Ecoactivitats Curs deTècniques de trampeig fotogràfic per a … · indispensable en tot el món,...
46
Ecoactivitats Curs deTècniques de trampeig fotogràfic per a l'estudi de la fauna David Guixé i Coromines Àrea de Biodiversitat Centre Tecnològic Forestal de Catalunya
Transcript of Ecoactivitats Curs deTècniques de trampeig fotogràfic per a … · indispensable en tot el món,...
Ecoactivitats
Curs deTècniques de trampeig
fotogràfic per a l'estudi de la fauna
David Guixé i Coromines Àrea de Biodiversitat
Centre Tecnològic Forestal de Catalunya
Trampeig fotogràfic L'activitat del fototrampeig és utilitzada en diversos camps com el de la investigació
de la fauna silvestre, la gestió d'espècies de caça, el control d'espècies o l'educació
ambiental. Aquesta és una activitat en alça a causa de la recent incorporació i
abaratiment de diverses tecnologies aplicades a equips fotogràfics automatitzats
com els sensors de moviment, les càmeres digitals, les targetes de memòria
compactes, els flaixos d'infraroig, les bateries de llarga durada, etc.
Les càmeres de fototrampeig o captura fotogràfica estan sent una eina
indispensable en tot el món, en l'estudi d'espècies en perill d'extinció, com és el
cas per exemple del linx ibèric (Lynx pardinus), a través de les quals s'ha pogut
constatar la seva presència en determinats territoris i hàbitat i determinar densitats
i estimes poblacionals.
El trampeig fotogràfic és una tècnica d’estudi no invasiva que permet obtenir molta
informació de manera simultània sobre una comunitat d’animals, tant a escala local
com estandarditzada en territoris grans (veure Kucera & Barrett, 1993; Naves et al.,
1996; Raspall et al.,1996; Pla et al., 2000; York et al., 2001; Guixé, 2002b; Moruzzi
et al., 2002; Guixé & Camprodon, 2009; Torre et al., 2009a).
El trampeig fotogràfic pot aportar dades sobre la distribució, abundància, ús de
l’hàbitat i fins i tot densitat en espècies de les quals es pugui realitzar una
identificació individual (Mace et al., 1994; Pla et al., 2000; Masclans, 2001).
Es tracta d’una tècnica cada cop més usada, amb equips cada cop més
sofisticats, ràpids a captar imatges d’alta qualitat i vídeos, precisos i relativament
barats (Guixé & Camprodon 2009; Torre et al., 2009a; vegeu informació a
www.fototrampeo.org).
El fototrampeig ha de ser sempre una tècnica respectuosa que eviti les
molèsties a la fauna salvatge, reduint al màxim la presència humana i la
intervenció en el territori.
En algunes comunitats autònomes és necessari sol·licitar un permís per
realitzar fototrampeig de determinades espècies salvatges (protegides per la
llei). Informeu-vos a les oficines dels Departaments de Medi Natural
corresponents.
El 1878 E. J. Muybridge va produir la primera foto
amb càmeres disparades pel mateix
animal; alinear una dotzena de càmeres que van ser
activades per cordes que trencava un cavall al
caminar (Kucera i Barrett 2011). Durant la dècada de
1890 George Shiras va inventar les primeres
càmeres trampa activades per animals salvatges.
Consistien en trampes amb cables que l'animal
creuava i activava la càmera associada també a
llanternes. D'aquí el nom de càmera trampa. El
mètode usat per fotografiar animals salvatges es va
estendre a l'Àfrica colonial i l'Índia, on el 1927 F. W.
Champion fotografiar el primer tigre salvatge
(Champion 1927). Champion deduir que els tigres
podien ser identificats individualment a partir de les
seves ratlles. Durant la dècada dels 20 's el famós
caçador Jim Corbett també va canviar l'escopeta per
les primeres càmeres trampa de Champion per
documentar, en lloc de matar tigres (Corbett 1990).
El primer ús científic de càmeres trampa va ser
realitzat per F. M. Chapman per fer un inventari de
mamífers a Barro Colorado (Chapman 1927), on va
aconseguir retratar ocelotes i pumes.
