientatsacanalitzardemaneraimmediatasituacionsdemalestar.
Usos intensius i problemàticsAlgunes persones desenvolupen patrons de consum de drogues quesónintensius i persistentseneltemps.Estractadeconsumsregularsquepermetenalapersonafuncionarenelsdiversosàmbitsdelasevavidaquotidianaperòquejamostraalgunssignesdepèrduadecon-trolsobreellsmateixos.Amésamés,elsintentsperareduiraquestsconsums poden anar acompanyats de sentiments de malestar querepresenten,moltesvegades,unmotiumésperamantenir-losambl’objectiud’evitar-los.Siaquestsconsumssesegueixenproduintmal-gratlesconseqüènciesnegativesjaevidentsqueestanprovocantenlapersonaparlemd’unconsumdepenentievidentmentproblemàtic.
Drets Humans i polítiques de drogues: noves propostes de regulació ■■■■■
9
Aquestsconsumssónelsquemésrellevànciasocialtenenipelsqualsexisteixunaxarxapública iprivadade serveisd’atenció.Enaquestscasoslapersonajanobuscaelsefectesgratificantsdelconsumsinóalleugeriroprevenirelmalestarassociatalnoconsum.
Caldestacarquelaimmensamajoriadeconsumidors/esdedro-guesnoesdevenenconsumidors/esproblemàtics.Aixíhodemostrenlesdadesd’EDADES2011 recollidesa la taula 1,onpodemveurecomel consumexperimental consideratapartirde lesdadesdeconsum“algunavegadaalavida”sónmoltsuperiorsalsresultatsonescontem-plaelconsumenelsúltims30dies.
L’ObservatoridelSistemadeSalutdeCatalunya,enelseuinformede l’any 2011 posa de relleu que almenys el 6,2% dels residents aCatalunyafanunconsumd’alcohold’alt risc.Unpatróqueesmani-festamésprevalentenelshomes(8,7%)queenlesdones(3,7%),iqueesconcentraprincipalmentenelgrupde15a44anys(7,9%).Enelmateixinformedel’any20121s’especificaquemésde5.600personesvaniniciaruntractamentencentresd’atencióalesdrogodependènciesperabúsodependènciadel’alcohol.
Darreral’alcohol,observemqueelcànnabisésladrogail·legalmésconsumidaaCatalunya.Segonsl’InformeEDADES2011un28,5%delapoblacióde15a64anysvaafirmarhaver-nepresalgunavegada,un11,3%vaconsumir-nel’últimany,un8,1%l’últimmesiun1,5%diària-mentdurantelsdarrerstrentadies.Unaminoriasignificativadecon-sumidorsdecànnabishofandeformaintensiva,ésadir,uncomsumdiariogariebédiariiesconcentraenhomesdelgrupd’edatd’entre15a34anys.Actualments’observaunatendènciacreixentenlademandadetractamentdelcànnabis,quearribaal’any2012arepresentarel13%delsinicisdetractamentambulatorialterritoricatalà.
Lacocaïnaésladrogaestimulantil·legalmésconsumidaaEuropa.ACatalunyael8,4%delapoblacióde15a64anysn’hapresalgunavegada,l’1,5%n’ha consumitdurant l’últimany iun0,7% l’últimmes (EDADES,2011).Sovintesconsumeixesnifadatot iqueenocasions,certapobla-ciósel’administraperviaparenteraloinhaladaenelcasdelcrack.Calapuntarqueentreelsilesconsumidoreshabitualsestrobenaquellsqueenfanunúsmésrecreatiu,d’aquellsquelaconsumeixenenelmarcd’unproblema de drogodependència crònic, en contextos marginals i jun-tamentaaltres substàncies. L’any 2012mésde 2.700persones van ini-ciartractamentambulatoriperabúsidependènciadecocaïna(Sistema
1Pendentdepublicació.SIDCInformeAnual2012AgènciadeSalutPúblicadeCatalunya.
■■■■■ DossierCatalunya Social
10
d’InformaciósobreDrogodependènciesaCatalunya,2012).Sibélesmortsperintoxicacióagudapercocaïnasóninfreqüents,éscausantdemoltesurgèncieshospitalàriesenhomesjovesipossiblementtéunpaperimpor-tantenalgunesmortsrelacionadesambproblemescardiovasculars.
Finalment,pelquefaal’heroïna,segueixsentlaresponsabled’unapart desproporcionadament elevada de la mortalitat i morbilitat perconsumdedroguesaEuropa.Elperfildeconsumidord’heroïnaéspoli-toxicoman imarcadamentmarginal,ambaltsnivellsdedesocupació isensellarisme.S’estimaque1,4millonsdepersonespresentaunconsumpoblemàticaEuropa,entre15i64anys(2011),unconsumd’altriscperlasalutatèslaviad’administracióilasevarelacióamblatransmissiódelVIHialtresmalaltiesinfecciosesisobredosi.Segonsl’InformedeSalutdeCataluna2012,enaquellany,7.103personessegueixenprogramesdetrac-tamentsubstitutiuambmetadonaientornde1.500personesvaniniciartractamentenelscentresdelaxarxad’atencióalesdrogodependències.
Gràfic 1: Inicis de tractament segons droga principal que motiva el tractament (12.579 casos notificats)
45%
22%
12% 13%
5% 3%
Alcohol Cocaïna Heroïna Cànnabis Tabac Restadrogues
Tant l’ús intensiu com el compulsiu són definits en la ClassificacióInternacionaldeMalaltiesdel’OrganitzacióMundialdelaSalutcomunsíndromededependènciaenelqueesprodueixundesigintensolasensaciódecompulsiódeconsumirunasubstància,dificultatsperacontrolaquestconsum,unestatd’abstinènciafisiològicquanesredu-eixofinalitzaelconsum,tolerància,abandonamentprogressiud’altresfontsdeplaerod’interessos,ipersistènciaenelconsummalgratlesconseqüènciesnegativesobvies(OMS,1992).
Aquestaclassificaciódelspatronsdeconsumresultaútilentantqueenspermetcridarl’atenciósobredosaspectescabdals.Enprimerlloc,ésevidentquenototselsconsumsdedroguessónproblemàtics;
Drets Humans i polítiques de drogues: noves propostes de regulació ■■■■■
11
alcontrari,existeixenconsumsquecomportenpocsriscosperalaper-sona.Elsefectesiriscosassociatsal’úsdedroguesdepenendediver-sosfactorsentreelsqualsdestaquenlapròpiasubstància,coméscon-sumida,lapersona,comconsumeixielcontextenelqueelconsumesrealitza(Zinberg,1984;Newcombe,1992).
Ensegonlloc,icontradientlestesisquedurantanysvanfonamen-tarijustificarlabasedelapolíticarepressivaverslesdrogues,hihaevidències empíriquesquemostrenqueno sempre esprodueixunaprogressiólinealcapapatronsdeconsummésproblemàtics.S’acceptaquenomésunapartdelsques’inicienenelconsumd’unasubstànciaacabaranpresentantpatronsdedependència,totiqueaquestapro-porciódependràdeltipusdesubstànciaconsumida(Anthony,WarneryKessler,1994)idelapròpiapersona.
Aquestfetésrellevantatèsquefinsfabenpocsanys,lesaproxima-cionsiabordatgessobreelconsumacceptavenl’anomenada“Hipòtesis de l’Escalada”unateoriaformuladaaladècadadelsanys50perDeniseKandelqueafirmavataxativament,queelconsumdedrogueslegalséslaportad’entradaalconsumdedroguesil·legals;ique,pertant,exis-teixunencadenamentbioquímicpelquall’úsd’unessubstànciesportanecessàriamentalconsumd’unesaltresdemajorcapacitataddictiva.
Gràfic 2: Evolució de la prevalença del consum diari d’algunes dro-gues entre la població de 15 a 64 anys (%). Catalunya 1997-2011
TabacAlcohol
CànnabisTranquil·litzants
Somnífers
40
30
20
10
0
1997 1999 2001 2003 2005 2007 2009 2011
Font:EDADES(Catalunya)1997-2011,PNSD.
Alllargdelsanysiarreldemoltesinvestigacionsiestudisaquestaformu-lacióvaanarevolucionantcapaplantejamentsqueconsideravenaquestsseqüènciad’estadisdeconsumentermesdeprobabilitatmésquenopas
■■■■■ DossierCatalunya Social
12
decausalitat.Pertant,isegonsaquestsplantejaments,elconsumd’unadrogaprèvianoimplicanecessàriamentpassaraconsumirlessegüentsdrogues,peròsíqueenelgrupd’aquellsqueconsumeixencànnabishihapocsqueprèviamentnohaginconsumittabacialcohol.Elmateixsucce-eixenelgrupdelsqueconsumeixenaltrestipusdedroguesil·legals:hihapocsquenohaginconsumitprèviamenttabac,alcoholicànnabis.
MalgratlesimprecisionsideficiènciesdelaHipòtesisdel’Escalada,lessevesformulacionsvanquallardemaneramoltimportantivanfona-mentar,enbonapart,algunesdelesteoriesimodelsd’abordatgeactuals.
Atalld’exemple,unavegadaques’iniciaelconsum,ladependènciadelacocaïnatendeixaaparèixerdeformamésprecoçiexplosivaquelad’altressubstàncies,ambun5-6%delsconsumidors/esdecocaïnaquepresentencriterisperaundiagnòsticdedependènciaenelprimeranydeconsum.Als 10anysdeconsum,el 15-16%deconsumidors/espresentencriterisperaldiagnòsticdedependència.Pelquefaal’alco-holielcànnabisaquestspercentatgessóndel12-13%i8%respectiva-ment(WagneryAnthony,2002).
3. Models d’abordatgeEls models teòrics subjacents en l’abordatge al fenomen de les drogo-dependèncieshanevolucionatmoltalllargdeltemps.Diversosautorsiinvestigadorshanproposatclassificacionsiestructuresques’hancons-truïtparal·lelamental’evoluciósocial,culturalipolíticaihanconstituïtlabase,isovintl’origen,delfomentdeplantejaments,propostesireformespolítiquesiestratègiespúbliquesenl’àmbitdelesdrogodependències.
Sialsanys60esparlavadel’existènciadetresmodelsd’intervenció:eljurídic,elsanitariielpsicosocial,enelqueeljurídiceraelmodeldomi-nantielsdosdarrerstenienunainfluènciaresidual;avui,aquestaprepon-derànciahabasculatcapaposicionamentsméssanitarisimedicalitzats.
Elmodel ètic-jurídic,quevacaracteritzarladècadadelsanyscin-quanta,seixantaisetanta,enteniaelfenomendelconsumdedroguescomunadecisiódel’individudesviadaimoralmentincorrectaquenodepenia,encapcas,dedeterminantssocialsd’entornidecontext.Enaquestsentit,elroldel’Estatesfonamentaenl’impulsdemesureslegis-lativesipolicialsrepressivesorientadesalaregulaciódelaproducció,vendaiconsumdedroguesconsideradesculturalmentil·legals(noalesinstitucionalitzadesiques’inscriuenenelcodicultural).Aquestsistemadecreencesipràctiquesenténquelafinalitatdel’Estatidelesinstituci-onsésassolirunmónlliurededroguesiunésserhumàabstinent.
