Economia - iec.cat Economia96-02.pdf · Resum 1503 1. Introducció 1504 2. Els recursos humans 1504...

SUMARI

Abreviacions 1501

Resum 1503

1. Introducció 1504

2. Els recursos humans 1504

3. La mesura de la producció 1506

4. La tendència temporal de la producció per àrees 1509

5. L’evolució de la producció a Catalunya 1511

6. La producció de les universitats i altres centres

públics 1512

7. Els llibres com a vehicle de recerca 1513

8. Conclusions 1514

9. Bibliografia 1515

10. Anàlisi estadística dels criteris utilitzats

en l’informe 1515

11. Estudi bibliomètric 1520

12. Informe final 1559

INSTITUT D’ESTUDIS CATALANS Reports de la recerca a Catalunya: 1996-2002

EconomiaReport elaborat sota la coordinació d’Antoni Serra i RamonedaRedacció d’Antoni Serra, Josep Lluís Raymond i Joan TrullénCol.laboració de Lluís Jovell i Rossano Eusebio

m euroCAICYT Comissió Assessora d’Investigació Científica

i TècnicaCECA Confederació Espanyola de Caixes d’EstalvisCEMFI Centre d’Estudis Monetaris i FinancersCEU catedràtic/a d’escola universitàriaCIRIT Comissió Interdepartamental de Recerca

i Innovació TecnològicaCNEAI Comissió Nacional Avaluadora de l’Activitat

InvestigadoraCSIC Consell Superior d’Investigacions CientífiquesCU catedràtic/a d’universitatDURSI Departament d’Universitats, Recerca

i Societat de la InformacióESADE Escola Superior d’Administració

i Direcció d’EmpresesFEDEA Fundación de Estudios de Economía AplicadaFUNCAS Fundació de les Caixes d’EstalvisIAE Institut d’Anàlisi EconòmicaIESE Institut d’Estudis Superiors de l’EmpresaISBN número internacional normalitzat per als llibres

IVIE Institut Valencià d’Investigacions EconòmiquesJCR Journal Citation Report

MEH Ministeri d’Economia i HisendaSSCI Social Science Citation Index

SSCIM Social Science Citation Index

TEU titular d’escola universitàriaTU titular d’universitatUB Universitat de BarcelonaUAB Universitat Autònoma de BarcelonaUAM Universitat Autònoma de MadridUdG Universitat de GironaUdL Universitat de LleidaUIC Universitat Internacional de CatalunyaUNED Universitat Nacional d’Educació a DistànciaUOC Universitat Oberta de CatalunyaUPC Universitat Politècnica de CatalunyaUPF Universitat Pompeu FabraURL Universitat Ramon LlullURV Universitat Rovira i VirgiliUV Universitat de ValènciaUVic Universitat de Vic

Economia | 1501

ABREVIACIONS

Aquest report parteix d’una definició restrictiva del terme recer-

ca, fet que suposa infravalorar el pes dels estudis de tipus apli-cat i accentuar els que tenen un caràcter teòric. La base de da-des emprada per mesurar la producció (output) de la recerca,ECONLIT, reforça aquest biaix, perquè no hi figuren certes re-vistes prestigioses del camp de la gestió d’empreses.

A Catalunya, la recerca en economia es desenvolupa quasiexclusivament a les facultats i instituts universitaris. En el reportes fa, inicialment, un intent de mesurar-la a través del seu input

fonamental, que és el factor humà. Les dades disponibles de-mostren que en el període examinat l’increment de les dotacionsdels centres on potencialment es genera recerca ha estat moltlleuger, possiblement a causa de l’estancament del nombred’estudiants matriculats. L’anàlisi dels complements retributius,els coneguts sexennis, palesa una gran diversitat del pes que téla recerca dintre de les activitats dels professors dels diversoscentres públics i privats existents.

La base de dades ECONLIT ha permès fer un seguimentde la producció d’articles al llarg del període examinat en elmés d’un miler de revistes que inclou. Per tenir una mesuradel pes de cadascun dels centres que hi ha a Catalunya, s’han

construït ponderacions diferents segons la importància de larevista i l’extensió de l’article. Aquest càlcul s’ha repetit per ala resta dels centres de l’Estat espanyol, separant els radicatsa Madrid, que són els més potents i la millor referència per auna comparació de la importància i l’evolució de la producciócatalana. Les conclusions fonamentals assolides són: a) Ca-talunya segueix sent capdavantera, però la distància ha min-vat en els darrers anys per l’empenta que demostren algunscentres madrilenys i valencians, especialment quan l’èmfasies posa en el nombre de pàgines aparegudes, sense ponde-rar l’impacte de la revista; b) dintre del nostre país, la Univer-sitat Pompeu Fabra (UPF) i la Universitat Autònoma de Bar-celona (UAB), més l’Institut d’Anàlisi Econòmica (IAE), sónles que més produeixen, tot i que la Universitat de Barcelona(UB) mostra un bon dinamisme.

L’intent d’utilitzar els llibres editats per mesurar la recercano permet conclusions fiables, ja que és impossible separar elsque són de divulgació dels que realment suposen una aportacióinnovadora. Tot i així, sembla que les dades obtingudes, que in-clouen tota mena d’obres, demostren una producció reduïdaquan es compara amb la madrilenya o la valenciana.

Economia | 1503

RESUM

Les observacions que encapçalaven el primer report de la re-cerca en economia a Catalunya, aparegut l’any 1997, segueixenvigents. Recordem-ne els trets essencials:

a) Davant la imprecisió dels límits del camp de l’economia iel fet que a Catalunya el gruix de la recerca és dut a terme perpersones directament o indirecta vinculades al món universitari,la solució adoptada consistí a considerar incloses en aquesta dis-ciplina totes les àrees de coneixement d’aquells departamentsles activitats docents dels quals recauen majoritàriament en lesfacultats tradicionals de ciències econòmiques i empresarials.

b) El terme recerca és definit en un sentit estricte. És a dir,que no s’entén com a tal, ni en el report del 1997 ni en el pre-sent, la recollida i elaboració de dades quantitatives que perme-ten una millor anàlisi de la realitat, ni els estudis, sovint per en-càrrec, adreçats a diagnosticar un problema econòmic concret.

Si afegim a aquests principis el diferent grau de dificultatque suposa la mesura de la producció (output) de les activitatsde recerca segons quin sigui el mitjà que la difon ⎯revistes o lli-bres⎯, és possible que els resultats que més endavant es pre-sentaran continguin un cert biaix a favor de determinades àreesde coneixement, com per exemple la que es coneix com a fona-

ments de l’anàlisi econòmica en l’argot universitari, i en detri-ment d’altres de tipus més aplicat.

Aquest report presenta una diferència respecte a l’aparegutanys enrere. I és que com a mesura de l’input dedicat a activitatsde recerca al nostre país només s’emprarà el nombre de profes-sors universitaris, sense fer esment dels recursos financers od’altra mena assignats a la recerca. Aquest fet es deu a la man-cança de dades completes dels ajuts concedits per les dues ins-titucions cabdals per al finançament de la recerca, com són laComissió Interdepartamental de Recerca i Innovació Tecnològi-ca (CIRIT) i la Comissió Assessora d’Investigació Científica i Tèc-nica (CAYCIT). No deixa de sorprendre la pèrdua de transpa-rència en l’interval que separa els dos reports. Anys enrere laCAYCIT publicava unes memòries anuals que permetien conèi-xer l’ús fet del seu pressupost entre les peticions presentades.Aquest costum ha estat abandonat d’ençà del darrer report. Detotes maneres per vies indirectes ens ha estat possible recollirinformacions parcials. Precisament per ésser parcials no perme-ten compondre una imatge objectiva i hom ha preferit no expo-

sar-les per tal d’evitar conclusions errònies. Tanmateix, la imatgeque de la recerca en economia a Catalunya permeten albirar lesdades de la producció són prou reveladores de la situació.

2. ELS RECURSOS HUMANS

Com s’ha dit a Catalunya la recerca en economia es desenvolupaprincipalment a les facultats i els instituts universitaris. Els grupsd’estudis que funcionen a les institucions públiques, parapúbli-ques i privades del nostre país (cambres de comerç i indústria,caixes d’estalvis, entitats patronals com el Foment del Treball Na-cional, etc.) es dediquen a activitats que no són recerca en elsentit estricte abans definit. Una primera aproximació al potencialinvestigador es troba a les dades numèriques dels centres d’en-senyament superior que funcionen a Catalunya. Les estadísti-ques del Departament d’Universitats, Recerca i Societat de la In-formació (DURSI) sobre les plantilles dels centres universitarispúblics docents de l’àmbit d’economia són a l’abast de tothom.La comparació de les xifres corresponents al primer i darrer cursdel període examinat per aquest report (taula 1) palesa que l’aug-

1504 | INSTITUT D’ESTUDIS CATALANS Reports de la recerca a Catalunya: 1996-2002

1. INTRODUCCIÓ

TAULA 1Nombre de professors a les universitats públiques de l’àmbit

d’economia per categories

Curs 2002-2003 1996-1997

CU 121 109

TU 270 212

CEU 34 47

TEU 224 256

Visitants 44 19

Associats 567 467

Ajudants 47 44

Altres 91 67

CU: catedràtics d’universitat; TU: titulars d’universitat; CEU: catedràtics d’escolauniversitària; TEU: titulars d’escola universitària.

ment ha estat modest, en comparació amb les expansions d’anysanteriors.

L’augment, relativament modest, es deu sobretot a l’apariciói consolidació de les tres universitats no barcelonines. Cal des-tacar la importància relativa dels titulars d’escola universitària idels professors associats, dada que cal tenir en compte en valo-rar la productivitat per càpita de l’activitat recercadora. Si mésno oficialment aquestes categories haurien de limitar-se a im-partir docència.

En aquestes xifres no s’inclouen els recercadors de l’Insti-tut d’Anàlisi Econòmica, centre consorciat entre la UAB i elConsell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) que, composteriorment es posará en relleu, té un pes notable dins el pa-norama examinat. Aquest centre té una plantilla fixa relativa-ment reduïda, uns deu investigadors i cinc o sis becaris, peròdesprés compta amb una xarxa extensa de professors, majori-tàriament estrangers, que hi passen estades de curta i variabledurada.

Una informació addicional, que pot ajudar a mesurar l’apor-tació dels diferents centres públics a la recerca, és la relativa alsanomenats grups de recerca consolidats segons la terminologiadel DURSI. Són setze, dels quals quatre formen part de la UB,sis de la UAB, quatre de la UPF i dos de l’IAE. Per matèries, setes dediquen a la teoria econòmica, tres a la història econòmica,tres a l’economia aplicada, dos a l’economia de l’empresa i, fi-nalment, un a estadística i econometria.1 Els ajuts, expressats enmilers d’euros, que han rebut del DURSI entre els anys 1996 i2002 (taula 2), són per universitats i per cadascuna de les gransàrees citades, els següents.

Cal recordar la presència a Catalunya d’universitats o de cen-

tres universitaris privats de facto, com la Universitat Ramon Llull(URL), la Universitat Internacional de Catalunya (UIC), la Univer-sitat Abad Oliba o l’Institut d’Estudis Superiors de l’Empresa(IESE), a més de dues que podrien qualificar-se de semiprivadescom la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) o la de Universitatde Vic (UVic). Com que no estan sotmeses a les normes admi-nistratives de les entitats públiques, la integració de les dades deprofessorat amb les abans exposades es fa difícil, car les catego-ries no s’hi corresponen. Aquest fet dificulta la comprensió de lesdades que no són sempre fàcils d’obtenir. De totes maneres, caltenir en compte que aquestos centres són relativament joves i dedimensions reduïdes. L’Escola Superior d’Administració i Direc-ció d’Empreses (ESADE), per exemple, integrada a la URL, queés una de les més antigues, té una plantilla d’uns noranta-vuitprofessors, dels quals trenta-quatre són doctors. L’IESE afirmaque el seu claustre de professors supera el centenar, però noexplicita quin és el seu potencial de recerca ni la seva dedicacióa les tasques universitàries, tot i que és manifest que darreramentestà contractant un tipus de professor molt apte per aquesta ac-tivitat.

Les dades exposades tenen un valor limitat. L’apreciació dela dedicació a la recerca dels recursos humans exigiria conèixeramb més detall la seva composició (professors a temps completo a temps parcial) i les seves actituds. Una aproximació indirec-ta es troba en la relació entre trams de recerca i de docència; éssabut que aquests darrers s’atorguen de manera pràcticamentautomàtica cada cinc anys, mentre que els primers són conce-dits en funció d’una avaluació de la recerca duta a terme en elsexenni. Aquesta relació varia sensiblement entre universitatscom es comprova a la taula 3

A l’efecte de calcular l’última columna, i partint de la hipò-tesi que fins ara els trams de docència s’han concedit de ma-nera quasi automàtica, el potencial màxim de trams de recercaha estat calculat multiplicant per 5/6 = 0,83 els trams de do-cència, coeficient que reflecteix el fet que els trams de docèn-cia es concedeixen cada cinc anys, mentre que els de recercacada sis anys. Aquest càlcul es únicament aproximat, però aefectes comparatius no creiem que introdueixi cap biaix siste-màtic. Per al conjunt del sistema universitari de Catalunya, elmàxim nombre de trams de recerca que s’hauria pogut assolirés de mil quatre-cents nou (1.691 × 5/6), efectivament se n’hanassolit tres-cents setanta-sis, cosa que representa un 27 %aproximadament. La interpretació d’aquestes dades exigeixmolta cura, especialment si es comparen amb les que podenaparèixer als reports d’altres àmbits del saber. Els criteris em-prats per a atorgar els trams de docència han estat particular-ment severs en el camp de l’economia, fet que es pot constatarrealitzant aquest mateix càlcul per a altres branques de ciències

Economia | 1505

TAULA 2Ajuts rebuts del DURSI entre els anys 1996 i 2002

UB UAB UPF CSIC

Teoria econòmica 21,6 69,6 114,7 63,5

Història econòmica 72,0 70,4 — —

Economia aplicada 34,6 47,3 78,3 —

Economia de l’empresa — 33,1 10,2 —

Estadística i econometria 14,4 — — —

Total 142,6 220,4 203,2 63,5

1. De fet, a la relació del DURSI en consten dinou. Tres, però, no són pròpia-ment d’economia.

socials i comprovant que aquesta proporció és sensiblementmés elevada.

Finalment pot tenir cert interès conèixer que dins el Progra-ma Ramón y Cajal del Ministeri d’Educació i Ciència, i pel que faa l’àmbit de l’economia, han estat dinou les places concedides acentres radicats a Catalunya en les tres convocatòries fins aracelebrades: onze a la de l’any 2001, set a la del 2002 i sis a la del2003.

