ECONOMIA LABORAL - UVDepartament d’Economia Aplicada FACULTAT DE CIÈNCIES SOCIALS DIPLOMATURA EN...

Departament d’Economia Aplicada

FACULTAT DE CIÈNCIES SOCIALS

DIPLOMATURA EN RELACIONS LABORALS

ECONOMIA LABORAL

CURS 2007-2008

GUIONS DE SEGUIMENT SESSIONS TEÒRIQUES (GRUP A)

Professor: Ernest Cano

1

TEMA 1

TREBALL, OCUPACIÓ I ATUR: CONCEPTES BÀSICS I FONTS ESTADÍSTIQUES

1. EL TREBALL I LES SEUES FORMES

1.1. Definició de treball

a) Activitat humana orientada a la satisfacció de necessitats a través de la

producció de béns i serveis, realitzada en diferents contextos socials, un dels

quals és el sistema d’ocupació assalariada de les societats capitalistes

b) Suposa la mobilització de recursos naturals, capacitats físiques i intel·lectuals, mitjans de producció (capital), tecnologia i relacions socials

c) El treball es diferencia segons les relacions socials subjacents (en funció dels

principis que l’orienten, de l’apropiació del producte, de la propietat dels

mitjans de producció i de l’organització de l’activitat)

1.2. Treball mercantil i treball reproductiu

a) Treball mercantil (ocupació/treball remunerat): té com a objectiu l’obtenció

d’ingressos (producció de mercaderies per a la venda, venda del treball per un

salari) ⇒ participació en el mercat, interès particular

b) Treball reproductiu (treball no remunerat): no té com a objectiu obtenir

ingressos ni la producció de béns per a comercialitzar-los. Es realitza

principalment en l’àmbit familiar (clau en la reproducció de la força de treball)

⇒ aliè al mercat, orientat per reciprocitat/solidaritat. Té menor consideració

social i analítica que el treball mercantil, malgrat complir funcions socials i

econòmiques fonamentals (supervivència dependents, transmissió valors)

Elements diferencials de les distintes formes d’ocupació Treball mercantil (ocupació) Treball Ocupació assalariada Ocupació autònoma reproductiu Principis orientadors

Mercat (càlcul econòmic), interés propi, remuneració

Mercat, interés, remuneració

Reciprocitat, autoritat

Apropiació del producte (de la renta generada)

L’empresa ven el producte del treball amb un benefici i paga un salari al treballador

El treballador ven el producte del seu treball amb un benefici

Família, comunitat

Propietat mitjans de producció

Empresari (propietari dels béns de capital)

Treballador propietari Família, comunitat

Organització del treball

Control de l’empresari Treballador per compte propi

Família, comunitat

2

1.3. Les formes de l’ocupació (treball mercantil/remunerat)

a) Ocupació assalariada: el treballador ven la seua capacitat de treballar per un

salari a una empresa que posseeix els mitjans de producció, organitza el treball

i ven el producte amb un benefici ⇒ conflicte laboral potencial, els trets de la

relació laboral depenen del tipus d’empresa (privada/pública, gran/petita)

b) Ocupació autònoma: el treballador ven el producte del seu treball al client (empresa o particular), organitza el seu propi treball i es propietari dels

mitjans de producció que utilitza → possible falta d’autonomia real

2. ACTIVITAT, OCUPACIÓ I ATUR

2.1. Classificació de la població respecte a l’activitat laboral

a) Població activa: té ocupació o està buscant ocupació (actius = ocupats + aturats)

i) Població ocupada: treballa de forma remunerada (inclou treballadors i

professionals o empresaris, que obtenen de la seua participació en

l’activitat productiva un salari o un benefici)

ii) Població aturada: no treballa de forma remunerada, està disponible per a

l’ocupació, busca activament feina

b) Població inactiva: resta de la població en edat de treballar

i) Inclou les diverses situacions de població que no té ocupació remunerada i

no la busca: jubilats, mestresses de casa, estudiants, “treballadors

desanimats” (volen una ocupació però no la busquen), voluntaris...

ii) No permet quantificar el treball reproductiu

2.2. Noves realitats entre ocupació, atur i inactivitat

a) Subocupació: situació on les persones realitzen una activitat laboral amb menor

dedicació de la qual desitjarien realitzar si existiren unes altres oportunitats

b) Trajectòries d’ocupacions temporals/ocasionals combinades amb períodes d’atur

i formació ⇒ trenca la visió de “compartiments estancs” convencional

Criteris Classificació convencional de la població segons la seua relació amb l’activitat econòmica (segons els criteris estadístics de l’OIT) (A) (B) (C)

OCUPATS (assalariats, autònoms) SÍ - - ACTIUS ATURATS NO SÍ SÍ

POBLACIÓ EN EDAT DE TREBALLAR (16 o + anys)

INACTIUS (mestresses de casa, voluntaris, estudiants, jubilats, treballadors desanimats, incapacitats...)