Drets Humans i polítiques de drogues: noves propostes de regulació ■■■■■
13
Des del model jurídic se sosté la denominada “guerra contra lesdrogues”, promoguda pels Estats Units i formalitzada en successivesConvencionsÚniquesdelesNacionsUnides.Aquestmodels’hamostratpocogenseficaçal’horad’eradicarlesdroguesielseuconsum.Percon-tra,hadonatllocaconseqüènciesnegativesdirectamentatribuïblescomsónlacreaciód’uncomerçil·legalcontrolatperbandescriminals,unadis-minuciódelaqualitatdelesdroguesquesuposaunriscperalasalutdelespersonesquelesusen,unaugmentdelacriminalitatespecialmentaleszonesproductoresidetràfic,unaugmentenlespràctiquescorruptesieldeterioramentdelsentornsurbansiambientals,entrealtres.
Comarespostaaaquestcontextescomencenagenerarpropos-tesalternatives,novespràctiquesd’intervencióorientadesapreveniriareduirlaincidènciaielsefectesperjudicialsassociatsalconsumdedrogues.Escomencenaarticularposicionamentsteòricsipràcticsquereivindiquenl’efectedelsdeterminantssocialsidesalutenl’origendel’úsiabúsdedrogues.
Sorgeixenmodelscomelsocioculturalielpsicosocialque,malgratlesdiferènciesiposicionaments,enalgunscasos,antagònics,entenenlesaddiccionscomaquelcommésqueunadecisióestrictamentper-sonaldel’individuientenenqueelpaperdel’Estathadedesenvoluparpropostesalternativesalespràctiquesprohibicionistesipunitives.
Elmodel socioculturalesbasaenlapreeminènciaiinfluènciadelcontext social en les persones. Entén que l’addicció es produeix perlainfluènciadelcontextipelsefectesiconseqüènciesdirectesdelespolítiquesd’ocupació,d’habitatge,d’educació,etc.Aixídoncs,elsfac-torsclausquedeterminenelconsumdesubstàncies,segonsaquestaperspectiva,estrobenenelmarclegislatiu,institucional,social,cul-tural ipolíticdelpaísnoenunadecisió lliurei individualde laper-sona.Elconsumdedroguesés,peramoltsciutadans,unarespostaalliberadora de les tensions i conflictes que els provoca el contextsocialenelqueviuen.Aixídoncs,lapersonaaddictaésunavíctimadelseuentorn,unsubjectepassiuenfrontafactorsexterns,incapaçdeferfrontalasevaproblemàticajaquelasoluciónoméspassaperlatrans-formaciódelcontextidelesestructuressocials.
Pelquefaalesrespostesd’intervencióelmodelsocioculturaloptaperallunyarl’individudelseuambientapartirdelasevaincorporacióenprogramesresidencialsencomunitatsterapèutiquesallunyadesdel’àmbiturbà.Nomésambeldistanciamentdel’individudelseuentorn,aquestseràcapaçderefer-seiabandonarelconsum.
■■■■■ DossierCatalunya Social
14
Elmodel psicosocial o biopsicosocial treballalaglobalitatdelapersonadeformaintegralicomunitària.Ésconegutcomelmodeld’in-tervencióintegralque,adiferènciadelmodelsociocultural,enténlapersonacomunaconstrucciódesistemesindissociables:biològic,psi-cològicisocial;aixídoncs,qualsevolintervencióambl’individuhadecontemplarlavinculaciód’aqueststresestructuresperaserrigorosaireeixida.Aquestmodelglobalabordaelconsumdedroguescomunfenomencompleximultifactorialques’explicaperlaconjunciódetresfactors:lanaturalesadel’individu(ambatencióalessevescaracterís-tiquessociodemogràfiques,factorsopredisposiciógenètica,motiva-cionsdelconsum,estatdesalutgeneral,entred’altres);lasubstànciaconsumidaenel seuampleespectre (tipusdesubstància,quantitatconsumida,freqüènciadeconsum,viadeconsum,etc.);elcontextenelques’inscriul’individutantpelquefaal’entornmésproper(família,amistats,agentsvinculats,etc.)comalmésestructural(arquitecturalegislativa,política,socioeconòmica,etc.).
És per aquest anàlisi tan complet que el model biopsicosocialassenyalaelmillorcamíenl’abordatgedelfenomendelesdrogues.Éselgarantdel’atencióglobaldel’individudesdeladimensiósocialalasanitària; implementant mesures orientades a millorar la qualitat devidade lespersones iafavorint la seva implicacióeneldisseny, con-ceptualitzacióiimpulsderespostes.Elmodelrequereixl’articulaciódepropostespúblico-privadesestructuradespergarantirunaatencióinte-gral. El paper de l’administració és central, però també, l’experiènciailesprovesdemostrenquelesONGielsgrupsdelasocietatcivilsónactorsimportantsperlaprestaciódeserveisdetractament,quepodenanardesdeladesintoxicaciófinsateràpiespsicosocialsogrupsd’ajudamútua.Lavinculacióterritorialilaflexibilitatdelasevaintervencióhanesdevingutcabdalsenladeteccióiatenciód’unarealitatfluctuant.
Malgrataquestmodelesreconeixcomelméscomplet,desdefatempselmodeldominantenl’abordatgedelfenomendelesdrogode-pendèncieséselmodel mèdic-sanitari,quecomprènl’addicciócomunamalaltiaquetél’origenenlesinteraccionsqueesprodueixenentrela bioquímica humana i les característiques farmacològiques de lesdrogues.Aquestarquetipmenystéelsdeterminantssocialsdelasalutil’atenciópsicològicailaintervenciósocialéssecundàriailimitada.Promoula“medicalització”comaúnicarespostaalfenomenireivin-dicalaresponsabilitatdel’estatenl’atenciód’aquestessituacionsenelsserveispropisdelsistemasanitarii/oenlanecessitatd’impulsar-nedenousidemésespecialitzats.
Drets Humans i polítiques de drogues: noves propostes de regulació ■■■■■
15
L’origenmulticausalde lesdrogodependències i lesdiversesàreesi facetes personals que solen estar afectades, fan necessari plantejarun abordatge del problema des d’una perspectiva integral i integra-dora,queposienjocdiferentsdisciplinesprofessionals,demaneraquepuguincontemplarelsaspectesbiològics,psicològics,socialsiocupa-cionalsdecadapersonaafectada.Enaquestabordatgeinterdisciplinaris’uneixen les aportacions de diferents àrees professionals, de maneraquenoesplantegenintervencionscompartimentades,sinóques’articu-lenenunprocésdinàmic,flexibleipersonalitzat,capaçd’acomodaralesnecessitatsdecadaindividuialesdiferentssituacionsqueesplantegenen lesdiferents fasesdelprocésd’intervenció,mitjançantunsistemadeavaluaciócontínuadelpacientidelessevescircumstàncies,tenintencomptequelamilloradecadascunadelesàreesafectadesinfluiràpositivament,demaneradirectaiimmediata,alaresta.
Siobservar ladrogodependènciacomamalaltiavaserunavençpertaldecontrarestarl’estigmaicriminalitzaciódelconsumdedro-gues,calservigilantenunexcéshegemònicdescriptiudelarealitatdeconsums,ienunexcésdemedicalitzacióiabordatgefarmacològicqueoblidarialadimensiómulticausaldelaproblemàticadrogodependent.Elrecursfarmacològicéssovintperalgunespersoneselrecursestabi-litzadornecessaripeldesenvolupamentdeltractament,perònosufici-entosubstitutoridelaintegralitatdel’abordatge.
Lapsiquiatriaclàssica,enuninterèscreixentidediscurshegemò-nicverslatemàticadelesdrogodependències,perdrialaperspectivad’abordatgeholísticnecessariversaquestàmbit.Calcomprendrequelespersonesnosónnomésprocessoscientíficsenelmarcdecatego-riesdiagnòstiques,sinóquesónunconjuntd’elementstantsocials,comculturals,físics,etc.
Enunaconsulta,FrancoBasagliaexplicavacom“elsserveispsiqui-àtricsdecaràcterpreventiu,aixícomesprojecteniactuenavui,que-deninseritsenlalògicaeconòmicaqueharespostalamalaltiamen-talamblasegregació”.D’aquestamaneraexplicariacomlesrespostesaltractamentdelesmalaltiesmentalsvandirectamentrelacionadesamb la situació política i econòmica del territori. En aquest sentitenténquepertànyera les classesmésdesfavoridespotgenerarunadependènciadelesinstitucions,quenointentenguarirsinóconvertirlamalaltiaenunfetirreversible.
Així,seriainteressantmillorarlarelacióentreelciutadàilasocie-tatjaqueéslamaneradedonarvaloral’ésserhumàinoalamalaltia.D’aquestamaneraespodriaindividualitzarlesnecessitatsdelapobla-cióioferirelquelapersonanecessitaentotselsnivells.
■■■■■ DossierCatalunya Social
16
Model
s d’A
bord
atg
e Posi
cionam
ent
vers
les
cause
s del
consu
m
El p
aper
de
l’est
at
Posi
cionam
ent
ètic
Consi
der
aci
ó d
e la
per
sona a
ddic
taR
espost
es a
l fe
nom
en
Crí
tiques
Mo
del
èt
ic-j
urí
dic
Elc
on
sum
de
dro
gu
esé
su
nad
ecis
ióq
ue
pre
nl’
in-
div
idu
alm
arg
ed
efa
cto
rs
de
risc
.Aq
ues
tad
ecis
ióe
sco
nsi
der
am
ora
lmen
tre
pro
-va
ble
.No
té
enc
om
pte
els
d
eter
min
an
tss
oci
als
de
la
salu
t.
Lar
esp
on
sab
i-li
tat
de
l’est
at
esli
mit
aa
la
reg
ula
ció
de
la
pro
du
cció
,ven
da
ico
nsu
md
ed
rog
ues
.
Les
dro
gu
esie
lseu
co
nsu
mé
sin
acc
ep-
tab
le.T
an
mate
ix
les
dro
gu
esq
ue
es
pre
tén
eli
min
ar
són
le
sn
oin
stit
uci
o-
nali
tzad
es,l
esq
ue
est
rob
enfo
rad
el
con
text
cu
ltu
ral.
Lap
erso
naa
dd
icta
és
cu
lpab
led
ela
se
vas
itu
aci
ó.
Imp
uls
de
mes
ure
sle
gis
lati
ves
ip
oli
ci-
als
rep
ress
ives
qu
ed
ificu
ltin
lap
rod
uc-
ció
,trà
fic
ico
nsu
m
de
dro
gu
esq
ue
es
con
sid
eren
il·l
egals
.Es
vola
sso
lir
un
m
ón
sen
sed
rog
ues
iu
né
sser
hu
mà
ab
stin
ent.
Mo
del
sim
pli
sta
iu
nid
imen
sio
-n
al.E
lse
sfo
rço
sre
pre
ssiu
so
rien
tats
als
co
nsu
mid
ors
d
ificu
lten
les
mes
ure
sd
esa
lut
pú
bli
ca
per
ar
edu
ir
l’VIH
/SID
A,l
es
mo
rts
per
so
bre
-d
osi
sialt
res
con
seq
üèn
cies
.
Mo
del
m
èdic
o
san
itari
L’ad
dic
ció
és
un
am
ala
ltia
q
ue
tél’
ori
gen
en
les
inte
-ra
ccio
ns
qu
ees
pro
du
ei-
xen
en
tre
lab
ioq
uím
ica
hu
man
aile
sca
ract
erís
ti-
qu
esfarm
aco
lòg
iqu
esd
ele
sd
rog
ues
.No
té
enc
om
pte
el
sd
eter
min
an
tss
oci
als
de
las
alu
t.
L’est
at
no
po
tli
mit
ar-
sea
le
gis
lar
ip
enar
el
con
sum
de
dro
-g
ues
sin
óq
ue
ha
d’a
ten
dre
aq
ues
tfe
no
men
en
els
se
rvei
ssa
nit
ari
so
cre
ar
serv
eis
tera
pèu
tics
es
pec
ífics
.
