ECOd'EII: Anàlisis de balanços
-
Upload
joel-duran -
Category
Education
-
view
23 -
download
2
Transcript of ECOd'EII: Anàlisis de balanços
Economia de l’Empresa Segon de Batxillerat
1 Joel Duran Moreno
Unitat 5: ANÀLISI DELS ESTATS FINANCERS DE L’EMPRESA I. Anàlisi
patrimonial i anàlisi financera.
5.1 Introducció a l’anàlisi d’estats comptables.
Per poder estudiar la situació economicofinancera de l’empresa és necessari situar els
punt de partida en la seva finalitat i els seus objectius primordials.
Els objectius financers d’una empresa són:
Supervivència al mercat.
Creixement de la seva capacitat econòmica.
Màxim benefici.
Màxima rendibilitat de les inversions.
Màxima solvència (capacitat per fer front als teus deutes).
Per arribar a assolir aquests objectius és necessària l’anàlisi dels estats comptables. El
procés comptable esta format per aquets processos:
El registre comptable (a càrrec del personal comptable).
La verificació de la informació recollida (a càrrec dels serveis de control i
auditoria).
L’anàlisi i la interpretació de a informació comptable corresponent (a càrrec del
personal financer de l’empresa o d’altres interessats).
Estudi dels estats comptables
L’estudi dels estats comptables és l’estudi del balanç, del compte PiG i complementaris.
Consisteix en l’anàlisi de la informació economicofinancera, mitjançant tècniques i
procediments analítics. Aquest estudi es porta a terme amb l’objectiu d’aconseguir
informació que tingui utilitat per a diferents agents econòmics relacionats amb
l’empresa:
Propietaris de l’empresa.
Administradors/gestors de l’empresa.
Inversors potencials.
Creditors de l’empresa.
Globalment tenim en compte una sèrie d’etapes que caracteritzen l’estudi dels estats
comptables:
1. Manipulació de la informació: objecte d’estudi i elaborant els càlculs adients.
2. Anàlisi de les dades: amb el càlcul de percentatges i variacions, gràfics o mesures
relatives (ràtios).
3. Interpretació i comparació: treure’n conclusions útils.
4. Elaboració de previsions i propostes.
Economia de l’Empresa Segon de Batxillerat
2 Joel Duran Moreno
5.2. Anàlisi Patrimonial
L’anàlisi patrimonial del balanç de l’empresa té com a objectiu estudiar l’estructura i
composició del balanç, analitzant l’evolució de les masses patrimonials. Assolim aquest
anàlisi aplicant els percentatges, les variacions i la representació gràfica.
L’anàlisi es pot dur a terme des de dues perspectives diferents:
Estàtica: sense comparacions.
Dinàmiques: poder-ho comparar amb altres anys dintre de:
Espai: amb altres empreses del sector.
Temps: amb dades històriques de l’empresa.
A més, s’han de tenir un seguit de factors influents dintre de l’anàlisi:
Variacions de Preu (Inflació).
Variacions estacionals.
Variacions accidentals.
Diferències sectorials.
Percentatges per comparar l’evolució de dos exercicis
La tècnica dels percentatges combina dos procediments:
Anàlisi vertical: El percentatge sobre el total de l’actiu o del patrimoni net i
passiu.
Anàlisi horitzontal: comparació dels resultats amb exercicis anteriors o amb el
d’altres empreses.
Cal recordar que calculem els percentatges a través d’una regla de 3.
Exemple 1comparació per percentatges
ACTIU Any n % Any n+1 %
Immobilitzat 9390 68.3 11800 69
Existències 800 5.8 925 5.4
Realitzable 600 4.4 675 3.9
Disponible 2965 21.5 3700 21.7
Total 13755 100 17100 100
Un càlcul d’un percentatge llavors seria:
13755 – 100
9390 – x (Multiplicació en creu i divisió)
68.3 % corresponent a Immobilitzat
Economia de l’Empresa Segon de Batxillerat
3 Joel Duran Moreno
La suma dels percentatges d’Actiu o de PN + Passiu per cada anys sempre ha de donar
100% ja que són percentatges sobre el total de l’Actiu o del Patrimoni Net i Passiu.
Així doncs, si comparem aquests percentatges d’un període amb els d’un període
anterior podem veure l’evolució de les masses patrimonials que formen el balanç, però
hem de tenir en compte que, per interpretar aquesta evolució i proposar les seves
causes i efectes cal estudiar amb mes profunditat altres informacions de l’empresa i els
seus voltants.
Variacions absolutes i relatives
Amb aquest procediment es determinen les variacions (increments o decrements) en
termes absoluts i relatius com a anàlisi vertical, i es comparen amb les variacions d’un
altre exercici econòmic com a anàlisi horitzontal.
