Economia domèstica
32
Aprèn a administrar la teva economia Economia doméstica Arnau Padrós Jara 2ESO A 2013 / 2014
-
Upload
arnaupj -
Category
Data & Analytics
-
view
75 -
download
3
description
Ajuda a comprendre l'economia domèstica d'una forma bàsica. Hi han definicions clau de l'economia domèstica i és apta per alumnes de secundària (ESO)
Transcript of Economia domèstica
A
prè
n a
ad
min
istr
ar la
tev
a ec
on
om
ia
Eco
no
mia
do
mé
stic
a
Arn
au
Pa
dró
s Ja
ra
2ESO A
2013 / 2014
Arnau Padrós Jara 2
Índex
Introducció ...................................................................................................... 3
Què és l’economia .......................................................................................... 3
Activitats ........................................................................................................................ 3
Microeconomia i macroeconomía .................................................................. 4
Activitats ........................................................................................................................ 5
Components de l’econoomia domèstica ....................................................... 5
El treball i els ingressos ................................................................................. 6
Activitats ........................................................................................................................ 6
L’informe PISA .............................................................................................. 12
Activitats ...................................................................................................................... 15
Estalviar ......................................................................................................... 16
Activitats ...................................................................................................................... 17
Quina és la diferència entre estalviar i invertir ........................................... 18
Activitats ...................................................................................................................... 18
Les tres “R” ................................................................................................... 19
Els diners en efectiu ..................................................................................... 20
Els comptes bancaris ................................................................................... 21
Tipus de comptes: ....................................................................................................... 21
Classes de tarjetes bancàries ...................................................................... 26
Caixers automàtics ....................................................................................... 29
Activitats ...................................................................................................................... 30
Formació acadèmica ..................................................................................... 31
Llocs web ...................................................................................................... 31
Arnau Padrós Jara ........................................................................................ 31
Habilitats ........................................................................................................ 31
Arnau Padrós Jara 3
Introducció
Que aprendrem?
Què és l’economia domèstica
Funcions i característiques dels componentsde l’economia domèstica:
Treball, ingresos, despesa fixa, despesa variable, estalvi, imprevistos…
Procediments per assolir una administraciónreponsable de la nostra
economía.
Avantatges d’una administració responsable en la qualitat de vida de tota
la família
Què és l’economia
Activitats 1. Busqueu al diccionari el significat de les paraules: administrar,
economia i domèstica
Administrar:Aplicar a algú (alguna cosa, especialment que li és útil).
Administrar un remei, una purga, un vomitiu. Administrar els sagraments a un
malalt. Administrar justícia. Administrar un càstig, una correcció.
Economia:Administració ordenada dels béns d’una comunitat, d’un estat, d’un
establiment. Economia domèstica.
Domèstica:Relatiu o pertanyent a la casa en tant que és seu de la família. La
intimitat domèstica. Virtuts domèstiques. Economia domèstica.
2. Sentit etimològic de la paraula economia:
Arnau Padrós Jara 4
L'economia (del grec οίκος [oikos], 'casa', i νόμος [nomos], 'norma', per tant
"administració de la llar") és la ciència social que estudia els processos de
producció, la distribució, el comerç i el consum de béns i serveis en el context
de l'assignació competitiva de recursos.
1. Què vol dir administrar?
Dirigir, ordenar, organitzar alguna cosa o afer en relació amb un objectiu.
2. Descriviu els objectius i les eines que utilitzeu quan administreu els
afers que mostra la taula.
L’objectiu és estalviar, i majoritàriament, utilitzam fulls de càlcul (excel) i la pàgina
web privada del nostre banc.
3. Les coses i els afers que la taula proposa per administrar són
recursos il·limitats?
El temps de què disposo cada dia és limitat, com ho és l’espai de l’habitació i la
quantitat d’aliments que puc obtenir per nodrir-me.
4. De quantes maneres podem administrar les coses i els afers que
proposa la taula? És important com decidim assolir els nostres
objectius?
