Economia Internacional; creixement econòmic

Economia Internacional Melanie Nogué Fructuoso

1

TEMA 7 CREIXEMENT ECONO MIC

Veurem quins són els factors que fan que creixi l’economia, és a dir, veure el

perquè creix el PIB.

1. Introducció; model neoclàssic o de Robert Solow

Model d’oferta i demanda agregada, el qual relaciona els preus i la producció.

La demanda agregada és l'agregació de tot el consum i inversió, quedant:

( )

L’oferta agregada indica que a majors preus, les empreses produeixen més. No

obstant, no utilitzarem aquest model sinó un de diferent tenint en compte varies

premisses:

a. Preus constants a curt termini (< 1 any).

b. Preus flexibles a llarg termini (> 1 any).

COM FUNCIONA? Imaginem que hi ha una PME (Política Monetària Expansiva), la qual fa

augmentar la quantitat de diners i per tant baixa el tipus d’interès.

A més una PFE (Política Fiscal Expansiva) la qual baixa els impostos i/o

augmenta el gasto públic. Amb això, quan hi ha polítiques d’aquestes provoca un

desplaçament de la DA, de manera que augmenta (ja que augmenta el consum i la

inversió).

P OA

DA

Y

P

OA c/t

DA

Y

DA2

OA l/t

P0

P1

Y0 Y1


2

En el gràfic, la fletxa en vermell indica el que fa l’economia a llarg termini. Amb

l’aplicació de polítiques, a curt termini la Y augmenta. No obstant, a llarg termini el que

provoca és que disminueixi la Y tornant a la posició inicial però amb els preus

augmentats.

Per tant, és un punt negatiu. Això passa perquè el creixement econòmic NO

depèn d’això. Així, la producció Y la contem com a constant perquè no depèn

d’aquests estímuls (del preu).

Ara mirem-ho a l’inrevés. Amb la PFR (restrictiva) amb la qual augmenta T i

disminueix G. Al ser restrictiva la DA disminueix (baixa el consum i la inversió) i a curt

termini baixarà Y, no obstant, altre cop, a llarg termini s’estabilitzarà tornant a la

posició inicial però amb uns preus més baixos. És a dir, que no afectarà al model

econòmic.

Recordem que la producció (=creixement d’una economia) depèn del capital i

del treball, essent:

( )

No obstant, s’ha de passar a termes per càpita:

(

( ))

(

)

Veiem que la Y per càpita només depèn del capital. Aleshores, el que hauria de

fer una economia és augmentar-lo al màxim.

Per fer-ho, es necessita invertir quedant una expressió:

S’ha de tenir en compte que el capital es deprecia perquè es trenca, ja sigui per

catàstrofes naturals, es fa vell... per tant, a l’expressió anterior hi afegirem la

depreciació del capital, essent:

DA2

P

OA c/t

DA

Y

OA l/t

P0

P1

Y0 Y1


3

On és la depreciació (0 < < 1) i representa un percentatge.

Representem f(K/L). És impossible ja que no sabem la forma. No

obstant, farem dues hipòtesis:

o Estem en un mercat de competència perfecta (CP), cap empresa

té capacitat per fixar preus.

o En els mercats de competència perfecta hi ha els rendiments

decreixents, els quals contra més màquines tenen menys

produeixen. És contrari als rendiments de les economies d’escala

(que són creixents).

EE: Estat estacionari. És el punt on I= K. És un moment on l’economia té

producció, inversió, consum... està estable però no avança. Per exemple el punt A i E

representen la posició d’Alemanya (A) i Espanya (E).

Aquesta teoria de Solow només aconsegueix explicar un 60% del creixement

econòmic (dient que només depèn de K) i la resta (el 40% restant) no ho va saber. No

E A

EE

Y= f(K/L)

(K/L)

Y

Y

C

(K/L)

Y/L

Y

K

Y

I I

Y

K

Y

I

K


4

obstant, hi ha un economista, Pol R. Que va veure on fallava quest model econòmic de

Solow.

El problema és que els mercats no són de competència perfecta, sinó

imperfecta, la qual està formada per grans empreses que necessiten capital humà

format, d’I+D, etc. Per tant, la producció depèn de K físic i K humà. En el nostre cas

(Espanya), el que hauria de fer és millorar el capital humà aplicant una certa formació.

2. Model endogen

Sosté que el creixement econòmic depèn de factors endògens i no pas de forces

externes con polítiques fiscals ni monetàries. També es centra en el capital humà K.

CONTINUACIO TEMA 3 TEORIA DEL COMERÇ INTERNACIONAL EN LA COMPETE NCIA IMPERFECTA

Les empreses molt grans amb capacitat de fixar preus tenen rendiments creixents,

els quals estan formats per:

i. Economies d’escala internes: els costos de l’empresa es redueixen en

funció de la grandària d’aquesta.


5

L’augment de la quantitat produïda fa que la corba s’aplani, és a dir, es

redueixi. Amb la qual cosa augmenta la competència imperfecta, directament en la

quota de mercat.

Recordem que si una empresa amb economia d’escala volgués a més oferir

diversitat de productes, això faria que baixés l’economia d’escala és a dir, augmentés

els costos totals mitjos. No obstant, el que ha de fer és desplaçar aquesta corba cap a

la dreta augmentant la quota de mercat, amb la qual cosa dóna lloc a la

competència imperfecta.

ii. Economies d’escala externes: aquí tenim la mateixa corba de CTMi.

Aquest tipus d’economies es produeixen quan una sèrie d’empreses de

competència perfecta treballen associadament en territoris

(anomenats “clústers”) determinats, els quals estan especialitzats amb ma

d’obra especialitzada, proveïdors...

