ED-122 Estudi de detall d’ordenació de volums de la...

ED-122

Estudi de detall d’ordenació de volums de la biblioteca de Ca n’Ori ac

Estudi de detall (ED-122)

2

Equip tècnic redactor Tomás de Castro Borregán arquitecte Valentí Figueras delineant Direcció tècnica Isabel Blasco Borja arquitecte cap del programa tècnic d’urbanisme


3

EXP: ED-122 ÍNDEX DE DOCUMENTS 1. MEMÒRIA INFORMATIVA 1.1. Àmbit 1.2. Estructura de la propietat 1.3. Promoció 1.4. Planejament vigent 1.5. El territori 1.6. Infrastructures i serveis 2. MEMÒRIA JUSTIFICATIVA 2.1. Marc legal. Procedència de la redacció d’un estudi de detall 2.2. Objectius generals 2.3. Descripció de l’ordenació 2.3. Justificació de l'ordenació 2.4. Adequació al planejament vigent aplicable NORMATIVA PLÀNOLS Informació i-1 Situació i-2 Emplaçament i-3 Planejament vigent i-4 Estat actual. Alçades de l’edificació Ordenació o-1 Condicions d’edificació. Planta o-2 Condicions d’edificació. Perfils Annexos a-1 Axonometria a-2 Proposta arquitectònica a-3 Serveis existents


4

1 MEMÒRIA INFORMATIVA L'Ajuntament de Sabadell formula, a través dels seus serveis tècnics d'urbanisme, un estudi de detall amb la finalitat de concretar l’ordenació de la peça d’equipament cultural (sistema local, clau d-7) situada a l’illa delimitada pels carrers de l’Himalaia, d’Alcubierre, de l’Argenteria i de Somport al barri de Ca n’Oriac. 1.1 ÀMBIT L'àmbit d’aquest estudi de detall està situat a l'illa delimitada pels carrers de l’Himalaia, d’Alcubierre, de l’Argenteria i de Somport al barri de Ca n’Oriac. Té una superfície de cinc mil sis-cents trenta-quatre metres quadrats i noranta-sis decímetres quadrats (5.634,96 m2).

Àmbit 1.2 ESTRUCTURA DE LA PROPIETAT El sòl objecte de l’estudi de detall és de titularitat municipal. 1.3 PROMOCIÓ El promotor de l’Estudi de detall és l’Ajuntament de Sabadell. 1.4 PLANEJAMENT VIGENT És el Pla general municipal d’ordenació de Sabadell (PGMOS), que es va aprovar definitivament mitjançant resolució de 22 de desembre de 1993 del conseller de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya.

En data 31 de juliol de 2000 es va aprovar el Text refós del Pla general municipal d'ordenació de Sabadell. L'acord d'aprovació es publicà al DOGC el 2 d'octubre de 2000.


5

El Pla general planifica el sistema d'equipaments i dotacions col·lectives a partir d'un punt de referència important que fou el Pla d'equipaments elaborat en el període 1981-1983, el qual valorà les diferents necessitats i programes en els temes de l'ensenyament, l'esport, la sanitat, l'assistència social o la cultura, per a cada unitat veïnal o barri enfront la distribució dels altres serveis dotacionals en l'àmbit municipal i supra-municipal.

La distribució d'equipaments es basa, doncs, en dos criteris: l'equilibri territorial dels nivells de dotació i l'adequada qualificació del sòl destinat a equipament públic i privat segons les necessitats del moment i les previsions de la dimensió de la ciutat.

Condicions d'ordenació del planejament vigent El Pla general classifica els terrenys continguts dins aquest estudi de detall com a sòl urbà. La qualificació urbanística és d'equipament cultura local (clau c-7) i està adscrit a una Unitat de recorregut paisatgístic. Té una superfície de 5.634,96 m2. Les condicions d'ordenació i d'edificació per aquesta reserva d’equipament local vénen determinades per l’article 229 de les Normes Urbanístiques del Pla general, que són les següents: Sistema d'ordenació Volumetria específica Paràmetres d'edificació Índex d'edificabilitat neta sobre parcel·la: 1,00 m2 st / m2 sl Ocupació màxima de la parcel·la: 60 % 1.5 EL TERRITORI L’àmbit limita amb edificacions residencials de poca alçada al nord i a l’est, amb el Poliesportiu municipal de ca n’Oriac al sud, i amb el carrer de l’Himàlaia a l’alçada de la seva unió amb la ronda de Navacerrada. A l’altra banda de la ronda de Navacerrada trobem també edificacions residencials. Pel que fa a la topografia, els sòls objecte de l’estudi de detall són sensiblement plans, i estan envoltats d’una vorera pavimentada, també arbrada als carrers de l’Argentera, de Somport i de l’Himalàia. 1.6 INFRASTRUCTURES I SERVEIS L’àmbit de l’estudi de detall disposa de tots els serveis urbanístics, que discorren pels espais pavimentats dels carrers amb què limita.


