E La manca d’unitats marca l’arribada de l’X-Box One i la … · 2015. 5. 15. · mics per...

6
14ANacionalA Diari d’Andorra Dimecres, 20 de novembre del 2013 No dubtin a consultar-nos. Pressupost sense compromís Productes de neteja per a l’hostaleria Vol reduir i variabilitzar els seus costos? El sistema Gynius* és un sistema innovador que permet calcular la dosificació, els costos dels pro- ductes i la maquinària necessària per netejar un hotel. Aquest sistema permet administrar de forma exacta els costos de neteja per m² o per habitació. * la màquina no té cost d’instal·lació i compra El sistema Gynius ha estat guardonat amb el 1r premi a la innovació al saló Pulire Verona 2011 Innovador, simple, ecoeficent i segur Permet calcular el consum de producte per cada operador o cambrera d’habitació, a través d’un sistema de targeta d’identificació personal. Proporciona el detergent, preparat per a ser utilitzat de forma directa i controlada amb el sistema S.D.C. (System Dilution Control). Controla el consum de detergents a través del sistema S.C.C (System Cleaning Control). Simplifica els procediments de compra i emmagatzematge dels productes. Gynius Box disposa d’un sistema de control d’estoc i gestió de compres totalment automatizat. Redueix notablement l’impacte ambiental. Redueix la manipulació dels productes químics per part de l’operador. P Productes de neteja a per a l’hostaleria els Vol reduir i v dosificació p que innovador Gyniu sistema El - variabilitzar els pro dels costos la calcular permet sistema un és us* s seus costos? calcular Permet Innovador, sim el 1r premi a la El sistema Gyn per producte de consum el r mple, ecoeficent i segu a innovació al saló Pulire nius ha estat guardonat o operador cada e Verona 2011 amb o per habitació. els exacta forma sistema Aquest per netejar un ho maq la i ductes els dosificació, p neteja de costos s administr permet a otel. necessària quinària pro dels costos m² per de rar st d’instal·lació i compra compres totalment dispo Box Gynius dels productes. Simplifica els pro (System Cleaning C cons el Controla directa i controlada d el Proporciona personal. d’habitaccambrera calcular Permet automatizat. d control de sistema d’un osa cediments de compra i emmag ontrol). d través a detergents de sum amb el sistema S.D.C. (System ser a per preparat detergent, targ de sistema d’un través a ó, per producte de consum el de gestió i d’estoc gatzematge S.C.C sistema del m Dilution Control). forma de utilitzat d’identificació geta o operador cada * la màquina no o té cost d No dubtin a co l’operador. man la Redueix Redueix notablem onsultar-nos. Pressupost sens quím productes dels nipulació ment l’impacte ambiental. se compromís de part per mics La nova generació de consoles –PlayStation 4 de Sonny i X-Box One de Microsoft– està a punt d’arribar al Principat. El desem- barcament de les dues màquines és esperat amb ganes pels comer- ços d’electrònica, que tenen clar que es convertiran en el producte estrella del Nadal... sempre que hi hagi prou unitats. I és que la manca d’oferta pot ser el gran problema. El dia del llançament a escala europea (divendres per a la nova X-Box i el dia 29 per a la PS4) el nombre de màquines estarà força limitat. I Andorra no n’és una ex- cepció, com reconeix Antoni Ro- dríguez, gerent d’Expert, dis- tribuïdora de Sony. “N’hem de- manat 2.500 i ens n’arriba el 10%, no hi ha hagut forma d’aconse- guir-ne més” , apunta. Situació si- milar es viu a Imporex, encarre- gada de portar els productes Mi- crosoft. “La petició està limitada. N’hi ha 50 de demanades, hem optat per ser prudents, ja que a la nostra regió d’influència tira més la PS4” , explica el director comer- cial, Fran Rodríguez. La principal preocupació de les botigues passa per saber quan durarà aquesta manca d’oferta i si estarà solucionada a temps per a les grans cites turístiques de des- embre, especialment la Puríssi- ma. “En una setmana confiem no tenir problemes per cobrir la de- manda” , avança Antoni Rodríguez des d’Expert, mentre que des d’Imporex es confia que “per Na- dal ja no hi hagi limitació d’estoc” . El preu de venda a Espanya de l’X-Box One serà de 499 euros i el de la PS4, de 399. Justament, la majoria de comerços consultats apunten que els primers dies aquest cost serà també el d’Andor- ra, justament, per la manca d’u- nitats disponibles. Un cop es nor- malitzi la distribució serà quan les botigues començaran a rebai- xar el preu i aprofitar el diferen- cial impositiu. Es preveu que la rebaixa pugui situar-se, llavors, a l’entorn del 10%. On també hi ha certa coincidència és en la creen- ça –així ho marquen també les re- serves– que la consola de Sony serà la que més èxit tindrà. GABRIEL PÉREZ Andorra la Vella Els distribuïdors confien assolir una oferta normalitzada de cara al pont de la Puríssima La manca d’unitats marca l’arribada de l’X-Box One i la PlayStation 4 EECONOMIAALA CONSOLA DE MICROSOFT SURT DIVENDRES I LA DE SONY, EL DIA 29 La nova batalla de Sony i Microsoft pel mercat dels videojocs suposa un impuls molt important per als comerços del país a les portes de la campanya nadalenca. XAVIER PUJOL en breu BESCALDES-ENGORDANY. La Setmana de Cinema Espiri- tual, organitzada pel Bisbat d’Urgell, per tal d’incidir en l’educació en valors de les no- ves generacions va arrencar ahir amb una participació es- perada de 1.200 alumnes. Arrenca la Setmana de Cinema Espiritual BESCALDES-ENGORDANY. L’ho- tel Roc Blanc acollirà demà a partir de les set de la tarda la conferència de Jorge Sarró El nou model d’agència tributà- ria i el seu impacte a la vida dels contribuents, organitzada per Liberals d’Andorra. L’agència tributària i el seu impacte, a debat BANDORRA LA VELLA. La Socie- tat Andorrana de Ciències (SAC) celebrarà dissabte una nova edició de les seves jorna- des. Ho farà sota el títol Dret privat andorrà, entre el ius commune i la codificació. Jornades de la SAC entorn el dret andorrà

Transcript of E La manca d’unitats marca l’arribada de l’X-Box One i la … · 2015. 5. 15. · mics per...

Page 1: E La manca d’unitats marca l’arribada de l’X-Box One i la … · 2015. 5. 15. · mics per part de La nova generació de consoles –PlayStation 4 de Sonny i X-Box One de Microsoft–

14ANacionalA Diari d’AndorraDimecres, 20 de novembre del 2013

No dubtin a consultar-nos. Pressupost sense compromís

Productes de neteja per a l’hostaleria

Vol reduir i variabilitzar els seus costos?

El sistema Gynius* és un sistema

innovador que permet calcular la

dosificació, els costos dels pro-

ductes i la maquinària necessària

per netejar un hotel.

Aquest sistema permet administrar de

forma exacta els costos de neteja per m²

o per habitació.

* la màquina no té cost d’instal·lació i compra

El sistema Gynius ha estat guardonat amb

el 1r premi a la innovació al saló Pulire Verona 2011

Innovador, simple, ecoeficent i segur

Permet calcular el consum de producte per cada operador o

cambrera d’habitació, a través d’un sistema de targeta d’identificació

personal.

Proporciona el detergent, preparat per a ser utilitzat de forma

directa i controlada amb el sistema S.D.C. (System Dilution Control).

Controla el consum de detergents a través del sistema S.C.C

(System Cleaning Control).

Simplifica els procediments de compra i emmagatzematge

dels productes.

Gynius Box disposa d’un sistema de control d’estoc i gestió de

compres totalment automatizat.

Redueix notablement l’impacte ambiental.

Redueix la manipulació dels productes químics per part de

l’operador.

PProductes de netejaa per a l’hostaleria

els

Vol reduir i v

dosificació

pque innovador

Gyniusistema El

-

variabilitzar els

prodelscostos

la calcular permet

sistema un és us*

s seus costos?

calcularPermet

Innovador, sim

el 1r premi a la

El sistema Gyn

perproductedeconsumel

rmple, ecoeficent i segu

a innovació al saló Pulire

nius ha estat guardonat

ooperadorcada

e Verona 2011

amb

o per habitació.

elsexacta forma

sistemaAquest

per netejar un ho

maqla iductes

els dosificació,

pneteja de costos s

administrpermet a

hotel.

necessària quinària

prodels costos

m² per

de rar

st d’instal·lació i compra

compres totalment

dispoBoxGynius

dels productes.