Lap
erso
naa
dd
icta
és
un
ap
erso
na
mala
ltajaq
ue
l’ad
dic
ció
és
ori
gi-
nad
ap
erp
roce
s-so
sfi
sio
lòg
ics
o
met
ab
òli
cs.É
sp
er
aix
òq
ue
lap
erso
na
ésc
on
sid
erac
om
u
ns
ub
ject
ep
ass
iu
ila
so
luci
óp
roce
-d
eix
ún
icam
ent
de
lam
edic
inai
tecn
olo
gia
.
Pro
gra
mes
de
tract
am
ent
basa
ts
fon
am
enta
lmen
ten
lap
resc
rip
ció
de
fàrm
acs
.
Mo
del
sim
pli
sta
iu
nid
imen
sio
-n
al.E
lco
nsu
m
de
dro
gu
esé
su
nfet
co
mp
lex
qu
en
op
ot
ser
ab
ord
at
sen
se
con
tem
pla
rel
co
nte
xts
oci
al
il’e
stru
ctu
ra
soci
oec
on
òm
ica
iel
sasp
ecte
sp
sico
lòg
ics
icu
ltu
rals
de
l’in
div
idu
.
Drets Humans i polítiques de drogues: noves propostes de regulació ■■■■■
17
Model
s d’A
bord
atg
e Posi
cionam
ent
vers
les
cause
s del
consu
m
El p
aper
de
l’est
at
Posi
cionam
ent
ètic
Consi
der
aci
ó d
e la
per
sona a
ddic
taR
espost
es a
l fe
nom
en
Crí
tiques
Mo
del
so
ci-
ocu
ltu
ral
L’ad
dic
ció
es
pro
du
eix
per
la
infl
uèn
ciad
elc
on
text
.Le
sp
rob
lem
àti
-q
ues
ass
oci
ad
es
al’
ocu
paci
ó,
l’hab
itatg
e,la
d
iscr
imin
aci
ó,
l’ed
uca
ció
,etc
.só
ne
lsfact
ors
cl
au
sals
qu
als
l’E
stat
had
’ori
en-
tar
las
evaa
ctu
-aci
óp
era
evi
tar
els
con
sum
sp
rob
lem
àti
cs.
Elc
on
sum
de
dro
-g
ues
és
lar
esp
ost
a
alli
ber
ad
ora
qu
em
olt
sin
div
idu
sp
ren
ene
nfr
on
td
ele
ste
nsi
on
sp
rovo
-ca
des
pel
co
nte
xt
soci
al.
Lap
erso
naa
dd
icta
és
un
av
ícti
mad
el
con
text
so
ciali
cu
ltu
ral.L
ap
erso
na
ésu
ns
ub
ject
ep
ass
iujaq
ue
la
ún
icas
olu
ció
és
la
tran
sfo
rmaci
ód
el
con
text
.
Aïl
lar
l’in
div
idu
del
se
uc
on
text
ap
art
ir
de
pro
gra
mes
res
i-d
enci
als
en
co
mu
ni-
tats
ter
ap
èuti
qu
es
situ
ad
ese
ne
spais
allu
nya
tsd
el’à
mb
it
urb
à.
Inco
ncr
eció
(“e
lp
rob
lem
aé
sla
so
ciet
at”
)i
maxi
mali
sme
(“ca
lcan
viar-
ho
to
t”).
Mo
del
p
sico
soci
al
Vis
ióg
lob
ali
in
teg
rad
ora
d
elfen
om
en.E
nté
ne
lco
nsu
md
ed
rog
ues
co
mla
in
tera
cció
co
nst
an
ten
tre
3d
imen
sio
ns:
su
bst
àn
cia
(it
ot
elq
ue
l’en
volt
a),
in
di-
vid
u(en
to
tel
seu
co
nju
nt)
iel
co
nte
xt(en
sen
tit
mic
ro
im
acr
o).
Res
pon
sabilit
at
inte
gra
lde
l’est
at.
Lares
post
ade
l’est
ath
ade
ser
glo
bal
i,p
ert
ant,
h
ade
des
envo
-lu
par
est
ratè
-gie
sd’a
ten
ció
so
ciosa
nit
àrie
sid
esi
stem
es
de
gove
rnan
ça
qu
efa
ciliti
nla
co
ord
inac
ióe
ntr
ediv
erso
ssi
stem
es
resp
on
sable
s.
Rec
on
eix
qu
eel
co
nsu
md
edro
gu
es
hafo
rmat
ifo
rmarà
part
de
lav
idad
el’é
sser
hu
mà.A
tès
qu
eaqu
est
con
sum
po
tpro
voca
rpro
ble
mes
,es
pla
nte
jal’
obje
ctiu
de
min
imit
zar
els
uso
spro
ble
màti
cs
sen
sep
osi
cio
nar-
se
dir
ecta
men
tco
ntr
a
elc
on
sum
en
si
mate
ix.
Lap
erso
na
addic
ta
noé
scu
lpab
len
ivíc
-ti
ma.
És
un
indiv
idu
am
bd
rets
,qu
eh
a
pre
sle
sse
ves
dec
i-si
on
sen
un
con
text
ie
nu
nm
om
ent
en
elq
ue
inte
racc
ion
en
mú
ltip
les
det
er-
min
ants
soci
als,
fa
rmac
olò
gic
si
indiv
idu
als.
Eli
ndiv
i-du
oé
sco
nsi
der
at
un
su
bje
cte
acti
u,
resp
on
sable
del
seu
pro
cés
de
millo
ra.
Imp
uls
d’a
ccio
ns
d’a
ten
ció
so
cio
san
i-tà
riaid
eg
ove
r-n
an
çap
art
icip
ati
va
invo
lucr
an
tale
sfa
míl
ies
iat
ots
els
ag
ents
im
pli
cats
.
Cals
egu
ir
avan
çan
ten
la
co
mp
lexi
tat
d’a
qu
est
mo
del
d
eco
mp
ren
sió.
Ite
nir
més
pre
-se
nt
lad
imen
sió
cu
ltu
ral.
■■■■■ DossierCatalunya Social
18
4. Intervenció en drogodependències
Tractament i reducció de danysAtèslacomplexitatdelconsumdedrogues,durantelsúltims60anysungrannombred’abordatgess’hanposatenpràcticais’hanavaluatextensament en diferents contextos socials i culturals. No tots ellss’hanfonamentatenelrespectealsdretshumansienelprincipifona-mentaldel’elecciópersonalal’horad’ingressaronoenunprogramadetractament,decomplir-loodecontinuar-hi.Defet,undelsprinci-pisbàsicsperal’eficàciadelstractamentséslalliuredeterminacióilamotivació,tanmateixavuiendia,algunspaïsossesegueixenaplicantsistemesdecàstigireclusióbasatsenunaconcepciódelictivadelcon-sumipertantenelcontrolpolicialcomamètoded’abordatge.
Enqualsevolcas,aCatalunyaningúdubtequeoferirtractamenta les personesdependentsde les drogues representauna estratègiaeficaç. Només una minoria de totes les persones que consumeixendrogues desenvolupen patrons de consum dependents i requereixenuntractament.Unaminoriaque,amés,sesolconcentrarenelscol-lectiusiterritorismésmarginals,onsónmésalteslestaxesdetraumaemocional,pobresaiexclusiósocial.Segonsl’últimInformeEuropeusobreDrogueslesdadessobreelsconsumidorsquevaniniciartracta-mentperdrogodependènciesal2011detotaEuropademostrenquelamajoriad’ellsestavenensituaciód’aturygairebéundecadadeunodisposavad’habitatgeestable.Siobservemlesdadesdelespersonesquehaniniciattractamentl’any2012(SIDC,2012)nomésel30%dispo-sendefeina.Aquestadadaésmoltinferiorenelcasdelespersonesqueinicientractamentperheroïnaicànnabis,quesesituenrespec-tivamentenun14.3%iun19.3%.Sibé,labaixataxad’ocupaciódelsilesconsumidoresd’heroïnas’explicaperlasituaciódemarginalitatdelconsum,enelcasdelcànnabis,lajoveedatdelespersonesqueini-cientractamentdeterminatambélataxa,degutalesaltestaxesd’aturjuvenilaCatalunya.
Enqualsevolcas,unprimerpasdel’abordatgeésassegurarlaiden-tificació de les persones dependents a través d’una àmplia xarxa deserveisderivadorspreparatsperavaluardeformaràpidalescircums-tànciesdelapersonaiorientar-laaltipusdetractamentmésadequat,al’horaquedesenvoluparunaxarxad’atenciódiversificadabasadaenl’evidènciadelstractamentsinoenelsprejudicisideològics,interessospolíticsoexigènciesprofessionalsquetantesvegadeshandeterminatisegueixendeterminantl’abordatgedelfenomen.
Drets Humans i polítiques de drogues: noves propostes de regulació ■■■■■
19
Enlarecenthistòria,elconsumdedroguesvaarribaraserlapri-meracausademortaEspanyaentreels jovesde lesgransciutatsaprincipisdelsanysnoranta.L’abordatgeatravésdelstractamentsori-entatsaladesintoxicació,comaprocésderetiradadelasubstància,esdevinguereninsuficientsiineficaçosdavantl’epidèmiadelconsumd’heroïna,queenaquellaèpocaarribàaserundelstresprincipalspro-blemesquedetectalapoblació,juntamentambl’aturielterrorisme.Totiaixòelstractamentsdemantenimentambmetadonanos’intro-dueixenfinsunsanysdesprésdegutalesrestriccionslegals,malgratserunadelesintervencions,quecombinadesambl’atenciópsicoso-cial,demostravenmésefectivitatperreduirlamortalitat,lesinfecci-ons ielsproblemessocialsassociatsalconsumde l’heroïna (Brugal,M.T,etal.2000).Ésdoncsil·lustratiuqueenalgunscasoslespolíti-quesperreduirelconsumpodenaugmentarelriscassociat(morta-litat, delinqüència,..), com quan només s’ofereixen serveis dirigits al’abstinència.
Elconceptede“reducciódedanys”sorgeixelsanys80comaestra-tègiaperrespondreaaquestsproblemesassociatsalconsum,iespeci-almental’epidèmiadelaVIH/Sidaentreelsusuaris/àriesdedroguesperviainjectada.L’objectiudeixad’estarenfocatal’abstinència(plan-tejant-lacomaopció),iesparteixdelaideaquemoltespersonescon-tinuaranenelconsum,béperquènoestanencondicionsderealitzaruntractamentdedesintoxicació,perquènos’apropenonocontactenambserveissanitaris,obéperquèsimplementnovolenabandonar-lo.
Laimplantaciódeprogramesdirigitsalareducciódedanysampliales intervencionsa tots elsmomentsdel procésde consum i de lescaracterístiquesifactorsdelconsumidelpropiconsumidor.Esdefi-neix doncs, com a principal alternativa als abordatges més reducci-onistesdirigitsadisminuirlafreqüènciaoincidènciadelconsumdesubstànciestòxiques,is’enténcomtotesaquelles“polítiques,progra-mesipràctiquesorientadesprincipalmentareduirlesconseqüènciesadverses sanitàries, socials i econòmiques derivades del consum dedroguespsicoactiveslegalsi il·legals,sensereduirnecessàriamentelconsumdedrogues”(ReducciódeDanysInternacional-HRI).Ésuncon-ceptequeenglobatantalasalutpúblicacomalsdretshumans,unaestratègiafortamentarreladaalhumanitarismequerebutjatottipusdediscriminació, estereotip i estigmatitzaciódel consumidor, i quecontrastaamblesarrelsbasadesenlaprohibiciódelenfocamentscen-tratsenl’abstinència.
