Edició de GironaDIJOUS · 12 de desembre del 2019. Any XLIV. Núm. 15208 - AVUI / Any XLI. Núm. 14078 - EL PUNT

1,20€

1855

76-1

2194

48L

1711

96-1

2212

25L

GASTRONOMIA P18

Hi van participar 30 persones, i elsguanyadors es podran formar durantquatre mesos a El Celler de Can Roca

Joan Roca olora un plat davantla mirada de Jordi Roca ■ M.LL.

Concurs de cuinadels Roca perbecar deu joves

AJUNTAMENT P24,25

Pressuposta l’alça aGirona, ambsis milionsd’inversióLa previsió creix un5% respecte al 2019

Els europeus, a favor dela mediació de la UEUn 76% pensen que Brussel·les hauriad’intervenir en el conflicte amb l’Estat

Nacional P14

Carlos Marqués-Marcet dirigeix el filmsobre el jove assassinat per feixistes

Cultura-Espectacles P44

Recreació del judici per la mort d’Agulló ■ SARA BORT

La mort de GuillemAgulló, en pel·lícula

1.277 desnonaments a lademarcació en 9 mesos

Habitatge P28

Han baixat un 18% respecte als que vahaver-hi de gener a setembre de 2018

DUR · La qualificació de segon graufa que els nou presos polítics notinguin cap permís fins que nocompleixin una quarta part de la pena

Sense permisosimminents

La decisió obrenoves discrepànciesentre ERC i JxCat

P6-8

Frontal de Sant Vicenç de Tresserra, una de les obres més importants del conjunt que reclama Aragó ■ ACN

CULTURA-ESPECTACLES P42-43

El jutjat ordena el retorn immediat de 111 obres dipositades a Lleida

Cop a l’art de la Franja

TEL � 972 20 20 66 | FAX 972 20 20 05 | A/E diaridegirona@ddg.cat | ADREÇA PASSEIG GENERAL MENDOZA, 2. 17002. GIRONA | DIRECTOR JORDI XARGAYÓ | NÚMERO 24.943

Dijous12 DE DESEMBRE DE 20191,20 €

PREU FUNDAT EL 1889Aquest diari utilitza paper reciclat en un 80,5%

www.diaridegirona.cat

JAQUETA MUNICH D’HIVERNAconsegueix aquesta exclusiva jaqueta unisex ambcaputxa, disponible en tres talles, a un preu únic

TRENS L’AVE barat entre Barcelona i Madrid serà una realitat a l’abril 24

Les presons descarten«sense unanimitat»la semillibertat perals líders del procés25

Vidreres s’endeuta amb800.000 € pel retardd’unes subvencions16

A més a DdGUn conductortroba 5 migrantsamagatsal seu camióa la Jonquera

Des del mes de setembre s’handetectat polissons intentantentrar a Espanya amb el transportinternacional. 13

El cost de la plantilla de la UdG es dispara un9,9% en només dos anys

Dels 100 milions de pressupost per al’any que ve, 75,4 es destinen a pagar sous El 2020 la despesa de personal, que ja va

pujar un 5,4% el 2019, creixerà un 4,5% 2 i 3

CRISI Baixen un 18% els desnonamentsa Girona respecte a l’any passat 10

L’HOME ADMET HAVER FET

TOCAMENTS A UNA MENOR DE

10 ANYS MENTRE ESTAVA EN UN

CÀMPING NUDISTA 18

4

Un exmonitordels Maristes,condemnat perabusar d’unanena a Mont-ras

Guanyemfacilitarà a JxCat aprovarels pressupostosde Girona■El partit de l’oposició indica queha inclòs millores notables en ha-bitatge, emergència climàtica ieducació a la proposta inicial del’equip de govern. 4

EsportsDdG30 a 35

ALUMNE I TUTOR A LA UNIVERSITAT, RIVALS EN EL SARRIÀ-BORDILS. Martí Arnau, pivot delSarrià d’handbol, va tenir el curs passat com a professor a l’EUSES de Salt, on estudia Ciències de l’Activitat Física il’Esport (CAFE) Pau Campos, el tècnic del Bordils. Aquest curs, a més, Campos serà el seu tutor del treball de final degrau. Dissabte seran rivals en l’esperadíssim derbi entre el Sarrià i el Bordils a Divisió de Plata. MARC MARTÍ

La provínciade Gironaregistra la taxade natalitatmés baixa des del 1975

EL PRIMER SEMESTRE DE 2019

HI HA 3.080 NAIXEMENTS

I 3.338 DEFUNCIONS

A LES VUIT COMARQUES 8

4

jamargant - 12/12/2019 09:30 - 79.155.44.80

EL PUNT AVUIDIJOUS, 12 DE DESEMBRE DEL 201926 | Comarques Gironines | GIRONÈS

L’Ajuntament de Celràpreveu que la construcciódel carril bici que connec-tarà el municipi amb laciutat de Girona es farà alllarg de l’any vinent. El co-mençament de les obresculminarà una feina queva començar a mitjan2015, recorda el consisto-ri. Durant aquests anyss’han redactat l’avantpro-jecte i el projecte executiu,s’ha negociat amb els pro-pietaris dels terrenys percomprar-los i s’ha treba-llat el finançament. Fontsmunicipals recorden tam-bé la dificultat que ha com-portat el projecte, tant pelcost econòmic com per ladificultat d’elaborar el re-corregut del tram . En con-cret el carril bici serà unpas adossat al mur de con-tenció del corredor ferro-viari, penjat sobre el riu enel punt més estret. Altresalternatives que s’haviendescartat per raons de se-guretat, tècniques o eco-nòmiques eren un carril alcostat sud del riu a travésdel congost o una passa-rel·la cap a Sant Julià deRamis.

El finançamentUn dels factors que ha fetfalta lligar és el finança-ment del projecte, que cos-

tarà 930.643 euros. Enaquest sentit, el departa-ment de Territori i Soste-nibilitat va seleccionar lasetmana passada el pro-jecte per rebre457.902,80 euros proce-dent del fons europeu dedesenvolupament regio-nal (Feder). A més de lacontribució europea,l’Ajuntament de Celràtambé disposa d’una ajudade 53.145,67 euros proce-

dent d’una subvenció peldesenvolupament deplans de foment territorialdel turisme (Fomentur)de la Generalitat. Final-ment, s’hi afegeix la con-tribució de la Diputació,que finança el 25% del’obra (restant la subven-ció de Fomentur), és a dir,202.378,57 euros. Lesdues ajudes i la col·labora-ció amb la Diputació de Gi-rona fan que l’Ajuntamentde Celrà acabi pagant217.216,47 euros mésl’IVA del projecte. ■

Narcís NonóCELRÀ

a El projecte costarà 930.643 euros iel 75% serà finançat amb subvencions

El carril bici deCelrà a Gironaes començarà afer el 2020

Recreació de la passarel·la metàl·lica que passariaadossada a la plataforma ferroviària al Congost ■ AJ. CELRÀ

217.216euros, 25% del cost total,més l’IVA de l’obra, és el quehaurà de pagar l’Ajuntamentde Celrà.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La xifra

L’Agència Catalana de l’Ai-gua (ACA) va anunciarahir la posada a licitació dela redacció dels projectesconstructius de les depu-radores de Medinyà, Gual-ta i Campelles amb una in-versió inicial propera als349.000 euros. Així ma-teix, l’ACA també ha adju-dicat un contracte per re-dactar el projecte cons-tructiu per millorar el sa-nejament del municipi deCampllong. Són quatreprojectes emmarcats enl’actual cicle de planifica-ció, corresponent al perío-de 2016-2021.

En el cas de la depura-dora de Medinyà, es tractade la redacció del projecteconstructiu, amb un pres-supost de 109.909 euros.Aquest contracte serviràper definir la capacitat dela depuradora i el traçatdels col·lectors en alta, ex-plica l’Agència Catalanade l’Aigua.

En el cas del saneja-ment de les aigües resi-duals de l’Alt Empordà,s’ha posat a licitació el con-tracte per construir la de-puradora de Gualta, ambun pressupost superior als115.700 euros i que servi-rà per definir la capacitatde tractament de la depu-radora i els col·lectors enalta. Finalment, el darrercontracte posat a licitació

servirà per redactar el pro-jecte de la depuradora deCampelles, al Ripollès,amb un pressupost d’adju-dicació superior als125.300 euros, i que servi-

rà per definir la capacitatde la depuradora i els col-lectors. En aquests casos,es podran presentar ofer-tes fins al 22 de gener del2020 i els contractes, un

cop adjudicats i signats,tindran una durada devuit mesos, amb una in-versió global propera als349.000 euros. D’altrabanda, l’ACA també vaanunciar l’adjudicació dela redacció del projecteconstructiu per connectarel municipi de Campllongamb el sistema de saneja-ment de Riudellots de laSelva. L’import d’adjudi-cació del contracte ha es-tat superior als 78.200 eu-ros i es disposarà d’un ter-mini de set mesos per re-dactar el projecte. ■

L’ACA posa a licitació elsprojectes de les depuradoresde Medinyà, Gualta i Campellesa La redacció d’aquests projectes suposa una inversió inicial propera als349.000 euros a S’adjudica la connexió de Campllong amb Riudellots

U. ComasGIRONA

125.300euros és el pressupost per ala redacció del projecte de ladepuradora de Campelles.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La data

22.1.2020És el darrer dia per presen-tar ofertes per a la redacciódels projectes

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les xifres

La depuradora de Riudellots de la Selva, on s’ha de connectar Campllong ■ ACA

Quinze agrupacions delssectors forestal i agrari deCatalunya s’han unit perpresentar conjuntamentun manifest en contra del’actual proposició de llei decreació del patrimoni natu-ral i la biodiversitat que estàimpulsant el Parlament de

Catalunya.Les agrupacions sig-

nants denuncien que capde les contribucions quehan fet en el procés de tre-ball de la redaccióde la lleis’han tingut en compte,malgrat haver aportatnombroses propostes i ha-ver manifestat les seves in-quietuds davant una propo-sició de llei que des del pri-

mer minut ha deixat debanda la seva opinió, afir-men.

Les entitats signantssón: Consorci Forestal deCatalunya, Federació d’As-sociacions de PropietarisForestals, Joves Agricul-tors i Ramaders de Catalu-nya, Institut Agrícola Cata-là de Sant Isidre, AssociacióForestal de les comarques

de Tarragona, Associacióde Propietaris del Montse-ny, Associació de GestorsForestals de les Gavarres,Centre Ecogestor de la Xar-xa Natura 2000, Associacióde Propietaris de FinquesRústiques del Cadí-Moixe-ró i altres Parcs Naturals,Associació Catalana Pro-motora de la CertificacióForestal, Associació de Pro-pietaris de Finques Rústi-ques de la Vall de Campro-don, Associació de Propie-taris de Finques Rústiquesde l’Alta Garrotxa, Coope-rativa Forestal Agrofores-tal Vallesana i PropietarisForestals Serra del Totx. ■

Oposició a la llei de l’agènciadel patrimoni naturalU.C.SANTA COLOMA DE FARNERS

A. FONT FIGUERES

■La DO Empordà vol consolidarles vendes de vi a Noruega, Fin-làndia i Suècia. Una representaciódel consell regulador i d’Acció,l’agència per a la competitivitat del’empresa de la Generalitat, hanorganitzat una «missió comer-cial» a aquests tres països nòrdicsper tal de millorar el coneixementdels vins empordanesos entre elsprincipals compradors dels mo-nopolis escandinaus.

Actualment les exportacions aNoruega, Finlàndia i Suècia re-presenten, amb prop de .ampolles venudes el , el ,del total de vendes a l’exterior dela DO Empordà. Per tal de conso-lidar i incrementar aquest mercat,representants del consell s’hi handesplaçat del al de desembreper celebrar-hi tastos professio-nals, una agenda organitzada desde l'Oficina Exterior de Comerç id'Inversions d'ACCIÓ a Copenha-guen.

La iniciativa forma part preci-sament del pla d'internacionalit-zació dels vins empordanesosque impulsa el consell reguladorde la denominació amb l'objectiud'incrementar les vendes a l'exte-rior. Les presentacions han estatdirigides per la sommelier ClaraAntúnez i han permès mostraruna selecció de les diverses tipo-logies de vins de l'Empordà, aixícom de les varietats més repre-sentatives de la denominació.

Els cellers empordanesos ex-porten anualment entre un i

un de les seves vendes quel'any passat es van situar en propde milions d'ampolles. Al llargdel , els vins de l'Empordà esvan vendre a una cinquantena depaïsos. Els principals importadorsdels vins empordanesos són Suïs-sa, Estats Units, Alemanya, Cana-dà, Països Baixos, Bèlgica, Xina,França, Regne Unit i Andorra.

Precisament, els aranzels im-posats pels Estats Units als pro-ductes de la Unió Europea afectenel vi empordanès. Són el segonpaís importador d’ampolles de laDO Empordà, però representanomés l’, de les vendes totals,amb . ampolles venudes.

La DO Empordà fa el salta tres països nòrdics perconsolidar-hi les vendesLes exportacions a Noruega, Finlàndia i Suècia representen el 6,5%de les transaccions a l’estranger El consell hi ha organitzat tastos

Reprentants de la DO en una de les trobades promocionals. DO EMPORDÀ

12 %EN EXPORTACIONSLa DO vol més vendesa l’estranger Una de cada deu ampolles de laDO venudes són a l’estranger. L’anypassat es van vendre a una cin-quantena de països, d’entre elsquals Suïssa lidera la llista de païsosimportadors, seguit dels EstatsUnits. De fet, el consell vol incre-mentar la internacionalització.

DdG LA JONQUERA

■ El Departament d’Agricultura,Ramaderia i Pesca i el SIVU des Al-bères estan executant al massís del’Albera nous treballs forestals perla prevenció d’incendis. L’actua-ció es focalitza al sector sud delcoll de Panissars, en una àrea de, hectàrees que han de pro-tegir . hectàrees des del Per-tús fins a Llers i Figueres, en casque fossin afectades per un possi-ble incendi.

Aquests treballs s’emmarquenen el projecte transfronterer Coo-peració Operativa d’Emergènciesi Prevenció d’Incendis COOPE-REM, l’objectiu del qual és el dedesenvolupar una política con-junta en matèria de prevenció igestió de catàstrofes en aquestazona transfronterera.

L’actuació, que inclou tambél’arranjament d’un quilòmetre devial i la construcció d’un passallís,té un pressupost de ., eu-ros, i forma part d’una xarxa d’ac-cions planificades conjuntamenta banda i banda del massís de l’Al-bera entre el departament d’Agri-cultura i el SIVU des Albères, amb-dós part del projecte COOPE-REM, en el qual hi ha també el De-partament d’Interior-Bombers dela Generalitat, la Diputació de Gi-

rona i l’administració francesa. Els treballs a l’àrea estratègica

del coll de Panissars Sud es vaniniciar el passat novembre i tenenun termini d’execució fins a finalsde desembre. Aquests consistei-xen en la reducció del combusti-ble forestal per alentir la propaga-ció del foc, i la millora d’un vial es-tratègic per facilitar-hi l’accés delsserveis d’emergència.

Reforç a les infraestructuresL’any que ve, el Departamentd’Agricultura i la Diputació de Gi-rona faran una altra intervenció ala zona del corredor d’infraestruc-tures (AP-, N-II i AVE), amb l’ob-jectiu de reforçar-ne la protecció,així com la d’una àrea potencial-ment afectada de . hectà-rees. Darrerament s’han executatdiversos treballs per protegir elbosc dels incendis. L’any jaes va desbrossar una àrea de hectàrees al Mas de la Comtessa,al terme de la Jonquera, per pro-tegir d’un possible foc una super-fície de . hectàrees. I entrel’abril i maig de l’administra-ció francesa va desbrossar unaàrea d’, hectàrees a la bandanord del mateix coll de Panissars,al municipi del Pertús.

Nous treballs perblindar del foc7.000 hectàreesde l’Albera Es desbrossen gairebé 50 hectàrees del coll dePanissars que han de protegir des del Pertús finsa Llers i Figueres L’any que ve es reforçaràla protecció al corredor d’infraestructures

L’Alt Empordà

Diari de Girona DIJOUS, 12 DE DESEMBRE DE 2019 15

jamargant - 12/12/2019 09:30 - 79.155.44.80

EL PUNT AVUIDIJOUS, 12 DE DESEMBRE DEL 201934 | Comarques Gironines | ALT EMPORDÀ / GARROTXA / RIPOLLÈS

L’Assemblea Nacional Ca-talana Garrotxa ha editatuna nova postal de La Gar-rotxa. Sèrie Groga perquètothom qui ho vulgui pu-gui utilitzar-la per felicitarNadal als presos polítics.Es tracta d’una imatge delllaç groc monumental quehi ha al volcà Montsacopa ique és visible des de moltspunts de la ciutat com a te-ló de fons d’un primer ter-

me amb un reixat i una deles campanes de Sant Es-teve d’Olot. L’ANC ha or-ganitzat per aquest dis-sabte un matí obert a tot-hom qui vulgui fer arribaraquesta felicitació als pre-sos polítics. El punt de tro-bada és al Jardí Groc, quel’entitat va inaugurar al la-teral de Sant Esteve, alcarrer Major, i que presi-deix una escultura deDuaita Prats. A més de lespostals, l’ANC oferirà elssobres que calen per en-viar-les amb els noms i lesadreces corresponents i,fins i tot, amb els segellspertinents. L’ANC tambés’encarregarà de la sevatramesa. ■

Postals olotinesper fer-lesarribar als presos

J.C.OLOT

a L’ANC edita unapostal de Nadal de laSèrie Groga i endistribuirà dissabte

El Jardí Groc, de l’escultora Duaita Prats, promogut perl’ANC al carrer Major, al centre de la ciutat ■ J.C.

L’Ajuntament de Ripoll té15 tones de sal potàssica apunt per a aquest hivern.Una part d’aquestes tonesles ha posades a disposicióde tots els veïns de la vila,per minimitzar els proble-mes derivats de les glaça-des i, si es produeixen, deles nevades. La capital del

Ripollès és a força altitudrespecte del nivell de lamar i a tocar del Pirineu,circumstàncies que fan in-dispensable l’ús de sal po-tàssica.

L’Ajuntament ha repar-tit contenidors a la plaçade l’Ajuntament, al carrerComte Guifre a sota la pla-ça d’Europa, a l’aparca-ment d’Ordina a la plaçaVila de Prades, a la fontd’Engordans, a la plaçaBoixadors i Mestre, al parcde l’Estació i a la parada debus de Vista Alegre. Sónfàcilment identificables,de plàstic de color groc i te-nen 500 quilos de capaci-

tat i una obertura a la partsuperior que serveix de fà-cil accés per recollir la saldel seu interior.

Tot i que la brigada mu-nicipal s’encarrega de la

distribució de sal a la viapública del municipi,l’Ajuntament de Ripoll hadetectat que cada vegadahi ha més particulars quesol·liciten poder-la utilit-

zar per a ús domèstic. Enconcret, per al carrer justdavant de casa seva o béper escampar-la en espaismolt concrets on hi ha elperill de patinar. ■

Una quinzena detones de sal perals ripollesosa L’Ajuntament laposa a disposició delsveïns repartint-la encontenidors

J.C.RIPOLL

Les baixes temperatures sónhabituals a la comarca del Ri-pollès i, per això, tots els nivellsde l’administració estan benequipats per mantenir actius iamb seguretat les infraestruc-tures, els equipaments i elsserveis. Així, tant Carreteresde la Generalitat com Carrete-res de l’Estat i la Diputació deGirona tenen una flota de lle-vaneus que no només surten ales carreteres de la comarcaquan neva, sinó que, les horesprèvies a l’anunci d’una per-torbació que pot ser en formade neu o de baixes temperatu-res, recorren tota la xarxa perescampar sal potàssica perminimitzar els riscos. La Gene-ralitat s’encarrega de l’antigaN-260, l’Estat, de l’eix pirinenc,i la Diputació de la vall de Cam-prodon.

La presència de plaques de gel és habitual a moltes zones de Ripoll durant l’hivern ■ J.C.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Una comarcaacostumada ala neu

“Aquestes 48 hectàreespoden estalviar les 13.000hectàrees cremades delgran incendi del 2012 al’Empordà”, diu Jordi Mar-tín, cap de la Regió d’Emer-gències de Girona. El De-partament d’Agriculturade la Generalitat està des-brossant una àrea de48,57 hectàrees al sectorsud del coll de Panissars,que han de protegir unaàrea total de 7.000 hectà-rees des del Pertús fins aLlers i Figueres, en un pos-sible incendi. Els treballstenen com a principal ob-jectiu la reducció del com-bustible forestal. Aquestazona del coll de Panissars(per la seva geografia, lafreqüència de forts vents ila proximitat del corredorsd’infraestructures ambl’AP-7, l’N-II i el TAV) ha es-tat un dels punts clau en lapropagació d’incendis his-tòrics al llarg dels últims 40anys i és un punt estratègicper prevenir-los.

L’actuació, que incloutambé l’arranjament d’unquilòmetre de vial i la cons-trucció d’un passallís, té un

pressupost de 90.193,02euros i forma part d’unaxarxa d’accions planifica-

des conjuntament a bandai banda del massís de l’Al-bera entre el DARP i el “SI-

VU des Albères”, el seuequivalent a la Catalunyadel Nord. Els treballs s’em-marquen en el projecte Co-operem, els socis del qual(el DARP, Interior, elsBombers, la Diputació deGirona, l’Ajuntament de laJonquera), i administra-cions corresponents a l’Es-tat francès, van visitar ahirels treballs en curs.