6

2 MEMÒRIA JUSTIFICATIVA 2.1 MARC LEGAL. PROCEDÈNCIA DE LA REDACCIÓ D’UN ESTUDI DE DETALL D'acord amb els articles 14, 22 i 229 de les Normes urbanístiques del Pla general, el desenvolupament dels sistemes d'equipaments comunitaris es podrà regular mitjançant un estudi de detall. Al mateix temps, la disposició transitòria novena del Decret Legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’urbanisme determina: Els estudis de detall exigits expressament pel planejament vigent en el moment de l'entrada en vigor d'aquesta Llei, i també els que resultin necessaris, es poden tramitar d'acord amb la normativa anterior a la Llei 2/2002, fins que el planejament no incorpori les noves determinacions sobre ordenació volumètrica. Com sigui que aquest és el cas que ens ocupa procedeix la tramitació de l’Estudi de detall. 2.2 OBJECTIUS GENERALS Aquest Planejament té com a objectiu definir la composició de volums de l’equipament cultural local (clau c-7) on s’edificarà la biblioteca de Ca n’Oriac. 2.3 DESCRIPCIÓ DE L’ORDENACIÓ Dins el pla de biblioteques municipals de Sabadell 2006-2011, i per tal de crear una xarxa de biblioteques públiques a la ciutat de Sabadell, es preveu la construcció d’una biblioteca municipal en el sector nord de la ciutat. El municipi de Sabadell disposa de cinc biblioteques municipals: la biblioteca Vapor Badia, que s’adreça al conjunt de ciutadans però també actua com a biblioteca del districte 1er, i quatre biblioteques de barri, que apropen el servei bibliotecari al seu àmbit d’influència més reduït: la biblioteca de Can Deu, la biblioteca de Can Puiggener, la biblioteca de Torre Romeu i la biblioteca dels Safareigs. Dins el Pla de biblioteques municipals, es preveu la construcció de la biblioteca del Sector Nord, la biblioteca del Sector Sud, la biblioteca de la Serra, la biblioteca del districte 4rt, i la biblioteca del districte 5è. Un model de treball en xarxa i coordinat com el de les biblioteques de Sabadell ha de permetre establir una política conjunta de serveis bibliotecaris en la base d’una diferenciació de funcions, de serveis i de col·lecció de cada un dels equipaments. La biblioteca del Nord actua d’extensió de la biblioteca central i apropa el servei bibliotecari en el seu conjunt a una part concreta de la població del municipi. Ofereix, per tant, un servei bibliotecari a una població més reduïda i localitzada. La seva funció bàsica és la de solucionar les demandes d’informació més immediates i aportar la lectura pel lleure als ciutadans a qui adreça els seus serveis. Com a biblioteca de districte ha de facilitar l’accés a la informació i al coneixement a partir dels recursos d’informació propis i del conjunt de la xarxa municipal i en conseqüència, ha d’actuar com a enllaç amb el sistema municipal de biblioteques. El Districte 3er té una població de 35.001 habitants, que representen el 17,73 % de la població total de Sabadell i, sense comptar el districte 1er, és el més habitat de la ciutat. Es per això que seguint els paràmetres bàsics de la Biblioteca pública de la Diputació de Barcelona, el programa funcional de la biblioteca del Sector Nord té la categoria de biblioteca central urbana. Descripció general de l’ordenació volumètrica El volum de l’edifici queda delimitat per un perímetre regulador de forma rectangular situat a la part sud de l’àmbit, que coincideix amb el contorn de la qualificació urbanística al front del carrer d’Alcubierre en un tram de 33 metres de longitud, separat de la cantonada nord-oest del sòl qualificat d’equipament 4,7 metres. Al front del carrer de l’Himàlaia – ronda de Navacerrada, el perímetre regulador té una longitud de 55 metres.