Simplifica els pro

(System Cleaning C

consel Controla

directa i controlada

delProporciona

personal.

d’habitaciócambrera

calcularPermet

automatizat.

dcontrol desistemad’unosa

cediments de compra i emmag

ontrol).

dtravésadetergentsdesum

amb el sistema S.D.C. (System

seraperpreparat detergent,

targdesistemad’untravésaó,

per productedeconsumel

de gestióid’estoc

gatzematge

S.C.C sistema del

m Dilution Control).

forma de utilitzat

d’identificaciógeta

ooperador cada

* la màquina noo té cost d

No dubtin a co

l’operador.

manlaRedueix

Redueix notablem

p

onsultar-nos. Pressupost sens

químproductes delsnipulació

ment l’impacte ambiental.

se compromís

de partpermics

La nova generació de consoles–PlayStation 4 de Sonny i X-BoxOne de Microsoft– està a puntd’arribar al Principat. El desem-barcament de les dues màquinesés esperat amb ganes pels comer-ços d’electrònica, que tenen clarque es convertiran en el producteestrella del Nadal... sempre quehi hagi prou unitats. I és que lamanca d’oferta pot ser el granproblema.

El dia del llançament a escalaeuropea (divendres per a la novaX-Box i el dia 29 per a la PS4) el

nombre de màquines estarà forçalimitat. I Andorra no n’és una ex-cepció, com reconeix Antoni Ro-dríguez, gerent d’Expert, dis-tribuïdora de Sony. “N’hem de-manat 2.500 i ens n’arriba el 10%,no hi ha hagut forma d’aconse-guir-ne més”, apunta. Situació si-

milar es viu a Imporex, encarre-gada de portar els productes Mi-crosoft. “La petició està limitada.N’hi ha 50 de demanades, hemoptat per ser prudents, ja que a lanostra regió d’influència tira mésla PS4”, explica el director comer-cial, Fran Rodríguez.

La principal preocupació de lesbotigues passa per saber quandurarà aquesta manca d’oferta i siestarà solucionada a temps per ales grans cites turístiques de des-embre, especialment la Puríssi-ma. “En una setmana confiem notenir problemes per cobrir la de-manda”, avança Antoni Rodríguezdes d’Expert, mentre que desd’Imporex es confia que “per Na-dal ja no hi hagi limitació d’estoc”.

El preu de venda a Espanya del’X-Box One serà de 499 euros i elde la PS4, de 399. Justament, lamajoria de comerços consultatsapunten que els primers diesaquest cost serà també el d’Andor-ra, justament, per la manca d’u-nitats disponibles. Un cop es nor-malitzi la distribució serà quanles botigues començaran a rebai-xar el preu i aprofitar el diferen-cial impositiu. Es preveu que larebaixa pugui situar-se, llavors, al’entorn del 10%. On també hi hacerta coincidència és en la creen-ça –així ho marquen també les re-serves– que la consola de Sonyserà la que més èxit tindrà.

GABRIEL PÉREZAndorra la Vella

Els distribuïdors confien assolir una oferta normalitzada de cara al pont de la Puríssima

La manca d’unitats marca l’arribadade l’X-Box One i la PlayStation 4

EECONOMIAALA CONSOLA DE MICROSOFT SURT DIVENDRES I LA DE SONY, EL DIA 29

La nova batalla de Sony i

Microsoft pel mercat dels

videojocs suposa un

impuls molt important per

als comerços del país a les

portes de la campanya

nadalenca.

XAVIER PUJOL

en breu

BESCALDES-ENGORDANY. LaSetmana de Cinema Espiri-tual, organitzada pel Bisbatd’Urgell, per tal d’incidir enl’educació en valors de les no-ves generacions va arrencarahir amb una participació es-perada de 1.200 alumnes.

Arrenca la Setmana de Cinema Espiritual

BESCALDES-ENGORDANY. L’ho-tel Roc Blanc acollirà demà apartir de les set de la tarda laconferència de Jorge Sarró Elnou model d’agència tributà-ria i el seu impacte a la vidadels contribuents, organitzadaper Liberals d’Andorra.

L’agència tributària i elseu impacte, a debat

BANDORRA LA VELLA. La Socie-tat Andorrana de Ciències(SAC) celebrarà dissabte unanova edició de les seves jorna-des. Ho farà sota el títol Dretprivat andorrà, entre el iuscommune i la codificació.

Jornades de la SAC entorn el dret andorrà

eiguacen
Resaltado
eiguacen
Resaltado
eiguacen
Resaltado
nsoler
Rectángulo
Page 2: E La manca d’unitats marca l’arribada de l’X-Box One i la … · 2015. 5. 15. · mics per part de La nova generació de consoles –PlayStation 4 de Sonny i X-Box One de Microsoft–

DIJOUS21 DE NOVEMBRE DEL 2013

DIRECTORJOAN RAMON BAIGES

FITER I ROSSELL 4, EDIFICI LA TORREESCALDES-ENGORDANY. TEL.736.200

[email protected]

el Periòdicd'A

nd

orr

a

1,30 y

21dj.

EL PERIÒDIC D'ANDORRA +EL PERIÓDICO DE CATALUNYA

LES COMPETÈNCIES

El pla Riberaygua

3Pàgines 2 i 3

Les dificultats econòmiques forcen el Dau al tancament

UN CENTRE D’INFANTS HISTÒRIC Pàgina 6

3La decisió afecta una trentena de nens, a més de cinc treballadors, que seran indemnitzats al llarg de quatre anys

EXINSPECTOR D’HISENDA

«En un país tant petit facilitar les denúncies pot afectar a la convivència»

Jorge Sarrió

3Pàgina 13

TO

NY

LA

RA

Preestrena a les pistesUn empleat treu la neu d’una cadira, ahir al Pas de la Casa. 3Pàgina 9

El ministre Riberaygua.

Els comuns tenen cinc anys per seguir donant serveis i prestacions de menjador i habitatges social

El Govern podrà prendre possessió dels terrenys de cessió obligatòria en cas de projectes d’interès nacional

L’Executiu proposa centralitzar el registre d’activitats econòmiques per evitar la doble autorització

Les activitats culturals i socials seran coordinades pel Govern per no solapar-se

1

2

3

4

DIJOUS21 DE NOVEMBRE DEL 2013

DIRECTORJOAN RAMON BAIGES

FITER I ROSSELL 4, EDIFICI LA TORREESCALDES-ENGORDANY. TEL.736.200

[email protected]

el Periòdicd'A

nd

orr

a

1,30 y

21dj.

EL PERIÒDIC D'ANDORRA +EL PERIÓDICO DE CATALUNYA

LES COMPETÈNCIES

El pla Riberaygua

3Pàgines 2 i 3

Les dificultats econòmiques forcen el Dau al tancament

UN CENTRE D’INFANTS HISTÒRIC Pàgina 6

3La decisió afecta una trentena de nens, a més de cinc treballadors, que seran indemnitzats al llarg de quatre anys

EXINSPECTOR D’HISENDA

«En un país tant petit facilitar les denúncies pot afectar a la convivència»

Jorge Sarrió

3Pàgina 13

TO

NY

LA

RA

Preestrena a les pistesUn empleat treu la neu d’una cadira, ahir al Pas de la Casa. 3Pàgina 9

El ministre Riberaygua.

