Alzheimer La lluita contra l’oblit

E1 r_pte de s_r mds rfip_dsEls cientifics treballen

per avanqar-se a la malaltiai barrar el pas a la dem ncia

des de la joventut

M~)N1CA L. FERRADO

BAP~CELONA

Es calcula que cap a12050 al m6nhi haurh uus 45 milions de malaltsd’Alzheimer. La malaltia avui se’ncommemora el dia mundial afec-ta el 35% de les persones mds gransde 60 anys i no td cura. De momentels esforgos per trobar-hi una solu-ci6 ban donat pocs resultats. E199% dels assajos clinics amb medi-caments ban fracassat. Per aixb, enels flltims anys els cientifics banhagut de redirigir la seva miradacap a la malaltia i els seus orlgens.Fins ara els esforgos s’havien cen-trat a atacar les plaques de la pro-te~na perversa a la qual s’atribueixel mal, la betaamiloide: necesshriaper al cervell quan n’hi ha la quan-titat justa; la pitjor enemiga quanse’n produeix massa.

Perb, malgrat el sen importantpaper, l’origen de tot plegat no estroba en aquesta prote~na, tal comes pensava fins no fa gaire. En elsflltims anys s’ha descobert que hiintervenen molts altres factors ique la malaltia es gesta des de moltabans que comencin els slmpto-mes, fins i tot abans de les primeresplaques de prote’/na al cervell."L’acumulaci6 de betaamiloide dsen realitat un cadhver que deixa lamalaltia’, afirma Josd Luis Moli-nuevo, director de la Unitatd’Alzheimer de l’Hospital Clinic idel programa cientlfic de la Funda-ci6 Pasqual Maragall. Trobar Fin-terruptor que posa en marxa aquestprocds i desactivar-lo ds la mhximaambici6. En definitiva, el que araplantegen els cientlfics ds set mdsr@ids que la malaltia.

Comenqa a have>hi respostes.Algunes, grhcies a la gen~tica. Enl’@oca de1 big data, s’espera queamb l’anhlisi de milions de dades depacients es trobaran els ills co-muns. Patrick Aloy, investigadorIcrea de l’Institut de Recerca Bio-m~dica de Barcelona ORB), treba-lla en un ambici6s projecte europeuper completar l’interactoma, elconjunt de prote~nes que interve-nen en l’acoblament de totes i ca-dascuna de les peces molecularsque hi intervenen. "L’Alzheimer dsel paradigma de malaltia complexa,hi ha molts factors rellevants, comla proteYna betaamiloide, la prote-~na tan, l’estr~s oxidatiu que pateixla c&l.lula, la disfunci6 mitocondri-al [els mitocondris s6n com les cen-trals el&ctriques que donen energia

ales c~l-lules] ...’, explica Aloy. "Te-nim una xarxa d’interaccions, i calferun model dinhmic sobre comevolucionen", afegeix. L’estudi ge-n&tic de les variants heredithries,encara que nomds afecten 1’1% de lapoblaci6, tambd ha aportat novesclaus sobre la malaltia. Se sap queaquest gen intervd precisament enel complex metabolisme de la beta-amiloide, i que per aixb els afectatspoden patir la malaltia de maneratan prematura, entre els 40 i els 50anys, tot i que el cas mds jove quees coneix ds de 24 anys. "En la res-son~ncia funcional s’ha vist queaquestes persones, ja de joves,abans de patir slmptomes, acumu-len la proteYna en el seu cervell, iquan el sen cervell s’activa es posenen funcionament zones normal-ment silents’, explica Josd LuisMolinuevo.

Tambd hi ha la sospita que hi hadiferents tipus d’Alzheimer. Segonsexplica Molinuevo, la variant mdstlpica ds la que afecta sobretot lamembria i que afecta les personesmds grans, avui el 85% dels casos.Perb hipodria haver altres variants,les que precisament afecten les per-sones mds joves, en les quals sobre-tot s’altera elllenguatge i altres ~re-es del cervell relacionades amb lapercepci6 de l’espai i del temps.

Prevenir abansProtegir-sc de la malaltia ambh~bits saludables des de jovesSegons confirmava recentment unestudi publicat a la revista Neuro-logy, les persones amb diabetis i hi-pertensi6 d’entre 40 i 64 anys s6nmds propenses a patir Alzheimer.No ds el primer estudi que assoeiamalaltia cardiovascular i sucre altamb danys eerebrals. Fins i tot n’hiha que demostren que en els ma-lalts que pateixen hipertensi6 laprogressi6 ds el doble de rhpida.Molinuevo, dones, td dares quiness6n les reeomanacions per prote-gir-se de la malaltia: una dieta sana,exereici moderat, eontrolar la ten-si6 arterial des de ben jove i no eon-sumir tbxics, des del tabae fins a al-tres drogues. "Un futur senseAlzheimer impliea aetituds de pre-venei6 des de lajoventut’, afirma eldirector del programa cientific dela Fundaei6 Pasqual Maragall. Unaltre estudi recent ha trobat relaci6amb el consum durant llargs perio-des de benzodiacepines, un psieo-fhrmae per a l’angoixa.

Amb elnou enfocament, els inves-tigadors tambd entenen eoma pre-

Aven.cEn els Oltimsanys s’hadescobertque l’origenno ~s en labetaamiloide

Relaci6Un nouestudi vinculadiabetis ihipertensi6ambI’Alzheimer

venci6 tot el queen un fntur s’adre-gar~ ales persones que no tenensimptomes perb que sl que comen-cen a mostrar signes biolbgics. Tansols aixl es pot evitar tamb4 la p~rduade neurones. Per fer-ho cal trobar lamanera de fer un diagnbstic preco~.Tambd es creu que alguns dels medi-caments que han fallat amb els ma-lalts simptom~tics podrien set un freefectiu si es prenguessin en aquestaetapa silenciosa.