NO NO/SÍ NO

(A) Desenvolupament d’activitats productives remunerades (B) Disponibilitat per a realitzar activitats productives remunerades (C) Cerca activa d’un treball remunerat

3

Fluxos de població segons la seua relació amb l’activitat laboral

OCUPATS ATURATS

(parados) INACTIUS

Ex: jubilacions

Ex: contractació estudiants graduats

Ex: acomiadament Ex: treballadors desanimats

Ex: contractació Ex: estudiants buscant feina

PERSONES EN EDAT DE TREBALLAR (creixement demogràfic, immigració)

3. FONTS ESTADÍSTIQUES I INDICADORS LABORALS

3.1. L’Enquesta de Població Activa (EPA)

a) Metodologia: enquesta a una mostra aleatòria de llars familiars (habitatges)

sobre la situació laboral dels seus membres en edat de treballar. Permet

classificar tota la població en edat de treballar (població de 16 i més anys):

actius (ocupats + aturats) + inactius

b) Definicions EPA: criteris estadístics de l’OIT

i) Ocupats: han treballat amb una remuneració (salari, benefici) almenys

durant una hora en la setmana de referència de l’enquesta (EPA: B1-B9)

* Que treballen per compte d’altre (cotitzen o no en el règim general) =

assalariats (del sector públic i del sector privat) (EPA: C2-C6)

* Que treballen per compte pròpia (cotitzen o no com autònoms) =

Empresaris (amb assalariats) + Treballadors independents (sense

assalariats) + Membres de cooperatives + Ajudes familiars

ii) Aturats (atur estimatiu): no han treballat de forma remunerada en la

setmana de referència, estan disponibles per a incorporar-se a l’ocupació

en dos setmanes, han buscat feina de forma activa en les quatre setmanes anteriors a l’enquesta (EPA: D1-D19)

3.2. El Registre de la Seguretat Social

i) Recompte de treballadors que a final de mes estan donats d’alta laboral en

els diversos règims de la Seguretat Social (general, autónomos, agrario,

empleo de hogar)

ii) No recull els funcionaris que cotitzen a mutualitats ni els treballadors que

cotitzen exclusivament a col·legis professionals

iii) Pot existir doble cotització, la qual cosa portaria a un volum d’ocupació

registrada superior al real

4

3.3. El Moviment Laboral Registrat (INEM)

a) Atur registrat:

i) Recompte de demandes inscrites en les oficines d’ocupació per persones

que desitgen treballar per compte d’altre

ii) No permet classificar la població per la seua activitat laboral

iii) S’exclouen les persones que ja tenen ocupació, els jubilats, la majoria dels

estudiants, els que busquen una feina de jornada inferior a 20 hores

setmanals o de tres mesos, els beneficiaris del subsidi agrari... (les

exclusions eren excessives, s’han revisat a la baixa des de 2005)

b) Contractes registrats

i) No permeten estimar el volum d’ocupació, ni tan sols les variacions de

l’ocupació, sinó les pràctiques de contractació

ii) No s’ha de confondre “contracte” amb “assalariat”, si gran part dels

contractes són temporals i existeix rotació/encadenament

Bibliografia bàsica: Gallego, J.R., Nácher, J., coords. (2001), Elementos Básicos de Economía. Un análisis

institucional, València, Tirant lo Blanch. Capítol 10: “El análisis de la realidad laboral desde la economía”.

Recio, A. (1997), Trabajo, personas, mercados. Manual de Economía Laboral, Barcelona, Editorial Icaria. Capítol 3.

5

Principals indicadors de la situació del mercat de treball ( )

més i anys 16 de PoblacióAturats Ocupats

(%)100*treballar de edat en Població

ActivaPoblacióactivitatd' Taxa

+==

Representa la proporció de la població en edat de treballar que estadísticament és activa (ocupats i aturats)

ActiusOcupats

1Actius

OcupatsActius(%)100*

activa PoblacióAturats

atur d' Taxa

−=−

==

Representa la proporció de la població activa que està aturada. Creix si es destrueix ocupació o bé si la incorporació de nous actius supera la creació d’ocupació

( ) ( )aturd'Taxa-1activitatd'TaxaactivitatTaxaaturTaxa-activitatTaxamésianysPob.16Actius

ActiusAturats-activitatTaxa

mésianys16dePoblacióAturats-Actius

(%)100*més i anys 16 de Població

Ocupats ocupaciód' Taxa

×=×=

=×

×==

==

Representa la proporció de la població en edat de treballar que té una ocupació remunerada. És més alta com major siga la taxa d’activitat i/o menor siga la taxa d’atur

(%)100*anys 64 a 15 Poblacióanys 64 a 15 Ocupats

(UE) anys 64 a 15 ocupaciód' Taxa =

(%)100*Ocupats

sAssalariatacióassalaritzd' Taxa =

Representa la proporció dels ocupats que tenen una feina assalariada

(%)100*sAssalariat

temporal contracte amb sAssalariatattemporalit de Taxa =

Representa la proporció dels treballadors assalariats que tenen un contracte temporal

(%)100*Ocupats

parcial jornada a Ocupats parcial temps a treball del Incidència =

Representa la proporció dels ocupats que treballen a jornada parcial

(%)100*ocupats Total

ocupades Donesocupaciól' de ióFeminitzac =

Representa la proporció de dones dins de la població ocupada (es pot fer el mateix càlcul respecte a la població activa, aturada...)

(%)100*ocupats Total

isector Ocupats ocupaciól' de sectorial óDistribuci =

Representa el percentatge del total d’ocupats que treballen en el sector i (agricultura, indústria, construcció...)