Els comuns tenen cinc anys per seguir donant serveis i prestacions de menjador i habitatges social

El Govern podrà prendre possessió dels terrenys de cessió obligatòria en cas de projectes d’interès nacional

L’Executiu proposa centralitzar el registre d’activitats econòmiques per evitar la doble autorització

Les activitats culturals i socials seran coordinades pel Govern per no solapar-se

1

2

3

4

eiguacen
Resaltado
eiguacen
Resaltado
nsoler
Rectángulo
Page 3: E La manca d’unitats marca l’arribada de l’X-Box One i la … · 2015. 5. 15. · mics per part de La nova generació de consoles –PlayStation 4 de Sonny i X-Box One de Microsoft–

13el Periòdic d’AndorraNacional DIJOUS, 21 DE NOVEMBRE DEL 2013

«El secret bancari desapareix amb la llei de bases tributària» JORGE SARRIÓ Soci en dret tributari del bufet d’advocats Rousaud Costas i Duran

Jorge Sarrió, és soci expert en dret tri-buari del prestigiós bufet d’advocats Rousaud, Costas i Duran. Avui, a les set de la tarda, oferirà la conferència El nou model d’agència tributària i el seu impacte en la vida dels contribuents, con-vidat pels Liberals d’Andorra, a l’hotel Roc Blanc d’Escaldes-Engordany.

–¿La llei de bases de l’ordenament tri-butari és una còpia de l’espanyola?–El 90% és una traducció, gairebé arti-cle per article, de la Llei general tribu-tària espanyola. És més que una inspi-ració. La veritat és que si prens com a referència la Llei del 2003, l’estructu-ra és més o menys la mateixa, segueix els mateixos articles, tret que hi ha menys articles en la llei andorrana de-gut a que potser no s’ha regulat tant, però el 90% és una traducció.

–¿És adaptada a la realitat d’Andorra?–No conec tant la realitat andorrana per dir si s’hi adapta o no. El meu punt de vista és que Andorra passa de 0 a 100, en un minut. És a dir, la Llei tri-butària espanyola és una llei exigent i dura després de 30 o 40 anys de cul-tura tributària i pròpia d’un país amb més de 45 milions d’habitants. Andor-ra té 70.000 habitants i set milions de visitants. Tinc els meus dubtes de si la realitat andorrana suportarà això. El que si és cert és que s’està copiant, que no adaptant, el model espanyol en principi en la llei, després caldrà veure que comporta en l’aplicació.

–¿Què suposa la llei per als contribu-ents, pot arribar a tocar drets bàsics?–La llei preveu moltes obligacions i càrregues. No hem de perdre de vis-ta que la llei de bases de l’ordenament tributari, és una llei de bases. Després ja veurem que ve. El que s’està cons-truint és una estructura que en prin-cipi serà un conjunt enorme d’obliga-cions i càrregues molt importants per als contribuents amb un règim sanci-onador molt potent i molt detallat. I conseqüentment, tot això afectarà directament els drets dels ciutadans.

–¿La llei està pensada per a Andorra i el sistema tributari que té avui?–No ho sembla. Per gestionar un IRPF com el que s’està plantejant, potser tampoc. No obstant això, si el país ja compta amb l’estructura bàsica, a partir d’aquí pot passar fàcilment del 10% al 20%. El cost és mínim. Si tens l’estructura i tens la llei ja només cal canviar el número. On posa 10 demà posarà 20 o 25, que és el que fan a Es-panya. A Espanya quan fan aquestes lleis tan dures sempre diuen que el motiu real de la creació d’aquesta llei és un altre. Finalment, la llei s’acaba aplicant a tothom igual, a les famíli-es, a les PIMES i als treballadors. Una vegada tenen l’eina en marxa, l’aca-ben utilitzant.

–¿Es podria trobar altres models?–Una llei de bases tan potent no és pro-porcionada a un IRPF tan light com el que es vol aplicar. A Espanya es trac-ta de recaptar prop de 73.000 milions d’euros per IRPF i 55.000 milions per IVA. Però en un sistema tributari tan poc substantiu com l’andorrà potser és desproporcionat.

–¿Quin model fiscal per a Andorra?–Entenc que el debat a Andorra és te-nir un sistema fiscal que sigui homo-logable per l’OCDE. L’IRPF al 10% és un impost competitiu, després ja veu-rem què diu l’OCDE. Però una cosa és l’impost i l’altra la llei de bases tribu-tària, que des del meu punt de vista no crec que sigui necessari que sigui tan potent. ¿Tot això fa falta per un IGI i un IRPF? Doncs no ho crec, perquè la competitivitat que es vol guanyar per un costat, es perd per l’altre, amb una llei molt dura i feixuga en l’aplica-ció. Una cosa bona que té la llei és que incentiva la inversió amb reduccions d’impostos de fins al 50%, a imatge de Luxemburg o Holanda.

–¿Com evoluciona la fiscalitat al món?–Les empreses busquen llocs amb poca pressió fiscal. El què s’està bus-cant des de l’OCDE, Europa i els Estats Units, és que les empreses que han deslocalitzat les seus per no tributar tant, paguin impostos als mercats on venen els productes.

–¿La cacera als paradisos fiscals en-cetada pels EUA, continuarà?–Els paradisos fiscals estan cada vega-da més acotats. Potser sí que Andorra s’ha d’adaptar per obligació i perquè països com Suïssa ho estan fent, amb el risc de que si no segueixes pots que-dar-te aïllat. Però, potser s’està anant una mica massa lluny o massa ràpid. La pregunta clau és si el canvi serà a millor.H

EL PERIÒDIC

33 Jorge Sarrió, expert en dret tributari al seu despatx de Barcelona.

de la hisenda espanyola. El que dèiem abans, passem de 0 a 100 en no res. No hi ha període d’adaptació.

–¿El desplegament pot implicar una gran indústria de recaptació?–Aquest sistema, tal com està, impli-ca un munt d’obligacions, la reten-ció, les obligacions formals, els paga-ments a compte, entre altres, implica tota una burocràcia administrativa que suposarà per al ciutadà i les em-preses, un cost, i la necessitat d’una agència tributària andorrana potent, tant a nivell informàtic com de recur-sos humans. A Espanya tenim l’Ad-ministració tributària més eficient del món perquè tenim un sistema in-formàtic molt avançat i potent, però també amb 25.000 treballadors al seu servei. A Andorra no farà falta tanta gent però si que caldrà una adminis-tració informàticament potent amb un sistema de gestió, d’inspecció i de recaptació.

–¿Qualsevol em pot denunciar?–Si és algú qualsevol probablement no li faran cas. Ara bé si es tracta de l’ex parella, el comptable o d’un assalari-at que acomiadem, podria fer una de-núncia que donaria peu a una inspec-ció. I s’assimilarà molt a una inspecció

«Una llei tan potent i tan exigent com aquesta no és proporcionada a l’IRPF tan ‘light’ que es vol aplicar»

GLÒRIA GURDÓESCALDES-ENGORDANY

@ggurdo

–¿Vulnera el dret a la vida privada?–Per exemple a Espanya i això és el mateix que recull aquest projecte de llei, el dret a la intimitat des del punt de vista tributari desapareix. Segons aquesta llei, ningú té secrets per a hi-senda. El secret bancari també desa-pareix completament i fins i tot, va més enllà que la llei espanyola en al-guns aspectes. Per exemple, la facili-tat per entrar en un domicili particu-lar és més gran aquí. Hi ha un dret fo-namental que és la inviolabilitat del domicili, que no és ni espanyol ni an-dorrà, és un dret humà. I crec que està una mica en entredit, no m’atreviria a dir que la llei és inconstitucional en aquest sentit, però està al límit.

–¿Però la llei també diu que es reque-reix una ordre judicial, no?–Si és cert que necessiten una autorit-zació judicial però la llei té un apar-tat que recull que si coincideix la seu de l’empresa o l’exercici de la profes-sió amb l’habitatge, l’entrada és per-mesa. En canvi, a Espanya i a Europa el què preval és l’habitatge i no pas el negoci ni el despatx. Aquí van una mi-ca més enllà. El mateix passa amb les sancions.

–¿I la presumpció d’innocència?–A Espanya si es recorre una sanció, aquesta se suspèn fins que no es de-cideix si és procedent o no, perquè es respecta la presumpció d’innocèn-cia. A Andorra es posa en dubte la pre-sumpció d’innocència, perquè men-tre es discutirà si la sanció és correcta o no, el sancionat l’ha de pagar. Hem de tenir en compte que una sanció és un càstig, per tant, si la presumpció d’innocència funciona, hauríem d’es-perar que fos ferma per imposar-la i fer-la efectiva.

–¿Vulnera el dret a l’honor?–En teoria ni la llei andorrana ni l’es-panyola accepten denúncies anòni-mes, però la realitat és que si la denún-cia conté detalls hisenda els utilitza. En un país amb només 70.000 habi-tants, facilitar el tema de denúncies és una mica més complicat i pot afec-tar la convivència.