En fases anteriors es vaactuar al nord d’aquestspunts estratègics i per al’any que ve es preveu fertreballs en la mateixa líniaal pas del corredor d’in-fraestructures. ■

Actuacions europees perprevenir incendis a l’Albera

E.C.LA JONQUERA / EL PERTÚS

a S’estan netejant unes 48 hectàrees de bosc al sud del coll de Panissars, al termede la Jonquera a És un dels punts clau en incendis històrics dels últims 40 anys

Els treballs en curs a la Jon-quera formen part del projec-te Cooperem, emmarcat en elprograma Interreg-Poctefa2014-2020. El programa s’ar-ticula al voltant de tres eixosprincipals: desenvolupar unagestió coordinada del risc d’in-cendis; desenvolupar una res-posta transfronterera ràpida,eficaç i segura davant les

El coll de Panissars, que s’està desbrossant, és clau en la propagació d’incendis ■ DARP

emergències, i aplicar una es-tratègia d’anticipació conjun-ta davant el risc d’incendis. Elpressupost és de 2.556.505euros i un 65%l’aporta la UnióEuropea. El 65% del projecteha estat cofinançat pel FonsEuropeu de DesenvolupamentRegional (Feder) per mitjà delPrograma Interreg V-A Espa-nya-França-Andorra.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

El projecte Cooperem

EL PUNT AVUIDIJOUS, 12 DE DESEMBRE DEL 201946 | Cultura i Espectacles |

1321

64-1

2214

86L

Després d’haver dedicatels dos primers volums dela col·lecció La gent de Gi-rona a Metges, clíniques ihospitals (2016) i Hos-tals, fondes i hotels(2017), l’Editorial Gavar-res en presenta ara el ter-cer, Arquitectes i arqui-tectura, que es presentaràavui al Saló de Descans delTeatre Municipal de Giro-na (19 h). El llibre, escriten bona part per l’historia-dor Valeri Pastrana, espresentarà en un acteobert a tothom en què par-ticiparan l’alcaldessa de

Girona, Marta Madrenas;el president de la Demar-cació de Girona del Col-legi d’Arquitectes de Ca-talunya (COAC), MarcRiera; el professor d’his-tòria contemporània dela UdG Joaquim M.Puigvert i el director deGavarres, Àngel Ma-drià. Arquitectes i ar-quitectura, subtitulatDels mestres d’obresals professionals quehan projectat i cons-truït Girona al llarg deltemps, s’ha editat amb elsuport de l’Ajuntament i lacol·laboració del COAC.Prologat per Madrenas,aquest llibre de 224 pàgi-

nes s’obre amb una in-troducció de la doctora enhistòria contemporània itècnica de la Fundació Ra-fael Masó, Rosa M. GilTort. A la primera part del

llibre, Pastrana, quetreballa com arxiverautònom al COAC i al-tres institucions, expli-ca tot allò que envolta latrajectòria vital i pro-fessional de l’arquitec-te: la seva formació, lesagrupacions institucio-nals, l’exercici de la pro-fessió, etc. En els darrerscapítols, Pastrana fa unrecorregut per les obresdels arquitectes i perl’evolució de la ciutat alllarg dels segles. Tres delscapítols esta signats perl’historiador Eduard Abe-lenda, que a partir de la be-ca Francesc Eiximenis hainvestigat la construcció

de l’Eixample de Girona.En aquesta primera parts’inclouen els perfils histò-rics de destacats arquitec-tes gironins, de Josep Es-teve Corredor i Rafael Ma-só fins a Emili Blanch i Ig-nasi Bosch. A més, MarCamps, Maria Garcia, Jor-di Nierga, Josep Pastells,Guillem Saló i Sònia Tu-bert han entrevistat dotzearquitectes amb una llar-ga trajectòria.

Les fotografies de RafelBosch complementen lesnombroses imatges histò-riques, procedents sobre-tot del CRDI de l’Ajunta-ment de Girona i de l’Ar-xiu Històric del COAC. ■

Xavier CastillónGIRONA

Construint GironaL’Editorial Gavarres presenta avui al Teatre Municipal el tercerllibre de la col·lecció La gent de Girona, ‘Arquitectes i arquitectura’

Obres del porticat de la plaça de l’Assumpció de Sant Narcís (1949) i reconstrucció del campanar de Santa Susanna del Mercadal (1925) ■ A.D. / V. FARGNOLI (CRDI)

Les Neddermann, aCaldes i Sant Joande les Abadesses

ART

MÚSICA

La Casa de Culturainaugura avui la10a Biennal d’ArtLa Casa de Cultura de la Di-putació de Girona inauguraaquest vespre l’exposició deles obres seleccionades a ladesena edició de la Biennald’Art de Girona (19 h), que espodrà visitar fins al 22 de fe-brer. A la mostra, s’hi podràveure l’obra guanyadora, la vi-deoinstal·lació multimèdia InLimbus Melita, de l’artista RoCaminal, i les altres deu pecesseleccionades d’aquesta con-vocatòria, creades per AlbertGironès, Marla Jacarilla, Llo-renç Ugas, Jordi Mitjà, IreneVisa, Simon Contra, AzaharaCerezo, Jordi Morell, Xavi Bo-vé i Isabel Banal. A més,aquesta desena edició incloutambé una mostra retrospec-tiva dels primers premis deles edicions anteriors, inclosostambé en una edició especialdel catàleg de l’exposició, ambtextos dels crítics d’art ImmaPrieto i Eudald Camps. ■ X.C.

Les germanes Judit i MeritxellNeddermann oferiran a lescomarques gironines dos delsconcerts de presentació delseu primer disc conjunt, Pre-sent (Satélite K), que inclourelectures de nadales de sem-pre i també una peça original,a partir d’un poema de Salva-dor Espriu. Les Neddermannactuaran aquest dissabte, 14de desembre, al SAT-TeatreCentre de Sant Joan de lesAbadesses, dins el seu 2n Ci-cle de Tardor (21 h, 15 euros).El dilluns 30 de desembretambé participaran en el con-cert de Nadal de PGA Catalu-nya Resort, a l’Hotel Camiralde Caldes de Malavella (19 h,30 euros) en un programa do-ble compartit amb la cantant ipianista Miriam Luna. ■ X.C.

EL SUPLEMENT12 DE DESEMBRE DE 2019supleMENTEL2

La Diputació de Girona ha fet pú-blica la llista dels productes dis-tingits de la tercera edició del se-

gell de qualitat agroalimentària Girona Excel·lent per al període 2018-2019, que inclou setanta productes de qua-ranta-sis empreses diferents.

Durant els mesos de maig i juny passats els jurats van fer dotze tastos a cegues, de 292 mostres presentades, un per a cada família de productes que esta-bleix el segell Girona Excel·lent: aigües minerals, anxoves, arrossos, begudes locals, cafès, conserves, embotits, fo-ie-gras, galetes, làctics, oli d’oliva, vins i vins dolços.

L’objectiu d’aquests segells és buscar l’excel·lència dels productes locals i donar-los suport, i posar en relleu la gran qualitat de la tradició i de la innovació del sector agroalimenta-ri gironí.

El Girona Excel·lent neix amb la fina-litat de donar suport a projectes que contribueixin a millorar les condicions econòmiques i la competitivitat de les petites empreses o agrupacions de productors dels 221 municipis de les comarques gironines, i fer-ho a par-tir de la base dels productes agroali-mentaris. Un dels grans objectius és establir un espai de relació estable, fomentar activitats i promocions dels sectors adherits al segell i elaborar un mapa específic del sector agro-alimentari del territori gironí. A partir de la identificació, la idea és donar un suport continuat a les empreses, per-què puguin millorar la qualitat, la col-laboració entre elles, la distribució i la difusió dels productes.

ELS TASTADORSEls tastadors són les persones encar-regades d’avaluar, mitjançant els tasts a cegues, els productes escollits per lluir el segell Girona Excel·lent. El co-neixement i l’experiència d’aquestes persones determinen la qualitat i el ni-vell dels productes. Cada tast ha estat format per un jurat de cinc membres especialistes de cada àmbit i de dife-rents sectors: cuiners o sommeliers d’establiments reconeguts en l’àmbit per a cada família de productes que

GIRONA • REDACCIÓ

Setanta productes llueixen el segell Girona Excel·lent

Setanta productes de quaranta-sis empreses han estat escollits, d’entre 292 mostres, per cinquanta especialistes en dotze tastos a cegues

iGirona Excel·lentDiputació de GironaComunicaciócomunicacio@ddgi.cat972 185 038 · 972 184 865www.gironaexcellent.cat

estableix el Girona Excel·lent: professi-onals de l’hostaleria, tècnics i especi-alistes gastronòmics, periodistes gas-tronòmics, professionals del sector del comerç i dels serveis relacionats amb el sector agroalimentari o professors d’escoles d’hostaleria.

El segell Girona Excel·lent no té dota-ció econòmica. Les empreses respon-sables dels productes seleccionats en aquesta convocatòria podran benefi-ciar-se del programa Girona Excel·lent durant 24 mesos. Aquest programa in-clou els serveis següents: en primer lloc, la utilització de la marca Girona Excel·lent - Segell de Qualitat Agro-alimentària a tots els suports gràfics i comercials dels productes seleccio-nats. En segon lloc, un programa de promoció i difusió generals: aparició als materials divulgatius, campanyes de comunicació i publicitat, campanyes de comunicació en línia (web i xarxes socials), participació a fires i a esdeve-niments especialitzats, promocions i reportatges a mitjans de comunicació, entre altres serveis. En tercer lloc, ser-veis a l’empresa pel que fa a accions de promoció comercial al mercat na-cional i internacional, formació especí-fica en la iniciació a l’exportació, servei d’assessorament empresarial i treball en xarxa empresarial, entre d’altres.

P16 AR ARREU Dijous, 12 de desembre de 2019

CAMPRODON | GUILLEM SÁNCHEZ

Camprodon ja sap que, de cara al 2020, compta amb un pres-supost de 5.472.457 €, entre l’ajuntament i l’hospital geri-àtric. Així es va decidir dilluns passat, en la sessió extraordi-nària celebrada al consistori, amb els vots a favor de l’equip de govern i els vots en contra de l’oposició. Tot i això, el grup de + Camprodon va anunciar per sorpresa que si es congela-ven les taxes de residus i d’ai-gua (apujades de cara a l’any que ve), canviaren el sentit del seu vot i donarien suport als comptes. Al final, la majoria de l’equip de govern va perme-tre tirar endavant els comptes per al 2020. Un pressupost que l’alcalde de Camprodon, Xavi Guitart, va definir com a «ar-riscat», ja que engloba partides més concretes (com hi havia en comptes anteriors) en cate-gories més genèriques: festes, fires i altres. «Creiem en idees noves i en deixar participar la gent i per això englobem el tema de les fires, les festes o la cultura», explicava Guitart, su-bratllant que si hi ha propostes que sorgeixin durant l’any i pu-guin ser profitoses per a la vila, es puguin dur a terme sense la

BOI

Camprodon aprova el pressupost

La sessió plenària de pressupostos a Camprodon, dilluns al vespre

Ascendeix a prop de 5,5 milions d’euros, amb el vot en contra de l’oposició, que reclama més «transparència»

Cal Marquès, a l’espera

CAMPRODON | G.S.

El projecte de desenvolu-pament de l’espai muse-ístic de Cal Marquès, sota l’auspici de la Diputació de Girona, no s’engegarà fins a finals del 2020, tal com va confirmar l’alcalde de Camprodon. Tot i això, l’es-pai seguirà acollint activi-tats diverses de l’àmbit cul-tural i social de la vila, com presentacions o xerrades.

necessitat de posposar-les fins als pròxims pressupostos. Des de l’oposició de + Camprodon, el seu portaveu, Joaquim Coch, va remarcar que no podien vo-tar favorablement als comptes per l’increment de la taxa de residus, que «considerem in-justificada i onerosa». A més, va afegir que «entenem que l’equip de govern vol estruc-turar els pressupostos d’una manera que els permeti una major agilitat, però posem de manifest que això comporta una menor transparència». El vot en contra va sorpren-dre l’equip de govern, perquè segons ells hi ha un geriàtric i partides socials per a les quals s’ha d’apostar. També és cert

que, durant la seva interven-ció, l’oposició sí que va fer es-ment que en diverses partides econòmiques estaven d’acord amb la proposta que havi-en fet els regidors de Tots per Camprodon.

INVERSIONS IMPORTANTSDe cara a l’any que ve, l’ajuntament preveu unes inversions per valor de 640.000 €. Una de les més importants serà per a la nova nau de tractament de residus que s’haurà de construir davant la ubicació de Galetes Birba, a la colònia Estabanell. «No es pot allargar més», va confirmar l’alcalde, que també va explicar que la voluntat és traslladar-hi també la brigada municipal. Tot

plegat, per un valor pròxim als 350.000 €. També hi ha la intenció de posar en marxa les accions vinculades als dos projectes FEDER en què està involucrat el municipi. El més important, el que fa referència als jardins de Can Vincke i pàrquings, es treballa des del Consell Comarcal del Ripollès, perquè compta amb tres ajuntaments més implicats (Ripoll, Sant Pau de Segúries i Sant Joan de les Abadesses). «Volem la seguretat 100% de tots els municipis que actuaran en el FEDER abans de fer» la inversió corresponent, que en el cas de Camprodon «engloba uns 400.000 €». D’aquests, si es concreta tot correctament, se’n podrien subvencionar la meitat amb fons europeus. Guitart sí que va assegurar que hi haurà una actuació a les muralles, per valor de 150.000€ durant el 2020, gràcies a la Diputació de Girona i la Generalitat. La promoció de la marca Retirada amb el pla de foment de turisme i l’actuació als nuclis (carrers de Beget, sanejament de l’aigua de Font-Rubí o l’aparcament de Rocabruna) seran altres àmbits d’actuació de l’equip de govern. En la demanda de transparència de l’oposició, + Camprodon va anunciar algunes mesures

Lliurament de ladistinció Guifré al senyor Eudald Solà i Farrés, a títol pòstum,per la seva trajectòria acadèmica i professional i pel seu compromís

amb la vila de Ripoll, on impulsà i participà en exposicions,publicacions i esdeveniments culturals i artístics.

L’acte tindrà lloc el diumenge dia 15 de desembre a les 12 ha la Sala Abat Senjust i comptarà amb la participació dels senyors

Pere J. Piella, Antoni Estebas, Josep M. Farrés i Francesc Morfulleda.

Ripoll, novembre 2019

concretes perquè es tinguin en compte, com la inclusió en un futur d’uns pressupostos participatius, la necessitat de fer un inventari de camins per saber on actuar amb prioritat o que se’ls escoltin algunes de les seves demandes. El ple va aprovar també, i per unanimitat, una modificació de crèdit de 140.000 € per quadrar els números de l’exercici 2019, deixant sense deure res a la Fundació Albéniz, amb qui hi havia un desajust de 29.000€ (dels darrers dos anys). Guitart va confirmar que l’ajuntament té un endeutament de crèdit d’1,7 milions d’euros actualment.

SUPLEMENT D’OCI I DE CULTURADEL 12 AL 18 DE DESEMBRE DE 2019 ME30 EL MERCAT

ELS PESSEBRES SE’N VAN ALS CIMSEL DIUMENGE ÉS TORN PER A LA UNIÓ EXCURSIONISTA DE SANT JOAN, FINS AL CIM DEL TAGA

Les tradicions agafen força any rere any i hi ha entitats que no fallen en el seu afany

de consolidar les seves arrels. Una d’aquestes que té lloc durant els

SER SOLIDARI NO TÉ PREU

L’estació de muntanya de Vall de Núria se suma als actes de solidaritat durant

el cap de setmana de La Marató. I així ho demostra, organitzant una jornada amb diferents pro-postes lúdiques a l’estació. En-tre les iniciatives programades hi trobem: un pica-pica solida-ri durant el matí de diumenge, l’escola d’esquí de Vall de Nú-ria farà una donació dels diners recaptats en les classes d’es-quí del cap de setmana i l’escola d’esquí - Guies Oxineu oferiran rutes solidàries amb raquetes de neu. Això significa que part dels guiatges del dissabte i del diumenge es destinaran a la in-vestigació de les malalties mi-

noritàries. També, s’oferirà el lloguer de les raquetes directa-ment a la caixa solidària de la Marató. Des de la mateixa es-tació animen a tothom a par-ticipar d’alguna de les activi-tats del diumenge i recorden que «ser solidari no té preu» i que «la solidaritat és cosa de tots». El dissabte, també hi ha programada una sortida amb raquetes, però de nit, per a la qual cal fer una reserva prèvia.

ESPECTACLE DEL MOU-T DANCE SCHOOL

Les entitats esportives, so-cials o populars de la co-marca sumen a favor de

La Marató, dedicada enguany a les malalties minoritàries. Per això, el Mou-T Dance Scho-ol prepara un espectacle per aquest cap de setmana, per col·laborar i ser solidaris a favor de l’objectiu d’aquest esdeveniment. L’actuació es podrà veure a partir de les 8 del vespre al Teatre Comtal de Ripoll.

SEGURETAT

La seguretat en el moment en què es navega per internet és una de les qüestions que més preocupa als usuaris. Especialment per als pares i mares, quan els qui ho fan són els seus fills i filles. La Biblio-teca Josep Picola organitza per aquest divendres, una ac-tivitat orientada als més joves de casa, perquè aprenguin a moure’s amb seguretat per l’àmbit digital. Serà a partir de dos quarts de 6, sota el títol del Joc del bon o bona inter-nauta. Per tant, d’una mane-ra lúdica, s’ensenyaran com-portaments adequats quan es navega per internet, a més de donar consells útils. Es-tà adreçat a joves d’entre 8 i 12 anys.

volts del mes de desembre són les pujades de pessebres als cims de les muntanyes, per passar el Nadal. Aquest cap de setmana és el torn de la Unió Excursio-nista de Sant Joan que, per 58a vegada pujarà el seu pessebre al

cim de la muntanya de referència per als membres de l’entitat ex-cursionista: el Taga. Tothom qui vulgui, es pot apuntar a l’excur-sió fins als 2.040 metres d’altitud del cim, on es deixarà el pessebre fins que es decideixi anar a bus-car. Tot un esdeveniment social i popular, que l’entitat santjoanina no vol deixar perdre. La sortida tindrà lloc des dels quatre jardins de Sant Joan de les Abadesses, el matí de diumenge.

MÉS PUJADES EL DARRERCAP DE SETMANADissabte passat, l’Agrupació Ex-cursionista de Planoles també va participar d’aquesta tradició de pujar les figures cap a dalt de la muntanya. En el seu cas, van pu-jar el pessebre cap al Puigdòrria i, també, a la cabana de la Cogolla.

MOURE’S PER INTERNET SENSE PREOCUPACIONS

RIPOLLÈS G.S.

ST. JOAN ABADESSES REDACCIÓ

QUERALBS REDACCIÓ

RIPOLL REDACCIÓ

RIPOLL REDACCIÓ

UE SAN TJOAN

VALL DE NÚRIA

MOU-T DANCE SCHOOL

TALLER PER CREAR UN ARBRE DE NADAL PECULIAR

Un dels elements que no pot faltar durant les festes de Nadal a

les cases, als comerços o als locals socials és un bon arbre de Nadal. El contrast entre el verd de les fulles i la de-coració brillant i pomposa és ben habitual per aques-tes dates. Però també hi ha

LLIBRES SOBRE DIVERSITAT I DISCAPACITAT

La Biblioteca Lambert Ma-ta ofereix fins al pròxim 11 de desembre una exposició

de llibres sobre diversitat, sota el nom de Bibliocarretó, gràci-es al servei de Biblioteques de la Diputació de Girona i, també, l’ACPAD. Alhora, en el marc del Dia Internacional de les Perso-nes amb Discapacitat, la Lambert Mata destaca un total de 57 llibres on els protagonistes tenen diver-ses disCAPACITATS, tal com ells mateixos ho anomenen.

d’altres arbres que també fan Nadal i no compleixen preci-sament aquest patró. Aquest dissabte, a les 11 del matí, a la Biblioteca Josep Picola de Sant Joan de les Abadesses s’orga-nitza un taller per fer un arbre de Nadal peculiar, amb revis-tes reciclades. Una activitat que vol comptar amb la participació d’infants i famílies per a gau-dir-ne conjuntament.

P41ESESPORTSDijous, 12 de desembre de 2019

CAMPRODON | G.S.

Tot i la seva joventut, la jugadora de tenis taula Judit Cifuentes ja compta amb el reconeixement de la seva vila, Camprodon, per la trajectòria i darrers resultats obtinguts en competició i, sobretot, pel futur que té al davant en aquest esport. Tal com va anunciar set-manes enrere la Diputació de Girona, Cifuentes és una de les esportistes in-closes dins del programa de suport a es-portistes amateurs menors de 25 anys, que compta amb un ajut econòmic. Des de l’ajuntament de Camprodon, també se li ha concedit un ajut per a material esportiu, en un acte celebrat diumenge passat a la sala d’actes del consistori. La mateixa Judit Cifuentes va mostrar el

seu agraïment per aquest suport. «Fa quatre anys que jugo a tenis taula, tan individual com per equips, i estic molt contenta per aquest ajut econòmic, que m’ajudarà a comprar material i també per als desplaçaments», expo-sava l’esportista. De moment, Judit Ci-fuentes pot compaginar d’allò més bé aquest esport amb els estudis, ja que entrena dos dies a Camprodon i un més a Girona, «que és el meu club». «Sabem que és un esport minoritari i que és costós de poder gestionar», comenta Joan Bobi, regidor d’Esports de l’ajunta-ment de Camprodon. Des del consistori també posen a la Judit com a exemple, «sabent on estem, per la situació geo-gràfica, tenir esportistes d’aquest ni-vell, ens n’hem de sentir orgullosos».