No obstant, la corba no s’aplana perquè no són procediments interns,

simplement es desplaça cap a la dreta.

Com a conseqüència d’aquests rendiments creixents, apareix el comerç

intraindustrial (entre industries similars) el qual constitueix la major part del

comerç internacional actual

MICHEL PORTER És el creador de la teoria dels Clusters (concentració geogràfica d’empreses, institucions i universitats que comparteixen l’interès per un sector econòmic i estratègic en concret. Aquests generen una col·laboració que permet que els seus membres puguin prendre projectes conjunts de tot tipus, des d’activitats de difusió i foment del sector, fins a projectes de I+D+i, creació de capacitats compartides...). A més diu que s’ha d’analitzar un territori per si té les infraestructures adequades per aconseguir aquests Clusters.

CTMi

Q

A més, aquestes empreses

són PIMES, no com en el

cas d’EE internes que es

tracta d’empreses grans

(monopolístiques).


6

CONCLUSIONS I. El comerç no té perquè sorgir només de l’avantatge comparativa, sinó

que a part d’això pot ser competència de rendiments creixents o

economies d’escala, és a dir, d’una tendència dels costos a reduir-se a

mesura que augmenta la producció. D’aquesta manera les EE proporcionen

als països un incentiu per a especialitzar-se.

II. Les EE poden ser internes o externes; dependents de la grandària de

l’empresa o a més de les característiques del territori/indústria

respectivament.

III. Normalment les EE porten a la ruptura de la competència perfecta, on

predominen (dins de les EE) les empreses monopolistes i oligopolístiques.

Pel cas de les EE externes continuem situats en mercats de competència

perfecta.

IV. Ens troben davant de dos tipus de comerç:

i. Comerç de productes diferenciats en una mateixa indústria, que

s’anomena comerç intraindustrial. Aquest és el que reflexa

les EE.

ii. Comerç en el que s’intercanvia productes d’una indústria amb els

d’una altra indústria, anomenat interindustrial. Aquest

reflecteix l’avantatge comparativa.

V. Les economies externes són economies d’escala que es produeixen en la

industria i no a l’empresa.

REFLEXIÓ FINAL Per què és més important el comerç INTRAINDUSTRIAL? Quins avantatges té vers

el comerç interindustrial?

- L’intraindustrial permet a les empreses créixer en el sector i per tant guanyar

més diners. A més poden arribar mercats més grans (i seguir augmentant el

benefici).


7

TEMA 4 EL MULTILATERALISME COMERCIAL I EL PAPER DE LA OMC

A partir de la Segona Guerra Mundial, va esdevenir l’OEC, la qual va ser una

reorganització.

Els acords de Bretton Woods (celebrats en l’hotel d’aquest nom) van anar

destinats en tres àmbits; financer, desenvolupament econòmic i comercial.

i. Financer: es va crear la FMI. L’objectiu era orientar i ajudar als països

amb problemes monetaris, ja que el dòlar era predominant i la relació entre

les unitats monetàries i aquest era molt marcada.

ii. Desenvolupament econòmic: es va crear el Banc Mundial que volia

ajudar a països a sortir del subdesenvolupament mitjançant ajudes

econòmiques i assessoria.

iii. Desenvolupament comercial: es va crear la OIT (organització

internacional del comerç) i el GATT (acord general sobre aranzels i

duanes). La OIT no va arribar a funcionar. L’objectiu del GATT era la

rebaixa aranzelària (entre els països signants) amb la idea de fomentar el

comerç i que el PIB internacional creixés.

i. Clàusula de nació més afavorida: qualsevol país que signés

l’hauria d’acomplir i deia que tots els països rebrien el mateix

tracte, sense discriminacions. És un principi de la OMC.

El GATT s’organitza en Rondes:

RONDAS DEL GATT

Nom Seu Data

I Ginebra 1947

II Annecy 1949

III Torquay 1950-1951

IV Ginebra 1955-1956

V "Ronda Dillon" Ginebra 1960-1961

VI "Ronda Kennedy" Ginebra 1964-1967

VII "Ronda Tokio" antes "Ronda Nixon"

Tokio 1973-1979

VIII "Ronda Uruguay" Ginebra 1986-1994 IX "Ronda Doha" Ginebra 2001-?

a. Ronda Kennedy: va promocionar rebaixes aranzelàries importants. El seu

principal objectiu era arribar a un acord entre EE.UU. i la CEE.

b. Ronda Uruguai: es va crear la OMC (va deixar de ser GATT), a més va

aconseguir un descens aranzelari molt important, amb l’obertura del mercat

monetari i major protecció de la propietat intel·lectual.


8

a. 1994 a Marrackech. S’aconcegueix reduir 1/3 el nivell dels aranzels

preexistents. De manera que l’aranzel mig en països desenvolupats se

situa sobre el 3,8%.

b. S’acorda el tema de la política agrària comunitària, la qual és molt

proteccionista.

c. Ronda Tokio: enfocada a disminuir els aranzels en temes de manufactura. A

més apliquen ajudes per a països menys desenvolupats.

PROBLEMES FONAMENTALS DEL COMERÇ INTERNACIONAL i. Agricultura: actualment hi ha el problema agrari d’Europa. Això és així

perquè actualment l’agricultura europea està sobre tot subvencionada, amb

la qual cosa en el preu de venta el marge comercial es redueix ja que una

part se’n va a les institucions subvencionadores.

ii. Aranzels elevats entre països.

iii. Tèxtil: a partir dels anys 70 es va autoritzar als països més desenvolupats

a fer una forta protecció a tot el sector tèxtil, amb la qual cosa elevava els

preus (per culpa del tema proteccionista, és a dir, que era molt difícil

importar productes tèxtils fora d’Europa).