3. LA MESURA DE LA PRODUCCIÓ

La producció (output) de la recerca, sobretot en economia, ésun intangible i com a tal és difícil de mesurar. Nogensmenys, laquantitat de recursos que s’hi destinen és tan important, social-ment parlant, que són molts els proxies ⎯terme que cada cop témés acceptació entre els economistes malgrat les queixes, justi-ficades, dels lletraferits⎯ que hom ha proposat com a aproxi-mació a la quantificació del producte resultant de l’activitat enqüestió. Tots reposen sobre el supòsit que el gruix dels resultatsde la recerca es troba en les revistes de prestigi. El prestigi és enfunció de les exigències del procés de selecció que han de su-perar els articles que pretenen ser-hi publicats i de la difusió queels que ho han aconseguit tenen en els mitjans acadèmics. Elsreferees o avaluadors de la qualitat científica de l’article són indi-cadors de la seriositat del procés de selecció, i la freqüència dela citació de l’article, o de la revista on ha estat publicat, n’ex-pressen la difusió.

Les diferents propostes de mesura aparegudes a la literatu-

ra, que es conformen a l’anterior esquema, es diferencien per lamostra de revistes utilizada i pels coeficients de ponderació queapliquen a la mesura de la difusió.2 En qualsevol cas, les críti-ques que aquesta metodologia mereix són dues. La primera ésel fet que menysté els llibres com a vehicle dels resultats de larecerca; aquest fet és particularment greu per a determinadesbranques com la història econòmica, però, encara que tingui re-gust de boutade, significa també que per a alguns avaluadorsactuals de sexennis de recerca, la teoria general de Keynes nohauria estat, segons aquest punt de vista, una aportació fona-mental al saber econòmic. La segona és el predomini que dónaal món anglosaxó, especialment al nord-americà, a causa delpredomini aclaparador de les revistes i de les bases de dadesoriginades als Estats Units. De tal manera que les revistes enllengües europees continentals, com l’alemany, l’italià, l’espanyolo el francès, tenen una ponderació ínfima perquè es consideraque tenen una difusió molt escassa.

Hem intentat en aquest report minimitzar l’impacte d’a-questes crítiques mitjançant dues vies. La primera ha consistit afer una aproximació a la recerca publicada en llibres en llenguacastellana. Sobre l’abast de l’intent se’n parlarà més endavant.Per a fer front a la segona via s’han aplicat successivament trescriteris diferents a la ponderació dels articles apareguts a labase de dades examinada, de tal manera que els respectius re-sultats permeten estimar la influència que el punt de vista inicial


2. Per a un examen de les principals propostes fins ara aparegudes vegeu Mi-chel LUBRANO et al., «Ranking Economic Departments in Europe: a Statistical Ap-proach», Core Discussion Paper, núm. 50 (2003).

TAULA 3Trams de recerca i docència del professorat de l’àmbit d’economia

Nombre Trams Trams Trams de recerca/Proporció de trams

Universitatsde professors de recerca de docència trams de docència

de recerca concedits

sobre el potencial

Univ. de Barcelona 484 137 757 0,18 22 %

Univ. Autònoma de Barcelona 243 120 397 0,30 36 %

Univ. Politècnica de Catalunya 195 34 225 0,15 18 %

Univ. Pompeu Fabra 211 71 124 0,57 68 %

Univ. de Girona 85 6 74 0,08 10 %

Univ. de Lleida 8 6 51 0,12 14 %

Univ. Rovira i Virgili 121 2 63 0,03 4 %

Sistema universitari públic de Catalunya 1.387 376 1.691 0,22 27 %

arriba a tenir sobre els resultats finals. Cal dir, però, que comque en els tres casos les revistes de la mostra són les inclosesa la base de dades d’ECONLIT, que té una clara preferència ge-ogràfica, la crítica que hom ha intentat pal.liar segueix tenint uncert fonament.

3.1. La mesura de la producció a les revistes

Entre les diferents bases de dades existents, ECONLIT és possi-blement la més completa, encara que al biaix geogràfic ja esmen-tat s’hi afegeix el que es deriva de no incloure-hi algunes revistesespecialitzades en temes de management ben considerades en-tre els especialistes ni tampoc té en compte cap de les poquesrevistes que apareixen en llengua catalana. Tanmateix, el fet queinclogui més de tres mil títols és una garantia que poques altresbases de dades ofereixen. Té com a inconvenient el biaix nord-americà ja comentat. Dos avantatges justifiquen finalment la sevaelecció: d’una banda, la seva extensió, i, d’altra banda, la seva asèp-sia pel fet que no ha estat directament creada per aquest report,i això evita en conseqüència tota sospita de parcialitat.

L’objectiu de la mesura de la producció és estimar la pro-ducció científica originada als centres radicats a Catalunya i fer lacomparació, un benchmarking, dirien els partidaris de la nova ter-minologia importada, amb la dels que tenen la seu a la comunitatautònoma de Madrid i a la resta del Estat espanyol, respectiva-ment. La comparació no ha de ser purament estàtica; és tambéimportant examinar la tendència marcada al llarg del període1996-2003. De tal manera que la fórmula aplicada ha consistit enun índex de la producció a l’any t calculat de la manera següent:

a) Sigui P ijt el nombre de pàgines d’un article j aparegut

l’any t a la revista i, revista que en funció d’un determinat criteripertany a una categoria M i. En conseqüència el valor bibliomè-tric d’aquest article seria:

V it = P i

t M i

És evidentment molt discutible que la importància científicad’un article sigui proporcional al nombre de pàgines (normalitza-des per a corregir les diferències dels formats de les revistes). Enqualsevol cas el criteri sembla contadictori amb el menysteni-ment que es fa dels llibres com a vehicle de resultats de l’activitatrecercadora. El fet, però, que aquest sigui el criteri prevalent atots els estudis internacionals3 ens ha portat a respectar-lo.

b) Aquest valor V it ha de distribuir-se entre els seus autors,

de tal manera que si aquests són més d’un, n per exemple, lapart que li correspondria a cadascun seria

V ijt = V i

t /n

si apliquem, com ho hem fet, una regla d’estricta proporcionali-tat. En alguns estudis, com el de Lubrano et al. (2003), dividei-xen el valor total per l’arrel quadrada del nombre d’autors. Nosembla, però, que es guanyi res amb aquesta complicació, tot ique és argumentable que d’aquesta manera no es penalitza tanla col.laboració que sembla cada cop més necessària i conve-nient a la recerca moderna.

c) A vegades, poques, l’autor explicita pertànyer a més d’u-na institució o centre, especialment quan és un visitant. De talmanera que, per arribar a estimar el valor de la producció d’uncentre r, cal distribuir V i

jt entre ells. També ara és la proporcio-nalitat la regla aplicada, tot i que alguns creuen que s’hauria dedonar un pes més important a la institució citada en primer lloc.De manera que la part del valor assignat a l’autor que corresponal centre r quan són s als quals pertany seria:

V irj t = (1/s)V i

t /n

Sobre aquestes premises el càlcul de la producció a l’any tdel centre r situat a l’àrea geogràfica G (G = 1,2 o 3, segons si-gui Catalunya, Madrid o la resta d’Espanya) seria:

PGrt = ∑ i∑ j V

ir j t

Finalment, la producció d’una àrea geogràfica serà la sumade les produccions de tots els centres situats en aquesta àrea,és a dir:

P Gt = ∑rP

Grt

Com es dedueix de l’anterior explicació, en el càlcul de laproducció o de l’output té un paper essencial el paràmetre Mi

que pretén mesurar la rellevància científica de la publicació. Lamajoria dels autors que s’han ocupat d’aquests temes s’inclinenper al factor d’impacte calculat amb les dades proporcionadespel Journal Citation Report (JCR). Tal com expliquen Lubano et

al. (2003, p. 4), el factor d’impacte en el moment t d’una revistai ve donat per la relació entre el nombre de cites que han fet d’a-questa revista un grup de referència de revistes en aquest ma-teix any t d’articles publicats els anys t-1 i t-2 per la primera i elnombre total d’articles publicats per aquesta al llarg d’aquestsdos anys. El Social Science Citation Index (SSCI) agafa com a

Economia | 1507

3. Vegeu, per exemple, G. BERGANTIÑOS et al., «La investigación española eneconomía, 1995-1999», Investigaciones Económicas, vol. 26 (2002), p.373-392, otambé Jordi PONS NOVELL i Daniel A. TIRADO I FABREGAT, «La recerca catalana en eco-nomia» (2003), article no publicat.

grup de referència cent seixanta-sis revistes, la gran majorianord-americanes, cosa que condueix al biaix abans comentat.

En aquest report s’han utilitzat succesivament tres valorsde Mi:

a) M i = 1, cosa que equival a donar a totes les revistes elmateix grau de rellevància científica. La producció seria així me-surada simplement pel nombre de págines atribuibles a cadaautor i a cada centre. Les xifres obtingudes amb aquest punt fi-guraran a la columna encapçalada per «Pàgines».

b) Mi igual al factor d’impacte de l’SSCI corresponent al’any 2001, el darrer publicat a hores d’ara. Aquesta elecció sig-nifica que moltes revistes, especialment les europees i particu-larment les espanyoles, tindran un valor nul, és a dir Mi = 0.L’«SSCI» serà l’encapçalament de la corresponent columna.

c) Mi igual a la valoració, entre un i quatre, que la ComissióNacional Avaluadora de l’Activitat Investigadora (CNEAI) aplicaper al càlcul dels sexennis de recerca per a les revistes que noapareixen al JCR. La CNEAI és més generosa en el seu àmbitgeogràfic i sobretot dóna més pes a les publicacions espanyo-les. Sota l’expressió «CNEAI» figuraran els resultats del càlculsamb aquest punt de vista.

En conseqüència, seran tres les mesures de la producciócientífica de les tres àrees objecte d’estudi. Una primera aproxi-mació als resultats aconseguits consisteix a calcular ∑tP

Gt per a

tot el període analitzat, que va del 1996 al 2002. A la taula 4 fi-guren els resultats següents:

La classificació de les àrees difereix segons la columna, és adir, el punt de vista aplicat a la tria de Mi. Una primera conclusióés evident. Els centres catalans, o més pròpiament parlant, elsprofessors que els integren, tendeixen a publicar més a revistesestrangeres de gran prestigi que no pas els seus col.legues d’al-

tres àrees. El nombre de pàgines publicat és prop de tres vega-des més gran a la resta d’Espanya que a Catalunya; per contra,l’SSCI dóna més pes a les originades al nostre país. Aquestaconclusió és congruent amb la visió que es té des de l’estranger.Pons i Tirado (2003) comenten les classificacions que les uni-versitats espanyoles ocupen a les classificacions que, d’acordamb criteris bibliomètrics semblants als nostres, han elaborat al-guns especialistes en aquests temes. El període que comprenenno sempre coincideix amb l’estudiat aquí; limitem-nos a repas-sar els que fan referència a períodes més propers.

Combs i Linnemer,4 centrant-se en el període 1996-2000,estableixen que entre els setanta-cinc primers centres europeusn’hi ha sis d’espanyols. Al lloc catorze hi ha la UPF; al quaranta-sisè, la Universitat Carlos III de Madrid; al cinquanta-dosè, laUniversitat d’Alacant, seguida immediatament per la UAB, i allloc seixantè hi ha la Universitat de València (UV). Tres entre sisés una bona proporció.

Coupé5 agafa la base de dades ECONLIT i sobre el mateixperíode construeix un rànquing mundial dels departaments d’e-conomia i després sintetitza la mitjana de les onze classificacionsfins ara aparegudes en altres estudis. Entre els dos centenars decentres que integren la classificació només n’hi ha tres d’espa-nyols: la UAB (lloc vuitanta-quatrè), la UPF (cent vint-i-unè) i laUniversitat Carlos III de Madrid (cent trenta-unè).

Finalment Lubrano et al. (2003) classifiquen les cent facul-tats o escoles europees d’economia més rellevants segons unamesura que combina les dades del JCR amb opinions d’experts.El segment temporal inclòs cobreix el decenni 1991-2000. Allloc dinovè apareix la UAB; la UPF i la Universitat Carlos III deMadrid van seguides amb les posicions trenta-una i trenta-dues, respectivament; i més a baix la Universitat d’Alacant ocu-pa la plaça cinquanta-sis.

3.2. La distribució de la producció a Catalunya

És útil indagar com es descompon la producció global deCatalunya entre els diferents centres que integren la xarxa re-cercadora. Ens limitarem, per ara, a descompondre ∑ tPt

Cat idexarem per a més endavant l’evolució sobre el període es-tudiat.


4. P. P. COMBES i L. LINNEMER (2002), Measuring and ranking economics through-

out Europe, Mimeo, París, CERAS. Disponible a l’adreça <http://www.econ.bgu.ac.il/Ranking>.

5. T. COUPÉ (2003), «Revealed performances: worldwide rankings of eco-nomists and economics departaments, 1969-2000», Journal of the European

Economic Association. Disponible a l’adreça <http://student.ulb.ac.be/∼tcoupe/updaterevealedperformances.pdf>.

TAULA 4Producció total de les tres àrees geogràfiques del 1996 al 2002

Àrea Pàgines SSCI CNEAI

Catalunya 9.931,78 4.204,17 18.967,41

Madrid* 10.388,82 2.410,08 16.676,36

Madrid** 13.298,30 3.242,80 17.097,40

Resta d’ Espanya 26.585,29 3.672,05 41.585,52

** Madrid inclou les universitats amb seu a la comunitat autònoma.** Madrid inclou centres radicats a la capital com ara el Banco de España, el Cen-tre d’Estudis Monetaris i Financers (CEMFI), la Fundació de les Caixes d’Estalvis(FUNCAS), la Fundación de Estudios de Economía Aplicada (FEDEA), el Ministerid’Economia i Hisenda i la Fundación Empresa Pública, que tenen en realitat di-mensió estatal.

Quatre són les conclusions que es poden extreure de la tau-la 5. La primera és que la productivitat de les universitats catala-nes és baixa quan hom empra la informació retinguda perECONLIT com a base per al càlcul de la producció. Agafem lestres més potents en l’àmbit de l’economia, com són la UB, laUAB i la UPF i dividim les pàgines publicades en els set exerci-cis del període per la mitjana anual de la suma de catedràtics ititulars d’universitat, catedràtics d’escola universitària i profes-sors visitants, que són les categories que suposa que han de re-partir la seva dedicació entre recerca i docència. Doncs bé, elresultat és que el promig anual per professor de les esmentadescategories i universitats és de 3,09 pàgines.6 En qualsevol cas,cal tenir en compte que es tracta de pàgines publicades a revis-tes incloses dins d’ECONLIT; sens dubte l’anterior xifra seriaconsiderablement més elevada si s’hagués pogut tenir un es-

pectre més ampli. La segona conclusió és la variabilitat de laproducció per centres. El càlcul anterior universitat per universi-tat, dins de les tres esmentades, demostra que la UB té una pro-ducció d’1,78 págines per professor i any, mentre que la UPFarriba a 6,25 pàgines/any, i la UAB ocupa una posició intermitja.La tercera conclusió és que la inclinació per a publicar a revistesespanyoles o estrangeres varia també notablement entre elscentres catalans. En altres termes, la UPF és la que publica enrevistes amb un Mi més elevat, tan si es tracta de la interpreta-ció SSCI com CNEAI, seguida de la UAB i en darrer terme de laUB (taula 6):

I la darrera conclusió és que en el període examinat a Cata-lunya el gruix de la recerca, tal com aquesta ha estat definida, haanat a càrrec d’entitats públiques.