Podem organitzar el temps, l’espai de l’habitació i l’alimentació de moltes
maneres, però unes serán més eficients que d’altres per assolir els nostres
objectius.
Microeconomia i macroeconomía
Afers Objectius Eines
Temps Administro els meu temps per fer bé cada activitat.
-Calculo el temps per a fer bé cada activitat, i també faig ús de l’agenda.
Espai Endreço els espais que utilitzo per a cada activitat corresponent.
-Mesuro l’espai que necessitaré per a fer cada tasca.
Alimentació Administro el meu aliment per tal de tenir una bona salud.
-Conèixer les necessitats nutritives. -Conèixer cada nutrient.
Arnau Padrós Jara 5
Activitats 1. Busqueu el significat de microeconomia i macroeconomia:
Microeconomia: Estudi de les accions i les reaccions racionals de consumidors i
empreses productores i les magnituds lligades a aquest comportament, sobretot del
sistema de preus i dels factors productius. Prové del prefix grec micro, que vol dir
"petit".
Macroeconomia: Anàlisi de les relacions entre les grans magnituds
econòmiques agregades, com ara l’ingrés nacional, el consum global, l’estalvi,
la inversió, etc., i llur evolució. Prové del prefix grec macro-, "gran".
Components de l’econoomia domèstica
Arnau Padrós Jara 6
El treball i els ingressos
El treball és el primer component de l’economia domèstica, mitjançant el qual
produïm béns i serveis a la nostra societat.
A canvi del seu treball reben uns diners mensuals, anomenats salari, però en
l’àmbit de l’economia domèstica s’anomenen ingresos.
Els ingresos són el segon component de l’economia domèstica i el principal
objecte de la seva administració.
Activitats 1. Què és el salari mínim interprofessional?
El salari mínim interprofessional (SMI) fixa la quantia retributiva mínima que percebrà el treballador referida a la jornada legal de treball, sense distinció de sexe o edat dels treballadors, siguin fixos, eventuals o temporers. El valor que pren el SMI es fixa cada any pel Govern, mitjançant la publicació d'un Reial decret. I per a la determinació d'aquest es tenen en compte factors com l'IPC, la productivitat mitjana nacional assolida o l'increment de la participació del treball en la renda nacional.
2. Quin és actualment el salari mínim interprofessional a Espanya?
Año SMI Día SMI Mes
2002 14,74 € 442,20 €
2003 15,04 € 451,20 €
2004 15,35 € 460,50 €
2005 17,10 € 513,00 €
2006 18,03 € 540,90 €
2007 19,02 € 570,60 €
2008 20,00 € 600,00 €
2009 20,80 € 624,00 €
Arnau Padrós Jara 7
2010 21,11 € 633,30 €
2011 21,38 € 641,40 €
2012 21,38 € 641,40 €
2013 21,51 € 645,30 €
2014 21,51 € 645,30 €
3. Quina ha estat l’evolució del salari mínim interprofessional de 2002 a 2012
Espanya a nivell europeu:
Arnau Padrós Jara 8
Arnau Padrós Jara 9
Arnau Padrós Jara 10
Espanya comparada amb Bèlgica, França, Grècia, Luxemburg, Portugal i Re
Espanya comparada amb Luxemburg, Bèlgica i Bulgària:
Arnau Padrós Jara 11
4. Cada quant temps reben ingressos els treballadors?
Cada mes, els ingressos són mensuals i obtenen el salari a principi de mes.
5. Què ens cal per accedir a un lloc de treball? Què passa amb les persones que no en tenen?
Hem de tenir més de 16 anys i formació. Per accedir a un lloc de treball ens cal un currículum: El currículum vitae (literalment, "camí de la vida" en llatí) és un document on el candidat a una ajuda, una feina o similar presenta el que ha fet fins al moment per escrit, com un resum dels seus mèrits. Que ha de tenir un currículum?
dades personals estudis, desglossant si s'escau el nivell d'idioma i programes informàtics
coneguts experiència laboral publicacions, premis i similars altres dades d'interès, on s'inclouen des de carnets fins a aficions o
qualitats personals
A més a més, segons el mode d'organització de la informació, el curriculum vitae pot ser de tres tipus:
Cronològic: consisteix a ordenar el curriculum vitae del més antic al més
recent. No és recomanable quan s'ha canviat de treball amb freqüència. Invers: permet de destacar l'experiència laboral recent. Temàtic: consisteix a ordenar el curriculum vitae per blocs temàtics.