13el Periòdic d’AndorraNacional DIJOUS, 21 DE NOVEMBRE DEL 2013

«El secret bancari desapareix amb la llei de bases tributària» JORGE SARRIÓ Soci en dret tributari del bufet d’advocats Rousaud Costas i Duran

Jorge Sarrió, és soci expert en dret tri-buari del prestigiós bufet d’advocats Rousaud, Costas i Duran. Avui, a les set de la tarda, oferirà la conferència El nou model d’agència tributària i el seu impacte en la vida dels contribuents, con-vidat pels Liberals d’Andorra, a l’hotel Roc Blanc d’Escaldes-Engordany.

–¿La llei de bases de l’ordenament tri-butari és una còpia de l’espanyola?–El 90% és una traducció, gairebé arti-cle per article, de la Llei general tribu-tària espanyola. És més que una inspi-ració. La veritat és que si prens com a referència la Llei del 2003, l’estructu-ra és més o menys la mateixa, segueix els mateixos articles, tret que hi ha menys articles en la llei andorrana de-gut a que potser no s’ha regulat tant, però el 90% és una traducció.

–¿És adaptada a la realitat d’Andorra?–No conec tant la realitat andorrana per dir si s’hi adapta o no. El meu punt de vista és que Andorra passa de 0 a 100, en un minut. És a dir, la Llei tri-butària espanyola és una llei exigent i dura després de 30 o 40 anys de cul-tura tributària i pròpia d’un país amb més de 45 milions d’habitants. Andor-ra té 70.000 habitants i set milions de visitants. Tinc els meus dubtes de si la realitat andorrana suportarà això. El que si és cert és que s’està copiant, que no adaptant, el model espanyol en principi en la llei, després caldrà veure que comporta en l’aplicació.

–¿Què suposa la llei per als contribu-ents, pot arribar a tocar drets bàsics?–La llei preveu moltes obligacions i càrregues. No hem de perdre de vis-ta que la llei de bases de l’ordenament tributari, és una llei de bases. Després ja veurem que ve. El que s’està cons-truint és una estructura que en prin-cipi serà un conjunt enorme d’obliga-cions i càrregues molt importants per als contribuents amb un règim sanci-onador molt potent i molt detallat. I conseqüentment, tot això afectarà directament els drets dels ciutadans.

–¿La llei està pensada per a Andorra i el sistema tributari que té avui?–No ho sembla. Per gestionar un IRPF com el que s’està plantejant, potser tampoc. No obstant això, si el país ja compta amb l’estructura bàsica, a partir d’aquí pot passar fàcilment del 10% al 20%. El cost és mínim. Si tens l’estructura i tens la llei ja només cal canviar el número. On posa 10 demà posarà 20 o 25, que és el que fan a Es-panya. A Espanya quan fan aquestes lleis tan dures sempre diuen que el motiu real de la creació d’aquesta llei és un altre. Finalment, la llei s’acaba aplicant a tothom igual, a les famíli-es, a les PIMES i als treballadors. Una vegada tenen l’eina en marxa, l’aca-ben utilitzant.

–¿Es podria trobar altres models?–Una llei de bases tan potent no és pro-porcionada a un IRPF tan light com el que es vol aplicar. A Espanya es trac-ta de recaptar prop de 73.000 milions d’euros per IRPF i 55.000 milions per IVA. Però en un sistema tributari tan poc substantiu com l’andorrà potser és desproporcionat.

–¿Quin model fiscal per a Andorra?–Entenc que el debat a Andorra és te-nir un sistema fiscal que sigui homo-logable per l’OCDE. L’IRPF al 10% és un impost competitiu, després ja veu-rem què diu l’OCDE. Però una cosa és l’impost i l’altra la llei de bases tribu-tària, que des del meu punt de vista no crec que sigui necessari que sigui tan potent. ¿Tot això fa falta per un IGI i un IRPF? Doncs no ho crec, perquè la competitivitat que es vol guanyar per un costat, es perd per l’altre, amb una llei molt dura i feixuga en l’aplica-ció. Una cosa bona que té la llei és que incentiva la inversió amb reduccions d’impostos de fins al 50%, a imatge de Luxemburg o Holanda.

–¿Com evoluciona la fiscalitat al món?–Les empreses busquen llocs amb poca pressió fiscal. El què s’està bus-cant des de l’OCDE, Europa i els Estats Units, és que les empreses que han deslocalitzat les seus per no tributar tant, paguin impostos als mercats on venen els productes.

–¿La cacera als paradisos fiscals en-cetada pels EUA, continuarà?–Els paradisos fiscals estan cada vega-da més acotats. Potser sí que Andorra s’ha d’adaptar per obligació i perquè països com Suïssa ho estan fent, amb el risc de que si no segueixes pots que-dar-te aïllat. Però, potser s’està anant una mica massa lluny o massa ràpid. La pregunta clau és si el canvi serà a millor.H

EL PERIÒDIC

33 Jorge Sarrió, expert en dret tributari al seu despatx de Barcelona.

de la hisenda espanyola. El que dèiem abans, passem de 0 a 100 en no res. No hi ha període d’adaptació.

–¿El desplegament pot implicar una gran indústria de recaptació?–Aquest sistema, tal com està, impli-ca un munt d’obligacions, la reten-ció, les obligacions formals, els paga-ments a compte, entre altres, implica tota una burocràcia administrativa que suposarà per al ciutadà i les em-preses, un cost, i la necessitat d’una agència tributària andorrana potent, tant a nivell informàtic com de recur-sos humans. A Espanya tenim l’Ad-ministració tributària més eficient del món perquè tenim un sistema in-formàtic molt avançat i potent, però també amb 25.000 treballadors al seu servei. A Andorra no farà falta tanta gent però si que caldrà una adminis-tració informàticament potent amb un sistema de gestió, d’inspecció i de recaptació.

–¿Qualsevol em pot denunciar?–Si és algú qualsevol probablement no li faran cas. Ara bé si es tracta de l’ex parella, el comptable o d’un assalari-at que acomiadem, podria fer una de-núncia que donaria peu a una inspec-ció. I s’assimilarà molt a una inspecció

«Una llei tan potent i tan exigent com aquesta no és proporcionada a l’IRPF tan ‘light’ que es vol aplicar»

GLÒRIA GURDÓESCALDES-ENGORDANY

@ggurdo

–¿Vulnera el dret a la vida privada?–Per exemple a Espanya i això és el mateix que recull aquest projecte de llei, el dret a la intimitat des del punt de vista tributari desapareix. Segons aquesta llei, ningú té secrets per a hi-senda. El secret bancari també desa-pareix completament i fins i tot, va més enllà que la llei espanyola en al-guns aspectes. Per exemple, la facili-tat per entrar en un domicili particu-lar és més gran aquí. Hi ha un dret fo-namental que és la inviolabilitat del domicili, que no és ni espanyol ni an-dorrà, és un dret humà. I crec que està una mica en entredit, no m’atreviria a dir que la llei és inconstitucional en aquest sentit, però està al límit.

–¿Però la llei també diu que es reque-reix una ordre judicial, no?–Si és cert que necessiten una autorit-zació judicial però la llei té un apar-tat que recull que si coincideix la seu de l’empresa o l’exercici de la profes-sió amb l’habitatge, l’entrada és per-mesa. En canvi, a Espanya i a Europa el què preval és l’habitatge i no pas el negoci ni el despatx. Aquí van una mi-ca més enllà. El mateix passa amb les sancions.

–¿I la presumpció d’innocència?–A Espanya si es recorre una sanció, aquesta se suspèn fins que no es de-cideix si és procedent o no, perquè es respecta la presumpció d’innocèn-cia. A Andorra es posa en dubte la pre-sumpció d’innocència, perquè men-tre es discutirà si la sanció és correcta o no, el sancionat l’ha de pagar. Hem de tenir en compte que una sanció és un càstig, per tant, si la presumpció d’innocència funciona, hauríem d’es-perar que fos ferma per imposar-la i fer-la efectiva.