6

TEMA 2. L’ANÀLISI ECONÒMICA DE LA REALITAT LABORAL

1. ELS PROCESSOS LABORALS

a) Producció i mobilització de la força de treball (sistema de reproducció social):

adquisició de qualificacions, entrada a l’activitat (incorporació al mercat

laboral) → diferenciació de la mà d’obra (qualificacions, expectatives)

b) Intercanvi en el mercat laboral (força de treball per salari): acords entre oferta

de treball (treballadors) i demanda de treball (empreses) → salaris i nivell

d’ocupació/atur

c) Ús de la força de treball en l’empresa (objectius: flexibilitat, control), influït

per l’acció sindical i la legislació → condicions diferenciades de treball

(segmentació dels llocs de treball)

Família

Escola Producció i mobilització força de treball

(sistema de reproducció social)

Salaris

Ocupació

Diferenciació de

la mà d’obra

Intercanvi força de treball/salari (mercat de treball)

Ús de la força de treball (gestió empresarial)

Segmentació dels

llocs de treball

Legislació Convenis

Organitzacions

2. L’ENFOCAMENT CONVENCIONAL (TEORIA MICROECONÒMICA NEOCLÀSSICA)

a) L’anàlisi se centra en l’intercanvi de treball per salari (mercat de treball,

analitzat igual que els mercats de béns)

b) Comportament de treballadors i empreses individual i guiat estrictament per la

racionalitat econòmica (anàlisi cost-benefici)

c) El mercat de treball tendeix a l’equilibri (igualtat d’oferta i demanda de

treball al salari de mercat) en condicions de competència perfecta i flexibilitat (laboral i salarial)

d) El marc institucional (legislació, acció col·lectiva...) es contempla com una

imperfecció (rigideses), perquè s’allunya del model de competència perfecta

(“llei de l’oferta i la demanda”)

7

3. LA PERSPECTIVA MARXISTA

a) Les relacions de producció en el sistema capitalista estan marcades per la

desigualtat entre classes socials (capitalistes i treballadors) en la propietat dels

mitjans de producció ⇒ domini dels propietaris del capital en l’organització

del treball, en les decisions sobre l’ocupació i en l’apropiació de la renda

generada ⇒ conflictes entre treballadors i capitalistes

b) Conflicte distributiu (de la renda entre salari i benefici) ⇒ determinació social

del salari segons les relacions de poder

c) Distinció entre força de treball (capacitat potencial de treballar que compra el

capitalista) i treball efectiu (factor que s’incorpora al procés productiu) ⇒

indeterminació del contracte de treball sobre la plena utilització de la mà

d’obra ⇒ desenvolupament de formes de control empresarial de la força de

treball (per a convertir-la en treball efectiu)

4. L’ENFOCAMENT INSTITUCIONALISTA (INSTITUCIONALISME LABORAL)

a) Concepte ampli de “institucions”: normes socials que regulen les relacions

d’individus i grups, amb permanència en el temps i mecanismes de sanció que

garanteixen el seu acompliment

b) L’actuació econòmica de treballadors i empreses (en els processos laborals)

està influïda per valors socials institucionalitzats i conductes col·lectives

c) Peculiaritats institucionals de la força de treball

i) Treballadors i empresaris formen part d’una societat amb determinats

valors institucionalitzats

ii) Els treballadors poden organitzar-se col·lectivament

iii) En la seua (re)producció intervenen institucions no mercantils (família, escola...)

d) Institucions i normes socials de regulació de l’àmbit laboral

i) Mercat: contracte de treball (acord individual voluntari, càlcul econòmic)

ii) Jerarquia: autoritat empresarial, classificació professional

iii) Organització: sindicats, convenis col·lectius (relacions de poder)

iv) Intervenció pública: legislació laboral

5. LES TEORIES DE LA SEGMENTACIÓ LABORAL

5.1. Concepte de segmentació

a) Hi ha diverses configuracions de la realitat laboral, diferents mercats de

treball (segments) que combinen distintes institucions (normes)

b) Cada segment del mercat laboral es caracteritza per uns trets diferents quant

a salaris i condicions de treball, que deriven de lògiques diferenciades de

funcionament i de diferents estructures d’oferta i demanda de treball

8

5.2. Mercats de treball competitius i institucionals

a) El mercat de treball de competència perfecta es caracteritza per la inexistència

de més institucions que el mercat i comportaments individuals ⇒ funcionament

segons la lògica d’oferta i demanda

b) Existeixen múltiples mercats institucionals de treball que tenen poc a veure amb

el mercat de competència perfecta, perquè existeix regulació legal i organització

col·lectiva ⇒ funcionament segons aquest entramat d’institucions, més enllà de

la lògica d’oferta i demanda. Exemples:

i) Mercats interns de treball: promoció interna de la plantilla per a cobrir les

vacants superiors (limitació de la competència externa), regulació a través

de reglaments d’empresa i negociació col·lectiva (salaris, jerarquia, normes

de promoció...)

ii) Mercats professionals: l’organització professional regula l’accés al mercat

(a través del procés formatiu i l’acreditació col·legial), les seues normes de

funcionament i les remuneracions ⇒ no hi ha competència externa,

competència interna limitada

5.3. La lògica de la segmentació

a) La política de mà d’obra de les empreses busca ajustar el volum d’ocupació a

les necessitats canviants de la producció ⇒ flexibilitat quantitativa (a través

de contractació i acomiadament), flexibilitat funcional (formació, polivalència,

mobilitat ocupacional), diferenciació salarial, control simple (coerció, amenaça

d’acomiadament), control complex (implicació de la mà d’obra, incentius,

promoció) ⇒ condiciones laborals diferenciades per a distints llocs de treball

⇒ segmentació de la demanda de treball

b) En funció de l’organització institucional i la diferenciació social, distints

col·lectius de treballadors tenen diferents capacitats per a accedir als diversos

llocs de treball segmentats per les empreses i negociar condicions laborals i

salarials ⇒ segmentació de la mano de obra



Recio, A. (1997), Trabajo, personas, mercados. Manual de Economía Laboral, Barcelona, Editorial Icaria. Capítols 4 i 10.

