L’expressionisme El crit Edvard Munch

L’expressionismeA Alemanya el gran desenvolupament industrial de finals del segle XIX va produir una gran deshumanització social. El règim que governava era militarista i autoritari. Tot plegat va crear un estat d’ànim tens i angoixant que es reflecteix en la pintura expressionista. Aquesta vol expressar el descontentament social, l’angoixa i la desesperança individual.

L’obra d’art expressionista va ser l’expressió d’una realitat viva: la por, la misèria del proletariat, la desesperació davant la immobilitat de les estructures socials, l'angoixa de l’existència... Tot el que és advers de la vida, i la soledat interior, es reflecteix en aquestes obres.

El punt de partida d’aquest moviment va ser el pintor noruec Edvard Munch i la seva obra El crit, com a exemple de l’emoció que s’havia introduït en l’obra d’art. Va ser més tard, cap a l’any 1905, quan un grup de pintors alemanys van voler donar a la pintura un contingut revolucionari.

Característiques de l’expressionisme:

1. Temes: intenten representar els problemes socials i col·lectius de la societat en que viuen. Reivindiquen també nous temes (eròtics...) perquè busquen la llibertat total de l’individu, expressant també el món interior d’aquest, les seves angoixes, les seves pors...

Destaca la temàtica de crítica social: condemnen la industrialització per la seva deshumanització i falta de creativitat. Tracten amb ironia les classes altes, estudien els personatges del carrer, successos de la vida quotidiana... Escenes de la ciutat...

Ernst Ludwing Kirchner

Ernst Ludwing Kirchner

2. Formes: no pinten les coses que els envolten, sinó les que ells senten en el seu interior, per això les imatges són esquemàtiques, com caricatures. Redueixen la figura humana a elements simples (simplicitat, esquematisme)

Exageren els elements lineals (geometria molt marcada, triangles molt aguts...) Violència expressiva, exageració de línies.

Tenen dues tendències expressives, inspirades en:

- L’art gòtic - L’art negre africà (talles de fusta).

3. Els colors són forts i violents. Predilecció pels fons foscos. Usen el negre.

Die Brücke

Ernst Ludwig Kirchner

Entre els anys 1893 i 1895, Munch s’instal·la a Berlín, on influencià enormement els pintors expressionistes (Die Brücke).

L’expressionisme va tenir a Alemanya dos nuclis força diferents entre si

Die Brücke (El pont)Dresde i Berlín, 1905

CombatiusImpulsos primarisColors violentsFigura humanaValoren més el contingut que la formaNo abandonen la figuració.

Representants:

KirchnerRotluffHeckelNolde

Der Blaue Reiter (El Genet Blau) Munich, 1911

PoèticsRefinament intel·lectualColor harmònicDiferents temàtiquesCombinació harmònica de les formes

Evolucionen cap a l’abstracció

Representants:

KandinskyMarkMacke

Emil Nolde Maskenstilleben (Masks Still Life), watercolor on paper, 1911

Emil Nolde: Santa Cena, 1909

El crit

Documentació general

Catalogació:Autor: Edvard Munch (1863-1944)Títol: El critCronologia: 1893Localització:Nasjonalgalleriet(Oslo) (hi ha unes 50còpies)Estil: expressionisme

Anàlisi material:Dimensions: 91 cm x 73,5 cmSuport: cartróTècnica: oli i tremp

Edward Munch (1863-1944) pertanyia a una família de classe mitjana de Noruega. Però ja a la seva infància, patí molt, ja que a l’edat de cinc anys, morí la seva mare, i pocs anys més tard la seva

germana gran, totes dues de tuberculosi. El seu pare, metge cirurgià de l’exèrcit, i el

seu germà, també van morir quan ell encara era jove, i una germana seva tenia una

malaltia mental. Tot això, quasi de cop, feren que Munch, ja de jove tingués una

visió tràgica de la vida, es tornà una persona trista, solitària i torbada.

L’any 1880 va començar el seu aprenentatge artístic a l’Escola Reial d’Art i Disseny de Christiania (anomenada després Oslo). Ja establert a Oslo va començar a relacionar-se amb un grup d’artistes i escriptors, anomenats “Christiania Bohème”, els quals es caracteritzaven pels ideals d’amor lliure i una gran oposició a la mentalitat burgesa de l’època.

http://www.mundofree.com/pinturanordica/edvard_munch.html

“L’obligació de l’artista és la donar, a través dels seus quadres, tot allò més estimat que hi ha dins seu; la seva ànima, les seves penes, les seves alegries, la sang del seu cor”.

“ Vaig començar com a impressionista, però quan van arribar

les violentes tempestes i les vicissituds de l’època bohèmia,

l’impressionisme no em va servir. Vaig intentar traduir el neguit de la

meva ànima” .

“Prou de pintar interiors amb senyores que llegeixen i senyores que fan mitja. Hem de representar éssers humans que respiren, senten, estimen i pateixen. Pintaré un seguit de quadres d’aquest tipus. La gent entendrà el seu caràcter sacre i es traurà el barret com si estigués a l’església”.

La línia recta i diagonal de la barana de la passarel·la posa en evidència la solitud de la figura i el buit de l’espai que l’envolta.

La línia dominant en el quadre és la corba, que

dóna una sensació de dinamisme i

neguit.

Exterioritzen el malestar vital

del protagonista

Línia i dibuix

El dibuix és aparentment descurat i de traços maldestres. El traç li serveix a Munch per alliberar les seves pròpies ànsies.