■■■■■ DossierCatalunya Social
20
L’avaluaciódelsserveisdereducciódedanyshaestatexhaustiva,ilasevaimplantacióesfonamentaenprovesempíriquesqueresponenaunamoltbonarelaciócost-eficàciaenaspectestantcabdalscomlaprevenciódelcontagidemalaltiesdetransmissiósanguíniaol’accésal’atenciódelasalutdelapoblacióenconsumactiu.Ésdoncsunabordatgequegaran-teixnonomésunimpacteprovatenlapersonaconsumidora,sinótambéenlasevafamília/entornpròximienlacomunitatengeneral.
Actualment l’Organització Mundial de la Salut (OMS) recomanal’úsdediversesintervencionssimultàniament, jaqueesmaximitzenelsresultatssanitarisisocialsbuscats.
Principals progra-mes de REDUCCIÓ DE DANYS
Descripció Objectius
Programad’intercanvideXeringues
Subministramentd’equipsesterilitzatsperalainjecció
Reduirlamorbimortalitat
DisminuirlatransmissiódelainfeccióperVIH,VHByVHCdesde,entreicapelsusuaris/àriesdedrogues
Incrementarlapresadeconsciènciadelsusuaris/àriessobreelsriscosidanysassociatsalsseusconsums(sobredosi,accidents,comorbilitatpsiquiàtrica,etc.)
Disminuirelsriscosidanysassociatsal’úsdedrogues,aixícomlesconductessexualsderiscentreelsconsumidorsdedrogues.
Augmentarlaqualitatdevidadelsusuarisdedrogues.
Afavorirl’accessibilitatdelsusuarisdelaxarxaassistencialilacomunitatdeserveis.Incrementarlaretencióalstractaments.
Espaisperalconsumdedrogues
Centressupervisatsonlespersonespodenconsumirlessevespròpiesdrogues(viainjectadaofumada)
Programesdemantenimentambmetadona
Opiacidesubstitucióques’administraperviaoral,ambunavidamitjanallargaiquebloquejal’eufòriaqueesbuscaambl’heroïna.
Prevenciódesobredosis
Tallerseducatiusapersonesusuàries,familiarsoamicssobrelaprevenciódelessobredosisiladistribuciódenaloxona,unfàrmacqueanul·lalacrisirespiratòriaquepotconduiralamort.
Prevenció,deteccióitractamentdeVIHiETS
Tallersdesalutsexual,distribuciódepreservatius,sistematitzaciódeprovesdedeteccióitractamentdelVIH.
Elsprogramesdereducciódedanysnos’implantenaCatalunyafinselsanys90.Intervencionsbàsiquesiimplantadessónelsprogramesd’in-tercanvide xeringues, espaisde consumdedrogues, els tractaments
Drets Humans i polítiques de drogues: noves propostes de regulació ■■■■■
21
desubstituciód’opioidesambmetadonaobuprenorfina,elsprogramesdeprevenciódesobredosi,entrealtres.Capd’aquestsprogramesactuacomacompartimenttancatiexcloent,sinóquelespersonesenfanúscomplementàriaisimultàniament:usuarisdeprogramesdemetadonaparticipenentallersdesexeseguroprevenciódesobredosis,etc.
Tot iaixò,undelsprogramesambmésevidènciesd’eficàciaqueaCatalunyaencaranos’haimplantatés ladispensaciód’heroïna.Esdirigeixapoblacióconsumidorad’opiacisresistentalavinculaciódelsprogramesambmetadonaiconsisteixenl’administracióambulatòriad’heroïnaoraloinjectada.Aquestprogramaaconsegueixaltsíndexdevinculaciósanitàriadelapoblacióusuàriaigaranteixelcontrolsani-taride la substància,amésde ser l’estadiprevialsprogramesambmetadona.
Lesmilloresaportadespelsabordatgesdereducciódedanys(RDD)tantentermesdesalutcomdequalitatdevidaperalapoblaciódro-godependent,reduintlamortalitatilacomorbiditatenaquestapobla-ció, disminuint la problemàtica delinqüència i conflicte en l’espaipúblic iaportantmilloresen lescondicionsdevidade lespersones,hancontribuïtdeformadeterminantiambàmpliaevidènciaacumu-ladaenlamillorad’aspectesdelasalutpúblicailaseguretat.
Eltractamentdemantenimentambmetadonaésl’abordatgefar-macològicméseficaçdeladependènciad’heroïna,peròcomqualsevolintervenció terapèutica té limitacions.Ungrup significatiudepaci-entscontinuaambelconsumactiud’heroïnamalgratrebreeltracta-mentambmetadona.Enaltrescasoséselconsumdesubstànciesnoopioides, com la cocaïna, el problema que complica seriosament elmaneigd’aquestsusuaris.
Ampliar els programes substitutius, especialment pel que fa elsquees realitzenambprescripcióde lamateixaheroïna,presentsenpaïsos comHolandaoSuïssadesde famoltsanysambampliaevi-dència,haestatunalimitacióidesavantatgeimportantenl’atencióapoblacióensituaciódemarginalitaticronicitatdeconsumproble-màtic.Larespostas’hacanalitzatperl’importantaportaciódelsserveisd’atenciódebaixaexigènciaambelsespaisperaconsumsupervisats.Arabé,particularitatsdemillorad’atencióipronòsticdelsusuarishau-rienestatpossiblesambelrecursdesubstitucióperheroïna,queper-metenafirmarque:
■■ Pot efectuar un programa de dispensació d’heroïna intravenosasensequeapareguicapproblemalogísticinsalvable,semprequeesdisposidelsmitjansnecessaris;
■■■■■ DossierCatalunya Social
22
■■ L’administració sanitàriament controlada d’heroïna injectable éssegura;
■■ Elspacientsaconsegueixenmantenir-seenunadosiestabled’he-roïnainjectable;
■■ La dispensació mèdicament controlada d’heroïna injectable pre-senta una elevada taxa de retenció en el programa, disminueixsignificativamentelconsumdesubstànciespsicoactivesnopres-crites,redueixl’activitatdelictivaimilloral’estatdesalutilainte-graciósocial.
DiferentsassaigsclínicsaleatoritzatsrealitzatsaSuïssaiHolanda,corro-borenaquestesdades.Defet,jafaanysqueaSuïssaaquestsprogramesjanotenenuncaràcterexperimental isónconsideratscomunaalter-nativaterapèuticamés.Elspacientstractatsambheroïnainjectable(lamajoriavanrebretambé,almenysenalgunaocasió,metadonaosulfatdemorfinaoral),enunassaigsuís,vanpresentar,encomparacióambelgrupcontroltractatambmetadona,unsnivellssignificativamentinfe-riorsdeconsumd’heroïnaibenzodiazepinesnoprescrites.Elspacientstractatsambheroïnatambévancometremenysdelictescontralapro-pietativanpresentarmésmilloresrespectealasalutmentalielfuncio-namentsocial.Undobleassaigholandèsvaavaluarl’efectedelaco-pres-cripciód’heroïna.Ésadir,l’eficàciadeltractamentdemantenimentambmetadonacombinatambheroïnainhaladaoinjectable,encomparacióamb el tractament de manteniment estàndard únicament amb meta-dona.L’anàlisiperintenciódetractamentvamostrarquelaco-prescrip-ciód’heroïnaerasignificativamentmésefectivaqueeltractamentestàn-dardtantenl’assaigambheroïnainhaladacomeneld’heroïnainjectable.
Salvartravesidificultatsperpodercomptarambunrepertoriderecursosfarmacològicsidetractamentcomserienelsdedispensaciód’heroïnacontinuasentrellevantperunapartdepoblació,quejusta-menteslaqueestrobaenmajorvulnerabilitatimarginalitat,ires-pectelaqueelsaspectesdeseguretatimpactenenmajorproporció.
Xarxa d’Atenció a les Drogodependències de CatalunyaElqueavuiconeixemcomlaXarxad’AtencióalesDrogodependènciestéelsseusorígensenlesiniciativesdelesentitatsmunicipals,provincialsid’entitatssenseànimdelucrequecreenlesprimeresrespostesd’assistèn-cia,insercióiprevenció.Noésfinsl’any1985ques’aprovalaLleidepre-vencióiassistènciaenmatèriadesubstànciesqueestreballaenelcon-juntdemesuresdelPlacatalàdedrogodependènciesiesplanificalaXarxa
Drets Humans i polítiques de drogues: noves propostes de regulació ■■■■■
23
d’AtencióalesDrogodependències(XAD),ahoresd’araintegradafuncio-nalmentenlaXarxadeSalutMental,quetéperobjectiuassegurarlacon-tinuïtatd’atencióenl’àmbitsocialisanitari,elsmecanismesd’inserciósocialilaboralievitarl’exclusiósocialdelsdrogodependents.
Actualment, Catalunya compte amb un mapa de recursos amplienelsqueelsCentresd’AtencióiSeguimentambprogramesdetrac-tamentidereducciódedanysensónelcentredesdelquals’articulenlarestadedispositiuscomlesComunitatsterapèutiques,lesUnitatsHospitalàries de desintoxicació, els Hospitals de Dia, les Unitats dePatologiaDual,elsCentresd’integraciósocial (centresdediaipisosterapèutics)olesUnitatsdecrisi.Eldesenvolupamentdelaxarxas’harealitzatenunmarcdeconsenspolíticestablequehapatitpuntualsdesequilibris, especialment amb la planificació i implantació de lessalesdeconsumsupervisatiperlafortaoposicióveïnalenterritorisconcretsdelaciutatdeBarcelona.
Principals dispositius de la XAD
Unitats Hospitalàries de Desintoxicació (UHD)
Unitatsd’ingréshospitalaridecurtaestadadirigidesainiciartractamentsdedesintoxicacióomantenimentambagonistes/antagonistesopiacisdedrogodependentsquehafracassatenunmitjàambulatori.
Unitats de Patologia Dual
Unitatd’hospitalitzacióespecíficaperl’atencióapersonesambpatologiadualdirigitapersonesqueperlessevescaracterís-tiquesclíniquesoperlapresènciadetrastornsgreusdelcom-portamentnopuguinseradequadamentatesosenlesxarxesassistencialsdesalutmentalodedrogodependències.
Comunitats Terapèutiques
Serveisd’acollimentresidencialdecaràctertransitoriqueproporcionenalespersonesl’acolliment,lacura,lavidacomu-nitàriaielseguimentnecessarisperfacilitar-loslaintegraciósocial.
Centres de Dia Serveisd’acollimentdiürnquedesenvolupenactivitatsd’in-serciósocialcomplementàriesalsprocessosdetractamentterapèutic.Inclouenprogramesdecaràcterocupacional,d’ensenyamentprelaboralilaboralid’adquisiciód’hàbitsideresponsabilitats.
Centres d’Aten-ció i Seguiment (CAS)
Centredetractamentambulatoriperalespersonesquepateixenproblemesperl’ús,abúsodependènciaatottipusdedrogues,exceptetabac.Ofereixeninformació,orientacióiuntractamenttenintencompteeltipusd’addiccióilessevescon-seqüènciesanivellorgànic,psiquiàtric,psicològic,comporta-mentaliladesestructuraciódel’entornsocial,familiar,laboral,queaixòcomporta.Elsprogramesd’intervencióesrealitzendesd’unabordatgemèdici/opsiquiàtricespecialitzat,psicolò-gicisòcioeducatiu.
■■■■■ DossierCatalunya Social
24
Mésenllàdemalestarspsicològicsimancancespersonalsd’origenopelcursd’unllargconsumdedrogues,mésenllàdefeixuguesmot-xillesdeproblemàticajudicialodesalutodel’afeblimentdelesrela-cionsfamiliars,moltespersonesviuenenunarealitatdepobresaqueelssituaenunencaramajordesavantatgeperalainclusió.Unapartimportantpateixenexclusiósocialiprecarietatextrema.