9

TEMA 3. LA DEMANDA DE TREBALL

1. LA PERSPECTIVA MICROECONÒMICA NEOCLÀSSICA: SALARI I PRODUCTIVITAT

1.1. El plantejament a curt termini:

a) El capital (maquinària) i la tècnica de producció són fixos ⇒ només es pot

incrementar la producció utilitzant més treball (productivitat marginal del

treball decreixent: cada nou treballador contractat possibilita un augment del

producte menor que l’anterior)

b) Decisió racional òptima de l’empresa buscant el màxim benefici ⇒ es demanda

treball comparant el salari de mercat (cost laboral) amb el valor del producte

que s’obtindrà del treballador (valor de la productivitat marginal del treball:

VPMa) ⇒ la demanda de treball que fa màxim el benefici de l’empresa és la

que correspon a un salari W = VPMa

c) La demanda de treball (LD) és major com menor siga el salari (W), i és menor

com major siga el salari ⇒ corba de demanda de treball amb pendent negativa

Exemple hipotètic de demanda de treball d’una empresa en un mercat de competència perfecta Treball

(L) Producció total (Q)

Productivitat marginal

(PMa)

Valor PMa (P * PMa) Preu P=10

Ingrés total (IT = P*Q)

P =10

Cost salarial (CT = L*W) Salari W=30

Benefici (IT – CT)

Cost salarial’ (CT’ = L*W’) Salari W’=50

Benefici’ (IT – CT)

5 37 8 80€ 370€ 150€ 220€ 250€ 120€ 6 44 7 70€ 440€ 180€ 260€ 300€ 140€ 7 50 6 60€ 500€ 210€ 290€ 350€ 150€ 8 55 5 50€ 550€ 240€ 310€ 400€ 150€ 9 58 3 30€ 580€ 270€ 310€ 450€ 130€ 10 59 1 10€ 590€ 300€ 290€ 500€ 90€

En aquest exemple simplificat (que no contempla més que costos salarials), si el salari és de 30€ l’empresa contractarà 9 treballadors, ja que si contractés 10 perdria una part del benefici. Si el salari és 50€ contractarà 8 persones. Per tant, la demanda de treball depén inversament del salari

W

L

L D

10

1.2. El plantejament a llarg termini:

a) L’empresa pot variar el capital, la tècnica de producció i el volum de treball

utilitzat (diferents combinacions de treball i capital permeten obtenir la

mateixa producció)

b) Les empreses triaran la tècnica que els permet fer màxim el benefici: amb salaris més alts trien tècniques més intensives en capital, que utilitzen menys

treball (i que tenen una major productivitat)

2. PERSPECTIVA MACROECONÒMICA KEYNESIANA: LA DEMANDA AGREGADA

2.1. Complexitat de les economies nacionals → la dinàmica del mercat de treball

depén de la situació econòmica global (mercats de productes) ⇒ transcendir la

visió microeconòmica

2.2. Principi de la demanda agregada efectiva (DA = Consum famílies + Inversió

empreses + Despesa pública Estat + Exportacions − Importacions): el nivell de

despesa dels agents macroeconòmics determina el nivell de producció (PIB) i

d’ocupació (demanda de treball) del país:

a) La demanda de treball depén dels determinants de la demanda agregada (expectatives empresarials, nivell de renda, tipus d’interés, política fiscal,

competitivitat...) ⇒ la demanda de treball depén del cicle econòmic

b) El salari no es només cost laboral per a les empreses, sinó font de renda (de

demanda agregada) ⇒ el salari té una influència complexa en la demanda de

treball (efectes positius i negatius d’un augment salarial)

3. DETERMINANTS ESTRUCTURALS DE LA DEMANDA DE TREBALL

a) Demanda de productes (nivell i estabilitat): la situació de cada mercat i el

cicle econòmic (expansió, crisi) influeixen en la planificació de la producció i,

per tant, en la demanda de treball, quantitativament (volum i dinamisme) i

qualitativa (estabilitat, temporalitat)

b) Tecnologia utilitzada (més o menys intensiva en treball o en capital): influeix

en els requeriments de la demanda de treball (en quantitat i en qualificacions)

Tècnica A Tècnica B Producció (Q) 240 240 unitats produïdes Capital (K) 8 6 màquines Treball (L) 8 10 treballadors Treball especialitzat 8 6 operadors màquines Treball no especialitzat 0 4 peons no qualificats Capital/Treball (K/L) 1 0,6 màquines per treballador Productivitat (π = Q/L) 30 24 unitats per treballador Intensiva en K Intensiva en L

11

c) Estratègies de competitivitat empresarial: les empreses intenten reduir el cost

laboral unitari (CLU = cost laboral total dividit entre el valor de la producció:

cost laboral associat a cada unitat de producte), que depén del nivell salarial

pagat (ω) i del valor de la productivitat del treball (π):

i) Determinants del cost laboral unitari (CLU)

* πω

====

LQ

*P

LW

Q*PW

YW

CLU

* W: cost laboral total (salaris i altres costos laborals pagats) * Y: valor de la producció de l’empresa (Y = P *Q; P: preu del producte;

Q: quantitat produïda)

* L: volum d’ocupació de l’empresa (nombre de treballadors o d’hores de

treball)