Recomanable quan l'experiència és molt dispersa.
6. Per què l’atur és un problema per les families? En economia una persona que pot i vol treballar pel salari prevalent del mercat però que no troba feina és considerada una persona desocupada, aturada, o en atur. L’atur és un problema per a les famílies perquè al no treballar no es cobra un salari, i per tant no s’adquireixen diners i la qualitat de vida no és òptima.
7. Contabilitzeu quants dels alumnes de classe tenen al pare, la mare o els dos aturats. Quin és el %?
Arnau Padrós Jara 12
8. Quin % d’aturats al 4t trimestre del 2013 hi ha a: Espanya: Homes: 25%, Dones: 26,8 i un Total: 25,8% Catalunya: Homes: 22,7% Dones: 21,8% i un Total: 22,3% Barcelona: 21,7% Girona: 24,1% Lleida: 16,2% Tarragona: 27,0%
9. Quin tipus d’economia hi ha als diferents municipis de Catalunya:
10. Quina taxa d’atur hi ha als següents sectors d’activitat a Catalunya? Agricultura: 16,5% Indústria: 8,9% Construcció: 18,9% Serveis: 9,2% Total: 22,3%
11. Quina taxa d’atur hi ha a les següents provincies espanyoles?
12. Quin % de la població juvenil està aturada? 13. L’atur a quin tipus de treballadors afecta més als universitaris o als
no universitaris?
L’informe PISA
Quin és l’informe PISA?
Habilitat lectora Matemàtiques Ciències
1. Singapur 542
2. Japón 538
3. Corea del
Sur 536
4. Finlandia 524
5. Irlanda 523
6. Canadá 523
7. Polonia 518
1. Singapur 573
2. Corea del
Sur 554
3. Japón 536
4. Liechtenstein 535
5. Suiza 531
6. Países Bajos 523
1. Singapur 551
2. Japón 547
3. Finlandia 545
4. Estonia 541
5. Corea del
Sur 538
6. Vietnam 528
7. Polonia 528
Arnau Padrós Jara 13
8. Estonia 516
9. Liechtenstein 516
10. Dinamarca 512
11. Australia 512
12. Nueva
Zelanda 512
13. Países Bajos 511
14. Suiza 509
15. Bélgica 509
16. Alemania 508
17. Vietnam 508
18. Francia 505
19. Noruega 504
20. Reino Unido 499
21. Estados
Unidos 498
22. República
Checa 493
23. Austria 490
24. Italia 490
25. Letonia 489
26. Portugal 488
27. España 488
28. Hungría 488
7. Estonia 521
8. Finlandia 519
9. Canadá 518
10. Polonia 518
11. Bélgica 515
12. Alemania 514
13. Vietnam 512
14. Austria 506
15. Australia 504
16. Irlanda 501
17. Eslovenia 501
18. Dinamarca 500
19. Nueva
Zelanda 500
20. República
Checa 499
21. Francia 495
22. Reino Unido 494
23. Islandia 493
24. Letonia 491
25. Luxemburgo 490
26. Noruega 489
27. Portugal 487
28. Italia 485
8. Canadá 525
9. Liechtenstein 525
10. Alemania 524
11. Irlanda 522
12. Países Bajos 522
13. Australia 521
14. Nueva
Zelanda 516
15. Suiza 515
16. Reino Unido 514
17. Eslovenia 514
18. República
Checa 508
19. Austria 506
20. Bélgica 505
21. Letonia 502
22. Francia 499
23. Dinamarca 498
24. Estados
Unidos 497
25. España 496
26. Lituania 496
27. Noruega 495
28. Italia 494
Arnau Padrós Jara 14
29. Luxemburgo 488