BOI

Reconeixement a Judit Cifuentes

Acte de reconeixement a la jugadora, a Camprodon

L’skimo fa un pas més cap a ser esport olímpic absolut

RIPOLLÈS | G.S.

La disciplina de l’esquí de muntanya es troba en auge, segons responsable de l’expedició de l’equip juvenil de la FEDME (Federación Española de De-portes de Montaña y Escalada) de cara als Jocs Olímpics d’Hivern de la joven-tut, el santpauenc Jordi Martín, de no-més 25 anys. Ell serà un dels catalans que hi participaran en la pròxima edi-ció de la cita internacional, que tindrà lloc durant el mes de gener, com a tèc-nic. També hi haurà quatre esquiadors catalans, sorgits del Centre de Tecnifi-cació de Catalunya (de Berga, La Pobla de Segur, Gironella i Santpedor), que del 7 al 15 de gener es desplaçaran a Villars-sur-Ollon (Suïssa) per partici-par de la competició, en la modalitat d’esquí de muntanya (entre els altres membres de l’expedició). És el primer cop que s’inclou aquesta disciplina en uns Jocs d’Hivern i Martín espera que sigui un pas perquè «aviat, l’esquí de muntanya pugui ser olímpic, no no-més en joves, si el COI ho accepta». Una circumstància que «tot apunta que es podria donar de cara al 2026», en els Jocs que es faran a Itàlia. Martín comenta que l’objectiu no és obtenir ni cap podi ni cap medalla, sinó que els joves, del 2002 i del 2003, «esti-guin sotmesos a noves situacions que no han viscut fins ara» i que això, «a la llarga, els pugui donar eines per desenvolupar-se com a esportistes en un futur».

Hi ha molta il·lusió i ganes per anar Jocs, comenta Jordi Martín, qui ex-posa que l’àmbit competitiu de l’es-quí de muntanya «no deixa de ser un reflex de l’àmbit social». Hi ha una herència d’esportistes que és visible (com de Kilian Jornet, Marc Pinsach o Marc Solà), però el fet que «més gent s’apropi a la muntanya a practicar aquest esport, de retruc ha bene-ficiat la part competitiva». Afegeix que per l’estètica i la complexitat de l’esport, és una disciplina «molt vis-tosa» i això comporta un augment de participants arreu de Catalunya i Es-panya. L’auge de l’esquí de muntanya també es veu afavorit per la major in-volucració de «clubs i marques». El grup d’esquiadors que dirigirà Jordi Martín seguirà entrenant al Centre de Tecnificació de Catalunya fins que to-qui marxar cap a la competició.

JESÚS DYMAGES

a roda de premsa d’ahir d’A-mand Calderó, secretari deMesures Penitenciàries, va serl’explicació del fracàs de Cata-

lunya. Fou un enfonsament estètic i moralde tal magnitud que el vídeo d’aquella es-tona s’hauria de passar a les escoles per-què els nens catalans entenguin que la pe-danteria, la petulància, la manca de cate-goria personal i aquest donar-se importàn-cia amb paraules que no volen dir res,quan a més a més no ets ningú, només dua fer el ridícul més estrepitós i a semblarmolt més imbècil –que ja és dir– del que jaets.

El preàmbul que dedicà a explicar fote-ses, reglaments i coses que ja tothom sa-bia, o les hauria de saber, per tenir els seuscinc minuts de glòria, fou d’home petitque busca la posteritat a quatre pessetes,de xitxarel·lo que fa el mec perquè no potfer res més, aquesta afició tan catalana detocar-se els peus mentre mira el culebrot ide fer servir sempre moltes més paraulesde les que calen.

Hi ha una estètica catalana –és l’estèticad’una derrota assegurada perquè declina

una moral espantosa– que encarnen so-bretot els homes del temps. És una barrejade grandiloqüència i de no tenir absoluta-ment res a dir, d’anunci de compreses i debenaurança que no acaba mai de confir-mar-se, d’afectació de senyoreta de provín-cies. El seu estendard és el somriure de co-nill, sempre per sota el nas, com creient-seposseïdors d’un sentit de l’humor més in-tel·ligent que el dels altres, la seva retòricaparticipa dels jocs infantils amb la pròpiafemta, com si fos slime.

El deplorable espectacle que oferí ahirAmand Calderó, en fons i forma, traient-sehipòcritament el llacet groc, quan per anara la feina el du, trencant el principi dequalsevol neutralitat, té a veure amb creu-re que la democràcia pot existir sense llei,o amb l’argument que no hem de respec-tar la Constitució perquè hi ha molts cata-lans que no l’hem votada. És el gran con-junt buit de la raó, homes minvats fent laparòdia de l’estadista i que no són més quecamperols ignorants i fraudulents que enqualsevol Estat que no fos tan pacient i ca-ritatiu com Espanya, estarien demanantcaritat o fent el torn més desagradable del

camió de les escombraries. Quina fosca pedanteria! La veritat és

que no sé d’on l’hem tret, els catalans,aquest panxacontentisme sense fona-ment, l’estrany plaer que ens provoca per-dre, la sinistra afició que sentim pel simu-lacre, com si creguéssim que només l’in-tent de les coses ens justifica i per aixòquan sembla que tenim alguna opció d’a-conseguir-les nosaltres som els primersque correm a destruir-les, com si ens sen-tíssim més a gust gestionant la calamitat,com si ens fes vergonya admetre que noens sentim prou homes per celebrar victò-ries. Només així pot entendre’s que un po-ble com el català, que suposadament vol laseva independència, no l’hagi encaraaconseguida. Pobles més petits, i molt mésfebles, l’han guanyada en molt menys dels anys que presumptament portem llui-tant nosaltres: la qual cosa només pot vo-ler dir que, o bé duem tots dins un petitAmand Calderó que ens fa ser fins i totmés imbècils del que ja semblem, o bé queno volem realment la independència i quenomés ens agrada jugar a homes deltemps, jugar amb la caca i fer el mec sensepagar el preu, com qui quan és sol a casaposa la música a tot drap, agafa un bolígrafque fa de micròfon i es posa a cantar comsi fos el Julio Iglesias o el Lluís Llach.

Per cert, que jo sempre he pensat queHey és una cançó molt més de protestaque L’estaca, i que queixar-se d’una filipina

semipú té molta més categoria que fer veu-re que rondines contra un dictador que siva poder manar anys fou perquè a laimmensa majoria del país ja li anava bé, itambé perquè la suposada resistència –siés que realment n’hi hagué– eren una co-lla d’impedits i de babaus. Amands de lavida.

Si aquest país no confongués sistemàti-cament la seva dignitat amb la seva follia,ni l’adscripció ideològica amb la qualitatintel·lectual, Amand Calderó hauria estatahir acusat de frivolitzar amb els presos id’utilitzar llur patiment per mirar de com-pensar inútilment el seu desequilibri psi-quiàtric i les seves demencials ànsies denotorietat. Ja abans de començar a parlar,el delatà el seu posat impresentable, comd’anar a tancar les oques. Quan començà aparlar –més aviat a no callar–, el to ho ex-plicava tot, i no calia ni escoltar la lletra perdetectar el frau, una lletra vergonyosa, quehauria de ser causa de cessament imme-diat. Calderó és l’escletxa per on es filtra ladesfeta, el forat que causa la inundació,l’àngel negre que fa temps que ens vol co-nèixer, i té la nostra adreça. Fa cara de serencara més malastruc que Artur Mas, queés el rei de la desgràcia.

Ens falla la inspiració, els falla el càsting.Triem sempre la pitjor opció i la pitjor per-sona. El pitjor vers, la pitjor prosa. Siaquests anys que fa que dura el procésels haguéssiu passat somniat, en lloc defent el que heu fet, igualment no hauríeuaconseguit res, no us hauríeu fet tant demal i l’única cosa realment interessant queus hauríeu perdut són els meus boníssimsarticles –però n’hauria escrit d’altres, pro-bablement millors, encara que només fosperquè no m’hauria hagut mai de rebaixara parlar d’algú com aquest Amand.

L

UNA ESTÈTICACATALANA

Salvador Sostres

REDACCIÓ, ADMINISTRACIÓ, DISTRIBUCIÓ I PUBLICITAT

Passeig General Mendoza, 2. 17002 Girona.http://www.diaridegirona.cat

A/E: diaridegirona@ddg.catTELÈFON

972 20 20 66FAX DE REDACCIÓ

972 20 20 05FAX DE PUBLICITAT

972 21 25 87

OpinióDIJOUS, 12 DE DESEMBRE DE 2019 21

Diari de Girona expressa les seves pròpies opinions únicament a l’Editorial i respecta, com a publicació oberta i plural, la dels seus articulistes.

DELEGACIÓ A L’ALT EMPORDÀAvda. Salvador Dalí, 79. 17600 FIGUERESTELÈFON: 972 50 99 09 FAX: 972 50 93 69A/E: altemporda@ddg.cat

DELEGACIÓ A LA GARROTXADELEGAT: Xavier ValeriTELÈFON: 681 34 92 44A/E: garrotxa@ddg.cat

CLUB DIARI DE GIRONATELÈFON: 972 20 20 42HORARI: De dilluns a dijous de 9.00 a 14.00 h i 17.00h a 19.00 h. Divendres i vigílies de 9.00 a 14.00 hA/E: subscripcions@ddg.cat

DIFUSIÓ CONTROLADAPER

Prohibida tota reproducció als efectes delarticle 32,1, paràgraf segon de la LPI.

Aquesta publicació no pot ser reproduïda ni

totalment ni parcialment, ni registrada en, o

transmitida per cap tipus de forma o mitjà, sense

el permís per escrit de la direcció.

Diari de Girona

«Hi ha una estètica catalana –ésl’estètica d’una derrota

assegurada perquè declina unamoral espantosa– que encarnen

sobretot els homes del temps»

quest títol és manllevat al re-cordat periodista gironí Jau-me Pol Girbal. Va titular aixíel capítol final del seu llibre El

món de la Costa Brava, que sempre calrellegir; és del i es recrea en aquellsgloriosos inicis de l’oferta del nostre lito-ral quan es parlava d’atracció de forasters,enfilat cap al progrés, avui desballestat. Al’últim capítol, Pol Girbal relata una faula:una vegada el pop va treure del fons delmar una moneda d’or; ell era botiguer i vaposar la moneda a l’aparador. Va passarun captaire que va comprar la moneda abaix preu i després la va posar a la venda,fent-hi un bon guany. Amb aquells diners

va comprar gamba de qualitat i la va rega-lar al pop. Aquest, agraït, va repetir de po-sar una altra moneda d’or en el mateixaparador, i va obtenir més gamba. Durantun bon temps tot allò s’anava repetint.Mentrestant, el captaire negociava ambmoltes monedes d’or, s’havia transformaten un nou ric. El pop s’havia engreixat,menjava bé, i es va cansar d’anar al fonsdel mar. Tot va canviar. El captaire ja noingressava res, es va barallar amb el pop iel va matar. El captaire va tornar a la sevapobresa. I al final del relat, Pol Girbal dei-xa una pregunta tremenda: «El negoci delpop i el captaire, no es deia pas CostaBrava?»...

Han passat més de anys d’aquellapregunta intencionada i continuem en lamateixa fragilitat del «negoci» de la CostaBrava. Massa sovint els mitjans de comu-nicació poden omplir pàgines senceressobre especulació, burla de lleis i norma-tives; han de sortir moviments assenyatsa defensar el territori; denúncies, acusa-cions, imatges de nous escàndols urba-nístics, però mentrestant les màquinesde la construcció van treballant la des-trucció del paisatge. I tot està succeint alsnassos de totes les adminstracions hagu-des i per haver: ajuntaments, consells co-marcals, Diputació, Generalitat, Estat. Amoltes finestretes de l’Administració hiha bona cua de gent interessada a obte-nir una llicència per construir, i qualsevoldiu que no, que va molt bé tenir les ar-ques ben satisfetes.

Si es concedeixen llicències d’aquesttipus deurà ser que una legislació de rangsuperior els ho permet. S’ha format unateranyina de possibilitats, passadissosfoscos, dreceres picaresques i tots elsseus derivats, de manera que quan unaalta personalitat responsable de la qües-

tió concedeix una entrevista a tota pàgi-na té treballs a fer-se entendre pel granpúblic. I l’opinió popular és que això éspicar ferro fred i que continuarà onejantla bandera del més pirata que s’ho pro-posi.

El rebombori de les matràfegues con-tra la Costa Brava té un punt molt signifi-catiu: fa pocs dies un mitjà de comunica-ció t’alegrava en publicar que s’aturava laconstrucció de . habitatges a laCosta Brava, però un altre mitjà t’entristiaen denunciar que s’hi permetia la cons-trucció de . habitatges. I les duespublicacions tenien raó, en nom dels nú-meros rodons i de la metàfora del gotque es pot veure mig ple o mig buit. Ob-jectivament queda aixi: s’han suspès. construccions i se n’han autorit-zat .. Això sembla un joc de nyaus.

Es fa allargada la pregunta del relat dePol Girbal. No ens hauríem d’acostumarque la Costa Brava sigui terreny adobatper plantar-hi litigis i plets que creixen ies multipliquen. No pot ser que a cadacala hi hagi una valuosa moneda per po-sar a l’aparador. I un pop a punt de morir.

A

EL POP I LA MONEDA

Jordi Dalmau

jamargant - 12/12/2019 09:30 - 79.155.44.80

provinents de clubs d’arreu de Catalunya, i els més de 30 àrbitres que col·laboren en aquesta activitat.

La competició comptarà amb la col·laboració indis-

UNIÓ DE FEDERACIONS ESPORTIVES DE CATALUNYA L’ESPORTIU, DIJOUS, 12 DE DESEMBRE DEL 2019

www.ufec.cat13

VOLEIBOL

Una festa del voleibol per a les categories de base

Blanes és la seu escollida per celebrar la sisena edició del Campionat de Catalunya de Seleccions Territorials 2020. L’activitat es realitzarà els propers dies 2, 3 i 4 de gener de 2020 a la Ciutat Esportiva de Blanes. Un any més, aquesta competició busca seguir do-nant visibilitat al pla de des-envolupament del voleibol a les províncies catalanes i pro-mocionar el voleibol arreu del territori.

El Campionat de Catalunya de Seleccions Territorials s’ha consolidat com una de les ac-tivitats de voleibol de menors més important a nivell català, ja que reuneix els millors juga-dors de cada categoria i per-met visualitzar i donar entitat a tots els esportistes de Cata-lunya i, detectar també, on és necessari remarcar el treball de promoció del voleibol així com la creació de nous clubs.

La competició comptarà

Florian Trittel classifi ca Espanya per a Tòquio 2020

VELA

ment. L’any 2014 va penjar-se l’or a la Copa d’Espanya en categoria absoluta i al 2013 l’or juvenil. En 29er, l’any 2012 va

Florian Trittel va segellar diu-menge passat la participació d’Espanya pelsJocsOlímpic-sde Tòquio 2020 en la classe Nacra 17, aconseguint una de les cinc places que estaven en joc en el Campionat del Món de 49er, 49erFX i Nacra 17 celebrat a Auckland, Nova Zelanda.

El regatista del CN El Balís —fent parella amb la canària Tara Pacheco— va fi nalitzar en 5a posició en el Mundial. Un excel·lent resultat que, a més a més de confi rmar que poden lluitar per aconseguir una me-dalla a Japó, posa en valor un currículum excepcional.

Florian va proclamar-se campió i subcampió a la Copa del Món de Formula Kite els anys 2015 i 2016, respectiva-

BLANES La ciutat de la Selva serà la seu del sisè campionat de Catalunya de seleccions territorials

UFECTV

Reportatges ja disponibles

-Campionats Comarcals de Seleccions Base de Futbol sala de la Federació Catalana de Futbol

-Ai Tsunoda, promesa del judo català

-Armand Moreno, jugador de billar

Federació Catalana d’Hípica

CONVOCATÒRIA D’ASSEMBLEA GENERAL ORDINÀRIA

La Federació Catalana d’Hípica, de conformitat amb el que disposen els nostres Estatuts i per acord de la Junta Directiva, convoca Assemblea General Ordinària que es celebrarà el proper dilluns 13 de gener de 2020, a la Sala d’Actes de la Casa de l’Esport de la Generalitat de Catalunya – Federació Catalana de Bàsquet (c/Rambla Guipúscoa /Bac de Roda) a les 17.30h en primera convocatòria i 18.00h en segona, per tal de tractar els següents punts:

 

ORDRE DEL DIA:

 

1.    Obertura de l’Assemblea a càrrec del President de la FCH

2.    Formació de la llista d’assistents i nomenament d’interventors

3.    Aprovació, si s’escau, de l’acta de l’Assemblea anterior

4.    Ratifi cació dels preus de les llicències 2020

5.    Aprovació, si s’escau, del Pressupost 2020

6.    Calendari de competicions 2020: Campionats de Catalunya i Final Lligues

7.    Aprovació de les modifi cacions dels reglaments

8.    Precs i preguntes

ANUNCIS OFICIALS

amb la participació de més de 400 esportistes repartits en 30 equips durant les 3 jornades d’activitat. Així, cada dia hi participaran 6 de femeninsi 4 de masculins, de cada catego-

ria: infantil, cadet i juvenil. La competició juvenil serà dijous dia 2, la cadet el divendres 3,i el 4 de gener la infantil. Comple-ten el quadre de participants els prop de 50 entrenadors,

TAEKWONDO

mostrar el talent que té sobre el tapís, va assolir el títol amb un marcador 23-9.

El Pavelló Pitiu Rochel d’Alacant va ser testimoni d’un gran triomf de Joan Jor-quera, que es va alçar al mes alt de podi nacional després d’una enorme actuació. Amb aquesta medalla, són 16 els campionats d’Espanya que ha aconseguit en totes les catego-ries possibles (cadet, junior, sub21 i sènior).

Aquesta vegada a Alacant arribava com a cap de sèrie número 1 i derrotava l’andalús AgustinMayor per 23-5. En el seu segon combat, davant Ja-vier Pastor, el rosinc va vèncer-lo per diferència tècnica abans del límit de temps per 22-2.

I a la gran fi nal, enfront el segon cap de sèrie,l’aragonès Adrian del Rio, Joan Jorquera va créixer i , després de de-

16è títol nacional per a Joan Jorquera

ZONA UFEC

pensable de l’Ajuntament de Blanes així com del’entitat lo-cal Club Voleibol Blanes, a més del suport de la Diputació de Girona i de la Secretaria Gene-ral de l’Esport.

aconseguir el Campionat del Món absolut i juvenil i tam-bé va convertir-se en campió d’Espanya.

Opinió

Diari de GironaDIJOUS, 12 DE DESEMBRE DE 201922

ue els hàbits, les actituds, lesmaneres de fer i les formescanvien és cosa sabuda, peròque aquests canvis generin

nous riscos no tothom ho té assumit.Aquesta setmana és presentava a Barcelo-na l’estudi IMEX Retail , que recullels comportaments dels consumidors al’hora de comprar. Els comerços es podencomençar a preocupar de debò, perquèsegons aquest estudi, sis de cada deu per-sones que proven i que obtenen un resul-tat positiu en les seves compres online engrans plataformes de vendes, com és elcas d’Amazon, fan d’aquestes companyiesla seva botiga de referència en detrimentdel comerç tradicional i clàssic. L’estudiremarca que els consumidors voldrienque les botigues de tota la vida ens oferis-sin serveis similars als que troben en elmón digital: lliurament a domicili, co-manda per mòbil...

Malgrat que el primer gran centre co-

mercial seguint els paràmetres més o me-nys actuals el podíem trobar a l’antic zocode Damasc allà pel segle XIX, els comer-ciants de casa nostra varen començar apatir quan varen veure la versió modernad’aquell antic basar que es va inaugurar aMadrid el sota el nom de La Vagua-da. En aquell moment, a cada ciutat on

arribava o s’anunciava un centre comer-cial els botiguers es posaven automàtica-ment en peu de guerra, amb protestes imanifestacions continuades que res va-ren poder fer davant l’evidència dels noushàbits de consum.

La transformació digital fa imparablealgunes maneres de fer i de res serviriaque els comerços de sempre volguessinaturar les noves formes de comprar. Avui,ja no els queda més remei que reinven-tar-se i pujar al carro del món online sivolen sobreviure a aquestes macroboti-gues que et porten a casa en un tres i nores qualsevol producte, de qualsevolmena i de qualsevol racó de món. Persort la farmàcia de prop de casa ja ho haentès i els pots encarregar les medicinesper WhatsApp. A veure si altres segueixenl’exemple i ben aviat tenim al nostre vol-tant moltes iniciatives adaptades al moment actual i facilitar la vida del ciutadà.

Q ELS NOUSCONSUMIDORS

LES CARTES ES PODEN ENVIAR PER CORREU ELECTRÒNIC, A L'ADREÇA opinio.diaridegirona@epi.es.

Les cartes que els lectors enviïn a aquesta secció han de ser originals i exclu sives i han d'arribar mecano-grafiades (amb una extensió màxima de 20 línies o 2.000 caràcters), signades, amb el número de DNI,

adreça i telèfon de l’autor. No es publicaran cartes signades amb pseudònim ni amb inicials.

La selva deMcCraghDOMÈNEC VALLS MASSIP GIRONA

■ A causa de les dificultatseconòmiques en què m’haviaposat la selva de Cassà de laSelva, vaig haver de subscriureun pacte amb el Col·legi d’Ad-vocats de Girona, segons elqual jo pagaria les quotes i de-més càrregues col·legials mit-jançant retencions que em fa-ria el Col·legi sobre els importsque m’havia de pagar pel Tornd’Ofici i signem el documentel Degà (McCragh) i jo mateix,redactat pel secretari corpora-tiu Sr. Rebled.

Un any després, vaig haverde presentar reclamació patri-monial contra el Col·legi pernegligència i mala praxi pro-fessional d’un lletrat que haviaocasionat un gran perjudici alseu client (jo mateix) a qui elCol·legi va emparar en comp-tes del client, per contra delque havia fet el Col·legi d’Ad-vocats de Madrid, que en elmateix assumpte i per la ma-teixa infracció de la lex artis adhoc havia sancionat unacol·lega de Madrid.

El Sr. McCragh es va enca-

britar perquè el tal negligentcol·lega era, sembla, la ninetadels seus ulls. Va decidir deixarde retenir-me els diners per lavia de fet i crear un fals deutemeu amb el Col·legi i acte se-guit em va donar la baixa coma col·legiat, expedint una cer-tificació amb les signaturesd’ell i del secretari Rebledacreditativa que el pacte oconveni no existia. Em vaigveure obligat a impugnaraquests actes davant el jutjat idurant tot el procés el Sr.McCragh va mantenir la sevacertificació falsa, fins que eldia de la vista oral, cinc minutsabans d’entrar a la sala es vaaplanar a la meva demanda(dirigida per l’excel·lent lletra-da Mariona Lleal Grau) mit-jançant un escrit i se’n va anarsense ni entrar-hi. La sentèn-cia (de --) estima ín-tegrament la demanda, llevatdels costos processals que noels imposa al Sr. McCragh,però que a la inversa sí me’lshauria imposat a mi, perquèaixí ho diu la llei. El Sr.McCragh és, doncs, un privi-legiat en la seva selva.

A continuació va reanudarl’aplicació del conveni com si

no hagués passat res i al mo-ment actual ja em té retinguts. euros amb aquest siste-ma. Però si us pensàveu que lacosa acabaria aquí heu errat.

El Sr. McCragh ara em posauna demanda al Jutjat de aInstància núm. de Girona(monitori /) recla-mant-me les mateixes quanti-tats que ja em té cobrades, o si-gui que ara ja em vol cobrardues vegades, aquest rabiütSr., que des de Liberpress dis-pensa títols de «defensor delsdrets humans» a tort i a dretperò que a mi me’ls trepitja,com si em mirés amb les ulle-res de «veure esclaus» encomptes de les ulleres de«veure éssers humans» quanparla des de la trona de Liber-press. És la selva de McCragh,que és la mateixa selva de Cas-sà de la Selva. O sigui, el Tartuf.

Toxicitateducativa

FRANCESCA BARTI I COMALATBANYOLES

■ Les persones estem fetesd’una massa amb diferents in-

gredients i/o circumstànciesviscudes: familiars, escolars,socials, i, a més a més, genèti-ques.

Quan coneixem una perso-na, no sols és una façana benvestida i maquillada sinó tam-bé una ment amb més o me-nys nusos mentals segons siles seves circumstàncies vis-cudes l’han respectat o mal-tractat, que no són ni pitjors nimillors d’una altra persona, jaque cadascú se sap el que haviscut i/o patit.

Sovint anomenem perso-nes tòxiques aquelles que ensremouen malestar o ens fansentir incòmodes. I si és d’a-questa manera, ull! Que si es-tàs fort mentalment la toxicitatd’altra gent et relliscarà comaigua de la pluja lliscant pelteu paraigua d’on t’aixoplugu-es. En cas contrari, la seva to-xicitat seria com un mirall dela teva que també duus a sobreperò que no vols veure i en fu-ges. El camí més simple i desi-diós és culpar a fora o anome-nar tòxics els altres en comptesde plantar cara i dissoldre lanostra toxicitat/brossa. Perquè és tan costós responsabi-litzar-se d’un mateix!

a il·luminació nadalencadels carrers és un reflex de lafoscor moral regnant. Els al-caldes competeixen per

veure qui té més llums (també en elsentit figurat) en comptes de procurarque ningú dormi al ras. Estaria bé querivalitzessin per això i no pel nombre deleds amb el qual adornen les seves avin-gudes i que desconcerten als ocells. Di-uen els ornitòlegs que la contaminaciólumínica afecta molt les aus urbanes, jaque no saben si és de dia o de nit, po-bres, enfront de les fluorescències ambquè les castiguem durant aquestes èpo-ques festives. Ahir, venint de comprar eldiari, vaig trobar dues merles mortes alpeu d’un fanal. Les vaig agafar de les po-tes i les vaig llençar a un contenidor deresidus orgànics perquè les reciclessin.Després vaig pensar que hauria d’ha-ver-les enterrat al jardí. Però el tinc japle de cadàvers.

A Madrid disposem d’una institucióanomenada SAMUR a les portes de laqual, amb fred i pluja, passen la nit fa-mílies senceres que no tenen llar. Elgreu és que SAMUR significa Serveid’Assistència Municipal d’Urgència iRescat. Vet aquí un cas de contamina-ció verbal. Les paraules atreuen amb laseva brillantor els indigents, als quedesprés han d’atendre els veïns de lazona perquè l’assistència municipal nihi és ni se l’espera. Els biberons delsmés petits s’escalfen al microones delsinquilins del tercer esquerre del portalde davant. Quan arriben al seu destí, lallet s’ha refredat una altra vegada. Lesmares l’escalfen sota el seu cos, com elque cova un ou i a la fi aconsegueix queel nadó se la prengui tèbia.

Des de les portes del SAMUR Social,si mires cap a dalt pel volts de mitjanit,creus que està clarejant i no és això: ésque les bombetes de la Gran Via eme-ten una resplendor que produeixaquest efecte catastròfic per als que es-peren amb ansietat l’arribada del dia.Durant el dia el pànic arriba a una altradimensió. Es redueix a por, diríem. Demanera que la contaminació lumínicaque despista els ocells també fa mal alspobres. L’alcalde i els regidors baixenles persianes dels seus dormitoris i dor-men tranquils. No hi ha pol·lució queels afecti.

No hi ha consciència.

L

NO HI HACONSCIÈNCIA

Juan José Millás

Jordi MartínezPERIODISTA I ASSESSOR DE

COMUNICACIÓ

a no és que sigui Pasquaabans de Rams. És que ara jafem Nadal abans de Rams. Nos’ho creuran potser però a fi-

nals del mes de setembre en un aparadord’una botiga del carrer Juli Garreta -no di-rem noms aquí- ja tenien exposada l’or-namentació nadalenca. I al mes d’octubrea la majoria de supermercats ja oferien elcèlebre torró de Nadal de xocolata i arròsinflat -tampoc direm noms aquí-, junta-

ment amb una extensa varietat de gustos.Durant l’octubre la majoria de botigues jatenien productes purament nadalencs.Les llums dels carrers ja s’obren un mesabans i, en alguns casos, fins i tot abans.Què estem fent? Doncs estem desvirtuanttotalment el sentit de les festes i la litúrgiadel Nadal. Ara simplement són unes datesde consum desmesurat i sense control.Tot ens incita a comprar i fer una grandespesa. No sé vostès, però a mi per més

llums, per més arbres als carrers i per mésaparadors plens de boletes i figures depessebre en ple mes de setembre no sem’acudirà avançar el Nadal. Les cosess’han de celebrar quan toquen. Al finalacabarem canviant fins i tot la cavalcadade Reis i els farem arribar abans d’hora.Abans que m’oblidi els voldria, però, de-sitjar unes bones festes i un bon Nadal.Però ara pensant-ho bé no sé si és massad’hora o massa tard...

J NADAL ABANSDE RAMS

David Céspedes

PERIODISTA

jamargant - 12/12/2019 09:30 - 79.155.44.80

ALT EMPORDÀ | Comarques Gironines | 33EL PUNT AVUIDIJOUS, 12 DE DESEMBRE DEL 2019

1182

31-1

2212

91L

Ajuntament deVilobí d’Onyar

EDICTEAprovació inicial de la modificació delreglament dels cementiris municipals

de Vilobí d’Onyar.El Ple de l’Ajuntament de Vilobí d’Onyaren sessió ordinària celebrada el dia 28 denovembre de 2019 acordà l’aprovació ini-cial de la modificació del reglament delscementiris municipals de Vilobí d’Onyar, ien compliment del que disposen els arti-cles 22.2.d) i 49 de la Llei 7/1985, de 2d’abril, reguladora de les bases del règimlocal, 178 del Decret legislatiu 2/2003, de28 d’abril, pel qual s’aprova el Text refósde la Llei municipal i de règim local de Ca-talunya, i 63 del Decret 179/1995, de 13de juny, pel qual s’aprova el ROAS, essotmet l’expedient a informació pública peltermini de trenta dies, a comptar des deldia següent de la seva publicació mit-jançant anunci al BOPG, al DOGC, en undels mitjans de comunicació escrita i altauler d’anuncis de la Corporació, perquèels interessats puguin examinar l’expe-dient i formular les reclamacions i suggeri-ments pertinents.

En el supòsit que no se’n presentin, s’en-tendrà aprovat definitivament l’esmentatacord.

Vilobí d’Onyar, 2 de desembre de 2019.Cristina Mundet i Benito,Alcaldessa

1185

44-1

2210

56L

Ajuntament deBorrassà

ANUNCIL’Ajuntament Ple en sessió ordinària celebrada el dia 03/12/2019 va adoptar, entre d’altres,el següent acord:

“Primer.- Aprovar inicialment el projecte de modificació puntual MP-12 de les Normes Subsi-diàries de Planejament de Borrassà (Qualificació part de la Parcel·la Municipal 06 del Polí-gon 003 de Serveis Tècnics).

Segon.- Sotmetre l’expedient de modificació puntual MP-12 a informació pública durant untermini d’un mes, mitjançant anuncis inserits al Butlletí Oficial de la Província de Girona, enun dels diaris de premsa periòdica de més divulgació al municipi, i als taulers d’edictes de laCorporació i a la plana web municipal www.borrassa.cat.

Durant aquest temps l’expedient romandrà a disposició de qualsevol persona que vulgui exa-minar-lo, per tal que es puguin formular les reclamacions i al·legacions procedents.

Tercer.- Concedir audiència als Ajuntaments l’àmbit territorial dels quals confini amb l’àmbitde la modificació aprovada”.

L’expedient de referència se sotmet a informació pública durant el termini d’un mes, a comp-tar des de la data en què es verifiqui la darrera publicació d’aquest anunci de les previstes,perquè es puguin formular suggeriments, alternatives o al·legacions. L’esmentat expedient espodrà consultar a la Secretaria d’aquest Ajuntament, Plaça Major, núm. 1, els dilluns i diven-dres de 10 a 14 hores i el dimecres de 18 a 21 hores.

Borrassà, 4 de desembre de 2019Ferran Roquer i PadrosaAlcalde

1351

60-1

2215

15L

ANUNCI

La Junta de Govern local de l’Ajuntament de

Cardedeu, a la sessió del dia 28 de novem-

bre de 2019, va adoptar l’acord d’aprovar ini-

cialment el projecte de reurbanització per

ampliació de l’illa del centre de Cardedeu.

Actuacions c/ Dr. Klein i c/ Sant Eloi (entre el

carrer Sant Ramon i carrer Montseny), per la

qual cosa es fa pública la part resolutiva:

PRIMER.- Aprovar inicialment el projecte de

reurbanització per ampliació de l’illa de via-

nants del centre de Cardedeu, actuacions al

carrer Dr. Klein i carrer Sant Eloi (entre el ca-

rrer Sant Ramon i carrer Montseny), amb un

pressupost d’execució per contracte (PEC)

previst de l’obra de 333.272,21€ (21% d’IVA

inclòs).

SEGON.- Sotmetre l’expedient a informació

pública durant el termini legal de 30 dies, a fi

i efecte que s’hi puguin formular les al·lega-

cions que s’estimin pertinents, mitjançant l’a-

nunci al Butlletí Oficial de la Província de

Barcelona, en un dels diaris de més divulga-

ció en l’àmbit municipal, i al tauler d’anuncis

de l’Ajuntament, per tal que qualsevol que ho

desitgi pugui examinar-lo i deduir, durant el

termini esmentat, totes les al·legacions o ob-

servacions que consideri oportunes.

Cardedeu, 28 de novembre de 2019

L’alcalde

Enric Olivé i Manté

(Signat electrònicament a peu de pàgina)

Ajuntament deCardedeu

Figueres va ser el marcahir d’una trobada delsprincipals alcaldes de l’AltEmpordà amb l’objectiu deteixir estratègies conjun-tes per potenciar el desen-volupament econòmic itambé per formar-se en lacaptació de fons europeusque hi ajudi. Van participaren la jornada alcaldes i tèc-nics de les principals pobla-cions, com ara Figueres,Roses, l’Escala, Castellód’Empúries, Vilafant, Vila-malla i la Jonquera. Peròtambé dels consells comar-

cals de l’Alt Empordà, laGarrotxa i el Berguedà.

En la primera meitat dela jornada es va aprofundiren la captació de fons euro-peus, amb un expert en lamatèria (Javi Martín), i enla segona meitat es van

desenvolupar dues ponèn-cies al voltant de lesagències d’innovació i des-envolupament econòmicde la Garrotxa i del Bergue-dà. Precisament tambévan participar en la jorna-da l’alcalde d’Olot, Josep

Berga, i el regidor EstanisVayreda.

Figueres vol emmira-llar-se en Olot i també enl’experiència del Bergue-dà. L’alcaldessa, Agnès Lla-dó, considera que, històri-cament, Figueres sempreha anat millor “quan ha mi-rat més al nord que al sud”.“Volem mirar al nord, peròtambé cap a la Garrotxa,perquè és un territori moltindustrial amb el qual, desdel punt de vista de forma-ció, ens interessa teixiraliances. Hem de treballaramb estratègies comparti-des en l’àmbit econòmic isocial”, exposava. ■

a L’objectiu de la jornada que es va fer a Figueres és teixir aliances per aldesenvolupament econòmic i formar-se en la captació de fons europeus

Joan PuntíFIGUERES

Trobada d’alcaldes a l’AltEmpordà per compartirestratègies de promoció

“Venim a formar-nosi a teixir aliances. Calempoderar-nos perliderar aquestatransformacióeconòmica i social”

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les frases

“Figueres sempreha anat millor quanha mirat més al nordque al sud”

Agnès LladóALCALDESSA DE FIGUERES

Alcaldes i tècnics van trobar-se ahir al matí a l’auditori dels Caputxins de Figueres ■ JOAN PUNTÍ

Els municipis fronterersdel Pertús (Vallespir) i laJonquera i Agullana (AltEmpordà) seran aquestdissabte, 14 de desembre,els escenaris d’una jorna-da d’homenatge a AntoniRovira i Virgili (1882-1949), coincidint amb elsetantè aniversari de la se-va mort.

Els actes institucionalscomençaran al matí(09.30 h), amb una ofrenafloral a la tomba d’AntoniRovira i Virgili al cementi-ri del Pertús, en presènciade Thierry Thadée, alcaldedel municipi, i Roger Tor-rent, president del Parla-ment de Catalunya. Totseguit l’homenatge estraslladarà al Museu Me-morial de l’Exili (Mume), ala Jonquera, on tindran

lloc dues conferències acàrrec de Josep Murgades(catedràtic de la UB) i Ele-na de la Cruz Vergari(URV). També al Mume(12 h), tindrà lloc la taularodona L’aportació intel-lectual i política d’AntoniRovira i Virgili, a càrrecd’Enric Pujol (UAB) i Jo-sep Maria Roig Rosich(URV). A la tarda (16.30h) es farà la visita al centred’interpretació de l’exili

cultural català de 1939d’Agullana, i els actes estancaran amb la represen-tació de l’obra Els darrersdies de la Catalunya repu-blicana, a càrrec de lacompanyia Terra Teatre -Jordi Hervàs a Can Lapor-ta (la Jonquera, 18 h).

Nascut a Tarragona,Antoni Rovira i Virgili hadeixat un ampli llegat pe-riodístic, literari i polític.Va ser diputat al Parla-ment i durant la GuerraCivil en va ser vicepresi-dent i, a l’exili, president.Després de la retirada vaviure a Montpeller i a Per-pinyà, on va morir. ■

Actes d’homenatge a Rovira iVirgili a la Jonquera i a AgullanaE.C.LA JONQUERA

El nou correcan de Roses,un espai on els gossos po-den passejar lliurementsense corretja, ha entraten funcionament a la zonade l’olivar municipal de laGran Via de Pau Casals.Aquest era un dels projec-tes escollits per votació po-

pular en el pressupost par-ticipatiu de Roses, i per-met introduir un nou con-cepte de parc urbà a la po-blació, amb zones de joc iactivitats per als animals,d’estada per als propieta-ris i amb l’equipament sa-nitari per mantenir net totl’espai. Les obres per ade-quar-lo han tingut un costde 71.000 euros. ■

RedaccióROSES

Entra en servei el nou‘correcan’ de Roses

1182

31-1

2212

87L

EDICTE Aprovació inicial ordenança municipal general de subvencions

El Ple de l’Ajuntament, en sessió ordinària celebrada amb data 28 de novembre de2019, va acordar l’aprovació inicial de l’Ordenança municipal general de subven-cions de l’Ajuntament de Vilobí d’Onyar, i en compliment del que disposen els arti-cles 22.2.d) i 49 de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases del règimlocal, 178 del Decret legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text refósde la Llei municipal i de règim local de Catalunya, i 63 del Decret 179/1995, de 13de juny, pel qual s’aprova el Reglament d’obres, activitats i serveis de les entitatslocals, es sotmet l’expedient a informació pública pel termini de trenta dies, a comp-tar des del dia següent de la seva publicació mitjançant anunci al Butlletí Oficial dela Província, al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, en un dels mitjans decomunicació escrita diària i al tauler d’anuncis de la Corporació, perquè els interes-sats puguin examinar l’expedient i formular les reclamacions i suggeriments que es-timin pertinents.En el supòsit que no es presentin reclamacions o suggeriments contra l’aprovacióinicial de l’esmentada ordenança en el termini d’informació pública i audiència delsinteressats, s’entendrà aprovat definitivament l’esmentat Acord.Vilobí d’Onyar, 2 de desembre de 2019Cristina Mundet i Benito,Alcaldessa

Ajuntament deVilobí d’Onyar

1062

70-1

2210

48L

ANUNCI d’aprovació inicial de la modificació de l’ordenança reguladora de l’aprofitament dels co-

munals per a pastures.

El Ple municipal, en sessió ordinària de 29 de novembre de 2019, va aprovar inicialment la modi-

ficació de l’Ordenança reguladora de l’aprofitament dels comunals per a pastures al municipi de

Molló.

Se sotmet a informació pública i audiència dels interessats, per un termini de trenta dies, mit-

jançant anunci publicat a Butlletí Oficial de la Província, al Diari Oficial de la Generalitat de Cata-

lunya, en un dels mitjans de comunicació escrita diària i al tauler d’anuncis de la Corporació, per-

què aquests puguin examinar l’expedient i formular les reclamacions i els suggeriments que esti-

min pertinents. Si no es presenten reclamacions o suggeriments en l’esmentat termini, la modifi-

cació de l’ordenança quedarà aprovada definitivament sense necessitat de cap tràmit ulterior.

Així mateix, es pot consultar la modificació i es troba a la disposició dels interessats al web muni-

cipal https://www.mollo.cat/reglaments.

Si l’aprovació inicial esdevé definitiva, es publicarà el text íntegre de la modificació de l’Orde-

nança reguladora de l’aprofitament dels comunals per a pastures al municipi de Molló, a efectes

de la seva entrada en vigor i s’anunciarà, posteriorment, al DOGC la referència del BOP en què

s’hagi publicat el text.

Molló, 3 de desembre de 2019

Josep Coma i Guitart

Alcalde

Ajuntament deMolló

Exp. 2019040923 06.043.036ANUNCI

ANUNCI INFORMATIU SOBRE LA CONVOCATÒRIA D’UNA LICITACIÓ PER LA COMPRA D’UN IMMOBLE AMB LA FINALITAT D’EMMAGATZEMATGE DEL MATERIALDE CULTURA POPULAR I TRADICIONAL DEL SERVEI DE CULTURA DINAMITZACIÓ DEL TERRITORI I JOVENTUT DE L’AJUNTAMENT DE GIRONA.OBJECTE, PROCEDIMENT I FORMA D’ADJUDICACIÓ DEL CONTRACTEL’objecte del contracte és la compravenda d’un immoble/nau per a l’Ajuntament de Girona que es destinarà a emmagatzemar material de cultura popular i tradicional dins delmunicipi de Girona.L’expedient de contractació serà objecte de tramitació ordinària, pel procediment obert i en la forma de concurs.L’immoble/nau haurà de ser de propietat de la persona licitadora, i s’hauran de transmetre lliures de càrregues, gravàmens i ocupants i al corrent del pagament de les despesescomunitàries així com de tots els tributs que li afectin fins a la data de formalització de l’escriptura pública. Haurà de tenir la propietat i l’obra nova inscrita en el registre dela propietat. En el cas de propietats indivises les propostes hauran de ser signades per TOTES les parts o signades per representant legal. La superfície REGIS-TRAL de tot l’immoble haurà de coincidir gràficament i jurídicament amb la realitat.En el cas d’existir càrregues, gravàmens o ocupants els venedors es fan responsables dels costos i gestions derivats del seu alliberament, pagament o cancel·lacióabans de formalitzar l’escriptura pública de compravenda. També assumiran, COM A CONDICIÓ RESOLUTÒRIA, la devolució del preu de la compravenda, tributs idespeses en el cas que un cop formalitzada l’escriptura de compravenda no sigui possible inscriure en el Registre de la propietat l’escriptura publica de compra-venda de l’immoble amb l’obra nova de la nau a favor de Ajuntament de Girona sense càrregues, gravàmens i ocupants i coincident amb la realitat física,Les condicions i característiques físiques, tècniques, constructives i urbanístiques de l’immoble que és objecte d’aquest concurs s’especifiquen en el Plec de Prescripcions Tèc-niques (en endavant PPT) Els requisits mínims que ha de complir l’immoble i la nau construïda que serà objecte del contracte de compravenda han sigut estipulats pels serveis tècnics d’urbanisme i cul-tura i estan recollits en el PPT.Pel que fa a les característiques generals de l’immoble/nau s’estipula en el PPT:“UbicacióAtès la necessitat que ha de cobrir la nau objecte del contracte, per la qual el desplaçament del usuaris del material emmagatzemat es realitza a peu o en carrosses tirades peranimals de tir, la distància en línia recta de la nau fins als Jardins de Fora Muralla no pot ser superior als 3 quilòmetres.Condicions urbanístiquesLa parcel·la o parcel·les que concorreran seran en sòl urbà consolidat i per tant no podran estar dins de terrenys situats en un Polígon d’actuació urbanística o un sector per de-senvolupar i podran conformar més d’una finca registral.En aquest cas, si algunes d’aquestes no fossin parcel·les registrals independents, i calgués segregar-ne una part, aquesta no podrà ser inferior a la parcel·la mínima que deter-mini el planejament.La implantació de l’edificació serà legalment implantada i l’ús previst en el planejament, haurà de ser compatible amb l’ús de magatzem com a requisit imprescindible.”Pel que fa a resta de característiques mínimes de la nau i la documentació acreditativa d’aquestes en la licitació s’hauran d’acreditar segons el PPT.Per tant els licitadors acreditaran que l’oferta compleix les característiques mínimes i que les dades són certes, al mateix temps que autoritzaran a facilitar, si escau, la compro-vació d’aquestes dades que hagin d’efectuar el responsables del contracte i els serveis tècnics de la corporació en la fase d’obertura de les proposicions.PREU,TERMINI I GARANTIES DEL CONTRACTEEl preu com a tipus de licitació màxim i millorable a la baixa, es fixa en 551,73 €/m2 un cop homogeneïtzada la superfície i 700.005,48 € (IVA exclòs) per la totalitat del contrac-te d’acord amb la proposta que consta en el PPT. Segons informe del Cap d’Urbanisme de 17 de setembre de 2019, aquest preu és ajustat al mercat.El pagament de la compravenda per part de l’Ajuntament de Girona es farà el dia de l’escriptura pública de transmissió de la propietat i de la possessió.D’acord amb les característiques d’aquest contracte, no s’estableixen garanties a prestar pels licitadors ni per l’adjudicatari.CAPACITAT I APTITUD PER CONTRACTAR.El licitador haurà de ser propietari de l’immoble/nau objecte de compravenda. La intervenció en el procediment comporta que el licitador coneix i accepta expressament ide manera incondicionada la totalitat de les clàusules i condicions dels plecs.DOCUMENTACIÓ ADMINISTRATIVA I DECLARACIÓ RESPONSABLE. PRESENTACIÓ DE LES PROPOSICIONSEl termini de presentació de la DR i les proposicions serà de 15 dies naturals a comptar des del dia següent a la publicació oficial de l’anunci de licitació en el BOP.CRITERIS D’ADJUDICACIÓNo s’admetran proposicions que no reuneixin les prescripcions tècniques mínimes establertes en la clàusula 1 en relació amb el PPT, ni que superin el preu màximde licitació de 700.005,48 €.La valoració de les proposicions i la determinació de l’oferta més avantatjosa es farà d’acord amb les fórmules següents en atenció al PPT.A) Criteris de valoració subjectius “Per a la valoració dels criteris subjectius, es prenen com a referència els criteris descriptius i de valor que es desprenen del càlcul del coeficient corrector per antiguitat i estatde conservació establert a l’Annex II del Reial Decret 1492/2011, de 24 d’octubre, pel qual s’aprova el Reglament de valoracions de la Llei del Sòl per a cada un dels estats d’u-na edificació.Estat de conservació general (màxim 10 punts)Es valorarà que l’estat de conservació general sigui el més òptim i requereixi les mínimes inversions per a l’ús previst.A aquests efectes, es considerarà la idoneïtat de realitzar un reconeixement in situ de l’immobleEs tindrà especialment en compte:

- Que la coberta ha de ser estanca i satisfer un nivell d’aïllament d’acord amb les necessitats- Que els paraments verticals han de ser estancs i satisfer un nivell d’aïllament d’acord amb les necessitats.- Que l’estat general de les instal·lacions sigui apte per a l’ús previst. En concret

EndollsPresa d’aigua amb una mànega Aigua al bany Alarma

Aprofitament urbanístic de les finques (màxim 2 punts)Es valorarà el grau de la consolidació de l’aprofitament urbanístic. A aquests efectes es considerarà si les finques resultants esgoten el sostre previst en el planejament”B) Criteris de valoració objectius “1.Oferta econòmica homogeneïtzada (màxim 50 punts)La valoració de les proposicions i la determinació de l’oferta es farà d’acord amb la fórmula següent en base al preu total ofert pel licitador:Es considerarà una superfície homogeneïtzada de pati i nau construïda en planta baixa per la qual s’aplicarà al pati un factor d’homogeneïtzació de 0.25 en relació amb la nauSuph= (superfície construïda nau en planta baixa) + (0.25 x superfície útil pati)Un cop homogeneïtzada, es calcularà individualment cada oferta expressada en (€/m2) amb la següent fórmulaoferta (€/m2)=oferta econòmica/Suphessent el resultat (€/m2) en tot cas igual o inferior a 551,73 €/m2. En cas contrari, l’oferta quedarà desestimada.Un cop calculades les ofertes individuals, es determinarà la valoració màxima sobre els 50 punts de referència amb la següent fórmula:Puntuació de cada oferta= 50 x(oferta(€/m2)més baixa) / (oferta(€/m2))2.Localització (màxim 2 punts)La valoració de les proposicions, en relació amb la localització, es prendrà de referència la distància en línia recta des de l’entrada principal de la nau a la guingueta dels Jar-dins Foramuralla, i es comptabilitzarà de la següent manera:De 0 a 1 quilòmetres (inclòs) – 2 puntsD’1 a 2 quilòmetres (inclòs) – 1 puntsDe 2 a 3 quilòmetres (inclòs) – 0 punts3.Estabilitat al foc (màxim 6 punts)L’estabilitat al foc dels elements estructurals portants i la configuració de la nau s’acreditaran documentalment mitjançant la presentació d’un certificat tècnic.Es valoraran aspectes addicionals els quals s’acreditaran documentalment en el certificat tècnic anterior on es certifiqui:- Instal·lacions de protecció contra incendis de què disposa.- Sectors d’incendis, si escau.Equips de detecció d’incendis (2 punts):Es valorarà amb dos punts addicionals, una nau tipus B o C que disposi de sistema manual d’alarma d’incendi i si és una nau tipus A que disposi de sistema automàtic de de-tecció d’incendis.Equips d’extinció d’incendi (2 punts):Es valorarà amb dos punts addicionals, una nau tipus B o C i si és una nau tipus A que disposi de boques d’incendi equipades (BIEs)Sectors d’incendi (2 punts):Es valorarà amb dos punts addicionals, una nau tipus B o C i si és una nau tipus A que disposi de sectors d’incendi de 1.000 m2 com a màxim.”La superfície que es tindrà en compte serà la declarada pels licitadors, la qual serà comprovada pels serveis tècnics i rectificada pel propi licitador si és requeritPERFECCIÓ I FORMALITZACIÓ DEL CONTRACTESi per causes imputables a l’adjudicatari no es pot formalitzar el contracte, l’Administració podrà acordar la resolució d’aquest, amb les cauteles previstes en l’art. 153 LCSP. Enel supòsit que tingués càrregues, gravàmens i ocupants, discrepàncies de les superfícies registrals amb la realitat o s’hagi de declarar l’obra nova i altres aspectes registrals, eltermini màxim per corregir aquests aspectes de la finca serà de 2 mesos a comptar a partir del dia següent a aquell en què es rebi la notificació de l’adjudicació.Aquest termini podrà prorrogar-se 4 mesos en el supòsit que s’esdevingui causa justificada.L’escriptura pública de compravenda no podrà contenir cap mena de reserva de domini de l’immoble a favor de la part venedora; s’hi farà constar també que la partvenedora fa lliurament a l’Ajuntament de Girona de la possessió del bé venut, el domini del qual serà adquirit, per tant, per l’Ajuntament de Girona en aquell mateixacte.Si el dia de la signatura de l’escriptura pública no és cancel·lessin prèviament les càrregues, gravàmens o no es lliurés l’immoble lliure d’ocupants, amb l’obra novadeclarada i regularitzada la superfície registral, automàticament quedarà sense efecte l’adjudicació de l’Ajuntament de Girona a aquell venedor i no tindrà lloc lacompravenda.En el supòsit que, d’acord amb el paràgraf anterior, no tingués lloc la compravenda, es notificarà a la següent proposició de la licitació, segons ordre de puntuacióestablert per la mesa per la licitació, o es declararà desert el procediment d’adjudicació.La compravenda quedarà condicionada al fet que efectivament el Registre de Propietat de Girona cancel·li les càrregues i gravàmens que existissin prèviament al’immoble i a la inscripció a favor de l’Ajuntament de Girona de la propietat de l’immoble amb l’obra nova declarada i les superfícies registrals adequades a la reali-tat.En cas contrari, a primer requeriment notarial de l’Ajuntament de Girona al venedor, quedarà resolta la transmissió efectuada, i el venedor accepta expressament ladevolució del preu, tributs i costos pagats per l’Ajuntament de Girona per la resolució del contracte.MÉS INFORMACIÓ (PLECS DE CONDICIONS, INFORME DE VALORACIÓ):www.girona.cat/etaulerhttp://contractaciopublica.gencat.cat/perfil/girona/customProfAnunci de 19 de novembre de 2019

3330

20-1

2214

53Q

118062-1221452L

Ajuntament dePalafrugell

ED NIELS CHRISTIAAN Exp. 259-2019

EDICTEIdentificació

Núm. exp.: 259/2019 de Llicències d’obramenor

RE: E2019015496

REF.: URGE/LLIC

La Comissió de Patrimoni de Palafrugell, ala sessió celebrada el 14 de novembre de2019, va informar favorablement el projec-te de rehabilitació d’habitatge unifamiliaren testera, situat al carrer dels Valls núm.11 de Palafrugell, promogut per Niels Ch-ristiaan. Amb la publicació del presentedicte al diari El Punt Avui, es procedeix al’obertura d’un període d’informació públi-ca de quinze dies hàbils, a comptar desdel dia següent al de la publicació, d’acordamb el que disposa l’article 15 del Pla Es-pecial de Protecció i Intervenció en el Pa-trimoni Històric de Palafrugell (PEPIPH),perquè durant el citat període es puguinformular suggeriments per totes les perso-nes interessades.

Aquest expedient és a les oficines de l’À-rea d’Urbanisme de l’Ajuntament (carrerCervantes, 16 de Palafrugell) a disposicióde qualsevol persona que desitgi consul-tar-lo, de dilluns a divendres de 9 a 13 ho-res del matí. Tanmateix, també pot ésserconsultat al web de l’Ajuntament (www.pa-lafrugell.cat).

Palafrugell, en la data que consta a la sig-natura electrònica d’aquest document.

L’alcalde,

Josep Piferrer Puig

Ajuntament deMolló

Anunci d’aprovació inicial del Regla-ment dels pressupostos participatiusEl Ple municipal, en sessió ordinària de29 de novembre de 2019, va aprovarinicialment el Reglament dels pressu-postos participatius de l’Ajuntament deMolló.Se sotmet a informació pública i audièn-cia dels interessats, per un termini detrenta dies, mitjançant anunci publicat alButlletí Oficial de la Província, al DiariOficial de la Generalitat de Catalunya,en un dels mitjans de comunicació es-crita diària i al tauler d’anuncis de laCorporació, perquè aquests puguin exa-minar l’expedient i formular les reclama-cions i els suggeriments que estiminpertinents. Si no es presenten reclama-cions o suggeriments en l’esmentat ter-mini, es considerarà aprovat definitiva-ment sense necessitat d’acord expréspel ple.Així mateix, estarà a la disposició delsinteressats al web municipalhttps://www.mollo.cat/reglaments.Si l’aprovació inicial esdevé definitiva, espublicarà el text íntegre del Reglamentdels pressupostos participatius al BOPde Girona, a efectes de la seva entradaen vigor i s’anunciarà, posteriorment, alDOGC la referència del BOP en què s’-hagi publicat el text.Molló, 3 de desembre de 2019Josep Coma i GuitartAlcalde

106270-1221047L

32 | Publicitat | EL PUNT AVUIDIJOUS, 12 DE DESEMBRE DEL 2019

“Prioritzem la seguretat,el dia a dia de la ciutat, laproximitat, la sostenibili-tat, així com la millora del’entorn més immediatdels veïns.” Segons va ex-plicar ahir la tinenta d’al-calde d’Hisenda de l’Ajun-tament de Girona, MariaÀngels Planas (JxCat),aquests són diversos delseixos que s’han tingut encompte en l’elaboració delpressupost municipal del2020. Aquest puja a un to-tal de 123.114.405 euros,cosa que significa un in-crement del 5% en compa-ració amb el d’aquest2019, que va ser de117.090.900 euros. La re-gidora va concretar queaquest augment ha estatpossible “gràcies a l’actua-lització dels impostos i lestaxes municipals de l’anyvinent, que permetranampliar la recaptació im-positiva”. D’altra banda,cal destacar que aquestatònica a l’alça es reflecteix,sobretot, en dos capítols.D’entrada, el de personal,que per al 2020 augmentamés de dos milions d’eurosi se situa al voltant dels45,2. Això permetrà do-nar resposta a l’incrementsalarial previst (del 3%) i lacreació de sis noves pla-ces: entre altres la del tèc-nic que hi haurà a la novaoficina energètica munici-pal o les dues places d’edu-cadores d’escoles bressol,que es van treure amb lesretallades i ara es recupe-ren. A més, dins el capítol

de personal es consignen450.000 euros per als sala-ris dels agents que s’incor-poren a la plantilla de laPolicia Municipal.

L’altre capítol que repuna injecció rellevant és elde despeses corrents, quees destina a pagar béns iserveis municipals. S’in-crementa fins a tres mi-lions d’euros, i s’arriba a si-tuar en uns 53,5 milions(és a dir, més del 43% delpressupost). Aquí, la prin-cipal novetat és que el con-sistori crearà dos nouscontractes globals. El pri-mer puja a 900.000 euros iserà per al mantenimentdels equipaments munici-

pals, com per exemple lesllars d’infants, escoles, bi-blioteques, centres cívicso esportius. I el segon, de600.000 euros, serà d’uti-litat per al mantenimentde les cobertes i els drenat-ges d’aquests edificis.

420.000 euros al ModernEn el pressupost per a l’anyvinent s’hi recull que sismilions d’euros seran per ainversions (un 4% més queaquest any, en què hi hananat a parar 5.750.000 eu-ros). El projecte que té lapartida més elevada és elprocés participatiu en quèels veïns i veïnes decidei-xen quines millores volenque es facin als seus barris

(tot i que aquest sistema jas’està reformulant per talque hi prengui part mésgent, de moment s’hi man-té un milió d’euros, com enexercicis anteriors).

Altres imports significa-tius són 420.000 euros pera l’antic Cinema Modernper transformar-lo en unpol de la creació artística,500.000 per comprar habi-tatge o mig milió més perrenovar la flota d’autobu-sos. El pressupost tambéinclou dues partides, de100.000 euros cadascuna,per a la nova comissaria debarri de Santa Eugènia (ala masia de can Borrassó) oper executar els enderrocsa la nau de l’antiga fàbrica

Simon (que ha de conver-tir-se en el futur institutErmessenda).

Hi ha, així mateix, unapartida de 150.000 eurosper al carril bici a la zona dePericot, 85.000 per a noussemàfors (adaptats per ainvidents), 45.000 per aobres a l’Espai LGTBI,200.000 entre el pla de vo-reres i el d’asfaltatges, ouna aportació anual de133.000 que servirà per al’adquisició de la col·leccióde cinema Tomàs Mallol. Amés, 430.000 euros sónper a millores informàti-ques (sobretot, en renova-ció de llicències) i 30.000per al centre d’acolliment iserveis socials La Sopa. ■

Creix el pressupost a Girona,amb sis milions per a inversionsIMPORT · Els comptes municipals peral 2020 pugen a 123 milions d’euros,un 5% més que els d’aquest anyPROJECTES · El govern local diu queno es preveuen “obres faraòniques”

Gisela PladeveyaGIRONA

Pla de renovació d’autobusos 500.000 €Pla de mobilitat urbana (redacció) 243.000 €Carril bici Pericot 150.000 €Estacions Girocleta 30.000 €Camí escolar Bruguera 70.000 €Semaforització 55.000 €Semaforització invidents 30.000 €Fusta voladiu pont Lorenzana i Font del Rei 14.500 €Projectes d’urbanisme 90.000 €Projecte d'estudi pas via Sant Narcís 5.000 €Millores en barris - procés participatiu 1.000.000 €Pla d'inversió en habitatge 500.000 €Obres Espai LGTBI 45.000 €Inversions en accessibilitat 20.000 €Local Santa Eugènia 40.000 €La Sopa 30.000 €Pla de renovació de mobiliari urbà 50.000 €Pla per a jocs infantils accessibles 50.000 €Pla de voreres 100.000 €Pla d’asfaltatge 100.000 €Pla d’accessibilitat 50.000 €Pla d'inversió i pintura en escoles 120.000 €

Adquisió de la col·lecció Tomàs Mallol (import de l'aportació anual)

133.000 €

Pla d’inversions Projectes (2020)

Pla de renovació d autobusos 50Pla de mobilitat urbana (redacció) 24Pla de mobilitat urbana (redacció) 24Carril bici Pericot 15Carril bici Pericot 15Estacions Girocleta 3Carril bici Pericot 15Estacions Girocleta 3Camí escolar Bruguera 7Estacions Girocleta 3Camí escolar Bruguera 7Semaforització 5Camí escolar Bruguera 7Semaforització 5Semaforització invidents 3Semaforització 5Semaforització invidents 3Fusta voladiu pont Lorenzana i Font del Rei 1Semaforització invidents 3Fusta voladiu pont Lorenzana i Font del Rei 1Projectes d’urbanisme 9Fusta voladiu pont Lorenzana i Font del Rei 1Projectes d urbanisme 9Projecte d'estudi pas via Sant NarcísProjectes d urbanisme 9Projecte d estudi pas via Sant NarcísMillores en barris procés participatiu 1 00Projecte d estudi pas via Sant NarcísMillores en barris - procés participatiu 1.00Pla d'inversió en habitatge 50Millores en barris - procés participatiu 1 00Pla d inversió en habitatge 50Obres Espai LGTBI 4Pla d inversió en habitatge 50Obres Espai LGTBI 4Inversions en accessibilitat 2Obres Espai LGTBI 4Inversions en accessibilitat 2Local Santa Eugènia 4Inversions en accessibilitat 2Local Santa Eugènia 4La Sopa 3Local Santa Eugènia 4La Sopa 3Pla de renovació de mobiliari urbà 5La Sopa 3Pla de renovació de mobiliari urbà 5Pla per a jocs infantils accessibles 5Pla de renovació de mobiliari urbà 5Pla per a jocs infantils accessibles 5Pla de voreres 10Pla per a jocs infantils accessibles 5Pla de voreres 10Pla d’asfaltatge 10Pla de voreres 10Pla d asfaltatge 10Pla d’accessibilitat 5Pla d asfaltatge 10Pla d accessibilitat 5Pla d'inversió i pintura en escoles 12Pla d accessibilitat 5

Adquisió de la col·lecció Tomàs Mallol (import de l'aportació anual)

13

Pla d inversió i pintura en escoles 12

Adquisió de la col·lecció Tomàs Mallol

Pla d inversió i pintura en escoles 12

(import de l aportació anual)(import de l aportació anual)

Per part de l’equip de governa Girona, Maria Àngels Planas(JxCat) va agrair ahir a Gua-nyem la seva predisposició al’hora de negociar els comp-tes, circumstància que hapermès tancar un acord peraprovar-los en el ple extraor-dinari que es farà divendresde la setmana que ve, 20 dedesembre. “Ja vam dir des delprincipi que aquest seria unmandat de pactes i és bo quealtres forces també ho haginentès d’aquesta manera”, vasubratllar. Va assenyalar, amés, que les demandes deGuanyem no tan sols “són as-

sumibles”, sinó que JxCat lescomparteix, ja que “donensolucions als reptes en matè-ria d’habitatge o en emergèn-cia climàtica”. Paral·lelament,Planas va allargar la mà a laresta de grups de l’oposicióper negociar els comptes del2020 i no descarta quel’acord pel pressupost entreJxCat i Guanyem es puguiampliar a altres forces. Unscomptes que, en inversions,“no preveuen obres faraòni-ques”: “Són més aviat ac-cions petites, necessàries, enàmbits molt diferents i quefaran contents els ciutadans.”