La continuïtat d’atenció social i l’adequació de recursos per al’atencióiacompanyamentalainclusiósocialdelapoblaciódrogode-pendentcomprèndesdel’atencióanecessitatsbàsiques,suportsòcio-familiaroserveisd’inserciólaboral.Tanmateix,sovintlavisiómèdicadelesdrogodependèncieshadeixateldesenvolupamentdelsabordat-gessòciolaboralsenunasegonalínia,enmoltscasossupeditatsalafinalitzaciódelasuperaciódeladrogodependènciaoalatinençad’ha-bitatgeestable.Aquesta lògicapotexclourejustamenta lapoblacióqueméshonecessita,iqueperllargsprocessosdemarginalitatdifí-cilmentesvinculenalsrecursosnormalitzatsperalarecercadefeinao l’accésa l’habitatge.Éspertant important laposadaenmarxadeprojectescoetanisalsprocessosderecuperaciódeladependènciaques’adaptinenespaiirecursosalperfildelapoblaciómésdesafavoridasocialment.
Ara, quan les dificultats i pobresa en la població general deCatalunya és més present, és quan les mancances de recursos desuportsocialiacompanyamentalainclusióenaquestscol·lectiusestrobamésfaltar,jaque:
■■ Elsprocessosd’atencióilafavorableevolucióverselcanviiauto-nomiaesdificulteniallarguen.
■■ L’accésarecursosdesegonnivelldelaxarxaperatencióespecia-litzadaesmenorpermancaderecursospelcopagament.L’accésalaRMI,queerarecursalainclusióatravésd’accésarecursos,s’hareduïtdràsticament.
■■ L’accés a l’habitatge i el treball es per a molts un miratgedesmotivador.
■■ Les oportunitats de suport en un context de competitivitat derecursossocials limitatsicadavegadamésescassoselssituaendesavantatge.
Drets Humans i polítiques de drogues: noves propostes de regulació ■■■■■
25
Recursos d’àmbit assistencial de la XAD de Catalunya
Prevenció i reducció dels riscosLaprevenció,literalment,esdefineixcoml’acciód’evitarquequelcomesprodueixii,enl’àmbitqueensocupa,esrefereixatotaquellconjuntd’accionsqueesdesenvolupenabansqueelsdanysapareguin.Enl’àm-bitdelespolítiquessobredroguesencaixaenl’anomenada“reducciódelademanda”quetécomafinalitat“entrenaralsindividuspertalque,sielshiofereixendrogues,lesrebutgindetalmaneraqueaquestfetcontribueixiareduirlademandadedroguesquecirculenenelmer-catenunacomunitat,regióopaísdeterminat(Becoña,2002,p.68).
Engenerallaprevenciós’emmarcaenunconjuntmésamplid’ac-cionsdesalutpúblicamitjançant lesqualsespreténpropiciarestilsde vida positius, saludables i autònoms a través de l’assoliment decerts objectius de l’Estratègia Nacional sobre Drogues 2009-2016: (1)Promoureunaconsciènciasocialsobrelaimportànciadelsproblemesrelacionatsamblesdrogues,sobrelapossibilitatreald’evitar-losi laimportànciadequèlasocietatenelseuconjuntsiguipartactivade
CAS63
Reducció de Danys16 Calor i Cafè
12 Sales de Consum11 Equips de carrer6 Unitats Mòbils Comunitats
Terapèutiques16
(332 places)
Hospital de DiaUnitat de Crisi
Unitat de Patologia
Dual6
UHD11
(34 llits)
Centres d'Integració Social30 Centres de dia i
Programes de reinserció comunitària 111 places
de pisos
■■■■■ DossierCatalunya Social
26
lasolució;(2)Augmentarlescapacitatsihabilitatspersonalsderesis-tènciaal’ofertadroguesialsdeterminantsdelscomportamentspro-blemàticsrelacionats;i(3)Ajornarl’edatd’inicidelcontacteamblesdrogues.Amés, per aquellespersonesque consumeixendrogues esbuscareduirolimitarelsdanysproduïtsalasevasalut.Endefinitiva,laprevencióbusca “ajudarals i les jovesaajustar lasevaconducta,capacitatsibenestarenàreessotmesesamúltiplesinfluènciescomlesnormessocials,lainteraccióambelsiguals,lescondicionsdevidaielsseuspropistretsdepersonalitat”(EMCDDA,2013).
Lesestratègiespreventivessóndiferentsenfunciódelgraudevul-nerabilitatquetélapersonaogrupdedesenvoluparproblemesderi-vatsdel’úsdesubstàncies.Així,existeixenquatregranstipusd’estra-tègies: la prevenció universal, la selectiva, la indicada i l’ambiental.Laprevenciódeltipusuniversals’adreçaatoteslespersonesqueresi-deixenenunaàreageogràficadeterminada(unpaísperòtambéunacomunitat individual o un centre educatiu), independentment delseunivell de vulnerabilitat.De fet, assumeixque totes les personescomparteixenelmateixgrauderisc.Aquesttipusdeprevencióbuscareduirelscomportamentsderiscrelacionatsambl’úsdedroguespro-porcionant-los-hi lescompetènciesnecessàriesperaevitaroposter-garl’inicicomsifosuna“vacunaconductual”.Elsprogramesdepreven-cióuniversalqueesrealitzenméssovintsónelsdesenvolupatsenelscentreseducatiusadreçatsapares,elsd’ocialternatiuilescampanyespublicitàries.
Laprevencióselectivas’orientaagrups,famíliesocomunitatscon-cretesquetenenunmajorriscquelarestadelapoblaciódedesenvo-luparproblemesrelacionatsambl’úsdedrogues.Aquestincrementdelriscpotserdeguttantacaracterístiquespersonalscomafactorssoci-als,demogràficsi/oambientals.Exemplesd’aquesttipusd’intervenci-onssónlesadreçadesalsfillsifillesdepersonesconsumidoresproble-màticsdedrogues,menorsinternatsencentresdeprotecció,jovesqueassisteixendemanerahabitualaespaisd’ocinocturnrelacionatsamblamúsicaelectrònicaielball.
Entercer lloc, laprevenció indicadapretén identificaraaquellespersonesconsumidoresambproblemespsicològicsodeconductaquepodenconduiraunasituaciód’abúsdedroguesiintervenirambellesamb programes específics. En aquests casos l’objectiu no és neces-sàriamentel fetdeprevenirelconsum,sinódisminuir la freqüènciadeconsumi/oprevenircertsconsumsderisc,evitarproblemàtiquesassociadesiimpedirelpasaunadependènciadelasubstància.
Drets Humans i polítiques de drogues: noves propostes de regulació ■■■■■
27
Finalment,lesestratègiesambientalsbusquenalterarelsentornsculturals,socials,físicsi/oeconòmicsimmediatsenelsqueviuenlespersones.Parteixendelapremissaqueelconsumdedroguesnotéaveurenomésambfactorsindividualssinóquetambéestàinfluïtperlaconfluènciacomplexadefactorscontextualsentreelsqueestan,perexemple,lesactitudssocialsd’aprovacióodesaprovaciódel’úsdedro-gues,leslleissobrelamatèria,lapublicitat(perexempledebegudesalcohòliques),oladisponibilitatdedrogues.
S’hatreballatmoltenelsúltimsanysambl’objectiud’avaluarlesdiferents polítiques i programes preventius i determinar quines sónles que produeixen els millors resultats esperats. Per això l’enfoca-mentutilitzathaestatelderecollir lesevidènciescientífiquesapor-tadesperestudisbendissenyatsielaborarrecomanacionsiguiesdebonespràctiquespelseudesenvolupament.Així,perexemple,sabemquelesintervencionsmotivacionalsbreussóneficacesencertsgrupsde població (prevenció selectiva i indicada) mentre que les campa-nyespublicitàriesatravésdelsmitjansdecomunicaciósónineficacesal’horadeprevenirelconsum.Peralgunesintervencions(perexem-ple,lesintervencionsparentals)elsresultatsencaranosóndefinitiusi end’altres intervencionsencaranoesdisposadeprou informació.Existeixenintervencionsque,totiassolirresultatsmodestos,resultencost-efectivesatèsqueinclòsunalleudisminucióenl’úsdedroguesperpartdecertsgrups(perexemple,elsmenorsd’edat)produeixbene-ficissubstancials(Strangetal.,2012).
Per criteris d’eficiència considerem que és necessari orientar lesaccionspreventivescapapoblaciódemajorrisc(prevencióselectivaiindicada).Aquestesaccionshandetenirencompte,nonoméslasubs-tànciaqueesconsumeix,sinóalapròpiapersonaielcontextespecíficenelqueestroba.Und’aquestscol·lectiussónelsjoves.Elconsumdedroguesésunarealitatperamoltsd’ells.Formapartdelsseushàbitsd’ocinocturn,ambunrolfacilitadori/opotenciadordelaexperiènciarecreativa.Elgrupd’igualsesconverteixenfontd’informaciósobrelessubstàncies,sobreelsseusriscosisobrecomconsumir-les.Pertant,lesestratègiespreventivesbasadesenlapromociódel’abstinèncianofuncionenenellsi,enmoltesocasions,aquestesestratègiesbasadesenelrecursdelaporoenunaexageraciódelsriscosnotrobareflexenlessevesexperiènciesamblesdrogues.
Lareduccióderiscosidanysenpoblaciójoveconsumidoradedro-guesbuscaentrarencontacteambellaatravésdediferentsestratè-gies.Desdefinalsdelsanysnoranta,aEuropahanaparegutdiferents
■■■■■ DossierCatalunya Social
28
iniciativesqueesdesplacenallocsdetrobadadelsjovesielsapropeninformacióadaptada,objectivaid’utilitatsobreelsriscosdelessubs-tànciesqueconsumeixenisobreestratègiesperabordarunconsumdemenorrisc.Aquestesiniciativesestanendegadesperigualsproce-dentsdelsmateixosespaisiconeixedorsdelesrealitatssobrelesqueintervenenidotatsd’unacredibilitatquenotenenaltresagentspre-ventius.Amés,aquestsprogrameshanincorporataccionsatravésdelestecnologiesdelainformacióicomunicacióadaptantelscontingutsiformatsalsnousmitjansutilitzatspelsjoves.
Una menció especial mereixen els serveis d’anàlisis de substàn-cies operats per aquests projectes. A través de d’anàlisis, entren encontacteamblapoblaciójoveambunrecursmoltadaptatalessevesnecessitats i interessos (conèixer la composició de les drogues queconsumeixen), permeten la monitorització dels mercats de drogues(pelquefaalapuresaiadulteracions,peròtambépelquefaanovessubstàncies i formats) i formen part de sistemes d’alerta precoç. AEspanyalesorganitzacionsambserveisd’anàlisiestanincorporadesenel“SistemadeAlertaTempranaEspañol”delMinisterideSanitatque,alasevavegada,informaalSistemad’AlertaEuropeu,icontribueixalagranbasededadeseuropeaperal’intercanviràpidd’informacióentreorganitzacionsquetreballenencontextosrecreatiusd’ocinocturn.