4. LA TENDÈNCIA TEMPORAL DE LA PRODUCCIÓ PER ÀREES

Un període de set anys és prou llarg per a permetre descobrir latendència que la producció de la recerca mostra. Comencemper examinar quina ha estat l’evolució del nombre de págines(M i = 1) a cadascuna de les tres grans àrees (taula 7).

Es comprova clarament que Madrid i sobretot la resta d’Es-panya creixen més ràpidament en el nombre de pàgines publica-des que no pas Catalunya. És possible que l’empenta de determi-nades noves universitats creades a certes comunitats autònomesi l’incentiu dels trams de recerca sigui la causa de l’impuls.

Si ara el punt de vista passa a ser el de l’SSCI s’arriba a lataula 8.

L’avantatge que Catalunya tenia l’any 1996 ha desaparegut.La pujada de la resta d’Espanya ha estat considerable, situacióque torna a repetir-se quan és la classificació segons la CNEAIla que apareix en escena (taula 9).

En aquest darrer cas, l’avantatge inicial, minso, de la restad’Espanya s’ha anat eixamplant de manera notable, mentre queCatalunya i Madrid palesen un cert estancament.

Economia | 1509

6. S’ha calculat el promig anual de les pàgines publicades per professors deles tres universitats al llarg dels set anys inclosos i dividit pel promig de professorsde les categories indicades en els sis cursos acadèmics que van des del 1996-1997 fins al 2001-2002.

TAULA 5Producció per centres en el període 1996-2003

Centre Pàgina SSCI CNEAI

UB 2.159,60 382,57 3.620,38

UAB 2.909,10 1.084,55 5.423,65

UPC 68,13 11,59 36,18

UPF* 3.248,50 1.927,00 6.771,50

URV 139,00 86,60 321,35

UdG 252,60 48,65 396,96

UdL 60,00 6,87 37,50

UVic 7,00 — —

UOC 38,73 — 43,84

ESADE (URL) 38,23 16,80 78,97

IESE 120,37 126,56 350,54

IAE** 523,50 382,00 1.332,27

Altres 367,02 130,98 557,27

Total 9.931,78 4.204,17 18.967,41

** El centre del Maresme s’ha considerat com a integrat a la UPF, ja que és admi-nistrativament adscrit a aquesta universitat ** L’IAE és un centre consorciat entre el CSIC i la UAB. En cert sentit s’haurien po-gut incloure les dades dins les de la UAB, cosa que hauria modificat algunes de lesconclusions.

TAULA 6Relació entre les produccions segons les Mi a la UB, UAB i UPF

Centre SSCI/pàgines CNEAI/pàgines

UB 0,177 1,68

UAB 0,370 1,86

UPF 0,590 2,08


TAULA 9Evolució de la producció segons el CNEAI

Àrea 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002

Catalunya 2.372,1400 2.730,7850 2.176,8225 2.817,8450 2.998,2150 2.837,9000 2.954,7200

Madrid* 1.234,8700 1.567,2475 2.221,7650 3.078,3550 2.656,7050 3.247,0300 2.670,4100

Madrid** 1.956,6050 2.342,4875 2.859,5150 4.150,8750 3.396,6650 3.960,2100 3.530,0700

Resta d’Espanya 3.920,7650 3.752,1600 5.072,0600 5.560,0800 7.677,8150 8.548,9650 6.810,0950

** Madrid inclou les universitats amb seu a la comunitat autònoma.** Madrid inclou centres radicats a la capital com ara el Banco de España, el Centre d’Estudis Monetaris i Financers (CEMFI), la Fundació de les Caixes d’Estalvis (FUNCAS),la Fundación de Estudios de Economía Aplicada (FEDEA), el Ministeri d’Economia i Hisenda i la Fundación Empresa Pública, que tenen en realitat dimensió estatal.

En resum, no sembla que al nostre país la recerca en eco-nomia hagi tingut un gran impuls darrerament. És cert que mol-tes universitats no catalanes partien d’una cota molt baixa, cosaque permet comprendre la forta expansió relativa que han asso-lit. També és cert que han aparegut alguns centres, com l’Insti-tut Valencià d’Investigacions Econòmiques (IVIE), que s’han

mostrat molt dinàmics. Tanmateix, més que la comparació ambaltres àrees, és el mateix estancament de la producció a Cata-lunya el fet que cal considerar i fóra urgent diagnosticar-ne lescauses, sense oblidar, però, que el valor inicial comparativamentelevat en dificulta el creixement.

TAULA 7Evolució de les pàgines publicades en el període 1996-2002

Àrea 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002

Catalunya 1.097,10 1.462,80 1.165,50 1.432,93 1.644,93 1.518,01 1.610,51

Madrid* 746,12 970,45 1.150,92 2.036,63 1.793,20 2.086,43 1.606,07

Madrid** 1.116,84 1.290,26 1.463,00 2.564,29 2.200,15 2.489,33 2.098,44

Resta d’Espanya 2.247,39 2.208,72 2.922,98 3.716,47 4.969,27 5.676,11 4.923,95


TAULA 8Evolució de la producció segons l’SSCI en el període 1996-2002

Àrea 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002

Catalunya 598,9600 485,4500 475,5760 631,2000 662,2200 626,5700 724,32000

Madrid* 113,7600 119,1390 268,9800 374,8020 266,8280 541,5544 724,72500

Madrid** 357,4100 187,8690 318,6600 535,8520 350,9580 602,3444 889,45500

Resta d’Espanya 213,9930 238,5335 327,8183 408,4976 673,0280 865,6569 977,03126


5. L’EVOLUCIÓ DE LA PRODUCCIÓ A CATALUNYA

La producció científica a Catalunya ha tingut un relatiu estanca-ment en els set anys considerats, estancament que es fa encaramés evident quan es compara amb la forta embranzida d’altrescentres espanyols. La pregunta que cal respondre ara és siaquesta evolució obeeix a un comportament uniforme de totsels centres o bé hi ha diferències significatives. Com que resultaque la suma de l’ouput de la UB, la UAB, la UPF i l’IAE repre-senta, en el total dels set anys examinats, el 89,04 % del total depàgines publicades, el 89,89 % de les quals ponderades pel fac-tor d’impacte (SSCI) i el 90,4 % de les ponderades segons la va-loració de la CNEAI, ens limitarem a comparar detalladament llurevolució, atès que els altres centres tenen una posició secundà-ria dins del panorama català. Tota la resta apareixeran agregatsdins la categoria «Altres».

Comencem pel nombre de pàgines (M i = 1) aparegudes ales revistes incloses dins de la base d’ECONLIT. La taula 10 enresumeix la informació.

Dos trets resulten evidents de la lectura de la taula 10. L’unés l’important creixement de la UB. Evidentment la seva situacióinicial era anormalment baixa i, encara que en termes absoluts

se situa a nivells equiparables als d’altres entitats, no es pot obli-dar que la seva dimensió significa una productivitat per càpitaencara minsa. S’ha de reconèixer, però, que ha emprès un camíprometedor. L’altre és el pes creixent dels altres centres tant pú-blics com privats. Si continua en aquesta direcció la concentra-ció en les tres grans universitats, i l’IAE ⎯que fins a un cert puntestà vinculat a la UAB⎯, deixarà de ser tan acusada. Benvingutsigui el simptoma.

Els gràfics de barres que figuren a l’annex descriuen molt vi-sualment l’evolució de les pàgines ponderades per l’SSCI i pelsbarems de la CNEAI. Sembla més adient fixar ara l’atenció en l’e-volució de les proporcions entre cadascuna d’aquestes duescategories i el nombre de pàgines exposat a l’anterior taula (tau-la 11).

És millor contemplar l’altra proporció, la que relaciona laproducció ponderada pel barem de la CNEAI i el nombre de pà-gines abans de fer els comentaris adients (taula 12).

Tot i que gairebé a tots els centres s’observen desigualtats,sembla que els recercadors de la UAB i la UPF mantenen el ma-teix ventall de publicacions per a difondre la producció de lluractivitat. La UB, que ha augmentat sensiblement la producció,com s’ha dit, ho ha fet sense canvis apreciables pel que fa a laseva audiència, o la seva especialització, mentre que el calaix de

Economia | 1511

TAULA 10Evolució del nombre de pàgines per centres a Catalunya del 1996 al 2002

Centre 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002

UB 112,60 294,00 174,00 417,00 436,00 375,00 351,00

UAB 368,70 611,00 415,40 356,00 396,00 322,00 440,00

IAE 175,60 52,80 28,10 61,10 42,80 97,60 65,50

UPF 397,80 423,30 391,00 499,00 607,40 573,00 357,00

Altres 42,40 81,70 157,00 99,83 162,73 150,41 397,01

TAULA 11Proporció entre la producció segons l’SSCI i el nombre de pàgines del 1996 al 2002

Centre 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002

UB 0,220 0,040 0,035 0,160 0,160 0,360 0,190

UAB 0,370 0,310 0,400 0,410 0,260 0,460 0,410

IAE 1,130 0,760 0,420 0,670 0,470 0,340 0,570

UPF 0,570 0,520 0,590 0,660 0,580 0,500 0,670

Altres 0,290 0,240 0,150 0,450 0,700 0,180 0,490

sastre que són els «Altres» demostra novament una gran vitalitati una notable capacitat d’innovació. No només augmenta la pro-ducció sinó que, a més, li dóna una sortida més àmplia i, en prin-cipi, qualitativament més elevada. També s’ha de recordar que eltipus de recerca, més teòric o aplicat, defineix la barreja de pu-blicacions utilitzable. Si una institució, sense augmentar el seuesforç de recerca, accentua el seu caràcter teòric, qualsevullade les dues proporcions calculades, però especialment la pri-mera, s’incrementarà.

6. LA PRODUCCIÓ DE LES UNIVERSITATS I ALTRES CENTRES PÚBLICS

A fi i efecte de definir millor el paper de les universitats públi-ques espanyoles i de l’especialització de la recerca, pot resultaril.lustratiu comparar les que ocupen els deu primers llocs de la

classificació per nombre de pàgines publicades al llarg dels setanys analitzats a les revistes incloses dins d’ECONLIT (taula 13).

Dues conclusions resulten clares. Entre les deu universitatspúbliques (sense incloure l’IAE, malgrat ser un centre consorciatde la UAB, ni l’IVIE, que té forts lligams reals amb la UV) quemés publiquen a Espanya n’hi ha tres de Catalunya. A mès, però,la UPF mostra una clara inclinació envers les revistes considera-des per l’SSCI i també per la CNEAI com a molt rellevants, men-tre que, per exemple, els autors de la UV, que encapçala la clas-sificació pel que fa al nombre de pàgines, són molt més presentsen revistes europees i particularment espanyoles aparentmentde menys impacte. Novament l’especialització temàtica té unpaper important en aquestes diferències.

Una situació semblant separa les universitats públiques radi-cades a la comunitat autònoma de Madrid (Universitat Complu-tense de Madrid, UAB, Universitat Carlos III de Madrid, Universi-tat Juan Carlos I, Universitat d’Alcalá de Henares, Universitat


TAULA 12Proporció entre la producció segons la CNEAI i el nombre de pàgines del 1996 al 2002

Centre 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002

UB 1,24 1,37 1,39 1,67 1,84 2,22 1,43

UAB 1,95 1,86 2,07 2,03 1,49 1,75 1,86

IAE 3,21 2,26 1,90 2,56 1,53 2,17 2,46

UPF 2,31 2,17 2,04 2,12 1,99 1,82 2,30

Altres 0,62 1,78 1,42 1,82 2,04 1,29 1,66

TAULA 13Pàgines publicades i relacions amb l’SSCI i la CNEAI de les deu universitats

Universitats Pàgines SSCI/pàgines CNEAI/pàgines

Univ. de València 4.269,70 0,11 1,96

Univ. Carlos III de Madrid 3.615,70 0,39 1,87

Univ. Pompeu Fabra 3.225,80 0,60 2,09

Univ. Autònoma de Barcelona 2.909,10 0,37 1,86

Univ. de Saragossa 2.722,50 0,16 1,60

Univ. Complutense de Madrid 2.696,10 0,10 1,50

Univ. de Barcelona 2.159,60 0,18 1,68

Univ. d’Alacant 2.089,90 0,29 2,00

Univ. del País Basc 1.915,60 0,17 1,69

Univ. d’Oviedo 1.448,20 0,16 1,72

Politècnica de Madrid i Universitat Nacional d’Educació a Distàn-cia [UNED]) de les catalanes (UB, UAB, UPF, Universitat Politèc-nica de Catalunya [UPC], Universitat Rovira i Virgili [URV], Uni-versitat de Girona [UdG], Universitat de Lleida [UdL] i UOC).Fem una comparació semblant a l’anterior (taula 14).

La producció en nombre de pàgines no és gaire diferent. Percontra, els autors dels centres radicats a Catalunya tendeixen apublicar força més a revistes estrangeres, sobretot les de contin-gut teòric, que són les que normalment tenen un índex més ele-vat. Des de l’angle de la CNEAI la perspectiva no és tan diferent,a causa de la major ponderació que ara tenen les revistes euro-pees i especialment les espanyoles. Aquest fet és el que explicaque als estudis fets des de l’estranger, que normalment utilitzenper als seus rànquings un índex d’impacte veí a l’SSCI, les facul-tats d’economia catalanes apareguin molt més ben classificades.

Nogensmenys, aquesta panorama es veu capgirat quan espren en consideració la recerca econòmica que amb seu a una ialtra comunitats duen a terme centres públics no estrictamentuniversitaris. Com que és capital de l’Estat, la ciutat de Madridconcentra uns centres potents, públics i parapúblics, almenysdes de l’òptica de la recerca aplicada, mentre que a Barcelonano hi ha una contrapartida amb un gruix comparable. Veiem-neuns exemples (taula 15).

La contrapartida catalana es limita a l’IAE, tot i que és uncentre de referència per la qualitat i quantitat de la recerca queduu a terme. Cinc-centes vint-i-tres pàgines el situen per sobredel Ministeri d’Economia i Hisenda i la proporció de l’impacte del’SSCI arriba al 0,73, proporció que no assoleix cap dels centresradicats a Madrid.

7. ELS LLIBRES COM A VEHICLE DE RECERCA

Conscients de les dificultats, i com un primer intent d’emprendreuna estimació, sens dubte aproximada i discutible, i tal com ja esva fer en el primer report aparegut el 1997, hom ha cregut inte-ressant indagar la possibilitat de mesurar la importància de la re-cerca que es codifica en llibres a cadascuna de les àrees geo-

gràfiques abans definides. El procediment aplicat ha consistit aescollir aquelles editorials espanyoles més prestigioses i mésprolífiques en l’àmbit de l’economia: a les ja retingudes en el re-port del 1997 s’hi han afegit les que figuraven a un informe lliu-rat per la Biblioteca de Ciències Socials de la UAB. Som cons-cients que limitant-nos a les editorials espanyoles descurem elsllibres o capítols de llibres escrits per autors vinculats a centresespanyols publicats en llengua estrangera o simplement a l’es-tranger. Malgrat els esforços esmerçats no vam trobar una viapràctica per a detectar-los de manera sistemàtica i finalment fo-ren tretze les editorials, només espanyoles, preses en conside-ració. La seva relació figura a l’annex corresponent.