Un xic d’història
Malgrat aquestes troballes la tècnica de foto trampeig no va ser àmpliament usada fins
a la dècada del 90 quan s'inicia el seu ús sistemàtic i s'evidencien els diferents tipus
d'anàlisi que es poden realitzar amb els resultats de l'ús d'aquesta eina. Una de les
primeres investigacions utilitzant càmeres trampa de forma científica va ser la de
Griffiths i van Schaik (1993a) i Van Schaik i Griffiths (1996) qui la van emprar com un
mètode per al monitoratge de patrons d'activitat d'espècies silvestres.
Destacar també Ullas Karanth pels seus estudis de tigres amb càmeres trampa,
aprofitant la possibilitat de reconèixer-los individualment per les seves ratlles i analitzar
les dades pel mètode clàssic de captura-recaptura (Karanth 1995, White et al. 1982).
Els resultats van permetre estimar la densitat d'aquesta espècie a l'Índia i falsejar els
mètodes d'empremtes, estadísticament pobres, dels que havien fet durant anys el
"Projecte Tigre " iniciat el 1973 (Karanth et al . 2002). A partir d'aquesta publicació tots
els estudis de felins es van esforçar per aconseguir estimacions de densitats
poblacionals de les seves espècies d'estudi. Les estimacions estadísticament robustes
de densitat eren una fita esmunyedissa per als investigadors de grans carnívors pels
problemes de logística i la naturalesa críptica de les espècies.
Per a la realització de trampeig fotogràfic en l’estudi de fauna, es recomana
establir una sèrie de criteris i pautes que cal seguir durant el treball de camp, les
quals s’especifiquen a continuació:
1. És necessari fer un mostreig extensiu si es vol obtenir dades de la distribució
de les espècies de carnívors en una àrea determinada. Alhora, és bo que el
mostreig sigui estratificat pels diferents hàbitats presents, tenint en compte
especialment aquells més específics per a algunes espècies objecte d’estudi
(bosc de ribera o tarteres, per exemple). Per això, sempre és recomanable
treballar de manera simultània amb el màxim nombre possible d’equips
fotogràfics. A partir de l’experiència de l’autor, es recomana un mínim de 5
càmeres.
2. És important col·locar les càmeres en llocs que prèviament s’han identificat
com a idonis per detectar el màxim nombre d’espècies: corriols, creuaments de
camins, a prop de basses, rius o zones entollades, llindars de bosc, etc. (Guixé,
2002a).
3. La distància òptima de separació entre càmeres es troba entre 500 m i 1
km. Si es vol estudiar la distribució en grans superfícies, es recomana posar-
ne una per quadrat UTM d’1x1 km (Torre et al., 2009a).
Premises
4. En àrees amb elevada densitat d’animals, alguns autors determinen un temps
de trampeig d’entre 2 i 4 nits (Torre et al., 2009a). L’experiència a Andorra,
possiblement extrapolable a altres àrees del Pirineu, fa que es recomani mantenir
les càmeres actives al mateix lloc un mínim de 15 dies.
5. És important mantenir les càmeres amagades de la gent i lligades amb
sistemes de seguretat. En aquest sentit, es recomana realitzar el trampeig
fotogràfic en èpoques de menys afluència de gent al medi natural. Al Pirineu, és
bo fer-ho a l’hivern i primavera i evitar l’estiu i la tardor. A l’estiu, a més d’haver-hi
més gent, la calor i els insectes fan disparar sovint el sensor de calor i de
moviment de les càmeres (Raspall et al., 1996; Guixé, 2002b).
6. Per atraure el nombre màxim d’espècies de carnívors és molt important
instal·lar un esquer. S’ha observat que les sardines amb oli i l’orina de fèlids donen
molt bons resultats.
Qualsevol atraient amb olors fortes pot anar bé.
Cal tenir en compte la durabilitat de l’esquer i la temporalitat per tal de no
acostumar certs animals.
Cal assegurar la permanència màxim de l’olor o l’esquer (reixa, suro,
vaporitzador automàtic, etc.).
Hi han esquers generalistes i altres més específics.