7

S’ha definit un nombre màxim de planta baixa i pis per a tota la superfície edificable. D’aquesta manera es configura la volumetria de l’edifici com un paral·lelepípede de 10 metres d’alçada respecte a la cota de referència de la planta baixa, situada a la rasant del terreny a la cantonada nord-oest del perímetre regulador en planta. Aquesta configuració volumètrica en dos plantes concentra tot el sostre en una part del sòl qualificat d’equipament per tal d’alliberar una part del sòl d’edificació i de configurar la façana que fa front a la ronda de Navacerrada. 2.4 ADEQUACIÓ AL PLANEJAMENT VIGENT APLICABLE En relació als paràmetres màxims d'edificació, el Pla general estableix l'índex d'edificabilitat màxim de 1,00 m² de sostre /m² de sòl i una ocupació màxima de la parcel·la amb edificació del 60%. La comparativa dels paràmetres urbanístics entre el planejament vigent i els de l’estudi de detall queden definits en el quadre següent:

Equipament cultural de caràcter local (clau c-7) PGMOS ESTUDI DE DETALL DIFERÈNCIASuperfície (m² sòl) 5.634,96 5.634,96 0,00

i.e.n 1,00ocupació màxima (%) 60%

ocupació màxima (m² sòl) 3.380,98 ≥ 1.815,00 -1.565,98superfície de sostre màxima (m² sostre) 5.634,96 ≥ 3.630,00 -2.004,96

Perímetre regulador - superfícies (m²)planta baixa 1.815,00planta primera 1.815,00total 3.630,00

Sabadell, juny de 2007

Tomás de Castro Borregán, arquitecte Secció de planejament urbanístic


8

NORMATIVA DISPOSICIONS GENERALS Article 1 Àmbit d’aplicació El sector objecte del present Estudi de detall comprèn l'equipament situat a l’illa compresa entre els carrers de l’Himalaia, de Somport, de l’Argenteria i d’Alcubierre. Article 2 Contingut Els documents que constitueixen l’Estudi de detall són els següents: - MEMÒRIA

- Informativa - Justificativa

- NORMATIVA - PLÀNOLS

- Informació - Ordenació - Annexos

Article 3 Acompliment del Pla general Aquestes normes s’han d’entendre com a complement de les contingudes en el Pla general, que seran d’aplicació universal, sense que sigui excusable el seu incompliment per motius de manca de reproducció de l’articulat de referència en el present document. Article 4 Vigència i aplicació directa de l’estudi de detal l L’Estudi de detall serà executiu un cop publicada la seva aprovació definitiva, les determinacions del qual seran llavors d'aplicació directa i immediata. DISPOSICIONS PARTICULARS Article 5 Qualificació del sòl. L’ Estudi de detall ordena volumètricament l’edificació de l’equipament cultural de caràcter local (clau c-7). Article 6 Paràmetres bàsics d’ordenació i d’ús de l'equipament cultural (clau c-7) Els paràmetres urbanístics de l'equipament cultural (clau c-7), venen regulats per l’article 229 de les normes urbanístiques del Pla general vigent: 6.1 Tipus d'ordenació El sistema d'ordenació serà el de volumetria específica 6.2 Ocupació màxima L'ocupació màxima de la parcel·la amb edificació és del 60% 6.3 Edificabilitat L’edificabilitat màxima neta serà de 1,00 m²sostre/m²sòl 6.4 Condicions d’ús L’ús dominant és el cultural Article 7 Perímetre regulador Les alineacions màximes de l’edificació són les representades gràficament al plànol o-1 Condicions d’edificació. Planta Article 8 Perfil regulador Determina l’alçada màxima que pot tenir l’edifici. És el representat gràficament al plànol d’ordenació o-2 Condicions d’edificació. Alçats. Article 9 Cota de referència de planta baixa La cota de referència de la planta baixa es correspon amb la rasant del terreny a la cantonada nord-oest del perímetre regulador en planta, tal com queda representat al plànols o-1 Condicions d’edificació. Planta


9

Article 10 Nombre màxim de plantes És el representat gràficament al plànol o-1 Condicions d’edificació. Planta. Sabadell, juny de 2007

Tomás de Castro Borregán, arquitecte Secció de planejament urbanístic

ED-122 Estudi de detall d’ordenació de volums de la...

Documents

Transcript of ED-122 Estudi de detall d’ordenació de volums de la...