30. Israel 486
31. Croacia 485
32. Islandia 483
33. Suecia 483
34. Eslovenia 481
35. Lituania 477
36. Grecia 477
37. Turquía 475
38. Rusia 475
39. Eslovaquia 463
40. Chipre 449
41. Serbia 446
42. Emiratos
Árabes Unidos 442
43. Chile 441
44. Tailandia 441
45. Costa Rica 441
46. Rumanía 438
47. Bulgaria 436
48. México 422
49. Montenegro 422
50. Uruguay 411
51. Brasil 410
52. Túnez 404
29. España 484
30. Rusia 482
31. Eslovaquia 482
32. Estados
Unidos 481
33. Lituania 479
34. Suecia 478
35. Hungría 477
36. Croacia 471
37. Israel 466
38. Grecia 453
39. Serbia 449
40. Turquía 448
41. Rumanía 445
42. Chipre 440
43. Bulgaria 439
44. Emiratos
Árabes Unidos 434
45. Kazajistán 432
46. Tailandia 427
47. Chile 423
48. Malasia 421
49. México 413
50. Montenegro 410
51. Uruguay 409
29. Hungría 494
30. Luxemburgo 491
31. Croacia 491
32. Portugal 489
33. Rusia 486
34. Suecia 485
35. Islandia 478
36. Eslovaquia 471
37. Israel 470
38. Grecia 467
39. Turquía 463
40. Emiratos
Árabes Unidos 448
41. Bulgaria 446
42. Serbia 445
43. Chile 445
44. Tailandia 444
45. Rumanía 439
46. Chipre 438
47. Costa Rica 429
48. Kazajistán 425
49. Malasia 420
50. Uruguay 416
51. México 415
52. Montenegro 410
Arnau Padrós Jara 15
53. Colombia 403
54. Jordania 399
55. Malasia 398
56. Indonesia 396
57. Argentina 396
58. Albania 394
59. Kazajistán 393
60. Catar 388
61. Perú 368
52. Costa Rica 407
53. Albania 394
54. Brasil 391
55. Argentina 388
56. Túnez 388
57. Jordania 386
58. Colombia 376
59. Catar 376
60. Indonesia 375
61. Perú 368
53. Jordania 409
54. Argentina 406
55. Brasil 405
56. Colombia 399
57. Túnez 398
58. Albania 397
59. Catar 384
60. Indonesia 382
61. Perú 373
Activitats
1. Un fuster guanya 12€ per hora de treball. Treballa 8 hores diàries i li
descompten 4€ al dia per Segurs Socials i impostos. Calcula el seu
salari per dia, per setmana i per mes.
Cobra 92€ al dia (12 x 8= 96 – 4 = 92€)
Cobra 694€ a la setmana (92 x 7= 694€)
Cobra 2760€ al mes (92 x 30= 2760€)
2. Un treballador ha rebut 1000€ per quinze jornades de feina, de 8
hores. Calcula el salari per hora i per dia.
Cobra 8,33€ l’hora (8 x 15= 120 1000/120= 8,333333…)
Cobra 66,67€ al dia (8,33 x 8= 66,666666666667)
3. Una oficinista guanya 1300€. Cobra a més a més dues pagues
extraordinàries, una al desembre i d’altra a juny. Quin és realment,
el sou mensual mig? I el sou anual?
Arnau Padrós Jara 16
El sou anual és de 18200€ (1300 x 12= 15600 + 1300
El sou mensual mig és de 1516,67€
4. Un funcionari guanya 18000€ l’any. Quin és el seu sou mensual?
Cobra 1500€ al mes
5. Per 15 dies de treball de 6 hores cadascun, una assistència ha
cobrat 810€. Quant guanya per hora? I quant per dia?
Guanya 9€ l’hora
Guanya
6. Un obrer treballa 50 hores semanals. Li paguen 45 hores a 7€ hora i
la resta a 11€. Quant cobra al final de la setmana?