* W / L = ω: salari mitjà per treballador

* Q / L = π: productivitat del treball (quantitat de producte obtingut per

treballador)

ii) Les estratègies empresarials de competitivitat basades en millorar la

productivitat (a través d’innovacions tecnològiques i organitzatives) o en

augmentar el valor del producte (mitjançant qualitat, diferenciació i control del mercat) poden reduir el CLU sense afectar els salaris ni les

condicions de treball

iii) Les estratègies de competitivitat no basades en la productivitat i la

innovació redueixen el CLU a costa dels salaris i les condicions de treball

d) Estructura empresarial: dimensió i lloc que ocupa cada empresa en la jerarquia

productiva, grau de competència/monopoli existent ⇒ restriccions diverses

per a la demanda de treball (a major subordinació de l’empresa i menor

control sobre el seu mercat, menor dinamisme i qualitat de l’ocupació)

e) Pràctiques empresarials de gestió de la força de treball (objectius de

flexibilitat laboral, control de la mà d’obra i rendibilitat, limitats per les

restriccions estructurals i les relacions laborals) → afecten la demanda de

treball (en quantitat i qualitat) i segmenten els llocs de treball a través de la

política empresarial de contractació, formació, promoció...




12

TEMA 4. LA OFERTA DE TREBALL

1. L’ENFOCAMENT NEOCLÀSSIC: ELECCIÓ RACIONAL ENTRE RENDA I OCI

1.1. Decisió racional òptima del treballador buscant el màxim benestar ⇒ s’ofereix

més o menys treball en funció de les preferències del treballador entre consum

(guanyar renda ⇒ treballar) i oci (no treballar), tot valorant el cost d’oportunitat

de l’oci pel salari no percebut

1.2. L’oferta de treball (LS) és major com major siga el salari (W) i menor com menor

siga aquest ⇒ corba d’oferta de treball amb pendent positiva

1.3. Una pujada del salari a partir d’un cert nivell pot fer que es reduesca l’oferta de

treball de cada treballador (perquè pot aconseguir la mateixa renda treballant

menys), però pot augmentar l’oferta total de treball amb nous treballadors que

s’incorporen al mercat laboral atrets pels salaris més elevats

1.4. Crítica a la corba d’oferta de treball: si el treballador desitja mantenir un cert

nivell de renda i no té ingressos alternatius al salari, l’oferta de treball augmenta si baixa el salari (i no al contrari)

2. DETERMINANTS ESTRUCTURALS DE L’OFERTA DE TREBALL

2.1. Les estratègies laborals de les famílies

a) La família assigna la capacitat de treball dels seus membres a l’ocupació i al

treball reproductiu per a satisfer les necessitats familiars de forma coherent ⇒

les estratègies familiars condicionen les decisions individuals d’oferta de

treball (taxa d’activitat)

b) Diferents estratègies de mobilització/participació en el mercat laboral:

i) Estratègies d’especialització: un membre de la família dedicat només al

treball mercantil, altres al reproductiu ⇒ oferta de treball limitada

ii) Estratègies de diversificació: més d’un membre dedicat al treball mercantil

⇒ ampliació i diferenciació de l’oferta de treball

W

L

L S

13

2.2. Factors diferenciadors de la mà d’obra

a) Reconeixement social diferenciat de qualificacions útils per al treball

(coneixements, habilitats, actituds), en funció de processos institucionals

afectats per l’organització, la jerarquia, la legislació...

b) Paper de la família en la diferenciació de les característiques i conductes laborals d’homes i dones (quant a pautes de comportament, expectatives,

accés a l’ocupació i accés al sistema formatiu)

c) Diferenciació social (recursos econòmics, culturals i relacionals) ⇒ accés

diferenciat al sistema educatiu, expectatives i conductes laborals diverses ⇒

diferent grau d’acceptació de determinats llocs de treball (segmentació de la

mà d’obra)

d) Influència del sistema educatiu en la diferenciació de la mà d’obra:

i) Visió meritocràtica: el sistema educatiu afavoreix la promoció social

ii) Visió radical: el sistema educatiu reprodueix les diferències socials

e) Polítiques empresarials de gestió de la força de treball: les empreses

defineixen els trets laborals més “adients” per a cada lloc de treball (segons els requeriments tècnics, les pautes de conducta exigides i la cultura de gestió

de l’empresa) ⇒ s’aprofundeixen certes línies de diferenciació de la mà d’obra

a través de les polítiques de contractació, formació i promoció (en el marc

delimitat per la legislació i la negociació col·lectiva)

3. LA FORMACIÓ SEGONS LA TEORIA DEL CAPITAL HUMÀ

3.1. Les decisions de formació segons la teoria del capital humà

a) La formació s’assembla a un procés d’inversió (capital humà) que respon a

decisions racionals individuals (anàlisi cost/benefici):

i) Suposa un cost d’oportunitat en temps i recursos

ii) Permet una major productivitat i, per tant, en el futur un salari superior

(compensació per la major aportació de valor a la producció)

b) Crítiques a la teoria del capital humà

i) Problemes d’informació que limiten la racionalitat

ii) Visió institucionalista: més que la formació, és el reconeixement social de

les qualificacions el que explica les diferències salarials

iii) Teoria del credencialisme: els títols educatius no són indicadors de

productivitat sinó filtres per a la contractació que cal superar

3.2. Formació genèrica i específica

a) Formació genèrica: augmenta la productivitat del treballador en qualsevol lloc

de treball (és útil per a moltes empreses) ⇒ el seu cost no és assumit per

l’empresa sinó pel treballador o el sistema educatiu

14

b) Formació específica: augmenta la productivitat del treballador només en certs

llocs de treball (sols és útil per a l’empresa on s’adquireix la qualificació) ⇒ el

seu cost és assumit per l’empresa ⇒ foment d’una relació estable entre

empresa i treballador

4. RELACIONS ENTRE SISTEMA EDUCATIU I SISTEMA PRODUCTIU

4.1. Causes de l’expansió del sistema educatiu

a) Estat del Benestar: igualtat d’oportunitats

b) Nexe entre major nivell educatiu i accés a millors ocupacions (tª capital humà)

c) La major renda de la població permet un major accés a l’educació

d) Demanda empresarial de socialitzar els costos de formació (augment de la

formació genèrica)