–¿Vulnera el dret a l’honor?–En teoria ni la llei andorrana ni l’es-panyola accepten denúncies anòni-mes, però la realitat és que si la denún-cia conté detalls hisenda els utilitza. En un país amb només 70.000 habi-tants, facilitar el tema de denúncies és una mica més complicat i pot afec-tar la convivència.

13el Periòdic d’AndorraNacional DIJOUS, 21 DE NOVEMBRE DEL 2013

«El secret bancari desapareix amb la llei de bases tributària» JORGE SARRIÓ Soci en dret tributari del bufet d’advocats Rousaud Costas i Duran

Jorge Sarrió, és soci expert en dret tri-buari del prestigiós bufet d’advocats Rousaud, Costas i Duran. Avui, a les set de la tarda, oferirà la conferència El nou model d’agència tributària i el seu impacte en la vida dels contribuents, con-vidat pels Liberals d’Andorra, a l’hotel Roc Blanc d’Escaldes-Engordany.

–¿La llei de bases de l’ordenament tri-butari és una còpia de l’espanyola?–El 90% és una traducció, gairebé arti-cle per article, de la Llei general tribu-tària espanyola. És més que una inspi-ració. La veritat és que si prens com a referència la Llei del 2003, l’estructu-ra és més o menys la mateixa, segueix els mateixos articles, tret que hi ha menys articles en la llei andorrana de-gut a que potser no s’ha regulat tant, però el 90% és una traducció.

–¿És adaptada a la realitat d’Andorra?–No conec tant la realitat andorrana per dir si s’hi adapta o no. El meu punt de vista és que Andorra passa de 0 a 100, en un minut. És a dir, la Llei tri-butària espanyola és una llei exigent i dura després de 30 o 40 anys de cul-tura tributària i pròpia d’un país amb més de 45 milions d’habitants. Andor-ra té 70.000 habitants i set milions de visitants. Tinc els meus dubtes de si la realitat andorrana suportarà això. El que si és cert és que s’està copiant, que no adaptant, el model espanyol en principi en la llei, després caldrà veure que comporta en l’aplicació.

–¿Què suposa la llei per als contribu-ents, pot arribar a tocar drets bàsics?–La llei preveu moltes obligacions i càrregues. No hem de perdre de vis-ta que la llei de bases de l’ordenament tributari, és una llei de bases. Després ja veurem que ve. El que s’està cons-truint és una estructura que en prin-cipi serà un conjunt enorme d’obliga-cions i càrregues molt importants per als contribuents amb un règim sanci-onador molt potent i molt detallat. I conseqüentment, tot això afectarà directament els drets dels ciutadans.

–¿La llei està pensada per a Andorra i el sistema tributari que té avui?–No ho sembla. Per gestionar un IRPF com el que s’està plantejant, potser tampoc. No obstant això, si el país ja compta amb l’estructura bàsica, a partir d’aquí pot passar fàcilment del 10% al 20%. El cost és mínim. Si tens l’estructura i tens la llei ja només cal canviar el número. On posa 10 demà posarà 20 o 25, que és el que fan a Es-panya. A Espanya quan fan aquestes lleis tan dures sempre diuen que el motiu real de la creació d’aquesta llei és un altre. Finalment, la llei s’acaba aplicant a tothom igual, a les famíli-es, a les PIMES i als treballadors. Una vegada tenen l’eina en marxa, l’aca-ben utilitzant.

–¿Es podria trobar altres models?–Una llei de bases tan potent no és pro-porcionada a un IRPF tan light com el que es vol aplicar. A Espanya es trac-ta de recaptar prop de 73.000 milions d’euros per IRPF i 55.000 milions per IVA. Però en un sistema tributari tan poc substantiu com l’andorrà potser és desproporcionat.

–¿Quin model fiscal per a Andorra?–Entenc que el debat a Andorra és te-nir un sistema fiscal que sigui homo-logable per l’OCDE. L’IRPF al 10% és un impost competitiu, després ja veu-rem què diu l’OCDE. Però una cosa és l’impost i l’altra la llei de bases tribu-tària, que des del meu punt de vista no crec que sigui necessari que sigui tan potent. ¿Tot això fa falta per un IGI i un IRPF? Doncs no ho crec, perquè la competitivitat que es vol guanyar per un costat, es perd per l’altre, amb una llei molt dura i feixuga en l’aplica-ció. Una cosa bona que té la llei és que incentiva la inversió amb reduccions d’impostos de fins al 50%, a imatge de Luxemburg o Holanda.

–¿Com evoluciona la fiscalitat al món?–Les empreses busquen llocs amb poca pressió fiscal. El què s’està bus-cant des de l’OCDE, Europa i els Estats Units, és que les empreses que han deslocalitzat les seus per no tributar tant, paguin impostos als mercats on venen els productes.

–¿La cacera als paradisos fiscals en-cetada pels EUA, continuarà?–Els paradisos fiscals estan cada vega-da més acotats. Potser sí que Andorra s’ha d’adaptar per obligació i perquè països com Suïssa ho estan fent, amb el risc de que si no segueixes pots que-dar-te aïllat. Però, potser s’està anant una mica massa lluny o massa ràpid. La pregunta clau és si el canvi serà a millor.H

EL PERIÒDIC

33 Jorge Sarrió, expert en dret tributari al seu despatx de Barcelona.

de la hisenda espanyola. El que dèiem abans, passem de 0 a 100 en no res. No hi ha període d’adaptació.

–¿El desplegament pot implicar una gran indústria de recaptació?–Aquest sistema, tal com està, impli-ca un munt d’obligacions, la reten-ció, les obligacions formals, els paga-ments a compte, entre altres, implica tota una burocràcia administrativa que suposarà per al ciutadà i les em-preses, un cost, i la necessitat d’una agència tributària andorrana potent, tant a nivell informàtic com de recur-sos humans. A Espanya tenim l’Ad-ministració tributària més eficient del món perquè tenim un sistema in-formàtic molt avançat i potent, però també amb 25.000 treballadors al seu servei. A Andorra no farà falta tanta gent però si que caldrà una adminis-tració informàticament potent amb un sistema de gestió, d’inspecció i de recaptació.

–¿Qualsevol em pot denunciar?–Si és algú qualsevol probablement no li faran cas. Ara bé si es tracta de l’ex parella, el comptable o d’un assalari-at que acomiadem, podria fer una de-núncia que donaria peu a una inspec-ció. I s’assimilarà molt a una inspecció

«Una llei tan potent i tan exigent com aquesta no és proporcionada a l’IRPF tan ‘light’ que es vol aplicar»

GLÒRIA GURDÓESCALDES-ENGORDANY

@ggurdo

–¿Vulnera el dret a la vida privada?–Per exemple a Espanya i això és el mateix que recull aquest projecte de llei, el dret a la intimitat des del punt de vista tributari desapareix. Segons aquesta llei, ningú té secrets per a hi-senda. El secret bancari també desa-pareix completament i fins i tot, va més enllà que la llei espanyola en al-guns aspectes. Per exemple, la facili-tat per entrar en un domicili particu-lar és més gran aquí. Hi ha un dret fo-namental que és la inviolabilitat del domicili, que no és ni espanyol ni an-dorrà, és un dret humà. I crec que està una mica en entredit, no m’atreviria a dir que la llei és inconstitucional en aquest sentit, però està al límit.

–¿Però la llei també diu que es reque-reix una ordre judicial, no?–Si és cert que necessiten una autorit-zació judicial però la llei té un apar-tat que recull que si coincideix la seu de l’empresa o l’exercici de la profes-sió amb l’habitatge, l’entrada és per-mesa. En canvi, a Espanya i a Europa el què preval és l’habitatge i no pas el negoci ni el despatx. Aquí van una mi-ca més enllà. El mateix passa amb les sancions.

–¿I la presumpció d’innocència?–A Espanya si es recorre una sanció, aquesta se suspèn fins que no es de-cideix si és procedent o no, perquè es respecta la presumpció d’innocèn-cia. A Andorra es posa en dubte la pre-sumpció d’innocència, perquè men-tre es discutirà si la sanció és correcta o no, el sancionat l’ha de pagar. Hem de tenir en compte que una sanció és un càstig, per tant, si la presumpció d’innocència funciona, hauríem d’es-perar que fos ferma per imposar-la i fer-la efectiva.