EXEMPLE 2 aplicació de variacions
Si continuem amb l’exemple 1, en aquest el completem afegint dues columnes més a la
taula: Δ€ (variació absoluta) i Δ% (variació relativa). Així doncs la taula quedaria de la
següent forma:
ACTIU Any n % Any n+1 % Δ€ Δ%
Immobilitzat 9390 68.3 11800 69 2410 25.7
Existències 800 5.8 925 5.4 12 15.6
Realitzable 600 4.4 675 3.9 75 12.5
Disponible 2965 21.5 3700 21.7 735 24.8
Total 13755 100 17100 100 3345 24.3
Per calcular Δ€ fem servir la següent fórmula:
Δ€ = Any n+1 – Any n
exemple: Δ€ Immobilitzat = 11800 – 9390 = 2410
I per calcular Δ% fem servir la següent fórmula:
Δ% = ((Any n+1 / Any n) – 1) * 100
exemple: Δ% = ((11800 / 9390) -1 ) *100 = 25.7 (arrodonir sempre 2 decimals)
EXEMPLE 3 balanç complet amb percentatges i variacions
ACTIU Any n % Any n+1 % Δ€ Δ%
Immobilitzat 9390 68.3 11800 69 2410 25.7
Existències 800 5.8 925 5.4 12 15.6
Realitzable 600 4.4 675 3.9 75 12.5
Disponible 2965 21.5 3700 21.7 735 24.8
Total 13755 100 17100 100 3345 24.3
* Actiu amb percentatges i variacions. Patrimoni net i passiu es representaria de la mateixa manera.
Economia de l’Empresa Segon de Batxillerat
4 Joel Duran Moreno
5.3 Anàlisi financera: el fons de maniobra i les situacions financeres
L’anàlisi financera té com a objectiu fonamental estudiar la solvència i la liquiditat de
l’empresa:
La Solvència és la capacitat que té l’empresa de fer front als seus deutes amb la
garantia de les seves inversions, és a dir, si el valor de liquiditat de l’actiu és
superior al total del passiu (exigible).
La Liquiditat és la capacitat que té l’empresa per convertir les inversions (actiu)
en mitjans de pagament totalment líquids (caixa o bancs). També: capacitat de
convertir les coses en diners.
Les dues tècniques més utilitzades per fer l’anàlisi financera són el fons de maniobra, i
les ràtios financeres.
El fons de maniobra
Es pot definir com:
1. La part de l’actiu corrent que és finançada amb els fons del patrimoni net i passiu
no corrent. També conegut com a fons de rotació, capital corrent o capital del
treball.
2. Conjunt de recursos que l’empresa necessita per poder-se finançar durant el
període comprés entre el moment en que es paga als proveïdors i el moment en
que es cobra als clients.
Analíticament el fons de maniobra es calcula a través de dues formes diferents:
Diferència entre l’actiu corrent i el passiu:
FM = AC – PC
Diferència entre el patrimoni net i passiu no corrent i actiu corrent, és a dir,
l’actiu permanent que hi ha dins de l’actiu corrent:
FM = (PN + PNC) – ANC
Aquestes dues formules es poden treure del següent gràfic:
ANC
AC Fons Maniobra
PC
PNC
PN FM = (PN + PNC) - ANC
FM = AC - PC
Economia de l’Empresa Segon de Batxillerat
5 Joel Duran Moreno
Fons de maniobra positiu:
Un fons de maniobra positiu dóna un marge operatiu a l’empresa, ja que sap que el seu
actiu corrent pot liquidar la totalitat del seu exigible a curt termini (passiu corrent) i que
encara disposa d’aquest marge.
Fons de Maniobra positiu: FM = AC – PC > 0 | FM = (PN + PNC) – ANC > 0
Perquè hi hagi un equilibri patrimonial en la relació entre l’actiu i el PN + passiu s’han de
complir les condicions bàsiques següents:
Els recursos financers permanents i a ll/t (PN + PNC) s’han d’emprar per a les
inversions a ll/t i per a una part de l’actiu corrent (el fons de maniobra).
Els recursos financers a c/t (passiu corrent) han de finançar una part de les
inversions a curt termini (la part restant de l’actiu corrent).
En resum, és la situació òptima que tota empresa vol tenir i vol dir que aquesta empresa
amb tot l’actiu corrent pot fer front a tots els deutes a curt termini (passiu corrent).
FM = 510
Fons de maniobra negatiu:
Una situació de fons de maniobra negativa significaria que una part de les inversions a
llarg termini (actiu no corrent) serien finançades amb el passiu corrent, cosa que podria
provocar que l’empresa tingués problemes per pagar el deute i estigués a prop de la
suspensió de pagaments.