5. Drogues i crisi avuiElPlanNacionalsobreDrogas realitzabianualmentduesenquestesori-entadesaconèixerlaprevalençadelconsumd’alcoholialtresdroguesentre la població del conjunt de l’Estat Espanyol. Aquestes són l’En-questa Estatal sobre Usos de Drogues en Estudiants d’EnsenyamentSecundaride14a18anysatotl’EstatEspanyol(ESTUDES),il’EnquestaenpoblacióGeneralsobreAlcoholiDroguesaEspanyaresidentenllars(15-65 anys). Els últims resultats d’ambdues enquestes mostren unaestabilitzaciódelconsum,onnosemblaevidenciar-sequelacrisiesti-guimodificantsignificativamentelsnivellsdeconsumdedrogues.
Noobstant,ambduesenquestesestanorientadesarecollirdadesentornalsperíodesdeconsum(algunavegadaa lavida, l’últimanyi l’últimmes)peròencanvinoentrenaanalitzar lesrelacionsentreelsfactorsderiscielconsum,isemblenserpocsensiblesenladetec-ciódepossiblesnousescenarisderivatsdelcontextsocialieconòmicdel moment. Malgrat no disposar d’instruments prou sensibles per
Drets Humans i polítiques de drogues: noves propostes de regulació ■■■■■
29
detectarelspossiblesefectesdelacrisienelconsumdedrogues,exis-teixenraonsperpensarqueelcontextactualdecrisiestàtenintunimpactenegatiuielpronòsticnoésprecisamentesperançador;empit-joramentdelsfactorsestructuralsdevulnerabilitatieldeterioramentdelacapacitatderesposta.
Enrelacióalsefectesdelacrisitrobemperspectivesd’anàlisibendiverses.Existeixunalecturaorientadaaladisminuciódelesdespe-sesdedicadesalconsum,comaconseqüènciadelareducciódelpoderadquisitiudelapoblacióambdificultatsperasortirdel’atur([Costa,deGraweiReuter(2011)].Unposicionamentquesituariaelscontex-toseconòmicsrecessiuscomaefectespreventiusdelconsum.Davantd’aquestposicionamentnomésvoldríemafegirquesiesdonéselcas,nohauríemd’abaixarl’alertajaquesotalamateixalògicauncopsupe-radalasituaciódeprecarietateconòmicaespodrienrecuperarlespau-tesdeconsumanteriors.
Però més enllà d’aquesta lectura, l’experiència d’intervenció enl’àmbitdedroguesensfapensar,talicomapuntenBretteville-Jensen(2011)queels contextosde crisi s’adaptena ladisminuciódelpoderadquisitiudelsconsumidors/esabaratintlessubstànciesifent-lesmésassequiblesacol·lectiusafectatspersituacionsdeprecarietateconò-mica.Hihanombrososestudisqueapuntenunaugmentdelconsumenaquestsperíodes.
Arkes (2011) i Chalmers i Ritter (2011) analitzen l’impacte que lestaxesd’aturtenenenelconsumdecànnabisaHolandaiAustràlia,res-pectivament.Elsresultatsdelarecercad’Arkesconclouenquetantenadolescentscomenjovesadults,elconsumdecànnabisesveuincre-mentat a mesura que també ho fa l’atur. Els motius que assenyalad’aquestaugments’expliquenper l’atraccióquepotgenerar laventail·legaldecànnabisencontextoseconòmicsrecessius.
Enaquestalíniaelgovernespanyolvarevelarquel’any2013s’haviaduplicateltràficdedroguesalterritori,degutaladuraciódelacrisi.Pelquefaalacocaïnael2013esvanconfiscar14,9tonesfrontles6,9del2012ilesconfiscacionsdehaixixvanaugmentarun30%,itotiquelameitatvanentrarpermar, larestavaserintroduïdaperterraperpersonesquepractiquenellapetitacompra-venta.Apartird’aquestalecturapodríemapuntaraquelaventail·legaldesubstànciespotesde-venirunpold’atraccióperapersonesensituaciódevulnerabilitateco-nòmica,queveuenenelpetittràficunasortidaeconòmicaencontex-tosdecrisi.
■■■■■ DossierCatalunya Social
30
Pelquefaalconsumtambéobservemcanvisenrelacióalessubs-tàncies.Enlatascadiàriaenelterritoris’hadetectatunaugmentdelconsumd’heroïnaperpartdeconsumidorshabitualsdecocaïnainjec-tadadegutaquèelsefectesdel’heroïnasónmésestablesilaintensi-tatenladespesaseredueix.Aixímateix,tambéenelconsuminjec-tatesdetectal’úsdenovessubstànciesderivadesdelescationes,quetenenunmenorcost,totiqueaugmentenelriscenelconsum.Fetquetambés’observaenunúsmésrecreatiu,ons’haaugmentatelconsumd’amfetaminesispeedcomasubstitutsdelacocaïna.Finalment,enl’anàlisidesubstàncies,lairrupciódeleslegalhighs(droguesnofisca-litzadesenelsregistresdeNacionsUnides)potrespondrenonomésal’interèsdelconsumidorensortejarlafiscalitzaciósinótambéalseubaixpreu.
Enqualsevolcaselquecostamésdemesurarésladimensiósub-jectiva de la crisi sobre les persones. Paul Lasarfeld, Marie Johada iHansZeiselvanobsequiar-nosambunagranobramestratituladaLosparados de Marienthal, on s’exposaven les nefastes conseqüències del’atursobrelaidentitatdelespersonesaturades.Elretratmésdurdeladepressiódelsanys30quemalauradamentavuiésvigentamoltís-simesllarsdelnostrepaís.Lapèrduadeconfiançaenunmateix,l’ac-ceptacióresignadadelapèrduadelescondicionsdevidaanteriorsala crisi; sentir-se abandonat/da, inútil socialment, humiliat. Aquestterribledramahumàdescritelsanysposteriorsdelcrackdel29estàtambé fent estralls els darrers anys en els nostres pobles i ciutats.Experiències psicològiques negatives que avui sabem que inclouenmajorssimptomatologiesdepressivesentrelespersonesquepateixenl’atur i laprecarietat laboral, i també,majorsprobabilitatsd’alcoho-lismeidependènciaapsicofàrmacs[(Dooley,CatalanoiHough,1992);(Ezzy,1993,);(Jin,Sha,Svoboda,1995).
En relació al consum d’alcohol si comparem dades de l’EstudiScreen2006il’EstudiIMPACT2010enelquemesurenl’impactedel’ac-tualcrisieconòmicaenlaprevalençadelstrastornsmentalsmésfre-qüentsenl’atencióprimàriaobservemunincrementrelatiudedepen-dènciad’alcoholdel11,6%iun4,5%del’abúsdelamateixasubstància.
En l’àmbitde la salutmental semblaquehihamésunanimitaten afirmar que les recensions econòmiques exerceixen un impactenegatiuperfactorsvinculatsprincipalmenta l’atur[ (Stuckler,Basu,Suhrcke, 2009); (Chen, 2012)]. Tot i així acostumen ser estudis cen-trats en la depressió, i no tan en l’abús de substàncies. No obs-tant si que observem un augment de la prescripció de tractaments
Drets Humans i polítiques de drogues: noves propostes de regulació ■■■■■
31
psicofarmacològicscomarespostaasimptomatologiesdemalestar.Elconsumdefàrmacshipnosedantshapassatdel5,1%al2005aun11,4%al2011 (EDADES2011),convertintaquestadrogaen lamésutilitzada,perdavantdelcànnabis.
AltresdadesdereferènciapodrienserlesquerecullIMSHealthqueinclouenelnombredemedicamentsvenutsatravésdemajoristesalesoficinesdefarmàcia.Segonsaquestesdadesveiemcomal2009esvanvendreaEspanya123,708milionsd’envasosdepsicofàrmacs,ial2012untotalde128,796milions,produint-seunaugmentdel4%.
Finalment,tothomsapquelaculpadelacrisieconòmicamalgratnoestarsituadaenlapoblacióesquil’estàpagant,inonomésenter-mesdecostejareldeuteproduïtperbancsigovernssinotambéatra-vésd’unapèrduaenrecursosd’educació,desalutidebenestarsocialoriginatperunareducciódepressupostosperaquestesprestacions.
Finsara,ladespesatotaldesaluts’hareduïtun15%enCatalunya.Pelquefaaaspectesreferitsadroguesaixòesreflexaen:
■■ Unareducciómoltimportantentotal’activitatpreventiva,sobre-totaquellaquedepeniadepressupostosd’àmbitmunicipal.
■■ Activitatsqueproporcionenatenciódirectaalsindividushanestatprioritatsobrealtresactivitatsques’hanreduïtdeformamoltsig-nificativacomlaformaciódeprofessionals,lainvestigacióolapro-ducciódematerialseducatius,entrealtres.
■■ MalgratquefinsaraaCatalunyanos’hantancatcentresd’atenció,algunsserveishanreduïthoresd’oberturai/ohanreduïtenperso-naliactivitat.Peraltrapart,s’haaplaçatl’oberturadenousserveisquehavienestatprojectats.Lamilloradel’eficiènciadelscentresiunaltcompromísdelstreballadorsdelsserveisigerentshacom-pensatl’impactedellareducciód’inversiópressupostaria.
Elsistemad’informaciósobredrogues(admissióiatencióendrogues,centresdetractamenticentresdereducciódedanys,enquestessobreelconsum,indicadorsdemorbiditatilamortalitat,admissiód’emer-gènciaalshospitals,etc.),nohaestatcapaçdedetectarcanvisimpor-tantsdesdelcomençamentdelacrisi,peròaixòpodriaserdegutaqueelsistemanoéscapaçdesupervisarelscanvisendesenvolupament,iquelatransformacióvaaunritmelent.
■■■■■ DossierCatalunya Social
32
6. ConclusionsEnunmomentenquècadacopmésesdemanal’avaluaciódelsresul-tatsenlaintervencióenmatèriadedrogues,mésconstànciatenimdel’àmpliaevidènciadelfracàsdelaprohibiciódecertesdroguesenelmarcdelesconvencionsinternacionals.Notansolselsobjectiusdiri-gitsalareducciódelconsumialadisminuciódelmercatdedroguesil·lícitesnos’hanacomplert,anselcontrari,s’hanampliatelscostosaddicionalspelbenestarilaseguretatdelasocietatengeneralidelsilesafectadesenparticular.
Igualquetotconsumdedroguescomportariscos, lespolítiquestambépresentenriscosdemostrar-seinefectivesenelseuspropòsits,ocomportarconseqüènciesnegativesqued’antuvienelseudissenyiimplementaciónos’havienprevist.
LapròpiaUNODreconeixalgunsdelefectesnegatiusques’handes-près de les convencions internacionals de la política prohibicionista,aquella que es va anomenar de “guerra contra les drogues”, centradaespecialmentenaspectesdecontroldel’oferta.Aixíassenyalaque:
■■ S’hacreatunmercatnegrecriminal-deproporcionsconsiderables.
■■ Eldesplaçamentdelapolítiquesaunainversióprioritàriaencon-trold’ofertairepressióquehacomportatunaassignaciód’escas-sosrecursoscapalasalut.
■■ Unefectedeldesplaçamentdelaproducció,deltrànsitidelsubmi-nistramentconstantcomaresultatdelssistemesdepersecucióifiscalitzaciódelmercatil·legaldedrogues,inod’eliminació.
■■ Eldesplaçamentdelconsumasubstànciesdiferents.
■■ L’estigmaidiscriminaciódelespersonesqueusendrogues,impe-dintodificultantaeltractament.
Aquestesconseqüènciesnegativesesmentadesespodenpresentardemaneradiversapelquefaaintensitaticruesasegonsterritorisopaï-sos,jasiguipelseuemplaçamentenelmarcgeopolíticdemercatsiguerraalesdrogues,laseveritatdelespròpieslleisi/oladisponibi-litatderecursospúblicsd’atencióalapoblacióambproblemàticadedrogues.Tanmateix,atotarreuespotconstatarelfracàsielsefectesnegatiusd’aquestespolítiques,ambconseqüènciesnegativescom:
■■ L’amenaça a la salut pública i la propagació de malalties imortalitat.