REPÀS FMI, BM i OIT: organitzacions que es van crear després de la Segona Guerra

Mundial. En el 1947 es va donar lloc al GATT (amb l’objectiu d’aconseguir acords

recíprocs per a baixar de manera substancial els aranzels i afegint-hi la clàusula que

afavoria) i a les Rondes (Kennedy, es dirigeix cap el tema agrari).

En matèria tèxtil: acord multifibres i per primera vegada es toca el tema de

serveix, afavorint la baixada d’aranzels.

La resta de Rondes no mencionades no han tingut molta importància.

OMC: Organització Mundial del Comerç La seu és a Ginebra (01/01/1995), conseqüència de la Ronda d’Uruguai. Té

com a objectiu regular la normativa que regeix el comerç entre els països amb el

propòsit de regular i assegurar que les corrents comercials circulin amb la màxima

facilitat possible.

Les seves funcions són:

i. Administrar acords comercials.

ii. Ser un fòrum per qualsevol negociació comercial.

iii. Resoldre diferències comercials entre els països.

iv. Supervisar polítiques comercials nacionals.

v. Assistència tècnica i cursos de formació per a països en desenvolupament.

vi. Cooperació amb altres organitzacions internacionals com FMI i el BM.


9

Els principals acords de la OMC:

i. Sobre mercaderies GATT.

ii. Sobre serveis GATS.

iii. En relació a la propietat intel·lectual TRIP.

Ronda Doha: celebrada en Qatar. S’està portant un important programa pel

desenvolupament econòmic. Aquests acords tenen l’objectiu d’ajudar als països en vies

de desenvolupament, amb mesures per tal que puguin augmentar les opcions per

créixer, augmentar les possibilitats de construir més infraestructures i poder allargar

terminis acordats.


10

TEMA 5 INSTRUMENTS DE LA POLI TICA COMERCIAL: TEORI A DELS ARANZELS I BARRERES NO ARANZELA RIES

1. Aranzels i els seus efectes

Un aranzel és un impost aplicat a quan s’importa un bé. N’hi ha de dos tipus:

i. Específics: quantitat fixa exigida per a cada unitat de bé importat. Per

exemple, un barril de petroli a 3$.

ii. Ad-valore: són impostos exigits com a percentatge dels béns importats.

En ambdós, l’objectiu és reduir les importacions, i l’efecte directe és pujar els

preus. A més és una font important d’ingressos per l’Estat.

La importància dels aranzels ha anat disminuint durant el temps ja que els Estats

actuals prefereixen protegir les seves indústries mitjançant barreres NO

aranzelàries, com per exemple:

- Quotes a la importació : un país pot importar X quantitat d’un producte.

- Restriccions a l’explotació: imposades pels països exportadors i demanades

pels països importadors.

EXERCICI A CLASSE Mostra de l’excedent del consumidor (EC) i l’excedent del productor

(EP).

Q0 Q1 Q1 Q0

P0

P1

EC

EP1

Estat

EP0


11

Imaginem que s’imposa un aranzel. Si succeeix això, augmenten els preus. A

més, la quantitat inicial del productor també augmenta, encara que la del consumidor

no, amb la qual cosa hi ha excedent de productor. Resumint:

Per tant, el que surt guanyant és el productor.

No obstant, amb la rebaixa aranzelària el que en realitat surt perdent és també

el productor perquè té problemes amb la competència exterior.

INTEGRACIÓ ECONÒMICA Des de fa uns anys, el que caracteritza l’economia actual és la globalització

(convergència econòmica entre països). Aquesta convergència succeeix per tres motius

i/o característiques:

i. Augment dels moviments comercials.

ii. Augment dels moviments de capital.

iii. Augment dels fenòmens migratoris.

Tot això, fa que les economies estiguin interrelacionades, per això si li passa

quelcom a una d’aquestes li passa a una altra. Fa més de 100 anys hi havia tanta

globalització com ara, no obstant es va aturar per les guerres.

A partir dels anys 50 va tornar a créixer, i sobre tot a partir dels anys 80-90 va

créixer exponencialment.

En aquests 20 anys ha crescut més pel tema de les tecnologies i per les reduccions

dels costos (gran invent dels contenidors de mercaderies anomenats col·loquialment

“containers”).

Les institucions europees busquen la integració entre els països. Una de les

característiques en la Unió és que quan el treball falla en un país, es pot anar a

treballar a un altre lliurement (lliure circulació de capital humà).

SISTEMES D’INTEGRACIÓ ECONÒMICA i. El més baix s’anomena acords preferencials: són acords bilaterals entre

països que produeixen rebaixes aranzelàries. El primer va ser el tractat del

carbó i de l’acer.

ii. Zones de lliure comerç: com per exemple el que va ser el mercat comú

europeu. Vol dir que dins d’aquesta àrea hi ha lliure comerç. A més a més,

aquests països es protegeixen amb un aranzel comú.

iii. Unió econòmica: per exemple la UE. Hi ha lliure circulació de capitals i de

persones.


12

iv. Unió monetària: és un salt molt més important, amb la qual cosa es crean

una moneda comuna. Això implica una única autoritat monetària (BCE) i els

països no poden apreciar o devaluar la moneda.

A més, seria important que hi hagués una centralització fiscal. En la UE no hi és,

en canvi en EE.UU. sí que existeix la centralització d’impostos, amb la qual cosa si

algun sector productiu pateix, deixa de pagar impostos i rep ajudes des de Washington

fins que millora la seva situació.

Totes aquestes mesures renuncien a la sobirania dels Estats membres fins que

existeix una unió política.