Fons de maniobra negatiu: FM = AC – PC, o bé FM = (PN + PNC) – ANC < 0
En resum, el passiu corrent seria més gran que l’actiu corrent i per tant amb l’actiu
corrent no podrà fer front a tots els deutes a curt termini o passiu corrent.
Tanmateix, hi ha empreses que funcionen amb un fons de maniobra molt petit o negatiu,
com per exemple un hipermercat o El Corte Inglés. Així que, tot i que en general
interessa que el fons de maniobra sigui positiu, hi ha casos en que per que una empresa
pugui operar bé, també pot ser negatiu aquest marge o fons de maniobra.
ANC
AC PC
PN +
PNC Representació gràfica d’un
marge o fons de maniobra
positiu.
Economia de l’Empresa Segon de Batxillerat
6 Joel Duran Moreno
FM < 0
LES SITUACIONS FINANCERES
La necessària i equilibrada correlació entre les masses patrimonials d’actiu i de
patrimoni net i passiu implica que la situació òptima sigui la que permeti maximitzar els
rendiments lligats als recursos proporcionats per l’estructura financera (PN + P) invertits
en aplicacions de l’estructura econòmica (actiu), tot garantint poder fer front als
compromisos i a les obligacions de pagament en els terminis previstos.
Estabilitat financera total
Aquella en que l’actiu no corrent i l’actiu corrent estan finançats totalment pels
recursos propis, sense que hi hagi passiu. En aquest cas, l’estabilitat és total:
ANC + AC = Recursos Propis, això implica [Passiu 0] (no hi ha deutes)
El fons de maniobra és positiu, potser excessiu (FM = AC > 0). Habitualment, aquesta
situació s’esdevé quan una empresa inicia la seva activitat.
Estabilitat financera normal
Situació ideal en que el patrimoni net i passiu no corrent financen l’actiu no corrent i
el capital corrent (fons de maniobra, en aquest cas, positiu):
FM = AC – PC > 0
La dimensió del fons de maniobra va lligada a les necessitats de l’empresa o a les
característiques del sector.
Suspensió de Pagaments
Situació en que el fons de maniobra es negatiu i l’empresa no pot pagar els deutes a
curt termini.
FM = AC – PC < 0
ANC
AC PC
PN +
PNC Representació gràfica d’un
marge o fons de maniobra
positiu.
Economia de l’Empresa Segon de Batxillerat
7 Joel Duran Moreno
Desequilibri financer a llarg termini
El patrimoni net es zero i l’actiu és igual al passiu. En aquesta situació l’empresa té
problemes de solvència i per poder fer front a tots els pagaments ha de liquidar
l’empresa, només així podrà pagar tots els deutes i quedar lliure.
Fallida
El fons de maniobra es negatiu, existeix acumulació de pèrdues i el passiu (exigible
total) és superior a tot l’actiu. En aquesta situació hi ha una pèrdua total de la
solvència i la descapitalització de l’empresa.
Situació
financera Causes Conseqüències Solucions
Estabilitat
financera
total
Excés de
finançament
propi;
l’empresa es
finança només
amb recursos
propis
Total seguretat,
però no pot
beneficiar-se’n
de l’efecte
positiu de
l’endeutament.
Endeutar-se moderadament
per utilitzar capitals aliens i,
d’aquesta manera, augmentar
la rendibilitat.
Estabilitat
financera
normal
AC > PC, FM
Positiu
És la situació
ideal per a
l’empresa
Vigilar tan sols que el fons de
maniobra sigui el necessari per
a l’activitat.
Suspensió de
pagaments
AC < PC, FM
Negatiu
No pot pagar els
seus deutes a
curt termini
Ampliar el termini de pagament
als seus proveïdors, planificar
millor la seva tresoreria i
renegociar els deutes amb els
creditors.
Desequilibri
financer a
llarg termini
El patrimoni
net és zero
(actiu =
passiu)
Descapitalització
Solvència exigua
Renegociar els deutes amb els
creditors i augmentar el capital
Fallida
FM Negatiu
Acumulació
de pèrdues
El passiu és
superior a
l’actiu total.
Descapitalització
Pèrdua total de
la Solvència
Solució molt difícil
Augmentar el capital i redefinir
l’activitat
L’empresa desapareix
Economia de l’Empresa Segon de Batxillerat
8 Joel Duran Moreno
5.4 Anàlisi financera amb ràtios
Una ràtio és la relació entre dues magnituds que tenen una certa relació, la qual cosa
permet fer una comparació explicativa. Amb el càlcul de les ràtios s’aconsegueix un
indicador sintètic que resumeix una informació sobre la situació financera de l’empresa.