■■ Lageneraciódedelinqüència,corrupcióienriquimentcriminal.
■■ Lapèrduaenelreconeixementirespectededretshumans.
Drets Humans i polítiques de drogues: noves propostes de regulació ■■■■■
33
■■ Lapromociódel’estigmailadiscriminaciódeconsumidors.
■■ Eldesaprofitamentd’importantssumesd’inversió,quanencertspaïsosleseconomieshanestatsoscavades.
■■ L’obstaculitzaciódeldesenvolupament,l’afeblimentdelaseguretatiunincrementdelconflicteencertsterritoris.
■■ Ladesforestacióicontaminacióenzonesproductores.
Aixídoncs,laconstataciódelfracàsidelsefectesnegatiushaportatquecadavegadahihagiméspersonesd’àmbitsdiversos(expertsenrecerca,prevencióoatenció;personesderenompolític;professionalsdelajudi-caturaodelmónpolicial,etc.)ques’inclinindemaneramésinsistentaobrirdebatiproposarpolítiquesalternativesquetinguinencompteelcontextlocal,culturalidenecessitatsdelsterritorisons’apliquen,senseobviarperaixòladimensiódelfenomenenunmónglobalitzat.
Diferències sustancials
Unespropostesalternativesdepolítiquesque siguinfiscalment res-ponsablesiredueixindeformadràsticaelnivelld’encarceramenticri-minalitzacióexistentenpoblacióconsumidoraorelacionadaambelpetittràficodelictefuncional.Unespolítiquesqueesfonamentinenevidència,iestiguinbasadesenlasalutpúblicaielsdretshumans.
Ésentantquelespolítiquesesre-considerinalallumdelresultatsobtingutsalllargdelsdarrers40anysd’implementació(ConvencióÚnicad’estupefaentsde1961)queexistiranméspossibilitatsdejugarafavordelespersonesidelescomunitatsensituacióderisc,vulnerablesi/oafecta-des,iaaportarseguretat,benestarimilloraenlasalutpública.
CONVENIS INTERNACIONALS
PRINCIPIS DE L’ESTAT DE DRET
POLITIQUES PÚBLIQUESREPRESIÓ, SALUT, SOCIAL, PREVENCIÓ I REDUCCIÓN
DE DANYS,...
DRETS HUMANS
PRINCIPIS DE L’ESTAT DE DRET
POLITIQUES PÚBLIQUES SALUT, SOCIAL,
REDUCCIÓ DE DANYS, PREVENCIÓ, SEGURETAT I REGLAMENTACIÓ....
■■■■■ DossierCatalunya Social
34
La millora en abordatges preventius i la qualitat d’atenció i salutpública,comtambédeseguretat,passaperdeixardesituarlespolítiquesrepressives, centradesen lapersecuciódemercats incontrolats id’unacriminalitatcadavegadaméspoderosa,comaopcióúnicaiprincipiori-entador.Esrequereiximaginariassajaralternativesqueprenguincomaprincipidirectordelespolítiquesdedrogueselsdretshumans.
Nomésaixíéspossiblereconèixeriassajarpolítiquesalternativesqueredueixin lacàrregarepressivadecontrolde l’oferta iconsum, ipermetinre-assignardemaneradiferent lesprioritatsd’inversióafa-vorint àmbits més propis de l’atenció social, la salut i la prevenció.Avui,ladespesaenpolítiquesrepressivesdecontroldel’ofertarepre-sentamésdel70%(dadesEMCDDA),ques’aplicaatravésd’actuacionsdesancióalsconsumidorsipenalitzacióaproveïdorsitraficants.Larestadeladespesa,esdistribueixdemaneradescendentsegonsordred’inversióenassistència,organització,prevenció,investigacióicoope-racióinternacional,ireducciódedanys.
Unare-assignacióderecursosquehauriadepassarperestablirnovesprioritatspolítiquesiavançarenpropostesalternatives,comperexemple:
DonarimpulsprioritarienprogramesdeReducciódeDanys,jaquenosolscomptemambl’evidènciaquemillorenaspectesdesalutpúblicaenpoblaciódestinatària,sinóquetambécontribueixendemaneramoltsignificativaenlamilloradeseguretatdel’espaipúblicilacomunitat.
Avançarenpropostesalternativesderegularitzacióqueesdesple-guenmitjançantreglamentacióinormativa,peròaunmenorcostqueelsmecanismesderepressióicontrolpenalclàssics.
Així,situarelsDretsHumansenelvèrtexorientadordelespolí-tiquesenllocdelesactualsconvencionsinternacionalsdeprohibiciói repressió,nonomésensdóna lapossibilitatd’aplicarpolítiquesdemajoratenciósocialidesalutenlapoblacióafectadaipolítiquesdeprevencióverselconjuntdelapoblació,sinóquetambéenspotapor-tarmajors índexdeseguretaten l’espaipúblicreduintunmercat il-legalenmansdelesorganitzacionscriminals.
Les polítiques de regulació de drogues, especialment pel que esplantejaenl’actualitatsobreelcànnabis,técomavoluntatpermetreelsEstatsprendrecontroldelsmercatsdesregularitzatsiactualmentenmansdelstraficantsimàfies.Elcontrolenaspectescomlaproduc-ció,ladistribucióil’accésacertessubstàncies.
Mostrad’aquestprocésotrànsitverslaregulació,ienconcretpelquefaaspectesreferitsalcànnabis,és:
Drets Humans i polítiques de drogues: noves propostes de regulació ■■■■■
35
■■ 2008:UNODCReconeixperprimeravegadaquelaGuerracontralesdrogueshageneratconseqüènciesnegativesnoprevistes.
■■ 2009: Publicació de l’informe de les Comissió LlatinoamericanasobreDroguesiDemocràcia.
■■ 2011:AugmentsostingutdemortsassociadesalaGuerracontraelnarcotràficaMèxic.
■■ 2011:InformeComissióGlobalsobrePolítiquesdeDrogues.Debatdepresidents.
■■ 2012:ColoradoiWashingtonalsEUAvotenperlaregulaciódelcànna-bis.Mésde20EstatsaUSAcomptenambdispensarisd’úsmedicinal.
■■ 2013: L’OEA (Organització d’Estat Americans) publica “Informesobre el problema de las drogas en las Amèricas”. Document ons’explorenescenarispossiblesdepolítiquesalternatives.
■■ 2013Uruguaiaprovaunalleideregulacióglobaldelcànnabis.
Elsantecedentsenpolítiquesderegularitzaciódecànnabiselstenimenl’oberturadelscofee-shopsaHolandafamésde30anysperaunaccésalconsumrecreatiu.Otambéantecedentsderegularitzacióésl’accésaheroïnacomafàrmacdetractament,atravésdeladispensa-ciócontroladaaaddictes,queesdónaperexempleaSuïssadesdefamésdevint-i-cincanys,iavuienaltrespaïsoseuropeus.
Pelquefaal’experiènciaholandesaderegulacióal’accésalcànnabisatravésdelscofee-shops,malgratlaimportantlimitaciódenohaverregu-latlaproducció,hamostratavantatgesenaspectesimportantscom:
■■ Laprevalençadelconsumdecànnabiss’hamantingutenlamit-janadeconsumeuropeu.
■■ Elconsumnoésobservatcomadesviacióopartdesubcultures.
■■ Elscostosdecriminalitzacióipenalssobre lapoblacióconsumi-dorasónmoltmenors.
■■ Unaseparaciódemercats:elmercatdelcànnabisrespecteaaltressubstànciesil·legalsdemajorrisc,coml’heroïna,lacocaïna,etc.
Avui els referents de processos reguladors són especialment algunsestats d’Amèrica del Nord (Colorado, Washington) i Uruguai. Als dosEstatsdelsEEUU,apartird’unamajoriadevotaunaesmenapresen-tadas’haimplementatunprocésreguladorqueactualmentautoritzaunnúmerofinitdellicènciesproductivesidedispensació.Enelcasd’Uru-guais’haaprovatunaLlei(2013)iunreglament(2014)queregulatotalacadenademercatdesdelaproduccióal’adquisiciódecànnabisatravésdediferentscanals(farmàcies,clubsdefumadorsoautocultiu).
■■■■■ DossierCatalunya Social
36
Enlaproximitatdelanostrerealitat,tenimelsprocessosreguladorsiniciatsaCatalunyaiaPaísBascaquestsdosdarrersanysrespecteelsClubsdefumadorsdecànnabis.Unprocésreguladorquepretén:
■■ Aportar seguretat jurídica al consumidor de cànnabis quan,malgrat el consum de drogues està despenalitzat des del 1974 aEspanya,noexisteixenvieslegalsd’aprovisionamentquenopassinpelmercatil·legali,pertant,depatirelriscdesersancionatopro-cessatperinfraccions.
■■ Posarordreaunaugmentdescontrolatdeclubsdeconsumqueapro-fitantel camíd’autogestió iniciatper consumidors fapropdedeuanys,hanproliferatdemaneraexageradaenciutatscomBarcelonaambuninterèsocultpropidelacomercialitzaciódelasubstancia.
■■ Millorarpossibilitatsd’abordatgedesalutpública,idereduccióderiscsidanysenconsumidorsqueacudeixenaaquestsclubs.
És evident que en bona part les propostes de regulació de droguess’estàcentrantenelsmercatsdelcànnabis.Aquestfetresponamoti-vacions diverses 1) És una substància amb un grau de risc menor odèbil en comparació a d’altres substàncies, 2) correspon al grup depoblaciómésamplideconsumidorsdedroguesil·legals,3)estractadel major mercat que s’associa al tràfic i a la criminalitat; 4) i, perúltim, és on es concentra la major part de la despesa del sistemarepressiu,jaqueésonméss’acumulenlessancionsipenesenrelacióalconsumitràficdedroguesil·legals.
Lasegüenttaulaensmostraladistribuciódedenúnciesidetenci-onsassociadesalconsumi/otinençadedroguesenespaispúblicsodedetencionsreferidesadelictescontralasalutpúblicaal’Estatespa-nyol.Comveiem,ladistribuciómajoritàriacorresponapoblaciócon-sumidoraoqueesrelacionaambelmercatdecànnabis.
Gràfic 3. Distribució de les detencions i les denúncies per tipus de substàncies (%) Espanya
7,16 2,8 4,6 1,3 3,4 0,9
34,5
11,5
50,3
83,5Detencions
Denúncies
Opiacis Cocaínics Cannàbics Estimulants Altressubstàncies
Drets Humans i polítiques de drogues: noves propostes de regulació ■■■■■
37
Peraltrapart,segonsindiquenlesestadístiquesdelMinisteridel’In-terior,elnombrededetingutsrelacionatsambdroguesil·legalsalllargdelsanysnos’hareduït,aquestesmantéestableoaugmentaindepen-dentmentalacapacitatdel’acciópolicialdecontroldel’oferta,odel’augmentdepenesquehaginpogutserintroduïdesenelcodipenal.
Així també, observem que el nombre de consumidors sancionatsi decomisos de drogues no deixa d’augmentar de manera sostingudaal llargdelsanys.Elsmercatdedroguesnoesredueixsinóelcontrari(majoritàriamentdecànnabis),il’efectedissuasoridelconsumopràcti-quesassociadesaaquestperlaviadelasanciónoesmostraútilmalgratampliardanysmoralsoeconòmics.Afirmaríemque les sancions refe-ridesacànnabisalllargdelsanysnohandeixatd’augmentardeformasostingudadesde l’aprovacióde laLleideSeguretatCiutadana1/92, iqueelperfildesancionatssegonsdadesdelmateixMinisteri(AnuarioEstadístico2012)ésunhome(94%)espanyol(87,6%)id’edatscompresesentreels19y25anys(46,6%).Estemdoncsdavantd’unapolíticaquebàsi-camentoperacastigantapoblaciómoltjoveisenserecursos.