Estalviar
Arnau Padrós Jara 17
Estalvi
Ingressos
Despeses
Activitats 1. Per què hem d’estalviar?
Arnau Padrós Jara 18
Per atendre despeses imprevistes o emergències.
Per poder comprar els béns o serveis que ens agraden o necessitem.
Per invertir o mirar de generar més riquesa.
Per ajudar a persones més desfavorides.
Quina és la diferència entre estalviar i invertir
1. Què és estalviar?
Estalviar: Parts dels ingressos que no es despenen del
consum.
2. Què és invertir?
Invertir: Esmerçar (diners) en
béns no fungibles, especialment
els dedicats a la producció. És
arriscar part d’aquests diners per guanyar més a
canvi o perdre una part o tot.
3. Què comporta la inversió?
La inversió comporta incertesa, podem
guanyar més o perdre una part o tot.
Activitats Imagina’t una família amb dos membres que treballen i obtenen 1.200€ al mes
cada un (excepte al juny i al desembre, mesos en que perceben una paga extra i,
Arnau Padrós Jara 19
per tant, cobren el doble). Tenen diferents despeses, però per simplificar
suposarem que només en preveuen les següents: 900€/mes de lloguer, 140€/mes
de subministraments (electricitat, gas i aigua, només els mesos parells),
1.600/mes en alimentació i altres. A més, al maig pensen fer unes obres de
millora de la cuina pressupost, pugen 800€, i volen pagar al comptat. També
tenen previst fer un viatge al juliol en el qual calculen que es gastaran uns 600€.
Així mateix, al final de l’any passat tenien estalviats 1.000€ a la vista.
Amb aquestes dades, completa el quadre següent, corresponent a la previsió per
al primers set mesos de l’any.
Previsió: Gener Febrer Març Abril Maig Juny Juliol
Ingressos 2.400 2.400 2.400 2.400 2.400 4.800 2.400 Lloguer 900 900 900 900 900 900 900 Subminist. 0 140 0 140 0 140 0 Alimentació 1.600 1.600 1.600 1.600 1.600 1.600 1.600 Capritxos 0 0 0 0 800 0 0 Total desp. 2.500 2.640 2.500 2.640 3.300 2.640 2.500 Diferència -100 -240 -100 -240 -800 +2160 -100 Estalvis 0 0 0 0 0 2.160 0 Total estal. +3060 +2820 +2720 +2480 +1600 0 +1500
Total d’estalvi: 1500€
Les tres “R” La llei de les 3 R o 3R va ser una proposta que va
popularitzar l'organització ecologista Greenpeace,
i que propugna la reducció, la reutilització i el
reciclatge dels productes que es consumeixen.
Aquesta estratègia segueix un ordre de prioritats.
Reduir
Reutilitzar
Reciclar
Arnau Padrós Jara 20
Els diners en efectiu
Els bitllets i les monedes d’euro són avui en dia els únics mitjans de pagament
de curs legals a espanya i als estats de la zona euro (conjunt d’estats que han
adoptat l’euro com a moneda oficial) de la Unió Europea.
Cap establiment comercial, banc o administració poden oposar-se al pagament
en efectiu.
Avantatges i inconvenients d’utilitzar diners en efectiu:
Arnau Padrós Jara 21
Avantatges
Acceptat per tot.
Rapidesa
No és necessari identificar-se
Dificulta les compres impulsives o innecessàries
Els comptes bancaris
5.1 Per a què serveixen els bancs?
Per admnistrar, depositar i deixar diners.
Què és un compte bancari?
Un dipòsit de diners que ens permet fer cobraments i pagaments com:
Retirar diners de caixers automàtics.
Comprar entrades per a espectacles (cinema, futbol, concerts...)
Domicialiar-hi una nómina.