Diagnbstic precoqA la recerca de t6cniques menysinvasives per a tothomActualment, per diagnosticar lamalaltia s’utilitzen tests de memb-ria. D’aqul ve el tltol del documen-tal del periodista Carles Bosch so-bre Pasqual Maragal], Bicicleta, cu-llera, poma, les paraules que no re-corda al principi de la peHicula ique ara hart donat peu a la campa-nya Oblits contra l’Alzbeimer perrecaptar fons per a la Fundaci6(Oblits.org). En el diagnbstic per imatge, s’observen les acumulaci-ons de plaques amb la ressonhnciamagn6tica i el PET, queen els ill-

tims dos anys ha incorporat noustrasadors que s’uneixen a la prote-"ina per poder observar-la millor.

Tambd s’ha avanqat en les anVil-sis a partir de liquid cefaloraquidi.Avui hi ha dos biomarcadors accep-tats per al diagnbstic preco$ del’Alzheimer: l’acumulaci6 de betaa-miloide en el cervell o el baix con-tingut d’Abl-42 en el liquid cefalo-raquidi, i l’augment de la proteinatau CSF (T-tan) i de la tau fosfori-lada (P-tau). Fa poc investigadorsde l’Hospital de Sant Paui del Clinicen van detectar un altre que apareixuns deu anys abans que apareguinslmptomes. Es tracta d’una disminu-ci6 dels nivells d’ADN mitocondrial(mtDNA) circulant. Altres estudissobre les analltiques ambliquid cefa-loraquidihan perm,s trobar un altremarcador, els precursors de la pro-teina male’fda, anomenats oligb-mers ABeta.

No obstant, la punci6 que reque-reix continua sent complicada d’apli-ear tom a norma. "Busquembiomar-cadors no invasius", explica Moli-nuevo. Una opel6 seria examinar elsulls, on se sap que s’acumula la pro-

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

TEMA DEL DIA

135000

20103

Diario

1092 CM² - 130%

4810 €

4-5

España

21 Septiembre, 2014

:lUe l’Alz elmerLes frases

Patrick AloyINVESTIGADOR DE L’IRB

"L’Alzheimer ~s elparadigma de malaltiacomplexa: hi ha moltsfactors rellevants"

Jos~ Luis Molinuevo~,~.c,~.~c v~,~ ~UNV~Cm.~G~,"L’acumulaci6 de p~ote’~’nabetaamiloide ~s en realitatun cadaver clue deixala malaltia"

Merc~ BoadaDIRECTORA DE LA FUNDAC[~) ACE

"En fase III nom~s hi ha uns5 medicaments al m6n, el99% dels que s’han assajatfins ara han fracassaf’

teina. En l’flltim any dos estudis hanpresentat t~cniques per mesurar elsnivells que es correlacionen ambl’inici dels canvis. Tamb6 s’ha identi-ficat un gen que atorga un risc mgselevat, l’ApoE-4, per6 no justifica untest gengtic,ja que tampoc 6s deter-minant. E1 diagn6stic preco~, en totcas, no tindrh gaire sentit fins que hihagi medicaments per tractar la ma-laltia. "Se’ns obre un debat bio~tic:per qug cal tenir la informaci6 si nos’hi pot fer res?", afirma Molinuevo.

Nous fhrmacsAssajos arab vacunes i novesopcions amb la sangLes vacunes amb qu~ s’investigacontenen antigens, fragments de laproteYna, que permeten que el siste-ma immunitari reaccioni i n’elimi-ni els excessos. A Barcelona, la Fun-daci6 ACE hainiciat una col.labora-ci6 arab una farmac~utica per pro-var un tipus de vacuna arab pocspacients. De moment, tot i que hadonat boris resultats amb modelsanimals, els assajos se centraran hO-mes a comprovar la seva seguretaten humans. La Fundaci5 ACE ~s un

Reflexi6EIs cient[ficsdebaten quEcal fer arabel diagn6sticpreco.c si nohi ha fErmacs

PerspertivaAmb sort,pot ser qued’aqu[15 anysja hihagi assajosavan.cats

dels centres on s’estan fent m~s as-sajos clinics. "Actualment, en faseIII tan sols hi ha uns cinc medica-ments al m6n, la resta, el 99% delsque s’han assajat fins ara, han fra-cassat", explica Merc~ Boada, a|capdavant d’aquest centre.

Entre les moltes col-laboracionsque esth duent a terme la Fundaci6ACE hi ha l’assaig en fase III d’untractament de Grifols adregat a ma-lalts amb un deteriorament lleu omoderat, l’estudi Ambar. Consis-teix a retirar peri6dicament plasmade la sang del malalt i retornar-liamb albflmina jove, una altra pro-te’~na que "segresta" els excedentsde betaamiloide, per aix~’ reduir elsnivells de beta. "De moment, hemvist que la malaltia es frena durantun temps", explica Boada. No obs-rant, aquest nou enfocament enca-ra esth pendent d’arribar als assajosarab fhrmacs. Els nous resultatsobriran pas a noves dianes i nousmedicaments. "Amb sort, arab elsresultats que obtinguem, podria setque d’aqui 15 anys ja hi hagu~s al-guns assajos avan~ats", conclouMolinuevo.~

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

TEMA DEL DIA

135000

20103

Diario

1092 CM² - 130%

4810 €

4-5

España

21 Septiembre, 2014