Un cop seleccionades les editorials es va dur a terme una re-visió informàtica destinada a detectar tots els llibres publicats peraquestes editorials al llarg dels anys compresos entre el 1996 i el2002 dintre dels camps que l’ISBN defineix com a economia, fi-nances, organització d’empreses, banca i política econòmica. Dela llista obtinguda hom rebutjà aquelles obres que de manera evi-dent no eren vehicles de recerca sinó llibres de text o simplementde divulgació. Aquesta tria és forçosament subjectiva i en conse-qüència opinable, car sovint una obra pot assignar-se a més d’u-na de las citades categories. Tanmateix, finalment foren dos-centsvuitanta-un els títols presos en consideració. Amb l’inestimableajut del cercador Google s’identificaren els centres als quals per-tanyien els autors que figuraven a l’ISBN (número internacionalnormalitzat per als llibres), tot i que això no fou possible per a tren-ta títols. Dels dos-cents cinquanta-dos que finalment formarenpart de la relació final, dos-cents quaranta-quatre es devien a plo-mes de professors vinculats a universitats públiques o a centresvinculats a aquestes universitats, com és el cas de l’IAE. Per àreesgeogràfiques la distribució resultant fou la que figura a la taula 16.

Economia | 1513

TAULA 14Pàgines publicades i relacions amb l’SSCI i la CNEAI per les universitats públiques catalanes i madrilenyes

Pàgines SSCI/pàgines CNEAI/pàgines

Madrid 9.225,48 0,23 1,63

Catalunya 8.875,96 0,40 1,86

TAULA 15Recerca dels centres públics no universitaris a Madrid

entre el 1996 i el 2003

SSCI/ CNEAI/Centre

Pàgines pàgines pàgines

Banc d’Espanya 1.438,75 0,21 0,81

Ministeri d’Economia

i Hisenda 343,60 0,16 2,20

CSIC 260,93 0,70 2,15

Fundació Empresa Pública 147,46 0,12 2,15

FUNCAS* 108,00 0,01 1,00

* Pròpiament parlant FUNCAS no és un centre públic car forma part de la Confe-deració Espanyola de Caixes d’Estalvis (CECA).

No deixen de sorprendre les xifres d’aquesta taula en com-parar-les amb els resultats dels estudis bibliomètrics de revistes.En aquest cas, Madrid i la resta d’Espanya mantenen una im-portant distància amb Catalunya. No s’ha d’oblidar, però, que nohi ha per als llibres un equivalent de mesura de l’impacte o, si esvol, un equivalent de l’SSCI ni de la ponderació de la CNEAI. Itambé és cert que la recerca publicada en forma de llibres ten-deix a ser de caràcter molt més aplicat de la que apareix a les re-vistes amb un fort índex d’impacte.

La situació es repeteix quan s’examina la producció per uni-versitats. La llista de les que ocupen les deu primeres posicionsés radicalment diferent de l’obtingut en funció dels articles derevistes (taula 17).

Seria convenient refinar aquesta aproximació a la codificacióen llibres dels resultats de la recerca en economia per a poderemetre un diagnòstic més acurat sense la sensació, repetides

vegades exposada, que s’estan primant els camps de l’econo-mia més proclius a publicar llur recerca en forma d’articles endetriment dels que es manifesten més mitjançant llibres. Aques-ta és, però, una tasca que requereix un seguiment continu i am-pli de les editorials i les publicacions. En un report puntual comaquest no es poden superar les insuficiències de la informacióexpressament recollida.

8. CONCLUSIONS

Les dades bibliomètriques permeten deduir que Catalunyaocupa encara un lloc capdavanter en la recerca en teoria eco-nòmica. Ratifiquen aquesta conclusió els diversos intents declassificació dels centres europeus apareguts a les publicacionsespecialitzades que empren alguna mesura d’impacte vinculat al’SSCI. Tanmateix la distància que hi havia amb Madrid i la restad’Espanya s’ha escurçat molt sensiblement els darrers anys.

En la mesura que les revistes espanyoles, que solen tenir uníndex d’impacte segons l’SSCI nul o en tot cas molt reduït, estanmés inclinades a la recerca en economia aplicada, i es dediquensovint a l’anàlisi de problemes de l’economia espanyola, l’estudibibliomètric posa en relleu una presència inferior d’autors vincu-lats a centres catalans que madrilenys o de la resta d’Espanya.En part aquest fet pot estar lligat a l’existència a la capital de l’Es-tat d’organismes oficials o paraoficials, com el Banc d’Espanya ola FUNCAS, per esmentar dos exemples, que disposen de re-cursos abundosos per a destinar a l’estudi de problemes espe-cífics. I és cert que a altres comunitats autònomes, han sorgit ini-ciatives per a enfortir la recerca aplicada, i a voltes tambéteòrica, com seria el cas de l’IVIE.

No es que hi hagi una incompatibilitat entre la recerca teòri-ca i l’aplicada. Les dues es complementen. El que cal evitar éscrear uns incentius que, per raons de la dificultat de mesura de laproducció o per l’absència de referents internacionals, posin totl’accent en la primera causa. La pregunta, en aquest moment, éssi disposem d’una recerca aplicada suficientment potent. Aquestreport no hi pot aportar una resposta segura. Caldria una anàlisimés acurada per a poder donar-la amb seguretat.

Finalment, confegir aquest report ha exigit un gran esforç derecollida de dades que, tanmateix, i tal com s’ha comentat, hanresultat sovint insuficients. Una política de recerca per part deles autoritats competents exigiria, per a ser plenament eficaç, unseguiment continu i acurat de la producció. En comptes d’un es-forç puntual, massiu, cada sis o set anys, uns pocs recursospermanentment destinats a recollir i sistematitzar la producciódels centres de recerca ubicats a Catalunya podrien ser de granutilitat.


TAULA 16Distribució per àrees geogràfiques dels llibres publicats per professors d’universitats publiques en el període 1996-2002

Àrea Nombre

geogràfica de percentatge

Catalunya 45 19,3

Madrid 95 39,0

Resta d’Espanya 102 41,7

Total 244 100,0

TAULA 17Els deu primers centres per llibres publicats 1996-2002

Universitat Nombre de llibres

Universitat Complutense de Madrid 42

Universitat Autònoma de Madrid 22

Universitat de València 21

Universitat de Barcelona 13

Universitat Pompeu Fabra 11

Universitat d’Alcalá de Henares 11

Universitat Nacional d’Educació a Distància 9

Universitat de Saragossa 9

Universitat Autònoma de Barcelona 7

Universitat de Màlaga 6

9. BIBLIOGRAFIA

BERGANTIÑOS, G. J.; DA ROCHA, J. M. i POLOMÉ, P. «La investigación españolaen economía, 1995-1999». Investigaciones Económicas, vol. 26 (2002).

COMBES, P. P.; LINNEMER, L. Measuring and Ranking Economics

throughout Europe. Mimeo. París: CERAS, 2002.

COUPÉ, T. Worldwide Ranking of Economists and Economics

Departments. Mimeo. Brussel.les: ECARES, 2002.

INSTITUT D’ESTUDIS CATALANS. Reports de la recerca a Catalunya: Economia.Barcelona: IEC, 1997.

LUBRANO, M.; BAUWENS, L.; FIRMAN, A. i PROTOPOPESCU, C. «RankingEconomics Departments in Europe: a Statistical Approach». Core

Discussion Paper, núm. 50 (2003).

PONS NOVELL, J. i TIRADO FABREGAT, Daniel A. La recerca catalana en

economia. 2003. [Document no publicat]

10. ANÀLISI ESTADÍSTICA DELS CRITERIS UTILITZATS EN L’INFORME

A fi i efecte de valorar l’activitat investigadora, aquest informe hautilitzat tres estadístics orientats a quantificar la part d’aquestaactivitat que s’ha traduït en articles. Són els següents:

⎯ El nombre total de pàgines publicades a ECONLIT(PAGM).

⎯ El nombre de publicacions ponderat atenent als criterisde la CNEAI a efectes de concessió de sexennis de recerca(CNEAIM).

⎯ El nombre total de pàgines publicades i ponderades ate-nent als índexs d’impacte que elabora el Social Science Citation

Index (SSCIM).Són dos els aspectes que seguidament s’analitzen: a) les

distribucions i b) la correlació entre els tres estadístics.

a) Anàlisi de les distribucions

La figura 1 detalla la distribució de freqüències en formad’histograma d’aquests tres criteris entre les diferents universi-tats. Amb la finalitat de facilitar les comparacions, les variableshan estat prèviament reescalades de manera que quedi garantitque la mitjana és sempre igual a la unitat. Amb la finalitat de sua-vitzar les distribucions, els corresponents Kernel s’ofereixen enla figura 2.

Atenent a aquestes figures es poden destacar tres caracte-rístiques:

1) Una primera característica que cal destacar és el caràc-ter altament asimètric de les distribucions. És a dir, unes poquesinstitucions són les protagonistes de la major part de les publi-cacions.

2) En segon lloc, es pot observar que aquest grau d’asime-tria, mesurat pel coeficient d’skewness, augmenta en fer-ho el ca-ràcter més restrictiu del criteri. En altres termes, el nombre de pà-gines a ECONLIT és menys restrictiu com a criteri de valoracióque la valoració resultant dels criteris de la CNEAI, i aquestamenys restrictiva que si s’apliquen els índexs d’impacte de l’SSCI.En consonància, el grau d’asimetria de les tres distribucionsaugmenta de manera progressiva.

3) Finalment, la dispersió entre universitats també augmen-ta en fer-ho el caràcter més restrictiu del criteri. Per pàgines, aECONLIT, fent la mitjana igual a la unitat, el valor del mínim és de0,40 i el màxim de 6,35, i queda així situada la desviació estàn-dard en 1,37. Atenent als criteris de la CNEAI, aquests valors sesituen en 0,35 i en 6,36, amb una desviació estàndard d’1,50. Fi-nalment, quant és l’SSCI el criteri de referència, el màxim és12,81, el mínim adopta el valor zero i la desviació estàndard 2,07.

b) La correlació entre els tres estadístics

La qüestió que seguidament es planteja és fins a quin punt lainformació que dels tres estadístics es desprèn és entre si coinci-dent. Una simple manera d’aproximació al problema és procedir acalcular la correlació entre les tres variables. En concret, s’ha par-tit d’ordenar les observacions atenent al nombre total de pàginespublicades a ECONLIT. Seguidament es formen tres columnes.En aquest cas, la primera institució de la primera columna és la UVamb quatre mil dues-centes setanta pàgines, seguida per la Uni-versitat Carlos III de Madrid amb tres mil sis-centes setze, per laUPF amb tres mil dues-centes vint-i-sis, per la UAB amb dues milnou-centes nou, etc. Per a aquestes mateixes institucions, la se-gona columna ofereix la valoració atenent als criteris de la CNEAIi, finalment, la tercera columna, atenent als criteris de l’SSCI. Estracta de computar la correlació entre aquestes variables.

A partir de la informació que aquestes tres columnes oferei-xen, la figura 3 mostra l’associació a través d’un conjunt de dia-grames de dispersió que comparen cada variable amb les duesrestants. Tal com es pot comprovar visualment i la taula 18 quan-tifica, la correlació entre «PAGM» i «CNEAIM» és molt elevada,mentre que en passar a l’«SSCIM» aquesta correlació claramentdisminueix.

Economia | 1515

TAULA 18Matriu de correlacions

PAGM CNEAIM SSCIM

PAGM 1,000000 0,989394 0,793972

CNEAIM 0,989394 1,000000 0,855607

SSCIM 0,793972 0,855607 1,000000


FIGURA 1. Distribució de les publicacions: histogrames.

28

24

20

16

12

8

4

0

Sèries: PAGMMostra 1,74Observacions 74

Mitjana 1,000000Mediana 0,404084Màxim 6,354760Mínim 0,010418Desviació estàndard 1,374708Biaix 2,088366Curtosi 6,887260

Jarque-Bera 100,380600Probabilitat 0,000000

0 1 2 3 4 5 6

32

28

24

20

16

12

8

4

0

Sèries: CNEAIMMostra 1,74Observacions 74


Jarque-Bera 111,652700Probabilitat 0,000000

0 1 2 3 4 5 6

50

40

20

20

10

0

Sèries: SSCIMMostra 1,74Observacions 74


Jarque-Bera 1.044,183000Probabilitat 0,000000

0 2 4 6 7 10 12

Economia | 1517

0,7

0,6

0,5

0,4

0,3

0,2

0,1

0,00 1 2 3 4 5 6 7

Densitat de Kernel (Epanechnikov, h = 0,7161)

PAGM

0,8

0,7

0,6

0,5

0,4

0,3

0,2

0,1

0,00 2 4 6 8 10 12


SSCIM

0,005

0,004

0,003

0,002

0,001

0,0000 500 1.000 1.500 2.000


SSCI

FIGURA 2. Distribució de les publicacions: Kernel.


FIGURA 3. Diagrames de dispersió.

PAGM CNEAIM SSCIM

MGAP

MIAENC

MICSS

7

6

5

4

3

2

1

0

7

6

5

4

3

2

1

0

14

12

10

8

6

4

2

00 1 2 3 4 5 6 7 0 1 2 3 4 5 6 7 0 2 4 6 8 10 12 14

En resum, elevada concentració de l’activitat investigado-ra en unes poques institucions i una elevada correlació entredos dels tres índexs utilitzats (concretament entre «PAGM» i«CNEAIM») són les característiques més rellevants que de l’a-nàlisi estadística es desprenen.

En l’estudi bibliomètric, la investigació que s’ha realitzat cons-ta de dues parts que es detallen a continuació.

En primer lloc s’han realitzat estimacions seguint el modelde Bergantiños et al. (2002):

a) Es ponderen les aportacions dels autors. És a dir, espondera el valor de l’article segons si l’autor pertany a una omés institucions. Per exemple, si l’article té dos autors, el pri-mer pertany a una universitat i el segon a dues, la ponderacióseria 0,5 per la primera institució i 0,25 per cadascuna de lesdues institucions del segon autor. D’aquesta manera s’haconstruït un índex de quantitat (calculat multiplicant el valorponderat de la institució pel nombre de pàgines de l’article).Per exemple, si l’article té deu pàgines i dos autors de duesuniversitats, el nombre de pàgines ponderat per cada autor ésde deu. Aquest valor es reflecteix en la primera columna deles taules («Pàgines»).

b) Es valora la qualitat de l’aportació. És a dir, s’ha multipli-cat l’índex de quantitat («Pàgines») pel factor d’impacte de la re-vista que apareix en l’SSCI (s’ha utilitzat l’índex del 2001, darrervalor publicat). Aquest valor es reflecteix en la segona columnade les taules (índex «SSCI»).

c) S’ha calculat la vida mitjana de les aportacions i s’haponderat pel nombre de pàgines que pertany a cada autor.Aquest índex valora l’antiguitat mitjana, en anys, de les citacionsdels articles d’aquestes revistes. Per a les revistes amb una anti-guitat superior als deu anys, s’ha posat un valor igual a 10. El va-lor de l’índex que apareix a la columna «Mitja vida» s’ha calculatmultiplicant el valor de «Mitjana vida» que apareix al JCR per l’ín-dex «Pàgines».