Talcommostraelgràfic, l’opcióde laregulaciódesubstàncies,ambl’objectiudecontrarestarelsefectescol·lateralsnegatiusde lespolí-tiquesactualsderepressió,proposaunaopcióméscentradarespectelesposicionsderadicalitatquebasculenentrelaprohibiciótotalolapromociócomercial.
Ultraprohibició Regulació legal Promoció
comercial
Regulació lleu del mercat
Dan
ys s
ocia
ls i
de
salu
t
Prohibició amb reducció de danys/despenalització
■■■■■ DossierCatalunya Social
38
Elsextrems,quevénenaassociar-seamercatsnoregulatsienqueexisteixuninterèsdelucre,jasiguiatravésdemercatsil·lícits(guanydediners,elseublanqueigipossiblereinversiófinanceraoenàmbitsd’economiaespeculativa),ojasiguiatravésd’unapromociócomercialdevenda,comvaserelcasdel’alcoholoeltabac,comportasempreunincremententermesdedanyssocialsidesalut.
Gràfic 4. Dades estadístiques de la lluita contra la droga a Espanya (2001-2011)
Font:AnuariEstadístic2012Ministeridel’Interior
En el punt mig, trobaríem el punt òptim de regulació on el factorimpulsoresl’”èticadel’eficàcia”onlespolítiquessóntantètiquescomefectives.Laregularització,comamodeldemercatsregulats,aportaposicionspragmàtiquesderespostaialavegada,desplegauncontrolestricteonnoexisteix.
Apuntaríemperaltrapart,queaixícomladespenalitzaciódedro-guesquehanincorporatforçapaïsosenelsdarrersanyshaestatunaaposta clara per reduir danys penals i nivells d’encarcerament difícil-mentsosteniblesdesd’unadimensiódemínimsètics.Lareducciódedanysdesplegadaatravésderecursosdiversosd’atencióalconsumidoren diferents països, sobretot europeus, va suposar un pas importantenl’èticadelrespectededretshumansilaprotecciódelasaluticon-dicionsbàsiquesdevidade lapoblaciódrogodependent.No tansolsfouintegrarunaperspectivaàmpliadepolítiquesdesalutpúblicaperalareduccióendanyssocialsidesalutassociatsalconsum,sinóquetambérepresentarespectelaprohibicióunavençenuncontinuapro-pamentacondicionsdemajorcontroliseguretatenl’accésalessubs-tànciesicontextsdeconsumpropisd’unaregulació.AixíobservaríemlaReducciódeDanyscomeltrànsitlògiciseqüencialqueprecediriaun
2001
500.000
400.000
300.000
200.000
100.000
2005 2009 2011
Detinguts
Denunciats
Decomisats
Drets Humans i polítiques de drogues: noves propostes de regulació ■■■■■
39
reconeixementmésampliendrets,ilapossibilitatapartird’unmercatreglamentat,depoderenmésamplitudreduirdanyssocialsidesalut.
Les entitats dedicades a aspectes de prevenció i/o d’atenció depoblacionsafectades,olesquetreballenenaspectesdejustíciaidretshumans, o sigui en cooperació i desenvolupament de comunitats oterritoris,entrealtres,elscorresponserpartícepseneldebatsobrelespolítiquesdedrogues.Contribuirenpolítiquesmésjustes,enelmarcdelrespectededretshumans,quegaranteixinlaproteccióimilloradelasalutpública,laprotecciódelapoblaciójoveimésvulnerable,ilareducciódelsnivellsdedelinqüència,corrupcióiviolència,ésavuiuntrajectedetrànsitcadavegadamenyspossibled’obviarosilenciar.
Perúltim,feresmentque,lesposicionsd’immobilismeoderetro-césversposicionsméspunitives,sancionadoresielnoreconeixementovulneraciódedretsdelespoblacionsconsumidores,iqueavuise’nspresentaenformadeproposteslegislativesperpartdelgovernd’Espa-nya,ésunviatgesensesentit.Elgraud’evidènciaacumulatdefracàsdelspostulatsdeprohibicióirepressiódefa40anysdifícilmentpotseremmuditonegatenuncontextmundialcoml’actualenques’estanproduintcanvis, icertspaïsossesentenlegitimatsàmpliamentpelsaltscostosdepatimentquepresenten.
L’avançenpolítiquesdesalutpúblicaireducciódedanysenpaï-soseuropeusquepermeterenreduirlaincidènciaenproblemàtiquesdesalut,és,enrealitat,l’estadiprevidetrànsitnecessariicomplemen-tariperunaregulacióresponsableentermesdeprotecciódelasalutpública.S’hanreduïtelsllindarsdepatimentdelpassat,peròaixònoensexcusad’unaparàlisicomplaententrajectequeavuis’obre.Certsparadigmesdescriptiusid’abordatgedelfenomendedroguessorgitsdelògiquespròpiesdeldiscursidelapolíticahegemònicadelaprohi-bicióestanavuifortamentqüestionatsperpartd’uncadavegadamésamplinombred’expertsirepresentants,tambédesdellocsiterritorisdistantsidiversos,ienunapropostad’opinióenmajoriessocialsquefaescassamenttresanysenalgunspaïsoseraimpensable.
■■■■■ DossierCatalunya Social
40
7. Referències bibliogràfiques■– Anthony,J.C.;Warner,L.A.,yKessler,R.C.(1994). “Comparativeepidemiology of dependence on tobacco, alcohol, controlledsubstances, and inhalants: basic findings from the NationalComorbidity Survey”. Experimental and Clinical Psychopharmacology,2,3,244-268.
■– Arkes,J. (2011). “Recessionsandtheparticipationofyouthintheselling and use of illicit drugs”. International Journal of Drug Policy,22,5,335-340.
■– Arza,J.iCarrón,J.(2014).“Lainfluenciadelossistemasymodelosdecreenciasenlaevolucióndelaspolíticassobredrogodependen-cias”.Dianova,25,63-70.
■– Becoña,E.(2002).Basesteóricasquesustentanlosprogramasdepreven-cióndedrogas.Madrid:PlanNacionalsobreDrogas.
■– Bolton, W. i Oatley, K. (1987). “A longitudinal study of socialsupportanddepressioninunemployedmen”.PsychologicalMedicine,17,453-460.
■– Bretteville-Jensen, A. L. (2011). “Illegal drug use and the eco-nomic recession: what can we learn from the existing rese-arch?”InternationalJournalofDrugPolicy,22,5,353-359.
■– Brugal, M.T., Manzanera, R., Torralba, L., Armengol, R., Solanes,P.,Villalbí,J.R.(2000).“Afrontarlosestragosdelaheroína:evalu-acióndediezañosdeunprogramaintegralenBarcelona”GacetaSanitariaVolume14,Issue1,2000,58–66.
■– Campbell,A. iKnowles,S. (2007). “AconfirmatoryfactoranalysisoftheGHQ-12usingalargeAustralianSample”.EuropeanJournalofPsychologicalAssessment,28,2-8.
■– Comas, D. (2010). “Modelos de intervención en adicciones: Lalógicadelaspolíticassobredrogas”.RevistaAsociaciónProyectoHombre,72,15-21.
■– Chalmers,J.,iRitter,A.(2011).“ThebusinesscycleanddruguseinAustralia:evidencefromrepeatedcross-sectionsofindividualleveldata”.InternationalJournalofDrugPolicy,22,5,341-352.
■– Costa,C.,deGrauwe,P., iReuter,P. (2011). “Economic recession,druguseandpublichealth”.InternationalJournalofDrugPolicy,22,5,321-325.
■– Dooley, D., Catalano, R. i Hough, R. (1992). “Unemploymentand alcohol disorder in 1910 and 1990: Drift versus social causa-tion”.JournalofOccupationalandOrganizationalPsychology,65,277-290.
Drets Humans i polítiques de drogues: noves propostes de regulació ■■■■■
41
■– Duncan,D.F.,yGold,R.S.(1982).Drugsandthewholeperson.NuevaYork:JohnWiley&Sons.
■– Fletcher,A.;Calafat,A.;Pirona,A.,yOlszewski,D.(2010).“Youngpeople,recreationaldruguseandharmreduction”.AT.RodhesyD.Hedrich(Eds.),EMCDDAMonographs.HarmReduction:evidence,impactsandchallenges (pp.357-376).Luxemburgo:OficinadePublicacionesdelaUniónEuropea.
■– EMCDDA(2013).EuropeanMonitoringCentreforDrugsansDrugAddiction.Disponibleahttp://www.emcdda.europa.eu/topics/prevention
■– García,A.,iSánchezM.(2005)Drogas,sociedadyeducación.EDITUM.
■– GlobalComissiononDrugs (2011). Guerraa lasdrogas: Informede laComisiónGlobaldePolíticasdeDrogas.OpenSocietyInstitute.
■– Lazarsfeld, P., Jahoda, M. i Zeisel, H. (1996). Los Parados deMarienthal.Madrid,LaPiqueta(Edicióoriginal:1933)
■– Newcombe, R. (1992). “The reduction of drug-related harm: aconceptual framework for theory, practice and research”. A P. A.O’Hare, R. Newcombe, A. Matthews, E. C. Buning, y E. Drucker(Eds), The reduction of drug-related harm (pp. 1-14). Nueva York:Routledge.
■– Paul, K.I. i Moser, K. (2009). “Unemployment impairs mentalhealth:Meta-analyses”.JournalofVocationalBehavior,74,264-282.
■– OMS (2008) “Hacia una visión global del consumo de alcohol,tabaco,cannabisycocaína:HallazgosdelasencuestasdelaOMSsobresaludmentalanivelmundial”
■– Reinarman, C. (2007) “Cannabis policies and user practices:Marketseparation,price,potency,andaccessibilityinAmsterdamandSanFrancisco”
■– Rolles,S.,Murkin,G.,Powell,M.,Kushlick,D.,Slater,J.(2012)ThealternativeWorldDrugReport-Countingthecostofthewarofdrugs.UK
■– Soriano,R. (2010). “Cuatro fórmulasdeposicionamiento frentealasdrogas”.Tsnova,1,23-32.
■– Strang, J.; Babor, T.; Caulkins, J.; Fischer, B.; Foxcroft, D., yHumphreys, K. (2012). Drug policy and the public good: evi-dence for effective interventions. Lancet, 379, 71-83. Disponible ahttp://www.correlationnet.org/images/stories/pdfs/p_correla-tion_lll/newsletter3/agencia_catalonia_spain.pdf
■– MinisteriodelInterior(2012)AnuarioEstadístico.
■– UnitedNationsOfficeonDrugsandCrime(2008)AnnualReport.
■■■■■ DossierCatalunya Social
42
■– TRANSFORMDrugpolicyFundation(2012)Terminandolaguerracon-tralasdrogasUK
■– Wagner,F.A.,yAnthony,J.C.(2002).“Fromfirstdrugusetodrugdependence: developmental periods of risk for dependenceupon marijuana, cocaine, and alcohol. Neuropsychopharmacology”,26,479-488.
Barcelona,juny2014.
Dipòsitlegal:B13.937-2014
Edita:Taulad’entitatsdelTercerSectorSocialdeCatalunya
Rocafort242bis2n08029Barcelona
T933105707www.tercersector.cat
Encol·laboracióamb:
Enconveniamb: