Edició de GironaDIMARTS · 11 de febrer del 2020. Any XLV. Núm. 15267 - AVUI / Any XLII. Núm. 14137 - EL PUNT

1,20€

169662-1224413L

COMARQUES GIRONINES P23

Els enginyers industrials demanen que esfaci un mapa de risc, en previsió que esrepeteixin fenòmens com ara el ‘Glòria’

Denuncien que laxarxa elèctrica ésmassa vulnerable

SOCIETAT P27

Polèmica aSantaColoma pelcanvi de llocde la festaJunts ho decideixsense el soci d’ERC

COMARQUES GIRONINES P22

Crida per acollirhostes i explicar larealitat catalanaIniciativa perquè 250 famílies gironinesobrin casa seva a intel·lectualsestrangers coincidint amb Sant Jordi

Avançament electorala Galícia i el País Basc

Europa-Món P32

JxCat i el president Torra xoquen ambERC per la figura del mediador

Nacional P8

Iglesias, a la mesade negociació

La coreana ‘Parasite’fa història als Oscar

Cultura i Espectacles P34-37

La plaça Catalunya, en una imatge aèria, amb desenes de cotxes aparcats ■ MANEL LLADÓ

COMARQUES GIRONINES P20

S’aprova reduir aquest any el trànsit a la plaça Catalunya de Girona

Més espai per als vianants

REACCIÓ · Les mesures delsorganitzadors i el suport delgovern català no eviten que hihagi més desercions al congrés

FUTUR · Les cancel·lacionsja afecten un 10% de l’espaiexpositiu, però la GSMA no esplanteja per ara la suspensió

Més baixes al MobileNACIONAL I EUROPA-MÓN P6,7 I 33

La Xina registra unrècord de víctimes enun dia pel coronavirus

TEL � 972 20 20 66 | FAX 972 20 20 05 | A/E diaridegirona@ddg.cat | ADREÇA PASSEIG GENERAL MENDOZA, 2. 17002. GIRONA | DIRECTOR JORDI XARGAYÓ | NÚMERO 25.002

Dimarts11 DE FEBRER DE 20201,30 €

PREU FUNDAT EL 1889Aquest diari utilitza paper reciclat en un 80,5%

www.diaridegirona.cat

GARROTXA El preu de la recollida deresidus s’ha doblat en 10 anys11

SANTA COLOMA DE FARNERS L’Ajuntamentelimina la Comissió de Barraques15

CONJUNT DE TRES BOLSMultifunció d’acer inoxidable amb tapa hermètica.Tres discs compatibles per ratllar i tallar

Els enginyers denuncienla «precarietat» de laxarxa elèctrica gironina

El «Gloria» ha posat de manifest, diuen,les mancances de les infraestructures El col·legi professional alerta que

la normativa no s’adapta al territori

3

ELS EMPLEATS D’ELECNOR VAN A LA VAGA. Els treballadors d’aquesta empresa de Vilablareix dedi-cada a la instal·lació de línies d’ADSL de Telefónica van tallar la carretera Barcelona (a la imatge) i van anunciar una vagaparcial indefinida per protestar contra la decisió de l’empresa de modificar les seves condicions laborals. Afecta 37 em-pleats, que es queixen que els canvis es tradueixen en una retallada de 400 euros mensuals. ANIOL RESCLOSA 22

Detenen elprofessor del’institut de laBisbal acusatd’abusos sexuals

Xinesos enquarantenavoluntàriaa Girona perevitar el virusde Wuhan

ORGANITZEN GRUPS PER

DONAR SUPORT A COMPATRIOTES

QUE ARRIBEN DE LA XINA I ESTAN

QUINZE DIES TANCATS A CASA

4

6

EL JUTGE DEIXA EN LLIBERTAT

PROVISIONAL EL CONDUCTOR

QUE VA CAUSAR L’ACCIDENT

MORTAL DE MASSANES 9

4

S’APROVA UNA MOCIÓ

D’ERC TOT I QUE JXCAT INDICA

QUE CALDRÀ VALORAR ELS

BENEFICIS I LES DIFICULTATS

4

4

■Els Mossos el consideren el pre-sumpte autor de tres casos ambmenors del centre. Educació diuque a l’acusat li queden dues set-manes de baixa. 16

Unanimitatperquè la plaçaCatalunya deGirona siguiper a vianants

Un motoristade 37 anys mora Capmany encaure tot solen un carrer

■ Diana Garrigosa va perdre lavida als anys de manera sobta-da. Darrerament s’havia centrat enla lluita contra l’Alzheimer. 24

Mor DianaGarrigosa, l’esposainseparable dePasqual Maragall

A més a DdG

jamargant - 11/02/2020 09:50 - 2.137.88.186

EL PUNT AVUIDIMARTS, 11 DE FEBRER DEL 202022 | Comarques Gironines | GIRONÈS

“Una iniciativa per enten-dre l’ànima del país.” Ambaquesta voluntat neix Ca-talonia OpenDoors, que secelebrarà entre el 23 i el 26d’abril. Els organitzadorshan decidit que la primeraedició tingui lloc a les co-marques gironines, on esfa una crida per tal que,durant aquests tres dies,unes 250 famílies de la de-marcació acullin ciuta-dans estrangers a casa se-va per tal que coneguin deprimera mà la realitat ca-talana. El projecte és im-pulsat per Foreign Friendsof Catalonia, una associa-ció formada per personesindependents i compro-meses activament en ladefensa del dret a l’autode-terminació. En l’organit-zació i el desenvolupa-ment d’aquesta experièn-cia compten, a més, amb lacol·laboració de l’Ajunta-ment de Girona, la Diputa-ció, la Cambra de Comerç iel consorci Diplocat.

Pat Vila, membre del’equip de voluntaris delCatalonia OpenDoors, va

explicar ahir que la inten-ció és que l’esdevenimentes dugui a terme cada any,pels volts de Sant Jordi,“que és segurament unade les diades més boniquesper mostrar Catalunya almón”. Està previst que vi-sitin la demarcació polí-tics, acadèmics, periodis-tes, activistes o estudiants

de català provinents, en-tre altres, dels EUA, Japó,Itàlia, Finlàndia, Rússia,Sud-àfrica o Anglaterra.“Quan tens la possibilitatde tocar la terra, hi haquelcom dins teu que can-via. Les famílies partici-pants obriran les portes decasa seva a forasters encu-riosits. És una manera ge-

nuïna d’apropar-se al nos-tre país: amb el contactede ciutadà a ciutadà. Ésuna diplomàcia de proxi-mitat”, va afegir Vila.

Valors de pau i democràciaEn un vídeo que es va pro-jectar ahir es va detallarque, a través d’aquesta ini-ciativa, s’ensenyarà la di-versitat del poble català, laseva riquesa humana, elsvalors que el caracteritzen–com ara els de pau, de-mocràcia i respecte–, elsseus anhels i tradicions. Elcap de comunicació de Di-plocat, Martí Estruch, vaposar en relleu que el pro-jecte permet construirponts entre Catalunya i laresta del món; i Joan Ri-bas, un dels vicepresi-dents de la Cambra de Co-merç de Girona, va desta-car de manera molt positi-va l’important impacteque pot suposar aquestprojecte per al territori i vasubratllar que “des de laCambra es farà el possibleperquè sigui un èxit”.

L’alcaldessa de la capi-tal gironina, Marta Madre-nas, i la vicepresidenta dela Diputació de Girona,Maria Àngels Planas, vancoincidir que “els visitantsconeixeran qui som” i com“és de llarga la nostra his-tòria” i, quan tornin alsseus països, seran unsbons ambaixadors de Ca-talunya. Per als dies queestiguin aquí, s’estan pro-gramant múltiples activi-tats, com xerrades, visitesguiades i una vetllada ambtots els participants a l’Au-ditori de Girona. ■

Gironins acolliran gent d’arreuper mostrar la realitat del país

Gisela PladeveyaGIRONA

a Durant 3 dies, 250 famílies de la demarcació obriran les portes de casa a polítics, acadèmics, activistes,periodistes o estudiants de català de diferents indrets del món a Es farà coincidint amb Sant Jordi

“És una diplomàcia deproximitat: una maneragenuïna d’apropar-se alpaís, amb el contactede ciutadà a ciutadà”Pat VilaMEMBRE DE L’EQUIP DE VOLUNTARISDEL CATALONIA OPENDOORS

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La frase— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La data

L’acte de presentació del projecte Catalonia OpenDoors va tenir lloc ahir al matí a l’ajuntament de Girona. D’esquerra adreta, Pat Vila, Maria Àngels Planas, Marta Madrenas, Martí Estruch i Joan Ribas ■ JOAN SABATER

15.03.20Els participants tenen finsaquesta data per apuntar-se a la pàgina web foreign-friends.cat/open-doors/.

La Fundació Drissa i LaFoixarda, dedicades a lainclusió i a la inserció labo-ral de persones amb pro-blemes de salut mental,s’han posat d’acord perdesenvolupar un projecteper fomentar l’educaciód’aquest col·lectiu. La faltad’estudis, juntament ambl’estigma social, és la prin-cipal causa d’exclusió la-boral de les persones amb

trastorns mentals, ambuna taxa de desocupacióde més del 80%. El projecteinclou un programa d’aten-ció educativa hospitalàriaper als estudiants que fanformació postobligatòria ique es veuen obligats a in-terrompre-la a causa deproblemes de salut mentali un altre que té per objec-tiu defensar els drets edu-catius d’aquestes perso-nes. La gerent de Drissa,Núria Martínez, i Hugo Ro-vira, representant de LaFoixarda, coincideixen adestacar que l’objectiu delprojecte és facilitar l’accésa una ocupació laboral almajor nombre de personespossible. ■

Íria MasóGIRONA

Projecte educatiuper a persones ambtrastorns mentals

a La Fundació Drissai La Foixarda,promotors d’aquestainiciativa

Haver tingut un càncer demama és un factor de riscde diferents tipus de càn-cer ginecològic. Això és elque conclou un estudi ela-borat entre els registres decàncer poblacional de Gi-rona i Tarragona amb lacol·laboració de l’InstitutCatalà d’Oncologia de Gi-rona i de l’Institut d’Inves-

tigació Biomèdica de Giro-na (Idibgi) i que ha estatpublicat recentment perla revista científica Clini-cal Journal of Obstetricsand Gynecology. Per això,aquest estudi recomanafer un seguiment estret deles dones amb càncer demama per tal de fer un dia-gnòstic precoç en les quedesenvolupen la segonaneoplàsia.

En aquest estudi es vanincloure 9.717 casos decàncer de mama diagnos-ticats entre els anys 1980 i2014 en dones residents ales comarques gironines ique van ser seguides fins al

mes de desembre de l’any2015. És a dir, es va fer unseguiment durant vuitanys. L’estudi va consistira identificar els càncers gi-necològics (vulva, vagina,coll uterí, cos uterí i ovari)que algunes d’aquestes do-nes van desenvolupar des-prés del seu primer càncerde mama. Al final del pe-ríode de seguiment, un to-

tal de 117 dones haviendesenvolupat un càncerginecològic.D’entre totsels tipus de càncers gine-cològics, només es va ob-servar un augment signifi-catiu en el risc de càncerd’endometri (el tipus decàncer de cos uterí mésfreqüent), que es va veureincrementat més del do-ble, del 128%. ■

RedaccióGIRONA

a Un estudi conclouque haver tingut uncàncer de mama ésun factor de risc

Vincle entre elcàncer de mamai el ginecològic

Un radiòleg estudia una mamografia, en una imatge d’arxiu■ IAS

Fa temps que els veïns ho recla-men, i sembla que finalmentaquest serà una realitat. Totestà ja a punt per començar lesobres de millora de la carreteraGi- entre Medinyà i Sant JordiDesvalls, que depèn de la Gene-ralitat: l’empresa adjudicatària jaha començat a clavar les piquetesper fer el replanteig del terreny, iels pressupostos del Govern cata-là per a aquest preveuen des-tinar , milions d’euros a tot eltram de carretera fins que arribaa Verges. El recorregut entre Me-dinyà i Sant Julià, tanmateix, estàpendent des de l’any , que ésquan es van adjudicar els treballs

per , milions d’euros. Final-ment, aquests treballs, que han dedurar uns divuit mesos, arribenamb un any i mig de retard.

El Departament de Territori iSostenibilitat va anunciar l’agostde l’any que havia adjudicatles obres de millora de la Gi-entre Medinyà i Sant Jordi, i pre-

veia que les obres comencessinaquella mateixa tardor. Tanma-teix, no ha estat fins als darrersdies que s’han començat ainstal·lar les piquetes, de colorblau, per fer el replanteig del ter-reny. Els treballs, en aquesta pri-mera fase, consistiran en l’eixam-plament i millora d’aquests sis

quilòmetres, ja que es tracta d’unacarretera molt estreta i on els veïnsfa temps que reclamen que s’hi fa-cin millores perquè hi ha puntssense voral o amb falta de visibi-litat a causa dels diversos canvisde rasant.

Segons va informar Territoriquan va anunciar l’adjudicació deles obres, els treballs consistiranen l’eixamplament i millora de lavia per tal d’afavorir la seguretat ila comoditat en la conducció. Elstreballs s’emmarquen en el Pla deMillora de la seguretat de les car-reteres del Baix Ter, impulsat pelDepartament de Territori i Soste-nibilitat. Entre Medinyà -just en elpunt on hi ha la cruïlla amb l’N-II-i l’inici de la variant de Sant JordiDesvalls hi ha un tram de sis qui-lòmetres que registra un trànsit de. vehicles diaris de mitjana,segons dades de .

Segons va indicar el Govern ca-talà, l’obra comportarà l’eixam-plament de la calçada fins a arri-bar a una amplada de nou metres,amb dos carrils de circulació -unper sentit- de , metres i dos vo-rals d’un metre d’amplada. Enaquests moments, alguns tramsde la carretera tenen una ampladade sis metres i no disposen de vo-rals.

D’altra banda, també es preveula millora del traçat i diverses ac-tuacions relacionades amb la se-guertat viària, com l’existènciad’un revolt que hi ha a l’inici deltram, l’augment del gàlib verticalal creuament sota l’autopista AP-; la construcció d’una rotonda al’entrada de Cervià de Ter per labanda de Medinyà, l’eixampla-ment del pont sobre la riera del’Arner a Cervià i la millora de latravessera.

Millora de la visibilitatD’altra banda, també està previstque a la sortida de Cervià de Teren direcció Sant Jordi Desvalls es

perllonguin les voreres existents abanda i banda de la carretera finsa la cruïlla de la carretera amb elcamí de les Escoles. A més, tambéestà previst millorar la rasant d'unpunt entre Cervià de Ter i Sant Jor-di Desvalls per afavorir la visibili-tat; així com formar carrils d'acce-leració i desacceleració a la inter-secció d'accés a Viladasens. Final-ment, es crearan carrils d'entradai sortida a la intersecció de Raset.En aquesta zona, a més, es preve-uen apartadors per a autobusos.En total, la Generalitat calcula queels treballs tinguin una duradaaproximada de divuit mesos.

La Generalitat destinarà du-rant aquest un total de ,milions d’euros a la millora de laGi-, no només des de Medinyàfins a Sant Jordi, sinó també con-tinuant cap a Colomers i Verges.De fet, aquesta serà una de lesprincipals inversions viàries quefarà la Generalitat a les comar-ques gironines durant aquest, juntament amb la millora dela C- al seu pas pel Pla de l’Es-tany, entre Cornellà del Terri, Se-rinyà i Sant Ferriol, i les milloresprevistes per a la «carretera de lavergonya», l’N-e, on s’hanpressupostat , milions d’eurosper continuar les obres entre Bes-canó i Anglès. A més, està previstque s’hi continuïn fent inversionsal llarg dels propers anys.

L.F.G. GIRONA

La Generalitat desencallafinalment la carretera deMedinyà a St. Jordi Desvalls

Els treballs estaven pendents des que es vanadjudicar, l’agost de l’any 2018, per 4,5 milionsd’euros Ara s’han començat a clavar les piquetes per al replanteig del terreny

La via s’eixamplarà i se’n millorarà la visibilitat

Les piquetes ja s’han instal·latsobre el terreny. ANIOL RESCLOSA

Es tracta d’uns treballsllargamentreivindicats pelsveïns, ja que la carretera és estreta i enalguns punts tépoca visibilitat

Uns estrangers de més d'u-na vintena de països passaran elsdies de Sant Jordi a les comarquesgironines amb famílies que elsacullin a casa seva. La iniciativaCatalonia OpenDoors, impulsadaper Foreign Friends of Cataloniaamb la complicitat de l'Ajunta-ment de Girona, la Diputació i elDiplocat, busca explicar «l'ànimadel país» als visitants i que s'aca-

bin convertint en «ambaixadors»de Catalunya arreu del món. Finsal de març, els estrangers inte-ressats a visitar la demarcació del al d'abril i les famílies que elsvulguin acollir es poden inscriureal web. Durant l’estada faran visi-tes, participaran en xerrades so-bre la història de Catalunya i s'im-plicaran en les activitats de SantJordi.

Els protagonistes seran polítics,acadèmics, periodistes, activisteso estudiants de català de païsoscom Estats Units, el Japó, Rússia,Sud-àfrica o Anglaterra. La inicia-tiva preveu portar a les comar-ques gironines unes personesamb una «sensibilitat especial»per Catalunya perquè puguin co-nèixer el país de primera mà. I hofaran, segons ha explicat Pat Vila,

de l'equip de Catalonia Open-Doors, aprofitant «una de les fes-tes més especials»: Sant Jordi.

La intenció és que es convertei-xi en una cita anual que apropi larealitat catalana a gent d'arreu delmón. De moment, comença a lescomarques gironines. «Volemtrencar el binomi Catalunya-Bar-celona i que es recuperi la idea delviatge com a font d'experiència»,subratlla Vila. Per això, creu que lamanera d'aconseguir-ho és queels estrangers convisquin amb fa-mílies d'arreu de la demarcació,també de pobles petits.

L'eix central, però, serà la diadade Sant Jordi. «És una festa moltparticular que només se celebraaquí i que transmet els valors dela societat catalana», ha afirmatMartí Estruch, del Diplocat. Amés, també se celebrarà una grantrobada de totes les famílies aco-llides i els estrangers participantsa l’Auditori de Girona.

ACN/DdG GIRONA

Uns 250 estrangers passaran SantJordi a les comarques gironines

La iniciativa vol explicar-los«l’ànima del país» perquès’acabin convertint en«ambaixadors» de Catalunya

Pat Vila, amb representants deles institucions que donen suportal projecte. ANIOL RESCLOSA

Comarques

Diari de GironaDIMARTS, 11 DE FEBRER DE 20208

jamargant - 11/02/2020 09:50 - 2.137.88.186

preu: 1.80 €

HORA NOVAperiòdic independent de l’Alt empordà www.horanova.cat

Pere duran

Pàgina 9

Dimarts · 11 de febrer de 2020 · número 2.546 · anyXLIV

Protecció natural

Alt Empordàcomarca

Reparen les façanes de la Torre de les Creusnn cadaqués. Cadaqués ha començat els treballs per rehabili-tar el Castell de Sant Jaume, que estava en molt mal estat. En una primera fase, es restauraran les dues façanes principals. Després es restauraran les altres façanes i la part interior. n

millores patrimonials a cadaquésY

Recuperar l’estat original d’un ecosistema dunar, el de Sant Pere Pescador, que –tot i estar entre els més importants del litoral gironí– s’ha anat degradant a conse-qüència del canvi climàtic. Amb aquest objectiu, diverses entitats públiques i privades s’han unit per impulsar un projecte de res-tauració i recuperació d’aquesta barrera natural tan sensible a fac-tors com l’augment del nivell del mar, el vent, la pressió atmosfèri-ca o la direcció de l’onatge.

El projecte ha estat finançat per la Generalitat i la Diputació de Gi-rona en el marc del Programa In-fraestructura Verda. Els treballs han consistit principalment a aplicar les anomenades «mesu-res toves», unes solucions basa-des en la mateixa natura. I el di-rector dels Serveis Territorials de Territori i Sostenibilitat, Pere Sa-

Redacció/ACN l sant pere pescador

nn

La restauració natural de les dunes de Sant Pere hi va mitigar els efectes del temporalDiverses entitats públiques i privades han aplicat solucions naturals per recuperar l’ecosistema de les platges

medi ambient. lluitA CoNtRA el CANvi ClimàtiC Y

restaurades. L’actuació s’ha fet entre el Cortal de la Vila i el riuet, ja a dins del parc natural ACN

ló, considera que ha de ser «el mo-del a seguir».

Dijous se’n va fer la presentació oficial, i ja se’n van poder valorar els primers resultats. Els repre-sentants dels organismes impli-cats van destacar que, gràcies a les actuacions de protecció, les dunes han pogut resistir els efec-tes del temporal Gloria.

la sorra, escassa i preuada. Per garantir la protecció de l’ecosis-

ser eficients. «Si no es fan bé, tam-bé es pot perdre sorra», va recor-dar.

Una altra de les accions que s’han portat a terme ha estat el control dels accessos a la plat-ja. D’aquesta manera se n’ha po-gut gestionar l’ús públic i la de-gradació que s’ocasiona al medi natural. Les estructures dunars recentment regenerades o con-servades han exercit de mur de protecció i han esquivat els efec-

tes de la borrasca sense necessitat d’una forta intervenció humana. Unes solucions que han compor-tat, a la vegada, un estalvi econò-mic enfront d’altres de més dures, com per exemple la construcció de dics.

Tal com va apuntar la diputada delegada de Medi Ambient de la Diputació de Girona, Anna Bar-nadas, «aquí tenim la demostra-ció que reproduir els models de la natura és l’única manera que tenim d’enfrontar-nos al repte del canvi climàtic». A més, d’ençà que s’han muntat les estructures (fa aproximadament uns tres me-sos), s’ha observat una colonitza-ció vegetal en les dunes recent-ment formades.

recuperant la normalitat. Mal-grat que el temporal no va mal-metre les dunes, s’hauran de fer treballs de neteja i reparar algu-nes de les trampes malmeses. En aquestes actuacions, el Parc Na-turals dels Aiguamolls hi ha in-vertit 3.000 euros, més el temps de feina de la seva brigada. En aquestes actuacions de norma-lització també hi participarà “la Caixa”, que té previst atorgar-hi una aportació especial de 15.000 euros. n

tema, s’han instal·lat trampes de captació de sorres, unes estruc-tures fetes de pantalles de canya i fustes col·locades a contravent. Segons el director del Parc Natu-ral dels Aiguamolls de l’Empor-dà, Sergi Romero, «la sorra és com or», i costa molt d’aconseguir per-què prové dels sediments. «No l’hem de perdre i hem de mirar fixar-la amb vegetació i dunes», va explicar Romero, tot recordant que les neteges de platges han de

HORA NOVA 2.546 n 11 de febrer de 2020 9

HORA NOVA 2.546 n 11 de febrer de 202014 Alt Empordà n comarca

Y succés a l’escala

Foc a la cuina d’un restaurant a Riellsnn Dues dotacions dels Bombers i la Policia Local de l’Escala van haver d’intervenir dissabte al vespre per apagar el foc que es va declarar en un restaurant xinès de l’avinguda Riells. Les flames van començar cap a les nou a la cuina de l’establiment, i es van estendre a una part del local, pe-rò no hi va haver ferits. Foto: Ba-sili Gironès] n

Y congrés nacional

Poch, nou coordina-dor d’UP a Gironan n El 13è Cong rés Naciona l d’Unió de Pagesos va escollir el ventalloní Narcís Poch (primer a la dreta) com a nou coordina-dor de les comarques gironines, en substitució del també alt-em-pordanès Xavier Frigola. A més, el vilamallenc Joan Caball (al centre) continuarà sent el coor-dinador de la Comissió Perma-nent Nacional del sindicat. n

Un motorista de 37 anys va morir diumenge a la tarda des-prés de patir una caiguda al car-rer Ventador de Capmany. Se-gons va informar el Servei Ca-talà de Trànsit, l’avís es va rebre a les 14.17 h. Per causes que s’es-tan investigant, el conductor va caure sol a la via i va resultar fe-rit crític. El SEM, que hi va envi-ar una ambulància i un helicòp-ter medicalitzat, va treballar durant una hora per estabilit-zar-lo. Finalment el van tras-lladar a l’Hospital Josep Trueta de Girona, però no va poder so-breviure a les ferides i va acabar morint. La víctima vivia al mu-nicipi però era natural de la Jon-quera, on estava fortament vin-culat. En conèixer la notícia, els dos ajuntaments van expressar el seu condol a la família, i el de Capmany va suspendre els ac-tes de festa major que queda-ven. n

Redacció/ACN l capmany

nn

succés. ACCideNtY

Un motorista de 37 anys mor després de caure al nucli urbà de Capmany

L’Ajuntament de Castelló d’Empúries ha començat a as-faltar 14.200 m2 de carrers. Han començat per Castel ló Nou (font d’en Illa, Poliol i del Mu-gader), i continuaran per les avingudes República Catalana i Pompeu Fabra, el sector Pla de Roses, el Botxí, el Sant Maurici, el carrer Marin, el Puig Salner o el camí vell de Sant Pere, en-tre altres. En total, s’invertiran 176.000 euros. n

Redacció l castelló d’empúries

nn

urbanisme. milloResY

Castelló invertirà 176.000 euros a asfaltar 14.200 m2 de carrers

Vint dies després que el Glo-ria arrassés mitja comarca, els efectes del temporal continu-en latents. La setmana passa-da l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) va fer diverses maniobres per desembassar aigua del pan-tà de Darnius-Boadella. L’objec-tiu: ajudar a reperfilar la llera de la Muga i recuperar-hi els hàbits.

Mentrestant, la Generalitat, la Diputació i la Subdelegació del Govern espanyol van xifrar en 4.584.012,89 euros les ajudes que necessitarà l’Alt Empordà. Les da-des, però, no són definitives, per-què les administracions conti-nuen treballant en la taxació dels danys. De fet, el Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pes-

G. Arché l figueres

nn

Desembassen el pantà per millorar la qualitat de la MugaAgricultura ha convocat per avui la Taula Tècnica de Valoració, però ja se sap que alguns productors perdran mitja collita

temporal gloria. CoNtiNuA lA vAloRACió dels dANysY

perjudicar sobretot els cultius de pomeres i cereals. La Cooperativa Agrícola de Castelló d’Empúries, per exemple, que ja havia patit els aiguats de la tardor, podria perdre la meitat de la collita.

Paral·lelament, els responsa-bles del Servei de Costes de l’Estat van visitar dijous el passeig d’Em-púries per valorar com refer-lo en el període de temps més curt pos-sible. Els tècnics municipals han quantificat els desperfectes en uns 400.000 euros. n

AJ. DE L’ESCALAl’EscAlA. costes va visitar la setmana passada el passeig d’Empúries

L’Ajuntament de Castel ló d’Empúries ha posat en marxa una nova campanya per impul-sar la masoveria urbana al mu-nicipi. El consistori distribuirà un fulletó informatiu i oferirà un servei d’assessorament a les per-sones interessades. Amb aquest sistema, els propietaris d’edificis o habitatges desocupats cedei-xen el dret a viure-hi a una perso-na o a un grup de persones que, a canvi de no pagar lloguer o pa-gar un lloguer molt baix, es com-

Redacció l castelló d’empúries

nn

prometen a reformar o mantenir l’habitatge en bones condicions.

Des de l’Ajuntament oferiran un servei d’intermediació en-tre els propietaris i els inquilins a través d’una entitat amb expe-riència. Els que s’hi acullin tin-dran com a garantia un contracte on es detallaran les tasques que es faran a l’habitatge. També es farà una revisió periòdica i un se-guiment de les obres i, en cas que també hi hagi un pagament mo-netari, es garantirà el cobrament del lloguer i s’oferiran bonificaci-ons fiscals als propietaris. n

Castelló impulsa el sistema de la masoveria urbana

habitatge. AlteRNAtivA solidàRiAY

imAtgE promocionAl. Es distribuirà per tot el municipi HORA NOVA

ca i Alimentació ha convocat per avui la Taula Tècnica de Valoració del temporal a Girona. Hi assisti-ran representants de cooperati-ves i associacions de productors de l’Alt i Baix Empordà, la Unió de Pagesos, Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya (JARC), l’Associació Viveristes i les coo-peratives de Poma de Girona. De moment, però, ja se sap que entre les dues comarques el Gloria va malmetre unes 11.000 hectàre-es de superfície agrícola, i que va

HORA NOVA 2.546 n 11 de febrer de 2020 carnaval 33

El Carnaval de Vilamalla repartirà fins a tretze premis en metàl·lic, aquest dissabteEls més menuts podran gaudir del Carnaval infantil amb el grup Atrapadimonis Trio

Vilamalla és, com sempre, el primer poble de l’Alt Empordà que celebra el Carnaval. La festa de la

rauxa i la disbauxa arriba aquest cap de setmana, concretament el dissabte 15 de febrer, amb xerino-la per a totes les edats, gràcies a l’organització de l’Associació de Joves Vilamallenks. La festa del fe-brer compta amb la col·laboració de l’Ajuntament de Vilamalla, la Comissió de Festes i la Diputació de Girona.

Redacció l vilamalla

l’actuació per a la mainada es farà al centre cívic a partir de les 17 h HORa NOva

Hi HAuRà DiFERENts CAtEGORiEs, COm ARA COmpARsA, iNDiViDuAL, pARELLEs i GRups, i tAmbé uN pREmi AL més ORiGiNAL

carnaval InFanTIl. El tret de sortida d’una de les festes més di-vertides de l’any serà el dissabte a la tarda, a partir de les 17 h, amb el Carnaval infantil. Estarà amenit-

zat pel grup Atrapadimonis trio i es durà a terme al centre cívic sant Vicenç. Durant la tarda i la festa in-fantil, hi haurà una xocolatada per a tots els participants.

rUa DE carnaval. Es farà el mateix dissabte, a partir de les 21 h, i la sortida serà des del pavelló poliesportiu de Vilamalla. Hi haurà una botifarrada popular per a tots

els participants i per acabar la nit de rauxa hi haurà ball de disfresses amb macrodisco móvil i DJ santa.

ElS PrEMIS. Com marca la tra-dició, hi haurà quatre categories: individual, comparses, parelles i grups, i d’aquestes categories es repartirà un primer, un segon i un tercer premi. Els guardons són xecs que van dels 20 als 200 eu-ros. per optar al premi cal inscriu-re’s al pavelló, el dia 15 mateix.

BASILI GIRONÈS

La fotografia de família, a la sala polivalent de l’Escala.

La sala polivalent es va omplir,divendres passat, per seguir la Fes-ta de l'Esport de l'Escala, que vapremiar i reconèixer un total de esportistes, clubs i entitats, tambéla presidenta Mercè Rueda per totsels anys dedicats al CER i a les res-pectives seccions, siguin esporti-ves o culturals. Ara que ja té relleui s'agafa un merescut descans pergaudir de la seva família.

La novetat d'aquest any és quela festa va començar amb una ex-hibició de l'equip de gimnàstica rít-mica, format per quaranta nenessota les ordres de Marina Far ró.L'altra novetat és que el vídeo ambles millors imatges del va ser

individual i no col·lectiu com en lesanteriors edicions. La conferènciava anar a càrrec de Pere Gratacòs,exjugador professional i extècnicde la selecció catalana i del BarçaB. El de Besalú parlava dels valorsdel futbol com ara el respecte, l'es-forç i el treball.

Després va ser el torn dels pre-miats. La millor esportista de l'Es-cala del va ser l'atleta AitanaRadsma, ja que va guanyar quatreors. El gran descobriment va serRoger Garrido, que fa quatre anys

que practica el caiac freestyle. Tam-poc van passar per alt la bona feinadel pilot de motos Alex Loza, lescinc lligues que va aconseguir elfutbol, el títol del cadet femení debàsquet o la tercera posició de dosjugadors de l'equip d'hoquei suba-quàtic al mundial del Regne Unit.També es van reconèixer les trajec-tòries dels pilots de motos Jordi iNani Pérez i del regatista del CNl'Escala Vicenç Batlle, així com eldesè aniversari del Club CiclistaEsquenapelats.

Després de l'acte es va poderparticipar en la campanya del fo-ment de l'esport femení «Si no veusl'esport femení, t'estàs perdent lameitat de l'espectacle». Molts delsesportistes van fotografiar-se ta-pant-se mitja part de la cara.

PREMIS

IVAN GARCIA L’ESCALA

La Festa de l’Esport reconeixels protagonistes escalencsVint-i-quatre esportistes, clubs i entitats van ser premiats i reconeguts

El convidat d’aquesta edicióva ser Pere Gratacòs, peroferir una conferència sobre els valors del futbol

EMPORDÀ DIMARTS, 11 DE FEBRER DEL 2020 41

POLIESPORTIUESPORTS

El CP Jonquerenc femení de Nacional va caure aquest cap de setmana davant el Vilanova B (2-5), una derrota que re-presenta la quarta consecutiva en lliga, on l’equip no suma el triomf des de la primera jornada de competició. Per la sevabanda, l’equip masculí de Primera Catalana va perdre davant el Bigues i Riells (5-1), i és que les alegries aquesta jornadales van donar els equips de base, amb les victòries del Benjamí davant el Figueres (3-2) i l’Aleví B contra el Tordera (5-2).

Hoquei El Jonquerenc cau davant el Vilanova i els triomfs són de la base

FALGUÉS FOTOGRAFIA

Diputació de Girona

HORA NOVA 2.546 n 11 de febrer de 202018

L’entrevista

«La demanda històrica de l'Ajuntament és la depuradora i sembla que no arriba mai»

JOAN FÀBREGAS. És l'alcalde d'Albanyà des del 2011 i no està sota cap paraigua polític. En l'entrevista parlem de la realitat del municipi, de la manca de la depuradora municipal, de l'augment de furts al municipi i de l'eterna demanda de l'escola de Lliurona, entre molts altres temes. Explica també que s'han donat de baixa del Consorci Salines-Bassegoda i ara només treballen amb el de l'Alta Garrotxa

Dies i setmanes, vaja, de pres-supostos. Com es presenten els d’Albanyà per aquest 2020?

Malament, perquè la demanda històrica de l’Ajuntament d’Alba-nyà és la depuradora i sembla que no arriba mai. Estem a una pobla-ció situada a la capçalera del riu Muga i cal dir que Albanyà aboca directament al riu Muga. És una reclamació de cada any i trobo una vergonya que els residus va-gin directament –directament, eh?, tal com ho dic– al riu Muga. I és clar, d’aquí van al pantà...

El clavegueram va directament al riu Muga, és així?

Sí, sí. El clavegueram va al riu i va baixant cap a Sant Llorenç –on també passa el mateix– i acaba al pantà. Llavors a Figueres tenen la depuradora on es depuren to-tes les aigües, però penso que és prioritari que les depuradores es-tiguin a les capçaleres de rius. A tots els pobles hauria d’haver-hi depuradores, però en aquests com Albanyà encara més.

I què en diu la Generalitat?N’està al corrent perquè abans

d’efectuar els pressupostos em van demanar les necessitats d’Al-banyà i va ser el primer i gairebé únic que vaig demanar, però res més, diu. Una altra de les neces-sitats és que Albanyà té 94 km2 de terme municipal amb molts qui-lòmetres de pistes i hem de man-tenir els camins, perquè diuen que són municipals. Com si fos una línia de l’AVE o de metro, que la mantenim entre tots, crec que els camins municipals haurien de ser de l’Estat o de la Generali-tat i són ells els qui n'haurien de tenir cura. Mantenir una xarxa de camins d'un terme tan ampli no hauria de recaure a un municipi de 160 habitants. No em quadra i és una reivindicació que sem-pre faig. Tothom vol anar a caçar bolets, tothom vol anar al bosc, el bosc és de tothom... sí, però

nn

EL CONSISTORI. Fàbregas és alcalde d'Albanyà des del 2011, tot i que no té cap carnet de partit polític ÀNGEL REYNAL

Marta Arranz I albanyà

aquí només n’hi ha un que paga: l’Ajuntament d'Albanyà. I no po-dem tenir tots els camins en con-dicions perquè no hi ha diners. Cal pensar que hi ha la carretera de la Mare de Déu del Mont, la car-retera de Bassegoda, la de Lliuro-na, la de l’hostal de la Muga... és impossible. Ara, amb aquestes ri-uades, tenim el 50% de la xarxa de camins feta malbé i l’únic que puc dir a la gent és «paciència».

Lliurona, de fet, va ser un dels punts de Catalunya on es va acu-mular més aigua amb el Gloria. Va haver-hi molta afectació a la zona?

Sí, fins a 500 l/m2, i la carretera la tenim bastant feta malbé. Tot i això, tenim la sort que està pavi-mentada. La resta del municipi,

poc i ha quedat en 336.669 euros. De tota manera, nosaltres fem uns pressupostos reals, és a dir, del que tenim i està compromès. Aquest any hi haurà 145.000 eu-ros d’inversions.

I quines seran aquestes inversi-ons?

Algunes venen del 2019, que en-cara no estan executades o estan inacabades. Però les d’aquest any són obres de pavimentació de di-ferents trams de la xarxa de ca-mins públics, amb una partida de 48.000 euros. També tenim com a obra important la xarxa d’abas-tament de la font del Rubié, que per previsió doblarem tota la lí-nia, i té un cost de 85.000 euros. A banda, també tenim la pavimen-

tació d’un tram del carrer Jaume I, que són uns 50.000 euros. I també tenim obres que fa anys que van amb subvenció de la Diputació de Girona, com ara el castell del Ser-rat, del qual estem restaurant un casal del segle XI-X. Això junta-ment amb l’ermita de Sant Cris-tòfol dels Horts, que tenim a tocar a Maçanet de Cabrenys, perquè el pont de Riumajor, que empalma Maçanet amb Costoja, és terme d’Albanyà. Aquestes són les obres que volem portar a terme.

I pel que fa al pressupost de l'any passat, ens queda pendent col-locar unes lletres dissenyades per Guillem Rocas, un artista d’aquí, que diran «Albanyà», just a l'en-trada del poble. Aquesta serà una de les obres que es faran immedi-atament.

Abans parlava de Lliurona, com te-nim el projecte de la nova escola?

Hi ha dos factors pendents per aquest mandat. El primer és llui-tar perquè el Departament d’En-senyament de la Generalitat de Catalunya ens construeixi l’esco-la nova. Ja tenim els terrenys, pe-rò ens donen excuses dient que si depèn del Departament de Terri-tori, perquè és Xarxa Natura i no es pot construir, que si és d'Ense-nyament... A veure, hi ha un com-promís del Departament de Ter-ritori, Urbanisme i Ensenyament des de fa mig any. Van dir que pu-jarien aquí dalt per veure la situa-ció real en què ens trobem i fa mig any que els estem esperant. No ha vingut ningú. Tenim una quin-zena de mainada i dos mestres i un tercer a mitja jornada. Estan en els mateixos barracons que es van instal·lar el 2011 i ens van dir que en un futur hi hauria l’escola, però portem més de 25 anys amb aquest panorama. La situació és complicada, perquè baixar d’allà dalt és difícil: cal pensar que són 17 quilòmetres de pista i estem en una lluita aferrissada. I el se-gon factor d'aquest mandat és fer

Y continua a la pàgina següent

fora del que no sigui la xarxa de camins, no va quedar afectat per-què aquí no hi ha perill d’aiguats, ja que no tenim les cases a tocar del riu. Està fet amb seny, no és com a la costa, que es vol edificar a primera línia... Aquí el Gloria no ha fet cap dany material ni humà, però a la xarxa de camins sí.

L’any passat el poble comptava amb un pressupost de poc més de 363.000 euros, de quines xifres parlem enguany?

Exactament. I d'aquest import que dius, 100.000 euros eren in-versions. Amb això vull dir que el pressupost ordinari és de 250.000 euros anuals; són pocs. Fem el que podem i anem tirant. El pres-supost del 2020 el vam aprovar fa

Mantenir una xarxa de camins d'un terme tan ampli no hauria de recaure a un municipi de 160 habitants

HORA NOVA 2.546 n 11 de febrer de 2020 L'entrevista 19

Y ve de la pàgina anterior

que la població es fixi al territo-ri. Per exemple, si vas a Lliurona veus l’entorn net, però on no hi ha gent tot està embardissat. Si vo-lem fer prevenció d’incendis fo-restals hem de tenir gent al terri-tori, hem d'intentar que a totes les masies hi hagi gent. I si fa falta cal subvencionar a gent que no pot valdre's per si sola, perquè això ajuda a tenir els boscos en condi-cions. Estem treballant per si arri-bés un gran foc, s’ha de treballar prèviament i fixar gent al territori. És ridícul que vulguis tallar un ar-bre i vingui l’ACA i et multi. Hem de manternir-ho tot net per evitar desastres.

L'eterna demanda és la depura-dora. Però quin altre equipament manca a la població?

Sobretot l’escola de Lliurona, com dèiem, i un altre tema és el cementiri, ja que el que tenim no compleix la normativa. Te-nim problemes amb els enterra-ments perquè segons quines mi-des de caixes no ens entren. Vo-lem un cementiri petit, tenim el terreny i ha de ser una de les pri-oritats d’aquesta legislatura. I com a manteniment, al poble hi ha molta feina amb camins, fran-ja de protecció pels incendis, etc.

Un altre dels problemes és la satu-ració de les gorgues. Com ha funci-onat la figura de l’agent cívic?

Encara hi ha saturació, però la incorporació de l'agent ha funci-onat pel que fa a la neteja i l’apar-cament. Ara ens trobem amb un problema que no sé com hem de solucionar: els furts. Han aug-mentat els robatoris als vehicles que deixen aparcats els banyis-tes. I la xifra és elevada, eh? Hi hem guanyat pel que fa a la nete-ja i els comportaments incívics al riu, al doble, però hem augmentat en furts. La setmana vinent tenim

RECLAMACIÓ. Les actuacions més importants, segons el batlle, haurien de ser la depuradora i l'escola de Lliurona ÀNGEL REYNAL

una reunió amb el Consorci i vo-lem posar sobre la taula els pros i els contres de tancar la zona. Pot-ser es podria fer un aparcament i un cop aquest estigui ple, quan no hi hagi lloc, es tanqui i la gent hagi de marxar. Potser així tre-ballaríem la massificació del riu i concentraríem els cotxes a un sol lloc, i quedarien més controlats. Tenim una reunió el 20 de febrer amb el Consorci de l’Alta Garrot-xa. I parlant de consorcis, vull ex-plicar que for-màvem part del Consorci Sali-nes-Bassegoda i també del Con-sorci de l'A lta Garrotxa, ja que aquest poble és Empordà i Gar-rot x a, però el 70-80% del ter-me municipal és Garrotxa, així que ens hem do-nat de baixa del Consorci Sali-nes-Bassegoda.

Ostres, això sí que és una novetat. Què ho ha fet?

Això és una novetat, sí. Nove-tat grossa. És perquè tenim molta part del terme de Garrotxa i hem cregut adient que era millor estar a un consorci que a l'altre. Al final, per estar a un consorci has de pa-gar i ens entenem millor amb el de la Garrotxa.

L’Ajuntament va recuperar l’equi-pament de la rectoria. Ha tingut una bona rebuda?

Tot va ser perquè el 2016 va tan-car la botiga del poble, Cal Music, que era botiga, bar i una mica de tot... I amb el tancament ens vam quedar orfes. Llavors vam pen-sar en el local de la rectoria, que hi havia una concessió a l’Ajunta-ment, ja que era propietat del Bis-bat. Vam demanar al Bisbat si po-

díem fer-hi un canvi d’ús i ens van dir que no hi havia cap problema. Al cap de 15 dies, però, ens van dir que l’havia de comprar l’Ajunta-ment. Ens vam entendre de preu i el vam comprar. Vam adaptar la rectoria per a un bar, pensant sempre en la gent del poble, per cobrir les necessitats bàsiques, i la part del bar vam pensar de des-tinar-la a espai social. Però la per-sona que ho porti també s’ha de guanyar la vida i és per això que es

va fer la part de dalt de l'equi-pament com a alberg. Cal pen-sar que a Alba-ny à h i h a u n GR i hi ha mol-ta gent de pas. Això és un plus per a la persona que hi treballa ara. La inversió ha sig ut molt f o r t a , ja q u e hem hagut de fer tota la instal-lació elèctrica nova i altres in-

terversions, però tenir un local ai-xí funciona bé i funcionarà millor perquè Albanyà té l’atractiu del seu entorn.

I pel que fa a l’Observatori Astro-nòmic, hi ha retorn positiu al mu-nicipi?

Indirectament sí, a més, una co-sa porta l’altra. Per exemple, fa uns dies m’explicaven que a les cases de turisme rural es nota més demanda. Tenir l'Observatori As-tronòmic té avantatges i desavan-tatges però val a dir que la balança puja, i això és molt positiu. Amb els empresaris del poble intentem treballar tot el que fa referència al món turístic i cal recalcar que és l’únic recurs que queda aquí. És un encert tenir el càmping de pri-mer nivell, la gestió dels germans Guerra és excel·lent.

Vostè és alcalde d'Albanyà i des del 2011 i també treballa com a se-cretari de l'Ajuntament de Lladó. Dos pobles amb realitats molt di-ferents, oi?

Són molt diferents, un poble és de 160 habitants i l’altre de 800. Lladó té molts serveis i és molt di-ferent la gestió del dia a dia. Aquí és molt més turístic, no es pot comparar. El nostre plus és l’en-torn i el paisatge, i un poble de la plana tot això no ho té; té rostolls [entre riures].

M’ha cridat l’atenció que no hi ha cap dona a l’Ajuntament d'Alba-nyà.

Aquí Albanyà fem llistes ober-tes i s’han presentat dones en al-tres legislatures, però no van sor-tir. Quan vaig formar l’equip de govern van venir dos nois joves que em van dir que els agrada-ria entrar, per sort no tinc carnet polític i no estic casat amb nin-gú (políticament parlant), i hem rejovenit l'equip. Per a les prope-res eleccions potser hauré de ple-gar perquè ja tinc una edat i jo era dels que defensava els 8 anys de mandat i prou, però la gent d'aquí em va demanar que em tornés a presentar i no els va costar gaire convèncer-me. S’ha de donar pas a les persones joves, però cal pen-sar que realment les persones que tenen temps són els prejubilats o jubilats. Hi ha un regidor, en Joan Casellas, i tenim sort d'ell, ja que és el que pot estar cada dia aquí i per a qualsevol problema podem comptar amb ell.

També vull recalcar que tenim una persona que ens ajuda en tot el que és administratiu, con-tractada amb el SOC, i una per-sona a Lliurona que a través d'un contracte de sis mesos de Treball i Formació s'encarrega de la ne-teja de l’escola, el local cultural, l’entorn del poble, etc. Tenir dues persones així és una ajuda molt important per nosaltres. n

L'Empordà en una paraula:Fantàstic

La banda sonora de la teva vida:La cançó de l'Irlandès

Teatre, museus o concerts? M'agrada el teatre

Dolç o salat?Salat

Mar o muntanya?Muntanya

Una conversa amb...?Amb la meva dona o la meva filla

Quin consell donaries?Hem de ser més feliços, riure més, estimar més i perdonar més

El primer que fas al matí és...Un vas de llet amb cafè i una dutxa tot seguit

Joan Fàbregas

EntrEbambolinEs

Ens hem donat de baixa del Consorci Salines-Bassegoda [···], ens entenem millor amb el de la Garrotxa

HORA NOVA 2.546 n 11 de febrer de 202012 Alt Empordà n comarca

L’Agència de Residus de Catalu-nya ha adjudicat 2,5 milions d’eu-ros en ajuts per fomentar la reco-llida selectiva. Les comarques gi-ronines rebran uns 415.000 euros i això assegura almenys vuit acci-ons diferents a l’Alt Empordà, que inicialment estaven previstes en uns 50.000 euros. El Consell Co-marcal de l’Alt Empordà n’és un dels beneficiaris, juntament amb els Ajuntaments de Pont de Mo-lins, Palau-saverdera, Viladamat i Vilajuïga.

Les diverses accions [vegeu la taula] consisteixen en projectes

Redacció l FIGUERES

nn

Prop de 50.000 euros a la comarca en ajuts per fomentar la recollida selectivaEl Consell Comarcal i quatre ajuntaments reben les subvencions per accions relacionades amb la fracció orgànica

MEDI AMBIENT. AgènciA cAtAlAnA de ResidusY

YAcTUAcIoNS

Tipus d’acció Beneficiari Municipi on es farà l’acció Import

Projectes de nova implantació de recollida selectiva FORM Ajuntament Pont de Molins Pont de Molins 6.491 €

Projectes de nova implantació de recollida selectiva FORM Ajuntament Palau-saverdera Palau-saverdera 19.637 €

Ampliació àmbit implementació recollida selectiva FORM Ajuntament de Viladamat Viladamat 1.055 €

Autocompostatge com a via de gestió exclusiva FORM Consell Comarcal Alt Empordà Municipis de l’Alt Empordà 12.278 €

Millores del servei de recollida selectiva de la FORM Ajuntament de Vilajuïga Vilajuïga 1.346 €

Autocompostatge, via de gestió complementària FORM Consell Comarcal Alt Empordà Municipis de l’Alt Empordà 3.870 €

Autocompostatge, via de gestió complementària FORM Ajuntament de Vilajuïga Vilajuïga 1.350 €

Diagnosi i plans d’actuació Ajuntament de Vilajuïga Vilajuïga 2.502 €

d’implantació de recollida selec-tiva de la fracció orgànica dels re-sidus municipals (FORM) i l’am-pliació de l’àmbit d’implementa-ció de la recollida selectiva de la FORM. Les altres mesures pre-vistes també estan relacionades amb la fracció orgànica i inclo-uen millores del servei de reco-llida, autocompostatge i diagno-

rada selectivament– que envien als abocadors per incinerar. L’any 2019, el cànon va ser de 41,3 €/ to-na destinada als dipòsits contro-lats o a incineració i de 20,6 euros per tona de residus destinats a la valorització energètica. Enguany augmenta a 47,1 euros per al dipò-sit controlat i incineració i a 23,6 € per a la valorització energètica.

Amb aquest impost ecològic, s’in-centiva un comportament més respectuós amb el medi ambient –el foment de la separació– i es poden impulsar mesures de mi-nimització i de valorització mate-rial dels residus. En aquesta con-vocatòria es premien els ens lo-cals que han engegat accions per millorar en aquest sentit.n

L’Ajuntament de Saus Cama-llera i Llampaies ha instal·lat un punt de recàrrega elèctrica gràci-es a un ajut de 5.000 euros de la Di-putació de Girona. L’aparell s’ha situat a Camallera i més en con-cret a la placeta del final del carrer d’Àngel Guimerà, prop de l’esglé-sia. La nova instal·lació permet la recàrrega de tots els vehicles elèc-trics del mercat a través d’un en-doll, de tipus semiràpid. L’aparell proporciona una potència màxi-ma de 22 kW, fet que representa un autonomia de fins a 150 quilò-metres per cada hora de recàrre-ga. L’Ajuntament recorda que bo-nificarà els vehicles elèctrics amb un 50% sobre el preu de l’impost sobre vehicles. n

Redacció l cAMALLERA

nn

Instal·len un punt de recàrrega de vehicles elèctrics a CamalleraEl nou aparell és apte per a tots els cotxes elèctrics del mercat i funciona amb un endoll de tipus semiràpid

MEDI AMBIENT. suBVenciÓ de lA diPutAciÓ de giROnAY

REDUCCIÓ. Els vehicles elèctrics paguen la meitat de l’impost sobre vehicles AJ. S-C-LL

si i plans d’actuació dels residus municipals.

El pressupost d’aquests ajuts de l’Agència de Residus de Catalu-nya prové majoritàriament del re-torn dels cànons sobre la disposi-ció del rebuig de residus munici-pals. És a dir, del gravamen que paguen els municipis per la quan-titat de la fracció resta –la no sepa-

HORA NOVA 2.546 n 11 de febrer de 202016 Alt Empordà n comarca

Més informació i venda d’entrades a:www.lacate.cat

Diumenge 16 de febrerCIRCOLAND

Sala del Toni Montal - 11:30h6€ · SOCIS DE LA CATE 4€

Diumenge 16 de febrerEL CISNE

Sala del Toni Montal - 17h5€ · JUBILATS: 4€ ·SOCIS DE LA CATE 4€

L’estació de Portbou ja dispo·sa d’ascensors que connecten amb la zona de vies i també té part de les andanes més altes per facilitar l’accés als trens. Tant les d’ample ibèric com les d’ample internacional.

L’administrador d’infraestruc·tures Adif va posar la setmana passada en servei les diferents millores d’accessibilitat que s’han fet a l’estació i que, en to·tal, han comportat una inversió de 2,8 milions d’euros. Les obres, que han durat més d’un any, les ha fet l’empresa ECISA Compa·nyia General de Construccions. Entre d’altres, els treballs tam·bé han permès millorar l’estesa elèctrica, instal·lar un nou pavi·ment de formigó a les andanes i pintar amb bandes la zona que

Redacció/ACN l PORTBOU

nn

s’ha de deixar lliure quan s’acos·tin els trens.

ASCENSORS. En total, s’han instal·lat quatre ascensors: un d’exteri·or (per salvar el desnivell exis·tent entre el carrer i l’estació) i tres més que connecten les an·danes amb el pas inferior que dona accés a les vies. Pel que fa a altres treballs per millorar l’ac·cessibilitat, destaca que amb la renovació del paviment s’hi in·clouen les bandes de pintura perquè aquelles persones amb discapacitat visual sàpiguen quina zona han de deixar lliure quan s’apropin els combois. Fi·nalment, a banda de treballs de cablejat i il·luminació, s’ha con·nectat el túnel d’accés a l’estació amb el pas inferior de sota vies i s’han fet noves canalitzacions. Aquestes serviran per un futur. n

L’estació de Portbou ja té els ascensors en funcionament

INFRAESTRUCTURES. MILLORES D’ACCESSIBILITATY

invErsió dE 2,8 milions d’Euros. El cost de les obres de millora ADIF

Millores per al patrimoni ar·quitectònic de Cadaqués. Un dels monuments més importants del municipi, la Torre de les Creus o Castell de Sant Jaume, s’està sot·metent a un projecte de rehabili·tació. Es tracta de la consolidació i adequació de la torre, una obra encarregada pel Servei de Monu·ments de la Diputació de Girona i dirigida per l’arquitecte Lluís Bayona.

Gemma Visa l CAdAqUéS

nn

Cadaqués inicia la reparació de façanes de la Torre de les Creus

PATRIMONI. PROJECTE DE REHABILITACIÓ AMBICIÓSY

AJ. DE CADAQUÉSl’EmblEmàticA torrE. El projecte de consolidació i adequació va a càrrec de la diputació de Girona

exemple, per habilitar·hi un mi·rador o un espai museístic. Tam·bé es podria dissenyar el parc que envolta la torre i es podria inclou·re, així, en l’antic camí de Sant Jaume.

El Centre d’Estudis Cadaque·sencs ha lluitat des de fa temps per la conservació del monu·ment. Per aquest motiu també es va redactar un estudi documen·tal sobre la posada en valor del Castell de Sant Jaume o Torre de les Creus i el seu entorn. n

Al port pesquer de Roses han començat les obres per crear l’Au·la Gastronòmica. El nou equipa·ment complirà un doble objectiu: impartir tallers de cuina desti·nats a la ciutadania i promoure un nou producte turístic basat en el món de la pesca.

L’espai escollit per dur a ter·me aquest projecte ha estat cedit per la Confraria de Pescadors a l’Ajuntament. Es tracta d’un edi·fici de planta baixa i altell, amb una superfície útil de prop de 100 m2, situat en els locals des·tinats a peixateries del port pes·quer. Amb les obres s’alliberarà tot l’espai interior per habilitar·hi cuina i zona de tast. Es construi·rà també una graderia amb capa·

Redacció l ROSES

nn

L’Aula Gastronòmica de Roses ja comença a prendre forma

PROMOCIó. INSTAL·LACIÓ CEDIDA PER LA CONFRARIA DE PESCADORS A L’AJUNTAMENTY

supost de 150.000 euros i un ter·mini d’execució de 6 mesos. L’Au·la Gastronòmica té per objectiu la dinamització del port pesquer i la difusió de la cultura del peix i la pesca local. Va ser un dels projec·tes escollits en el procés de pres·supostos participatius del 2017. n

ADRsuPort. darrere el projecte també hi ha el Grup d’Acció local Pesquer (GAlP)

citat per a unes 35 persones. An·nexos a aquest espai, s’habilita·ran un magatzem i una zona de treball, així com serveis sanitaris adaptats. L’adequació finalitzarà amb la millora de la il·luminació natural i de la ventilació del local. El projecte compta amb un pres·

Actualment s’està duent a terme la primera fase del projecte, que consisteix en la rehabilitació de les dues façanes principals. Des·prés, en una segona fase, es millo·raran les façanes restants. I és que el monument estava en molt mal estat i es vol evitar que es degradi encara més. Segons informa el re·gidor d’Urbanisme, Pol Zendre·ra, està previst redactar un altre projecte que englobaria, en una tercera fase, l’interior de l’edifici. La consolidació podria servir, per

Els municipis de la Garrotxahan adequat la taxa d’escombra-ries a la implantació del sistemade recollida amb contenidors tan-cats i obertura amb targeta perso-nalitzada. L’adaptació dels conte-nidors al nou sistema està valora-da en uns . euros. Segonsfonts del Consell Comarcal de laGarrotxa, el nou sistema es posaràa la pràctica a finals d’aquest anyo començaments del vinent.

Per tal d’afrontar l’incrementdel , dels costos de recolli-da del respecte al i del, del cost del tractament deles deixalles del respecte el, el Consell Comarcal vaaprovar que la recollida en muni-cipis amb servei de disseminatspujava un l’, i un , enmunicipis amb serveis de nucli.Aquest increment va fer que elConsell aconsellés una puja del dels rebuts als pobles.

Davant d’aquesta situació, hi ha

hagut municipis que han hagutd’aprovar un augment de la taxade recollida de més del . AixíRiudaura, el d’octubre, va apro-var aplicar un increment del a la taxa de residus. El ple va recor-dar que segons els càlculs realit-zats pel Consell Comarcal l’incre-ment «hauria de ser d’un mínimdel ». El preu de recollida perun habitatge unifamiliar urbà vaquedar en , euros i en disse-minat , euros.

Tortellà va aprovar una puja del, a les taxes de deixalles. Lapuja aplicada sobre la base actualmés un augment del , apro-vat en el mandat passat i que noes va aplicar perquè l’ordenançadel va ser aprovada fora determini és del ,. Tot i la puja,els veïns de Tortellà hauran d’as-sumir un rebut mitjà de euros.

El de novembre, les Presesva aprovar una puja del als par-ticulars i del als industrials. Alple, l’alcalde, Pere Vila, va apuntar

que l’estat de les finances munici-pals permet que els veïns no haginde suportar un augment tan ele-vat. El rebut per habitatge és de euros.

A la Vall de Bianya, han fet pu-ges cada any per tal de no haverde pujar de cop. Així han fet unapuja del , que ha posat el rebutd’un habitatge en euros. SantJoan les Fonts té un rebut mitjà de i no ha fet increment.

Ajustar altres partidesSant Feliu de Pallerols no incre-

menta el rebut i intentarà ajustarl’augment del cost del servei en al-tres partides. El rebut mitjà és de euros. En els habitatges fami-liars Montagut i Oix té un rebutmitjà de euros, Castellfollit dela Roca de , euros, les Planesd’Hostoles de euros, la Valld’en Bas de euros. Sant Jaumede Llierca té establerta una taxa de euros que per un habitatge onviuen entre i persones.

XAVIER VALERI OLOT

El preude la recollidade residusa la Garrotxa esdobla en 10 anys

Els municipis augmenten la taxa per fer frontal nou model L’adequació dels contenidorsal nou sistema té un cost de 180.000 euros

La intenció és frenar la puja constantdel cost del servei d’escombraries

Contenidors adaptats al sistemad’obertura amb targeta i bossescodificades. FOTO: DdG

L’aplicaciódel nou sistemade contenidorstancats i oberturaamb targetacomençaràa finals d’anyo a principisdel vinent

Les obres de la via verda que had’ajuntar la Vall de Bianya ambSant Joan de les Abadesses vancomençar ahir i, segons ha expli-cat l’alcalde de la Vall de Bianya,Santi Reixach, estaran acabades afinals d’any.

Les obres estan valorades en.. euros. La major part d’a-quests diners són finançats ambFons Europeus pel Desenvolupa-

ment Rural. Les obres van comen-çar a la zona de Santa Margaridade Bianya. Des d’aquest lloc, se-guiran una ruta que passarà perles valls de Sant Ponç i Sant Martídel Farró. Al final connectaràl’Hostalnou (Vall de Bianya) ambel pont de Planàs (Sant Joan de lesAbadesses). El recorregut tindràuns disset quilòmetres i aprofitaràcamins existents.

Pendents pronunciatsTindrà pendents pronunciatsperquè ha de superar el decalatgegeogràfic entre la Garrotxa i el Ri-pollès. La unió en ruta verda entreles dues comarques permetrà ferexcursions que aniran de Sant Fe-liu de Guixols fins a Sant Joan lesAbadesses i Ripoll i més endavantfins a Setcases. La ruta entre Sant

Joan de les Abadesses i Setcasesestà començada però no avançaperquè no es presenten empresesal concurs públic.

Turisme La nova ruta verda està vista comun valor afegit per la Vall de Bi-anya i Sant Joan de les Abadessessón dues localitats amb un granpotencial en turisme de la natura.Amb quilometres quadrats determe, la Vall de Bianya comptaamb una quinzena de cases de tu-risme rural. És un dels municipismés potents en turisme rural de laGarrotxa.

Amb un terme de , quilò-metres quadrats, Sant Joan de lesAbadesses té més d’una vintenad’allotjaments rurals i un alberg alcostat de la Ruta del Ferro.

Les estades turístiques de na-tura als dos municipis estan con-dicionades a les rutes a peu i ambbicicleta.

X.V. LA VALL DE BIANYA

Comencen les obres a la via verdaentre la Garrotxa i el Ripollès

Els treballs acabaran afinals d’any i hauran tingutun cost d’1.300.000 eurosamb finançament europeu

La nova ruta connectarà amb lavia verda entre la Vall de Bianya iOlot. FOTO: AJUNTAMENT DE LA VALL DE BIANYA

Fa deu anysEl rebut estavaentre 70 i 80 € El 2010, els veïns de SantJaume de Llierca pagaven en-tre 70 i 80 euros de rebut perhabitatge. Llavors els vanapujar un 22% de cop i vanpassar a pagar a la vora de 90euros. Amb els 90 euros, lalocalitat es va situar dins lamitjana dels altres pobles. Ladada marca que en 10 anys elcost de la recollida és el ser-vei municipal que més ha pu-jat. Mentre que la major partde taxes i impostos han estatcongelats, la taxa de recollidas’ha multiplicat per dos. Elnou sistema ha de servir perdiferenciar els veïns que fanselecció dels que no en fan.X.V. OLOT

LA GARROTXA Comarques

Diari de Girona DIMARTS, 11 DE FEBRER DE 2020 11

jamargant - 11/02/2020 09:50 - 2.137.88.186

L’Oficina d’Estrangeria de Gi-rona només atén cites prèvies i jano s’hi podrà accedir per realitzarconsultes, que de fet és gran partdel gruix de la seva activitat diària.La nova pauta es va implantar ahirmateix, i pretén fer front a la fugade personal que pateix l’oficinades de fa temps i que sindicats itreballadors qualifiquen «d’insos-tenible».

L’objectiu, segons va explicarahir en declaracions en aquestmitjà el subdelegat del Govern del’Estat, Albert Bramon, és «pal·liarel dèficit de cites prèvies que aténl’oficina i anivellar-lo a xifres prè-vies a la crisi econòmica». Enaquests moments s’atenen unaquinzena de peticions diàries, totun contrast amb la cinquantenade fa uns deu anys. Es tracta d’unadecisió que ha arribat després desaber-se fa unes setmanes queaquesta oficina perdrà set treba-lladors d’aquí a menys d’un mes:sis per concurs de trasllats de laSeguretat Social i l’últim per jubi-lació. Quedaran una quinzena depersones per atendre les cites prè-vies, que expressen el seu total«desconeixement» sobre quan escobriran les baixes, si és que es co-breixen.

El personal va rebre l’encàrrecdel nou funcionament de l’oficinatot just dimecres passat. A les noudel matí, la Subdelegació estavacustodiada per un parell d’agentsde la Policia Nacional i un treba-

llador que alertava els interessatsque només serien atesos si teniencita prèvia. «El telèfon no para desonar i no podem atendre’l, proufeina tenim intentant resoldre ex-pedients pendents», explicava undels treballadors. Amb tot, la ren-glera de bancs de la sala d’esperaestava quasi buida, una imatge to-talment insòlita en aquesta ofici-na, i que a partir d’ara i sense datalímit seguirà aquest mateix patró.

Estrangeria ha perdut més de

treballadors en anys. Dosmesos enrere la directora de l’ofi-cina va enviar un informe a la Sub-delegació per alertar que la novapèrdua els deixaria «sota límits».Aquesta nova normativa va serproposada per la mateixa direcciói, segons Bramon, «s’allargarà se-gons com evolucioni el personal»,però conclou que «serà una bonamesura».

Les consultes, als advocatsEstrangeria atén en aquests mo-ments poc més d’una desena decites prèvies, que contrasten ambel centenar llarg de consultes que

omplen la sala d’espera. Precisa-ment, aquest és un dels dèficitsque pretén resoldre l’administra-ció. En paraules del subdelegat,«hi ha gent que no s’ha mirat proubé la documentació que s’haviade dur, i d’aquesta manera obliga-rem a fer un treball previ de docu-mentació i deixar espai a les cites»,exposa.

A partir d’ara, als usuaris quearribin a la Subdelegació sol·lici-tant informació els serà entregatun imprès que indica els passosper realitzar les consultes. Tal comapunta Bramon, es poden fer viatelemàtica o, alternativament, através d’un servei de gestoria od’un advocat. «Les gestories s’em-plenaran de gent per fer consultesd’estrangeries, no en tenim capdubte», subratllava un dels em-pleats. «Tenim un perfil d’usuarisque requereix atenció, perquèmolts cops no tenen recursos o nitan sols internet, i se’ls està com-plicant la vida».

Tot això és conseqüència direc-ta, segons els treballadors, o indi-recta, segons el subdelegat, de lafuga de treballadors a altres ofici-nes més ben remunerades o a al-tres comunitats autònomes «mésassequibles» econòmicament.

El personal sosté que estan «allímit» i el subdelegat no nega elproblema: «Girona és la provínciaque té més problemes de perso-nal a Estrangeria», indica, peròmatisa que «hem heretat una si-tuació de vuit anys sense convo-car places, i tot i això hem fet pas-ses per millorar-ho». Bramon as-segura que estan estudiant cobrirles baixes de cara al pròxim març,però que tot dependrà dels tem-pos de l’administració.

ARIADNA SALA GIRONA

Estrangeria només atén cites prèviesdavant la fuga d’empleats que pateix

La mesura, que està implantada a Barcelona i anul·la l’opció de fer consultes a l’oficina, provoca cues a primera hora del matí El subdelegat del Govern, Albert Bramon, explica quel’objectiu és pal·liar el dèficit de cites però admet que Girona té un «problema» de personal

Usuaris fent cua a l’entrada de laSubdelegació, on hi haEstrangeria. FOTO: MARC MARTÍ

El personal alertaque el perfild’usuari moltscops no té accéstelemàtic i que nopodrà fer lesgestions senseun gestoro un advocat

Diari de Girona DIMARTS, 11 DE FEBRER DE 2020 7

COMARQUEScomarques@ddg.catCORREU ELECTRÒNIC

DdG SANT GREGORI

■La Junta de Govern de l’Ajunta-ment de Sant Gregori va donarllum verda a la licitació del projec-te perquè la piscina municipal si-gui d’aigua salada aquesta tempo-rada d’estiu. Es tracta de lainstal·lació d’un sistema salí perelectròlisi pels tres vasos de la pis-cina: el petit (per a nadons, d’uns m de capacitat), el mitjà (m) i el gran ( m). La licitació

està valorada per . euros i in-clou l’obra i el proveïment de lasal. Aquesta inversió es va preveu-re en el pressupost municipal de i el termini d’execució serà elmes de maig.

Segons va defensar l’Ajunta-ment, aquest sistema «evita pos-sibles irritacions dels ulls i la pelldavant altres sistemes amb pro-ductes clorats, garanteix que noapareguin algues i bacteris i té unmanteniment inferior als siste-mes convencionals». Com a me-sura de seguretat complementà-ria i per mantenir la desinfeccióde les piscines, es mantindrà elsistema de dosificació de clor comuna ajuda puntual en els mo-

ments de gran afluència d’usua-ris. El sistema de cloració salinafabrica el clor directament a la ins-tal·lació de filtrat mitjançant elec-tròlisi d’aigua lleugerament sala-da. Es produeix l’anomenat clorlliure, el qual és un fort agent bac-tericida, amb «resultats similarsals productes químics que s’afe-geixen habitualment», va explicarl’Ajuntament. L’electròlisi salinaés un procés reversible, és a dir,una vegada els elements actiushan reaccionat amb els organis-mes presents a l’aigua, el resultattorna a ser sal comuna i aigua.Properament, el consistori licitaràtambé la gestió dels socorristes, elmanteniment i el servei de bar.

Sant Gregori treu a licitacióla piscina d’aigua saladaEl projecte inclou passarels tres vasos de la piscinamunicipal al sistema salíper valor de 31.500 euros

CLÀUDIA SACREST CASSÀ DE LA SELVA

■L’Ajuntament de Cassà de la Sel-va va aprovar ahir al vespre, en pleextraordinari, el projecte de la viaverda que vol unir la ruta existentdel Carrilet amb una nova xarxaque comuniqui els municipis deCampllong, Fornells de la Selva,Sant Andreu Salou i Llambilles.

Segons el document aprovat, les

actuacions es concreten, entre d’al-tres, en l’obertura d’una via fins allímit del terme municipal de Cam-pllong i fer un nou carril per a via-nants i bicicletes en zona urbanaque faciliti l’accés a la zona espor-tiva, on hi ha la piscina i el pavellómunicipal, així com a la zona est dela població. També es farà un noucarril per un tram paral·lel a la rierade Verneda fins a connectar ambel camí existent a l’altra banda de lacarretera C-. El projecte, lideratpel Consorci de les Vies Verdes,consisteix en un total de tramsfins a Girona, enllaçat amb el Cen-tre Esportiu Vedruna.

Cassà aprova la viaverda que connectaràamb altres municipisEs vol unir la rutadel Carrilet amb els nuclis deSant Andreu Salou, LlambillesCampllong i Fornells

jamargant - 11/02/2020 09:50 - 2.137.88.186

Cultura i SocietatESPECTACLES | CIÈNCIA | TENDÈNCIES | TRADICIONS | FETS I GENT | CINEMA | TELEVISIÓ

Diari de Girona DIMARTS, 11 DE FEBRER DE 2020 33

CORREU ELECTRÒNIC cultura@ddg.cat

El Museu Can Framis de la Fun-dació Vila Casas resumeix en unaexposició la vida artística d’EnricAnsesa.Persistències, que es va in-augurar ahir a Barcelona i es po-drà veure fins al juny, acull granpart de les obres de l’artista gironí,una trajectòria de més de cin-quanta anys. L’exposició serà laprimera d’un conjunt d’iniciati-ves que es faran més endavant ala seva ciutat natal, Girona, entornla seva obra.

Comissariada per Toni Álvarezde Arana, la mostra posa en valori recupera l’evolució d’un dels ar-tistes més destacats dins l’art abs-tracte actual, analitzant els aspec-tes més iconogràfics de la sevaobra, sempre amb el color negrecom a denominador comú.

La mostra de Barcelona es divi-deix en dues parts, una que orga-nitza les obres en sentit cronolò-gic i una altra en temàtiques. Laprimera inclou un seguit de petitsquadres que plasmen l’evolució

cromàtica que Ansesa va fer el, del blanc cap al negre. La se-gona, posa en relleu el fet que lespintures «casin», tot i ser d’altresanys. Aquestes són obres ques’han de mirar amb més «tran-quil·litat», segons l’artista.

Les temàtiques que l’artistaplasma parteixen d’una base: lacal·ligrafia, l’esquema que verte-bra tota la seva obra. L’artista parlad’un record d’infància quan elscastigaven fent cal·ligrafia durantel Franquisme. A partir d’aquí, lesformes que adopten les seves pin-tures van des de les lletres, al pun-tillisme, les creus o els signes.Miró, Kazimir Malèvix i LucioFontana són algunes de les sevesinfluències que es fan latents enles creacions del gironí.

Enric Ansesa no vol classificar-se en un estil, és per això que enel transcurs de la seva vida artísti-ca barreja diferents llenguatges iformats. Ell la defineix com «unaobra viva que s’ha deixat contami-nar».

El tret que més el caracteritzaés el negre, una tècnica que entén

més com a una superfície neutraper treballar, i no tant com unatendència cromàtica.

La seva manera de treballar ésmil·limetrada i això ho traspassaliteralment en moltes obres, quanmanté els esquemes que utilitzaper repartir l’espai en el quadre.Les agulles també formen part delseu material, fet que reforça laseva idea de «donar forma a lamatèria» a partir de la cal·ligrafia.

Ansesa sempre s’ha caracterit-zat per ser un artista compromèsamb la societat, amb els drets delsque es dediquen al món de les arts

i amb la política. Va enlluernar Girona amb

creacions pròpies com la gamacromàtica que sorgeix de les casesdel pont i va estar molt lligat en lalluita de drets laborals dels artistesde Girona. Però sobre tot, va man-tenir una motivació i una intenciópolítica en totes les seves obres. Laseva voluntat ha sigut sempre queles arts plàstiques servissin de«mirall on cadascú s’hi mira» i in-terpreta lectures diverses.

Així, a la mostra s’hi presentaper primera vegada Memòries(), una creació que denunciales càrregues de l’-O i que incor-pora suports fins ara inèdits en laseva obra, com el led i el vídeo.

La peça es basa en un recull d’i-matges dels fets fidel a l’estil mo-nocromàtic habitual de l’artistaamb la utilització del negre, elpuntillisme i l’abstracció. La ma-teixa obra de l’artista viatjarà pro-perament fins a Los Angeles (Boy-le Heights Museum), juntamentamb una altra peça que denunciales morts del Mediterrani.

Aquesta antològica a Can Fra-mis és l’embrió del que es veurà ala tardor a Girona, amb diversesexposicions de l’artista repartidesen diversos equipaments de laciutat com el Museu d’Art, el Bòlito la Casa de Cultura, segons el co-missari de la mostra.

ACN/DdG BARCELONA

La Fundació Vila Casas exposa a Barcelona«Persistències», una mostra antològica de l’artistaEnric Ansesa És l’embrió d’un projecte mésampli que arribarà a Girona a la tardor

Mig segle d’artdedicat al negre A dalt a l’esquerra, «A la meva

mare». A la dreta, «Carminesings». A baix, «Constel·lació».ENRIC ANSESA

LA GIORQUESTRA VA CELEBRAR DISSABTE el seu tradicional concertd’aniversari a l’Auditori de Girona amb Beethoven com a protagonista. Coinci-dint amb el 250è aniversari del compositor, l’orquestra va interpretar la segonasimfonia i el concert per a violí acompanyada de dos joves talents internacio-nals, la violinista Ye-Eun Choi i la directora Chloé Van Soeterstède.

La GIO homenatja BeethovenANIOL RESCLOSA

DdG GIRONA

■ El músic empordanès JoanjoBosck va anunciar ahir que aturaindefinidament el seu projecte ensolitari després de tretze anys i settreballs publicats amb l’objectiud’«agafar distància per recuprarforces».

«No serà una prioritat per mi ferconcerts sota el meu nom», asse-gurava ahir en un comunicat enquè assegura que té ganes de con-tinuar fent música, per això obrela porta a tornar al rock dur for-mant part d’una nova banda.

Joanjo Bosck aturael seu projecte en solitari desprésde tretze anys

DdG GIRONA

■La prestigiosa Sala Verdi de Milàacollirà demà un recital de pianoa quatre mans del duet gironí Car-les & Sofia piano duo, dins de lasèrie de concerts organitzats perla mítica Fondazione La Societàdei Concerti di Milano. La Funda-

ció, fundada el , té uns .abonats als concerts.

Enguany, el duet gironí formatper Carles Lama i Sofia Cabrujacomparteix cartell amb YujaWang, Grigori Sokolov o la NWDPhilarmonic Orchestra.

Carles & Sofia oferiran a Milàun recital de piano a quatre mansque l’organització ha anomenatDall’Italia allà Spagna, amb unnou repertori amb peces de Vival-di, Puccini i Verdi, a més d’obresde Granados i Manuel de Falla, enels quals són especialistes.

Carles & Sofia, a laSala Verdi de MilàEl duo gironí estrenarà un nou repertori de Vivaldi,Puccini i Verdi en el concert«Dall’Italia allà Spagna»

jamargant - 11/02/2020 09:50 - 2.137.88.186

*PVP recomanat Nissan MICRA VISIA IG-T, 74 kW (100CV) en Península i Balears 10.900€. Inclou Preu Franc Fàbrica, transport, Nissan Assistance, descompte promocional, IVA i IEDMT. En cas que els impostos aplicats sofreixin variacions � ns al moment de la compra, el preu s’acomodarà a l’aplicació dels nous tipus impositius vigents. Finançant amb Magic Pla 3D de RCI Banque SA, Sucursal a Espanya. Import mínim a � nançar 10.000€. Permanència mínima 36 mesos. Oferta vàlida � ns al 29/02/2020 per a particulars i autònoms. No compatible amb altres campanyes. Per a més informació acudeix al teu concessionari Nissan més pròxim. La imatge visualitzada pot no coincidir amb el vehicle ofert.

Consum mixt WLTP: 5,6 l/100 km. (NEDCB/T: 4,5 l/100 km). Emissions de CO 2 WLTP: 126 g/km. ( NEDCB/T: 103 g/km).

INTERDIESEL Ctra. de Rosas, 47 - 17600 - Figueres - Tel: 972 677 959 www.interdiesel.com

L’entitat ecologista Iaeden-Salvem l’Empordà denuncia-rà a la fiscalia la «inactivitat» de les administracions públiques a l’hora de controlar la contami-nació de purins en els aqüífers. L’entitat també buscarà respon-sabilitats en el sector privat en una denúncia que presentarà sota el paraigua d’Ecologistes de Catalunya. I consideren que, mentre no es resolgui la situa-ció, el Departament d’Agricul-tura ha d’aplicar una moratòria que impedeixi l’obertura i l’am-pliació de granges porcines.

Com a exemple, posen el cas de Borrassà, on hi ha un exce-dent de nitrats en les reserves d’aigües. El 2017 l’Ajuntament va construir una planta que uti-litza la tecnologia de l’electro-desnitrificació per descontami-

Redacció/ACN l borrassà

nn

nar l’aigua. Però aquest mes de desembre han aprovat construir una bomba per fer arribar l’ai-gua des del pantà de Boadella. L’entitat apunta que això podria significar que la planta no està funcionant com estava previst i per això ha demanat connec-tar-se a l’embassament.

Creuen que qui hauria d’assu-mir la despesa de la construc-ció d’aquesta estació de bom-bejament són «les empreses in-tegradores del sector porcí», ja que són les que generen la con-taminació dels aqüífers. Per ai-xò volen que, mentre s’aplica la moratòria a les granges porci-nes, s’estudiï com el sector pri-vat pot assumir les despeses de la potabilització de l’aigua a cau-sa de l’excedent de nitrats, sigui amb plantes d’electrodesnitrifi-cació o amb la «construcció de pous». n

Denuncien inactivitat per descontaminar els aqüífers de purins

medi ambinet. poseN boRRAssà Com A exempleY

El Consorci de la Costa Brava (CCB) ha licitat el servei que gesti-ona l’explotació, la conservació i el manteniment de la xarxa de depu-radores que s’apleguen sota el seu paraigua. El contracte no només inclou 18 estacions d’aigües resi-duals, sinó també totes les infra-estructures complementàries del sistema de depuració. En concret, 138 estacions de bombament, 200 km de canonades i 15 emissa-

Redacció l roses

nn

L’explotació i el manteniment de les depuradores, licitat

serveis. del CoNsoRCi de lA CostA bRAvAY

ris submarins. El pressupost de li-citació és de 15,6 milions d’euros anuals. El contracte es planteja per tres anys, prorrogables a dos més. Actualment, el sistema de sa-nejament del CCB permet tractar fins al 99% de les aigües residuals que generen una trentena de mu-nicipis, entre els quals hi ha Port-bou, Colera, Llançà, el Port de la Selva, la Selva de Mar, Cadaqués, Roses, Palau-saverdera, Castelló d’Empúries, l’Escala, Sant Pere Pescador i l’Armentera. n

llançà. És un dels equipaments inclosos en la xarxa del CCB HORA NOVA

Els dos agents de la Guàrdia Civil investigats per detenir il-legalment l’exregidor de Segu-retat de Portbou Francisco Ába-los per negar-se a identificar-se estan a un pas d’anar a judici. L’Audiència de Girona ha esti-mat el recurs de l’acusació par-ticular, encapçalada per Car-les Monguilod, i ha revocat l’ar-xiu del Jutjat d’Instrucció 5 de Figueres. L’Audiència conclou que les «versions contradictòri-es» no són «suficient motiu» per arxivar, i subratlla que «valorar la credibilitat» dels testimonis correspon al tribunal que jutgi al cas. L’Audiència ordena al jut-jat que dicti la interlocutòria de continuació del procediment i «doni l’oportunitat» a les parts de formular l’escrit d’acusació. Els fets es remunten al 7 de juliol del 2018, quan els guàrdies cre-ien que podien detenir l’alesho-res regidor per desobediència. n

Redacció/ACN l portbou

nn

portbou. ReCuRs AdmèsY

Els investigats per detenir il·legalment un exregidor, a un pas del judici

HORA NOVA 2.546 n 11 de febrer de 2020 comarca n alt Empordà 13

CLÀUDIA SACREST MARTOS GIRONA

■ La xarxa de subministramentelèctric de les comarques gironi-nes estarà en «una situació de pre-carietat durant els propers me-sos» –segons van denunciar en uncomunicat la Comissió d’Energiade l’Associació i Col·legi d’Engi -nyers Industrials de Catalunya–,després que el temporal, apunten,hagi posat de manifest les man-cances en les infraestructures i lanormativa.

«No es pot anar amb un regla-

ment generalista, que contempliel mateix a les Canàries que aquí,sense tenir en compte les particu-laritats de cada territori», va argu-mentar el president de la Comis-sió d’Energia del Col·legi, JosepMaria Montagut.

En aquest sentit, va destacar, atall d’exemple, el fenomen de neuadherent que afecta el sud deFrança i Girona a conseqüènciadel fenomen típic de les llevanta-des. «S’hi haurien de contemplarmesures pal·liatives i conse-

qüents», va observar Montagut.Segons denuncia el Col·legi, la ne-vada del ja va deixar inci-dents similars –i també els tempo-rals de i – i, des de lla-vors, «no s’han incorporat les so-lucions suggerides» ni s’han com-plert les «mesures de millora de laxarxa acordades». A més, segonsva afegir Montagut, ens trobem enun moment de «paràlisi d’inver-sions».

Així, doncs, el comunicat carre-ga contra l’administració per no

complir amb compromisos comels de la confecció d’un mapa deriscos i punts crítics de la xarxa desubministrament (transport i dis-tribució), que serviria per revisarel reglament i incloure mesuresque s’ajustin a les circumstànciesde cada territori i el seu clima.

Un dels aspectes assenyalats ésque es repeteixen els incidents enels mateixos punts en cotes infe-riors a metres cada vegadaque hi ha temporal. Segons els en-ginyers, s’hauria de fer un estudi

per reforçar i garantir la resiliènciade les infraestructures –i que s’exi-geixi des del reglament– per talque puguin aguantar nevades ivents superiors a km/hora, jaque a la província de Girona sí quepoden succeir aquests fenòmensa aquesta altitud. Seria incorporarmecanismes com les anomena-des torres basculants o els quepreveu la Cerdanya, com ara unsistema a doble circuit, amb des-doblaments de línies que donenalternatives en els punts de riscquan hi ha incidències.

Energia «insuficient» per a l’AVEEl tren d’alta velocitat entre Bar-celona i Girona presta el servei amenys de km/hora i això és,denuncien, degut a una «insufi-cient electrificació» de la xarxad’aquest tram. «Tampoc hi pot ha-ver més freqüència de trens», la-menta Montagut, que ho atri-bueix a les dues úniques alimen-tacions de subministrament a ca-dascun dels extrems del trajecte.Per això, proposa afegir més ali-mentacions a punts intermedisentre Girona i Barcelona.

La interconnexió amb França«El de l’energia que consu-meix la demarcació de Gironaprové de la xarxa francesa», va as-senyalar Montagut, en referènciaa la línia elèctrica de corrent con-tinu que, des de , connectaamb França entre la població deBaixàs, al Rosselló, fins a SantaLlogaia, a l'Alt Empordà.

De fet, aquesta interconnexióva ser molt celebrada per la com-panyia Red Eléctrica durant elGloria, ja que li va permetre res-tablir ràpidament la xarxa detransport a les comarques gironi-nes quan una torre de la MAT, aSant Hilari, va quedar ensorradaper la nevada i les fortes ratxes devent. Ara bé, Montagut va qües-tionar si aquest mecanisme és su-ficient en cas que «passés qualse-vol cosa amb la xarxa francesa».

Fonts de Red Eléctrica van as-segurar a aquest diari que la xarxaestà dotada de les «més noves tec-nologies possibles» i que la inter-connexió amb França ja es va es-tablir, precisament, per actuar encasos com aquest. Endesa, per laseva banda, va recordar que les in-versions les aprova sempre l’ad-ministració i que és aquesta la quevetlla per com s’han d’executar elsplans d’inversió i en fa seguiment.

El «Gloria» deixa al descobertla «situació de precarietat»de la xarxa elèctrica gironina El Col·legi d’Enginyers Industrials denuncia que «no s’han complert les mesures» proposadesdesprés de la nevada del 2010 i alerta que el reglament no s’adapta a les particularitats del territori

Torre de la MAT malmesa pel temporal «Gloria» a Sant Hilari. ACN/CEDIDA PER LA PLATAFORMA NO A LA MAT GIRONA

Diari de Girona DIMARTS, 11 DE FEBRER DE 2020 3

TEMA DEL DIAdiaridegirona@ddg.cat

jamargant - 11/02/2020 09:50 - 2.137.88.186

La gestió dels residus

EL PUNT AVUIDIMARTS, 11 DE FEBRER DEL 202018 |

Comarques Gironines

L’any 2006, quan es va as-senyalar per primer copun espai per construir elcentre de gestió de residusde la Garrotxa (una ins-tal·lació on les fraccionsque no se seleccionen estrien i se’n redueixen lesentrades a l’abocador),pocs es devien imaginarque catorze anys desprésencara no se sabria ambseguretat on el farien.L’oposició sorgida al terri-tori, les discussions políti-ques i, finalment, una de-cisió judicial que cadascúha interpretat a la sevamanera mantenen la plan-ta de tractament en sus-pens. Ara com ara, ningúpot assegurar que les ins-tal·lacions –consideradesindispensables i urgentsper la Generalitat i el Con-sell Comarcal, que en sónels promotors– siguin unarealitat a curt termini.

Una alternativaLes complicacions que im-plicaria mantenir el pro-jecte al lloc escollit (CanComa de Baix, de SantJaume de Llierca) i la im-possibilitat de fer la plantaal polígon del Pla de Polit-ger sud del mateix munici-pi (l’alternativa que s’ha-via arribat a pactar) con-dueixen a l’opció d’uns ter-renys lliures d’aquest polí-gon, però a la banda nord,la més propera al nucli deMontagut. L’Ajuntamentde Sant Jaume, que esmanté ferm en l’oposició aCan Coma de Baix, veuriabé aquesta tercera via,com a mal menor. Lesdues parts confrontadesn’han començat a parlar,després que, arran de la

sentència del TSJC, s’hanvist obligades a buscar unconsens. L’associació encontra de la planta, però,ja ha deixat clar que tam-poc la vol en aquest lloc al-ternatiu perquè conside-ren que no és necessària,ni a Sant Jaume ni enlloc.

Els argumentsEl primer lloc escollit, ava-lat amb criteris tècnics, vaser Can Roset, una finca deSant Ferriol pròxima a Se-

rinyà. Aquella opció es vadescartar al cap de poc des-prés de les mobilitzacions

en contra que es van orga-nitzar. A continuació, itambé a partir d’argu-ments tècnics, es van triar

els ja famosos terrenys rús-tics de Can Coma de Baix, aprop del Fluvià, al terme deSant Jaume de Llierca. Se-gons l’ens comarcal, la fin-ca reuneix les condicionstècniques necessàries, pe-rò ni l’Ajuntament, ni unapart dels veïns, ni sectorsecologistes i pagesos ho ve-uen d’aquesta manera.Una plataforma ciutadana(l’associació de veïns encontra de la planta de triat-ge) va organitzar dues con-

sultes, que van donar coma resultat un no contun-dent al projecte. La majo-ria de les queixes es refe-rien al fet que la planta esconstruís en terrenys rús-tics, havent-hi un polígonindustrial a la vora, mentreque un sector més radicalno volia la planta enlloc dela comarca. L’Ajuntament(aleshores governat perERC) i l’Associació de Na-turalistes de Girona vanportar el pla especial al

contenciós administratiu,una iniciativa que el nouajuntament (JxCat) vamantenir.

El pacteAl marge del camí judicialque havia agafat el cas i ve-ient que l’opció de Can Co-ma de Baix provocava tantde rebuig, el 2016 el con-sistori, el Consell Comar-cal i la Generalitat vanpactar que la planta no esfes en aquella finca sinó en

La tramitació de la planta de Sant Jaume de Llierca

GRÀFIC: EL PUNT AVUI

20062006

Es projecta la planta al terme de Sant Ferriol. Mobilitzacions en contra.

20102010

Transcendeix que ara es vol fer a Can Coma de Baix (Sant Jaume de Llierca).

20112011

Inici de les mobilitzacions veïnals. Primera consulta popular, en què surt no a la planta.

20112011

Nou equip de govern municipal, contrari a la planta.

20122012

El Consell Comarcal aprova inicialment el pla especial.

20142014

L'Ajuntament i l'ANG porten el pla especial al contenciós administratiu.

2016

GRÀFIC: EL PUNT AVUI

2016

L'associació contrària a la planta lliura al Parlament 1.200 firmes.

20162016

Pacte per fer la planta al polígon industrial.

20172017

El Parlament rebutja la petició de la CUP d'abandonar el projecte.

20192019

Els terrenys del polígon on volen fer la planta els adquireix una empresa.

20202020

Els tribunals anul·len el pla especial.

La planta de triatge, ungran repte per a la Garrotxa

Ramon EstébanSANT JAUME DE LLIERCA

CONSENS · Només el diàleg, fins ara molt escàs, s’entreveu com a camí de sortida d’un conflicte que no s’ha acabat deresoldre als tribunals ALTERNATIVA · Uns terrenys al polígon Pla de Politger nord podrien ser un lloc de consens

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

L’associacióveïnal manté queno s’ha de fer laplanta enlloc

EL PUNT AVUIDIMARTS, 11 DE FEBRER DEL 202024 | Comarques Gironines | BAIX EMPORDÀ / GIRONÈS

L’ANC Girona, amb la col-laboració de l’ADAC i Òm-nium Gironès, noliegenonze autocars per facilitarel trasllat fins a Perpinyàel dissabte 29 de febrer, enl’acte que ha convocat elConsell per la República ales dotze del migdia alParc de les Exposicions i alqual està previst que assis-

teixi el president a l’exiliCarles Puigdemont. Ambtot, i tenint en compte queencara falten dues setma-nes, des de l’ANC Gironapreveuen mobilitzar-nemolts més. Segons va as-senyalar el coordinador del’ANC a Girona, Tavi Case-llas, és possible que s’arri-bi als quinze autocars, unaxifra que Casellas va quali-ficar d’“èxit brutal”. Delsautocars que han reservatdes de l’ANC Girona, trestenen una ocupació de 68seients i la resta són de 55.

Cada Diada, l’ANC Giro-na també organitza auto-cars des de Girona per fa-

cilitar el trasllat a Barcelo-na. Habitualment se’n no-liegen entorn d’una vinte-na per assistir a la mani-festació de l’Onze de Se-tembre a la Ciutat Comtal.Aquesta xifra, explica Ta-vi Casellas, “pot donar pis-tes” a l’hora de valorar la

mobilització gironina eldissabte 29 de febrer aPerpinyà. S’ha de tenir encompte també el nombrede persones que s’hi tras-lladaran en vehicles pri-vats o en tren. A més, s’or-ganitzen autocars en mol-tes poblacions del Giro-

nès, com ara Quart, Cassàde la Selva, Sarrià de Ter iSant Gregori, entre d’al-tres. El coordinador del’ANC Girona, Tavi Case-llas, va remarcar també elfet que des del Port de laSelva es noliegen “tres au-tocars que ja estan plens”.

El coordinador del’ANC Girona, Tavi Case-llas, va explicar, com aanècdota, el cas d’una noiasevillana que ha contactatamb l’entitat per afegir-sea la comitiva gironina finsa Perpinyà i que arribarà eldia abans amb TAV des dela capital andalusa. L’horai el lloc de sortida el dissab-te 29 de febrer és a l’apar-cament del pavelló de Fon-tajau a les vuit del matí; esdemana ser-hi mitja horaabans. El preu del bitllet ésde 10 euros i cal inscriu-re’s per internet.www.inscriu.me/ca/per-pinya-anc-girona.

Local obert a les tardesPer altra banda, el localque té l’ANC Girona al car-rer de les Olles s’obrirà ca-da dia a la tarda a partir dedemà dimecres. L’horarid’atenció serà de les 18 h ales 20 h. Tavi Casellas varecalcar que és possiblegràcies als voluntaris. ■

a A quinze dies del’acte de Puigdemont,l’ANC Girona preveumobilitzar-ne més

Noliejats onzeautocars per aPerpinyà el 29-F

G. Busquets RosGIRONA

L’ANC Girona nolieja autocars des de Fontajau per la Diada ■ JOAN SABATER

La reforma de l’edifici del’antiga Escola d’Arts i In-dústria de Palafrugell, quemés tard i fins fa una dèca-da va servir com a primeraseu del Museu del Suro lo-cal, s’ha reactivat en lesdarreres setmanes. Des-prés de mesos de lentitud iun trimestre pràctica-ment aturada perquè l’ad-judicatària, Comsa, consi-derava que no li sortien elsnúmeros pel pressupostde l’oferta que havien pre-sentat –890.643 euros,amb l’IVA–, el consistori il’empresa han arribat auna entesa per finalitzar-la.

A la tardor, els repre-sentants de l’empresa ha-vien pressionat dient querenunciarien al contractei el regidor d’Obres, LluísRos, descartava elevar elpressupost o acceptar unaretallada de les qualitatsprevistes en el contracte.Finalment, però, Ros ex-plica que en les conversestotes dues parts han acos-tat les posicions: “Hi ha lavoluntat mútua que s’aca-

bi l’obra, perquè per a l’em-presa renunciar-hi hauriaempitjorat la seva qualifi-cació per a futurs concur-sos, i per a l’Ajuntament,certificar la feina feta i pre-parar un nou concurs perals acabats pendents tam-bé hauria suposat un so-brecost”, en temps i dinersinvertits per a la nova con-

tractació, segons admet elregidor.

Entre el març i el junyEl regidor explica que en-cara han de revisar con-tradiccions de preus en al-guns conceptes, en què espodria acordar algun in-crement o una nova plani-ficació de les feines pen-dents, i esperen una novareunió amb els gestors deComsa per afrontar el fi-nal de les obres. Però l’edilcreu que cap a finals demarç ja es podrien haverresolt les instal·lacions iels tancaments de portes ifinestres.

En qualsevol cas, Roscompta que al juny puguindisposar de l’edifici, on te-nen prevista la seu del nouespai d’arts escèniques co-gestionat amb Actua, l’As-sociació d’Usuaris i Amicsde les Aules de Teatre i Ci-nema de Palafrugell. Di-verses de les aules serancompartides amb altresentitats. I Ros avança quea la planta baixa preveuenaprofitar l’espai per reubi-car-hi algun altre serveimunicipal, amb molts nú-meros per a l’Institut dePromoció Econòmica(IPEP).

L’obra ha passat nom-broses vicissituds des queen la primera adjudicacióles dues primeres empre-ses hi renunciessin il’aposta per Comsa arribéssense prou marge per be-neficiar-se de l’ajut per ainversions financeramentsostenibles previst si s’ha-gués enllestit abans de fi-nals del 2018. ■

a L’adjudicatària de l’obra, que amenaçava de renunciar-hi, i el consistori, que no volia pagar més delpactat en l’adjudicació, acosten posicions a Revisaran algun concepte a l’alça per evitar un nou concurs

Emili AgullóPALAFRUGELL

Reprenen la reforma del vellMuseu del Suro a Palafrugell

21.03.19és el darrer compromís del’empresa per enllestir les ins-tal·lacions i els tancaments dela reforma.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La xifra

Treballs reactivats a l’edifici de l’antic Museu del Suro de Palafrugell, on cal enllestir tancaments i instal·lacions ■ E.A.

22.06.18es va signar el contracte perrehabilitar l’edifici de l’anticMuseu del Suro, a Comsa i enun termini de deu mesos.

890.643euros –amb l’IVA– va ser elpreu d’adjudicació de la refor-ma, que l’empresa reclamaque es revisi a l’alça.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les dates

EL PUNT AVUIDIMARTS, 11 DE FEBRER DEL 202020 | Comarques Gironines | GIRONÈS

Tots els grups de l’Ajunta-ment de Girona van donarsuport ahir a una mociód’ERC per fer la plaça Ca-talunya principalment pera vianants aquest 2020. Laregidora de Mobilitat, Mar-ta Sureda, va matisar que“ara per ara” no és possiblefer-la per a vianants al centper cent perquè “és l’únicpunt d’accés al Barri Vell il’única connexió amb Tor-re Gironella i les Pedreres,i també hi ha la zona decàrrega i descàrrega quedona servei al Barri Vell”.També va assenyalar quecaldrà fer un estudi previper estudiar-ne els efectes.

El portaveu d’ERC,Quim Ayats, va deixarclar, però, que el replante-jament de la mobilitat a laplaça ha de començaraquest any perquè “fa anysque es van fer estudis i pro-postes i anem donant vol-tes a la plaça”. Ayats va cri-ticar que la configuracióactual “desplaça els via-nants a l’últim lloc” i “ac-tua de mur evitant una bo-na connexió entre el BarriVell i l’Eixample i el carrerdel Carme”. La proposta ésfer canvis aquest any “sen-se una gran inversió”,conscients que cal una re-forma integral de la plaçaque es deixa per a més en-davant aquest mandat.Aquesta reforma justa-ment és un dels punts cab-dals per al PSC, segons vadestacar Sílvia Paneque,

mentre que Cristina An-dreu, de Guanyem, va sub-ratllar que cal “tenir unavisió àmplia” i englobar-hodins el nou pla de mobili-tat. Des de Cs, Míriam Pu-jola ho veu com “un pas en-davant”. El text aprovat,que esmenta el carrer Noui Santa Clara com a prece-dents, demana que el re-plantejament de la mobili-tat a la plaça sigui “consen-suat” amb els veïns i que eltransport públic hi tingui“un protagonisme cabdal”.

Ordenança d’animalsD’altra banda, el ple vaaprovar de manera inicial

la nova ordenança d’ani-mals, que introduirà l’obli-gació per als amos de gos-sos de dur una bossa per aexcrements i aigua per ales miccions quan els du-guin a passejar. Va tirarendavant amb l’abstenciócrítica de tota l’oposició,que va possibilitar que elsvots favorables del governdesencallessin un temaque feia més de dos anysque estava en marxa, peròdeixant clar que hi presen-taran al·legacions i que elvot en l’aprovació definiti-va dependrà del que s’hi in-trodueixi. En aquest sentites va manifestar sobretot

la regidora de GuanyemLaia Pèlach, que va recla-mar que es concretin elscompromisos del consisto-ri i no només les exigènciesals propietaris. També desdel PSC Bea Esporrín vasubratllar que hi havia di-versos punts que els “gene-raven dubtes” i va parlard’una possible “criminalit-zació” dels propietaris, ides d’ERC, Maria ÀngelsCedacers va insistir sobre-tot en la necessitat de fercampanyes prèvies i mésespais d’esbarjo abansd’emprendre sancions.Des de Cs, Míriam Pujolatambé va afirmar que el

text “detalla obligacionsperò no esmenta contra-prestacions”. El regidor deSostenibilitat, Martí Te-rés, va remarcar que, amés de mesures de civis-me, la nova ordenança volfer de Girona una ciutat“més amable” amb els ani-mals, ja que també incor-pora els itineraris canins iels espais d’esbarjo delimi-tats sense tanca. També vadestacar la voluntat d’in-corporar al·legacions.

Retorn de competènciesUn altre punt destacat vaser l’aprovació per unani-mitat del retorn al ple de

competències que al juliolen l’aprovació del cartipàss’havien delegat a la juntade govern. Aquesta decisióprovenia de la petició delsgrups de l’oposició, sobre-tot arran del fet que la jun-ta de govern prorrogués elcontracte de Girona + Ne-ta sense passar pel ple. Latinenta d’alcalde d’Hisen-da i Règim Interior, MariaÀngels Planas, va lamen-tar que amb el nou acord aquè s’ha arribat amb Gua-nyem i ERC es perdrà “agi-litat”, i va dir que algunstràmits que ara es feien enquinze dies podran arribara trigar fins a dos mesos.Planas va insistir que estractava sobretot de te-mes “tècnics”. Guanyem iERC, però, van remarcarque, a més de l’agilitat,també cal tenir en comptel’objectiu de democratit-zar les decisions. El PSC,que havia estat molt críticamb la delegació, va mani-festar que la decisió d’ahir“torna la democràcia al’Ajuntament de Girona”.

Altres aprovacionsEl ple també va aprovarper unanimitat una mocióde Guanyem per actualit-zar el pla d’emergències,després de l’experiènciadel temporal Glòria, i permajoria una de Ciutadansper potenciar la Girocleta(Guanyem va votar-hi encontra i la resta a favor).

També es va aprovar elpla estratègic de subven-cions 2020-23, nomésamb el vot a favor del go-vern (Guanyem va votar-hi en contra i la resta esvan abstenir). A més, es vadonar llum verd a la disso-lució del Consorci d’ArtsEscèniques Salt-Girona(amb l’abstenció de Gua-nyem i el vot a favor de laresta) i a la modificació delreglament del taxi perquèels taxistes amb vehiclesadaptats no hagin de pararun dia entre setmana (ambl’abstenció del PSC). ■

Lurdes ArtigasGIRONA

a S’aprova una moció d’ERC perquè sigui aquest 2020 a L’oposició critica la nova ordenança d’animalsperò permet que es desencalli a Tornen al ple algunes competències delegades a la junta de govern

Unanimitat a Girona per fer laplaça Catalunya per a vianants

Vista de la plaça Catalunya de Girona, ahir a la tarda ■ JOAN SABATER

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

MÉS PLE MUNICIPAL

El ple va desestimar les sisal·legacions presentades pelPSC al pressupost municipaldel 2020, que eren les úni-ques que s’havien presentat, iva aprovar definitivament elscomtes per a aquest any. Vatirar endavant gràcies alsvots de JxCat i Guanyem,l’abstenció d’ERC i Cs, i el voten contra del PSC.

Desestimades lesal·legacions alpressupost

S’allarga la gestió de TMG delsbusos i la Girocleta fins al 2034

El ple municipal també vaaprovar de manera definitivaque la societat municipalTMG es continuï ocupant dela gestió del servei de bus ur-bà i de la Girocleta fins al2034. Hi van votar a favorl’equip de govern (JxCat),Guanyem i ERC, mentre queels regidors de Ciutadans esvan abstenir i els del PSC hivan votar en contra, ja que es

Una desena d’entitats ecolo-gistes van entregar ahirabans de començar el ple unacarta a l’alcaldessa de Girona,Marta Madrenas, per dema-nar-li que els expliqui quin ésel full de ruta i l’estratègia delgovern de la ciutat per ferefectiva la declaració d’emer-gència climàtica, i que es co-mencin a prendre mesuresd’urgència. Madrenas i el re-

Deu entitats insten a concretarmesures per l’emergència climàtica

van desestimar totes les al·le-gacions que havien presentatels socialistes.

Transports Municipals delGironès (TMG) es va consti-tuir el 1988 i va obtenir la ges-tió per 30 anys. A finals del2018 es va prorrogar un anyper analitzar la millor formade gestió, i el govern va deci-dir a finals del 2019 apostarper la continuïtat.

gidor de Sostenibilitat, MartíTerés, van rebre la carta i vanoferir-los una reunió per par-lar-ne. Les entitats signantsde la carta són XRGirona, FFFGirona, Associació de Natu-ralistes de Girona, Greenpea-ce, Aigua és Vida, La Sorello-na, Xarxa Sobirania Energèti-ca, Som Energia, Coordina-dora d’ONG Solidàries i SOSCosta Brava.

Moment de l’entrega de lacarta ■ J. SABATER

DdG GIRONA

■Segons dades del meteoròleg Ge-rard Taulé, el centre de Girona ha re-gistrat l’inici de febrer més càlid desde , amb una mitjana de tem-peratures de , graus. Fins ara, elfebrer més càlid es remunta al ,

amb una mitjana d’, graus i ambmínimes molt altes pel vent provi-nent de sud-oest. Tot i això, malgratno disposar de dades oficials delcentre, Taulé creu que la mitjana del va superar la del , ja queles dades de Girona-Bell-lloc i l’ae-

roport de Vilobí van registrar unamitjana d’, graus.

Normalment, la mitjana del fe-brer hauria de ser de , graus. «Aixòvol dir que patim una anomalia po-sitiva de gairebé cinc graus». Ahir,concretament, la temperatura més

alta al centre de Girona va ser de, graus i la mínima, . Taulé afir-ma que no es preveu cap onada defred en les pròximes dues setmanesi «podríem estar tota una tempora-da freda (tardor-hivern-primavera)sense glaçades al centre de Girona».De moment la temperatura míni-ma més baixa tant a Girona-Séquiacom a Girona-plaça Poeta Marqui-na de l'actual temporada freda (tar-dor-hivern i primavera) és de ,ºCel de gener. És cert que als afores

de Girona glaça, –la mínima del de gener va ser de -,ºC a les De-veses de Salt–, però al centre amb lacalor urbana, manca de vent i elcanvi climàtic global, la sensació ésde no hivern. També cal remarcarque no és un fet local de Girona,aquest gener de ha estat el méscàlid al planeta des que hi ha regis-tres instrumentals. La mitjanad’aquests dies a Salt i Sarrià de Terha sigut de , graus, també llunyde la mitjana habitual.

Girona registra l’inici de febrer ambtemperatures més altes des de 1884

Comarques-Necrològiques

Diari de Girona DIMARTS, 11 DE FEBRER DE 2020 17

BLANES

GERARDUS ALBERTUS DE WOLFFHa mort als 70 anys. Era casat amb

Ángeles Arroyo Barbas i tenia tres fills.

Residia a Blanes. L’enterrament se rà

el dijous, dia 13, a les 12 del migdia, a la

parròquia de Santa Maria de Blanes.

CALDES DE MALAVELLA

JOAN SERRAT COSTAHa mort als 72 anys. Era casat amb Pa-

qui Arbuja Hernández i tenia sis fills. Re-

sidia a Caldes de Malavella. L’enterra-

ment se celebrarà avui dimarts, a les 5

de la tarda, a l’església parroquial de

Sant Esteve de Caldes de Malavella.

CASSÀ DE LA SELVA

MARGARITA GARRIGA VIDALHa mort als 93 anys. Era vídua de Joan

Sabrià Casagran i tenia una filla. Residia

a Cassà de la Selva. Se celebrarà una

cerimònia avui dimarts, a les 4 de la tar-

da, al tanatori de Cassà de la Selva.

FIGUERES

MANOLO CRUZ LÓPEZHa mort als 82 anys. Residia a Figue-

res. Se celebrarà una cerimònia avui

dimarts, a 2/4 de 5 de la tarda, a la fune-

rària Empordanesa - Altima de Figueres.

GIRONA

NURIA CASAS CASTANYHa mort als 91 anys. Era vídua de Ma-

nel Planella Jordi. Residia a Girona. La

cerimònia se celebrarà avui dimarts, a

2/4 de 10 del matí, al Tanatori de Girona.

CARLES LLOBET RIBÓHa mort als 93 anys. Era casat amb Ju-

lita Amat Viñals. Residia a Girona. L’en-

terrament se celebrarà avui dimarts, a

2/4 de 4 de la tarda, a l’església parro-

quial de Sant Narcís de Girona.

ESTHER RICO FÀBREGASHa mort als 51 anys. Tenia un fill i resi-

dia a Girona. Se celebrarà una cerimò-

nia avui dimarts, a les 3 de la tarda, al ta-

natori de Girona.

LA JONQUERA - CAPMANY

ALBERT ROGET SIRVENTHa mort als 37 anys. Era casat amb Es-

ter Coca Cabrera i tenia dues filles. Resi-

dia a la Jonquera. Se celebrarà una ce-

rimònia avui dimarts, a les 6 de la tarda,

a la funerària Vicens de Figueres.

LLAGOSTERA

JOSEP RABASEDA XIRGUHa mort als 61 anys. Tenia un fill. Resi-

dia a Llagostera. L’enterrament se ce-

lebrarà avui dimarts, a les 10 del matí, a

l’església parroquial de Llagostera.

LLORET DE MAR

MANUEL SOTO ACÍNHa mort als 78 anys. Tenia cinc fills i

residia a Alacant. L’enterrament se ce-

lebrarà avui dimarts, a les 4 de la tarda,

a la capella del cementiri de Lloret de

Mar.

PALAMÓS

JORDI FALGUERAS BUSCARONSHa mort als 83 anys. Era casat amb

Roser Genis Prats i tenia cinc fills. Residia

a Palamós. Serà incinerat avui di-

marts, a 2/4 d’1 del migdia, a Palafrugell.

SANT HILARI SACALM

PEPITA CASAS FERRERHa mort als 91 anys. Era vídua i tenia

tres fills. Residia a Sant Hilari Sacalm.

L’enterrament se celebrarà avui dimarts,

a les 12 del migdia, a l’església parroquial

de Sant Hilari Sacalm.

SANTA COLOMA DE FARNERS

SALVADOR ESPARCH MORÉHa mort als 72 anys. Era casat amb

Maria Farners Forcat Juhé i tenia dos

fills. Residia a Santa Coloma de Farners.

L’enterrament se celebrarà demà di-

mecres, a les 10 del matí, a l’església par-

roquial de Santa Coloma de Farners.

SANTA CRISTINA D’ARO

TRINI MARTÍNEZ DÍAZHa mort als 82 anys. Era casada amb

Mariano Alcaina Martínez i tenia dos fills.

Residia a Santa Cristina d’Aro. Se cele-

brarà una cerimònia avui dimarts, a les

11 del matí, al tanatori de Sant Feliu de

Guíxols.

VILANANT - LLADÓ

PERE PUNSET BRUGUÉSHa mort als 75 anys. Era casat amb

Montserrat Torres Vicente i tenia dos

fills. Residia a Vilanant. L’enterrament

se celebrarà demà dimecres, a les 10 del

matí, a l’església parroquial de Lladó.

DEFUNCIONS

FARMÀCIES DE TORNPOBLACIÓ FARMÀCIA ADREÇA TELÈFON POBLACIÓ FARMÀCIA ADREÇA TELÈFON POBLACIÓ FARMÀCIA ADREÇA TELÈFON

AGULLANA PINADELL (9-20) Pl. Josep Serra, 1 610 27 82 40

ANGLÈS FRANCH (9-21) Indústria 39-41 972 42 00 51

ARBÚCIES NAVARRO (9-21) Camprodon, 22 972 86 09 06BANYOLES OMEDES Mercadal, 16 972 57 01 46

BÀSCARA PAGÈS ALSINA (9-21) Alt Empordà, 28 626 25 02 09

BESALÚ GRATACÓS, CB (9-21) Ganganell, 44 972 59 12 73BLANES CONTRERAS Av. Villa Madrid, 17 972 33 44 03

BONMATÍ MEDINA (9-20) St. Ramon, 4 972 42 22 31

BORDILS DE PUIG (9-21) Ctra. Palamós, 90 972 49 00 12

BORRASSÀ FORNAGUERA (8-21) Figueres, 5 972 74 58 85

CADAQUÉS MORADELL Frederic Rahola, 9 972 25 87 51

CALDES DE MALAVELLA CASANOVAS (9-21) Vall-llobera, 17 639 98 37 20

CAMPDEVÀNOL GONZÁLEZ (9-21) Major, 12 972 73 00 29CASSÀ DE LA SELVA FRIGOLA Major, 1 972 46 00 18

CELRÀ DELLONDER NAVARRO (9-21) Aumet, 48 972 49 20 18

CERVIÀ DE TER ISERN (9-21) Av. Catalunya, 46 972 49 60 14

COLERA REVILLA Mar, 78 972 38 92 12

CORNELLÀ DEL TERRI BUSQUET (9-22) Av. Girona, 8-10 676 21 44 19

EL PORT DE LA SELVA SALA Mar, 8 686 51 50 94

EMPURIABRAVA BURSET (9-21) Bahia, 87 972 45 12 55FIGUERES GRAU Sant Antoni, 93 972 50 24 17

FLAÇÀ PAGÈS (9-21) Pl. Estació, 7 972 48 81 08GER CANO (9-22) Ctra. Vella, s/n 972 14 70 59GIRONA JUANOLA RIBERA (9-21) Av. Sant Joan Bosco, 23 972 20 41 93 MANUEL-RIMBAU (9.15-22) Carme, 191 972 20 14 18 PALAU Pl. M. de Camps, 7 972 20 09 97L’ARMENTERA FALGUERA (9-22) Pl. Catalunya, 11 629 63 22 06L’ESCALA SOLÉS (21-9) Av. de Girona, 23-25 972 77 15 75 CENDRA (9-21) Av. Ave Maria, 3 972 77 04 77LA BISBAL D’EMPORDÀ GOÑI Josep Irla, 14 674 038 640LA CANYA (VALL DE BIANYA) ABEL (9-14/16-21) Ctra. Olot, 21 669 34 68 35LA JONQUERA ESCUTIA (9-24) Major, 87 972 55 40 14LLAGOSTERA JOAN SAURÍ (9-21) Consellers, 28 639 64 44 26LLANARS VIDAL (9-21) Av. Catalunya, 25 972 13 04 17LLANÇÀ HORTALÀ Castellar, 2 (port) 616 74 53 86LLORET DE MAR MASETE (9.30-22) Valentí Almirall, 12 972 36 23 71 MATEOS (22-9.30) Av. Vidreres, 146 972 96 46 55

MAÇANET DE LA SELVA RIERA (9-21) Pg. de l’Església,16 972 85 80 71OLOT GOU, CB Av. Sta. Coloma, 87 972 26 13 44PALAFRUGELL BARBA, CB (9-20) Av. Generalitat, 32 972 30 84 15 SUÑER, CB (20-9) Pl. Església, 9 972 30 06 91PALAMÓS BAVIERA (9-22) Major, 1 972 31 41 70 MASSANEDA, CB (22-9) Av. Llibertat, 99 972 31 45 87

PERALADA IÑARRA (9.30-21) Av. Constitució, 1 648 15 65 54PLATJA D’ARO SALA (22-9) Av. Costa Brava, 2 972 81 75 64 DE BENITO (9-22) Av. de S’Agaró, 55 972 81 96 83PORTBOU LLANTA Mar, 8 972 39 01 45PUIGCERDÀ NÚRIA MUNTANÉ Pl. de Barcelona, 3 972 88 37 14RIBES DE FRESER RAMIS (9.30-20.30) Major, 24 603 53 49 15RIELLS I VIABREA D’OCÓN (9-21) Santa Fe, 5 93 847 22 94RIPOLL RIU Plaça Gran, 24 972 70 01 40ROSES CELRÀ Cap Norfeu, 47 972 45 91 59SALT AUGUET Moreneta, 39 baixos 972 60 72 37ST. ANTONI DE CALONGE URQUIZU (9-21) Av. Catalunya, 3 972 66 16 93ST. ESTEVE D’EN BAS COROMINAS (9-14/16-21) Olot, 13 646 35 39 50ST. FELIU DE GUÍXOLS OLIVÉ (9-20.30) Ctra. Palamós, 74 972 32 01 09ST. HILARI SACALM MUNTALT (9-21) Busquets i Punset, 13 972 86 90 49ST. JOAN DE LES ABADESSES CAMPRUBÍ (9-21) Ramon d’Urgell, 56 972 72 22 26STA. COLOMA DE FARNERS PUJOLRÀS Francesc Moragas, 31 972 84 36 24STA. CRISTINA D’ARO FUENTES (9-20.30) La Teulera, 29-31 639 26 83 90TORROELLA DE MONTGRÍ CORBALÁN Passatge, de Catalunya, 21 972 76 01 49TOSSA DE MAR ARBUSSÉ (9-21) La Guàrdia, 19 608 09 56 27VIDRERES RICO (9-21) Costa Brava, 65 972 85 15 15VILABLAREIX SERRA (9-14/16-21) Ctra. Sta. Coloma, 90 972 23 26 05VILOBÍ D’ONYAR PUIGVERT, CB (9-14/16-21) Onyar, 2 972 47 30 08

Situació dels embassaments gironins 10 de febrer de 2020

Embassament Capacitat màx. Estat actual Estat fa un any Mitjana en la mateixa data

hm3 hm3 % hm3 % 5 anys - hm3 10 anys - hm3

DARNIUS-B. 61,10 51,48 84,26 54,24 88,77 38,99 37,33

SAU 165,26 146,56 88,69 142,29 86,10 107,90 110,40

SUSQUEDA 233,00 224,68 96,43 196,19 84,20 168,83 174,64

Nota d’agraïmentLa seva filla, Anna; gendre, Josep; netes, Helena, Marta i Jordi;

besnet, Biel, i tota la família, us agraeixen les mostres de condol rebudes per la mort de

DOLORS VALL-LLOVERAVERDAGUERVídua de Jaume Font Juher

Esdevinguda el passat dia 8 de febrer de 2020

Girona, 11 de febrer de 2020

jamargant - 11/02/2020 09:50 - 2.137.88.186

EL PUNT AVUIDIMARTS, 11 DE FEBRER DEL 202014 | Nacional |

Foc sobre les aigües del Be-sòs i peixos morts surant aprop de la llera. Aquestesvan ser les dues conse-qüències immediates del’incendi a la nau indus-trial de l’empresa Ditecsa,dedicada al tractament deresidus perillosos i situadaa Montornès del Vallès,que va provocar un vessa-ment tòxic al riu ara fa dosmesos. El que semblava undesastre ecològic irrever-sible es va recuperant demanera gradual, tot i queencara és difícil preveurequan es podrà tornar a lasituació anterior al foc.

El riu encara feia pudorde dissolvents fins a sisdies després a l’altura deSant Adrià de Besòs, nou

quilòmetres més avall d’ons’havia produït el vessa-ment. És per això que im-mediatament després delsfets es va posar en marxaun pla de xoc per al segui-ment de l’impacte ambien-tal al Besòs, elaborat perl’Agència Catalana de l’Ai-gua (ACA), que encara esmanté.

A la zona hi va haveruna gran mortaldat de pei-xos i invertebrats aquàticsque, segons l’ACA, va arri-bar al 70% de la poblacióque hi havia al riu en aquellmoment. Els exemplarsmorts es van retirar ràpi-dament per no afectar laresta i els vius es van cap-turar i es van portar aigüesamunt, en un intent de mi-nimitzar l’impacte ecolò-gic. Dos mesos després,encara no s’ha recuperat el

volum de vida al riu ante-rior a l’incident. Científicstreballen en l’anàlisi de lapossible afectació a mitjà ia llarg termini de la toxici-tat, que podria provocaruna mortalitat a més llargtermini o bé alteracions enforma de malalties i difi-cultats per reproduir-se.També s’analitza l’acumu-lació de tòxics que hagi po-

gut quedar als sediments ien els teixits dels peixosque han sobreviscut.Aquestes són anàlisis méslaborioses, que requerei-xen més temps, i s’esperatenir resultats en unes set-manes.

Les analítiques fetesper l’ACA després de l’inci-dent mostren la recupera-ció gradual de la contami-

nació al riu i a l’aigua que hiha al costat, que es pot do-nar pràcticament per des-apareguda. Tan sols es de-tecten alguns compostosvolàtils però a nivells moltbaixos, molt per sota delsllindars de qualitat, al me-di, als marges del riu i a lavegetació del costat.

Pel que fa a l’afectacióde les aigües subterrànies,les concentracions d’ele-ments contaminants esvan mantenir durant méstemps als pous propers a lallera, però les darreresmostres, recollides abansdel temporal Glòria, cons-taten que les concentra-cions s’han reduït molt.Als pous més allunyats delcurs principal del riu nos’hi han trobat concentra-cions, però cal veure si alnivell més proper a l’em-

presa sinistrada han que-dat sòls contaminats i lesaigües subterrànies mésproperes estan afectades.Les aigües subterràniesestan encara sota possibleafecció, tot i que, si fos així,se suposa que seria unaafecció local, no generalit-zada a tot l’aqüífer, segonsfonts de l’ACA.

Dues sancions reduïdesL’empresa Ditecsa haviarebut dues sancions de laGeneralitat per incompli-ments de la normativa el2018 i el 2019. L’Agènciade Residus de Catalunya(ARC) va detectar el 2017que l’empresa emmagat-zemava una quantitat desubstàncies superior a lapermesa, que acumulavamaterial fora de lloc, i vaconstatar mancances enla traçabilitat de la gestiódocumental dels residus ili va imposar una sanció de48.000 euros, però Ditecsaen va acabar pagant28.800 perquè va fer l’abo-nament en el termini vo-luntari i va tenir una re-ducció del 40%.

El 2019, arran d’unainspecció de la direcció ge-neral de Qualitat Ambien-tal i Canvi Climàtic, es vaobrir un nou expedient

El vessament tòxic constatala fragilitat del riu BesòsaDos mesos després de l’incendi a la fàbrica de Montornès s’observa que els danys no són irreversiblesaLes pluges han fet augmentar el nombre de peixos aigües avall però no se n’ha recuperat el volum anterior

Marta MembrivesBARCELONA

34.800euros va pagar Ditecsa perdues sancions imposades perla Generalitat que sumavenun import de 58.000 eurosperò que es van rebaixar un40% perquè les van abonaren el termini voluntari

El parc fluvial del Besòs recupera lentament la normalitat després de la rierada provocada pel temporal ‘Glòria’ ■ ORIOL DURAN

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les xifres

70%dels peixos i invertebratsaquàtics que hi havia al tramde riu afectat per l’incendivan morir poques hores des-prés del foc a causa dels dis-solvents barrejats amb aiguaque es van vessar

ORIOL PUIG GIRONA

■ La comunitat xinesa de Gironaha pres les seves pròpies mesuresdavant del coronavirus. L’Institutde Llengua i Cultura Xinesa de Gi-rona explica que «s’han organitzatgrups de voluntaris per donar ajuti suport als seus compatriotes xine-sos que acaben de tornar de la Xinai que decideixen fer la seva quaran-tena voluntària de dues setmanesa casa per precaució». Per exemple,la recerca d’allotjament, l’ofertad’aliments i productes per cobrirles necessitats diàries, suport d’es-tudis als nens afectats, o l’assesso-

rament psicològic.D’altra banda, aquest institut

(escola de xinès fundada l’any) ha recaptat més d’. eu-ros en la campanya solidària«Ànims Xina, combatem junts».Han comprat materials mèdics deprimera necessitat i equips de pro-tecció per als hospitals de Wuhan,epicentre del coronavirus. La pro-fessora Haifeng Hong, directora del’institut, explica que en la campa -nya hi han col·laborat centenars depersones, «la majoria de la comu-nitat xinesa de la província; princi-palment els alumnes de l’escola, els

seus pares, els amics» i molta altragent. Amb l’ajut de Serveis Mèdicsde Girona, s’han aconseguit més de. mascaretes, ulleres deprotecció, . parells de guants,. gorres, cobrebotes iroba de protecció mèdica. Tots sónd’ús mèdic i compleixen l’estàn-dard requerit. Amb la coordinaciói l’ajuda del Consolat Xinès, s’hanenviat aquests materials a cost zeroa Xangai, on es repartiran en doshospitals de Wuhan. Fa uns dies,l’Associació Siwei també va infor-mar que havia comprat mascaretesi vestits de protecció.

Xinesos en quarantenavoluntària a Girona per evitarel risc del virus de WuhanOrganitzen grups de suport als compatriotes que acaben d’arribar de laXina Han enviat a Wuhan 26.000 mascaretes i 30.000 parells de guants

Material mèdic i de protecció empaquetat i preparat per enviar a la Xina. DIARI DE GIRONA

T.C.C. SALT

■La Junta de l’Associació de veïnsdel Barri dels Escriptors de Salt hadenunciat que uns brètols hanmalmès dues de les quatre casetesde llibres del barri que serveixenper fomentar la lectura mitjan-çant l’intercanvi de llibres vells.Les han trobat completamentdestruïdes, arrencades i per terra.

L’entitat veïnal ha asseguratque arreglarà les casetes i que hicontinuarà posant llibres, i dema-na a aquestes persones que s’han

«divertit» destruint les casetes,que «la propera vegada, en comp-tes de destruir-la, l’obrin i agafinun llibre per llegir-lo, potser hotrobaran més divertit i enriquidorque fer malbé les coses dels al-tres».

Trenquen dues casetesd’intercanvi de llibres delbarri dels Escriptors de SaltL’associació de veïnsdemana als brètols que elproper cop, en lloc de destruir,agafin un llibre i el llegeixin

Girona, Salt i Sarrià

Diari de GironaDIMARTS, 11 DE FEBRER DE 20206

DdG SALT

■ Inès Rigau és la guanyadora delPremi Tres de Març de Saltd’aquest any . Rigau fa mésde anys que exerceix com a jut-gessa de pau substituta de la vilai col·labora habitualment en l’ac-tivitat social i cultural del muni-cipi en actes referents com LesVeus de Salt. L’acte d’entrega delguardó es durà a terme el dimarts de març a partir de les . ho-res al teatre del municipi.

Rigau va néixer a Salt l’any a l’actual plaça de les Llúdriguesi va ser una de les fundadores i

membre de l’agrupació teatralESTIL. L’alcalde de Salt, Jordi Vi-ñas, destaca la seva vinculació

amb la vila recordant que «la Inésva passar deu anys vivint fora deSalt, a països com Portugal, An-gola i Uruguai però sempre s’hiha sentit arrelada i sovint explicaque com més gran es fa més liagraden les coses de Salt».

Els Premis de Març de Salt re-coneixen persones i entitats queduen a terme la seva activitat a lavila i que s’hagin distingit per laseva activitat o les seves iniciati-ves relacionades amb la promo-ció de la vida cultural i cívica almunicipi.

Enguany, com a novetat, elguardó s’atorgarà els anys parellsa les persones individuals i els se-nars, a les entitats. D’altra banda,per fomentar la participaciós’han admès les candidaturespresentades per persones físi-ques o jurídiques.

La jutgessa de pau substituta de Salt,Inès Rigau, Premi Tres de Març Fa més de 25 anys queexerceix en el càrrec icol·labora en l’activitat sociali cultural de la vila

AJ. DE SALT

Inès Rigau.

DIARI DE GIRONA

Casetes destrossades.

LAURA TEIXIDOR GIRONA

■ L’Associació de Facultatius Ju-bilats del Trueta, entitat creada fasis anys que agrupa professionalssanitaris que han exercit a l’hos-pital gironí, va emetre ahir un co-municat en què afirmen la sevapostura cap a la futura ubicaciódel nou centre sanitari. Conside-ren que Salt és el lloc «més adientper la seva disponibilitat de terreny, localització i proximitatamb l’hospital Santa Caterina, ellaboratori regional, l’Institut d’In-vestigació biomèdica de Girona(Idibgi) i el possible campus queuneixi les Facultats de Ciències dela Salut i Esport (Medicina, Infer-meria i Euses), fet que permetriauna estreta col·laboració entretots els centres».

A part d’aquests requisits, tam-bé consideren que és importantque la nova ubicació sigui en unlloc «ben comunicat, ample i quepugui acollir noves ampliacions,a més de tenir-hi cabuda altresequipaments tan necessaris comara aparcaments».

«Controvèrsia general»L’associació reconeix que «últi-mament s’ha generat certa con-trovèrsia» en els mitjans de comu-nicació sobre quina ha de ser la fu-tura ubicació. És per això que tam-bé han decidit posicionar-se, ja

que els membres que formen partde l’entitat «han desenvolupatgran part de la seva vida profes-sional en aquest hospital i per tantsón coneixedors de la seva trajec-tòria i necessitats».

També manifesten «que el noucentre sanitari ha d’estar a l’alturadels millors hospitals de Catalu -nya, dotat d’alta tecnologia i ambpossibilitats de creixement futur».A més, demanen que «puguiagrupar els àmbits d’assistència,docència i recerca i que formi partdel Campus de les Ciències de laSalut que la Regió Sanitària de Gi-rona necessita i mereix». Final-ment, reclamen que el nou Trueta«ha de comptar amb un pressu-post d’acord amb aquestes neces-sitats i per tant comparable alsgrans hospitals de Barcelona».

L’Associació deFacultatius Jubilatsdel Trueta apostaper ubicar el nouhospital a Salt

«Els principalsavantatges són ladisponibilitat deterreny, la bonacomunicació i laproximitat amb elSanta Caterina icentres de recerca»

jamargant - 11/02/2020 09:50 - 2.137.88.186

■ Diana Garrigosa, economista,professora i esposa de PasqualMaragall, va morir ahir de manerasobtada a Barcelona als anys.La dona del president s’havia con-centrat en la lluita contra l’Alzhei-mer des que a Maragall li van de-tectar la malaltia a través de la fun-dació que duu el nom del presi-dent i que ella presidia.

Filla d’un enginyer comunista,va conèixer Pasqual Maragall enuna festa d’estudiants l’any .La parella es va casar l’any següenti van tenir tres fills. Dona de grancaràcter i de forta personalitat,

mai va permetre que l’activitat po-lítica del seu espòs acabés absor-bint-la a ella, una guardiana moltgelosa de la intimitat familiar. Garrigosa, inseparable del seumarit, va optar sempre per la dis-creció, fins i tot en la seva militàn-cia política en el PSC, el partit queva contribuir a fundar i del qual vaformar part fins que Maragall vaser rellevat per José Montilla alcapdavant de la candidatura so-cialista a la Presidència de la Ge-neralitat. Consumat el canvi decap de llista, Garrigosa va acabarredactant la carta de renúncia a lamilitància al PSC.

Els últims anys Diana Garrigosava dedicar totes les seves energiesa cuidar el seu espòs, malalt d’Alz-

heimer. De fet, un dels últims actespúblics que va realitzar va ser fa unparell de mesos, el de desembrepassat, quan es complien anysde la investidura de Pasqual Ma-ragall, després del Pacte del Tinellque va infantar el primer Governtripartit. L’efemèride va servir perpresentar al Col·legi d’Economis-tes de Catalunya l’Arxiu DigitalPasqual Maragall, amb més de. documents entre discursos,articles, entrevistes i també cartesprivades. Garrigosa –que hauriapatit un infart– tenia, també, unfort vincle amb les comarques deGirona, ja que la família tenia elcostum de passar els estius a lacasa que tenen a Rupià. Conegudala inesperada notícia de la mort de

l’esposa de Pasqual Maragall, es vadesencadenar una cadena de re-accions a les xarxes.

El president del Govern central,Pedro Sánchez, va expressar laseva «enorme tristesa» per la mortde Garrigosa, tot assegurant que«ens deixa una dona forta que vadedicar els seus últims anys a im-pulsar la investigació per prevenirl’Alzheimer. Una sincera abraça-da, Pasqual. Un petó a tota la fa-mília».

Paral·lelament, el president dela Generalitat, Quim Torra, tambéva mostrar la seva «tristesa» i li vaagrair la seva «vocació de servei alpaís». «Guardarem un lloc espe-cial de la nostra memòria indivi-dual i col·lectiva per a Diana Garrigosa, amb el seu exemple i elseu caràcter, en agraïment per lafeina feta», va assenyalar Torra.

Dona «forta i discreta»Per part seva, l’alcaldessa de Bar-celona, Ada Colau, va expressar elseu condol per la mort de Garrigo-sa i la va descriure com una dona«forta, discreta i lluitadora contral’Alzheimer». «Ningú esperavaaquest adeu sobtat a Diana Garri-gosa. Una gran dona de Barcelonaper mèrits propis. El meu condola la seva família i molt especial-ment al MHP Maragall», va asse-gurar l’alcaldessa a Twitter.

El vicepresident de la Generali-tat, Pere Aragonès, també va ex-pressar el seu condol i va enviar«una forta abraçada» a la famíliaMaragall. La secretària general ad-junta i portaveu d’ERC, Marta Vi-lalta, va destacar el «ferm compro-mís per seguir en la lluita contral’Alzheimer» de Garrigosa i va en-viar una abraçada a Pasqual Ma-ragall i al seu germà i líder d’ERCa l’Ajuntament, Ernest.

«Treball generós»L’expresident de la GeneralitatCarles Puigdemont va evocar«l’immens treball, generós i incan-sable» contra l’Alzheimer de Dia-na Garrigosa, així com va enviar elseu condol i afecte a Pasqual Ma-ragall i a la seva família.

El primer secretari del PSC, Mi-quel Iceta, va lamentar «profun-dament» la mort de Garrigosa i vatraslladar el seu condol a la sevafamília i amics: «Que la terra li si-gui lleu». La portaveu del PSC al’Ajuntament de Girona, Sílvia Pa-neque, va expressar «el condolsentit dels socialistes gironins a lafamília i amics» de Garrigosa.

El vicepresident del Govern, Pablo Iglesias, la va recordar coma «professora i històrica militantdel PSC, una dona generosa queha lluitat durant anys contra l’Alzheimer».

Pedro Sánchezdestaca la tasca de Garrigosa enl’impuls de lainvestigació per prevenirl’Alzheimer i Torrali agraeix la seva«vocació de servei al país»

A l’esquerra, Garrigosa iMaragall, a Vilopriu, l’any 2003en la Trobada d’Estiu del PSC. MARC MARTÍ/ARXIU

A la dreta, a dalt, DianaGarrigosa, amb la torxa olímpicade Barcelona 92 i, a sota, a la Firade Mostres amb Joaquim Nadal,Maragall i Marina Geli. ARXIU/MARC MARTÍ

Mor Diana Garrigosa, l’esposainseparable de Pasqual MaragallDona de gran caràcter i forta personalitat, s’havia concentrat en la lluita contra l’Alzheimer desque li van diagnosticar la malaltia al seu marit Va contribuir a fundar el PSC i hi va militar fins a la sortida de Pasqual Maragall de la política Colau la defineix com a «gran dona de Barcelona»

DdGGIRONA

Catalunya

Diari de GironaDIMARTS, 11 DE FEBRER DE 202024

jamargant - 11/02/2020 09:50 - 2.137.88.186

Cultura i Societat

Diari de Girona DIMARTS, 11 DE FEBRER DE 2020 35

CLASSIFICATS

DdGPer posar el seu anunciHORARI DE RECEPCIÓ DILLUNS A DIVENDRES

9,00 a 15 hores

PER FAX

972 21 25 87PER TELÈFON

972 20 20 66PER EMAIL

economics@ddg.catPersonalment a

Diari de GironaGeneral Mendoza 2, baixos. Girona. DETALLEU EL TEXT I SECCIÓ EN LA QUAL S'HA DE PUBLICAR. NÚMERO DE VISA AMB LA DATA DE CADUCITAT.

NOM, DNI/NIF, TELÈFON I ADREÇA DEL CLIENT EN UN DOCUMENT AMB LA SIGNATURA DEL TITULAR.

CERVIÀ DER TER: Casa rehabi-

litada, sense mobles, de superfície

construïda 167 m2. Disposa de 3

dormitoris dobles, àmplia cuina

de 20 m2 amb vitroceràmica, la-

vabo amb dutxa gran, terrassa

de 22 m2, calefacció, paviments

de parquet, finestres d’alumini

amb vidres dobles. Preu: 1100

€/mes. Referència: 25148. Finques

Catalunya - Tel. 972 219 758 -

www.finquescatalunya.cat

GIRONA - Centre: Pis sense mo-

bles, amb electrodomèstics, de

67 m2. Disposa de 2 dormitoris,

cuina, menjador-sala d’estar, bany,

balcó de 5 m2, aire condicionat.

CEE: G. Preu: 650 €/mes - Refe-

rència: 26430. Finques Catalunya

- Tel. 972 219 758 - www.finques-

catalunya.cat

GIRONA – Zona Montilivi, Grup

Girona per Girona: Pis amb mo-

bles, de superfície construïda 69

m2, per llogar a estudiants. Dis-

posa de 3 dormitoris, cuina, men-

jador-sala d’estar, bany, terrassa

de 4 m2, calefacció de gas natural.

Preu: 600 €/mes. Referència:

26887. Finques Catalunya - Tel.

972 219 758 - www.finquescata-

lunya.cat

GIRONA - Zona Estació - Centre:

Pis de lloguer amb mobles, de

superfície construïda 50 m2. Amb

1 habitació gran, bany complet,

cuina-menjador-sala d’estar, te-

rrassa, assolellat, fusteria exterior

d’alumini amb vidres dobles, ca-

lefacció i aire condicionat. CEE:

E. Preu: 650 €/mes. Referència:

16153. Finques Catalunya - Tel.

972 219 758 - www.finquescata-

lunya.cat

FORNELLS DE LA SELVA: Pis de

lloguer sense mobles, de super-

fície construïda 98 m2. Disposa

de 3 dormitoris, cuina-office,

menjador-sala d’estar, 2 banys,

balcó, finestres d'alumini amb

vidre doble, calefacció de gas

natural i 1 plaça de pàrquing.

CEE: E. Lliure 1 de febrer. Preu:

750 €/mes. Referència: 26885.

Finques Catalunya - Tel. 972 219

758 - www.finquescatalunya.cat

GIRONA - Centre, c/ Eiximenis:

Pis de lloguer amb mobles, de

superfície construïda 87 m2. Dis-

posa de 3 dormitoris, cuina, men-

jador-sala d’estar, lavabo, balcó i

rentador. Preu: 850 €/mes. Re-

ferència: 26879. Finques Cata-

lunya - Tel. 972 219 758 - www.fin-

quescatalunya.cat

GIRONA - Centre: Pis de lloguer

sense mobles, de superfície cons-

truïda 186 m2. Disposa de 4 dor-

mitoris, cuina-office, menjador-

sala d’estar de 35 m2, 2 banys,

terrassa de 180 m2, finestres

d’alumini amb vidres dobles, ca-

lefacció individual de gas natural.

Preu: 1400 €/mes. Referència:

26932. Finques Catalunya - Tel.

972 219 758 - www.finquescata-

lunya.cat

GIRONA - Santa Eugènia: Pis

amb mobles, de 78 m2. Disposa

de 3 dormitoris, cuina, menja-

dor-sala d’estar, 1 bany, rentador

i balcó, paviment de parquet, fi-

nestres d’alumini amb vidre doble,

calefacció individual de gas na-

tural. CEE: E. Preu: 600 €/mes -

Referència: 26910. Finques Ca-

talunya - Tel. 972 219 758 -

www.finquescatalunya.cat

GIRONA - C/ Josep Tharrats: Pis

amb mobles, de 75 m2. Disposa

de 3 dormitoris dobles, cuina-

office, menjador-sala d’estar, te-

rrassa particular de 9 m2, fines-

tres amb vidre doble, molt llu-

minós, calefacció de gas natural

i aire condicionat, segon pis sense

ascensor i terrat comunitari de

63 m2. CEE: F-E. Preu: 800 €/mes.

Referència: 25637. Finques Ca-

talunya - Tel. 972 219 758 -

www.finquescatalunya.cat

GIRONA - Centre: Pis sense mo-

bles, de 153 m2. Disposa de

3 habitacions, 2 banys i 1 lavabo,

cuina-office, ampli menjador-sala

d’estar, ascensor, balcó i terrassa

gran, calefacció de gas natural i

aire acondicionat. CEE: Preu: 900

€/mes. Referència: 26544. Fin-

ques Catalunya - Tel. 972 219 758

- www.finquescatalunya.cat

FLAÇÀ: Pis de lloguer amb mo-

bles, de superfície construïda 65

m2. Disposa de 2 dormitoris do-

bles, cuina-office, menjador-sala

d’estar, bany complet, gran te-

rrassa de 8 m2, fusteria exterior

d’alumini, calefacció de gas na-

tural. CEE: E. Preu: 530 €/mes -

Referència: 26141. Finques Ca-

talunya - Tel. 972 219 758 -

www.finquescatalunya.cat

OPORTUNITAT UNICA. Es ven

casa a Canet d’Adri (La Mota).

Reformada. 4 habitacions, terreny

+ piscina. Vistes panoràmiques.

637.58.03.83.

GIRONA - Zona Maristes: Magnífic

pis dúplex seminou de 85 m2, a

la zona dels Maristes, amb vistes

i assolellat. Disposa de 2 habita-

cions, 2 banys complets, cuina,

menjador-sala d’estar amb balcó.

Calefacció de gas natural i tan-

caments d’alumini amb doble vi-

dre. Plaça d’aparcament de 12

m2 inclosa en el preu. Preu:

173.000 €. Referència: 26855.

Finques Catalunya - Tel. 972 219

758 - www.finquescatalunya.cat

FIAT DOBLO 1.9 JTD furgo. Any

2007. 2.300€. Autos Toni.

972.42.32.65 - 608.43.00.84.

Brunyola.

FORD FIESTA 1.5 TDCI trend 5p.

Any 2014. 7.500€ (171,92 €/mes).

Autos Toni. 972.42.32.65 -

608.43.00.84. Brunyola.

MERCEDES CITAN 1.5. 108 CDI.

Any 2016. 8.833€ (202,47

€/mes). Autos Toni. 972.42.32.65

- 608.43.00.84. Brunyola.

MITSUBISHI SUPER EXCEED2.5

TDI. Any 2001. 6.400€. Autos

Toni. 972.42.32.65 - 608.43.00.84.

Brunyola.

NISSAN QASHQAI 1.6 DCI 130cv.

Any 2015. 13.990€ (320,68

€/mes). Autos Toni. 972.42.32.65

- 608.43.00.84. Brunyola.

NISSAN TERRANO II 2.7 TDI.

Any 1995. 3.400€. Autos Toni.

972.42.32.65 - 608.43.00.84.

Brunyola.

NISSAN TERRANO II 2.7 TDI.

Any 1999. 6.300€. Autos Toni.

972.42.32.65 - 608.43.00.84.

Brunyola.

MINI ONE 1.6. 90cv. Any 2007.

5.990€. Autos Toni. 972.42.32.65

- 608.43.00.84. Brunyola.

OPEL CORSA1.3 CDTI Expression.

Any 2016. 7.800€ (178,79 €/mes).

Autos Toni. 972.42.32.65 -

608.43.00.84. Brunyola.

OPEL CORSA1.3 CDTI Expression.

Any 2015. 6.300€ (144,41

€/mes). Autos Toni. 972.42.32.65

- 608.43.00.84. Brunyola.

OPEL COMBO 1.3 CDTI Furgo.

Any 2016. 7.260€ (166,41 €/mes).

Autos Toni. 972.42.32.65 -

608.43.00.84. Brunyola.

PEUGEOT 308 SW Sport. Any

2009. 6.000€. Autos Toni.

972.42.32.65 - 608.43.00.84.

Brunyola.

PEUGEOT 208 1.4 HDI Business.

Any 2016. 8.300€ (190,25

€/mes). Autos Toni. 972.42.32.65

- 608.43.00.84. Brunyola.

PEUGEOT PARTNER1.6 HDI Con-

fort Furgó. Any 2016. 7.865€

(180,28 €/mes). Autos Toni.

972.42.32.65 - 608.43.00.84.

Brunyola.

KIA CEED D 115cv. Any 2008.

5.400€. Autos Toni. 972.42.32.65

- 608.43.00.84. Brunyola.

RENAULT MEGANE1.5 DCI dyna-

mic. 105cv. Any 2007. 3.800€.

Autos Toni. 972.42.32.65 -

608.43.00.84. Brunyola.

RENAULT GRAND MODUS 1.5

DCI. Any 2009. 4.490€. Autos

Toni. 972.42.32.65 - 608.43.00.84.

Brunyola.

RENAULT NEW CLIO1.5 DCI Ener-

gi. Any 2016. 8.600€ (197,13

€/mes). Autos Toni. 972.42.32.65

- 608.43.00.84. Brunyola.

SUZUKI SWIFT 1.3 GLX 5p. Any

2011. 5.450€ (124,92 €/mes).

Autos Toni. 972.42.32.65 -

608.43.00.84. Brunyola.

CITROEN NEW BERLINGO 1.6

HDI live Edition. Any 2016.

11.600€ (265,90 €/mes). Autos

Toni. 972.42.32.65 - 608.43.00.84.

Brunyola.

CITROEN NEW BERLINGO 1.6

live Edition. Any 2015. 9.400€

(215,47 €/mes). Autos Toni.

972.42.32.65 - 608.43.00.84.

Brunyola.

AUXILIAR D’INFERMERIA, titu-

lada en gerontologia cuidaria

persones grans, al matí.

686.88.23.54.

PROFESSORA dóna classes par-

ticulars de primària i ESO.

686.88.23.54.

ABSNETEJA XEMENEIES GIRONA.

Servei professional diari en la

neteja de llars de foc, calderes

de gasoil i tot tipus de conductes

de fum. 972.17.17.33. Xemeneia

neta, fora perill d’incendi.

ESTÀS SOL/A? DE TOTES EDATS.GENT QUE VOL CONÈIXER GENTNOVA PER AMISTATS, SORTI-DES, DINARS O TROBAR UNAPOSSIBLE PARELLA. TRUCA’M!!637.580.383.

NOI SOLTER de 37 anys vol co-

nèixer noia de 25 a 35. Per a re-

lació sèria. 691.37.65.47.

«CLARA» VIDÈNCIA I TAROT ENDIRECTE. RECUPERACIO RÀPI-DA DE LA PARELLA, NETEJAENERGÈTICA DE L’AURA, TRE-BALL... SERIETAT. 635.81.87.41.

VENDES

›CASES

›NEGOCIS

VVENDALOCAL-RESTAURANTa Trav. de la Creu de Girona

Completament muntat i equipat, de 160 m2,

més 80 m2 de soterrani amb muntacàrregues

Preu a consultarSr. Sitjà - 647 59 58 86

MOTOR

›TURISMES

TREBALL

›OFERTES

ENSENYAMENT

›CLASSES

DIVERSOS

›ALTRES

SERVEIS

›AMISTAT

LLOGUERS

›CASES

›PISOS OCASIÓ

›PISOS OCASIÓ

›TAROT

ACN/DdG GIRONA

■El Festival Castell de Peralada ésun dels nominats als InternationalOpera Awards en la categoriade Millor Festival. El certamen gi-roní ha estat seleccionat al costatdel Donizetti Opera Festival de Ber-gamo, el George Enescu Festival deBucarest, el Macerata Opera Festi-val, O (Opera Philadelphia) i elFestival Salzburg.

A banda del Millor Festival, hi ha categories més (cantants, com-positors directors, produccions,teatres, orquestres, cors, etc.), i elTeatro Real, de Madrid, encapçalala llista de nominacions amb qua-tre candidatures: Companyad’òpera, Orquestra d’òpera, Millorestrena i Millor enregistrament enDVD. Els guanyadors d’aquestaedició dels premis es donaran a co-nèixer el de maig a Londres. Lallista de finalistes ha estat confec-cionada per un jurat internacionalque inclou crítics, directors d’òpe-ra, directors i creadors, presidit perJohn Allison, editor de la revistaOpera i crític de música clàssica deThe Daily Telegraph.

El Festival dePeralada, nominatal millor certamenpels InternationalOpera Awards

EFE/DdG GIRONA

■ L’escriptor barceloní Carlos Ro-jas, guanyador dels premis Nadal,Planeta, Nacional de Literatura iAteneu de Sevilla, entre altres guar-dons, va morir diumenge als anys a la localitat de Greenville (Es-tats Units), on residia amb la sevafilla Eunice. Rojas tenia una relaciómolt estreta amb Maçanet de Ca-brenys, una població en la qual ha-via passat molts estius, on conser-vava amistats, i a la qual volia sertraslladat un cop mort. De fet, elsseus fills hi portaran les seves cen-dres aquest estiu.

Carlos Rojas va ser un dels mésreeixits novel·listes de la postguer -ra espanyola, especialment entreels anys i del passat segle, amés d’un destacat assagista de te-mes històrics.La seva primera no-vel·la, De barro y esperanza, datadel , el va guanyar el Pre-mi Ciutat de Barcelona amb El ase-sino de César, el el Nacionalde Literatura amb Auto de Fe, i el el Premi Planeta amb Azaña,un retrat literari del que va ser pre-

sident de la Segona República es-panyola. Quatre anys més tard vaaconseguir l’Ateneu de Sevilla ambMemorias inéditas de José AntonioPrimo de Rivera, i el el Nadalamb El ingenioso hidalgo y poetaFederico García Lorca asciende alos infiernos.

És autor a més d’una amplíssi-ma obra literrària i assagística, queinclou un volum sobre SalvadorDalí i títols com ¡Muera la inteligen-cia! ¡Viva la muerte! (), Mo-mentos estelares de la guerra de Es-paña () i Diez crisis del fran-quismo (). La seva última no-vel·la va ser El último rey sobre latierra, publicada el , en la qualrecorria l’Europa d’entreguerresper mostrar el drama de l’oblit,l’abandó i la mort.

Nascut a Barcelona el d’agostde , era fill del metge colombiàCarlos Rojas Pinilla i nebot del queva ser president de Colòmbia Gus-tavo Rojas Pinilla (-). El es va llicenciar en Filosofia iLletres per la Universitat de Barce-lona i el es va doctorar en la

mateixa matèria per la de Madrid.Va ser lector d’espanyol a la Univer-sitat escocesa de Glasgow i el es va traslladar als Estats Units coma professor ajudant d’espanyol al

Rollins College de Winter Park, aFlorida. El va arribar a la Uni-versitat d’Emory, a Atlanta, on vaser professor de literatura durant anys, durant els quals va viure acavall entre els Estats Units i Barce-lona, amb estades a Maçanet deCabrenys, on la família de la sevamare hi havia passat temporadesdes de principis de segle.

El periodista i regidor de Figue-res Josep Maria Bernils, que el vatractar, lamentava la seva desapa-rició ahir a Facebook i asseguravaque «els seus fills, Eurice i Carlos,han anunciat que l’estiu vinent lesseves cendres rebran sepultura alcementiri de Maçanet de Ca-brenys, on Rojas s’hi sentia espe-cialment arrelat. Ara mateix em ve-nen al cap dues memorables vet-llades, els estius de i , par-lant del diví i de l’humà amb aquestprestigiós professor de literaturaespanyola a diverses universitatsdels Estats Units. La llunyania físicai la seva singular personalitat, l’ha-vien apartat de la intel·lectualitatespanyola i catalana».

Mor als 91 anys l’escriptor Carlos Rojas,guanyador dels premis Nadal i PlanetaL’autor, que vivia als EUA, tenia una relació estreta amb Maçanet de Cabrenys, que visitava sovint

Carlos Rojas, a Maçanet deCabrenys, durant l’estiu del 2015.JOSEP M. BERNILS

jamargant - 11/02/2020 09:50 - 2.137.88.186

III Jornada de Control Intern del Sector

Públic Local

Por Redacción Girona - 10 febrero, 2020

En la inauguració, el vicepresident Pau Presas ha destacat que aquesta iniciativa ajuda

els professionals de l’Administració a actualitzar-se

La jornada, dirigida als secretaris interventors, interventors, tresorers, càrrecs electes i

tècnics, s’ha dividit en cinc ponències, que han comptat amb l’assistència de més de

cent persones

El president, Miquel Noguer, en la clausura ha destacat que la Diputació forma les

persones que han de donar resposta en relació amb aquestes matèries

El sector públic, i en concret les entitats locals, estan actualment en un procés

d’adaptació de les seves organitzacions als últims canvis normatius que han sorgit en

diverses matèries (contractes, administració electrònica, transparència…). Entre

aquestes matèries hi ha l’adaptació a les previsions que estableix el Reial decret

424/2017, de 28 d’abril, pel qual es regula el règim jurídic del control intern en les

entitats del sector públic local (RCIL).

En l’exercici del control intern de les entitats locals s’ha de garantir, d’una banda, que

aquestes implantin previsions de l’RCIL i, de l’altra, que el control intern s’executi dins

uns estàndards de qualitat acceptables.

Per respondre-hi i assistir les entitats locals de la demarcació en aquest àmbit, la

Diputació de Girona ha creat el Servei d’Assistència en l’Exercici del Control Intern a les

Entitats Locals, que en aquesta tercera jornada ha volgut aprofundir en l’exercici del

control intern i exposar les novetats del Servei d’Assistència per a l’exercici del 2020.

En la inauguració de la jornada, Pau Presas, vicepresident de la Diputació de Girona, ha

afirmat que «més del 78 % de les entitats locals de la província de Girona s’han adherit

al servei i ja treballen sota els mateixos estàndards de control, adaptats en cada

moment a la normativa que és aplicable, amb la consegüent homogeneïtzació en els

procediments i la metodologia que s’aplica en el territori».

A més, Presas ha explicat que «actualment s’han subscrit un total de quaranta-tres

convenis de col·laboració per al subministrament de la documentació necessària per a

l’exercici del control intern amb entitats locals de fora de la província de Girona

(ajuntaments, consells comarcals i diputacions)».

La jornada s’ha dividit en cinc ponències, la primera de les quals, sobre «L’omissió de la

funció interventora: l’informe d’intervenció», ha estat a càrrec de Laura Atance,

subdirectora tècnica del «Departament Setè de Fiscalització: Entitats Locals» del

Tribunal de Cuentas.

Seguidament, Ángel Díaz, interventor general de la Diputació de Badajoz, ha parlat

sobre «L’abast de les actuacions del control financer: actuacions planificables i no

planificables».

A continuació, Gabriel Hurtado, subdirector general d’Estudis i Finançament d’Entitats

Locals del Ministerio de Hacienda, ha parlat sobre «Les actuacions de control de l’òrgan

interventor sobre el compliment de les regles fiscals».

Tot seguit, Mercedes Vega, subdirectora general d’Estudis i Coordinació de la IGAE, ha

informat sobre «Les obligacions de subministrament d’informació de les actuacions de

control intern al Ple, la Sindicatura de Comptes, la IGAE i el Tribunal de Cuentas».

Finalment, Ernest Ruiz, viceinterventor de la Diputació de Girona, i Imma Molas, cap del

Servei d’Assistència en l’Exercici del Control Intern a les Entitats Locals de la Diputació

de Girona, han presentat «Les novetats per al 2020 del Servei d’Assistència en l’Exercici

del Control Intern a les Entitats Locals de la Diputació de Girona» i, concretament, han

presentat la «Guia bàsica 02 per a l’exercici del control permanent no planificable»,

elaborada pel Servei d’Assistència. El control permanent no planificable deriva d’una

obligació legal i, per tant, s’ha d’efectuar a totes les entitats locals (incloses les que

apliquin el règim simplificat de control intern) en les condicions i en el moment que

estableix la norma.

La «Guia bàsica 02» inclou l’inventari d’actuacions incloses en l’àmbit del control

permanent no planificable (actuacions que l’ordenament jurídic atribueix a l’òrgan

interventor); la proposta d’aspectes que cal revisar en relació amb cadascuna de les

actuacions identificades, i els models d’informes resultats de l’exercici del control

permanent no planificable.

El president de la Diputació, Miquel Noguer, ha posat punt final a la III Jornada de

Control Intern del Sector Públic Local destacant que «s’ha considerat oportú elaborar i

posar a disposició de les entitats locals aquesta “Guia bàsica 02 per a l’exercici del

control permanent no planificable” amb la finalitat de millorar l’exercici del control intern

de les entitats locals de Girona i d’ajudar els secretaris interventors i interventors en el

desenvolupament d’una funció delicada i complexa, com és la de l’exercici del control

intern de l’entitat».

«Des de la Diputació de Girona treballem per ajudar els municipis, econòmicament però

també prestant serveis a les entitats locals de Girona, donant assistència tècnica en

diverses matèries (informàtica, comptabilitat, recursos humans, medi ambient…) i

formant totes les persones que han de donar resposta en relació amb aquestes

matèries», ha afegit Noguer.

Redacción Girona

https://www.noticiasde.es/girona/

Presentació del projecte Catalonia

OpenDoorsPor Redacción Girona - 11 febrero, 2020

250 famílies de la demarcació obriran les portes de casa seva a persones estrangeres

perquè coneguin la realitat del país

La iniciativa vol explicar-los l’ànima del país per convertir-los en ambaixadors de

Catalunya

L’acte de presentació del projecte Catalonia Opendoors va tenir lloc ahir dilluns a

l’ajuntament de Girona. Hi van assistir la vicepresidenta M. Àngels Planas; l’alcaldessa

de Girona, Marta Madrenas; Pat Vila, membre de l’equip de voluntaris del Catalonia

OpenDoors; Martí Estruch, cap de comunicació del Diplocat; i Joan Ribas, vicepresident

de la Cambra de Comerç de Girona.

Catalonia OpenDoors se celebrarà entre el 23 i el 26 d’abril. Els orga¬nit¬za-dors han

deci¬dit que la pri¬mera edició tin¬gui lloc a les comar¬ques giro¬ni¬nes, on es fa una

crida per tal que, durant aquests tres dies, unes 250 famílies de la demar¬cació acu¬llin

ciu¬ta¬dans estran¬gers a casa seva per tal que cone¬guin de pri¬mera mà la

rea¬li¬tat cata¬lana.

El pro¬jecte és impul¬sat per Foreign Fri¬ends of Cata¬lo¬nia, una asso¬ci¬ació for-

mada per per¬so¬nes inde¬pen¬dents i com¬pro¬me¬ses acti¬va¬ment en la

defensa del dret a l’auto¬de¬ter¬mi¬nació. En l’orga¬nit¬zació i el

desen¬vo¬lu¬pa¬ment d’aquesta experiència comp¬ten, a més, amb la col·labo¬ració

de l’Ajun¬ta¬ment de Girona, la Dipu¬tació, la Cam¬bra de Comerç i el con¬sorci

Diplo¬cat.

La organització programa múlti¬ples acti¬vi¬tats: xer¬ra¬des, visi¬tes guia¬des i una

vet¬llada amb tots els par¬ti¬ci¬pants a l’Audi¬tori de Girona i també s’implicaran en

les activitats de Sant Jordi.

Polítics, acadèmics, periodistes, activistes o estudiants de català de països com Estats

Units, el Japó, Rússia, Sud-àfrica o Anglaterra. La iniciativa Catalonia OpenDoors preveu

portar a les comarques gironines unes 250 persones amb una «sensibilitat especial» per

Catalunya perquè puguin conèixer el país de primera mà. Pat Vila, mem¬bre de l’equip

de volun¬ta¬ris del Cata¬lo¬nia Open¬Do¬ors, va expli¬car ahir que la intenció és que

l’esde¬ve¬ni¬ment es dugui a terme cada any, pels volts de Sant Jordi, «que és

segu¬ra¬ment una de les dia¬des més boni¬ques per mos¬trar Cata¬lu¬nya al món».

Per la vicepresidenta M. Àngels Planas, la iniciativa Catalonia OpenDoors és «una

oportunitat d’obrir el nostre país a tot ciutadà d’arreu del món que tingui interès a

entendre i aprofundir en la realitat de Catalunya, ens farà més propers i entenedors».

«Des de la Diputació de Girona, ens enorgulleix que l’inici d’aquestes portes obertes

sigui a comarques gironines i que feu partícip als visitants de l’ànima del nostre territori

més proper».

El cap de comunicació de Diplocat, Martí Estruch, va posar en relleu que el pro¬jecte

per¬met cons¬truir ponts entre Cata¬lu¬nya i la resta del món.

Joan Ribas, un dels vice¬pre¬si¬dents de la Cam¬bra de Comerç de Girona, va

des¬ta¬car «l’aspecte impor¬tant impacte que pot supo¬sar aquest pro¬jecte per al

ter¬ri¬tori i va subrat¬llar que des de la Cam¬bra es farà el pos¬si¬ble perquè sigui un

èxit».

L'alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, va destacar «la feina que fa Foreign Friends of

Catalonia per explicar Catalunya al món i donar a conèixer la voluntat de continuar

treballant de manera pacífica i democràtica però amb contundència pel dret a

l'autodeterminació i la defensa dels drets fonamentals».

Tant les famílies que vulguin obrir les portes de casa seva als visitants com els

estrangers que vulguin participar-hi es poden inscriure al projecte a través del web

foreignfriends.cat/open-doors.

Redacción Girona

https://www.noticiasde.es/girona/

Dilluns, 10 Febrer 2020 12:50 Marina López

AMPLIACIÓ: Crida a famílies gironines per acollir estrangers a casa seva per Sant Jordi perquè puguin conèixer "l'ànima del país" La iniciativa Catalonia OpenDoors preveu atraure unes 250 persones de més d'una vintena de països

ACN Girona .- Uns 250 estrangers de més d'una vintena de països passaran els dies de

Sant Jordi a les comarques gironines amb famílies que els acullin a casa seva. La iniciativa

Catalonia OpenDoors impulsada per Foreign Friends of Catalonia, amb la complicitat de l'Ajuntament de Girona, la Diputació i el Diplocat, busca explicar "l'ànima del país" als

visitants i que s'acabin convertint en "ambaixadors" de Catalunya arreu del món. Fins al 15 de març, els estrangers interessats en visitar la demarcació del 23 al 26 d'abril i les famílies

que els vulguin acollir es poden inscriure al web. Durant l'estada, faran visites turístiques, participaran en xerrades per conèixer la història de Catalunya i, també, s'implicaran en les

activitats de Sant Jordi.

Polítics, acadèmics, periodistes, activistes o estudiants de català de països com Estats

Units, el Japó, Rússia, Sud-àfrica o Anglaterra. La iniciativa Catalonia OpenDoors preveu portar a les comarques gironines unes 250 persones amb una "sensibilitat especial" per

Catalunya perquè puguin conèixer el país de primera mà. I ho faran, segons ha explicat Pat Vila de l'equip de Catalonia OpenDoors, aproAtant "una de les festes més especials",

Sant Jordi.

La intenció és que es converteixi en una cita anual que apropi la realitat catalana a gent d'arreu del món. De moment, comença a les comarques gironines. "Volem trencar el

binomi Catalunya-Barcelona i que es recuperi la idea del viatge com a font d'experiència",

cercar...

El meu compte Surt

ha subratllat Vila. Per això, creuen que la millor manera d'aconseguir-ho és que els estrangers convisquin amb famílies d'arreu de la demarcació, també de pobles petits.

"El moment conversa amb la persona que munta una parada al mercat o amb un avi d'un

poble, creiem que serà molt important", ha destacat Pat Vila. A banda de la convivència durant quatre dies i tres nits, també estan dissenyant un programa d'activitats que van

des de xerrades a la Universitat de Girona, a passejades per la Costa Brava, visites per conèixer el teixit empresarial de la demarcació de la mà de la Cambra de Comerç de

Girona o una rebuda de l'alcaldessa de Girona.

L'eix central, però, serà la diada de Sant Jordi. "És una festa molt particular que només se celebra aquí i que creiem que transmet els valors de la societat catalana", ha aArmat Martí

Estruch del Diplocat. Els estrangers que visitin les comarques gironines del 23 al 26 d'abril també tindran una cita a l'Auditori de Girona. Serà el moment de trobada de totes les

famílies acollidores i els estrangers que participin en la iniciativa.

Tant les famílies que vulguin obrir les portes de casa seva als visitants com els estrangers que vulguin participar-hi es poden inscriure al projecte a través del web

foreignfriends.cat/open-doors.

L'alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, ha destacat la feina que fa Foreign Friends of Catalonia per explicar Catalunya al món i donar a conèixer la voluntat de continuar

treballant "de manera pacíAca i democràtica però amb contundència" pel dret a l'autodeterminació i la defensa dels drets fonamentals.

Per a Madrenas, la iniciativa Catalonia OpenDoors és una oportunitat per continuar creant

ponts entre Catalunya i la resta del món i que aquests estrangers que visitin la demarcació es converteixin en "ambaixadors" que puguin explicar la realitat catalana arreu.

Text

Secció/Subsecció: Cultura, Societat

CodiAcació territorial: Comarques gironinesCategories: Cultura, Text, Societat, Comarques gironines

Id: 3606247

Etiquetes ambaixadors, Catalonia OpenDoors, comarques gironines, Foreign Friends of Catalonia, Girona, Sant Jordi

Dilluns, 10 Febrer 2020

Textos

Homenatge als exiliats en el Dia

Nacional de l’Exili i la DeportacióPor Redacción Girona - 10 febrero, 2020

Recorren el camí de l’exili republicà que va creuar la frontera amb França l’any 1939

El diputat Jordi Masquef va assistir dissabte passat a la commemoració del Dia Nacional

de l’Exili i la Deportació, que va tenir lloc a la Vajol. El 5 de febrer de 1939 centenars de

persones van travessar pel coll de Lli, a la Vajol, un dels camins de l’exili cap a França.

Dissabte, una seixantena de persones de diferents entitats van resseguir un tram del

camí en homenatge a tots aquells exiliats. L’acte va ser presidit per la consellera de

Justícia, Ester Capella, i hi van participar diversos representants municipals de la zona.

Al migdia es va inaugurar l’exposició «Art i exili. Artistes de l’exili català del 1939», al

Museu Memorial de l’Exili, a la Jonquera. Una mostra comissariada per l’historiador Enric

Pujol que permet veure la donació d’Abelard Fàbrega al Museu de l’Empordà de Figueres

i el fons Josep Narro al Museu Memorial de l’Exili. Aquesta mostra ha estat l’eix central

dels actes del Dia Nacional de l’Exili i la Deportació, que el 2017 la Generalitat va

instituir cada 5 de febrer com un dia per homenatjar la memòria dels que van lluitar, van

perdre i van haver de fugir.

En la seva intervenció, Jordi Masquef va assegurar que «la Diputació de Girona està

implicada en la conservació de la memòria històrica que porta a terme de manera

excel·lent el Museu Memorial de l’Exili. Per aquest motiu, patrocinem l’exposició “Art i

exili. Artistes de l’exili català de 1939”». I va afegir: «És una oportunitat única de

retrobar-nos amb l’expressió plàstica d’un sentiment col·lectiu representat per alguns

dels nostres grans artistes, que van coincidir en l’exili a Mèxic entre 1937 i 1945. Quan

veiem aquestes obres podem entendre perfectament el que van sentir els nostres

conciutadans durant aquells dolorosos anys».

Per Masquef, aquesta Diada ens fa recordar que, «tristament, hi ha situacions que ni

quaranta anys de democràcia han pogut resoldre. Avui, hi ha en presons de l’Estat

espanyol polítics que hi són pel fet d’haver estat conseqüents i haver complert el seu

compromís adquirit a les urnes amb els ciutadans i ciutadanes de Catalunya. I a l’exili hi

ha també part del que va ser el nostre Govern, que lluita des d’Europa perquè es posi fi

a una situació del tot injusta. Quan la democràcia empresona la política o l’obliga a

emprendre el camí de l’exili és quan la democràcia perd el seu nom».

Redacción Girona

https://www.noticiasde.es/girona/

ACTUALITAT

La Diputació de Girona, la Subdelegació del Govern Espanyol i la Generalitat de Catalunya, vetllen per donar resposta a les demandes econòmiques dels municipis afectats pel temporal Glòria i tramitar els ajuts

DILLUNS 10 DE FEBRER DE 2020 | MEDI AMBIENT

Les 3 institucions segueixen trobant-se amb diferents

municipis de la comarca per avaluar les actuacions que es

van fer en el seu moment davant del temporal, i també per

quantificar els danys i fer una única sol·licitud conjunta a la

Generalitat de Catalunya amb tots els informes de danys de

cada municipi.

Foto: elplural.com

El cost econòmic que es preveu d’aquestes ajudes de caràcter

general seria d’un total de més de 53 milions d’euros, 53 milions 151

mil 681 euros en contret. La comarca més beneficiada seria la Selva

amb 19,5 milions d’euros, seguida del Baix Empordà, amb gairebé

18 milions i el Gironès.

Des dels Serveis Territorials d’Agricultura, també s’estan avaluant els

danys en agricultura, ramaderia i vivers afectats, que de moment

puja a la demarcació de Girona fins a 1 milió 900 mil euros.

Més concretament, més de 11.000 hectàrees de superfície agrícola

haurien quedat afectades, perjudicant sobretot als cultius de

pomeres i cereals, i principalment a zones de l’Alt i Baix Empordà i la

Selva. Pel que fa l’àmbit de la ramaderia, uns 22 mil pollastres

haurien mort a Torroella de Montgrí fruit del temporal, i a la Selva

15 ovelles i 40 xais.

Per la seva banda, l’Agència Catalana de l’Aigua està fent un inventari

dels danys a les lleres per tal de reparar-les en el menor temps

possible. També treballen en la retirada del material vegetal mort

acumulat a les lleres i en la reparació de les infraestructures de

protecció hidràulica afectades.

TORNAR

© 2020 Ajuntament de Girona Contacte

Dilluns, 10 Febrer 2020 19:39 Xavier Pi

AMPLIACIÓ: El ple de Girona aprova la nova ordenança de tinença d'animals amb l'abstenció en bloc de tota l'oposició Retrets entre JxCat i la resta de grups pel retorn de la majoria de competències de la junta de govern local al ple

ACN Girona .- El ple de Girona ha aprovat inicialment la nova ordenança de tinença

d'animals, que entre d'altres obliga els propietaris de gossos a dur una ampolla d'aigua

quan els passegin per abocar-la damunt els orins. L'oposició ha permès que l'ordenança superi el tràmit, però JxCat s'ha quedat sola votant-hi a favor. La resta de grups s'han

abstingut. Entre d'altres, per posar deures a l'equip de govern i demanar-li que, més enllà de les "exigències" que l'ordenança posa als amos d'animals, l'Ajuntament concreti els

seus compromisos. D'altra banda, JxCat i oposició han xocat a l'hora de retornar al ple la majoria de competències de la junta de govern local. El govern ho veu com un pas enrere,

mentre que l'oposició li retreu que s'hagi extralimitat.

Un sí, però amb condicions. La nova ordenança de tinença d'animals ha superat

l'aprovació inicial del ple. Però tots els grups de l'oposició s'han abstingut i, qui més qui menys, ja ha apro8tat per anunciar que hi presentaran al·legacions.

Cs, sobretot, qüestiona que es posi massa el focus damunt dels amos de gossos

potencialment perillosos. Des d'ERC, la regidora Maria Àngels Cedacers ha dit que "el dia a dia" permetrà veure si la nova ordenança "té 8nalitats recaptatòries o no" i ha apro8tat per

reclamar que barris com Sant Ponç, les Pedreres o Germans Sàbat tinguin espais d'esbarjo per a gossos.

cercar...

El meu compte Surt

La socialista Bea Esporrin ha dit que no es clari8ca què és una zona enjardinada (on no es

permet passejar gossos) i què no ho és, i també ha lamentat que el text no tracti "amb profunditat" problemàtiques com el control de plagues. Per últim, la regidora de Guanyem

Laia Pèlach ha dit que, més enllà de posar exigències als amos d'animals, l'ordenança "concreta pocs compromisos" per part de l'Ajuntament. Per exemple, quines campanyes

informatives es faran o si es fomentarà l'adopció de gossos abandonats.

El regidor de Sostenibilitat, Martí Terés, ha admès que amb la nova ordenança no s'ha anat prou ràpid, perquè fa més de dos anys que s'hi treballa, i ha dit que prenia bona nota

de "l'abstenció condicionada" de la resta de grups. També ha volgut deixar clar, això sí, que el consistori repartirà 5.000 ampolles d'aigua a propietaris de gossos i que, abans no

entri en vigor l'ordenança, se n'informarà convenientment a la ciutadania.

Retrets pel retorn de competències

Si bé amb l'ordenança d'animals el debat ha estat prou planer, això no ha passat amb el punt en què s'ha aprovat retornar al ple bona part de les competències que 8ns ara tenia

la junta de govern local. La decisió l'ha forçada l'oposició, sobretot després que JxCat aprovés prorrogar el contracte de neteja a l'empresa 'Girona + Neta' per valor de 14

milions d'euros (MEUR) sense passar-ho per ple.

De facto, la modi8cació suposa despullar la junta de govern local de moltes competències que tenia des del juliol passat (quan l'abstenció d'ERC i Guanyem va permetre tirar

endavant el cartipàs). Al ple d'avui, aquest punt s'ha aprovat per unanimitat. Però aquí, els retrets entre equip de govern i oposició han estat constants.

La tinenta d'alcaldia d'Hisenda, Maria Àngels Planas, ha dit que, per a ells, amb aquest

canvi es va "a pitjor", perquè suposarà una "pèrdua important de l'agilitat que ha de tenir l'Ajuntament". Planas ha explicat que moltes decisions que es podrien aprovar en una

setmana (la junta de govern es reuneix cada divendres) ara s'endarreriran, perquè hauran de passar per ple. "Estem parlant d'un termini d'entre un mes i mig o dos mesos, per

moltes coses que són tècniques", ha dit.

L'oposició, però, no ha compartit aquesta visió. I de fet, la pròrroga a 'Girona + Neta' ha planat damunt la majori de les intervencions de la resta dels grups. El portaveu d'ERC,

Quim Ayats, ha dit que hi havia "un problema d'equilibri" entre el ple i la junta de govern, i que s'ha treballat per resoldre'l. El PSC, per la seva banda, ha subratllat que el canvi, al seu

entendre, fa que l'Ajuntament sigui "més democràtic i més transparent". I el socialista Joan Antoni Balbin ha dit que la junta de govern local "mai" hauria d'haver tingut les

competències que ostentava 8ns ara.

Finalment, el portaveu de Guanyem, Lluc Salellas, ha dit que el discurs de Planas estava "totalment fora de lloc" i ha arribat a comparar-lo amb aquells "que feia el PP en referència

Diari de GironaDIMARTS, 11 DE FEBRER DE 202038

Besalú, Caldes de Malavella,

Campdevànol, Castelló d’Empú-

ries, Girona, Hostalric, Lloret de

Mar, Palamós, Pals i Verges.

CASTELL D’ARO

Consum A les 5 de la tarda, al

Centre Cívic Ca la Rafaela, dins

dels actes del Punt de Trobada

de Gent Gran, xerrada «Drets i

deures bàsics de consum» a cà-

rrec de Neus Aijón Nat, Agència

Catalana de Consum del Consell

Comarcal del Baix Empordà.

GIRONA

Art A 2/4 de 7 de la tarda al

CaixaForum, conferència «Anni

Albers i les dissenyadores de la

Bauhaus», dins el cicle «Les do-

nes a les avantguardes artísti-

ques». Anni Albers (Berlín, 1899

- Orange, Connecticut, 1994) és

una de les disenyadores més

destacades de la Bauhaus.

Educació física A 2/4 de 6 de

la tarda a l’Aula Magna de la

Casa de Cultura, conferència

«Projecte PEHC. Educació física,

salut i infants», amb Anna Prats,

llicenciada en biologia i doctora

per la UdG. Aules d’Extenció Uni-

versitària per a la Gent Gran.

Història A 2/4 de 7 de la tarda

a la Biblioteca Carles Rahola,

conferència «Girona, capital

d’un territori estratègic bombar-

dejat» a càrrec de David García

Algilaga. Dins el cicle de confe-

rències entorn les amenaces ,

desastres i dificultats amb què

s’ha trobat Girona.

OLOT

Laboral A 2/4 de 7 de la tarda

al Casino Olotí, conferència

«Idees pràctiques i saludables

per emportar-se a la feina» a cà-

rrec de Neus Bartrina.

PALAFRUGELL

Tertúlies Pallach A les 7 de la

tarda a la sala d’actes del Teatre

Municipal de Palafrugell, xerrada

amb Lluís Bruguera (dibuixant), i

Neus Colomer (activista). En el

marc del cicle Tertúlies Pallach.

PALAFRUGELL

Presentació A les 7 de la tar-

da a la Biblioteca Municipal, pre-

sentació de llibre «Fraternidad y

ecología ¿Qué es ser de izquier-

das hoy?». A càrrec del seu au-

tor, Joan Herrera (exdirector de

l’IDAE), i de Lluís Medir (alcalde

de Palafrugell del 1983 al 1991, i

del 2003 al 2009).

CALONGE I SANT ANTONI

Txi kung A les 10 del matí, al

Palau Firal, sessió de Txi Kung i

Tai Txi amb David Quesada.

Carnaval A les 6 de la tarda,

al Palau Firal, taller «Aprèn a

maquillar-te per Carnaval» a cà-

rrec de Núria Margui.

PALAFRUGELL

Garoinada Campanya La Ga-

roinada fins el pròxim 31 de

març als restaurants de la zona

de Palafrugell: L’Arc, La Casona,

La Xicra i Xadó de Palafrugell; El

Balcó de Calella, Bellacosta, i el

Càntir, de Calella; El Far, La Lla-

gosta, Llafranc, Llevant, Terras-

sa Terramar de Llafranc; i Es

Portió de Tamariu. Hotels:

Arrels d’Empordà, Can Liret i

Casa Peya, de Palafrugell; Alga i

Sant Roc, de Calella.

SANT FELIU DE GUÍXOLS

Temps d’Uriços Campanya

gastronòmica Temps d’uriços en

diversos establiments de Sant

Feliu de Guíxols, fins al 29 defebrer. Restaurants partici-

pants: Beach Club, Can Maima,

Casa Elisa, Casa Teva Gastronò-

mic, Casino Guixolenc, Cau del

Pescador, Chic Hostal, El Dorado

Mar, El Ginjoler a l’Hort del Rec-

tor, El Tinglado, Hot-Dog, La

Pansa, La Proa, Marabú, Maria

Rosa, Nomo Nàutic, Nou Casino

La Constància, Passeig del Mar,

Sa Marinada, Sant Pol Hotel, Vi-

lla Laura, Villa Mas i Voramar.

GIRONA

Curs de lleure Curs de moni-

tor d’activitats d’educació en el

lleure infantil i juvenil (intensiu

de Setmana Santa). Es durà a

terme del 4 al 13 d’abril a l’Esco-

la d’Educadors Galligants. Més

informació: 972 23 39 81.

Banc del Temps Des del Banc

del Temps s’organitzen mensual-

ment un gran nombre d’activi-

tats com cursos d’idiomes, con-

versa, cuina o manualitats. Per a

més informació sobre aquestes

activitats visiteu el web de l’as-

sociació (www.bdtpontdeldimo-ni.com) o envieu un correu a

bdtpontdeldimoni@gmail.com

BANYOLES

Exposició Al museu Darder

es pot visitar «Mil milions d’ulls

per a mil milions d’estrelles».

Fins al 9 de març.

Exposició Al Museu Arqueo-

lògic es pot visitar l’exposició

«Marca Hispànica. La Catalu nya

carolíngia /711-1000)». La mos-

tra ens situa en el temps dels

comtats carolingis, entre la con-

questa musulmana, la conques-

ta franca i l’establiment de la

marca hispànica. Oberta fins alpròxim 8 de març.

CASTELLÓ D’EMPÚRIES

Exposició El Museu de la

Ciència i la Tècnica de Catalunya

- La Farinera, acull de formapermanent una exposició que

incorpora tota una sèrie de su-

ports a la visita: maquetes, au-

diovisuals, mostres... que per-

meten conèixer d’una manera

amena i experimental els diver-

sos continguts del museu. Així,

es poden veure les seccions «De

molí fariner a Farinera», «La

font d’energia», «El blat, la fari-

na i el pa» i «El procés produc-

tiu». Per a més informació i ho-

raris, visiteu el web del museu:

www.ecomuseu-farinera.org.

Exposició El Museu d’Histò-

ria Medieval de la Cúria-Presó, s.

XIV de Castelló d’Empúries

(MHMCE), l’equipament museís-

tic de referència sobre la histò-

ria local de Castelló d’Empúries,

és des de l’any 2009 una col·lec-

ció museística oberta al públic

que acull els elements més re-

presentatius del passat històric

del municipi, amb especial aten-

ció al període medieval i als ves-

tigis arqueològics de la comuni-

tat jueva local durant l’Edat Mit-

jana, com ara la col·lecció lapi-

dària hebrea procedent de l’an-

tic fossar medieval dels jueus.

- Horaris: Hivern (1/11 – 31/3):

Dilluns tancat. Només visites

concertades. De dimarts a diu-

menge: 10 a 14 h i 16 a 18 h. Pri-

mavera i tardor (1/4 – 30/6) i

(12/9 – 31/10): Dilluns tancat.

Només visites concertades. De

dimarts a diumenge (dies no

festius) i festius: 10 a 14 h i 16 a

19 h. Estiu (1/7 – 10/9): De di-

lluns a diumenge (dies no fes-

tius), horari intensiu: 10 a 20 h

CELRÀ

Exposició L’Espai Rizoma

acull, fins al pròxim 8 de març,l’exposició «Geografies variables

de la memòria». Un projecte que

ens situa a Celrà, caminant en-

tre les línies del dibuix del seu

mapa actual, per copsar què sig-

nifica el terme «cultura» quan

ets jove i els espais que ocupa

entre dues generacions de do-

nes, entre els arxius i les vivèn-

cies personals.

FIGUERES

Exposició El Museu del Jo-

guet de Catalunya acull fins al29 de març l’exposició «Tengui,

falti!. Aprendre amb els cro-

mos». Els àlbums de cromos han

estat -i són- una de les manifes-

tacions més singulars dels mit-

jans de comunicació de massa.

Durant decennis van oferir una

varietat temàtica extraordinària

i van esdevenir veritables fonts

de coneixement que podien

tractar temes tan diversos com

la geografia, la botànica, la zoo-

logia, la història, l’etnografia o

la tecnologia.

Exposició El Museu de l’Em-

pordà acull, fins al pròxim 5d’abril, l’exposició «Art i exili.

Artistes de l’exili català del

1939», que es nodreix de la do-

nació d’Abelard Fàbrega d’artis-

tes fugits a Amèrica el 1939 i del

fons del MUME

Exposició A la Delegació de

l’Alt Empordà del Col·legi d’Ar-

quitectes de Catalunya (COAC)

s’hi pot visitar, fins al pròxim22 de març, l’exposició «Clara

Gromaches. Entropia i paisatge

urbà a l’Índia», que forma part

del cicle «L’Àlbum de l’arquitec-

te». La fotògrafa Clara Groma-

ches documenta una part de

l’Índia tradicional.

GIRONA

Exposició Al Museu d’Historia

s’hi pot visitar, fins al 24 demaig, l’exposició «Arqueologia a

l’exili: El museu d’Arqueologia

de Catalunya i la Guerra Civil es-

panyola (1936-1939)». La mostra

vol explicar un episodi encara

poc conegut de la història cultu-

ral i patrimonial de Catalunya

com va ser el trasllat de diverses

peces d’art a Suïssa poc abans

del final de la guerra.

Exposició La sala d’exposi-

cions La Cova de la Demarcació

de Girona del Col·legi d’Arquitec-

tes de Catalunya acull una mos-

tra de fotografies i fotogrames

de László Moholy-Nagy. Aquesta

exposició, que es podrà veure

fins al 14 de febrer, s’emmarca

dins dels actes de celebració del

centenari de la fundació a Wei-

mar de l’Escola de la Bauhaus

per part de Walter Gropius.