La tinenta d’alcalde Maria Àngels Planas (JxCat) vadesgranar ahir a la tarda el pressupost. A la dreta, lallista de més d’una quarantena de projectes amb lainversió que s’hi destinarà ■ QUIM PUIG

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

“El mandat dels pactes”

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

“Nous contractesper al mantenimentd’equipamentsmunicipals”

Administracions La proposta de pressupost de Girona per al 2020

EL PUNT AVUIDIJOUS, 12 DE DESEMBRE DEL 201924 |

Comarques Gironines

GRÀFIC: EL PUN

T AVUI / FO

TO: Q

UIM

PUIG

Inversions en sanejament 300.000 €

Pla de millores en instal·lacions dels serveis municipals 50.000 €

Pla de millora d'equipaments esportius 120.000 €Sistema informàtic 430.000 €Modern 420.000 €Pla de millora del cementiri 75.000 €Vehicles flota de l’àrea de sostenibilitat 50.000 €Inversió a la séquia Monar 36.000 €Espais per a gossos 15.000 €Equipament Can Borrassó 100.000 €Enderroc d'una nau al carrer Barcelona 100.000 €Carril bici Pont Major-Poctefa 100.000 €Centre de producció artística Santa Llúcia-PECT 30.000 €Carrer Torre Gironella - plurianual 50.000 €Rampa d'accés Torre Gironella 50.000 €Talús Montilivi 50.000 €IFS complementàries 268.500 €

Inversió per combatre el canvi climàtic - PACES 100.000 €

Pla Girona 2030 20.000 €Pla d'enllumenat 210.000 €TOTAL: 6.000.000 €

Inversions en sanejament 30

Pla de millores en instal·lacions dels serveis municipals 5serveis municipals

Pla de millora d'equipaments esportius 12

serveis municipals

Pla de millora d equipaments esportius 12Sistema informàtic 43

Pla d enllumenat 21TOTAL: 6 00TOTAL: 6.00TOTAL: 6 00

Sistema informàtic 43Modern 42Sistema informàtic 43Modern 42Pla de millora del cementiri 7Modern 42Pla de millora del cementiri 7Vehicles flota de l’àrea de sostenibilitat 5Pla de millora del cementiri 7Vehicles flota de l àrea de sostenibilitat 5Inversió a la séquia Monar 3Vehicles flota de l àrea de sostenibilitat 5Inversió a la séquia Monar 3Espais per a gossos 1Inversió a la séquia Monar 3Espais per a gossos 1Equipament Can Borrassó 10Espais per a gossos 1Equipament Can Borrassó 10Enderroc d'una nau al carrer Barcelona 10Equipament Can Borrassó 10Enderroc d una nau al carrer Barcelona 10Carril bici Pont Major-Poctefa 10Enderroc d una nau al carrer Barcelona 10Carril bici Pont Major-Poctefa 10Centre de producció artística Santa Llúcia-PECT 3Carril bici Pont Major-Poctefa 10Centre de producció artística Santa Llúcia-PECT 3Carrer Torre Gironella - plurianual 5Centre de producció artística Santa Llúcia-PECT 3Carrer Torre Gironella - plurianual 5Rampa d'accés Torre Gironella 5Carrer Torre Gironella - plurianual 5Rampa d accés Torre Gironella 5Talús Montilivi 5Rampa d'accés Torre Gironella 5Talús Montilivi 5IFS complementàries 26Talús Montilivi 5

Inversió per combatre el canvi climàtic -PACES 10

IFS complementàries 26

Inversió per combatre el canvi climàtic

IFS complementàries 26

PACES

Pla Girona 2030 2Pla Girona 2030 2Pla d'enllumenat 21Pla d'enllumenat 21

PACES

20.12.19Es farà el ple per a l’aprova-ció del nou pressupost. Lasessió es preveu que co-menci a les 4 de la tarda.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La xifra— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La data

27regidors i regidores hi ha alple de Girona: 9 de JxCat, 6de Guanyem, 6 del PSC, 4d’ERC i 2 de Ciutadans.

EL PUNT AVUIDIJOUS, 12 DE DESEMBRE DEL 2019 | Comarques Gironines | 25

Les nenes i nens del’Anna Manel·la

L’APUNT mateixa Manel·la remarcava que la mirada del nen erala mirada dirigida cap a un cel inexistent, la que ensomple d’enigmes i ens fa sentir impotents davant elsmisteris de la vida. Ahir, Manel·la moria després d’unallarga malaltia. Sense ella, la cultura del país es quedauna mica òrfena davant d’aquests enigmes que ella vaconfrontar amb l’art.Jordi Casas

Confesso que la primera vegada que vaig veure la figu-ra d’un nen, amb una cara totalment serena però inex-pressiva, mirant cap amunt davant d’un edifici del car-rer Sant Tomàs d’Olot em vaig inquietar. De fet, crecque vaig compartir aquest sentiment amb molts altresolotins. Era un dels nens de l’artista olotina Anna Ma-nel·la. El títol d’aquesta escultura és Sense la Lluna i la

1806

39-1

2185

43L

“Hem comprovat un canvide direcció en l’equip degovern en tres temes queper a nosaltres són clau iestratègics: en habitatge,emergència climàtica i eneducació.” Així es va certi-ficar ahir des de GuanyemGirona, un dels principalsgrups de l’oposició. El seuportaveu, Lluc Salellas, vaanunciar en aquest sentitque votaran a favor delpressupost municipal del2020, fet que en garanteixl’aprovació. La regidoraCristina Andreu va valo-rar positivament quel’executiu de Marta Ma-drenas (JxCat) hagi ac-ceptat “una de les propos-tes estrella” de Guanyem,que és incloure una inver-sió de 500.000 euros per ala compra d’habitatge. “Enla negociació s’ha aconse-guit que l’any vinent es po-sin a disposició dos solarsbuits de Can Gibert, queserviran per crear una co-operativa d’habitatge iuna promoció pública dedomicilis de protecció ofi-cial.” Andreu, així mateix,

va dir que han obtingut elcompromís que a principisdel 2020 s’iniciarà un es-tudi de quin és l’impactedels immobles d’ús turís-tic en el mercat del lloguer.

En l’apartat de sosteni-bilitat s’ha incorporat unapartida de 250.000 euros ies preveu la creació del’oficina energètica muni-cipal, reivindicada perGuanyem. La idea és ques’adeqüi una antiga perfu-meria del carrer Ciuta-dans per situar allà l’ofici-na i que es contracti un

tècnic per dinamitzar-la.Es planteja, a més, que uncarrer de Sant Narcís i unde Sant Pau passin a serper a vianants, i que undissabte al mes hi hagi unavia pública de Sant Narcísque es tanqui als vehicles.

Guanyem també xifraen prop de 400.000 eurosl’increment en Educació iJoventut respecte elscomptes anteriors. Hihaurà, entre altres, unapartida de 25.000 eurosen Educació 360, i dueseducadores més per a les

escoles bressol. A banda,Guanyem recorda que vacondicionar el seu sí alpressupost a dos aspectesirrenunciables: l’inicid’una actuació que posi fide manera definitiva alstalls de llum a la Font de laPólvora i l’impuls de la mo-ció Girona 2030, que tin-drà una partida de 20.000euros –el seu objectiu ésfomentar el diàleg i ferpropostes de forma coor-dinada entre la capital gi-ronina i la resta de munici-pis de l’àrea urbana–. ■

G. PladeveyaGIRONA

Guanyem: “Notem un canvien habitatge i educació”a La formació donarà suport al pressupost, fet que en garanteix l’aprovacióa S’inclou la proposta del partit de creació de l’oficina energètica municipal

Els sis regidors i regidores de Guanyem Girona, en la compareixença d’ahir ■ QUIM PUIG

Comarques

Diari de Girona DIJOUS, 11 DE DESEMBRE DE 2019 11

EFE/DdG BARCELONA

■El director de recursos humansde Ryanair, Darrell Hugues, ha as-segurat que els treballadors de Gi-rona «mantindran la seva antigui-tat» i que l'acord per passar de fi-xos a fixos discontinus s'ha fet per«salvar» la base de Girona i el ma-jor nombre de llocs de treball.

La plantilla de Ryanair de l'ae-roport de Girona-Costa Bravapassarà el proper dia de generde ser fixa a fixa discontínua, fetque els suposarà anar a l’atur du-rant tres mesos l’any de forma ro-tatòria.

Malgrat que els sindicats handenunciat que els treballadors deRyanair de Girona perdran la sevaantiguitat amb aquest acord, Hu-gues ha assegurat que les perso-nes que segueixin treballant a labase de Girona mantindran laseva antiguitat. «No entenem perquè es diu que no és així», es pre-gunta. «Ryanair sempre reconei-xerà la data original d'entradad'aquests treballadors a la com-panyia i el seu continu servei»,afegeix. A més, apunta que el con-tracte fix discontinu és «moltcomú» en la indústria turística es-panyola, perquè «lamentable-ment» l'estacionalitat és una re-alitat.

Hugues també ha asseguratque la direcció de l'empresa estàencantada d'haver pogut «salvar»la base de Girona i el «màxim»nombre de llocs de treball, tot ique ha lamentat que això no s'ha-gi pogut fer amb els sindicats i

s'hagi hagut de fer de forma indi-vidualitzada amb cada treballa-dor. Sobre la possibilitat que elssindicats denunciïn l'acord, Hu-gues ha afirmat que el nou con-tracte «compleix completamentla legislació espanyola» i ha asse-gurat que no han pogut treballaramb els sindicats perquè els hohan posat «molt difícil». SegonsHugues, a Girona hi ha treba-lladors i la majoria, tot i que no haprecisat la xifra, ha acceptatl'acord proposat per la compan-yia.

D’aquesta manera, Girona esconvertirà en una «base estacio-nal» de l'aerolínia, on hi haurà unavió a l'hivern i els responsablesde la companyia esperen mante-nir, a l'estiu, els cinc que tenien en

aquest aeroport durant l’any pas-sat.

Per la seva banda, el director demàrqueting de Ryanair, Kenny Ja-cobs, ha assegurat que, tot i queencara no han concretat els plansde futur o inversions, Espanya se-guirà sent un dels principals mer-cats de l'aerolínia, des de o cap aon es transporten uns milionsd' passatgers. Des de Ryanair notemen un possible boicot o que laGeneralitat cancel·li els acords depromoció amb la companyia, alconsiderar que tenen una «bonarelació» amb el govern català. Ja-cobs també ha insistit que la de-cisió de tancar bases es va prendrea causa de l'endarreriment en ellliurament d'avions Boeing MAX.

Ryanair afirma que elsempleats de Girona sí quemantindran l’antiguitatLa companyia diu que «no entén» per què els sindicats diuen el contrariDefensa els nous contractes fixos discontinus per salvar la base

Avions de Ryanair, estacionats a l’aeroport de Girona. DAVID APARICIO

DdG RIPOLL

■ El Consell d’Alcaldes del Ripo-llès ha demanat la col·laboracióde tots els municipis de la comar-ca per poder mantenir l’escorxa-dor. Es tracta d’un equipamentque fa servei als ramaders i carnis-sers de la zona.

L’escorxador era gestionat perla Mancomunitat del Ripollès, aradesapareguda, i actualment ésgestionat per una societat anòni-ma. Depèn en un del Consell

Comarcal del Ripollès i en un és privat. La part privada fa que nopugui rebre les subvencions ne-cessàries per posar-lo al dia de lesnormatives. Ara mateix, els fanfalta . euros per adequar-loa la normativa de benestar animalde la Unió Europea.

Per això, el Consell d’Alcaldesdel Ripollès ha proposat que cadapoble destini uns mil euros anualsper la continuïtat de l’escorxador.

En el cas que els alcaldes acce-deixin a posar els mil euros anualsfarien un canvi d’entitat i l’escor-xador tornaria a ser del tot públic,cosa que permetria l’arribada desubvencions i no s’haurien deconfiar només amb els guanysque els dona un servei fet segons

les necessitats de petites empre-ses. El fet que el sector ramader ala comarca hagi anat a la baixatambé ha afectat el servei. La im-portància dels grans escorxadorsde la Garrotxa i Osona també elsha afectat.

Si aconsegueixen tornar l’es-corxador a la titularitat pública,programaran un seguit de millo-res destinades a assegurar la con-tinuïtat del servei.

L’escorxador del Ripollès va serposat en servei el , fa anys,en la seva ubicació actual al polí-gon de la Barricona de Ripoll. Enaquest temps, ha tingut reformesimportants. Una de les més subs-tancials va ser la construcciód’una depuradora el .

Els alcaldes del Ripollès es mobilitzenper poder mantenir l’escorxador La competènciade la Garrotxa i Osona i unareducció del sector ramadera la comarca els han afectat

jamargant - 12/12/2019 09:30 - 79.155.44.80

ra que a Madrid s’estàcelebrant la Cimera delClima recordo com em

vaig emocionar quan en la deParís del , amb la por a des-fer tot el camí recorregut des deKioto sobrevolant l’ambient, aúltima hora es va arribar a unacord vinculant de païsosper reduir l’escalfament global.No vaig arribar a plorar, però gai-rebé. Soc d’aquella mena de genta qui l’entesa commou i arriba alcor. No soc un idealista cec. Séque darrere d’un acord d’aques-ta naturalesa s’hi amaguen aspi-racions egoistes, ambicions per-sonals i interessos particularsd’empreses i països. I sé tambéque després de l’alegria de la fir-

ma han vingut i vindran múlti-ples frustracions: països quetraeixen l’esperit de l’acord, llui-tes econòmiques i forces reacti-ves que procuren pels seus inte-ressos a qualsevol preu. Peròningú no em pot prendre la sa-tisfacció de comprovar que, detant en tant, molt de tant en tant,la humanitat és capaç d’actuarcom un sol grup solidari i gene-rós.

Quan vaig votar la Constitucióespanyola amb anys no vaigtenir aquesta sensació. Em sem-blava un pas més en la llarga llis-ta de propòsits per a la recupera-ció de la democràcia a Espanya.Tampoc em vaig entusiasmarmassa pel fet que hi donessin

suport un dels catalans quevaren votar aquell referèndum.

Volia dir que he necessitat fer-me vell per arribar a una conclu-sió, però no és ben bé això. Henecessitat fer-me càrrec lenta-ment de les dificultats que com-porta posar d’acord per a unprojecte compartit a un grup depersones, petit o gran, per fer-me la idea de la magnitud de lafita que representa la Constitu-ció. Veníem d’una Guerra Civil,d’una perversa dictadura de anys i arribats on érem, encomptes de barallar-nos un altrecop, set persones molt diferentshavien estat capaces d’acordarun tractat de futur i els espan-yols havien decidit que estavendisposats a construir en pau unpaís nou i una nova societat.

Per molt que hi hagi gent queho vulgui aigualir ningú no emtreu ara l’alegria de celebrar encompanyia dels amics -recalcola paraula, amics: molts amics-l’aniversari de la seva aprovació.L’alegria de saber que, de tant entant, els homes i les dones somcapaços de canviar el nostre fa-tal destí i construir un món mi-llor. Felicitats.

A

FELIÇ CONSTITUCIÓ,AMICS

Albert Bramon VivesSUBDELEGAT DEL GOVERN D’ESPANYA A GIRONA

La intervenció de Hussein a la Facultat de Lletres de la UdG. MARC MARTÍ

DdG GIRONA

■La periodista i traductora Ami-na Hussein va oferir dues xerradesahir a Girona per explicar la situa-ció que es viu al Kurdistan sirià,que el govern turc va atacar a prin-cipis d’octubre; al matí en va par-lar a la Universitat de Girona i a latarda, a l’escola Joan Bruguera.

La Càtedra Ferrater Mora dePensament Contemporani de laUdG va organitzar la conferènciaRojava: de la resistència i la lluitaper sobreviure. Més tard, Husseinva tractar el tema en una xerradaal Bruguera organitzada per la Co-missió de Solidaritat AMPA Esco-la Annexa-Joan Puigbert.

La periodista Amina Husseinparla del Kurdistan sirià a Girona

Comarques

Diari de GironaDIJOUS, 12 DE DESEMBRE DE 201910

Els desnonaments a la provín-cia de Girona han disminuït un aquest any respecte als ma-teixos mesos acumulats del .Els Jutjats de Primera Instància iInstrucció n’han practicat des delmes de gener un total de ., al’espera del còmput final que esfarà a finals d’any. Es tracta del ter-cer trimestre consecutiu en caigu-da després de quatre anys seguitsen línia ascendent. D’altra banda,aquest trimestre se n’han efectuat, un menys respecte almateix trimestre de l’any passat.

L’última estadística que realitzade forma trimestral el Consell Ge-neral del Poder Judicial (CGPJ)sobre les conseqüències de la crisieconòmica als òrgans judicials haconstatat la baixada de l’execucióde desnonaments aquest any aGirona després de registrar puja-des sostingudes des del (amb . casos) any en què esvan començar a comptabilitzar.

Només va haver-hi una excep-ció l’any , quan van fer unapetita baixada (a passar de .a .) que es va recuperar l’anysegüent (amb .) i va seguirpujant fins a l’any passat, que vaarribar al pic dels . desnona-ments executats.

Dels que s’han practicat en -guany, més de la meitat s’han ex-ecutat per impagament del llo -guer () i la resta per no pagarla hipoteca (), tot i que mésd’un centenar responen a altresmotius. Els que es fan per execu-ció hipotecària i que, per tant, im-pliquen un deute amb l’entitatbancària s'han reduït fins a un, aquest .

Els òrgans judicials han rebutenguany un menys de llança-ments que el mateix trimestre del

, però si mirem el total acu-mulat de l’any (.) veiem queestà vuit punts per sota dels regis-trats en el total del .

A tot Catalunya se n’han execu-tat . des de principis d’any.D’aquests, el s’han realitzat aGirona, que és la segona demar-cació per darrere de Barcelona,que encapçala la classificació

amb . llançaments efectuatsaquest any.

Clàusules abusives a la baixaPel que fa als casos relacionatsamb clàusules abusives, els jutjatshan resolt aquest trimestre as-sumptes, un més que el ma-teix període que l’any , i n’haningressat un menys. L’anypassat se’n van resoldre . ise’n van ingressar ..

Les denúncies per ocupacióil·legal d’habitatges rebudes alsjutjats gironins aquest any és de, una xifra que ja supera la totalde l’any passat, que va pujar a .

Més concursos de creditorsPer contra, els concursos de cre-ditors presentats per bé un parti-cular o una empresa han passatde a respecte del mateix tri-mestre de l’any passat. Des deprincipi d’any se n’han presentat. L’any passat va tancar amb concursos presentats al JutjatMercantil i als òrgans de PrimeraInstància de Girona. A Catalunyaaquest trimestre se n’han realitzat.

ARIADNA SALA GIRONA

Els desnonaments baixen un18% a la província després dequatre anys en línia ascendent

Manifestació de la PAH per evitarun desnonament a Girona. FOTO: DDG

Se n’han executat un 26% menys que elmateix trimestre de l’any 2018, que va tancaramb més de 2.000 execucions La caiguda java iniciar-se el primer trismestre de l’any Lesdemandes per clàusules abusives disminueixenun 70% i pugen els concursos de creditors

jamargant - 12/12/2019 09:30 - 79.155.44.80

LAURA FANALS GIRONA

■ La natalitat continua baixant ales comarques gironines i durantel primer semestre de va re-gistrar un creixement vegetatiunegatiu. Segons les dades provi-sionals del Moviment Natural dela Població fetes públiques ahirper l’INE, durant els sis primersmesos d’aquest any es van regis-trar un total de . naixementsi . defuncions; és a dir, que hiva haver morts més que nai-xements. La tendència de les co-marques gironines, tanmateix, noés excepcional, sinó que segueixla mateixa línia que el conjunt del’Estat, on el creixement vegetatiuva presentar un saldo negatiu de. persones durant la primerameitat de l’any.

A les comarques gironines hannascut, durant els sis primers me-sos d’aquest any, . nens i. nenes. Es tracta, doncs, de. naixements, una xifra que estroba per sota de la quantitat dedefuncions, que van ser .:. homes i . dones. Aixídoncs, la demarcació ha registratun creixement vegetatiu negatiu.A l’espera de saber si aquesta ten-dència s’acaba confirmant a finalsd’any, cal recordar que durant laúltima dècada el nombre de nai-xements ha anat baixant de formaprogressiva, però durant aquestperíode no s’havia arribat a uncreixement vegetatiu negatiu comsí que ha passat ara. La taxa brutade natalitat a les comarques giro-nines durant el primer semestreva ser de , naixements per cadamil habitants, la xifra més baixades de l’inici de les estadístiquesde l’INE, el . Tot i això, cal te-nir en compte que Girona és unade les províncies que registren unmajor fluxe migratori, de maneraque sovint el descens de la natali-tat es veu compensat, estadística-ment, per l’arribada de personesd’altres països, malgrat queaquestes migracions ja no assolei-xen les grans xifres d’anys enrere.