PER QUÈ S’INTEGREN? RAONS - Econòmiques: accedir a mercats més grans. Per tant arriben a economies

d’escala (reducció de costos), augment del benefici, disminució de barreres,

foment del comerç...

- Polítiques: més cooperació entre els països membres, més cohesió social i

poder internacional.

EFECTES IMMEDIATS DE LA UNIÓ ECONÒMICA SOBRE EL COMERÇ i. Creació de comerç: augmenta el comerç dels països que es van integran

a l’àrea econòmica.

ii. Desviació de comerç: al entrar més països hi ha més competència i fa

que alguns sectors (i comerciants) desapareguin (exemple de la fàbrica

metal·lúrgica de Sabadell vs. Polònia).

1951

Tractat carbó i

acer

1957

tractat Roma

constitutiu UE

1961 creació política agrària

comunitària

1968

creació d'una duana

(mercat comú

aranzels)

1973

mercat comú s'amplia (RO,

IRL, Din)

1979

naixement sistema

monetari europeu

1981 s'amplia 9

països (Grècia)

1986

entra Espany + Portugal

es signa acta UE

1991

tractat Maastricht primer pas naixement

euro

2002

Euro a Espanya

2004

ampliació països Est


13

EFECTES COMERCIALS DE LA INTEGRACIÓ ECONÒMICA I. La integració augmenta el comerç, sobre tot l’intraindustrial.

II. Baixen els preus com a conseqüència de dos aspectes:

i. La major eficiència que s’aconsegueix.

ii. La major competència.

Això per tant té un efecte positiu sobre el consum i la inflació.

III. Millor aprofitament de les EE, ja que l’ampliació de mercat produeix una

reducció de costos.

IV. Reducció dels costos burocràtics; supressió de duanes.

V. Augment de la inversió estrangera, ja que moltes empreses

s’interessen en tenir una àrea de distribució i producció en la zona.

EFECTES DINÀMICS DE LA INTEGRACIÓ ECONÒMICA Es fan més visibles a mig i llarg termini. Aquests són:

i. Augment de la innovació i progrés tecnològic.

ii. Augment del capital humà.

iii. Efectes precompetitius: poc a poc va millorant la competència per la

progressiva desaparició dels monopolis o pseudomonopolis.

iv. Disminució de la discriminació de preus: els preus poc a poc tendeixen

a igualar-se (de forma més o menys lenta).

v. Augment de les economies d’escala.

vi. Augment de la diferenciació de productes.

INTEGRACIÓ VS. DESLOCALITZACIÓ La integració és un aspecte interessant, ja que al haver-hi llibertat, permet que les

empreses es puguin localitzar. Per tant, un procés d’integració permet que es

comuniquin (les empreses) i s’instal·lin en altres països (divideixin l’àrea de producció

en un país, la seu en un altre...). Això comporta a la deslocalització, els motius

d’aquesta són:

i. Econòmics globals, salarials (els sous de les economies de l’est són més

baixos que els d’Espanya), capital humà (els països de l’est són més rics

que en Espanya).

Per tant, podríem dir que la deslocalització comporta una fragmentació del procés

productiu.

ÀREES D’INTEGRACIÓ ECONÒMICA (AIO) I ÀREES MONETÀRIES

ÒPTIMES (AMO) Una AMO és una zona amb llibertat de moviment de capital i els seus

habitants han optat per una moneda comuna.


14

Robert Mundell (teoria de. Anys 60): deia que perquè fos òptima la UE hauria de

complir tres requisits fonamentals:

1. Estructura productiva entre els diferents integrants diversificada a un nivell

similar, és a dir, que tots els països la tinguessin semblant.

2. Hi tenia que haver una elevada mobilitat de tots els factors productius. Sobre

tot el treball, ja que ell creia que si no hi ha treball en el país en el que estàs te

n’has d’anar a un altre.

3. Ha d’haver una centralització fiscal, amb un pressupost molt potent amb la fi

d’ajudar als països que no estiguessin bé econòmicament.

RESUM DELS PUNTS ANTERIORS i. Estructura econòmica.

ii. Mobilitat.

iii. Centralització fiscal.

COM ES VA FER LA INTEGRACIÓ? Buscaven que tinguessin estructures similars, que hi hagués la possibilitat de

mobilitat... amb criteris de variables nominals:

- Convergència amb tipus d’interès i amb el dèficit públic, a més del deute públic

i la baixa inflació.

INSTITUCIONS DE LA UE 1. Parlament Europeu (PE):

a. Aprova la legislació europea junt amb el Consell.

b. Exerceix control democràtic.

c. Aprova el pressupost de la UE.

2. Consell Europeu (CE):

a. Aprova lleis junt amb el PE.

b. Coordina les polítiques generals dels estats membres.

c. Aprova el pressupost.

d. Desenvolupa la PESUE (política exterior i de seguretat de la UE).

e. Coordina la cooperació entre els estats membres.

3. Comissió Europea: és l’òrgan executiu:

a. Promou les lleis (pensa en què legislar).

b. Gestiona l’activitat diària executant programes...

4. Tribunal de Justícia:

a. Vetlla pel compliment de la legislació europea.

5. Tribunal de Comptes:

a. Controla el finançament de les institucions.

Aquests són els principals, no obstant també cal distingir:


15

6. Organització de la UE:

a. Comitè de les regions: representa a totes les regions de la UE.

b. Banc Europeu d’inversions: encarregat d’estudiar i finançar les grans

estructures de la UE.

c. BCE: regula la política monetària dels membres de la unió monetària

europea. Només té un objectiu; controlar la inflació, la qual se situa

sobre el 2%. Si se superés la taxa, s’aplicarien polítiques restrictives

d. Defensor del poble.