Tipus de comptes:
Compte corrent
El compte corrent, també anomenat dipòsit a la vista, és un contracte de dipòsit
de passiu irregular entre una entitat financera i el client o creditor, pel qual la
primera s'obliga a custodiar els diners rebuts, es compromet a tenir-los sempre
a disposició del client i a admetre ingressos i pagaments, sempre que aquests
últims no excedeixin el saldo del compte
Inconvenients
És més fàcil que te’l robin
No saps si és 100% segur
No saps si el que te’l dona t’enganya amb bitllets falsos
Els pots perdre fàcilment, ja siguin en moneda o paper.
Arnau Padrós Jara 22
Llibreta d’estalvis
Un compte d'estalvis, i tradicionalment llibreta d'esltavis, és un compte que obre
un client en una institució financera en efectuar-hi un dipòsit de diner amb
finalitat d'estalvi.
CIB BANCS
0030 Banco Español de Crédito, SA
0046 Banco Gallego
0049 Banco Santander
0061 Banca March, SA
0073 OPEN BANK
0075 Banco Popular Español
0078 BANCA PUEYO
0081 Banc de Sabadell
0093 Banc de València
0128 Bankinter
0182 BBVA
0184 Banco Europeo de Finanzas
0188 Banco Alcalá
0198 Banco Cooperativo Español
0216 Targobank, SA
0229 Banc Popular-e
0234 Banco Caminos, SA
0237 BBK Bank CajaSur, SAU
0238 Banco Pastor
0239 EVO Banc
2086 Banco Grupo Cajatres
0487 Banc Mare Nostrum, SA
1491 TRIODOS BANK NV SUCURSAL A ESPANYA
CIB CAIXES D'ESTALVI
2013 Caixa Catalunya
2018 Caja de Burgos
2031 Caja de Granada
Arnau Padrós Jara 23
2038 Bankia
2045 Caixa Ontinyent
2048 CajaAstur
2052 La Caja de Canarias
2054 Caja Navarra
2065 CajaCanarias
2080 Novagalicia Banco
2085 Ibercaja
2095 BBK (Bilbao Bizkaia Kutxa)
2096 Caja España
2097 Caja de Ahorros de Vitoria y Álava (Vital Kutxa)
2099 Caja Extremadura
2100 La Caixa
2101 Caja Gipuzkoa San Sebastián (Kutxa)
2103 Unicaja Banco, SAU.
2104 Caja Duero
2105 Caja Castilla-La Mancha
2106 CajaSol
CIB COOPERATIVES DE CRÈDIT
3005 Caja Rural Central
3007 Caja Rural de Gijón
3008 Caja Rural de Navarra
3009 Caja Rural de Extremadura
3016 Caja Rural de Salamanca
3017 Caja Rural de Soria
3018 Caja Rural Regional San Agustín Fuente Álamo Murcia, SCC.
3020 Caja Rural de Utrera
3022 Caja Rural de Fuentepelayo
3023 Caja Rural de Granada
3025 Caixa de Crèdit dels Enginyers
3029 CaixaPetrer
3035 Laboral Kutxa
Arnau Padrós Jara 24
3045 Caja Rural Altea
3056 Caja Rural de Albacete
3058 Cajamar
3059 Caja Rural de Asturias
3060 Caja Rural de Burgos
3062 Caja Rural de Ciudad Real
3063 Caja Rural de Córdoba
3064 Caja Rural de Cuenca
3067 Caja Rural de Jaén
3070 Caixa Rural Galega
3076 Caja Rural de Tenerife
3078 Caja Rural Segovia
3080 Caja Rural de Teruel
3081 Caja Rural de Toledo, SCC
3085 Caixa Rural de L'Alcúdia
3089 Caja Rural de Almenara.
3095 Caixa Rural de l'Alcúdia.
3096 Caja Rural Nueva Carteya
3098 Caja Rural Ntra. Sra. del Rosario de Nueva Carteya
3102 Caixa Rural Sant Vicent Ferrer de la Vall d'Uixó. Coop. de Créd.
3104 Caja Rural de Cañete de las Torres Ntra. Sra. del Campo, SCA
3105 Caixa Rural de Callosa d'en Sarrià
3110 Caixa Rural Vila-Real
3111 Caixa Rural La Vall
3112 Caixa Rural de Burriana
3113 Caixa Rural L'Alcora