Generalistes:
1. Oli de sardines o de tonyina.
2. Animal mort.
3. Orina de fèlid.
4. Colònia Obsession de Calvin Klein per a home.
Específics:
1. Trementina: per cànids (xacals i llops).
2. Valeriana: per fèlids.
3. Orina de mascles en zel de l’espècie a estudiar.
4. Mel: pot atraure a espècies com el teixó i l’ós.
Esquers
Cada marca i model de càmera trampa té el seu sistema de programació
independent i disposa d'un manual de funcionament, que ha de ser llegit i comprès.
El model o tipus de càmera a utilitzar depèn de l'àrea d'estudi i de la disponibilitat de
recursos econòmics per a la seva adquisició.
Es suggereix avaluar les següents característiques per seleccionar el model de la
càmera trampa:
•• Dimensions i pes de la càmera trampa.
•• Nivell de resistència a la calor i humitat.
• Qualitat i / o grandària de les fotografies (resolució).
• Tipus d'il·luminació per a fotografies nocturnes: flaix o infraroig.
• Tipus i quantitat de les bateries.
• Rang de detecció.
• Velocitat de captura fotogràfica.
• Temps de recuperació entre fotografies.
• Opció de fotografies múltiples.
• Possibilitat d'adaptació a altres dispositius (panells solars, sistemes de
visualització d'imatges, etc). En general es recomana fer l'avaluació del model de la
càmera trampa personalment o parlar amb un col·lega que hagi treballat amb
aquest model en particular a la zona d'estudi, per tenir informació més precisa.
Gran part de l'èxit de la investigació depèn de la programació.
Proves de funcionament de les càmeres trampa
Previ a la sortida de camp es requereix fer proves del funcionament de les
càmeres. Aquestes proves consisteixen a verificar que el sistema elèctric de la
càmera no presenti errades (revisió amb bateries), que el sensor de moviment i / o
tèrmic s'activi adequadament, que el flaix o sistema infraroig respongui com és
esperat i que el sistema d'emmagatzematge de imatges i de registre d'informació
de cada fotografia correspongui al programat.
Instal·lació de les càmeres trampa
La posada de les càmeres trampa obeeix a l'objectiu desitjat. Per exemple , per al
cas de detecció de grans felins i inventaris de vertebrats, s'ubiquen en zones on el
pas de fauna ha estat registrat abans, com en camins usats per animals, no
obstant les generalitats són les següents:
1. La càmera ha d'estar en posició perpendicular al camí - per maximitzar la
probabilitat de detectar tot el flanc de l'animal.
2. Assegureu-vos que la ubicació de la càmera està sobre un sector del camí
anivellat i pla.
3. Poseu les càmeres sobre arbres rectes i amb poc angle d'engruiximent del tronc.
4. Assegureu-vos d'ubicar la càmera entre tres i quatre metres d'on s’espera que
passi l'animal objecte d’estudi.
5. Talleu arran de terra tota la vegetació al davant de la càmera en un radi gran i un
angle de 180 graus.
6. Assegureu-vos que la càmera enfoca recte cap al lloc desitjat, cal vigilar la
verticalitat de l’enfoc, sobretot en càmeres que no tenen pantalla de visualitzacó.
Són diversos els aspectes que cal tenir en compte a l'hora de triar un equip
fotogràfic de fototrampeig. En qualsevol cas el fonamental és el tipus d'ús que se li
vol donar. És cert que els productes de qualitat sempre oferir més avantatges i una
major satisfacció a l'usuari , però hi ha alternatives econòmiques que són un bon
inici per al principiant. No és el mateix comprar un equip per la curiositat de saber
que animals es mouen per una finca o jardí que un ús més professional de
seguiment d'espècies salvatges. En aquest cas la capacitat de la càmera de no
perdre esdeveniments o registres es fa imprescindible.
Resolució: Les càmeres de fototrampeig no pretenen aconseguir una qualitat
fotogràfica com la de les càmeres convencionals, ni per enquadrament, ni per
definició, ni il·luminació, etc. Això realment no s'ha d'interpretar com una pega, sinó
al contrari una característica pròpia de la tècnica que ofereixen una visió del món
secret dels animals gairebé sense intervenció humana. Per això la resolució tampoc
ha de ser una gran preocupació. A partir de 4 mpx s'obtenen fotografies amb gran
detall que permeten identificar els animals amb gran facilitat. A més hi ha al mercat
molts programes de retoc fotogràfic que milloren extraordinàriament la qualitat final
de la imatge.
Triar un equip
Vídeo: Aquesta opció permet gravar vídeos de diversa durada. Aquesta és una
eina de gran interès, ja que permet observar els animals en moviment, i fins i tot
alguns equips graven sons durant el vídeo. De vegades els vídeos suposen un
augment en les observacions, ja que en detectar la presència d'un animal, graven
durant un temps que l'animal es mou per la zona. Si només es programa la
fotografia, hi ha un temps de "rearmament" de l'equip, temps que pot resultar
suficient perquè l'animal desaparegui del camp de visió.
El problema dels vídeos és que ocupen ràpidament la memòria de la targeta, per la
seva major grandària. En qualsevol cas una targeta de 2GB admet
aproximadament 60 minuts de vídeo de 640x480, la qual cosa és força,
considerant que els animals no estan contínuament passant per davant de la
càmera.
Velocitat : Els equips de fototrampeig estan dotats de diversos sistemes tecnològics
que pretenen capturar imatges d'animals en moviment, com els sensors de
moviment, flaix, vídeo, so, memòria, etc. La velocitat de resposta de tot aquest
arsenal tecnològic ha de ser molt alta per poder registrar animals que passen ràpid
davant de l'objectiu i que salten, corren o volen. Les velocitats lentes poden suposar
l'aparició de nombroses fotografies "buides", és a dir, alguna cosa ha disparat el
sensor, però no s'ha fotografiat res. Això es deu al fet que l'animal passa per davant
de l'objectiu, potser molt a prop, i la càmera obre l'obturador quan ja no hi ha res...
Les càmeres Reconyx són absoluts líders en aquest aspecte amb una resposta
gairebé immediata (0,2 seg) i la possibilitat de fer una foto per segon. En general una
resposta d'1 segon és suficient per obtenir bons resultats.
Flaix: Hi ha dos sistemes de flaix, el tradicional incandescent i l'infraroig. Els
avantatges del flaix infraroig són que no molesten a la fauna tant com un de visible.
Això és especialment important en animals desconfiats. També elimina les
possibilitats que l'equip pugui ser localitzat a la nit per algun desaprensiu. Una altra
de les grans avantatges del flaix infraroig és que consumeixen moltíssima menys
energia de les piles. No obstant això la qualitat fotogràfica de les càmeres dotades de
flaix incandescent és molt més gran. El flaix visible pot desorientar momentàniament
a l’animal i fins i tot produir danys en el seu delicat teixit ocular.
Memòria: Un aspecte molt important en el fototrampeig és el tipus de memòria.
Les memòries internes dels equips són sempre petites i finalment es fa necessari
tenir almenys un parell de targetes per equip. Una d'elles es deixa instal·lada i
l'altra serveix per reemplaçar-la. Això és especialment important per estar el menor
temps possible al lloc i d'aquesta manera molestar el menys possible a la fauna i
reduir les possibilitats que siguem observats per algú detinguts a la zona i amb el
consegüent risc de robatori. Si no és possible es pot portar una tablet o mini
ordenador que tingui lector de targetes per descarregar-les ràpid i tornar a
formatejar les targetes (si s’esborren tarda més, al formatejar-les és rapidíssim i
queda totalment buida per reutilizar).
La mida de la memòria és aconsellable que sempre sigui gran, per evitar recollir
una targeta plena i que possiblement ha deixat escapar interessants imatges. Les
targetes SD de 4 GB són suficients per gravar centenars de fotografies i desenes
de vídeos qual cosa ens permet probablement més de quinze dies sense haver de
substituir-les. És important comprovar prèviament el correcte funcionament de les
targetes, ja que alguns models de càmeres presenten incompatibilitats. També és
bo comprovar que tot el procés de captura d'imatges per la càmera i descàrrega de
les mateixes a l'ordinador es realitza correctament. Les targetes SDHC, presenten
problemes de descàrrega en ordinadors poc moderns. En aquest cas es pot provar
de descarregar les imatges directament per cable des d'una càmera de fotos
digital.
Sensibilitat ajustable: Aquesta opció permet ajustar la sensibilitat de detecció del
moviment, de manera que poden reduir falses fotos pel moviment de la vegetació, o
per petits animals com ocells, insectes o rosegadors que poden no ser de l'interès
de l’investigador.
Punter làser: Permet una millor orientació i col·locació de la càmera en el terreny.
Autodiagnòstic: Hi ha alguns models que tenen l'opció de realitzar un autotest que
indica l'existència d'algun tipus d'error. La marca Moultrie , fins i tot té l'opció online
gratuïta d'actualització del programari. Aquesta és una bona alternativa que permet
corregir o millorar les característiques de la càmera ja que el fabricant introdueix
millores i corregeix alguns errors detectats.
Visor incorporat: Els visors integrats a les càmeres o portàtils permeten comprovar
que la càmera està treballant correctament i d'aquesta manera canviar la orientació o
la programació in-situ. En qualsevol cas la mida d'aquests visors sol ser petit i no
permeten observar molts detalls.
Bateries: Aquest és un dels punts més importants per a l'elecció de l'equip adequat.
Si es vol deixar l'equip instal·lat durant molt de temps sense revisar s'han de triar els
models amb major durabilitat. Aquest és una aspecte que s'està millorant enormement
en els nous models, existint actualment equips que poden operar durant tot un any
sense canviar les bateries (Reconyx Hyperfire). Són molt útils els indicadors de bateria
que algunes càmeres incorporen i que avisen del percentatge d'energia que queda per
consumir. Mai s'ha d'esperar esgotar la totalitat de la bateria perquè hi errors.
Millors equips
Per enviar
imatges via SMS
Marca Velocitat Detecció (m)
Angle
detecció
Flaix (m) Batería
(dies)
Scoutgua
rd
SG550
1,3 15 Ample 12 més de 150
Moultrie
I40 2,4 21 Estret 33 més de 150
Leafriver
IR5 1,6 12 Ajustable 10 120
Reconyx
HD500 0,2 24 Ample 18 més de 150
Bushnell
11-9305 1,3 20 Estret 6 20
La col·locació de l’esquer és una premissa a tenir en
compte:
1. Cal separar-lo del sensor i col·locar-lo de manera que
sigui inaccessible per a d’altres espècies sense interès,
sobretot per als micromamífers. Per això, és important
que l’esquer romangui sostingut a l’aire, penjat amb un fil
prim de pescar i sense branques a la vora, per tal que no
hi puguin accedir els micromamífers. També és bo
col·locar-lo mig soterrat a terra, protegit per una reixa
metàl·lica i amb espai per a la circulació de l’aigua, ja
que no ha de quedar mai anegat.
2. És recomanable no manipular la càmera ni els sensors, i
alhora repassar els esquers, ja que es deixa un rastre
d’oli que atrau els petits rosegadors. Aquest fet s’ha
comprovat en veure ratolins enfilant-se al sensor. També
alguna vegada s’han trobat els cables mossegats, tant
per ratolins com per carnívors Per això, és aconsellable
treballar sempre amb guants de làtex. Aquest aspecte
pot ser summament important per a algunes espècies de
caràcter més desconfiat o esquerp, com ara el llop
(Canis lupus) o el gat fer (Felis silvestris).
Problemàtiques
Recomanacions
1. Es poden millorar les imatges fosques o mal enfocades amb programes de retoc fotogràfic
com Photoshop, Picassa, etc.
2. Confirmar que el flaix d’infraroig vagi bé enfocant la càmera del mòbil. Tenir sempre dos
targetes per canviar-la quan es va a revisar. Sempre que estiguin formatejades.
3. Assegurar-se que la càmera comença a fer fotos abans de tancar-la i marxar.
4. Sempre cal portar piles recarregades de sobres, càmeres per repostar i un suport informàtic
de visualització.
5. Comprovar sempre l’àrea d’enfoc per obtenir el pla més adequat.
6. Camuflar la càmera al màxim i dotar-la de sistemes antirobatoris.
7. És útil portar sempre botes d’aigua per poder arriba en llocs fangosos o amb aigua
retinguda (aiguamolls, rius, basses, etc.) i unes tisores de podar o una petita destral per
tallar branques que molestin.
8. No enfocar mai la càmera a on pugui tocar el sol directament i vigilar en zones on hi pugui
haver molt contrast de clars i foscos. Això pot fer disparar moltes fotografies.