4.2. El debat sobre la relació entre el sistema productiu i el sistema educatiu

a) Funcionalitat tècnica: el sistema educatiu ha de proporcionar els coneixements

tècnics requerits pel sistema productiu

b) Autonomia relativa: el sistema educatiu transmet valors no directament relacionats amb la producció

4.3. 4.3. L’ordenació del sistema de Formació Professional (FP)

a) FP reglada: formació inicial per a un ofici o professió → programes i titulacions

amb reconeixement oficial, gestionats per entitats educatives (formació de

base: ESO, batxillerats; formació específica: cicles formatius)

b) FP no reglada: competències referides a llocs de treball específics, gestionada

per entitats vinculades al món del treball

i) Formació ocupacional: qualificació dels aturats per a la inserció laboral

ii) Formació contínua: millora i adaptació de les competències dels ocupats

als canvis en el sistema productiu i la tecnologia

Bibliografía básica: Gallego, J.R., Nácher, J., coords. (2001), Elementos Básicos de Economía. Un análisis


Recio, A. (1997), Trabajo, personas, mercados. Manual de Economía Laboral, Barcelona, Editorial Icaria. Capítols 5 i 6.

15

TEMA 5. ATUR I POLÍTIQUES D’OCUPACIÓ

1. ANÀLISI NEOCLÀSSICA: ATUR VOLUNTARI I RIGIDESES INSTITUCIONALS

1.1. Atur voluntari

a) Al salari d’equilibri (mercat de treball competitiu i flexible: veure gràfic),

coincideixen l’oferta de treball (treballadors) i la demanda de treball

(empreses) ⇒ si alguns treballadors no accepten treballar al salari d’equilibri

de mercat, en funció de les seues preferències i de la seua elecció racional

entre renda i oci, aleshores existirà atur de caràcter voluntari

L S

L D

W *

L *

W

L

W 1

L D1 L S

1

W 1 ⇒ E x cé s d ’o fe r tad e t r e b a l l ⇒ R e d u cc iód e l s a la r i ⇒ E q u i l ib r i :W * , L * (m e n o r o fe r ta ,m a jo r d e m a n d a )

b) Estratègia individual per a buscar ocupació: racionalitat econòmica (anàlisi

cost benefici) ⇒ allargar la durada de l’atur buscant millors llocs de treball

i) Si el salari a partir del qual s’accepta una ocupació (salari de reserva) és

més elevat que el salari de mercat, hi haurà atur voluntari

ii) El salari de reserva depèn de la durada de l’atur i del nivell de prestacions

per desocupació → la protecció social dels aturats pot allargar el període

d’atur (l’evidència empírica no és concloent)

1.2. Atur generat per rigideses institucionals (barreres que limiten la competència i la

flexibilitat en el mercat de treball)

a) En un mercat laboral perfectament competitiu i flexible, un excés d’oferta de

treball (atur) se resol amb una reducció del salari que augmenta la demanda

de treball i redueix l’oferta ⇒ equilibri sense atur (veure gràfic anterior)

b) Si existeixen barreres a la flexibilitat salarial (salari mínim legal, convenis) el

salari no es redueix enfront d’un excés d’oferta de treball ⇒ atur persistent

c) Restriccions a l’ajust sense costos del volum de treball utilitzat per les

empreses (protecció legal contra l’acomiadament, regulació de la contractació

temporal) ⇒ redueixen la demanda de treball i el volum d’ocupació per baix

del nivell d’equilibri ⇒ atur

16

2. ANÀLISI KEYNESIANA: ATUR PER INSUFICIÈNCIA DE DEMANDA AGREGADA

2.1. La demanda agregada (DA = Consum + Inversió + Despesa pública + Exportacions −

Importacions) i els seus condicionants (tipus d’interés, impostos, despesa pública,

tipus de canvi...) determinen el volum de PIB i ocupació a nivell macroeconòmic

2.2. L’atur és involuntari, es deu a una demanda insuficient en el mercat de productes

(DA) i no al funcionament del mercat de treball ni als salaris

a) Les empreses no augmenten la demanda de treball si no preveuen un nivell

suficient de demanda de producte

b) Una reducció salarial quan hi ha atur no augmenta necessàriament el volum

d’ocupació (efecte negatiu sobre renda, consum, demanda agregada i PIB)

3. L’ATUR ESTRUCTURAL

3.1. Atur causat per desajustos en les qualificacions

a) Canvi en les qualificacions requerides pel sistema productiu (pel canvi sectorial

i tecnològic), manca d’adaptació del sistema educatiu

b) Existència d’ocupacions vacants per manca de treballadors aturats amb les

qualificacions adients (però no totes les vacants es deuen a aquest desajust),

dèficit de qualificacions estratègiques que dificulta el creixement econòmic

3.2. Atur tecnològic

a) La innovació tècnica augmenta la productivitat i redueix les necessitats de mà

d’obra per unitat de producte ⇒ possible destrucció d’ocupació (dependrà del

creixement de la demanda de productes pels menors costos de producció i del

desenvolupament de noves activitats productives que generen ocupació)

b) Amb una productivitat creixent, els augments de producció generen un menor

creixement de l’ocupació ⇒ la producció ha de créixer a un ritme major per a

generar ocupació (problema: límits ecològics)