Al conjunt d’Espanya, durant laprimera meitat d’aquest esvan registrar un total de .naixements, el que significa un, menys que durant el mateixperíode de l’any anterior. D’aques-ta manera, el conjunt de l’Estat

també continua amb la tendènciaa la baixa que ha anat experimen-tat al llarg dels darrers anys, i quenomés es va veure interrompudal’any . Fonts de l’INE van as-senyalar a Europa Press que estracta de la xifra més baixa de nai-xement des de l’any , que ésquan l’agència estatal va comen-çar a registrar aquest tipus de da-des.

D’altra banda, a tot Espanyas’ha incrementat lleugerament elnombre de naixements de maresestrangeres, que han suposat un, del total, davant del ,que van representar durant el pri-mer semestre de .

Pel que fa a les defuncions, lesxifres també van anar a la baixa, jaque durant el primer semestre vanmorir en el conjunt d’Espanya untotal de . persones; un ,menys que durant el mateix perío-de de .

Al conjunt de l’Estat, el creixe-ment vegetatiu ja porta essent ne-gatiu des de l’any . Durantaquest primer semestre, concre-tament, s’han registrat . de-funcions més que no pas naixe-ments, una xifra molt similar a ladel mateix període que l’any pas-sat.

La província registra només 3.080 naixements,mentre que la xifra de defuncions ascendeix finsa les 3.338 el primer semestre La tendènciaés la mateixa que a la resta d’Espanya,on el creixement vegetatiu també és negatiu 1.462Naixements1R SEMESTRE 2019

3.0801.601 nens

passat. Segons les dades difosesahir per l’INE, durant els últimsanys s’ha anat elevant de formaprogressiva l’edat mitjana enquè les persones contrauen ma-trimoni: així com l’any 1976 lamitjana era de 25,19 anys, du-rant l’any passat es va situar en37,63 anys. Al conjunt d’Espanya,al llarg dels sis primers mesos del’any es van registrar 71.980 ma-trimonis, el que va significar unacaiguda d’1,2% respecte el ma-teix interval de l’any anterior.L.F.G. GIRONA

A les comarques gironines esvan registrar, durant el primersemestre d’aquest any, 1.462matrimonis, una xifra bastant si-milar a la que s’havia produït du-rant el mateix període de l’any

Matrimonis1r semestre 2019

1.479 nenes

Defuncions1R SEMESTRE 2019

3.3381.711 homes

1.627 dones

Diari de GironaDIJOUS, 12 DE DESEMBRE DE 20198

COMARQUES comarques@ddg.catCORREU ELECTRÒNIC

Girona té més morts quenounats i la taxa de natalitatmés baixa des de 1975

ACN GIRONA

■ L’Agència Catalana de l’Aigua(ACA) ha tret a licitació la redaccióde tres projectes constructius dedepuradores a Medinyà (Giro-nès), Gualta (Alt Empordà) i Cam-pelles (Ripollès). Es podran pre-sentar ofertes fins al de gener

de i els contractes, un cop ad-judicats i signats, tindran una du-rada de vuit mesos, amb una in-versió global propera als .euros.

D’altra banda, s’ha adjudicatamb un pressupost d’uns . la redacció del projecte cons-tructiu per millorar el sanejamentdel municipi de Campllong (Gi-ronès) mitjançant la connexióamb el sistema de sanejament deRiudellots de la Selva (Selva).

A Medinyà, dins el terme deSant Julià de Ramis, s’ha de definir

la capacitat de la depuradora i eltraçat dels col·lectors en alta; elpressupost per a la redacció delprojecte és de ..

Per millorar el sanejament deles aigües residuals de l’Alt Em-pordà, s’ha tret a licitació el con-tracte de construcció de la depu-radora de Gualta, amb un pressu-post superior als . euros. Eldarrer contracte tret a licitacióconsistirà en la redacció del pro-jecte de la depuradora de Campe-lles, amb un pressupost superiorals . euros.

L’ACA treu a licitació les depuradoresde Medinyà, Gualta i CampellesL’Agència Catalana del’Aigua ha adjudicat la milloradel sanejament de Campllongconnectant-lo amb Riudellots

DdG GIRONA

■El Parc Natural de la Garrotxa ésl’àrea amb què Catalunya partici-pa en les regions mediterràniesd’Europa escollides per promourel’ecoturisme sumant-se al projecte

europeu Interreg DestiMEDPLUS, que invertirà fins al prop de , milions d’euros a des-plegar accions de promoció delturisme sostenible en espais pro-tegits de sis països. El projecte, queara s’inicia i també preveu estu-diar el càlcul de la petjada de car-boni de les activitats turístiques,suposarà una inversió del Depar-tament de Territori i Sostenibilitatde prop de . , el de laqual a càrrec de fons europeus.

El Parc de la Garrotxarepresenta Catalunya en unpla europeu d’ecoturismeEl projecte suposarà unainversió de 77.500 euros, el85% dels quals aniran acàrrec de fons europeus

jamargant - 12/12/2019 09:30 - 79.155.44.80

EL PUNT AVUIDIJOUS, 12 DE DESEMBRE DEL 201914 | Nacional |

Un 42% de ciutadans con-siderats informats de noupaïsos europeus pensenque la Unió Europea hau-ria d’actuar com a media-dora en el conflicte entreels governs català i espa-nyol, segons una enquestadel Consell de DiplomàciaPública de Catalunya (Di-plocat) presentada ahir.El 18% són partidaris queles institucions comunità-

ries donin suport a la Ge-neralitat i permetin quecelebri un referèndumd’autodeterminació, men-tre que el 16% considerenque Brussel·les hauria defer costat a La Moncloa.Els resultats evidencienque el 76% volen que la UEhi intervingui d’algunamanera, mentre que el60% demanen que ho facia favor de tesis del govern(mediació o referèndum).A només el 14% els està béla paràlisi actual amb l’ex-

cusa que es tracta d’unafer intern espanyol.

Els ciutadans del RegneUnit són els més conven-çuts de mantenir-se’n almarge (el 50%), mentreque el 48% d’eslovens vo-len que el seu govern donisuport al català. Els ale-manys i els suïssos són elsque tenen un convenci-ment més gran que la UEha de fer de mediadora.

D’altra banda, el 76,6%raonen que el conflicte noestà resolt. La gestió que

en fan tant el govern espa-nyol com el comunitarisuspèn. En canvi, la del ca-talà aprova amb un 5,2.

Amb una mostra de2.561 enquestats, el son-deig es va efectuar entre el23 de setembre i el 2 d’oc-tubre, abans que es cone-gués la sentència contraels presos polítics. S’hanconsultat ciutadans deFrança, Itàlia, Alemanya,el Regne Unit, Suècia, Su-ïssa, Estònia, Letònia i Es-lovènia. L’enquesta té la

gràcia que calca algunapregunta de les que va ferel Reial Institut Elcano elsetembre de 2018 sobre lapercepció europea de laimatge i reputació espa-nyoles, en què es percebiaEspanya com un estat au-toritari. Els resultats sóngairebé els mateixos enaquest any de diferència,però la introducció de lapregunta sobre Catalunyapermet concloure que sónmés (un 34%) els que pen-sen que “els fets polítics”

han millorat la imatge ca-talana, mentre que, en elcas de la d’Espanya, el 31%creuen que ha empitjorat.La crisi política ha canviatl’opinió a més de la meitatd’europeus consultats.

La secretària generaldel Diplocat, Laura Foras-ter, va detallar que s’haaplicat un filtratge previper arribar a la població re-alment informada. “Ambaixò hem evitat un nom-bre de respostes no ho séelevat i els resultats sónmés rics, productius i fia-bles.” L’objectiu de l’en-questa és que la informa-ció que es deriva de laimatge de Catalunya alcontinent sigui útil a les 38entitats públiques i priva-des consorciades per dis-senyar estratègies i políti-ques internacionals. “Laprojecció de la imatge deCatalunya repercuteix di-rectament en la capacitatd’atracció d’inversions ien la consolidació de rela-cions d’amistat i confian-ça amb el món”, va recor-dar Foraster.

Empat Catalunya-EspanyaCatalunya obté la mateixanota mitjana que Espa-nya, un 7,3. Els alemanys,els estonians i els letonspuntuen la primera mésalta que la segona, mentreque en el cas dels britànicsi els italians, és a l’inrevés.

Només un 1,9% dels en-questats observen negati-vament Catalunya com adestinació turística per lasituació política, mentreque un 2% no la conside-ren interessant per fer-hinegocis pel mateix motiu.La raó principal per no vi-sitar el país és la falta deconeixement (2,4%). Enconjunt, però, el 88% d’eu-ropeus consultats veuenCatalunya com una desti-nació molt atractiva, so-bretot per la platja, el cli-ma, la història i la cultura,mentre que el 70% trobenque és un lloc fàcil per fer-hi negocis. ■

a Un 76% de ciutadans de nou països d’Europa pensen que Brussel·les hauria d’intervenir en el conflicte,segons una enquesta del Diplocat a Només un 2% no farien negocis a Catalunya per la situació política

Emili BellaBARCELONA

Consens entre europeus que laUE hauria de fer de mediadora

Què creu que hauria de fer la Unió Europearespecte al problema Catalunya - Espanya?

10% 16% 22% 11% 13% 14% 8% 8%

14% 14% 20% 19% 11% 17% 10% 7%

17% 17% 15% 19% 22% 20% 25% 27%

48% 43% 31% 44% 35% 41% 46% 52%

10% 11% 13% 8% 19% 8% 12% 7%

14%

16%

18%

42%

10%

0% 10% 20% 30% 40% 50%

No prendre partit

Donar suport al governd'Espanya i defensar la

unitat de l'Estat espanyol

Donar suport al govern deCatalunya i permetre quese celebri un referèndum

Fer de mediador entre elsdos governs

No ho sé

10%

29%

42%

19%

Gestió del governd'Espanya

Gestió del governde Catalunya

Valoració de la gestió per part dels governs 0-10

Aprovat 5-7

Suspens 0 -4

No ho sé

Excel·lent 8-10 9%

39%

37%

15%

4,7 5,2

Quina és la seva valoració generalde Catalunya i d’Espanya?(qualitat de vida, economia, seguretat, democràcia…)

Mitjana Alemanya Regne Unit

França Itàlia Suècia

Suïssa Est. i Let Eslovènia

7,3* 7,4 6,7

7,5 7,0 6,5

6,2 7,4 6,7

ESP.: 7,3**

ESP.: 7,5

ESP.: 6,4

ESP.: 7,0

ESP.: 7,5

ESP.: 7,3

ESP.: 7,2

ESP.: 6,9

ESP.: 7,0

SÍ

88%SÍ

70%12%

34%

39%

15%

Gestió per partde la Unió Europea

4,8

Creu que està resoltel conflicte entreCatalunya i Espanya?

Aprova Catalunyacom a destinacióturística?

Veu Catalunya comuna regió interessantper fer negocis?

76,6%NO 8,2%

Sí

15,2%Ns

*: Valoració de Catalunya quan és coneguda**Valoració d’Espanya quan és coneguda.

Imatge internacional de Catalunya. Diplocat, 2019

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

MÉS MÓN QUE ENS MIRA

Únicament elsalemanys aprovenla gestió de la UE

Política, clima i bonica són elstres conceptes més mencio-nats en relació amb Catalu-nya entre els europeus. Dinsde política s’inclouen les res-postes predominants inde-pendent i independència.

Catalunya suscita‘política’, ‘clima’ i‘bonica’ a Europa

El 38% de la població dels es-tats analitzats són conside-rats informats, ja que estanfamiliaritzats amb qüestionsd’actualitat internacional.L’enquesta és representativade 72,15 milions de persones.

El Principat repun 7,8 com adestinació turística

La cultura i la seva gent, la bo-na salut econòmica i la situa-ció geogràfica són els princi-pals reclams per fer negocis aCatalunya, de la qual es valo-ra la pertinença a la Unió Eu-ropea i les bones connexions.

La cultura,principal reclamper als negocis

La nota mitjana de valoracióde la gestió del conflicte en-tre els governs català i espa-nyol per part de la UE és un4,8. Només els alemanysl’aproven. Els més crítics sónels bàltics i els eslovens.

Com a destinació turística,Catalunya rep un 7,8 de mitja-na. Els bàltics, eslovens i ale-manys són els que li posenuna nota més alta. En totstres casos la troben principal-ment “interessant”.

Un 38% de lapoblació estàinformada

Pedro Sánchez saludantJean-Claude Juncker ■ EFE

| Cultura i Espectacles | 47EL PUNT AVUIDIJOUS, 12 DE DESEMBRE DEL 2019

1167

01-1

2210

22Q

L’artista Anna Manel·laLlinàs (Olot, 1950) va mo-rir ahir a conseqüènciad’una llarga malaltia. Defet, Manel·la va tornar a ex-posar el març del 2014 a laGaleria Arcadi Calzadad’Olot després d’una atura-da de la seva activitat crea-tiva per la malaltia.

La seva producció méscaracterística són les figu-res de nens i nenes amb ac-tituds a mig camí entre lainquietud i la reflexió sobresentiments humans bà-sics. De fet, en aquella oca-sió, va presentar l’exposi-ció titulada Estimatsamics, en referencia al fetque l’artista treia les sevesfigures de l’aïllament com-ponent-les en petits grupsperquè es fessin compa-nyia. L’obra de Manel·la in-clou també olis sobre tela idibuixos. Es tracta d’unaobra creativa amb moltapersonalitat, de base re-alista, però amb trets sim-bolistes i expressionistes,molt austera, que li va per-metre crear un universamb una iconografia prò-pia.

Anna Manel·la va estu-diar a l’Escola Llotja deBarcelona i a l’Escola deBelles Arts d’Olot i al TallerMarzo Mart de gravat deSant Feliu de Guíxols. Vaser l’autora del cartell deles Festes del Tura d’Olotdel 1990 i, al carrer SantTomàs de la capital garrot-xina i amb el lema Sense

lluna, hi ha un dels seus ca-racterístics infants. Suè-cia, Alemanya i Itàlia sónalguns dels països on ha ex-posat, a part de Catalunya ila resta de l’Estat.

L’acte de comiat d’AnnaManel·la es farà avui, a lesquatre de la tarda, a la salapolivalent del cementirid’Olot. ■

Mor Anna Manel·laL’artista olotina, de 69 anys, és coneguda sobretotper les seves escultures d’infants en actitud reflexiva

Jordi CasasOLOT

Anna Manel·la, el 2014 a la Galeria Arcadi Calzada d’Olot ■ ARXIU

L’obra creativad’Anna Manel·laés de baserealista, ambtrets simbolistesi expressionistes

L’associació Xàfec –Xarxade festivals de música deCatalunya– i l’Espai Marfàorganitzen per a aquestdissabte, 14 de desembre,la jornada de formacióGestió i organització defestivals i esdeveniments,adreçada a organitzadorsde festivals, promotors,tècnics i altres professio-nals vinculats al sector dela música en directe.Aquesta és la segona jorna-da organitzada per Xàfec,una associació que agluti-na una trentena de festi-

vals, entitats i empreses detot Catalunya, entre ells(a)phònica, Bankrobber,Black Music Festival, Càn-tut, Festival de Música deBegur, Emergent, GironaA Cappella, A4, Ítaca, Gosde Sant Rock, etc.

La jornada de dissabtes’obrirà a les 10 h i inclouràtres xerrades, sobre l’aco-lliment de col·laboradors ivoluntariat, l’impacte so-cial dels festivals i la gestióambiental dels esdeveni-ments musicals. Durant lajornada, hi haurà tambépetites actuacions de Cria-tures i Gaspar, músics se-leccionats en el programad’acompanyament artís-tic de l’Espai Marfà. La ins-cripció a la jornada té unpreu de 20 euros o de 35amb dinar inclòs. ■

Com es faun festival?

X. CastillónGIRONA

La xarxa de festivalsXàfec i l’Espai Marfàfaran dissabte unajornada de formació

Criatures ■ JUAN MIGUEL MORALES

El conseller Alfred Bosch i el president

Miquel Noguer es reuneixen a

BarcelonaPor Redacción Girona - 10 diciembre, 2019

Aquesta tarda, el conseller d’Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència,

Alfred Bosch, i el president de la Diputació de Girona, Miquel Noguer, s’han reunit a la

Conselleria, ubicada a la Casa dels Canonges.

La trobada ha versat sobre diversos projectes que la Generalitat de Catalunya du a

terme i que, d’una manera o altra, estan relacionats amb la demarcació de Girona.

Redacción Girona

https://www.noticiasde.es/girona/

Visita als treballs del projecte

transfronterer COOPEREM al coll de

PanissarsPor Redacción Girona - 11 diciembre, 2019

Aquesta matí s’han reunit, al coll de Panissars, representants de les institucions i

organismes que participen en el projecte transfronterer de cooperació operativa

d’emergències i prevenció d’incendis COOPEREM per visitar els treballs forestals que el

Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat de

Catalunya realitza a la zona. En l’acte hi ha participat la diputada de Medi Ambient de la

Diputació de Girona, Anna Barnadas, la qual ha estat acompanyada pel director dels

Serveis Territorials d’Interior de la Generalitat a Girona, Albert Ballesta; la directora dels

Serveis Territorials d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, Elisabet Sànchez; el

cap de la Regió d’Emergències de Girona, Jordi Martín, i l’alcaldessa de la Jonquera i

presidenta del Consell Comarcal de l’Alt Empordà, Sònia Martínez, entre d’altres.

Aquestes tasques que s’estan duent a terme tenen com a objectiu principal la prevenció

de grans incendis transfronterers com els que van tenir lloc en aquesta ubicació els anys

1983, 1986 i 2012. Es tracta d’un punt estratègic, donat que en situació de vent de

tramuntana els focs a la zona poden desencadenar grans incendis forestals

transfronterers, que poden afectar potencialment el corredor d’infraestructures i els

nuclis habitats del coll del Portús.

Els treballs, que es van iniciar el novembre passat i tenen un termini d’execució fins a

finals de desembre, consisteixen a desbrossar una àrea de 48,57 hectàrees al coll de

Panissars per alentir la propagació del foc i a millorar un vial estratègic per facilitar-hi

l’accés dels serveis d’emergències, que han de protegir una àrea total de 7.000

hectàrees, des del Portús fins a Llers i Figueres, i són complementaris als realitzats al

vessant francès durant la primavera.

L’actuació, que inclou també l’arranjament d’un quilòmetre de vial i la construcció d’una

passera, té un pressupost de 90.193,02 euros i forma part d’una xarxa d’accions

planificades conjuntament a banda i banda del massís de l’Albera entre el DAARP i el

SIVU des Albères, ambdós part del projecte COOPEREM.

La diputada Anna Barnadas ha assenyalat que el Servei de Medi Ambient de la Diputació

de Girona «treballa des de fa uns anys en la prevenció d’incendis, especialment en les

zones d’interfase urbana-forestal». A més, ha destacat que l’any 2020 el DARP i l’ens

supramunicipal «faran una altra intervenció a la zona del corredor d’infraestructures

(AP-7, N-II i AVE), amb l’objectiu de reforçar-ne la protecció, així com la d’una àrea

potencialment afectada de 26.000 hectàrees» i ha afegit que la Diputació «invertirà

145.000 euros en treballs de reducció de la vegetació en diversos punts estratègics de

l’eix de comunicació principal entre l’Estat francès i l’espanyol».

Aquests treballs s’emmarquen en el projecte transfronterer de cooperació operativa

d’emergència i prevenció d’incendis COOPEREM, en el qual participa tant la Diputació de

Girona com el Departament d’Interior – Bombers de la Generalitat, el Service

Départemental d’Incendie et de Secours des Pyrénées-Orientales, el Conseil

Départemental des Pyrénées Orientales, l’Office National des Forêts i el SIVU des

Albères.

El projecte COOPEREM està emmarcat en el programa INTERREG-POCTEFA 201-2020 i

té com a objectiu el desenvolupament d’una política conjunta en matèria de prevenció i

gestió de catàstrofes en aquesta zona transfronterera. El pressupost del projecte és de

2.556.505 euros, el 65 % del qual aporta la Unió Europea.

Redacción Girona

https://www.noticiasde.es/girona/

El Servei de Programes Europeus,

present a la jornada tècnica «Millora

de la gestió hidràulica d’un canal de

regadiu»Por Redacción Girona - 11 diciembre, 2019

En un acte a l’Ajuntament de Cervià de Ter es va exposar el projecte d’automatització i

control dels canals de reg de la Comunitat de Regants de Sant Julià de Ramis, Cervià de

Ter, Sant Jordi Desvalls, Colomers i Jafre

L’Ajuntament de Cervià de Ter va ser l’escenari, aquest dimarts, de la jornada tècnica

«Millora de la gestió hidràulica d’un canal de regadiu». L’acte formava part de l’operació

«Automatització, control i gestió dels canals de reg de les Comunitats de Regants del

Baix Ter», que lidera el grup de recerca en Enginyeria i Gestió del Reg de la Universitat

de Girona i que s’engloba en el projecte «Girona, regió sensible a l’aigua». Aquest darrer

és un projecte d’especialització i competitivitat territorial (PECT) que s’emmarca en el

RIS3CAT i en el programa Operatiu FEDER de Catalunya 2014-2020, en el qual té

representació la Diputació de Girona.

L’obertura de la jornada tècnica la va conduir Elisabet Sànchez, directora dels Serveis

Territorials del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació (DARP) a

Girona, que va incidir en el fet que l’aigua, tant si és un recurs finit com si és infinit, s’ha

de gestionar acuradament entre els usuaris i també en el regadiu i la ramaderia. Dels

disset objectius de desenvolupament sostenible (ODS), vuit estan relacionats amb

l’aigua de forma directa o indirecta.