9. Utilitzar guants i portar roba llarga per tal de no deixa olor humana.
Un aspecte interessant del trampeig fotogràfic pot ser les dades obtingudes
respecte el ritme d’activitat de les diferents espècies.
Aplicacions i casos d’estudi Les imatges que estan proporcionant aquests equips permeten conèixer no només
la presència d'algunes espècies, sinó obtenir estimes de la seva freqüència i
densitat, així com la identificació d'individus a través del disseny del pelatge, les
taques d'identificació, etc. el que proporciona als investigadors una informació
molt valuosa.
ESTUDI D'ESPÈCIES SALVATGES :
Aquest és el recurs més utilitzat en l'actualitat. El seu ús en tot el món s'ha centrat
fonamentalment en el seguiment de mamífers ja que la dificultat de la seva
observació en l'entorn fan d'aquesta tècnica un bon aliat. Els hàbits nocturns de
molts mamífers, especialment dels carnívors, dificulta la seva observació, de manera
que els estudis sobre aquestes espècies s'han basat tradicionalment, en els seus
rastres (petjades, excrements, etc.).
Actualment es realitza fototrampeig d'espècies de difícil observació directa com
óssos, linxs, llops, tigres, etc. I amb magnífics resultats.
Altres grups com els ocells estan començant a ser estudiats també mitjançant el
fototrampeig, permetent obtenir valuosa informació de l'ús de l'hàbitat i del seu
comportament (gall fer, etc.).
CENSOS I SEGUIMENT D'ESPÈCIES CINEGÈTIQUES:
La gestió de la caça en finques i vedats de caça, l'estimació de quotes de caça, la
identificació de trofeus i l'estudi de la composició de les poblacions (sexes, edats,
etc) i fins i tot la vigilància del furtivisme troba al fototrampeig una eina d'indiscutible
utilitat.
ESTUDIS DE COMPORTAMENT:
Són enormes les possibilitats d'estudiar el comportament animal, ja que fotografien o
graven en vídeo als animals en el seu entorn sense interferències humanes. Es
realitzen a tot el món estudis d'alimentació, reproducció, ús de l'entorn d‘ocells i
mamífers, amb interessantíssimes observacions mitjançant el fototrampeig. La
possibilitat de gravar sons i d’obtenir fotografies en color amb flaix d’infraroig
afegeixen un major interès a aquesta aplicació del trampeig fotogràfic.
EDUCACIÓ AMBIENTAL:
La divulgació de la conservació de la natura i el respecte per les espècies pot utilitzar
les càmeres de fototrampeig per apropar a qualsevol persona a l'observació d'animals
de divers tipus. Des de la fauna de les ciutats i jardins, una terrassa freqüentada per
ocells, el pati d'una escola o una menjadora d'ocells fins a una granja, qualsevol lloc
pot proporcionar una grata sorpresa. El recurs de la tecnologia del fototrampeig és un
bon al·licient per atreure la curiositat dels destinataris d'actuacions d'educació
ambiental. En activitats d'oci i temps lliure es poden realitzar captures d'imatges
d'animals que d'altra manera no es poden observar fàcilment.
TURISME RURAL:
Els centres de turisme, els hotels, càmpings i cases rurals, així com els centres
d'interpretació de la natura poden utilitzar aquest recurs per oferir als visitants una
galeria fotogràfica de les espècies presents a l'entorn. També poden organitzar rutes i
itineraris en els quals es col·loquin aquests equips i es recullin l'endemà per observar
la fauna fotografiada.
AMANTS DE LA NATURA:
Qui hagi utilitzat una càmera de fototrampeig ja no podrà abandonar una afició que
permet entrar en contacte amb la natura d'una altra manera. La percepció dels llocs ja
no serà la mateixa en constatar la presència dels nostres sigil·losos amics.
TÈCNICA DEL TIME-LAPSE:
Algunes càmeres tenen una funció anomenada " time lapse mode" que permet
realitzar fotgrafies a temps prefixats, amb independència que la càmera sigui activada
pel moviment d'algun animal. Això és una interessant eina per veure processos
naturals a través de fotogrames, com ara el creixement d'una planta, la dessecació
d'una llacuna, la construcció d'un niu, un lek o caixa niu... També pot ser utilitzat en
enginyeria i construcció per veure el procés de construcció d'un edifici o d'obres
públiques. El muntatge d'imatges a través de programes de " morphing " permet
visualitzar en pocs segons o minuts processos que han pogut durar setmanes, mesos
o fins i tot anys.