4. OBJECTIUS DE LES POLÍTIQUES D’OCUPACIÓ

4.1. Objectiu tradicional de “plena ocupació” (fins a la crisi dels anys 70): aconseguir

un volum de llocs de treball suficient per a tots els que desitgen una ocupació i

amb bones condicions de treball (ocupació estable, a jornada completa, salari

digne, condicions laborals estàndard), atur friccional i ocasional (taxa d’atur 3%)

4.2. Posterior abandonament de l’objectiu plena ocupació (fins a finals dels anys 90):

a) Atur massiu ⇒ la plena ocupació es considera impossible, se substitueix per

l’objectiu d’aconseguir menors nivells d’atur o augmentar l’ocupació

b) La qualitat de l’ocupació és secundària enfront de reduir l’atur ⇒ s’assumeix

la precarietat laboral com a norma

17

4.3. Redefinició de l’objectiu plena ocupació (a finals dels anys 90: estratègia europea

d’ocupació)

a) Aconseguir en 2010 una taxa d’ocupació del 70% de la població de 15 a 64 anys

(per a les dones: 60%, per a persones de 55 a 64 anys: 50%). Objectiu intermedi

2005: taxa ocupació 67% (57% per a les dones)

b) Subordinació de l’augment de l’ocupació (en quantitat i qualitat) a objectius

de rendibilitat: “el progressiu augment de la taxa d’ocupació haurà d’anar

acompanyat d’un creixement general de la productivitat del treball (...). Un

just equilibri entre flexibilitat i seguretat [flexiguretat] contribuirà a potenciar

la competitivitat de les empreses”

c) Fer front a situacions d’atur concretes (col·lectius amb taxes d’atur elevades,

atur de llarga durada)

5. POLÍTICA MACROECONÒMICA I OCUPACIÓ

5.1. Polítiques keynesianes d’expansió de la demanda agregada

a) Instrumentació: política fiscal (augment de la despesa pública, reducció

d’impostos), política monetària (reducció de tipus d’interès) ⇒ augment de la

DA ⇒ augment del PIB ⇒ augment de l’ocupació

b) Limitacions: efectes inflacionistes, desequilibri del sector exterior, augment

del dèficit públic

5.2. Polítiques d’estabilitat macroeconòmica

a) Assegurar un marc macroeconòmic estable per a fomentar la creació

d’ocupació pel sector privat

b) Objectius: control inflació + reducció dèficit públic ⇒ incentiu a la inversió

privada ⇒ creació d’ocupació

6. POLÍTIQUES DE FLEXIBILITZACIÓ I DESREGULACIÓ DEL MERCAT LABORAL

6.1. Facilitar la flexibilitat laboral (ajust sense costos del volum de treball utilitzat

per les empreses i de l’organització interna del treball) a través de reformes de la

regulació legal del mercat de treball, per a augmentar l’ocupació:

a) Foment de la contractació temporal / a jornada parcial

b) Reducció restriccions i indemnitzacions d’acomiadament

c) Augmentar la mobilitat ocupacional (assignació flexible de funcions)

6.2. Desregular i flexibilitzar les relacions laborals: limitar les normes legals que

regulen la relació entre treballadors i empreses, transferint els seus continguts

(condicions de treball, salaris) a la negociació (individualitzada, descentralitzada a l’àmbit d’empresa)

18

7. POLÍTIQUES ACTIVES D’OCUPACIÓ

7.1. Major informació i connexió entre oferta i demanda en el mercat de treball

(diagnòstic: atur conjuntural per problemes d’informació) ⇒ reforma dels serveis

d’ocupació: gestió descentralitzada, noves agències de col·locació, ETTs

7.2. Augmentar la capacitat d’inserció laboral dels aturats i ocupats (diagnòstic: atur

estructural, causat pel desajust de les qualificacions)

a) Formació ocupacional dirigida als aturats per a accedir a l’ocupació (augment

de l’ocupabilitat)

b) Formació continua dels ocupats per a actualitzar la seua qualificació, previndre

situacions futures d’atur i facilitar la innovació tecnològica en les empreses

7.3. Substituir polítiques “passives” (orientades a mantenir la renda dels aturats) per

mesures “actives” orientades a la inserció laboral: incentivar que els aturats

busquen i accepten treball (diagnòstic: atur voluntari) ⇒ reforma dels sistemes

de protecció social “per a fer econòmicament interessant el treball” als aturats i

persones inactives

a) Reducció de la quantia i durada de les prestacions i subsidis d’atur, fer més estrictes els requisits d’accés a les prestacions

b) Retirada de les prestacions als aturats si no accepten una “oferta d’ocupació

adient” o no participen en accions de formació i orientació laboral

7.4. Incentius econòmics a la creació d’ocupació (contractació de treballadors per les

empreses, treball per compte propi, economia social)

7.5. Foment dels “nous jaciments d’ocupació” en l’àmbit local

a) Desenvolupament local: procés dinamitzador de l’economia i la societat d’un

territori concret, que es dirigeix a promoure el creixement econòmic, crear

ocupació i millorar la vida dels seus habitants

b) Nous jaciments d’ocupació: oportunitats de creació d’ocupació lligades a l’existència de diverses necessitats insatisfetes en àmbits dels serveis (per a la

vida quotidiana, de millora del marc de vida, culturals i d’oci, medi ambient)


institucional, València, Tirant lo Blanch. Capítol 11 (“El paro y las políticas de empleo”).