Anàlisi formal Elements plàstics

El conjunt d’elements plàstics se supedita a l’expressivitat de l’obra

La pinzellada és ample i pel que fa al color, Munch emprà

tons agressius, irreals, que

reforcen la idea

d’angoixa vital.

Els contrastos cromàtics extrems, fets de colors purs, revelen la profunda

influència de Gauguin. La gamma emprada és reduïda pràcticament als colors primaris: el blau, el groc, el

vermell.

Subratllar l’onada de blau fosc que envolta una illa de groc

en el mar.

Cal senyalar: els colors vermells i

grocs del cel, que a l’esquerra dibuixen un ull amb unes

pinzellades de blau.

Per últim cal destacar el fort contrast del groc del rostre damunt del blau fosc del

paisatge.

Color i pinzellada

Composició

Un ésser humà al primer pla, amb les mans a la cara i la boca oberta, cridant molt fort

Dos personatges passegen indiferents a l’altra banda del pont. Són dues ombres fosques

Tots els elements de la natura tenen formes sinuoses, igual que el personatge central

Baranes, formen una diagonal que separa els dos ambients

Fiord noruec al fons i dues siluetes de vaixells

Composició Compositivament l’eix central de la pintura és la figura perquè totes les línies

semblen convergir cap al cap que crida, el rostre del qual és falsejat com si es tractés

d’una caricatura.

Tot la mancança de perspectiva cal destacar-ne la profunditat produïda per la barana del pont que creua violentament i de biaix l’escena. Dues siluetes

passejant pel pont contribueixen a donar més

profunditat al llenç.

“Caminàvem amb dos amics pel passeig, el sol es ponia, de sobte el cel es tornà roig, jo em vaig parar, cansat em vaig recolzar a la barana, sobre la ciutat i el fiord blau fosc només veia sang i llengües de foc, els meus amics continuaven caminant i jo seguia parat al mateix lloc tremolant de por, i sentia un bram infinit que travessava tota la natura “ “Vaig pintar aquest quadre, vaig pintar els núvols com a sang autèntica. Els colors cridaven” E.Munch

Interpretació

Originàriament es titulà Desesperació

Munch volia reflectir als seus quadres els racons més profunds de l’ànima humana. La realitat es transforma per exterioritzar els que es porta a dins. El crit reflexa el món interior del pintor i també la soledat de l’ésser humà en la societat moderna. Les desgràcies que va patir marcaren la seva vida i el seu art.

El paisatge del fons, la cala i el pont, se sap que l’escena es pintà a la ciutat de Nordstrand. A més de la versió exposada a la Galeria Nacional d’Oslo, n’hi al voltant de 50 còpies.

Buscava expressar el seu món individual, ple d’angoixa i sofriment. Es considera un reflex de les pròpiesfrustracions de l’artista.

Munch s’inspirà per pintar els seu personatge central en una mòmia peruana que s’exposà a París.

Models i influències

Munch opinava que així com Leonardo da Vinci va estudiar l’anatomia humana i va fer disseccions de cadàvers, ell va intentar fer disseccions de les ànimes.Va rebre influències de Van Gogh, el qual es fixava, com ell, en l’interior del seu propi jo. També de Gauguin i Toulouse-Lautrec, exemples tots de captació d’estats d’ànim.

La seva estètica és tètrica i pessimista, inspirada en la filosofia nihilista de Nietzsche i Kirkegaard. També dins d’aquesta línia trobem el model de Goya i les seves pintures negres.

La seva distorsió violenta de colors i formes fou un clar referetn pels expressionistes alemanys de principisdel segle XX, sobre tot en el grup Die Brücke.

“L’Aquelarre” o “El gran cabró” 1820-1823. Quinta del Sordo.

Dues versions diferents de El crit

Desesper i El crit, 1893

Aquesta obra està inspirada en la mort, per tuberculosi, de la seva germana

La nena malalta 1885-1886

La mort a l’habitació de la malalta 1893

Edward Munch és el líder de la revolta contra un art buit, academicista, sense sentiments

Evening on Karl Johan 1892; Oil on canvas, 84.5 x 121 cm; Rasmus Meyer Collection, Bergen

La pubertat

1894

Per Munch, l’objectiu de l’art és transmetre essencialment els sentiments d’angoixa, de pessimisme, de temor, de solitud, de buidor, d'incomprensió que sorgeixen davant de la realitat, com li passa a aquesta jove que encara es sent perduda davant el canvi que significa el pas de la infantesa a l’edat adulta.

Ansietat 1894

El fet de poder fer arribar la seva obra a tothom, el va portar a l’experimentació artística amb el gravat, utilitzant tècniques com la xilografia.

L'endemà 1895

Madonna 1893 -1894

" He començat un nou quadre, La dansa de la vida. Una nit lluminosa d’estiu, al bell mig d’un prat, un capellà jove balla amb una dona de cabellera llarga i sinuosa. Es miren fixament als ulls i els cabells d’ella s’embullen al voltant del cap d’ell. El fons és una massa de gent arremolinada –homes grassos que mosseguen les dones al coll. Caricatures i homes fornits estrenyent dones entre els braços "

Edvard Munch

La dansa de la vida

1899 -1900

1904, Retrat de Friedrich Nietzche

En el camp conceptual influïren en la seva producció l’atreviment dels plantejaments teòrics de filòsofs com Kierkegaard i Nietzsche

1919, L’assassí

1940-42, Entre el llit i el rellotge

1920, Nit estelada