PRESSUPOST DE LA UE El 75% surt d’una taxa aplicada a cada país en funció de la renda nacional.

Un 12% de l’IVA de cada país.

Un 12-13% dels aranzels de duanes i contribucions especials.

No obstant, es gasta:

45% en política agrària (sector agrari i mediambiental).

30% en desenvolupament social i econòmic.

7% en temes de competitivitats (I+D...)

7-8% en relacions exteriors.

6% en temes d’administració i gestió.

POLÍTIQUES ECONÒMIQUES Aquestes serien més importants si el pressupost fos més elevat. No obstant, els

objectius són:

i. Augment del PIB.

ii. Disminució de l’atur.

iii. Controlar la inflació.

iv. Redistribuir la renda.

v. Millorar el mediambient.

POLÍTIQUES MÉS IMPORTANTS 1. Política agrària comunitària: PAC. Pretén conservar la renda dels agricultors

de la UE.

2. Política monetària (important i molt influent). És influent perquè els mercats

reaccionen vers les mesures que prenguin.

3. Política comercial: hi ha un aranzel des de 1968 que es va desbloquejant a

mesura que es va negociant amb altres països.

4. Política competència: intenta evitar que hi hagi empreses amb molt poder

de mercat i es beneficiïn via preus de la seva gran quota.

5. Política regional i de cohesió: ajudes a països i regions que tenen les

rendes més baixes de la UE, per tal de reduir la desigualtat regional. Aquestes

polítiques tenen 3 objectius:


16

a. Objectiu I: per totes les zones amb un PIB inferior al 75% de la mitja.

b. Objectiu II: ajudes per a economies per dificultats puntuals.

c. Objectiu III: són per temes d’educació, innovació...

6. Polítiques de transport: tenen l’objectiu de liberalitzar el sistema de

transport, fomentant la privatització de les empreses i afavorint la competència

de la resta d’empreses.

GLOBALITZACIÓ Recordem que la globalització és un fenomen que en un moment determinat

apareix en una economia. Aquest moment no està consolidat i implica que una sèrie de

variables (micro i macroeconòmiques) convergeixin dins de les economies.

Aquest fenomen és conegut fa més de 100 anys i es caracteritza per tres etapes:

i. Augment del comerç.

ii. Augment dels fenòmens migratoris.

iii. Augment dels moviments de capital.

En el cas de la Unió Europea, els tres aspectes estan permesos, per tant podem dir

que la UE és la globalització portada a l’extrem.

No tot són punts positius, sinó que fa que sigui més important la diferència entre

els països desenvolupats i els subdesenvolupats.

La globalització la podem dividir en 3 etapes:

- 1870 a 1914.

- 1950 a 1980.

- 1980 en endavant. A partir d’aquí creix més a causa de l’augment de les

tecnologies i la innovació.

A més, la globalització té lloc dins de l’estructura productiva que com per exemple,

en el Japó, a causa d’aquesta el sector que ha anat augmentant és el sector terciari

(serveis) igual que EE.UU, Polònia...

Com hem dit abans, la incorporació de les tecnologies i l’ús dels contenidors fan

que es redueixin els costos de transport. Tot això causat per la globalització.

La crisi actual també ve esdevinguda per un sobreendeutament per part de EE.UU

amb Xina.

PERSPECTIVES ECONÒMIQUES Les característiques fonamentals de l’economia actual són:


17

i. Recuperació econòmica molt més lenta des del 2011 (es van frustrar

les expectatives).

ii. Un increment de la incertesa fiscal i financera.

En base això, podríem dir que per millorar les perspectives i reduir riscos

necessitem 3 aspectes fonamentals:

i. Política fiscal: consolidació fiscal ( i recuperació). Hauria d’anar a una

velocitat que anés d’acord amb les circumstàncies de cada país. Per tant,

estaríem parlant d’una consolidació a mig termini (i no a curt termini com es

creu).

ii. Mesures financeres: per augmentar el crèdit bancari i evitar noves

situacions de problemes financers a les entitats.

iii. Reequilibrament extern: les exportacions dels països que més pateixen

la crisi econòmica haurien d’augmentar i com a conseqüència les NX del

món haurien, com a mínim, deixar de créixer.

TEMA 8 TIPUS DE CANVI I MERCAT DE DIVISES

És una part fonamental de l’economia actual i més amb la globalització.

Antecedents històrics

En el 1944, abans que acabés la Segona Guerra Mundial, 44 països es van

reunir a Bretton Woods (EE.UU), on va haver creacions d’institucions importants com

la FMI.

Els països van acordar mantenir els tipus de canvi dins d’unes bandes

estretes de fluctuació, i a més, que les monedes estiguessin recolzades amb el valor de

l’or. Cal afegir que el valor del dòlar era fixe amb el de l’or (1 oz d’or = 35$).

La resta de monedes es fixaven respecte al dòlar, la qual cosa va provocar que

el dòlar fos la divisa de referència. Això va anar funcionant fins al final de la dècada

dels 60, ja que era molt difícil mantenir-ho.

A l’any 1971, el president Nixon va suspendre la convertibilitat del dòlar amb

l’or i va devaluar el dòlar un 10%. A partir d’aquí es va adoptar un sistema de canvi

lliure, que vol dir que les monedes fluctuen en funció del mercat.


18

Divises La divisa és una moneda escollida pel Banc Central de cada país que s’utilitza per la

realització dels pagaments internacionals.