Per tant, de les taules que es presenten es poden extreureles conclusions següents:

— Calcular el nombre de pàgines ponderades publicadesper cada institució.

— Valorar l’impacte de la producció literària de cada institu-ció segons l’«SSCI».

— Valorar l’impacte de la producció literària segon l’índex«Mitjana vida».

En una segona part del treball s’ha analitzat la informació apartir dels criteris utilitzats per la CNEAI. Pel que fa les revistesdel JCR s’ha calculat, tal com es fa a l’informe, un índex d’im-pacte agregat:

A = factor d’impacte de l’SSCI × × mitjana vida; ambdós índexs apareixen al JCR.

Seguidament s’han puntuat les aportacions amb 4, 3, 2 i 1,5punts tal com fa la CNEAI. Finalment aquests valors s’han multi-plicat pel nombre de pàgines ponderades per cada institució.

Per exemple, un autor de la UAB ha publicat deu pàginesal Journal of Economic Literature. En aquest cas l’índex d’im-pacte agregat és més gran que onze; per tant, la revista és deprimera fila i puntua amb quatre punts. La puntuació final serà4 × 10 = 40 punts. Per tant, la UAB tindrà quaranta punts.Aquests valors surten a la columna «Impacte CNEAI».

En el cas de les revistes que no surten al JCR s’ha adoptatel criteri alternatiu de la CNEAI. Per exemple, un autor de laUAB ha publicat deu pàgines a la Revista Espanyola d’Econo-

mia. La revista no surt al JCR, però la CNEAI la considera unarevista de tipus A i puntua amb tres punts. La puntuació finalserà 3 × 10 = 30 punts. També en aquest cas, la UAB tindràtrenta punts. Aquests valors surten també a la columna «Impac-te CNEAI»

A l’informe final que s’adjunta trobareu:a) Un full de càlcul per a cada grup d’universitats (Catalu-

nya, Madrid, Espanya i altres centres d’investigació) amb elsresultats totals de la investigació per a cada any analitzat i un re-sum total per al període 1996-2002. Les quatres columnes indi-quen:

— El nombre de pàgines ponderades segon els criteris ques’han explicat abans per a cada universitat.

— L’impacte de l’índex del «SCCI» ponderat segons els cri-teris que acabem d’explicar en el punt b.

— L’impacte de la «CNEAI» ponderat.— La «Mitjana vida» ponderada segons els criteris que aca-

bem d’explicar en el punt c.b) Un full de càlcul per a cada grup d’universitats amb grà-

fics comparatius de la progressió de la recerca pel que fa a les pà-gines publicades i els índexs d’impacte.

c) Uns gràfics amb els percentatges totals dels quatregrups d’investigació (Catalunya, Madrid, Espanya i altres cen-tres d’investigació) pel que fa a les pàgines publicades, l’impac-te de l’SSCI i l’impacte segons l’índex de la CNEAI.

d ) Unes taules de resum amb el nombre d’articles publi-cats pel conjunt universitari i uns gràfics comparatius.

e) Un rànquing dels resultats obtinguts per a cada univer-sitat durant el període 1996-2002 amb tres opcions: pàginespublicades, impacte de l’SSCI i impacte segons l’índex de laCNEAI.

Economia | 1519


11. ESTUDI BIBLIOMÈTRIC

TAULA 19Estat actual de la recerca en economia a Catalunya

1996 1997Catalunya

Pàgines SSCI CNEAI Mitja vida Pàgines SSCI CNEAI Mitjana vida

Univ. Autonòma de Barcelona 368,70 138,30 719,220 1.367,00 611,0 191,00 1.146,140 2.118,90

Univ. Pompeu Fabra 397,80 225,00 921,985 2.081,50 423,3 222,00 916,870 1.594,60

Univ. de Barcelona 112,60 24,90 140,370 85,50 294,0 12,60 403,360 226,70

Institut d’Anàlisi Econòmica 175,60 198,40 564,360 1.363,35 52,8 40,30 119,180 297,95

Univ. Politècnica Catalunya 6,93 0,00 4,455 0,00 — — — —

Univ. de Girona 8,00 1,36 12,000 61,60 28,0 8,21 36,000 110,40

Univ. Rovira i Virgili — — — — 14,0 0,00 21,000 0,00

Univ. Oberta de Catalunya — — — — 6,6 0,00 9,900 0,00

Escola Superior d’Aministració i Direcció d’Empreses — — — — 9,5 0,00 19,000 0,00

Institut d’Estudis Superiors de l’Empresa — — — — — — — —

Univ. de Lleida — — — — — — — —

Univ. de Vic — — — — — — — —

Altres centres d’investigació 27,47 11,00 9,750 45,00 23,6 11,34 59,325 174,13

1998 1999Catalunya


Univ. Autònoma de Barcelona 415,40 165,000 860,9800 1.749,00 356,00 147,0 724,180 1.311,300

Univ. Pompeu Fabra 391,00 269,000 796,5800 1.847,30 499,00 331,0 1.057,730 2.773,300

Univ. de Barcelona 174,00 6,070 242,7500 101,50 417,00 67,5 697,550 712,800

Institut d’Anàlisi Econòmica 28,10 11,700 53,5300 122,31 61,10 41,1 156,665 482,610

Univ. Politècnica de Catalunya 27,20 0,000 1,7325 0,00 7,00 0,0 0,000 0,000

Univ. de Girona 50,30 9,380 96,0000 195,20 16,30 2,3 12,960 5,940

Univ. Rovira i Virgili 9,00 0,000 27,0000 0,00 24,50 2,7 49,000 54,150

Univ. Oberta de Catalunya — — — — — — — —

Escola Superior d’Administració i Direcció d’Empreses — — — ,— 6,93 13,2 27,720 49,896

Institut d’Estudis Superiors de l’Empresa 9,00 0,816 16,0000 24,30 — — — —

Univ. de Lleida 5,00 0,850 7,5000 38,50 — — — —

Univ. de Vic — — — ,— 7,00 0,0 0,000 0,000


Economia | 1521

TAULA 19 (Continuació)Estat actual de la recerca en economia a Catalunya

2000 2001Catalunya


Univ. Autònoma de Barcelona 396,00 102,47 590,220 1.227,60 322,00 149,00 565,32 1.415,20

Univ. Pompeu Fabra 607,40 355,00 1.208,380 2.527,80 573,00 285,00 1.043,92 2.957,60

Univ. de Barcelona 436,00 69,90 802,000 405,05 375,00 133,00 831,68 1.071,60

Institut d’Anàlisi Econòmica 42,80 20,20 65,400 148,24 97,60 32,80 211,73 280,30

Univ. Politècnica de Catalunya — — — — 9,00 1,29 7,50 21,20

Univ. de Girona 48,00 16,40 105,000 194,80 20,00 0,00 0,00 0,00

Univ. Rovira i Virgili — — — — — — — —

Univ. Oberta de Catalunya 9,13 0,00 13,695 0,00 4,00 0,00 6,00 0,00

Escola Superior d’Administraciói Direcció d’Empreses 6,00 0,00 12,000 0,00 4,50 2,32 9,00 36,45

Institut d’Estudis Superiorsde l’Empresa 30,00 62,73 92,000 183,10 52,66 9,46 89,12 50,32

Univ. de Lleida 35,00 6,02 30,000 21,50 — — — —

Univ. de Vic — — — — — — — —


2000 Total (1996-2002) CatalunyaCatalunya


Univ. Autònoma de Barcelona 440,00 182,00 817,59 1.923,90 2.909,10 1.084,55 5.423,65 11.185,85

Univ. Pompeu Fabra 357,00 240,00 823,03 1.738,60 3.248,50 1.927,00 6.771,50 15.520,70

Univ. de Barcelona 351,00 68,60 502,67 1.198,50 2.159,60 382,57 3.620,38 3.801,65

Institut d’Anàlisi Econòmica 65,50 37,50 161,41 377,34 523,50 382,00 1.332,27 3.085,96

Univ. Politècnica de Catalunya 18,00 10,30 22,50 82,50 68,13 11,59 36,18 103,70

Univ. de Girona 82,00 11,00 135,00 122,40 252,60 48,65 396,96 690,34

Univ. Rovira i Virgili 91,50 83,90 224,35 456,80 139,00 86,60 321,35 510,95

Univ. Oberta de Catalunya 19,00 0,00 14,25 0,00 38,73 0,00 43,84 0,00

Escola Superior d’Administració i Direcció d’Empreses 11,30 1,28 11,25 57,75 38,23 16,80 78,97 144,09

Institut d’Estudis Superiors de l’Empresa 28,71 53,56 89,41 239,38 120,37 126,56 350,54 497,10

Univ. del Maresme — — — — 22,70 0,00 34,05 0,00

Univ. de Lleida 20,00 0,00 0,00 0,00 60,00 6,87 37,50 60,00

Univ. de Vic — — — — 7,00 0,00 0,00 0,00

Altres centres d’investigació 126,50 36,18 153,26 364,29 367,02 130,98 557,27 1.061,56

Total — — — — 9.954,48 4.204,17 19.004,46 36.661,90


TAULA 20Estat actual de la recerca en economia a Madrid

1996 1997


Univ. d’Alcalá de Henares 122,30 0,00 217,750 0,0 157,90 10,370 207,1700 107,90

Univ. Autònoma de Madrid 16,00 0,00 24,000 0,0 125,20 21,840 277,7300 191,70

Univ. Carlos III de Madrid 182,80 56,36 431,000 761,9 323,40 75,450 532,4575 680,30

Univ. Complutense de Madrid 231,50 34,58 305,000 361,0 221,20 3,159 353,0600 109,10

Univ. Nacional d’Educació

a Distància 66,38 12,82 68,125 185,1 6,50 0,000 13,0000 0,00

Univ. Rey Juan Carlos — — — — — — — —

Univ. Alfonso X el Sabio — — — — 6,50 0,000 9,5000 0,00

Univ. Politècnica de Madrid 14,00 0,00 21,000 0,0 — — — —

Univ. Pontifícia de Comillas — — — — — — — —

Univ. Europea de Madrid 15,00 0,00 25,500 0,0 28,00 0,000 56,0000 0,00

Univ. San Pablo-CEU 4,00 0,00 6,000 0,0 26,00 0,000 0,0000 0,00

Institut d’Anàlisi Econòmica 28,50 0,00 70,000 0,0 — — — —

Altres 65,64 10,00 66,500 76,8 75,75 8,320 118,3300 202,88

1998 1999




Univ. Carlos III de Madrid 396,00 130,20 808,720 1.261,00 966,10 222,120 1.337,160 2.133,70



a Distància 89,24 21,77 123,720 41,58 21,00 1,700 19,500 77,00

Univ. Rey Juan Carlos — — — — 18,00 0,000 36,000 0,00

Univ. Alfonso X el Sabio 16,50 0,00 33,000 0,00 — — — —

Univ. Politècnica de Madrid 19,00 7,49 21,000 40,60 93,00 19,790 189,000 335,50

Univ. Pontifícia de Comillas — — — — — — — —

Univ. Europea de Madrid — — — — 10,63 2,620 17,760 33,03

Univ. San Pablo-CEU — — — — 19,00 0,000 28,500 0,00

Institut d’Anàlisi econòmica — — — — — — — —

Altres 117,70 10,39 194,400 157,44 204,60 67,270 237,180 232,48

TAULA 20 (Continuació)Estat actual de la recerca en economia a Madrid

2000 2001




Univ. Carlos III de Madrid 315,50 183,470 659,330 2.261,30 656,90 237,6900 1.379,670 1.924,60



a Distància 116,00 0,930 93,750 41,25 15,00 0,0000 30,000 20,46

Univ. Rey Juan Carlos 43,88 0,000 64,320 0,00 29,73 7,3554 33,345 0,00

Univ. Alfonso X el Sabio 16,50 0,000 33,000 0,00 — — — —


Univ. Pontifícia de Comillas — — — — 96,00 0,0000 43,500 0,00


Univ. San Pablo-CEU 29,12 0,000 27,840 0,00 11,00 0,0000 8,250 0,00

Institut d’Anàlisi Econòmica — — — — — — — —

Altres 131,60 22,390 201,990 334,14 168,40 185,9600 259,090 466,87

2002 Total (1996-2002) Madrid


Univ. de Alcalá de Henares 41,55 15,883 47,21 106,63 1.001,95 132,93 1.586,72 1.205,40

Univ. Autònoma de Madrid 117,30 89,802 226,75 530,10 1.085,88 164,79 1.662,73 1.218,38

Univ. Carlos III de Madrid 775,00 513,220 1.614,19 4.283,70 3.615,70 1.418,51 6.762,52 13.306,50

Univ. Complutense de Madrid 447,70 57,475 534,93 503,92 2.696,10 265,44 4.052,22 2.903,79


a Distància 46,15 25,795 71,91 105,27 360,27 63,01 420,00 450,20

Univ. Rey Juan Carlos 10,00 0,000 7,50 0,00 101,61 7,35 141,16 20,46

Univ. Alfonso X el Sabio 16,50 0,000 33,00 0,00 56,00 0,00 108,50 0,00


Univ. Pontifícia de Comillas — — — — 96,00 0,00 43,50 0,00


Univ. San Pablo-CEU — — — — 89,12 0,00 70,59 0,00

Institut d’Anàlisi Econòmica — — — — 28,50 0,00 70,00 0,00

Altres 125,00 13,480 93,12 132,03 888,69 318,13 1.170,61 1.602,64

Total 10.389,82 2.410,08 16.676,36 20.040,72

Economia | 1523


TAULA 21Estat actual de la recerca en economia a Espanya

1996 1997Espanya


Univ. d’Alacant 236,80 66,0310 428,500 1.063,400 145,30 58,7170 330,81 730,550

Univ. de Cantàbria 39,50 0,4040 43,500 17,600 90,44 0,0000 70,50 0,000

Univ. de Castella-la Manxa 31,56 0,0000 47,340 0,000 34,50 0,0000 89,00 0,000

Univ. d’Extremadura 40,00 2,2100 60,000 100,100 35,56 9,7786 71,12 61,248

Univ. Jaume I 60,50 1,3040 101,500 16,000 30,00 0,0000 67,25 0,000

Univ. d’Almeria 7,50 0,0000 11,250 0,000 — — — —

Univ. de la Corunya 29,63 0,0000 27,000 0,000 80,81 1,5616 166,81 43,428

Univ. de La Laguna 40,00 0,0000 69,500 0,000 9,00 12,9330 27,00 50,400

Univ. de La Rioja 25,00 0,0000 53,000 0,000 6,00 0,0000 12,00 0,000

Univ. de Las Palmas de Gran Canaria 26,00 0,0000 78,000 0,000 91,04 2,3943 124,14 47,108