–¿Vulnera el dret a l’honor?–En teoria ni la llei andorrana ni l’es-panyola accepten denúncies anòni-mes, però la realitat és que si la denún-cia conté detalls hisenda els utilitza. En un país amb només 70.000 habi-tants, facilitar el tema de denúncies és una mica més complicat i pot afec-tar la convivència.

13el Periòdic d’AndorraNacional DIJOUS, 21 DE NOVEMBRE DEL 2013

«El secret bancari desapareix amb la llei de bases tributària» JORGE SARRIÓ Soci en dret tributari del bufet d’advocats Rousaud Costas i Duran

Jorge Sarrió, és soci expert en dret tri-buari del prestigiós bufet d’advocats Rousaud, Costas i Duran. Avui, a les set de la tarda, oferirà la conferència El nou model d’agència tributària i el seu impacte en la vida dels contribuents, con-vidat pels Liberals d’Andorra, a l’hotel Roc Blanc d’Escaldes-Engordany.

–¿La llei de bases de l’ordenament tri-butari és una còpia de l’espanyola?–El 90% és una traducció, gairebé arti-cle per article, de la Llei general tribu-tària espanyola. És més que una inspi-ració. La veritat és que si prens com a referència la Llei del 2003, l’estructu-ra és més o menys la mateixa, segueix els mateixos articles, tret que hi ha menys articles en la llei andorrana de-gut a que potser no s’ha regulat tant, però el 90% és una traducció.

–¿És adaptada a la realitat d’Andorra?–No conec tant la realitat andorrana per dir si s’hi adapta o no. El meu punt de vista és que Andorra passa de 0 a 100, en un minut. És a dir, la Llei tri-butària espanyola és una llei exigent i dura després de 30 o 40 anys de cul-tura tributària i pròpia d’un país amb més de 45 milions d’habitants. Andor-ra té 70.000 habitants i set milions de visitants. Tinc els meus dubtes de si la realitat andorrana suportarà això. El que si és cert és que s’està copiant, que no adaptant, el model espanyol en principi en la llei, després caldrà veure que comporta en l’aplicació.

–¿Què suposa la llei per als contribu-ents, pot arribar a tocar drets bàsics?–La llei preveu moltes obligacions i càrregues. No hem de perdre de vis-ta que la llei de bases de l’ordenament tributari, és una llei de bases. Després ja veurem que ve. El que s’està cons-truint és una estructura que en prin-cipi serà un conjunt enorme d’obliga-cions i càrregues molt importants per als contribuents amb un règim sanci-onador molt potent i molt detallat. I conseqüentment, tot això afectarà directament els drets dels ciutadans.

–¿La llei està pensada per a Andorra i el sistema tributari que té avui?–No ho sembla. Per gestionar un IRPF com el que s’està plantejant, potser tampoc. No obstant això, si el país ja compta amb l’estructura bàsica, a partir d’aquí pot passar fàcilment del 10% al 20%. El cost és mínim. Si tens l’estructura i tens la llei ja només cal canviar el número. On posa 10 demà posarà 20 o 25, que és el que fan a Es-panya. A Espanya quan fan aquestes lleis tan dures sempre diuen que el motiu real de la creació d’aquesta llei és un altre. Finalment, la llei s’acaba aplicant a tothom igual, a les famíli-es, a les PIMES i als treballadors. Una vegada tenen l’eina en marxa, l’aca-ben utilitzant.

–¿Es podria trobar altres models?–Una llei de bases tan potent no és pro-porcionada a un IRPF tan light com el que es vol aplicar. A Espanya es trac-ta de recaptar prop de 73.000 milions d’euros per IRPF i 55.000 milions per IVA. Però en un sistema tributari tan poc substantiu com l’andorrà potser és desproporcionat.

–¿Quin model fiscal per a Andorra?–Entenc que el debat a Andorra és te-nir un sistema fiscal que sigui homo-logable per l’OCDE. L’IRPF al 10% és un impost competitiu, després ja veu-rem què diu l’OCDE. Però una cosa és l’impost i l’altra la llei de bases tribu-tària, que des del meu punt de vista no crec que sigui necessari que sigui tan potent. ¿Tot això fa falta per un IGI i un IRPF? Doncs no ho crec, perquè la competitivitat que es vol guanyar per un costat, es perd per l’altre, amb una llei molt dura i feixuga en l’aplica-ció. Una cosa bona que té la llei és que incentiva la inversió amb reduccions d’impostos de fins al 50%, a imatge de Luxemburg o Holanda.

–¿Com evoluciona la fiscalitat al món?–Les empreses busquen llocs amb poca pressió fiscal. El què s’està bus-cant des de l’OCDE, Europa i els Estats Units, és que les empreses que han deslocalitzat les seus per no tributar tant, paguin impostos als mercats on venen els productes.

–¿La cacera als paradisos fiscals en-cetada pels EUA, continuarà?–Els paradisos fiscals estan cada vega-da més acotats. Potser sí que Andorra s’ha d’adaptar per obligació i perquè països com Suïssa ho estan fent, amb el risc de que si no segueixes pots que-dar-te aïllat. Però, potser s’està anant una mica massa lluny o massa ràpid. La pregunta clau és si el canvi serà a millor.H

EL PERIÒDIC

33 Jorge Sarrió, expert en dret tributari al seu despatx de Barcelona.

de la hisenda espanyola. El que dèiem abans, passem de 0 a 100 en no res. No hi ha període d’adaptació.

–¿El desplegament pot implicar una gran indústria de recaptació?–Aquest sistema, tal com està, impli-ca un munt d’obligacions, la reten-ció, les obligacions formals, els paga-ments a compte, entre altres, implica tota una burocràcia administrativa que suposarà per al ciutadà i les em-preses, un cost, i la necessitat d’una agència tributària andorrana potent, tant a nivell informàtic com de recur-sos humans. A Espanya tenim l’Ad-ministració tributària més eficient del món perquè tenim un sistema in-formàtic molt avançat i potent, però també amb 25.000 treballadors al seu servei. A Andorra no farà falta tanta gent però si que caldrà una adminis-tració informàticament potent amb un sistema de gestió, d’inspecció i de recaptació.

–¿Qualsevol em pot denunciar?–Si és algú qualsevol probablement no li faran cas. Ara bé si es tracta de l’ex parella, el comptable o d’un assalari-at que acomiadem, podria fer una de-núncia que donaria peu a una inspec-ció. I s’assimilarà molt a una inspecció

«Una llei tan potent i tan exigent com aquesta no és proporcionada a l’IRPF tan ‘light’ que es vol aplicar»

GLÒRIA GURDÓESCALDES-ENGORDANY

@ggurdo

–¿Vulnera el dret a la vida privada?–Per exemple a Espanya i això és el mateix que recull aquest projecte de llei, el dret a la intimitat des del punt de vista tributari desapareix. Segons aquesta llei, ningú té secrets per a hi-senda. El secret bancari també desa-pareix completament i fins i tot, va més enllà que la llei espanyola en al-guns aspectes. Per exemple, la facili-tat per entrar en un domicili particu-lar és més gran aquí. Hi ha un dret fo-namental que és la inviolabilitat del domicili, que no és ni espanyol ni an-dorrà, és un dret humà. I crec que està una mica en entredit, no m’atreviria a dir que la llei és inconstitucional en aquest sentit, però està al límit.

–¿Però la llei també diu que es reque-reix una ordre judicial, no?–Si és cert que necessiten una autorit-zació judicial però la llei té un apar-tat que recull que si coincideix la seu de l’empresa o l’exercici de la profes-sió amb l’habitatge, l’entrada és per-mesa. En canvi, a Espanya i a Europa el què preval és l’habitatge i no pas el negoci ni el despatx. Aquí van una mi-ca més enllà. El mateix passa amb les sancions.

–¿I la presumpció d’innocència?–A Espanya si es recorre una sanció, aquesta se suspèn fins que no es de-cideix si és procedent o no, perquè es respecta la presumpció d’innocèn-cia. A Andorra es posa en dubte la pre-sumpció d’innocència, perquè men-tre es discutirà si la sanció és correcta o no, el sancionat l’ha de pagar. Hem de tenir en compte que una sanció és un càstig, per tant, si la presumpció d’innocència funciona, hauríem d’es-perar que fos ferma per imposar-la i fer-la efectiva.

