Economia de l’empresa Melanie

Nogué

1

BLOC II TEMA 3 · DIRECCIO D’EMPRESES; CONCEPTES INTRODUCTORIS

Hi ha una sèrie de conceptes rellevants com:

1. ORGANITZACIÓ

És un conjunt sistemàtic de persones les quals es dirigeixen cap a un objectiu

específic. Té uns objectius determinats, i aquests tenen una classificació interna. Les

característiques de l’organització són:

- Propòsit definit.

- Format per persones.

- Té un funcionament que limita i defineix el comportament dels integrants.

Dins del personal d’una organització, podem distingir dos tipus:

i. Personal operatiu: treballen directament en el seu lloc de treball no tenen a

càrrec a ningú. Tampoc tenen la responsabilitat operativa.

ii. Gerents: dirigeixen l’activitat d’altres. Poden o no tenir responsabilitat

operativa. Dins d’aquest subgrup, podem distingir entre:

a. Gerents de primera línia: supervisors, encarregats...

b. Intermedis: cap de departament, director de projecte...

c. Alta direcció: president, vicepresident, director general...

Les seves funcions es basen en executar un procés, el qual és el que fa que

les activitats siguin desenvolupades amb eficiència i eficàcia cap i amb altres

persones.

Eficàcia: aconseguir un objectiu determinat sense importar els mitjans.

Eficiència: relació entre els recursos emprats i els resultats obtinguts.

2. LES FUNCIONS GERENCIALS

HERNI FAYOL (kartesià)

Va escriure la seva obra a principis del segle XX, i parlava sobre el management. Ell

deia que els gerents tenien 5 funcions: planificar, organitzar, coordinar, ordenar i

controlar. És una visió paternalista.

Economia de l’empresa Melanie

Nogué

2

KOONTZ I WEIHRICH (UCLA, kartesià)

També sostenen les 5 funcions (semblants d’en Henri).

HENRY MITZBERG

Té una visió més amplia, no kartesiana. Per saber què fan els gerents va agafar 5

directius i va concloure que fan 10 papers en 3 rols:

i. Interpersonals: fa de figura destacada fora de l’organització, de líder dins

de l’organització i d’enllaç, com xarxa informal de contactes (favors,

informació... es posen en contacte amb altres gerents i es creen sinergies).

ii. Informació (fora de l’organització): de monitor (busca i rep informació),

disseminador (la transmet dins de l’empresa) i de portaveu (la transmet fora

d’aquesta).

iii. Decisió: empresari (revisa l’organització, l’entorn en busca d’oportunitats...)

mediador en problemes inesperats, asignador de recursos i negociador.

Per fer tot això es necessiten unes habilitats, que segons Katz, en són tres la

importància de les quals variarà segons el nivell dels gerents dins de l’empresa:

i. Humanes: les relatives al treball amb individus, comunicar, motivar, dirigir,

inspirar...

ii. Tècniques: les relatives a la possessió de coneixements i destreses a fer

quelcom.

iii. Conceptuals: el capaciten per percebre el panorama general, percepció

holística de l’organització...

A més, les tres habilitats es relacionen de manera que:

- Gerents de 1ª línia: molta habilitat tècnica.

- Gerents de nivell mitjà: molta habilitat tècnica i humana.

- Gerents d’alta direcció: moltes habilitats conceptuals.

3. DEFINICIONS DE MANAGEMENT: ANTECEDENTS HISTÒRICS

En l’estudi de l’administració, podem distingir entre:

Primeres aportacions:

o Organització científica del treball: com fer les tasques d’una manera

més eficient. Emprenen mètodes d’enginyeria.

Frederick Taylor:

Estudi científic del treball.

Economia de l’empresa Melanie

Nogué

3

Seleccionar al treballador i entrenar-lo.

Cooperació entre gerents i treballadors.

Frank & Lilian Gilbert:

Seguidors de Taylor.

Estudi de temps i moviments en el treball.

Henry L. Gantt:

Seguidor i col·laborador de Taylor.

Hi posa èmfasi en l’entrenament.

Gràfic de Gantt (eina de planificació).

En Joan Magretta critica a en Taylor dient que aquest

sempre mirava l’eficiència, quan aquest creu que s’ha de

pensar si s’estava fent el correcte.

o Administració científica del treball: contempla les diferents funcions i àrees

que componen l’empresa. Segueix tenint un comportament paternalista.

Henri Fayol:

Fa una classificació de les funcions empresarials en 6 grups.

Enumera 14 principis per fer que tothom compleixi les activitats.

o Enfocament de recursos humans: aquí es tenen en compte els aspectes

psicològics. Es pren a l’empresa com a grup de persones, donant lloc a la

delegació, a la confiança i a l’autonomia.

Elton Mayo: és el que fa l’experiment dels tallers de Hawthorne; la

fabricació de relés i l’experiment de la graduació de la llum quan

treballen les senyores.

Abraham Maslow: promou la teoria de la jerarquia de les necessitats

(piràmide de Maslow) com a estudi sobre la motivació.