Mercat de divises Lloc on concorren els venedors o oferents de divises i els compradors o

demandants de divises. La interacció que es produeix entre ells determina el preu de

les diferents divises. És a dir, és el lloc on els bancs, empreses i particulars compren i

venen monedes estrangeres.

És un mercat continu, que opera a totes hores i on les divises varien

constantment.

A més, és un mercat líquid ja que cada dia hi ha un volum molt gran de

compravenda.

També és tecnològic i es pot operar mitjançant ordinadors.

Funcions Distingirem entre:

i. Permet la transferència de fons i poder de compra entre un país i un

altre.

ii. Proporciona instruments i mecanismes per finançar el comerç i les

inversions internacionals.

iii. Es considera un mercat perfecte.

Participants

a. Bancs centrals: es posen d’acord per intervindre-hi i millorar la

situació.

b. Bancs comercials: fan d’intermediaris entre oferents i demandants.

c. Persones físiques i jurídiques.

Principals divises La solvència econòmica i la política monetària de cada economia a més de la

participació d’aquesta en el sistema econòmic internacional, determina la importància

de la divisa. Així tenim:


19

i. Dòlar.

ii. L’euro.

iii. Dòlar canadenc i australià.

iv. Ien japonès.

v. Lliura esterlina.

vi. Franc suís.

vii. Iuan.

I, els mercats més importants del món són:

i. Londres.

ii. Nova York.

iii. Tokio.

iv. Singapur.

La resta es consideren mercats secundaris.

Tipus de transaccions Al comptat o spot: quan dues parts accepten canviar monedes i tanquen

l’acord de manera immediata.

A futur o forward: les parts acorden canviar monedes a una certa data futura (a

30, 90 o 180 dies). Es fa per assegurar la possibilitat de que els moviments canviaris

afectin la rendibilitat d’una transacció.

Definició del tipus de canvi i diferents conceptes Es pot definir com el número d’unitats de la moneda d’un país que es

requereixen per intercanviar-la per una unitat d’una altra moneda. Per tant, mesura el

preu d’una moneda respecte a una altra.

El preu de compra i venda són diferents ja que les operacions no es porten de

manera directa, sinó que actuen els intermediaris financers que pretenen comprar més

barat que el preu de venda.

Hi ha dos tipus de canvi: nominal i real.

a. Nominal: és el preu d’una unitat de moneda estrangera expressat en termes

de la moneda local. Per exemple, aquí seria 1€ 1,25$

Quan el tipus de canvi augmenta, hi ha una apreciació i quan disminueix vol dir

que s’està depreciant.

b. Real: és la taxa en la que una persona pot intercanviar béns i serveis d’un país

per béns i serveis d’un altre. S’expressa com unitats d’un article estranger per

unitats d’un article domèstic.


20

Per determinar els preus s’usa el TCR o bé el deflactor del PIB. Hi ha una fórmula

per calcular el tipus de canvi real:

Exemple I. Un sac de patates a EE.UU costa 10$ i un sac de patates al Japó es ven per 1.600 Iens. Quin és el tipus de canvi real entre el sac de patates americà i el japonès? Suposem que el tipus de canvi nominal és de 8 I/$, aleshores:

Això el que mesura és el poder adquisitiu.

i. Què vol dir una apreciació o depreciació del TCR?

Una apreciació vol dir que un producte és més car en el teu país que el mateix en

un altre. Una depreciació és l’inrevés.

Paritat del poder adquisitiu (PPA) És la relació entre els nivells de preus en 2 països i el tipus de canvi entre les

dues monedes. Aquesta teoria l’ha llençat David Ricardo, i diu que els productes

idèntics han de tenir el mateix preu en termes de la mateixa moneda.

Es basa en una lògica: està basada en el principi anomenat “llei d’un preu”.

Aquesta diu que un bé s’ha de vendre al mateix preu a tot arreu, ja que si no fos així,

hauria oportunitats de benefici no explotades.

El procés de prendre avantatge en els diferencials de preus pel mateix article en

diferents mercats s’anomena arbitratge.

Finalment, si resumim la PPA diu que: és una teoria dels tipus de canvi en la que

una unitat de cada moneda ha de poder comprar la mateixa quantitat de béns en tots

els països.

Altres determinants del tipus de canvi Els determinants del tipus de canvi venen marcats pel curt i llarg termini.

Curt termini

Respon directament a les influències de l’oferta i demanda que sorgeixen de les

condicions en que es troben els mercats internacionals de divises. Per exemple, si


21

disminueix el número de venedors d’una divisa en el mercat, el preu d’aquesta

augmentarà per atraure més d’aquests. Els factors a curt termini es poden classificar

en:

a. Condicions de l’oferta i la demanda.

b. Expectatives del mercat.

c. Combinació amb els factors a llarg termini.

Llarg termini

Els factors que influeixen a llarg termini responen al comportament intern de:

a. Taxa d’interès: l’augment de l’interès atrau la inversió exterior. Així, els

inversionistes vendran altres divises per realitzar inversions en les que més

rendiment ofereixin.

b. Balança de compte corrent: les constants negociacions de béns i serveis

entre varies economies generen la demanda de divises pel pagament de

transaccions.

c. Taxa d’inflació: les taxes altes d’inflació dins d’una economia repercuteixen

de forma inversa sobre el tipus de canvi. Si hi ha una alta inflació, farà menys

atractiva la divisa ja que hi ha una pèrdua del valor real.

d. Polítiques governamentals: els governs, junt amb els bancs centrals poden

intervindré en el mercat de divises per influir en les cotitzacions del tipus de

canvi. Els bancs centrals influeixen mitjançant la compravenda de divises contra

les seves reserves oficials.

e. Reserves internacionals de divises: aquí s’inclou els fluxos d’efectiu en

divises que té un govern en un país. L’objectiu de la seva existència pot ser:

a. Suportar transaccions econòmiques.

b. Instruments de política canviaria.

c. Element compensatori sobre la demanda i oferta d’exportacions.