–¿Vulnera el dret a l’honor?–En teoria ni la llei andorrana ni l’es-panyola accepten denúncies anòni-mes, però la realitat és que si la denún-cia conté detalls hisenda els utilitza. En un país amb només 70.000 habi-tants, facilitar el tema de denúncies és una mica més complicat i pot afec-tar la convivència.

Page 4: E La manca d’unitats marca l’arribada de l’X-Box One i la … · 2015. 5. 15. · mics per part de La nova generació de consoles –PlayStation 4 de Sonny i X-Box One de Microsoft–

7el Periòdic d’AndorraNacional DIVENDRES, 22 DE NOVEMBRE DEL 2013

Jorge Sarró, expert en dret fiscal del prestigiós bufet d’advocats barcelo-ní, Rousaud, Costas i Duran, va rei-terar ahir que el projecte de llei de bases tributària entrada a tràmit parlamentari pel Govern, «és des-proporcionada al model iscal an-dorrà o almenys al que està vigent i a l’IRPF que es vol aplicar en un futur immediat». Sarró va exposar aquesta i altres contradiccions del projecte de llei, en la conferència El nou model d’agència tributària i el seu impacte en la vida dels contribuents, que va impartir ahir al vespre, a pe-tició de Liberals d’Andorra (Ld’A) a l’hotel Roc Blanc. Però, sens dubte, el que més va sorprendre l’audièn-cia va ser la similitud de la llei andor-rana amb l’espanyola i el fet que Sar-ró afirmés que «la vostra és més du-ra». En canvi, l’espanyola «ve d’una llarga evolució iscal, des de l’any 1977», va dir Sarró i va afegir que «la hisenda espanyola és una de les més impositores del món». L’ex-

què «Andorra és molt petita i si les coses se saben en llocs com Bar-celona o Madrid amb més motiu se sabran aquí». I va recordar que tal com està redactada, el contribuent sempre és culpable fins que no de-mostri el contrari, cosa que pot por-tar molt temps, però que a més, és al revés en tots els països democràtics. I va afirmar que «dubto molt que en aquest aspecte la llei pugui supor-tar ni la Constitució ni el Tribunal dels Drets Humans d’Estrasburg».

ÀLEX LARA

33 Jorge Sarró abans de començar la conferència a l’hotel Roc Blanc d’Escaldes, ahir.

Amb el redactat actual, no suportarà ni la Constitució ni el Tribunal dels Drets Humans

L’expert en dret iscal barceloní reitera que la llei andorrana és més dura que l’espanyola

Sarró: «Hisenda ho sap tot de tots»

pert, que no s’explica com un sistema fiscal imaginat per a un país de 45 mi-lions d’habitants es vol aplicar en un petit país de 70.000 habitants, va ad-vertir als assistents que «la hisenda espanyola està molt per sobre de la NSA, ho sap tot de tots», i va lamentar que «Andorra hagi copiat el 95% de la llei de bases tributària de la llei es-panyola perquè només és augmen-tar els tràmits burocràtics i cal saber que Espanya ocupa un lloc molt allu-nyat en el rànquing de països pro-picis a captar nova inversió». De fet, Sarró va assenyalar que el país veí ocu-pa el lloc 142 en una llista de 180 pa-ïsos. I va considerar que en aquest as-pecte «la llei de bases tributària no aporta res, sinó moltes obligacions i cap valor afegit, és una pèrdua de competitivitat i no ajudarà a captar nova inversió per més que es proposi un IRPF light». Entre les claus que cor-roboren aquesta pèrdua de competiti-vitat, Sarró va insistir en el fet que «la llei diu vostè faci el negoci que vulgui que si a hisenda no li agrada el canvi-arà i farà el què li sembli i vostè hau-rà de demostrar que ho està fent bé».

I tot i que va reconèixer que l’exemp-ció del 50% per a la creació de nous ne-gocis és una oportunitat també va ma-tisar que «no sabem com s’utilitzarà perquè no s’especiica».

Vulneració de drets Sarró va tornar a insistir en que la llei representa una renúncia dels drets dels ciutadans a favor de l’Estat i va advertir que «no siguem ingenus aquesta renúncia a la intimitat pot costar cara». Sobretot, va afegir per-

G.GURDÓESCALDES-ENGORDANY

@ggurdo

Liberals d’Andorra 3 Ànalisi de la llei de bases tributària Pàgines 6 i 7 LLL

eiguacen
Resaltado
Page 5: E La manca d’unitats marca l’arribada de l’X-Box One i la … · 2015. 5. 15. · mics per part de La nova generació de consoles –PlayStation 4 de Sonny i X-Box One de Microsoft–

ANDORRA 7DIVENDRES, 22 DE NOVEMBRE DEL 2013

cosit amb la il •lusio que fa

que les festes siguin magiques

Xeridell són els Tallers Ocupacionals de l’EENS Meritxell

Entitat col.laboradora

Aquest Nadal obrimlocal de vendes a

Prat de la Creu, 65, Andorra la Vella

(Cantonada amb Prada Casadet)

Liberals d’Andorra (LdA) va

lliurar ahir una carta a cadas-

cun dels grups parlamentaris

en relació amb el neguit de la

formació sobre el projecte de llei

de la Caixa Andorrana de Segu-

retat Social (CASS). Tal com van

explicar en roda de premsa, els

liberals estan especialment pre-

ocupatsやqueやlaやmodiRcacióやpro-posada trenqui totalment amb

l’únic objectiu que semblava

tenir: “Que el Govern assumís

els compromisos que la CASS

no pogués cobrir.” En aquest

sentit, consideren que “les bo-

nes voluntats expressades en el

preàmbul de la llei no queden

reSectidesやenやl‒articulatを╆やLdA critica en la seva carta

que se substitueixi l’IPC com a

referent per a la pujada de les

pensions i s’opti per un “fac-

tor de sostenibilitat que ningú

no pot entendre ni aplicar”. A

banda, es queixa que al preàm-

bulやdeやlaやlleiやs‒aRrmaやqueやl‒Estatやgarantirà unes reserves mínimes

per cobrir les pensions, però que

es tregui l’obligatorietat de cotit-

zar a la branca de jubilació en al-

guns articles. A LdA li preocupa

també que la proposta per a les

pensions futures recaigui només

en les asseguradores privades.

“Ens podríem trobar amb un

sector de gent gran, particular-

ment dones soles, que no tindri-

en ni un mínim de pensió i que

passarien a ser una càrrega soci-

al dins les previsions de la nova

llei de serveis socials i sociosani-

tarisを╇やaRrmaやLdA╆やLa carta dels liberals també

assenyala que la CEA ja ha mani-

festat que l’augment sistemàtic

de les cotitzacions, previst a

mitjà termini, no és la solució

deRnitivaやperやaやlaやviabilitatやeco-nòmica de la seguretat social “i

pensem que també s’hauria de

replantejar”.

LdA expressa els seus neguits sobre la llei de la CASS als grups parlamentaris

POLÍTICA

Els liberals critiquen que les pensions futures recaiguin en asseguradores privades

REDACCIÓANDORRA LA VELLA

L’expert Jorge Sarró analitza el nou model d’agència tributària

LdA va organitzar ahir a la tarda una conferència sobre El nou

model d’agència tributària i el seu impacte a la vida dels contri-

buents, a càrrec de l’especialista en procediment tributari Jorge

Sarró Riu, soci del bufet Rousaud Costas Duran. El ponent va fer

una anàlisi del projecte de llei de bases de l’ordenament tribu-

tari, actualment a tràmit parlamentari, i els canvis que signiicarà

l’aprovació del text per als contribuents.

TATI MASIÀ

ECONOMIA

Davalla en un 5% el consum d’energia durant l’octubre

REDACCIÓANDORRA LA VELLA

El consum d’energia durant

el mes d’octubre va situar-se

en 22.557 tones equivalents

de petroli (TEP), un 5%

menys que les registrades

durant l’octubre del 2012.