19

TEMA 6. ELS MERCATS LOCALS DE TREBALL

1. TREBALL I TERRITORI

1.1. Sentit d’una perspectiva territorial de l’anàlisi laboral

a) Dimensió territorial dels fenòmens laborals: sistema productiu local (demanda

de treball), població local (oferta de treball), institucions locals (interacció

demanda/oferta, sistema formatiu…)

b) Captar les especificitats territorials dels mercats de treball (quant al seu

funcionament i resultats) i la seua evolució dinàmica (trajectòria amb impulsos

exògens o endògens d’actors externs o locals, públics i privats)

1.2. Dimensions del territori (realitat física, geogràfica i socioeconòmica, base de

l’existència d’una col·lectivitat, espai de relacions socials)

a) Subsistema natural:

i) Situació mediambiental (provisió de recursos per a l’activitat productiva,

incidència de l’activitat humana sobre el sistema físic)

ii) Usos competitius dels recursos

b) Subsistema espacial:

i) Nuclis de població, articulació de la jerarquia de ciutats

ii) Infrastructures de comunicació

c) Subsistema econòmic (sistema productiu):

i) Estructura sectorial de l’activitat econòmica (agricultura, indústria,

construcció, serveis empresarials, comerç, serveis públics, serveis a les persones, turisme...)

ii) Estructura empresarial: grandària i relacions interempresarials

iii) Nous jaciments d’ocupació

d) Subsistema cultural i institucional (marc socioinstitucional)

i) Instàncies administratives i polítiques

ii) Societat civil (organitzacions econòmiques, associacions ciutadanes)

iii) Sistema educatiu i formatiu

2. LA DELIMITACIÓ DELS MERCATS LOCALS DE TREBALL

2.1. Conques de mà d’obra: territoris on resideix la població que aporta la seua força de treball a les empreses localitzades en un espai

a) Espai de relacions socials/d’ocupació de les persones residents

b) Espai on les empreses seleccionen la mà d’obra (condiciona les oportunitats

laborals de la població)

20

2.2. Delimitació a partir de la relació entre la localització de la residència dels

treballadors i la localització del centre de treball

a) Àrea geogràfica amb elevada autosuficiència laboral (la major part dels que hi

resideixen treballen o busquen feina en ella, la major part dels llocs de treball

que s‘hi localitzen són coberts per residents en ella)

b) Mercats locals de treball: contenen la major part de desplaçaments diaris entre

residència i treball

3. CONTINGUTS DE L’ANÀLISI D’UN MERCAT LOCAL DE TREBALL

3.1. Evolució i característiques de la població local

a) Natalitat i mortalitat, processos migratoris

b) Composició per sexe i grups d’edat

c) Nivells educatius

d) Taxes d’activitat (diferenciant per sexe y edat)

3.2. Evolució i característiques de l’ocupació local (diferenciant per sexe y edat): població ocupada, taxes d’ocupació, distribució sectorial de l’ocupació (branques

productives existents), nivells professionals

3.3. Condicions laborals i salarials

a) Assalariats, autònoms, taxa de temporalitat, ocupació informal

b) Ocupats a jornada completa y parcial, subocupació

c) Sinistralitat

d) Nivells salarials

3.4. Evolució i característiques de l’atur local (diferenciant per sexe i edat): població

aturada, taxes d’atur, aturats que busquen la primera ocupació, incidència de

l’atur de llarga durada, vacants

3.5. Estructura i dinàmica empresarial local

a) Evolució del nombre i grandària de les empreses

b) Distribució por branques productives de les empreses

c) Relacions interempresarials

3.6. Sistema local de relacions laborals: negociació col·lectiva, conflictivitat laboral,

organitzacions sindicals i empresarials

3.7. Polítiques i institucions amb incidència en el mercat de treball local

a) Organismes de mediació laboral, agències de desenvolupament local

b) Programes d’ocupació

c) Formació professional reglada, ocupacional i contínua

21

4. ORIENTACIONS METODOLÒGIQUES

4.1. Prioritats de l’anàlisi

a) Centrar-se en els recursos locals relacionats amb el desenvolupament

b) Captar les limitacions per al desenvolupament local

c) Diagnòstic de les necessitats del sistema productiu i la societat local

d) Possibilitats de generació d’ocupació i diversificació productiva

e) Aconseguir la implicació i mobilització dels agents locals

4.2. Àmbit espacial de referència

a) Normalment la dinàmica econòmica supera l’àmbit municipal

b) Conques locals d’ocupació (desplaçaments residència-treball)

c) Cal analitzar les relacions que desborden l’espai triat i l’articulació interna

4.3. Anàlisi històric i dinàmic

4.4. Fonts d’informació: estadístiques oficials, entrevistes a agents locals rellevants,

informes existents, enquestes, grups de discussió

Bibliografia bàsica: Banyuls, J., Cano, E., Pitxer, J.V., Sánchez, A. (2005), Economia laboral i polítiques d’ocupació,

València, Universitat de València. Capítol 7.

ECONOMIA LABORAL - UVDepartament d’Economia Aplicada FACULTAT DE CIÈNCIES SOCIALS DIPLOMATURA EN...

Documents

Transcript of ECONOMIA LABORAL - UVDepartament d’Economia Aplicada FACULTAT DE CIÈNCIES SOCIALS DIPLOMATURA EN...