RÀTIOS FINANCERES
NOM EXPRESSIÓ EXPRESSIÓ VALOR
ORIENTATIU DEL RESULTAT
DISPONIBILITAT Disponible
Passiu corrent
TRESORERIA (Realitzable + Disponible)
Passiu corrent
LIQUIDITAT Actiu corrent
Passiu corrent >1
SOLVÈNCIA (o garantia) Actiu
Deutes*
ENDEUTAMENT Deutes*
Total Patrimoni Net i Passiu
ESTRUCTURA DEL DEUTE Passiu corrent
Deutes*
* Passiu corrent + Passiu no corrent
A la taula següent s’observen les mesures correctores que normalment es posen en pràctica que les empreses tenen desequilibris financers:
DESEQUILIBRIS FINANCERS I POSSIBLES MESURES CORRECTORES
Excés de liquiditat És possible que tingui actius líquids que proporcionen una rendibilitat nul·la o molt baixa, per la qual cosa cal aconsellar a l’empresa que dugui a terme inversions que li proporcionin una rendibilitat més alta.
Dèficit de liquiditat Depenent de les circumstàncies particulars de cada empresa, es poden aconsellar diferents mesures. En cas que la ràtio de tresoreria sigui baixa però la de liquiditat sigui molt superior a 1, cal aconsellar a l’empres que apliqui una política que afavoreixi la venda d’existències i el seu cobrament a curt termini (promocions, baixades de preu...)
Economia de l’Empresa Segon de Batxillerat
9 Joel Duran Moreno
Si la ràtio de liquiditat és més petita que 1, però l’empresa no té problemes de solvència, es poden aplicar diferents mesures:
Renegociar el deute a curt termini per convertir-lo en exigible a llarg termini.
Vendre actius improductius de l’empresa i cobrar-los en efectiu o a curt termini.
Demanar un préstec a llarg termini per liquidar deutes.
Excés de solvència No es un problema greu, però, tal com s’esdevé amb l’excés de liquiditat, es corre el risc de mantenir actius improductius o amb baixa rendibilitat. La solució és similar a la situació d’excés de liquiditat.
Dèficit de solvència En aquest cas, l’empresa ha d’aconseguir finançament propi o subvencions, ja que està molt endeutada. Sortir d’una situació d’insolvència no és fàcil, atès que és complicat trobar inversors que estiguin disposats a arriscar els seus recursos. Es pot complementar amb un procés de renegociació del deute a llarg termini per canviar les condicions; per exemple, convertir el deute en recursos propis per mitjà de l’oferta als creditors de titularitzar els seus saldos en forma d’accions.
La tresoreria de l’empresa i el flux de caixa (cash-flow)
La tresoreria de l’empresa es compon dels elements del disponible: bancs i caixa (el diner líquid).
S’ha constat que l’empresa ha de mantenir una certa tresoreria per tal d’afrontar els pagaments dels deutes vençuts, però tenint en compte que un excés de tresoreria implica mantenir actius improductius.
Un nivell molt baix de tresoreria significa que l’empresa no té prou liquiditat a c/t per pagar els seus deutes, on l’empresa es situaria en un risc manifest de suspensió de pagaments com a conseqüència d’una mala planificació de les previsions de tresoreria.
Un nivell molt excessiu de tresoreria allunya a l’empresa del risc de suspensió de pagaments i li proporciona una tranquil·litat relativa que no contribueix gaire a la rendibilitat global de l’empresa, ja que els actius disponibles donen molt poc rendiment o nul.
Per tot això, el nivell de tresoreria òptim no és un indicador que es pugui determinar directament, ja que varia segons les característiques de l’empresa. En general, és el nivell necessari per complir amb les previsions de pagaments de deutes, i a més a més, el nivell per a poder cobrir imprevistos o pagaments.
El flux de caixa
És la capacitat de l’empresa per a generar recursos que es destinen a finançar les necessitats de la seva activitat.
Flux de caixa financer: Diferència entre els cobraments i els pagaments de l’empresa durant un exercici. Es tracta del flux d’efectiu registrat per la tresoreria de l’empresa i per les variacions durant un període determinat.
Flux de caixa econòmic: Suma dels beneficis i les amortitzacions. S’utilitza molt sovint per tenir una estimació de la capacitat d’autofinançament que te l’empresa.
Economia de l’Empresa Segon de Batxillerat
10 Joel Duran Moreno
Financer CF = (Cobraments – Pagaments)
[Moviment de diners / efectiu de l’empresa] {EFE}
CASH FLOW
Econòmic CF = (Beneficis + Amortitzacions)