3114 Caixa Rural de Castelló - Sant Isidre
3115 Caja Rural Ntra. Madre del Sol de Adamuz, SCAC
3116 Caja Rural de Mota del Cuervo, SCLCA
3117 Caixa Rural d'Algemesí
3118 Caixa Rural Torrent
3119 Caixa Rural Alqueries
Arnau Padrós Jara 25
3121 Caixa Rural de Xest
3123 Caixa Rural de Torís
3127 Caja Rural de Casas Ibáñez
3130 Caja Rural San José de Almassora, SCCV
3134 Caixa Rural d'Onda
3135 Caixa Rural Nules
3138 Caixa Rural Betxi
3140 Caixa Rural de Guissona
3144 Caja Rural de Villamalea
3146 Caja de Crédito Cooperativo
3147 Caixa Rural Balers
3150 Caixa Rural d'Albal
3152 Caja Rural de Villar
3157 Caixa Rural de Benicarló.
3159 Caixa Popular
3160 Caixa Rural Vilavella
3162 Caixa Rural de Benicarló
3165 Caixa Rural de les Coves.
3166 Caixa Rural Les Coves
3174 Caixa Rural de Vinaròs
3179 Caja Rural de Canarias
3183 Caja de Arquitectos
3186 Caixa Rural Albalat C.C.V.
3187 Caja Rural del Sur
3190 Globalcaja
3191 Bantierra
Arnau Padrós Jara 26
Classes de tarjetes bancàries
En el mercat espanyol hi ha una gran varietat de targetes que es classifiquen
segons pel que serveixen (Visa, Mastercard) i segons les seves prestacions
(Normal, Clàssica, Plata, Or, Platinum...).
Targetes de dèbit
El dèbit és allò que és degut per algú, especialment en un compte corrent.
És una targeta que serveix per utilitzar els fons dipositats en un compte.
S’utilitza per treure diners i la denominació comercial és
1. Marca o logotip del banc
2. Tipus o tarifa
3. Chip. És on estàn totes les
dades al connectar la targeta
4. Tipus de prestacions
5. Número o codi de targeta
6. Símbol de tipus Visa
7. Data de caducitat de la targeta
física
8. Nom del titular de la targeta.
1 2
3 4
5
6
7
8
Arnau Padrós Jara 27
Targetes de crèdit
El crèdit és l’acte de confiança associat a l’intercanvi de dues prestacions
desfasades en el temps, els béns o mitjans de pagament lliurats, contra la
promesa de pagament.
És una targeta que permet disposar d'un compte de crèdit, facilitada per l'entitat
que l'emet. Això vol dir que si vostè és titular d'una targeta d'aquestes
característiques pot fer pagaments o obtenir diners, fins a cert límit, sense
necessitat de tenir fons en el seu compte bancari en aquest mateix moment, li
deixen un crèdit que després li descompten. Aquesta és la principal diferència
amb les targetes de dèbit.
Es denominen i
3
4
5
6
7
1. Marca o logotip del
banc o caixa.
2. Pla bancari
3. Etiqueta del pla
bancari
4. Número de targeta
5. Logotip del tipus de
targeta.
6. Data de caducitat
7. Nom del titular de la
targeta.
Arnau Padrós Jara 28
Targetes moneder
Són targetes que serveixen per fer petits pagaments. Requereixen en una
recàrrega de diners per poder funcionar. Els diners que es carreguen es van
restant cada vegada que els gastes.
Es classifiquen amb
3
Arnau Padrós Jara 29
Caixers automàtics
Un caixer automàtic és una màquina expenedora usada per a extreure diners utilitzant una targeta magnètica (targeta de crèdit per exemple), sense necessitat de personal del banc.
Solen tenir una petita impressora matricial o tèrmica per imprimir els resguards de l'operació i les llibretes d'estalvis.