DESKTEAM incorpora funcions de programari i funcionalitat molt rellevant. Aquestes
inclouen l'habilitat per executar l'aplicació de forma local en un ordinador portàtil
sense necessitat d'una connexió a Internet, així com la capacitat d'executar en
diversos sistemes operatius, una interfície d'usuari de navegació intuïtiva amb
múltiples nivells de detall (a partir d'imatges individuals, per grups sencers
d'imatges) que permet als usuaris gestionar fàcilment centenars o milers d'imatges.
També té la capacitat d’extreure automàticament informació EXIF i metadades
personalitzades a partir d'imatges digitals per permetre als usuaris etiquetar
fàcilment les imatges amb les identitats de les espècies, i la capacitat d'exportar els
paquets de dades i imatges en formats normalitzats perquè puguin ser transferits als
magatzems de dades en línia per a facilitar l'arxiu i la difusió. Finalment, la creació
d'aquestes eines de programari per als científics de la fauna ofereix lliçons valuoses
per a la comunitat ecoinformàtica.
Programari de Metadades
Programa Camera Base
La gestió de totes aquestes fotos i la informació corresponent pot ser una tasca difícil. Camera
Base és una eina que ajuda als biòlegs a gestionar les dades completes de múltiples estudis i
proporciona eines per a diferents tipus d'anàlisi de dades, incloent la captura i recaptura,
anàlisis d'ocupació, de patrons d'activitat i diversitat, etc.
Característiques del programa:
• Administració de múltiples estudis en una base de dades.
• Pot vincular les fotos a les dades per a la navegació dins de la base de dades.
• fotos per lots d'importació que pot llegir automàticament a partir de la informació
de data i hora a partir de les dades EXIF.
• Pot identificar els individus per a l'anàlisi de captura-recaptura de forma
interactiva i amb el CAPTURE directament de la base de la càmera.
• Administra els dies exactes que funcionaven les càmeres.
• Mostrar un resum de diverses fotos i les freqüències de captura (captura N /
1.000 dies de la càmera) per a cada espècie.
• Mostra un reportatge fotogràfic per a cada espècie.
• Calcula la mitjana màxima de distància recorreguda per individus (de MMDM).
• Gràfics de patrons d'activitat.
• Assigna automàticament a cada fotografia, si es pren durant el dia, la nit o al
capvespre sobre la base de la sortida i la posta del sol calculada per a la ubicació
de l'enquesta per a cada data concreta.
• Marcar les fotografies segons esdeveniment independent o dependent de
l’interval de temps mínim definit entre fotografies.
• Exportar dades de presència, densitat, estimacions cap a programari estadístic o
GIS.
DENSITATS
Les estimacions de densitat amb aquesta eina requereixen d'una anàlisi de
captura-recaptura. Per satisfer els supòsits d'aquesta anàlisi es requereix d'un
disseny de mostreig estricte. L'anàlisi de captura-recaptura assumeix que la
població és tancada. En un sistema natural l'única forma per intentar complir aquest
supòsit és limitar el temps de mostreig.
D'acord a la història natural dels tigres, Karanth i Nichols (1998) van limitar aquest
període a un màxim de tres mesos, temps que també és suggerit per estimacions
de densitat, es pot tractar amb el programa de difusió lliure Capture, disponible en
la página web http://www.mbr-pwrc.usgs.gov/software/capture.html (Silver 2004,
Foster i Harmsen 2012). Un model té un bon comportament i un menor biaix quan
compleix amb el supòsit de població tancada (probabilitat de menys valor> 0.05), la
probabilitat de captura és major a 0.2, la mida de la mostra és d'almenys 10
individus i el coeficient de variació no excedeix el 20% (Foster i Harmsen 2012).
Estimació de l'abundància relativa d'una espècie. L'abundància relativa es calcula
a partir del nombre de fotos independents d'una espècie sobre el nombre total de
fotos de mostreig pel factor de correcció 100 (trampes-nit) així:
AR = (Nre. registres diferents / Nre. dies efectius) x 100 paranys-nit.