Univ. de Granada 67,00 0,0000 10,500 0,000 63,00 5,3760 31,00 61,600

Univ. de les Illes Balears 16,00 0,0000 24,000 0,000 — — — —

Univ. de Múrcia 63,00 0,0000 102,000 0,000 94,00 0,0000 217,50 0,000

Univ. d’Oviedo 280,00 34,9800 497,000 202,000 113,80 2,7502 210,99 20,196

Univ. del País Basc 206,40 22,2420 386,340 448,490 288,70 68,1530 603,30 935,900

Univ. Pública de Navarra 58,85 3,8637 112,925 101,250 52,33 10,7500 51,66 157,700

Univ. de Salamanca 77,22 20,5890 78,660 161,960 91,12 0,0000 129,43 0,000

Univ. de Santiago de Compostel.la 32,59 11,9090 54,920 214,950 19,62 2,9136 36,24 81,028

Univ. de Sevilla 12,00 0,0000 18,000 0,000 12,00 0,0000 18,00 0,000

Univ. de València 533,70 12,8910 944,820 31,883 440,80 26,0110 802,78 344,740

Univ. de Valladolid 3,96 0,0000 0,000 0,000 125,20 1,9040 243,86 56,700

Univ. de Vigo 24,96 2,9225 49,920 24,948 4,00 1,3520 8,00 37,600

Univ. de Saragossa 237,30 34,6470 576,220 322,300 114,70 7,4342 234,96 180,020

Univ. de Burgos — — — — 7,00 — 10,50 —

Univ. de Còrdova — — — — 21,00 0,0000 31,50 0,000

Univ. de Màlaga — — — — 14,00 0,0000 0,00 0,000

Univ. Politècnica de València — — — — 11,00 6,8750 33,00 52,800

Univ. de Cadis — — — — — — — —

Univ. de Huelva — — — — — — — —

Univ. de Jaén — — — — — — — —

Univ. de Lleó — — — — — — — —

Univ. Miguel Hernández, Elx — — — — — — — —

Economia | 1525

TAULA 21 (Continuació)Estat actual de la recerca en economia a Espanya

1996 1997Espanya


Univ. Politècnica de Cartagena — — — — — — — —

Univ. de Navarra — — — — 18,00 0,0000 0,00 0,000

Univ. de Deusto — — — — — — — —

Univ. de Mondragón — — — — — — — —

Univ. Pablo de Olavide — — — — — — — —

Univ. Pontifícia de Salamanca — — — — — — — —

Altres 69,42 0,0000 76,500 0,000 141,30 12,8100 24,31 209,310

1998 1999Espanya


Univ. d’Alacant 284,00 74,7690 620,950 1.258,20 457,60 85,5370 911,05 1.204,90




Univ. Jaume I 42,64 12,0290 61,780 193,20 59,00 0,0000 100,50 0,00

Univ. d’Almeria — — — — 16,61 0,0000 16,50 0,00


Univ. de La Laguna 43,00 5,9410 79,000 102,70 90,94 6,2136 58,56 97,41

Univ. de La Rioja — — — — 36,00 0,0000 72,00 0,00


Univ. de Granada 16,00 0,0000 24,000 0,00 62,72 4,5130 81,75 100,40

Univ. de les Illes Balears 16,00 0,0000 32,000 0,00 40,00 0,0000 80,00 0,00

Univ. de Múrcia 91,00 2,5500 151,500 115,50 209,00 12,2310 389,75 108,15

Univ. d’Oviedo 162,00 8,3880 369,500 62,10 138,20 24,5790 159,00 403,60




Univ. Santiago de Compostel.la 46,97 5,2030 22,000 110,00 22,00 0,0000 44,00 0,00

Univ. de Sevilla — — — — 66,00 0,0000 71,00 0,00

Univ. de València 428,60 35,8390 744,885 554,70 682,70 43,6290 1.313,55 867,35


Univ. de Vigo 66,78 8,8708 125,530 161,90 225,50 28,5400 318,58 419,68


1996 1997Espanya


Univ. de Saragossa 244,90 55,3780 465,850 763,30 320,00 23,2140 276,02 201,40

Univ. de Burgos 8,50 9,6390 25,500 54,40 7,26 0,0000 10,89 0,00

Univ. de Còrdova 7,00 0,0000 0,000 0,00 7,00 0,0000 0,00 0,00

Univ. de Màlaga 39,26 2,1600 48,500 13,80 65,63 2,4400 141,00 72,90

Univ. Politècnica de València — — — — — — — —

Univ. de Cadis 8,00 0,0000 12,000 0,00 24,50 0,0000 21,00 0,00

Univ. de Huelva 57,00 0,0000 105,000 0,00 23,00 0,0000 46,00 0,00

Univ. de Jaén 7,00 0,0000 10,500 0,00 — — — —

Univ. de Lleó — — — — — — — —

Univ. Miguel Hernández, Elx — — — — — — — —

Univ. Politècnica de Cartagena — — — — — — — —

Univ. de Navarra 2,00 0,0000 4,000 0,00 74,75 4,1700 98,75 205,00

Univ. de Deusto 20,00 0,0000 30,000 0,00 36,00 20,2200 72,00 173,00

Univ. de Mondragón — — — — — — — —

Univ. Pablo de Olavide — — — — — — — —

Univ. Pontifícia de Salamanca — — — — — — — —

Altres 192,30 19,3200 332,370 341,05 177,50 4,0500 210,31 73,95

2000 2001Espanya


Univ d’Alacant 439,60 143,000 884,240 2.038,80 177,60 66,7560 420,760 838,420




Univ. Jaume I 88,80 6,392 83,250 100,80 187,80 12,1880 295,420 224,670

Univ. d’Almeria — — — — 59,50 0,0000 119,250 0,000


Univ. de La Laguna 100,50 15,652 98,250 55,90 44,50 18,1000 60,500 159,000

Univ. de La Rioja 57,00 36,400 124,500 208,00 21,00 0,0000 0,000 0,000


Univ. de Granada 50,57 0,000 52,920 0,00 127,50 0,0000 143,250 0,000



Economia | 1527


2000 2001Espanya


Univ. de Múrcia 238,40 4,092 395,440 110,00 238,50 44,7310 373,000 440,050

Univ. d’Oviedo 292,00 70,841 484,300 567,74 186,20 8,4000 271,435 167,230





Univ. de Sevilla 12,00 0,000 18,000 0,00 39,29 0,0000 62,370 0,000

Univ. de València 905,80 63,430 1.204,775 1.037,89 769,10 150,8000 1.345,640 1.532,600


Univ. de Vigo 225,10 60,570 480,000 914,25 406,00 88,1470 887,000 570,850

Univ. de Saragossa 434,30 37,801 712,240 654,22 843,10 149,3000 1.377,870 1.714,300

Univ. de Burgos 20,00 0,000 15,000 0,00 — — — —

Univ. de. Còrdova — — — — 34,00 0,0000 33,000 0,000

Univ. de Màlaga 131,00 25,087 196,500 268,70 150,30 23,0800 168,670 302,000

Univ. Politècnica de València 12,00 0,000 9,000 0,00 44,00 0,0000 48,000 0,000

Univ. de Cadis 71,00 5,712 96,000 70,00 26,29 1,6760 33,000 0,000

Univ. de Huelva 36,00 0,000 27,000 0,00 35,00 0,0000 35,250 0,000

Univ. de Jaén 123,00 0,000 57,000 0,00 73,50 0,0000 62,250 0,000

Univ. de Lleó 27,76 0,000 41,640 0,00 5,50 3,6960 8,250 44,550

Univ. Miguel Hernández, Elx 22,00 0,946 13,000 20,00 33,63 1,2269 55,260 34,122

Univ. Politècnica de Cartagena 20,84 0,000 19,380 0,00 — — — —

Univ. de Navarra 31,00 0,000 9,000 0,00 123,50 0,0000 59,500 0,000

Univ. de Deusto — — — — 184,00 0,0000 138,000 0,000

Univ. de Mondragón — — — — 21,00 0,0000 15,750 0,000

Univ. Pablo de Olavide — — — — 17,50 1,6760 33,000 8,000

Univ. Pontifícia de Salamanca — — — — 19,00 0,0000 14,250 0,000

Altres 116,00 3,320 224,160 72,61 152,80 15,7800 228,930 162,530



2000 Total (1996-2002) EspanyaEspanya


Univ. d’Alacant 349,0 103,88000 579,5900 1.069,300 2.089,90 598,69 4.175,90 8.203,57




Univ. Jaume I 366,5 83,97650 648,8750 1.190,550 835,24 115,88 1.358,57 1.733,22

Univ. d’Almeria 89,6 0,00000 27,3750 0,000 173,21 0,00 174,37 0,00


Univ. de La Laguna 69,5 4,37900 63,0000 71,050 397,44 63,21 455,81 536,46

Univ. de La Rioja 35,5 0,00000 13,5000 0,000 180,50 36,40 275,00 208,00

Univ. de Las Palmas

de Gran Canaria 122,0 58,47000 188,7000 389,370 543,88 164,01 857,99 1.284,00

Univ. de Granada 129,0 21,98930 117,5625 131,150 515,79 31,87 460,98 293,15


Univ. de Múrcia 131,7 29,61000 327,2200 410,512 1.065,60 93,21 19.56,41 1.184,21

Univ. d’Oviedo 276,0 77,84100 506,3300 621,300 1.448,20 227,77 2.498,55 2.044,16

Univ. del País Basc 322,0 52,00000 453,7500 868,250 1.915,60 322,92 3.239,52 4.628,57

Univ. Pública de Navarra 160,4 52,45250 219,2800 548,763 992,68 207,97 1.657,99 2.267,71

Univ. de Salamanca 119,0 28,06130 196,1200 389,800 844,44 165,27 1.237,93 1.741,96


Univ. de Sevilla 46,5 0,00000 23,2500 0,000 187,79 0,00 210,62 0,00

Univ. de València 589,0 136,81000 742,4650 1.488,930 4.269,70 469,41 7.098,91 5.858,09

Univ. de Valladolid 131,7 37,26620 197,7700 535,325 961,86 66,60 1.305,91 1.148,92

Univ. de Vigo 323,6 48,29790 681,6800 822,750 1.275,94 238,70 2.550,71 2.951,97

Univ. de Saragossa 528,2 116,24900 733,8100 1.569,470 2.722,50 424,02 4.376,97 5.405,01

Univ. de Burgos — — — — 42,76 9,63 61,89 54,40

Univ. de Còrdova 32,1 5,26746 36,3450 56,925 101,10 5,26 100,84 56,92

Univ. Màlaga 87,8 22,80350 161,8100 262,616 487,99 50,48 716,48 651,31

Univ. Politècnica de València 105,0 9,69600 100,5000 136,800 172,00 16,57 190,50 189,60

Univ. de Cadis 8,0 0,00000 0,0000 0,000 137,79 7,38 162,00 70,00

Univ. de Huelva 9,0 0,00000 6,7500 0,000 160,00 0,00 220,00 0,00

Univ. de Jaén 75,5 4,22500 62,8750 125,000 279,00 29,55 192,62 229,50

Univ. de Lleó 44,0 0,00000 7,5000 0,000 77,26 3,69 57,39 44,55


2000 Total (1996-2002) EspanyaEspanya


Univ. Miguel Hernández, Elx 28,2 5,80602 35,3100 36,366 83,83 7,97 103,57 90,48

Univ. Politècnica de Cartagena 34,0 1,06700 33,7500 82,500 54,84 1,06 53,13 82,50

Univ. de Navarra 48,8 17,81980 33,9800 85,808 298,05 21,98 205,23 290,80

Univ. de Deusto 24,0 0,00000 18,0000 0,0000 264,00 20,22 258,00 173,00

Univ. de Mondragón — — — — 21,00 0,00 15,75 0,00

Univ. Pablo de Olavide 10,4 0,95200 7,0000 28,350 27,90 2,62 40,00 36,35

Univ. Pontifícia de Salamanca — — — — 19,00 0,00 14,25 0,00

Altres 113,6 20,68800 129,1900 184,040 962,92 75,96 1.442,77 1.043,49

Total 26.335,16 3.620,61 41.094,48 44.835,08

TAULA 22Estat actual de la recerca en economia: altres centres d’investigació

1996 1997


Banc d’Espanya 128,50 92,31 138,45 388,54 155,30 12,91 274,95 391,71

Consell Superior

d’Investigacions Científiques 107,70 90,25 286,72 541,80 27,79 22,84 87,18 189,15

Centre d’Estudis Monetaris

i Financers 75,27 41,89 159,81 375,57 29,50 19,57 97,50 144,40

Fundació de les Caixes d’Estalvis — — — — 14,00 0,00 28,00 0,00

Fundación de Estudios

de Economía Aplicada 14,25 0,00 30,25 0,00 57,22 12,56 121,52 145,40

Fundación Empresa Pública 28,50 3,93 57,00 42,30 5,00 0,85 7,50 38,50

Ministeri d’Economia i Hisenda 16,50 15,27 49,50 112,20 31,00 0,00 62,00 0,00

Institut Valencià

d’Investigacions Econòmiques — — — — 54,50 6,82 96,50 94,25

Economia | 1529

TAULA 22 (Continuació)Estat actual de la recerca en economia: altres centres d’investigació

1998 1999


Banc d’Espanya 188,00 3,72 371,50 49,80 212,44 64,03 525,15 390,65

Consell Superior



i Financers 45,50 19,52 87,50 250,00 39,59 27,99 91,77 329,70

Fundació de les Caixes d’Estalvis — — — — — — — —





Institut Valencià

d’Investigacions Econòmiques 58,66 11,18 105,17 191,26 4,50 0,10 8,50 4,40

2000 2001


Banc d’Espanya 229,20 36,21 440,04 214,00 220,90 15,67 314,92 286,90

Consell Superior



i Financers 41,47 24,00 28,39 80,40 27,00 27,54 63,00 205,65

Fundació de les Caixes d’Estalvis 10,50 1,49 18,00 39,15 — — — —



Fundación Empresa Pública — — — — 39,00 0,00 82,00 0,00


Institut Valencià



Economia | 1531

TAULA 22 (Continuació)Estat actual de la recerca en economia: altres centres d’investigació

2002 Total (1996-2002) Altres centres


Banc d’Espanya 304,41 78,23 479,71 654,45 1.438,75 303,08 2.544,72 2.376,05

Consell Superior

d’Investigacions Científiques 6,00 0,00 0,00 0,00 260,93 182,22 560,31 1.263,86


i Financers 95,50 86,50 288,00 731,60 353,83 247,01 815,97 2.117,32

Fundació de les Caixes d’Estalvis 83,50 0,00 62,62 0,00 108,00 1,49 108,62 39,15


de Economía Aplicada — — — — 189,91 27,75 321,87 392,88


Ministeri d’Economia i Hisenda — — — — 343,60 53,63 755,13 774,77

Institut Valencià


Total 3.064,11 884,20 5.844,49 7.999,18


FIGURA 4. Nombre d’articles publicats: evolució 1996-2002.