Exposició La Galeria d’Art

Dual acull, fins al 29 de febrer,l’exposició «Social Solo. Pintures

de Miquel Comas». Horari: de di-

mecres a dissabte, d’11.15 a

13.30 h i de 17 a 20 h

Exposició A la Fundació Valvi

s’hi pot visitar, fins al pròxim22 de febrer, l’exposició de ce-

ràmica «Amorf ( són figues d’un

altre paner)» de Lluís Xifra.

Exposició La Casa de Cultura

acull, fins al pròxim 14 de fe-brer, l’exposció «Fonts del

Montseny», un projecte del fotò-

graf bredenc Adrià Corella, jun-

tament amb l’estudiós del Mont-

seny Òscar Farrerons i la col·la-

boració del Museu Etnològic del

Montseny La Gabella (MEMGA).

Exposició Al Centre Cívic On-

yar s’hi pot visitar fins el prò-xim 15 de febrer l’exposició

«Somnis» de Manel Royes.

Exposició El CaixaForum Gi-

rona acull, fins al 23 de febrer,

l’exposició «Les avantguardes

històriques 1914-1945. Cons-

truint nous mons». La col·lecció

de l’Institut Valencià d’Art Mo-

dern (IVAM) és un referent es-

panyol i internacional en l’art de

les avantguardes del segle XX,

una època poc representada a

les col·leccions del nostre país.

Exposició El Museu del Cine-

ma acull, fins al pròxim 26d’abril, l’exposició «Ooooh!

Francesc Dalmau i l’art de les

il·lusions òptiques (1839-1878)».

Francesc Dalmau va ser el pri-

mer òptic modern de Catalunya,

protagonista, entre d’altres, de

l’arribada del telèfon i del fonò-

graf a Espanya. Partint de les

col·leccions del Museu del Cine-

ma, així com de diferents arxius

i col·leccions catalanes (MUHBA,

AHCB, la Reial Acadèmia de les

Ciències i les Arts de Barcelona,

Fundació Rocamora), aquesta

exposició vol reivindicar aquesta

faceta menys coneguda però de

gran incidència de la seva activi-

tat professional.

Exposició El Museu d’Art

acull, fins al 19 d’abril, l’exposi-

ció «Falsos verdaders. L’art de

l’engany». El 2016 el Museu d’Art

de Girona va adquirir sis taules

renaixentistes, atribuïdes al pin-

tor Pere Mates. Tres d’elles eren

idèntiques a unes altres tres ad-

quirides anys abans; el procés

d’estudi i anàlisi finalment va

determinar que eren falses.

Arrel d’aquell incident, es pre-

senta ara una exposició que, a

banda de mostrar tot el procés

de recerca i acarar les obres fal-

ses amb les verdaderes, treu a

la llum altres obres d’art falsifi-

cades que es conserven en

molts del museus catalans.

Exposició L’Estació Espai Jove

acull fins al 21 de febrer l’expo-

sició «Dreams from da moon»

d’Aura Cosmica (Visual artist /

Mixed Media), en el marc de la

30a edició del Mostrar’t.

Exposició L’Àmbit 3 del Mu-

seu d’Art de Girona acull, fins alpròxim 20 de maig, l’exposició

«Modest Urgell, més enllà d’Ur-

gell». Una exposició per (re) des-

cobrir la figura d’Urgell i, alhora,

mostrar la seva aportació a la

pintura catalana, al llindar de la

modernitat.

L’ESCALA

Exposició El Museu de l’An-

xova i de la Sal de l’Escala acull

de forma permanent una expo-

sició que mostra un recorregut

temàtic sobre la història de la

pesca i la salaó al municipi de

l’Escala, des dels seus inicis, així

com la procedència i la textura

dels diferents tipus de sal, en co-

merç marítim, la importància

dels alfolins i dels usos de la sal

en l’alimentació i en l’imaginari

popular, a més d’altres aspectes

de la tradició. Horari de visites

al Museu: de dilluns a dissabte

de 10 a 13 h i de 17 a 20 h. Diu-

menges de 10 a 13 h.

OLOT

Exposició L’Escola d’Art i Su-

perior de Disseny d’Olot acull,

fins al 28 de febrer, l’exposició

«Leonardo Finotti. Rio de Janei-

ro en 20 mirades».

Exposició La Sala 2 del Mu-

seu de la Garrotxa acull, fins alpròxim 13 d’abril, l’exposició

«Xavier de Torres. Crear és res-

pirar». La mostra recull pintures

a l’oli de diverses col·leccions re-

alitzades al seu estudi-taller del

Parc Natural del Cabo de Gata,

on ha treballat des del 1981.

PALAFRUGELL

Exposició El Museu Can Ma-

rio (Fundació Vila Casas) de Pa-

lafrugell exposa de forma per-manent el seu fons. Els dissab-

tes i diumenges, a les 12 del mig-

dia, es fan visites guiades al fons

d’escultura de la Fundació.

PALAMÓS

Exposició Exposició perma-nent al Museu de la Pesca. Mos-

tra la relació bàsica entre l’ésser

humà i la mar. Ho fa d’una ma-

nera oberta, participativa i in-

terpretativa, de forma que els

visitants se sentin còmplices

d’una història que gira entorn

del peix i la pesca, i surtin del

museu amb una mirada nova

d’aquesta activitat econòmica. A

través d’un pròleg audiovisual

inicial i 5 àmbits temàtics, el vi-

sitant descobreix el món de la

pesca marítima al nostre territo-

ri. La clau de l’exposició rau a

trobar els orígens d’un món ac-

tiu i viu, com es pot comprovar

en el moll pesquer del port.

PLATJA D’ARO

Exposició A la planta supe-

rior del Castell de Benedor-

miens, exposició permanent del

Fons Municipal d’Art.

Exposició Al Parc dels Es-

tanys, exposició «Marzo-Mart.

Retrospectiva» d’escultures en

gran format a l’aire lliure.

PORQUERES

Exposició A la biblioteca Car-

les Fontserè es pot visitar l’ex-

posició «Víctor Català / Caterina

Albert». Fins al 15 de febrer.

QUART

Escultura El Museu de la Te-

rrissa de Quart acull de formapermanent una mostra centra-

da en l’art de la ceràmica. La te-

rrissa ha estat per a moltes po-

blacions un recurs vital durant

segles. Però, amb el pas del

temps i amb el sorgiment de les

noves societats, les necessitats

han canviat i la tradició terrisse-

ra ha treballat amb nous mate-

rials i models productius. Hora-

ris: Dissabtes de 10.30 a 14 h i

de 16.30 a 20.00 h, Diumenges i

festius de 10.00 a 14.00 h.

RIELLS I VIABREA

Exposició El Centre Cultural

La Casa Nova acull, fins al prò-xim 12 de febrer, l’exposició

«La frontera sud, a l’ombra del

nord» de Martí Albesa, de la sè-

rie Joves Fotògraf(e)s de la Di-

putació de Girona.

SANT FELIU DE GUÍXOLS

Exposició La Casa Irla acull,

fins al 8 de març, l’exposició

d’Iratxe Caño que porta per títol

«Geografies de la intimitat».

Mercats

Conferències

Lletres

Tallers

Gastronomia

Formació

Exposicions

Agenda i Cartellera Els actes per publicar a l’agenda s’han d’enviar

amb 72 hores d’antelació com a mínim a l’adreça

de correu agenda@ddg.cat

AVUI DESTAQUEM

Girona

«La música pop com a recurseducatiu» dels Pulpopop A les 8 del vespre al centre cívic Pla de Palau, nova sessió del ci-cle «Música per a tothom». En aquesta ocasió els protagonistes sonel duet Pulpopop. El cantant i lletrista Edgar Massegú (Pulpo) i elguitarrista Marcel Torres (Pop) proposen una sessió centrada en lamúsica com a recurs per aprendre la llengua catalana. Gratuït.

Girona

Projecció de la pel·lícula «Figuresocultes» al Cinema Truffaut A les 8 del vespre al Cinema Truffaut (Albèniz Plaça), projecció dela pel·lícula «Figures ocultes (Hidden Figures)» en el marc de la Set-mana dedicada al dia internacional de la Dona i la Nena a la ciència.La pel·lícula narra el destacat paper que va tenir un grup de donesen la carrera espacial que va dur l’home a la Lluna. Entrada lliure.

Olot

Exposició «Neandertals aCatalunya» a la Sala 15 La Sala 15 acull, fins al pròxim 1 de març, l’exposició «Neander-tals a Catalunya». A partir de textos, gràfics, mapes, vídeos i repro-duccions de fòssils i eines, l’exposició proposa als visitants nou inter -rogants amb l’objectiu de conèixer els neandertals. Com hem arribatfins aquí? Qui són els neandertals? Com es van descobrir?

jamargant - 11/02/2020 09:50 - 2.137.88.186

EL PUNT AVUIDIMARTS, 11 DE FEBRER DEL 202044 | Apunts |

Mercats� Besalú, Caldes de Malavella,Campdevànol, Castelló d'Empú-ries, Girona, Hostalric, Lloret deMar, Palamós, Pals i Verges.

ConcertsGIRONA� 20.00. Centre cívic Pla de Palau.Actuació de Pulpopop. Dins Tro-bades musicals-pedagògiques.

DansaPALAMÓS� 17.30. Punt Jove. Dansa inclusi-va amb l’Associació Pots.

InfantilsBLANES� 17.00. Biblioteca Escolar de l’Es-cola Mn. Joan Batlle. L’hora delconte: Quines unes, elles! amb H6Produccions.� 17.30. Sala Roberto Bolaño de laBiblioteca. Miniclub: El llop ha tor-nat, de Goffroy de Pennart, per anenes i nenes de 5 a 7 anys.

GIRONA� 17.30. Biblioteca Antònia Adro-her. L’hora del conte: Cada di-marts:.. un conte al cabàs, a càr-rec de Glòria Matas.

OLOT� 18.00. Biblioteca Marià Vayreda.Club de lectura infantil amb LauraQuicios Barrancos.� 18.00. Biblioteca Marià Vayreda.L’hora del conte: Robot xirigot,quan rebota fa un bot, amb LolaArqué.

SALT� 17.30. Biblioteca Iu Bohigas.Club de lectura infantil.

ConferènciesCASTELL D’ARO� 17.00. Centre cívic Ca la Rafaela.Xerrada Drets i deures bàsics deconsum, a càrrec de Neus AijónNat, de l’Agència Catalana deConsum del Consell Comarcal delBaix Empordà.

GIRONA� 17.30. Aula Magna. ConferènciaProjecte PEHC. Educació física,salut i infants, a càrrec d’AnnaPrats, llicenciada en biologia idoctora per la UdG. Dins el cicleEducació, esport i salut.� 18.30. Biblioteca Carles Rahola.Conferència Girona, capital d'unterritori estratègic bombardejat, acàrrec de David García Algilaga.� 18.30. CaixaForum. ConferènciaAnni Albers i les dissenyadores dela Bauhaus, a càrrec de MercedesValdivieso, catedràtica d’Històriade l’Art de la Universitat de Lleida.Dins el cicle Les dones a les avant-guardes artístiques.

OLOT� 18.30. Casino Olotí. XerradaIdees pràctiques i saludables peremportar-se a la feina, a càrrec deNeus Bartrina.

SALT� 18.30. Seu de Salt de la UOCUniversitat . Xerrada-seminariDret i mediació en els conflictesvinculats a l’àmbit de la família, acàrrec de Paloma Lavandeira, lli-cenciada en Dret per la Universi-tat Oberta de Catalunya.

JornadesGIRONA� Setmana de la Dona i la Nena enla Ciència. 09.45. Auditori de LaPunxa. Jornada inaugural.� 10.00. Ponència: Talent femení,a càrrec de M. Àngels Pèlach, di-rectora de l’Escola Politècnica Su-perior - UdG.

� 10.30. Conferència Sense por deGoliat, a càrrec de Meritxell Bau-tista, de la CEO Fibracat.� 11.45. Taula rodona: Enginy i ta-lent femení. Hi participaran MireiaSantamarí, gerent de la patronalFOEG; Anna Arnau, vicesecretàriadel Col·legi d’Enginyers Graduats iEnginyers Tècnics Industrials deGirona; Marta Berini, professorade matemàtiques i coordinadoradel projecte Estímul del Talent Ma-temàtic a Catalunya; Maria Vidal;arquitecta i aparelladora del Col-legi d’Aparelladors, ArquitectesTècnics i Enginyers d’Edificacióde Girona.� 20.00. Cinema Truffaut. Projec-ció de la pel·lícula Figures ocultes(Hidden Figures), de TheodoreMelfi.

GastronomiaCAMPRODON - LLANARS -MOLLÓ - ESPINAVELL -SETCASES - TREGURÀ -VILALLONGA DE TER� Temporada gastronòmica LaMatança de la Vall de Camprodon.Restaurants participants a lamostra: El Pont, Hotel Campro-don (Camprodon); Hotel GrèvolSpa de Llanars; Can Jordi, LesPlanes, El Costabona, Hotel Calit-xó, de Molló; Can Jepet, Can Ti-randa, Pirineu, de Setcases; i Fon-da Rigà, de Tregurà de Dalt. Finsal 23 de febrer.

PALAFRUGELL - LLAFRANC -CALELLA - TAMARIU� Campanya gastronòmica La Ga-roinada. Restaurants participants:L’Arc, La Casona, La Xicra i Xadóde Palafrugell; El Balcó de Calella,Bellacosta, i el Càntir, de Calella;El Far, La Llagosta, Llafranc, Lle-vant, Terrassa Terramar de Lla-fran; i Es Portió de Tamariu. Ho-tels: Arrels d’Empordà, Can Liret iCasa Peya, de Palafrugell; Alga iSant Roc, de Calella. Fins al 31 demarç.

PUIGCERDÀ� Jornada gastronòmica Trinxat alplat. Restaurants participants: Ta-panyam, Origen, Braseria o?Mei-gallo, L’Espurna, Ca l’Eudald, LaBorda del Ceretà, Hotel del Prado,Ca la Núria, Pizzeria Emma, ParkHotel, La Fogaina (Hotel Puigcer-dà), Kennedy, El Galet, El Granerde Puigcerdà, restaurant de l’Es-tació, Sushioh!. i els bars col·labo-radors de la Ruta del Pintxo Pote:Sandvitxeria Class, FrankfurtInnsbruck, L’Auró, La Cava, TavernBasca Basserri, Vermuteria NousMoments. Fins al 29 de febrer.

SANT FELIU DE GUÍXOLS� Campanya gastronòmica Tempsd’uriços. Restaurants partici-pants: Beach Club, Can Maima,Casa Elisa, Casa Teva Gastronò-mic, Casino Guixolenc, Cau delPescador, Chic Hostal, El DoradoMar, El Ginjoler a l’Hort del Rector,El Tinglado, Hot-Dog, La Pansa, LaProa, Marabú, Maria Rosa, NomoNàutic, Nou Casino La Constàn-cia, Passeig del Mar, Sa Marinada,Sant Pol Hotel, Villa Laura, VillaMas i Voramar. Fins al 29 de fe-brer.

TertúliesPALAFRUGELL� 19.00. Sala d’actes del TeatreMunicipal. VI tertúlies Pallach.Avui amb Lluís Bruguera, dibui-xant, i Neus Colomer, activista.Moderat per Toni Rocafull i RoserBagué.

PresentacionsPALAFRUGELL� 19.00. Sala polivalent de la bi-blioteca. Presentació del llibreFraternidad y ecología. ¿Qué es

ser de izquierda hoy? , a càrrec deJoan Herrera, exdirector del IDAE,i Lluís Medir, alcalde de Palafru-gell del 1988 al 1991 i del 2003 al2009.

Donació de sangFORNELLS DE LA SELVA� 17.00 a 21.00. Local d’Entitats.

SALT� 09.00 a 13.00. Endesa.

DiversosBESCANÓ� 20.00. Sala polivalent de l’Esco-la Doctor Sobrequés. Taller de de-fensa personal taekwondo Itf.

CALONGE� 18.00. Palau firal de Sant Antoni.Taller: Aprèn a maquillar-te perCarnaval, a càrrec de Núria Mar-gui.

CASSÀ DE LA SELVA� 09.00. Parc urbà Mas Cubell. Di-namització del Parc Urbà de Sa-lut.

FIGUERES� 19.00. Biblioteca Fages de Cli-ment. Club de lectura narrativa: Elmuseu de l’amor modern, d’Hea-ther Rose.

GIRONA� 11.00 a 12.30 i de 15.30 a 17.00.Centre cívic Santa Eugènia. Cas-tellà per nouvinguts. Dins delBanc del Temps.� 17.00 a 19.00. Centre cívic SantaEugènia. Jocs de taula per a tot-hom.� 17.30. Centre cívic Ter. Tastet:música irlandesa i ceili.� 18.00. Centre cívic Santa Eugè-nia. Conversa en anglès. Dins elBanc del Temps.� 18.00. El Güell Espai Jove. Tallerde robòtica.� 19.00. Centre cívic Santa Eugè-nia. Informació presencial delBanc del Temps.� 19.00. Espai Marfà. Tècniquesde veu i cant, a càrrec de JordiHoms, cantant.� 20.00. Biblioteca Antònia Adro-her. Club de lectura: La casa deles aranyes, de Paco Zarzoso. ambJordi García.� 20.30. Biblioteca Ernest Lluch.Club de lectura: Un barrage contrele Pacifique, de Marguerite Duras,a càrrec de Laure Duplay.

L’ESCALA� 10.00. Biblioteca. Lectura en veualta Els Pins.

PALAMÓS� 15.30. Mas Guàrdies. Gimnàsti-ca per a prevenir el linfedema.

PLATJA D’ARO� 15.45. Biblioteca Mercè Rodore-da. Conversa en francès.� 18.00 a 20:00. Centre cívic Vi-cenç Bou. Expressa’t. Taller d’ex-pressió musical.

SANT FELIU DE GUÍXOLS� 10.00 a 13.00. Guíxols Desenvo-lupament. Curs: Tendències per abotigues petites.

SANT JULIÀ DE RAMIS� 16.00. Sala 4 Pavelló. Jocs detaula per a joves.

VIDRERES� Tot el dia. Centre cívic. Jornadade portes obertes.

VisitesEMPÚRIES� 12.00. MAC-Empúries. Visita alcriptopòrtic de la Domus dels mo-saics.

Cap de setmanaBEGUR� Sortida excursionista Els Àn-gels-Montigalar, per diumenge.

BORDILS� Sortida Cim de Rocafesa - St.Martí de Llémena, per diumenge,16 de febrer. Sortida a les 08.00,de la plaça Onze de Setembre, envehicles propis. Recorregut: 6 km.350 m de desnivell. St. Martí deLlémena - Coves de St. Martí -Puig de Rocafesa - Retorn pel ma-teix camí. Més informació atletic-bordils-blogspot.com o bé trucaral 972 490 900 (Josep).

CAMPDEVÀNOL� 8a hivernal de Campdevànol,per diumenge, 16 de febrer. Re-correguts: Marató de 42 km. Mitjamarató de 21 km. La Popular de 13km. Caminada popular. Més infor-mació al www.hivernal.cat.

CASTELLÓ D’EMPÚRIES� Sortida a peu pels voltants delCastell de Requesens, per dissab-te, 15 de febrer. Recorregut: 7 km.Sortida a les 09.00, del Rentador.

GIRONA� Sortida cultural Visita al Museudel Ter, per dissabte, 15 de febrer.Sortida a les 10.00, des de la Co-pa. Més informació al web:http://amicsmda.org/activitat/vi-sita-al-museu-del-ter/ o bé JoanGaya (619 439 012) - joan-gayaf@gmail.com.

HOSTALRIC� Hostrailric!. Trail de 27 quilòme-tres o un trail express de 13 km,per diumenge, 16 de febrer. Reco-llida de dorsals a partir de les07.30. Sortida de la trail de 27 km,a les 09.00; i el trail express, a les09.20. Més informació alwww.hostrailric.com.

L’ESCALA� Ruta Josep Pla a l’Escala, a càr-rec de Lurdes Boix, per dissabte,15 de febrer. Sortida a les 11, del’Alfolí de la Sal.

LA VAJOL� Ruta Camins de l’exili: monu-ments de la Vajol, la Mina Canta iel Coll de la Manrella, per diumen-ge, 16 de febrer. Sortida a les10.00, de l’aparcament de la Vajol.Més informació al telèfon 972 556533 / info@museuexili.cat.

RIPOLL� Camina pels Valents, caminadapopular solidària a benefici del’hospital Sant Joan de Déu, perdiumenge, 16 de febrer. Circuit cir-cular de 5 km. Sortida a les 11.00,de la plaça de l’Ajuntament. Mésinformació i inscripcions: www.ri-poll.cat o al mateix dia una horaabans de la sortida.

ROSES� Roses a peu: cap Norfeu alsteus peus, per dissabte, 15 de fe-brer. Punt de trobada a les 09.00,a la plaça de les botxes (Tren Ro-ses Exprés). Més informació i ins-cripcions, al servei del SAC del’Ajuntament de Roses o a la webinscripcions.roses.cat.

SANT FELIU DE GUÍXOLS� VIII travessia No a la Fred, perdiumenge, 16 de febrer. A les10.00 del matí recollida de dor-sals, a la platja davant de l’Ajunta-ment. Sortida a les 11.00. Per amés informació i inscripcions:www.clubaquaticxaloc.com.

SANT JOAN LES FONTS� Cursa d’orientació, per diumen-ge, 16 de febrer. Sortida a les10.00 del Parc de Can Miquelet.

SANT MARTÍ DE LLÉMENA� Senderisme Guiat al Gironès:Sant Roc de la Barroca, per di-umenge, 16 de febrer. Cal reservaprèvia al 972 011 669 o turis-me@girones.cat.

SANT PERE PESCADOR� Matinal de voluntariat a Mig deDos Rius al Parc Natural dels Ai-guamolls de l’Empordà, per di-umenge, 16 de febrer. Punt de tro-bada: Àrea de lleure de Mig deDos Rius, a les 10.30. Més infor-mació a apnae@apnae.org o al te-lèfon 972 454 672.

ExposicionsL’ESCALA� Alfolí de la Sal. Professors deSolitud. J. Esquirol, fotògraf - J.Pla, escriptor. Fins al diumenge,23 de febrer.

LA BISBAL D’EMPORDÀ� Terracotta Museu. Ceràmica vi-va Empordà, de l’Associació deCeramistes de la Bisbal. Fins al 31de maig.

LA JONQUERA� MUME. Art i exili. Artistes del’exili català del 1939. Llegat Fàbre-ga i Fons Navarro. Fins al 14 de ju-ny.� MUME. Art i memòria: Fugir,d’Àlex Nogué. Fins al 31 de maig.

LLAGOSTERA� Can Roure. Exposició d’il·lustra-cions de Coaner Codina. Fins al28 de febrer.

LLANÇÀ� Casa de Cultura. L'arbre de lallibertat. 150 anys. Fins a l'1 demarç.

LLORET DE MAR� Can Saragossa. Lloret pintat.Pintors del món. Fins al 31 demaig.

OLOT� Arxiu Comarcal de la Garrot-xa. Mujeres libres (1936-1939).Precursoras de un mundo nuevo.Fins al 27 de febrer.� Arxiu Comarcal de la Garrot-xa. Centenari de l’Associació deMúsica d’Olot. Fins al 28 de febrer.� Cafè Art Fontanella XII. Sus-ana Bono i Montse Cardona. Finsal 6 de març.� Escola d’Art i Superior de Dis-seny. Leonardo Finotti. Rio de Ja-neiro en 20 mirades. Fins al 28 defebrer.� Sala 15 de l’Hospici. Neander-tals a Catalunya. Fins a l’1 demarç.� Sala Oberta 2 del Museu de laGarrotxa. Xavier de Torres. Crearés respirar. Fins al 13 d’abril.� Sala Oberta del Museu de laGarrotxa. Realisme(s) a Catalu-nya (1917-1936). Del Picasso clàs-sic al Dalí surrealista. Fins al 31 demaig.

PALAFRUGELL� Biblioteca i Tabarín del TMP.Jordi Plana i el color. Fins al 8 demarç.� Fundació Josep Pla. El primerartista que vaig conèixer, de JoanB. Coromina i Josep Pla. Fins al 3de maig.� Museu del Suro. La nevada del8 de març de 2010. Un episodi ex-cepcional. Fins al 15 de març.

PALAMÓS� Biblioteca. Àlbums il·lustrats.Fins al 28 de febrer.� Biblioteca Lluís Barceló i Bou.Em va agradar més el llibre. Tot elmes.

PERALADA� Centre de Turisme culturalSant Domènec. Sarcasme o reali-tat, pintures de Montse Badosa.Fins al 29 de febrer.

PORQUERES� Biblioteca Carles Fontserè.Víctor Català / Caterina Albert.Fins al 15 de febrer.

RIELLS I VIABREA� Centre cultural La Casa Nova.La frontera sud, a l’ombra delnord, fotografies de Martí Albesa.Fins al 12 de febrer.

RIPOLL� Biblioteca Lambert Mata. Re-trobament, de Núria Dou i Barce-ló. Fins al 29 de febrer.� Museu Etnogràfic. El món coma meditació, de Maria Mercader.Fins al 27 de febrer.� Vestíbul de la Biblioteca Lam-bert Mata. Escultures de la natu-ra. Fins al 31 de maig.

ROSES� Sala d’exposicions de Ca l’Ani-ta. Exili, de Francesc Galí. Fins al16 de febrer.

SALT� La Talaia de Les Bernardes. Mi-rades, viatge màgic al cor de l’Àfri-ca, de Núria Faig. Fins al 28 de fe-brer.� La Talaia de Les Bernardes.Niu, de Javier Rubinstein. Fins al25 d’abril.� Sala Bernardes Photo - Sala29 m2 - Sala d’actes Capella deLes Bernardes. Retrats Etíops, deRoger Biosca. Fins al 28 de febrer.� Sala d’actes - L’Església deLes Bernardes. SetsJust. Varis ar-tistes, amb Anna Bofill, CarmeMalaret, Clara Vidal, Dolors Puig-demont, M. Cinta Montagut,Montse Sastre i Pilar Montserrat.Fins al 28 de febrer.

L’agenda

Pulpopop: música i pedagogia

Pulpopop ■ DAVID SÁNCHEZ

GIRONA 20.00 CONCERT GRATUÏTEl grup gironí Pulpopop, format per Edgar Massegú iMarcel Torres, ofereix avui al centre cívic del Pla dePalau la xerrada-concert El pop com a recurs educa-tiu, dins la temporada Música per a Tothom. ■ X.C.