Pelやqueやfaやalsやmegawamsやperやhora (MWh), s’ha arribat

a 40.567, en aquest cas un

0,3% més que l’any anteri-

or. Segons Estadística, dins

d’aquesta disminució del 5%

destaquen, a banda de l’aug-

ment del 0,3% en electricitat,

la disminució d’un 16,3% de

fuel domèstic i d’un 5% en

gasoil de locomoció, i la pu-

jada del butà, que se situa

en un 3,8%. Pel que fa a les

dades acumulades durant el

2013, el consum total és de

229.774 TEP i 452.586 kilo-

wamsや perや horaや 〉KWh《╆や Siや esやcomparen les xifres amb les

del mateix període de l’any

anterior, s’observa una dis-

minució del 2,1 i l’1,6%.

eiguacen
Resaltado
eiguacen
Resaltado
nsoler
Rectángulo
Page 6: E La manca d’unitats marca l’arribada de l’X-Box One i la … · 2015. 5. 15. · mics per part de La nova generació de consoles –PlayStation 4 de Sonny i X-Box One de Microsoft–

6 Divendres, 22 de novembre del 2013

NEfemèrideLa dada¿Sabies que...

el cervell, anatòmicament, sembla una massa compacta però,

malgrat el seu aspecte, està format per milions de neurones

que estableixen relacions entre si?

2.300 milions d’euros són els que pretén ingressar l’any

vinent el Govern de la Generalitat amb la venda de patrimoni.

22 de novembre de 1963

Mor assassinat a Dallas el president dels

Estats Units John F. Kennedy.

mercat laboral

El nombre d’aturats puja un 8,2% i torna a superar el milerEl nombre de persones que esta-ven a l’atur a inals del mes d’oc-tubre experimenta un creixement de 78 més respecte del mes ante-rior. D’aquesta manera, se supera el miler d’aturats i la xifra se situa en 1.024. Aquestes dades suposen una variació mensual del 8,2% i del -10,8% respecte a l’octubre de l’any passat, quan hi havia inscri-tes 1.148 persones.

Pel que fa al nombre de de-mandants que volien una millora laboral, a inals de mes era de 203 (una xifra que també va a l’alça ja que al setembre eren 170), amb una variació mensual positiva del +19,4% i una variació del +9,7% respecte a l’octubre de l’any 2012 (185 persones).

Les dades fetes públiques ahir per Estadística també posen en relleu que el nombre de llocs de treball oferts a inals d’octubre era de 251 (setembre 2013, 186), amb una variació mensual posi-tiva del 34,9% i una variació del 25,5% respecte a l’octubre de l’any 2012 (200 ofertes).

El mes passat es van fer un to-tal de 61 contractacions a través del Servei d’Ocupació, vuit de les quals emmarcades en els pro-grames de foment (el programa per al foment de l’ocupació i la formació en el si de l’empresa i el

de la contractació indeinida de treballadors desocupats). A més a més, seguien treballant 90 perso-nes que van ser contractades per les parapúbliques i pels comuns i 131 pel Govern.

Dels 1.024 demandants en re-cerca d’un lloc de treball, el 23,6% són treballadors no qualiicats; el 22,9%, treballadors de serveis, restauració, protecció i venedors, i el 19,1%, empleats administratius.

Quant a les persones que vo-len una millora laboral, un 23,2% eren empleats administratius; un 19,7%, treballadors no qualiicats i un, 16,3% treballadors de serveis, restauració, protecció i venedors.

I pel que fa a les 251 ofertes

de llocs de treball, un 40,2% eren per a treballadors de serveis, res-tauració, protecció i venedors; un 16,3% per a tècnics i professionals cientíics i un 14,3% per a tècnics i professionals de suport.

D’altra banda, el nombre de persones beneiciàries de la pres-tació econòmica per des ocupació involuntària es manté estable res-pecte del mes anterior amb 121 persones (setembre 2013, 120), amb una variació mensual del +0,8% i una del -25,3% respecte de l’octubre de l’any 2012 (162 persones). El 66,9% tenen entre 40 i 59 anys.

Redacció // Andorra la Vella@mes_andorra

El nombre d’inscrits al Servei d’Ocupació s’ha incrementat per segon mes consecutiu. // t. m.

llei de la cass

LdA expressa al Consell els seus neguits sobre el text

Liberals d’Andorra (LdA) va lliurar ahir una carta als grups parlamentaris en relació amb el neguit de la formació sobre el projecte de llei de la CASS. Els liberals estan preocupats que la modiicació proposada trenqui totalment amb l’únic objectiu que semblava tenir: “Que el Govern assumís els compromisos que la CASS no pogués cobrir.” En aquest sen-tit, consideren que “les bones voluntats expressades en el preàmbul de la llei no queden relectides en l’articulat”. LdA critica que se substitueixi l’IPC com a referent per a la pujada de les pensions i s’opti per un “factor de sostenibilitat “que ningú no pot entendre ni apli-

car”. A banda, es queixa que al preàmbul de la llei s’airma que l’Estat garantirà unes reserves mínimes per cobrir les pensi-ons, però que es tregui l’obliga-torietat de cotitzar a la branca de jubilació en alguns articles. A LdA li preocupa també que la proposta per a les pensions futures recaigui només en les asseguradores privades. D’altra banda, LdA va organitzar ahir una conferència sobre El nou model d’agència tributària i el seu impacte a la vida dels contri-buents, a càrrec de l’especialista en procediment tributari Jorge Sarró Riu, soci del bufet Rou-saud Costas Duran.

Redacció // Andorra la Vella@mes_andorra

comú d’escaldes-engordany

Els treballadors reivindiquen l’assegurança que es retiraLa Unió Sindical de Treballadors del Comú d’Escaldes-Engordany (Ustcee) va comunicar ahir la seva intenció de lluitar per recuperar l’assegurança complementària de la CASS que la corporació ha de-cidit no costejar de cara a l’any que ve. Els representants dels treballa-dors lamenten que aquesta decisió només se’ls ha “comunicat” però sense poder-ho negociar i desta-quen que aquesta mesura s’afegeix a les congelacions de sou que fa tres anys que pateixen.

D’aquesta manera, el president del sindicat, Miquel Sánchez, va recordar que feia uns deu anys que els treballadors gaudien d’aquest complement i va afegir que la in-tenció del sindicat és treballar per-

què els empleats comunals puguin recuperar aquesta assegurança. La voluntat és negociar aquesta i altres qüestions amb el Comú amb l’ob-jectiu d’arribar a una entesa, tot i que van avançar que si els acords no són possibles no descarten “buscar assessorament legal” i arribar ins als tribunals, si fos necessari.

Des del sindicat lamenten que

se’ls presenti “com els culpables de tot el que passa, perquè no ho som, nosaltres ens dediquem a treballar”. Així, van manifestar que lluiten per uns drets que ja els ve-nien donats amb el lloc de treball. A més, diuen que no tenen tants privilegis com creu la gent.

Van recordar que aquesta as-segurança suposaria al Comú 40.000 euros, la qual cosa repre-senta un percentatge molt petit en el pressupost global, i van recordar la despesa que es fa en assessors.

De cara a l’any que ve volen ser “més actius” per treballar de mane-ra conjunta amb el Comú “perquè no es facin més retallades”.

Redacció // Escaldes-Engordany@mes_andorra

El sindicat va oferir ahir una roda de premsa. // t. m.

cultura

Esteve participa en el 5è Congrés iberoamericà

El ministre de Cultura, Albert Esteve, es troba des de dime-cres fins avui a Saragossa, on participa en el cinquè Congrés iberoamericà de la cultura al costat d’altres ministres del ram dels països membres de la comunitat iberoamericana, segons recollia ahir una agèn-cia de notícies espanyola.

La trobada gira al voltant de la creixent digitalització global i de com la transició de la cultura a l’entorn digital ha d’aportar innovació, creativitat i creixement a les economies i societats iberoamericanes.

Dimecres al vespre va tenir lloc la conferència inaugu-ral amb el títol La creativitat personal en l’entorn digital, els aparells tecnològics i l’excés in-formatiu, i al llarg de la jorna-da d’ahir es van portar a terme les ponències plenàries.

Ja a la tarda, els participants en el cinquè Congrés ibero-americà de la cultura es van organitzar en diferents taules de treball, que està previst que continuïn al llarg de la jornada d’avui divendres.

Agències // Saragossa@mes_andorra

Els ministres de Cultura participants en el congrés de Saragossa. // agències

eiguacen
Resaltado
eiguacen
Resaltado
nsoler
Rectángulo