* Banc d’Espanya, FUNCAS, CEMFI, CSIC, Fundación Empresa Pública, IVIE, Ministeri d’Economia Hisenda i FEDEA.

350

300

250

200

150

100

50

01996 1997 1998 1999 2000 2001 2002

Catalunya Madrid Espanya Altres*

TAULA 23Nombre d’articles publicats: Catalunya, Madrid, Espanya i altres centres d’investigació

1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 Total

Catalunya 62,50 77,36 72,08 80,01 82,39 85,47 84,49 544,30

Madrid 44,07 54,01 59,38 124,50 110,72 101,84 74,46 568,98

Espanya 136,84 126,14 176,47 215,57 283,27 305,72 279,01 1.523,02

Altres* 21,59 24,42 24,48 28,72 30,07 23,56 31,73 184,57

* Banc d’Espanya, FUNCAS, CEMFI, CSIC, Fundación Empresa Pública, IVIE, Ministeri d’Economia Hisenda i FEDEA.

A les taules següents es detallen el nombre d’articles publi-cats durant el període 1996-2002. S’ha aplicat la ponderació se-gons la universitat de l’autor. Per exemple, si un article té un au-

tor de la UAB i un de la UPC es compta 0,5 article per la UAB i0,5 article per la UPC.

Economia | 1533

TAULA 24Nombre d’articles publicats: evolució 1996-2002

Nombre d’articles Percentatge

Catalunya 544,30 19,29

Madrid 568,98 20,17

Resta d’Espanya 1.523,02 53,99

Altres centres 184,57 6,55

Total 2.820,87 100,00

FIGURA 5. Nombre d’articles publicats 1996-2002 (en percentatge).

Altres centres6,55 % Catalunya

19,29 %

Madrid20,17 %Resta d’Espanya

53,99 %

Catalunya Madrid Resta d’Espanya Altres centres


FIGURA 6. Pàgines publicades: evolució 1996-2002 dels primers tres centres d’investigació.*

* El 1996 el tercer centre d’investigació va ser l’IAE.

700

600

500

400

300

200

100

01996 1997 1998 1999 2000 2001 2002

Universitat Autònoma de Barcelona Universitat Pompeu Fabra Universitat de Barcelona

TAULA 25Pàgines publicades (primers tres centres): evolució 1996-2002

1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002

Univ. Autònoma de Barcelona 368,7 611,0 415,4 356 396,0 322 440

Univ. Pompeu Fabra 397,8 423,3 391,0 499 607,4 573 357

Univ. de Barcelona 112,6 294,0 174,0 417 436,0 375 351

Gràfics d’evolució de les universitats catalanes

Economia | 1535

TAULA 26Impacte SSCI (primers tres centres): evolució 1996-2002

1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002

Univ. Autònoma de Barcelona 138,3 191,0 165,00 147,0 102,47 149,0 182,0

Univ. Pompeu Fabra 225,0 222,0 269,00 331,0 355,00 285,0 240,0

Institut d’Anàlisi Econòmica 198,4 40,3 11,70 41,1 20,20 32,8 37,5

Univ. de Barcelona 24,9 12,6 6,07 67,5 69,90 133,0 68,6

Univ. Autònoma de Barcelona 138,3 191,0 165,00 147,0 102,47 149,0 182,0

FIGURA 7. Impacte SSCI: evolució 1996-1998 dels primers tres centresd’investigació.

300

250

200

150

100

50

0

1996 1997 1998

Universitat Autònoma de BarcelonaUniversitat Pompeu FabraInstitut d’Anàlisi Econòmica

FIGURA 8. Impacte SSCI: evolució 1996-1998 dels primers tres centresd’investigació.

400

350

300

250

200

150

100

50

0

1999 2000 2001 2002

Universitat Autònoma de BarcelonaUniversitat Pompeu FabraInstitut d’Anàlisi Econòmica

TAULA 27Impacte CNEAI (primers tres centres): evolució 1996-2002

1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002

Univ. Autònoma de Barcelona 719,220 1.146,14 860,98 0 724,18 0 590,22 0 565,32 817,59

Univ. Pompeu Fabra 921,985 0 916,87 796,58 1.057,73 1.208,38 1.043,92 823,03

Univ. de Barcelona 140,370 0403,36 242,75 0697,55 0802,00 0 831,68 502,67


FIGURA 9. Impacte CNEAI: evolució 1996-2002 dels primers tres centres d’investigació.*

* El 1996 el tercer centre d’investigació català per importància de l’impacte CNEAI va ser l’IAE.

1.400

1.200

1.000

800

600

400

200

21996 1997 1998 1999 2000 2001 2002

Universitat Autònoma de Barcelona Universitat Pompeu Fabra Universitat de Barcelona

TAULA 28Nombre total de pàgines publicades pels centres catalans: evolució 1996-2002

1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002

Catalunya 1.097,1 1.462,8 1.165,5 1.432,93 1.644,93 1.518,01 1.610,51

Economia | 1537

FIGURA 10. Total de pàgines publicades pels centres catalans: evolució 1996-2002.

1.800

1.600

1.400

1.200

1.000

800

600

400

200

01996 1997 1998 1999 2000 2001 2002

TAULA 29Impactes totals SSCI dels centres catalans: evolució 1996-2002

1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002

Catalunya 598,96 485,45 475,57 631,2 662,22 626,57 724,32


FIGURA 11. Impactes totals SSCI dels centres catalans: evolució 1996-2002.

800

700

600

500

400

300

200

100

01996 1997 1998 1999 2000 2001 2002

TAULA 30Impactes totals CNEAI dels centres catalans: evolució 1996-2002

1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002

Catalunya 2.372,14 2.730,78 2.176,82 2.817,84 2.998,21 2.852,9 2.954,72

Economia | 1539

FIGURA 12. Impactes totals CNEAI dels centres catalans: evolució 1996-2002.

3.500

3.000

2.500

2.000

1.500

1.000

500

01996 1997 1998 1999 2000 2001 2002

TAULA 31Activitat investigadora dels centres catalans: evolució 1996-2002

1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002

Pàgines publicades 1.097,10 1.462,80 1.165,50 1.432,93 1.644,93 1.518,01 1.610,51

Impacte SSCI 598,96 485,45 475,57 631,20 662,22 626,57 724,32

Impacte CNEAI 2.372,14 2.730,78 2.176,82 2.817,84 2.998,21 2.852,90 2.954,72


FIGURA 13. Activitat investigadora de Catalunya: evolució 1996-2002.

3.500

3.000

2.500

2.000

1.500

1.000

500

0

1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002

Impacte CNEAI Impacte SSCI Pàgines publicades

TAULA 32Pàgines publicades: evolució 1996-2002 de Catalunya i Madrid

1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002

Catalunya 1.097,10 1.462,80 1.165,50 1.432,93 1.644,93 1.518,01 1.610,51

Madrid 746,12 970,45 1.150,92 2.036,63 1.793,20 2.086,43 1.606,00

Economia | 1541

FIGURA 14. Pàgines publicades: evolució 1996-2002 de Catalunya i Madrid.

2.500

2.000

1.500

1.000

500

0

1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002

Catalunya Madrid

TAULA 33Impacte total SSCI: evolució 1996-2002 de Catalunya i Madrid

1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002

Catalunya 598,96 485,45 475,57 631,2 662,22 626,57 724,32

Madrid 113,76 119,14 268,98 374,8 266,82 541,55 724,72


FIGURA 15. Impacte total SSCI: evolució 1996-2002 de Catalunya i Madrid.

800

700

600

500

400

300

200

100

0

1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002

Catalunya Madrid

TAULA 34Impacte total CNEAI: evolució 1996-2002 de Catalunya i Madrid

1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002

Catalunya 2.372,14 2.730,78 2.176,82 2.817,84 2.998,21 2.852,9 2.954,72

Madrid 1.234,87 1.567,24 2.221,76 3.078,35 2.656,70 3.247,0 2.670,40

Economia | 1543

FIGURA 16. Impacte total CNEAI: evolució 1996-2002 de Catalunya i Madrid.

3.500

3.000

2.500

2.000

1.500

1.000

500

0

1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002

Catalunya Madrid

TAULA 35Pàgines publicades: evolució 1996-2002 de Catalunya, Madrid, Espanya i altres centres d’investigació

1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002

Catalunya 1.097,10 1.462,80 1.165,50 1.432,93 1.644,93 1.518,01 1.610,51

Madrid 746,12 970,45 1.150,92 2.036,63 1.793,20 2.086,43 1.606,00

Espanya 2.218,89 2.154,22 2.864,32 3.711,97 4.934,02 5.633,84 4.897,90

Altres centres d’investigació 370,72 374,31 370,74 532,16 442,20 445,36 528,62


FIGURA 17. Pàgines publicades: evolució 1996-2002 de Catalunya, Madrid, Espanya i altres centres d’investigació.

6.000

5.000

4.000

3.000

2.000

1.000

0

1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002

Catalunya Madrid Espanya Altres centres d’investigació

TAULA 36Impacte total SSCI: evolució 1996-2002 de Catalunya, Madrid, Espanya i altres centres d’investigació

1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002

Catalunya 598,96 485,45 475,57 631,20 662,22 626,57 724,32

Madrid 113,76 119,14 268,98 374,80 266,82 541,55 724,72

Espanya 213,99 231,71 316,66 408,38 664,49 834,27 951,01

Altres centres d’investigació 243,65 75,55 60,86 161,15 92,85 73,13 177,01

Economia | 1545

FIGURA 18. Impacte total SSCI: evolució 1996-2002 de Catalunya, Madrid, Espanya i altres centres d’investigació.

1.000

900

800

700

600

500

400

300

200

100

0

1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002


TAULA 37Impacte total CNEAI: evolució 1996-2002 de Catalunya, Madrid, Espanya i altres centres d’investigació

1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002

Catalunya 2.372,14 2.730,78 2.176,82 2.817,84 2.998,21 2.852,90 2.954,72

Madrid 1.234,87 1.567,24 2.221,76 3.078,35 2.656,70 3.247,00 2.670,40

Espanya 3.851,39 3.645,66 4.966,89 5.551,58 7.599,94 8.508,21 6.753,84

Altres centres d’investigació 721,73 775,15 742,92 1.081,02 817,83 789,93 915,91


FIGURA 19. Impacte total CNEAI: evolució 1996-2002 de Catalunya, Madrid, Espanya i altres centres d’investigació.

9.000

8.000

7.000

6.000

5.000

4.000

3.000

2.000

1.000

0

1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002


Gràfics d’evolució de les universitats de Madrid

TAULA 38Pàgines publicades (primeres quatre universitats de Madrid): evolució 1996-2002

1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002

Univ. d’Alcalá de Henares 122,3 157,9 100,00 155,7 227,6 196,9 41,55

Univ. Autònoma de Madrid 16,0 125,2 86,48 158,6 243,7 338,6 117,30

Univ. Carlos III de Madrid 182,8 323,4 396,00 966,1 315,5 656,9 775,00

Univ. Complutense de Madrid 231,5 221,2 326,00 390,0 522,8 556,9 447,70

Economia | 1547

FIGURA 20. Pàgines publicades (primeres tres universitats de Madrid): evolució 1996-2002.*

* El 1996, el tercer centre d’investigació va ser la UNED.

1.200

1.000

800

600

400

200

0

1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002

Universitat Carlos III de Madrid Universitat Complutense de Madrid

Universitat d’Alcalá de Henares Universitat Autònoma de Madrid

TAULA 39Impacte SSCI (primeres quatre universitats de Madrid): evolució 1996-2002

1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002



Univ. Carlos III de Madrid 56,36 75,450 130,20 222,120 183,470 237,690 513,220



FIGURA 21. Impacte SSCI (primeres tres universitats de Madrid): evolució 1996-2002.*

* El 1996 i el 1999, el tercer centre d’investigació va ser la UNED.

600

500

400

300

200

100

0

1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002


Universitat Autònoma de Madrid Universitat d’Alcalá de Henares

TAULA 40Impacte CNEAI (primeres quatre universitats de Madrid): evolució 1996-2002

1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002



Univ. Carlos III de Madrid 431,00 532,4575 808,720 1.337,160 659,330 1.379,670 1.614,19


Economia | 1549

FIGURA 22. Impacte SSCI (primeres tres universitats de Madrid): evolució 1996-2002.*

* El 1996 i el 1999, el tercer centre d’investigació va ser la UNED.

1.800

1.600

1.400

1.200

1.000

800

600

400

200

0

1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002


Universitat Autònoma de Madrid Universitat d’Alcalá de Henares

TAULA 41Nombre total de pàgines publicades per les universitats de Madrid: evolució 1996-2002

1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002

Madrid 746,12 970,45 1.150,92 2.036,63 1793,2 2.086,43 1.606


FIGURA 23. Total de pàgines publicades per les universitats de Madrid: evolució 1996-2002.

2.500

2.000

1.500

1.000

500

01996 1997 1998 1999 2000 2001 2002

TAULA 42Impactes totals SSCI de les universitats de Madrid: evolució 1996-2002

1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002

Madrid 113,76 119,14 268,98 374,8 266,82 541,55 724,72

Economia | 1551

FIGURA 24. Impactes totals SSCI de les universitats de Madrid: evolució 1996-2002.

800

700

600

500

400

300

200

100

01996 1997 1998 1999 2000 2001 2002

TAULA 43Impactes totals CNEAI de les universitats de Madrid: evolució 1996-2002

1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002

Madrid 1.234,87 1.567,24 2.221,76 3.078,35 2.656,7 3.247 2.670,4


FIGURA 25. Impactes totals CNEAI de les universitats de Madrid: evolució 1996-2002.

3.500

3.000

2.500

2.000

1.500

1.000

500

01996 1997 1998 1999 2000 2001 2002

TAULA 44Activitat investigadora de les universitats de Madrid: evolució 1996-2002

1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002

Pàgines publicades 746,12 970,45 1.150,92 2.036,63 1.793,20 2.086,43 1.606,00

Impacte SSCI 113,76 119,14 268,98 374,80 266,82 541,55 724,72

Impacte CNEAI 1.234,87 1.567,24 2.221,76 3.078,35 2.656,70 3.247,00 2.670,40

Economia | 1553

FIGURA 26. Activitat investigadora de Madrid: evolució 1996-2002.

3.500

3.000

2.500

2.000

1.500

1.000

500

0

1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002

Impacte CNEAI Impacte SSCI Pàgines publicades

Gràfics d’evolució de les universitats espanyoles

TAULA 45Nombre total de pàgines publicades per les universitats espanyoles: evolució 1996-2002

1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002

Espanya 2.218,89 2.154,22 2.864,32 3.711,97 4.934,02 5.633,84 4.897,9


FIGURA 27. Nombre total de pàgines publicades per les universitats espanyoles: evolució 1996-2002.