Una llista d'operacions possibles seria:
Actualització de la tarjeta d’estalvi. Obtenció de contrasenyes oblidades de banca en línea o telefònica. Compra d'entrades. Recàrrega de targeta telefònica o títol de transport. Recàrrega de targeta moneder. Ingrés de diners en el compte mitjançant un sobre, normalment
proporcionat pel mateix caixer, en què introdueix el diner en metàl·lic o un xec.
Recàrrega del telèfon mòbil amb targeta de prepagament. Obtenció del llistat de l'ús del bo transport. Enviar remeses de diners a l'estranger. Retirada de diners en efectiu del compte bancari o tarjeta de crèdit.
L'ús del caixer automàtic suposa un estalvi per al banc, perquè estalvia en personal que no ha d'atendre als clients per oferir serveis bàsics. Per aquest motiu, molta gent veu abusiu que els bancs cobren una quota anual per la targeta del caixer.
1
2
3
4
5 6
1. Marca
del banc
o caixa
2. Pla
bancari
3. Número
de
targeta
4. Data de
caducitat
5. Tipus de
targeta
6. Patrocina
dor o
permís
Arnau Padrós Jara 30
Activitats
1. Què passa si retirem diners o paguem sense haver saldo
suficient al nostre compte?
Queda un saldo negatiu amb numeros vermells, és un deute que tenim amb el
banc.
Es considera un prèstec i per tant haurem de pagar un interès al banc.
Arnau Padrós Jara 31
Experiència
Sense experiencia
profesional.
Habilitats
Habilitats
Habilitats: Tecnologia i informàtica
Assoliments: Varis assoliments gràcies a la tecnología. Aquest n’és un:
Pedagogía móvil:
http://creaconlaura.blogspot.com.es/2013/03/jugando-con-
codigos-qr.html
Formació acadèmica
2011-2012 Graduació educación primària
CEIP Sagrada Familia Sta. Coloma de Gramenet
9 anys estudiant primària
Currículum 11 anys d’experiència
Arnau Padrós Jara Av. Francesc Macià nº124 esc. C pis. 3r 1a
0892 Sta. Coloma de Gramenet
93 391 75 45
66 788 24 40
Arnau Padrós Jara Facebook
@arnaupj Twitter
[email protected] [email protected] [email protected]
https://www.google.es/search?q=Arnau+Padr%C3%B3s+Jara&ie=utf-
8&oe=utf-8&aq=t&rls=org.mozilla:ca:official&client=firefox-
a&gfe_rd=cr&ei=u8oqU7KeGIPD8geV6oGQDAhttps://www.google.es/search
?q=Arnau+Padr%C3%B3s+Jara&ie=utf-8&oe=utf-
8&aq=t&rls=org.mozilla:ca:official&client=firefox-
a&gfe_rd=cr&ei=u8oqU7KeGIPD8geV6oGQDAhttps://www.google.es/search
?q=Arnau+Padr%C3%B3s+Jara&ie=utf-8&oe=utf-
8&aq=t&rls=org.mozilla:ca:official&client=firefox-
a&gfe_rd=cr&ei=u8oqU7KeGIPD8geV6oGQDAhttps://www.google.es/search
?q=Arnau+Padr%C3%B3s+Jara&ie=utf-8&oe=utf-
8&aq=t&rls=org.mozilla:ca:official&client=firefox-
a&gfe_rd=cr&ei=u8oqU7KeGIPD8geV6oGQD
https://www.google.es/search?q=Arnau+Padr%C3%B3s+Jara&ie=utf-
8&oe=utf-8&aq=t&rls=org.mozilla:ca:official&client=firefox-
a&gfe_rd=cr&ei=u8oqU7KeGIPD8geV6oGQDA
Qualitats s
Tecnologia
I informàtica
Llocs web
http://sites.google.com/site/lapaginawebdelarnau/
http://elblocdelarnau-blogger-arnaupj.blogspot.com.es/
http://arnaupadrosjara.jimdo.com/
Arnau Padrós Jara 32