Fins aquí es va saber que la gent es motivava si se la tractava

com a una persona i no com a un número.

Economia de l’empresa Melanie

Nogué

4

Enfocaments actuals:

o Enfocament empíric o de casos: aquest està basat en l’experiència,

practicant l’anàlisi i, si és necessari, la implementació d’experiència

d’altres empreses.

Peter Ducker: va ser el detonant. Una frase seva és: “els clients no

compren productes, compren quelcom que satisfaci les seves

necessitats”. També diu que per a crear valor s’ha de mirar cap a

fora de l’organització. Defineix tres tasques del management:

Fixar l’objectiu o la missió: impossible ser eficaç si no es

fa això.

Dir què s’ha de fer: establir un treball productiu i

satisfactori per totes les persones de l’organització.

Gestionar impactes i responsabilitats socials: com que

l’organització és dins d’una societat, s’ha de tenir en

compte els impactes recíprocs.

IMPORTÀNCIA DELS CLIENTS: “només hi ha una

definició vàlida del propòsit d’una empresa: crear el client; els

mercats no els crea Déu, la natura o les forces econòmiques, els

creen els empresaris”.

o Enfocament basat en la qualitat: s’ha de produir quelcom bé, amb

qualitat. No obstant, s’ha de tenir en compte el paper dels stakeholders,

al manager de l’empresa (líder) que intentarà conduir a l’organització

cap a l’excel·lència i finalment als clients (les seves expectatives, la

qualitat demanada, donada i percebuda). Les expectatives no es poden

crear, com per exemple el restaurant que et porta una tapa amb la copa

durant 6 dies però el 7è ja no ho fa.

Els gurus de la qualitat són:

Deming: és profeta en terres japoneses, promou

productes fiables.

Juran: deia que quelcom té qualitat si s’adapta a l’ús.

Crosby: segons ell, la qualitat vol dir complir amb els

requeriments.

Ishikawa: les 7 eines per la millora contínua, promovia

que els treballadors fecin millores de qualitat.

Taguchi: va anar per un altre cantó, cap a l’oficina de I+D

en comptes dels treballadors.

La certificació més coneguda és la ISO 9000. Es tracta d’una entitat certificadora que és

cridada per les empreses amb la finalitat de que se’ls hi atorgui les ISO. Aquesta és

aplicable tant a empreses manufactureres com a les dedicades als serveis.

No es fixen en el

client

Economia de l’empresa Melanie

Nogué

5

Unes altres certificacions existents (que són premis): EFQM (tot el món), Malcolm

Baaldrige (EEUU) i Deming (Japó). Els dos primers, ja no s’entreguen com a premi si

no com a camí a seguir, ja que anteriorment per donar el premi els inspectors seguien

un llibre, el qual ara les empreses segueixen per anar pel camí de l’excel·lència.

Aspectes rellevants sobre la qualitat:

a. Educació en qualitat.

b. Utilització perversa de la qualitat.

c. Els Kaizen.

d. Els Poka-yoke: sistema per tal que no hi hagi incorreccions.

e. Pareto, Ishiwaka i el cicle de Deming.

o Les 7 S’s de McKinsey: per a la gestió de l’empresa s’ha de fer seguint això:

Strategy: estratègia de l’empresa.

Structure: de l’organització, relacions...

Systems: procediments interns, costums...

Style: propi de l’organització.

Staff: personal de l’organització.

Shared values: valors compartits a l’organització.

Skills: habilitats, el know-how...

4. RESTRICCIONS A L’ADMINISTRACIÓ

Les principals restriccions dins de l’administració poden ser:

a. La gerència omnipotent vs. Simbòlica: són restrictius perquè són extrems no

desitjables. Per tant s’ha d’establir un punt neutre entre aquests.

a. L’omnipotent és la que diu que el gran líder és el gerent.

i. Qualitat gerencial = qualitat organització.

ii. Eficàcia i eficiència = actuació gerencial.

iii. Els gerents actuen com a emprenedors: responsables tant dels

èxits com de les frustracions.

b. El simbòlic és el que està allà simplement.

i. No afecta als resultats.

ii. Els resultats són generats per factors externs com:

1. L’economia.

2. Les polítiques governamentals.

3. La competència i la situació del sector.

b. La cultura de l’organització:

a. És un conjunt de valors, símbols, rituals, mites... que són els

determinants de:

Economia de l’empresa Melanie

Nogué

6

i. Com els empleats veuen l’empresa.

ii. Com responen al mon.

b. El que provoca la cultura:

i. Tendeix a establir restriccions sobre el que es pot fer i el que no.

ii. Aquestes restriccions no estan ni escrites, ni expressades.

iii. Diuen el que els gerents poden i no poden fer.

iv. Les decisions dels gerents venen condicionades per la cultura de

l’organització.

c. L’entorn: conjunt d’institucions i forces fora de l’organització que poden afectar

els seu desenvolupament. Podem distingir entre l’entorn general (política,

economia...) i l’específic (els proveïdors, els clients...)

a. Grau d’incertesa: pot ser grau de canvi o bé grau de complexitat.