TEMA 9 ORGANITZACIO MONETA RIA INTERNACIONAL

En aquest tema parlarem del sistema monetari internacional en els mercats.


22

Intervencions públiques en els mercats de canvi

Règims canviaris El que determina el règim canviari és el Banc Central de cada país. No hi ha un

tipus de canvi òptim ja que cada país escull aquell que sigui millor per les seves

necessitats. Hi ha dos sistemes:

1. Fixe: els BCs que adopten aquest tipus de canvi valoren la seva divisa en

relació a una altra moneda econòmicament estable o potent i que tingui menys

inflació. Per tant, s’anclen amb l’euro o el dòlar.

Té l’objectiu de seguir el transcurs de l’altre moneda. A més, el tipus de canvi

no es veu afectat per l’oferta i la demanda (mercat de divises). Els avantatges

són:

i. Estabilitat econòmica a curt termini: per seguir el tipus de

canvi, els països han de controlar la inflació (no vol dir que els

tipus siguin baixos, sinó estables).

ii. Evita que els BC actuïn de manera discrecional a l’hora de

modificar els tipus de canvi (hi ha una certa seguretat, ja que no

poden devaluar quan vulguin).

2. Flexible o en flotació: és el més utilitzat a les principals economies i és el

que sí està afectat per l’oferta i la demanda de divises. Per tant, amb aquest

tipus de canvi les economies es regulen automàticament mitjançant

modificacions no brusques (sobtades). Hi ha dos tipus:

a. Neta (flotació): quan el BC no intervé en absolut en establir el tipus

de canvi.

b. Bruta: el BC sí que hi intervé comprant i venent divises per tal

d’estabilitzar-les.

També, com he dit anteriorment hi ha tipus al comptat (spot) i a termini

(forward). Els primer es liquida al moment i el segon la compravenda s’estableix quan

es pacti.

Exercici II. a. En una gràfica d’oferta i demanda de divises, explicar i suposar com té que

afectar la última rebaixa del tipus d’interès del BCE.


23

Al baixar el tipus d’interès, baixa la demanda i augmenta el tipus de canvi. Per tant es depreciarà.

b. Veure com ha d’evolucionar el tipus de canvi de l’euro en funció d’aquesta rebaixa.

Baixa el tipus d’interès, la inversió exterior neta augmenta, disminueix el tipus d’interès i finalment, les exportacions netes augmenten.

c. A l’any 1994, Mèxic va encorar el pes mexicà amb el dòlar. Ho va fer perquè va pujar la inflació entre d’altres coses. A priori, va funcionar. No obstant, al cap d’uns anys l’economia va davallar. Com va afectar...

- Balança de pagaments mexicana. - Com va acabar la història. - Hi ha un paral·lelisme amb el que es podria viure a Espanya?

Baixen les reserves pel fet que hi ha una fuga de capitals. Tot això passa perquè els mercats anticipen que el pes, amb el temps es devaluaria. Efectivament, va ocórrer. Hi ha un paral·lelisme amb Europa ja que si un país com Xipre sortís de l’euro, aquest es devaluaria i provocaria una fuga de capitals important.

Preguntes exposades a classe:

i. Opinió sobre la política agrària europea. Creus que afecta als països pobres?

a. El fet de subvencionar els productes europeus fa que es venguin per un

preu molt baix, fent que no es comprin els productes dels països pobres.

j. Exposa una política monetària efectiva (que provingui del BCE) i una altra

alternativa.

a. En principi, els diners que s’imprimissin fossin pels estats per reduir

deute. El fet de crear diners surt perdent el consumidor ja que crea

inflació i per tant es redueix el poder adquisitiu. L’altre alternativa és la

política fiscal expansiva.

k. Què penses que és millor, baixar impostos o donar subsidis?


24

a. No hi ha una resposta correcte, simplement és un tema més ideològic.

Mercat de capital S’entén per mercat de capital aquell format per residents de diferents països

que intercanvien actius, no és un únic mercat sinó que està format per varis, com el

mercat de divises que indica l’intercanvi monetari internacional.

Els agents que intervenen són els bancs comercials, grans empreses,

institucions financeres no bancàries (asseguradores), bancs centrals i altres institucions

públiques.

Bona part d’aquest mercat prové de l’intercanvi de béns i serveis. Bé, es pot dividir

en diferents segments:

i. 1er segment: prové dels béns i serveis.

ii. 2n segment: prové del que es coneix com a comerç intertemporal (p.ex.:

un país en vies de desenvolupament demana dòlars i a canvi rep una

construcció d’una infraestructura).

iii. 3er segment: típic intercanvi d’actius per altres actius.

L’evolució d’aquest mercat està relacionada amb el tipus de canvi. Quan un país

permet la lliure mobilitat de capitals fa una certa renúncia a la política monetària.

Hi ha tres aspectes en una economia els quals no es poden tenir a la vegada:

1. Tipus de canvi fixe.

2. Política monetària orientada al desenvolupament interior.

3. Lliure mobilitat de capitals.

Amb aquests tres punts, cap repassar el concepte d’unió monetària òptima. La

UE és una unió monetària, la qual cosa vol dir que té una moneda comuna i que tots

els països integrants tenen la mateixa política monetària. Aquesta teoria va ser

desenvolupada per Robert Mundell i diu que per construir l’àrea monetària han de

passar tres filtres:

1. Estructures productives similars: pel fet de que els efectes de l’economia i

de les diferents polítiques monetàries afectin de la mateixa manera.