Caldrà assumir com un registre independent l’obtingut cada dia o hora, encara que
es tinguin 10 contactes del mateix exemplar al llarg d’un dia.
Estimació de la densitat d'una espècie
La densitat es calcula a partir de la següent fórmula:
D = (N / A) x 100km2
On (N) és l'estimat poblacional (abundància) del model escollit obtingut en Capture
i (A) és el àrea efectiva de mostreig, multiplicat pel factor de correcció 100 que és
l'àrea definida en km2 per presentar les estimacions de densitat, és a dir X animals
per 100 km2. Per exemple, si el programa Capture estima una abundància de 7 i
l'àrea efectiva de mostratge calculada és de 63,2 km2 la densitat seria de 11,08
animals/100 km2.
Fotoidentificació
Exemple amb genetes:
Els resultats es mostren en relació al nombre
de fotografies i al nombre de "contactes", és a
dir, la seqüència de fotografies consecutives
d'una mateixa espècie, suposadament el
mateix individu, realitzades en un interval
menor a 5 minuts entre elles (Naus
et al. 1996). Per a l'anàlisi poblacional es va
realitzar un historial de captures, de manera
que per a cada geneta identificada es
registrava en quines ocasions (número de
setmana) apareixia i en quines no. Obtenint
així, una matriu en la qual les files
representaven els diferents individus de geneta
i les columnes cadascuna de les 6 ocasions
de captura. Finalment el valor 1 indica la
detecció i el valor 0 la no detecció.
Aquests historials de captura es van analitzar
mitjançant el programari informàtic CAPTURE
(Rexstad & Burnham 1992), amb la finalitat
d'obtenir l'abundància de l'espècie.
Diversitat d'espècies
Conèixer el nombre d'espècies és un dels objectius més importants per
quantificar i monitoritzar l'estat de diferents comunitats o acoblaments en el
temps i l'espai ( Mac-Kenzie et al . 2005 ). A partir d'un disseny de fototrampeig
i utilitzant el programa estimates, disponible a la pàgina web:
http://viceroy.eeb.uconn.edu/estimates/EstimateSPages/EstimateSRegistration.
htm , s'aconsegueix complir amb aquest objectiu (Colwell 2009).
Bàsicament es té en compte la presència/absència de cada espècie
identificada, en cada un dels dies de mostreig i si es repeteix, per identificar si
està complet el mostreig. Si la corba de acumulació d'espècies comença a
estabilitzar-se, significa que hi ha molt poca probabilitat de detectar una
espècie nova i el mostreig aquesta complet.
Procés de creació de corbes de rarefacció i d'acumulació d'espècies en
estimates
A partir d'aquesta informació es genera una matriu binària d'entrada , en la qual la
informació de les espècies es col·loca a les files i els dies de mostreig a les
columnes. Addicionalment , a la primera fila (cel · la A1) es escriu el nom de l'arxiu,
a la segona fila (cel · la A2) el nombre d'espècies identificades i en la cel · la B2 el
nombre d'unitats mostrejades (pe nombre de dies d'esforç de mostreig). L'arxiu ha
de tenir un format de text delimitat per tabulacions . En carregar el fitxer (File >
Load Input File ), es corrobora l‘ nombre d'espècies i les unitats mostrals , després
es selecciona el format 1 ( Format 1: Species (rows) by Samples (columnes) ,
s'ajusten els paràmetres (Diversity > Diversity Settings), idealment s'usen 1000
iteracions (Randomization > Runs : The number of randomization) i finalment , es
corre el programa (Compute). La taula resultant s'exporta (Export) per poder
generar les corbes d'acumulació i rarefacció d'espècies en
Excel. Per a les corbes d'acumulació s'utilitza la informació d'espècies observades
(Sobs) i els intervals de confiança (95% CI Sobs). Per a les corbes de rarefacció se
suggereix emprar els estimadors Jacknife que presenten un millor acompliment
respecte a altres estimadors (Chao 1, Chao 2, ICE , ACE) (Magurran 2004).
Bibliografia
Moltes gràcies. A per les càmeres!!!