6.000

5.000

4.000

3.000

2.000

1.000

01996 1997 1998 1999 2000 2001 2002

TAULA 46Impactes totals SSCI de les universitats espanyoles: evolució 1996-2002

1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002

Espanya 213,99 231,71 316,66 408,38 664,49 834,27 951,01

Economia | 1555

FIGURA 28. Impactes totals SSCI de les universitats espanyoles: evolució 1996-2002.

1.000

900

800

700

600

500

400

300

200

100

01996 1997 1998 1999 2000 2001 2002

TAULA 47Impactes totals CNEAI de les universitats espanyoles: evolució 1996-2002

1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002

Espanya 3.851,39 3.645,66 4.966,89 5.551,58 7.599,94 8.508,21 6.753,84


FIGURA 29. Impactes totals CNEAI de les universitats espanyoles: evolució 1996-2002.

9.000

8.000

7.000

6.000

5.000

4.000

3.000

2.000

1.000

01996 1997 1998 1999 2000 2001 2002

TAULA 48Activitat investigadora de les universitats espanyoles: evolució 1996-2002

1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002

Pàgines publicades 2.218,89 2.154,22 2.864,32 3.711,97 4.934,02 5.633,84 4.897,90

Impacte SSCI 213,99 231,71 316,66 408,38 664,49 834,27 951,01

Impacte CNEAI 3.851,39 3.645,66 4.966,89 5.551,58 7.599,94 8.508,21 6.753,84

Economia | 1557

FIGURA 30. Activitat investigadora de les universitats espanyoles: evolució 1996-2002.

9.000

8.000

7.000

6.000

5.000

4.000

3.000

2.000

1.000

0

1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002

Pàgines publicades Impacte CNEAI Impacte SSCI

Gràfics d’evolució dels altres centres d’investigació espanyols

TAULA 49Activitat investigadora dels altres centres d’investigació: evolució 1996-2002

1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002

Pàgines publicades 370,72 374,31 370,74 532,16 442,20 445,36 528,62

Impacte SSCI 243,65 75,55 60,86 161,15 92,85 73,13 177,01

Impacte CNEAI 721,73 775,15 742,92 1.081,02 817,83 789,93 915,91


FIGURA 31. Activitat investigadora dels altres centres d’investigació: evolució 1996-2002.

1.200

1.000

800

600

400

200

0

1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002

Pàgines publicades Impacte CNEAI Impacte SSCI

12. INFORME FINAL

TAULA 50Rànquings de les universitats espanyoles (valors totals període 1996-2002 per impacte [SSCI])

Pàgines SSCI CNEAI Mitjana vida

Univ. Pompeu Fabra 3.225,80 1.927,00 6.734,45 15.520,70

Univ. Carlos III de Madrid 3.615,70 1.418,51 6.762,52 13.306,50

Univ. Autònoma de Barcelona 2.909,10 1.084,55 5.423,65 11.185,85

Univ. d’Alacant 2.089,90 598,69 4.175,90 8.203,57

Univ. de València 4.269,70 469,41 7.099,91 5.858,09

Univ. de Saragossa 2.722,50 424,02 4.376,97 5.405,01

Univ. de Barcelona 2.159,60 382,57 3.620,38 3.801,65

Institut d’Anàlisi Econòmica 523,50 382,00 1.332,27 3.085,96

Univ. del País Basc 1.915,60 3.22,92 3.239,52 4.628,57

Altres (Madrid) 888,69 318,13 1.170,61 1.602,64

Banc d’Espanya 1.438,75 303,08 2.544,72 2.376,05

Univ. Complutense de Madrid 2.696,10 265,44 4.052,22 2.903,79

Centre d’Estudis Monetaris i Financers 353,83 247,01 815,97 2.117,32

Univ. de Vigo 1.275,94 238,70 2.550,71 2.951,97

Univ. d’Oviedo 1.448,20 227,77 2.498,55 2.044,16

Univ. Pública de Navarra 992,68 207,97 1.657,99 2.267,71

Consell Superior d’Investigacions Científiques 260,93 182,22 560,31 1.263,86

Univ. de Salamanca 844,44 165,27 1.237,93 1.741,96

Univ. Autònoma de Madrid 1.085,88 164,79 1.662,73 1.218,38

Univ. de Las Palmas de Gran Canaria 543,88 164,01 857,99 1.284,00

Univ. d’Alcalá de Henares 1.001,95 132,93 1.586,72 1.205,40

Altres centres d’investigació (Catalunya) 367,02 130,98 557,27 1.061,56

Institut d’Estudis Superiors de l’Empresa 120,37 126,56 350,54 497,10

Univ. Jaume I 835,24 115,88 1.358,57 1.733,22

Univ. de Múrcia 1.065,60 93,21 1.956,41 1.184,21

Univ. Rovira i Virgili 139,00 86,60 321,35 510,95

Altres (Espanya) 962,92 79,36 1.442,77 1.057,49

Univ. de Valladolid 961,86 66,60 1.305,91 1.148,92

Univ. de La Laguna 397,44 63,21 455,81 536,46

Univ. Nacional d’Educació a Distància 360,27 63,01 420,00 450,20

Ministeri d’Economia i Hisenda 343,60 53,63 755,13 774,77

Economia | 1559

TAULA 50 (Continuació)Rànquings de les universitats espanyoles (valors totals període 1996-2002 per impacte [SSCI])


Institut Valencià d’Investigacions Econòmiques 221,63 51,44 421,04 729,95

Univ. de Màlaga 487,99 50,48 716,48 651,31

Univ. de Girona 252,60 48,65 396,96 690,34

Univ. de Cantàbria 654,47 46,79 626,15 635,80

Univ. d’Extremadura 313,06 37,96 602,75 587,94

Univ. de La Rioja 180,50 36,40 275,00 208,00

Univ. de Granada 515,79 31,87 460,98 293,15

Univ. de Jaén 279,00 29,55 192,62 229,50

Univ. Politècnica de Madrid 262,97 29,42 397,15 403,12

Fundación de Estudios de Economía Aplicada 189,91 27,75 321,87 392,88

Univ. de Santiago de Compostel.la 336,80 26,70 319,78 536,07

Univ. de Navarra 298,05 21,98 205,23 290,80

Univ. de Deusto 264,00 20,22 258,00 173,00

Fundación Empresa Pública 147,46 17,58 316,83 305,20

Escola Superior d’Administració

i Direcció d’Empreses 38,23 16,80 78,97 144,09

Univ. de Castella-la Manxa 532,06 16,76 847,43 319,15

Univ. Politècnica de València 172,00 16,57 190,50 189,60

Univ. Politècnica de Catalunya 68,13 11,59 36,18 103,70

Univ. Europea de Madrid 107,03 10,50 190,06 135,63

Univ. de Burgos 42,76 9,63 61,89 54,40

Univ. de la Corunya 638,31 8,30 667,81 171,42

Univ. de Còrdova 101,10 8,12 100,84 56,92

Univ. Miguel Hernández, Elx 83,83 7,97 103,57 90,48

Univ. de Cadis 137,79 7,38 162,00 70,00

Univ. Rey Juan Carlos 101,61 7,35 141,16 20,46

Univ. de Sevilla 186,79 7,00 210,62 14,00

Univ. de Lleida 60,00 6,87 37,50 60,00

Univ. de les Illes Balears 250,75 6,75 304,00 82,80

Univ. de Lleó 77,26 3,69 57,39 44,55

Univ. Pablo de Olavide 27,90 2,62 40,00 36,35

Fundació de les Caixes d’Estalvis 108,00 1,49 108,62 39,15

Univ. Politècnica de Cartagena 54,84 1,06 53,13 82,50


TAULA 50 (Continuació)Rànquings de les universitats espanyoles (valors totals període 1996-2002 per impacte [SSCI])


Univ. de Huelva 160,00 0,00 220,00 0,00

Univ. d’Almeria 173,21 0,00 174,37 0,00

Univ. Alfonso X el Sabio 56,00 0,00 108,50 0,00

Univ. San Pablo-CEU 89,12 0,00 70,59 0,00

Institut d’Anàlisi Econòmica 28,50 0,00 70,00 0,00

Univ. Oberta de Catalunya 38,73 0,00 43,84 0,00

Univ. del Maresme 22,70 0,00 34,05 0,00

Univ. Pontifícia de Comillas 96,00 0,00 43,50 0,00

Univ. de Mondragón 21,00 0,00 15,75 0,00

Univ. Pontifícia de Salamanca 19,00 0,00 14,25 0,00

Univ. de Vic 7,00 0,00 0,00 0,00

TAULA 51Rànquing de les universitats 1996-2002 per impacte CNEAI


Univ. de València 4.269,70 469,41 7.099,91 5.858,09





Univ. d’Alacant 2.089,90 598,69 4.175,90 8.203,57



Univ. del País Basc 1.915,60 322,92 3.239,52 4.628,57

Univ. de Vigo 1.275,94 238,70 2.550,71 2.951,97

Banc d’Espanya 1.438,75 303,08 2.544,72 2.376,05

Univ. d’Oviedo 1.448,20 227,77 2.498,55 2.044,16

Univ. de Múrcia 1.065,60 93,21 1.956,41 1.184,21




Altres (Espanya) 962,92 79,36 1.442,77 1.057,49

Economia | 1561

TAULA 51 (Continuació)Rànquing de les universitats 1996-2002 per impacte CNEAI


Univ. Jaume I 835,24 115,88 1.358,57 1.733,22




Altres (Madrid) 888,69 318,13 1.170,61 1.602,64





Univ. de Màlaga 487,99 50,48 716,48 651,31




Consell Superior d’Investigacions Científiques 260,93 182,22 560,31 1.263,86

Altres centres d’investigació (Catalunya) 367,02 130,98 557,27 1.061,56

Univ. de Granada 515,79 31,87 460,98 293,15

Univ. de La Laguna 397,44 63,21 455,81 536,46




Univ. de Girona 252,60 48,65 396,96 690,34







Univ. de La Rioja 180,50 36,40 275,00 208,00

Univ. de Deusto 264,00 20,22 258,00 173,00

Univ. de Huelva 160,00 0,00 220,00 0,00

Univ. de Sevilla 186,79 7,00 210,62 14,00

Univ. de Navarra 298,05 21,98 205,23 290,80

Univ. de Jaén 279,00 29,55 192,62 229,50


TAULA 51 (Continuació)Rànquing de les universitats 1996-2002 per impacte CNEAI




Univ. d’Almeria 173,21 0,00 174,37 0,00

Univ. de Cadis 137,79 7,38 162,00 70,00


Fundacions de les Caixes d’Estalvis 108,00 1,49 108,62 39,15



Univ. de Còrdova 101,10 8,12 100,84 56,92





Univ. de Burgos 42,76 9,63 61,89 54,40

Univ. de Lleó 77,26 3,69 57,39 44,55





Univ. de Lleida 60,00 6,87 37,50 60,00

Univ. Politècnica Catalunya 68,13 11,59 36,18 103,70

Univ. del Maresme 22,70 0,00 34,05 0,00



Univ. de Vic 7,00 0,00 0,00 0,00

Economia | 1563

TAULA 52Rànquing de les universitats 1996-2002 per pàgines publicades


Univ. de València 4.269,70 469,41 7.099,91 5.858,09







Univ. d’Alacant 2.089,90 598,69 4.175,90 8.203,57

Univ. del País Basc 1.915,60 322,92 3.239,52 4.628,57

Univ. d’Oviedo 1.448,20 227,77 2.498,55 2.044,16

Banc d’Espanya 1.438,75 303,08 2.544,72 2.376,05

Univ. de Vigo 1.275,94 238,70 2.550,71 2.951,97


Univ. de Múrcia 1.065,60 93,21 1.956,41 1.184,21



Altres (Espanya) 962,92 79,36 1.442,77 1.057,49


Altres (Madrid) 888,69 318,13 1.170,61 1.602,64


Univ. Jaume I 835,24 115,88 1.358,57 1.733,22






Univ. de Granada 515,79 31,87 460,98 293,15

Univ. de Màlaga 487,99 50,48 716,48 651,31

Univ. de La Laguna 397,44 63,21 455,81 536,46

Altre centres d’investigació (Catalunya) 367,02 130,98 557,27 1.061,56





TAULA 52 (Continuació)Rànquing de les universitats 1996-2002 per pàgines publicades




Univ. de Navarra 298,05 21,98 205,23 290,80

Univ. de Jaén 279,00 29,55 192,62 229,50

Univ. de Deusto 264,00 20,22 258,00 173,00


Consell Superior d’investigacions Científiques 260,93 182,22 560,31 1.263,86

Univ. de Girona 252,60 48,65 396,96 690,34




Univ. de Sevilla 186,79 7,00 210,62 14,00

Univ. de La Rioja 180,50 36,4 275,00 208,00

Univ. d’Almeria 173,21 0,00 174,37 0,00


Univ. de Huelva 160,00 0,00 220,00 0,00



Univ. de Cadis 137,79 7,38 162,00 70,00


Fundació de les Caixes d’Estalvis 108,00 1,49 108,62 39,15



Univ. de Còrdova 101,10 8,12 100,84 56,92




Univ de Lleó 77,26 3,69 57,39 44,55

Univ. Politècnica de Catalunya 68,13 11,59 36,18 103,70

Univ. de Lleida 60,00 6,87 37,50 60,00



Univ. de Burgos 42,76 9,63 61,89 54,40

Economia | 1565

TAULA 52 (Continuació)Rànquing de les universitats 1996-2002 per pàgines publicades







Univ. del Maresme 22,70 0,00 34,05 0,00



Univ. de Vic 7,00 0,00 0,00 0,00


TAULA 53Pàgines publicades (1996-2002)

Pàgines Percentatge

Catalunya 9.931,78 19,97

Madrid 10.389,82 20,89

Espanya 26.335,16 52,96

Altres centres 3.064,11 6,18

Total 49.720,87 100,00

FIGURA 32. Pàgines publicades (1996-2002).

6,18 %

19,97 %

20,89 %52,96 %

Catalunya Madrid Espanya Altres centres

Economia | 1567

TAULA 54Resum SSCI (1996-2002)

SSCI Percentatge

Catalunya 4.204,17 37,80

Madrid 2.410,08 21,67

Espanya 3.620,61 32,56

Altres centres 884,20 7,97

Total 11.119,06 100,00

FIGURA 33. Resum impacte SSCI (1996-2002).

7,97 %37,80 %

21,67 %32,56 %



TAULA 55Resum CNEAI (1996-2002)

Imp-CNEAI Percentatge

Catalunya 18.967,41 22,96

Madrid 16.676,36 20,19

Espanya 41.094,48 49,76

Altres centres 5.844,49 7,09

Total 82.582,74 100,00

FIGURA 34. Resum impacte CNEAI (1996-2002).

7,09 %22,96 %

20,19 %49,76 %


Economia - iec.cat Economia96-02.pdf · Resum 1503 1. Introducció 1504 2. Els recursos humans 1504...

Documents

Transcript of Economia - iec.cat Economia96-02.pdf · Resum 1503 1. Introducció 1504 2. Els recursos humans 1504...