2. Mobilitat del factor treball: quan no hi hagués treball en el país de

residència, el treballador hauria d’anar a treballar a un altre país (en el qual sí

que hi trobaria feina).

3. Mecanisme fiscal que ajudi als països que passin un mal moment econòmic.

Això és la teoria, no obstant no és una realitat en la UE, sobre tot pel tercer punt.


25

Mercats financers internacionals El flux de capitals (10 vegades major que el comercial) entre les economies

és molt gran. L’origen d’aquest moviment està en el moviment globalitzador que

comença amb l’alliberació del comerç i té com a conseqüències l’alliberació dels

moviments de capital.

A Bretton Woods es va voler restringir el moviment de capitals (Keynes era

contrari a l’alliberació d’aquest). No obstant, progressivament es van abandonant

aquestes idees keynesianes, sobre tot sobre els anys 70 que va coincidir amb el

trencament de la relació dòlar-or. És molt important, ja que fins aleshores si es treien

capitals fora del país era delicte.

En el 74, EE.UU i Canadà, seguits d’altres van abandonar la restricció de

capitals. A partir d’aquí, poc a poc es va anar obligant als demés països.

L’argument fonamental era fomentar el comerç, seguit de canalitzar els capitals

allà on fossin més rendibles, eficients i productius.

A més, això va provocar un tercer argument, i era el de disciplinar les

economies per a poder finançar el seu creixement.

També hi va haver situacions complicades com a Mèxic (94), Argentina (corralitos),

Xipre (l’actualitat).

Postures Hi ha dos corrents de pensament:

a. Pensar que és bo, que la globalització permet una assignació més eficient

dels capitals i això és fonamental pels països subdesenvolupats.

b. L’oposició: Stiglitz (economista) diu que aquesta llibertat perjudica a nivell

mundial l’estabilitat financera. Aquest argument està recolzat actualment.

Tot això està portat per les agències de ràting, les quals són molt criticades per

l’excés de poder que tenen les seves valoracions.

Paral·lelament a això, hi ha una crisis de confiança en els mercats. Per tant ens

trobem:

- Moviment de capitals elevat.

- Mala regulació.

- Agències de ràting enormes: pèrdua de confiança.

Aproximadament el 30% de la inversió directa va a economies emergents, i el 50%

d’aquest va a Xina.

Des de la crisi s’ha observat una retirada d’aquests països i tornen als d’origen. Cal

destacar que sobre tot van als països rics encara que també s’ha vist que han reduït.


26

Molta part passa dels països emergents als desenvolupats.

Previsions - Creixement dels mercats de capital globals: tots els que fan referència a

deute públic, dipòsits...

- Mercats emergents contínuament augmenten el seu nivell de creixement,

de manera que els països asiàtics com Xina i d’altres agafen el relleu del Japó

(gran prestamista fins ara), el relleu financer.

- Els països europeus continuïn augmentant l’afluència financera igual com

el pes de l’euro com a moneda internacional.

- Progressiva implicació dels països rics en petroli, com a prestamistes i

passin a ser centres financers molt importants com Londres, Àsia...

Per tant, tot això suposa un desenvolupament financer des d’EE.UU cap a altres

parts del món.

Organitzacions importants en moviments de capital - Banc Mundial: format a l’any 1944 amb l’objectiu d’assistència tècnica i

financera en països subdesenvolupats per promoure el creixement econòmic.

Està integrat per 187 països i actuen com a accionistes. També està format per

institucions com el Banc Internacional de Reconstruccions i Foment.

Part del finançament (sobre tot del BIRF) prové de la venda de bons en els

mercats financers i de les reserves del propi BM.

Els préstecs que fa són en dues línies: per finançar la inversió i per les

polítiques de desenvolupament (reformes...).

- FMI: constituït en el 1945, integrat per 187 països. A partir de la crisi actual,

el paper d’aquest ha augmentat. L’objectiu és que els països tinguin els

suficients recursos.

o Fomentar la cooperació monetària internacional.

o Facilitar l’expansió i augmentar el comerç internacional.

o Ajudar als països membres amb problemes amb la balança de

pagaments (divises) facilitant-li recursos.

Per dur a terme aquests objectius, el que fa és supervisar i revisar les polítiques

dels països.

Recursos: quotes que paguen els països membres (= que el Banc Mundial).

- Comitè de Basilea: organització fonamental en el sistema monetari, creat en

el 1947. Està format pels Bancs Centrals de diversos països. El que fa és

normatives i marca directives (obligades per complir), per la supervisió de les

pràctiques bancàries. Regula l’activitat dels intermediaris financers per a

controlar el risc de les operacions bancàries. Les mesures que adopta

s’anomenen “Basilea I”, “Basilea II” i la que se segueix actualment és la

“Basilea III”. Les mesures estan destinades a:

o Millorar el sistema bancari per absorbir les crisis i tensions financeres.

o Millorar la gestió de riscos.


27

o Millorar la transparència dels bancs per saber la salut financera

d’aquests.

Les reformes incorporades en la “Basilea III” són:

- Augmentar la qualitat del capital per assegurar la capacitat de disminuir

pèrdues.

- Millorar tot l’anàlisi de riscos: endurir els sistema d’anàlisi de riscos.

- Obligació a augmentar els capitals quan la situació és expansiva.

- Endurir el tema de l’apalancament.

- Augmentar els requeriments de capital.

- Millorar la supervisió de les entitats financeres.

- Obliguen a que el ràtio de liquiditat sigui millor, més elevat.

Economia Internacional; creixement econòmic

Economy & Finance

Transcript of Economia Internacional; creixement econòmic