La primera ponència va anar a càrrec de Ricard Poch, responsable d’Obres i Regadius

dels Serveis Territorials del DARP a Girona, que va presentar una panoràmica sobre «Els

regadius a la demarcació territorial de Girona», els quals tenen una importància cabdal

en:

• Alimentació, la seva qualitat, sostenibilitat (food security) i producció regular.

• Gestió del territori i del paisatge. El terreny agrícola català correspon al 85 % del

territori: si es dinamitza una activitat econòmica diversificada, es pot permetre un

arrelament de la població.

• Gestió dels recursos hídrics, incloent-hi la reutilització d’aigües residuals.

A partir de les dades del Pla de Regadius de Catalunya 2008-2020, s’analitzen les

41.322 hectàrees de superfície de regadiu, un 41 % de la superfície agrària útil gironina

(102.654 hectàrees. Les amenaces que afronten els rius són el canvi climàtic (augment

de sequeres, pluges més intenses i repartides irregularment en el temps, menys

disponibilitat d’aigua…) i la directiva marc de l’aigua de la Unió Europea, sobre la qualitat

i quantitat dels cursos d’aigua, que implica un millor ús de l’aigua.

La sessió va continuar amb la intervenció de Narcís Illa, president de la Comunitat de

Regants de Sant Julià de Ramis, Cervià de Ter, Sant Jordi Desvalls, Colomers i Jafre,

sobre la «Situació actual i reptes de futur de la Comunitat de Regants». Va explicar que

la zona de regadiu de Cervià de Ter (de 1.250 hectàrees) ha estat de regadiu

històricament, amb les canalitzacions actuals de formigó (amb 20 quilòmetres de canal

principal i 25 de canals secundaris), que daten dels anys seixanta, i amb una millora

parcial durant els anys vuitanta. La Comunitat de Regants està formada per vint entitats

professionals i cinquanta regants a temps parcial. Illa va constatar que caldran més

aliments de quilòmetre zero, perquè el país consumeix només el 40 % dels aliments que

necessita i importa la resta. Per anivellar la situació calen projectes com aquest, que

transfereix tecnologia al territori, i, a més, nous regadius, més inversions (continuar

amb les ajudes del títol IV de la Llei d’aigües i òmnibus, de l’Ordre de regadius del DARP

i dels fons de cooperació de la UE: FEADER, FEDER, LIFE…) i garantir l’aigua al curs del

riu Ter. Es gastarà més aigua però de forma més eficient per produir més aliments. Es

tracta de tenir una visió estratègica per garantir el futur alimentari de Catalunya.

Finalment, Miquel Duran, del grup de recerca d’Enginyeria i Gestió del Reg de la

Universitat de Girona, i Joan Macarro, de l’enginyeria ABM, van tractar sobre

«Automatització, control i gestió dels canals de reg de les Comunitats de Regants del

Baix Ter» i la «Solució tècnica al cas de la Comunitat de Regants de Sant Julià de Ramis,

Cervià de Ter, Sant Jordi Desvalls, Colomers i Jafre». Van comentar que una xarxa de

regadiu és un sistema complex que intenta equilibrar demanda i oferta d’aigua (volum i

cabal) a partir de diferents sistemes de canalitzacions. El primer repte és comptar amb

els consums i les necessitats. És per aquest motiu que la Universitat de Girona aquest

any ha fet els mesuraments i les preses de dades en el marc del PECT «Girona, regió

sensible a l’aigua». Aquestes dades es creuen amb informació sobre sòls, cultius

(incloses les plantacions d’arbres) i la meteorologia.

A partir de l’any vinent, es pretenen instal·lar sistemes automàtics del cabal d’aigua i a

cada comporta de regulació. A més, se n’instal·laran del tipus basculant, que permet

controlar millor el nivell de quantitat d’aigua amunt i avall, i també es podrà mantenir el

funcionament manual a través de botoneres. També es van presentar els treballs previs

per realitzar un reg demostratiu eficient i automatitzat d’unes dues hectàrees.

Redacción Girona

https://www.noticiasde.es/girona/

regió7.cat » Cerdanya/Alt Urgell

La Diputació de Girona aprova un pressupost amb cinc milions per a rutes turístiquesRedacció 11.12.2019 | 23:47

La Diputació de Girona ha aprovat els pressupostos per a l'any que ve, que són els primers del nou

mandat i marquen la política inversora dels pròxims quatre anys. Segons han explicat des de l'ens

provincial, les línies estratègiques del nou mandat tenen com a finalitat principal «l'evolució de la

Diputació cap a una administració més transparent i propera a la ciutadania i als ajuntaments, i la lluita

contra el canvi climàtic mitjançant les polítiques mediambientals». En aquest sentit, el pressupost per

al nou exercici 2020 és de 149,6 milions d'euros, xifra que suposa un augment del 6 % respecte a

l'exercici anterior, i prioritza les polítiques socials i mediambientals, segons la Diputació, que destinarà

2,5 milions a un pla de xoc per a les energies renovables. Les principals inversions són per a Xarxa

Viària, amb 5,7 milions d'euros, i per a la Xarxa d'Itineraris Turístics Pedalables i Vies Verdes, amb 4,9

milions d'euros.

Serveis Identifica't o Registra't12 de desembre de 2019

Manresa

13 / 2º

Berga

11 / 1º

Igualada

12 / 3º

Local Més Notícies Esports Economia Opinió Cultures Oci Vida i Estil Comunitat Multimèdia

SUBSCRIU-TE

Diari de GironaDIJOUS, 12 DE DESEMBRE DE 201938

Calonge, La Cellera de Ter, lsEs-

tartit, Figueres, Llagostera, Mal-

grat de Mar, Riudarenes, Sant

Pau de Seguries, Tossa de Mar i

Vidreres.

GIRONA

Presentació A les 7 de la tar-

da a la Llibreria Geli, presenta-

ció del llibre «Una amistat co-

rrompuda», de Xavier Rigall To-

rrent. Amb la participació de

Sergi Bonet (exrector UdG) i Lluc

Salellas (Guanyem Girona).

Presentació A les 7 de la tar-

da a la Llibreria 22, presentació

del llibre «El crit» de Blanca Bus-

quets (Editorial Proa). Hi inter-

vindran Martí Gironell, escriptor

i l’autora Blanca Busquets.

Presentació A 2/4 de 8 de la

tarda al Saló de Descans del Tea-

tre Municipal, presentació del lli-

bre «Arquitectes i arquitectura»,

tercer volum de la col·lecció «La

gent de Girona». Hi intervindran

Marta Madrenas, Alcaldessa de

Girona; Marc Riera i Guix, presi-

dent de la Demarcació de Girona

del Col·legi d’Arquitectes de Ca-

talunya; Joaquim M. Puigvert,

professor d’Història Contempo-

rània de la UdG; Valeri Pastrana,

historiador i autor del llibre; i

Àngel Madrià, Director de l’edito-

rial Gavarres.

OLOT

Presentació A les 7 de la tarda

a Òmnium Garrotxa, presentaci

de la novel·la gràfica «Mandela i

el general», escrita per John

Carlin i amb il·lustracions d’Oriol

Malet, qui participarà a l’acte.

Presentació A les 7 de la tarda

al Museu dels Sants, presentació

del llibre «El nostre pessebre».

La publicació inclou fotografies

de figures de pessebre singulars

conservades al Museu dels Sants

d’Olot i al convent dels Caput-

xins de Sarrià, a Barcelona. En

l’acte de presentació hi intervin-

dran l’autor de l’obra, Fra Valen-

tí Serra de Manresa, i Miquel Oli-

veras que n’ha escrit el pròleg.

PALAMÓS

Contes A 1/4 de 6 de la tarda,

a la biblitoeca Lluís Barceló i

Bou, Bibliomenuts amb «Petits

contes clàssics» a càrrec d’Olga

Cercós.

GIRONA

Comunicació A les 5 de la tar-

da, a l’Aula B1 de Sant Domènec,

dins del cicle «Pensar la comuni-

cació», conferència «Cultura i

comunicació: la Casa Masó» a

càrrec de Jordi Falgàs, director

de la Casa Masó.

Trobades A les 7 de la tarda al

CaixaForum, trobada amb

l’il·lustrador Ricardo Cavolo. Des

del seu taller a Barcelona, el seu

art s’inspira en el folk, la cultura

del tattoo, l’imaginari religiós

europeu i l’art tribal. L’ús de la

simetria i del simbolisme con-

necta amb un públic modern i

un esperit lúdic. Dins el cicle

«Trobades amb...».

Autogestió A les 7 de la tarda

a l’Espai Marfà, conferència

«Com sobreviure des de l’auto-

gestió» a càrrec de Guillem

Roma, músic, cantant i composi-

tor, i Aina Pociello, mànager de

la cantant Clara Peya.

Ciència A partir de les 7 de la

tarda a la Casa de Cultura, con-

ferència «Models de recerca en

cirurgia plàstica i reconstructiva

basats en l’estudi anatòmic»

amb amb Cristian Carrasco i

Carmen Higueras del Servei de

Cirurgia Plàstica de l’Hospital

Universitari Germans Trias i Pu-

jol i Cristina Cámara del Servei

d’Urologia de l’Hospital del Mar

(Parc de Salut Mar).

Mitologia A les 7 de la tarda,

a l’auditori Josep Irla, conferèn-

cia sobre mitologia grega a cà-

rrec de Jan Francisco Campo.

Ecologisme A les 7 de la tarda

al Centre Cívic Barri Vell Merca-

dal, conferència a càrrec de lí-

ders ecologistes del Salvador.

GIRONA

Exposició A les 7 de la tarda,

a la Casa de Cultura, inauguració

de l’exposició de la X Biennal

d’Art de Girona.

LA BISBAL D’EMPORDÀ

Exposició A les 8 del vespre,

al Castell Palau, inauguració de

l’exposició «Bardenas reales,

flors de marge, pedra i ombra,

natura morta» de Vicenç Rovira.

GIRONA

Concert A la nit al Lola Cafè,

concert de Jero el Rumbo.

Concert A les 7 de la tarda al

Centre Cívic Onyar, concert a cà-

rrec del Cor Gospel Girona.

SANTA CRISTINA D’ARO

Concert A les 6 de la tarda a

l’Espai Ridaura, audicions de

l’Escola de Música.

PLATJA D’ARO

Festa de Nadal De les 10 del

matí a les 8 del vespre, al centre

cívic Vicenç Bou, Festa de Nadal

amb diversos tallers i dinar po-

pular intercultural.

CASSÀ DE LA SELVA

Ball A les 5 de la tarda al Ca-

sal de Jubilats i Pensionistes de

Cassà, berenar i ball amb l’ac-

tuació de Ferran Prunell.

GIRONA

Cineforum De 6 a 8 de la tar-

da, als cinemes Albèniz Plaça,

mb motiu del dia internacional

dels drets humans, projecció del

documental «Blessy», realitzat

per dones supervivents de tràfic

d’èssers humans. Entrada lliure

amb inscripció prèvia al correu

electrònic secretaria@icag.cat

Documental A les 8 del ves-

pre, al Centre Cívic Santa Eugè-

nia, projecció del documental

«When Tomatoes Met Wagner»

de Mariana Economou, dins el

cicle El Documental del Mes. En-

trada gratuïta.

PLATJA D’ARO

Llums Al Carrer Miramar, tú-

nel de llum i espectacle musical

de Nadal. De dilluns a dijous:

18.30, 19 i 19.30 h. Divendres i

dissabtes: 18.30, 19, 19.30, 20,

20.30 h. Fins al 6 de gener.

Tió A l’Avinguda de S’Agaró,

exposició del Tió de Nadal. Finsal 27 de desembre.

RIPOLL

Pessebre Al Museu Etnogràfic

s’hi pot visitar, fins el 6 de ge-ner, el Pessebre Monumental de

Toni Colomé. De dimarts a dijous

de 10 del matí a 2/4 de 2 del

migdia i de 4 a 2/4 de 8 de la

tarda. Diumenges: de 10 del

matí a 2 del migdia i de 2/4 de 6

a 2/4 de 8 de la tarda. Dies 24,

25, 26 i 31 de desembre, 1 i 6 de

gener, de 12 a 2 del migdia i de

2/4 de 6 a 2/4 de 8 de la tarda.

TORROELLA DE MONTGRÍ

Pessebre El Museu de la Me-

diterrània celebra novament lesfestes de Nadal amb el tradicio-

nal pessebre monumental de Jo-

sep Mir, que enguany arriba a

l’onzena edició. Es podrà visitar

fins el pròxim 3 de febrer.

SANTA CRISTINA D’ARO

Quina jove A 2/4 de 6 de la

tarda, a la Zona jove, I Quina

Jove de Nadal

BANYOLES

Exposició Coincidint amb el

centenari del naixement de Joan

de Palau, el Museu Arqueològic

Comarcal de Banyoles acull, finsel 5 de gener, una exposició ofe-

reix una mirada retrospectiva a

la figura d’aquest prolífic pintor

banyolí. Una revisió a la seva

biografia i llegat artístic a partir

dels seus dibuixos.

Exposició El Museu Darder

de Banyoles acull, fins el 5 degener, l’exposició «Girones», de

Pere Soler. L’exposició, produïda

pel Museu Etnològic del Mont-

seny d’Arbúcies, presenta 25 fo-

tografies de gran format a partir

del treball del reconegut fotò-

graf Pere Soler i el pilor Andreu

Pujades, que durant els darrers

anys han sobrevolat els cels de

les terres gironines per obtenir

impactants imatges, que ens

presenten la gran diversitat d

epaisatges de la nostra terra.

Exposició El Museu Darder

de Banyoles acull, de formapermanent, l’Espai d’Interpre-

tació de l’Estany, un equipament

museístic de nova generació,

equipat amb les tecnologies més

modernes i amb un discurs ex-

positiu innovador. Una mirada al

passat, al present i al futur de

les ciències naturals.

CASTELLÓ D’EMPÚRIES

Exposició El Museu de la

Ciència i la Tècnica de Catalunya

- La Farinera, acull de formapermanent una exposició que

incorpora tota una sèrie de su-

ports a la visita: maquetes, au-

diovisuals, mostres... que per-

meten conèixer d’una manera

amena i experimental els diver-

sos continguts del museu. Així,

es poden veure les seccions «De

molí fariner a Farinera», «La

font d’energia», «El blat, la fari-

na i el pa» i «El procés produc-

tiu». Per a més informació i ho-

raris, visiteu el web del museu:www.ecomuseu-farinera.org.

FIGUERES

Exposició La sala del Refec-

tori i el Claustre dels Caputxins

de Figueres acull, fins el pròxim16 de desembre, l’exposició

«Obres seleccionades i premia-

des dels Premis d’Arquitectura

de les Comarques de Girona

2019». Aquesta mostra vol do-

nar a conèixer l’arquitectura re-

alitzada durant el 2018.

Exposició El Museu de la

Tècnica de l’Empordà, a Figue-

res, acull, de forma perma-nent, una exposició de peces

que formen part del fons del

mateix museu, i és una de les

millors col·leccions dedicades a

les màquines que simbolitzen el

temps de la Revolució Industrial.

Horari: De dimecres a dissabte

de 10 a 13 h i de 16 a 19 h. Diu-

menges de 10.30 a 13 h. Dimarts

de 16 a 19 h.

Museu Dalí El Teatre-Museu

Dalí, l’objecte surrealista més

gran del món, ocupa l’edifici de

l’antic Teatre Municipal, cons-

trucció del segle XIX, parcial-

ment destruït a la fi de la Guerra

Civil. Sobre aquestes ruïnes, Dalí

va decidir crear el seu museu.

L’equipament acull, de formapermanent, una exposició dedi-

cada al geni del surrealisme. Per

a més informació i horaris visi-

teu www.salvador-dali.org.

GIRONA

Exposició L’Estació Espai

Jove acull, fins al 27 de desem-bre, l’exposició «Efímer» d’Alicia

Bullich. «Efímer» neix d’un pro-

jecte personal que té com a ob-

jectiu poder plasmar la màgia

del moment i convertir-nos en

espectadors de la quotidianitat.

Es basa en un recull de fotogra-

fies en blanc i negre. L’exposició

forma part del Mostrar’t. Mostra

d’Art Jove de Girona.

Exposició Fins al 27 de de-sembre es pot visitar a l’Espai

Amics del Museu d’Art «Dharma-

palas» de Màrius Brossa.

Exposició El Centre Cívic On-

yar acull, fins el pròxim 31 dedesembre, l’exposició «A dibui-

xar s’aprèn dibuixant» de Marta

Lagares i Vargas.

Exposició La sala Rafael

Masó de la Demarcació de Giro-

na del Col·legi d’Arquitectes de

Catalunya (COAC) acull, fins al19 de desembre, l’exposició «

Lina Bo Bardi a Bahia». Aquesta

mostra dona a conèixer les

obres que l’arquitecta italobrasi-

lera va realitzar a Bahia entre

1958 i 1964, a través de maque-

tes, una instal·lació fotogràfica,

el Timeline amb la vida i obra de

l’arquitecta i peces de mobiliari.

Exposició La Biblioteca Car-

les Rahola acull, fins al 27 dedesembre, l’exposició «La hu-

manitat de les llambordes», de

Manel Bielsa Martín. Projecte

foto-literari participatiu on els

cinquanta escriptors convidats,

ens «parlen» dels seus senti-

ments, dels seus records, envers

les llambordes, concretament

sobre les imatges de Bielsa que

ha anat captant en ciutats i po-

bles d’arreu, on la llamborda en-

cara és present de manera ben

visible, o «amagada» sota una

capa de ciment o negre asfalt.

Exposició La Fundació Valvi

acull fins al 4 de gener «Traces

de passions». L’exposició dintre

de cicles de maduresa de la Fun-

dació Valvi de l’artista Assump-

ció Mateu establerta a Jafre

(Empordà) vol donar una visió

inèdita del seu recorregut a tra-

vés de 4 temes que l’han capti-

vada al llarg de la seva vida.

Exposició El Claustre de La

Mercè acull, fins al 19 de de-sembre, l’exposició «Blue Skies

Red Panic. Anys ‘50 a Europa».

La mostra tracta de crear una

imatge visual de la dècada de

1950 que inclogui els països de

l’est i l’oest. És doncs una mos-

tra en què diferents ciutats eu-

ropees han aportat imatges de

l’època per tal de crear un relat

visual que ens aproximi d’alguna

manera a la realitat d’Europa en

aquest període.

Exposició El Claustre de La

Mercè acull, fins al 30 de ge-ner, l’exposició d’escultures «Es-

trats vitals» de Pol Ballonga.

Exposició El Bòlit, Centre

d’Art Contemporani acull, fins el23 de març, l’exposició «L’apun-

tador i altres símptomes» de Nú-

ria Güell. Aquesta mostra inclou

obres recents de l’artista en la lí-

nia d’art polític i activisme so-

cial. El seu marcat compromís i

posicionament activista genera

una obra reivindicativa que

aborda temes com el feixisme.

Exposició El CaixaForum Gi-

rona acull, fins el 23 de febrer,

l’exposició «Les avantguardes

històriques 1914-1945. Cons-

truint nous mons». La col·lecció

de l’Institut Valencià d’Art Mo-

dern (IVAM) és un referent es-

panyol i internacional en l’art de

les avantguardes del segle XX,

una època poc representada a

les col·leccions del nostre país.

Exposició El Bòlit, Centre

d’Art Contemporani acull, fins al9 de febrer, l’exposició «2.30».

Fidel García (Cuba, 1981) utilitza

l’art com a mitjà o plataforma,

amb l’objectiu d’accedir a eines,

camps del coneixement, feno-

mens: tots agents externs a l’art

que funcionen dins de les es-

tructures de poder i control.

Exposició El Museu d’Art

acull, fins al 19 d’abril, l’exposi-

ció «Falsos verdaders. L’art de

l’engany». El 2016 el Museu d’Art

de Girona va adquirir sis taules

renaixentistes, atribuïdes al pin-

tor Pere Mates. Tres d’elles eren

idèntiques a unes altres tres ad-

quirides anys abans; el procés

d’estudi i anàlisi finalment va

determinar que eren falses.

Arrel d’aquell incident, es pre-

senta ara una exposició que, a

banda de mostrar tot el procés

de recerca i acarar les obres fal-

ses amb les verdaderes, treu a

la llum altres obres d’art falsifi-

cades que es conserven en

molts del museus catalans.

Exposició Al Claustre de la

Mercè s’hi pot visitar, fins el 20de desembre, l’exposició «De la

puresa al desig» del Gremi arte-

sà tèxtil de Catalunya.

Exposició Al Museu d’Història

dels Jueus s’hi pot visitar fins el30 d’abril, l’exposició «Parallel

Traces. Una nova mirada al pa-

trimoni jueu». Una mostra sobre

les empremtes jueves en l’arqui-

tectura i l’urbanisme del passat i

del present, en 5 ciutats euro-

pees: Girona, Belgrad (Sèrbia),

Tblisi (Geòrgia), Breslau (Polò-

nia) i Sighet (Romania), a través

de mirades molt personals i

creatives. Projecte en el marc

del programa Creative Europe

2018-2020 de la Comissió Euro-

pea. Entrada lliure.

Mercats

Conferències

Nadal

Inauguracions

Quines

Projeccions

Lletres

Festes

Balls

Música

Exposicions

Agenda i Cartellera Els actes per publicar a l’agenda s’han d’enviar

amb 72 hores d’antelació com a mínim a l’adreça

de correu agenda@ddg.cat

AVUI DESTAQUEM

Girona

«When Tomatoes Met Wagner»es projecta al Museu del Cinema A les 7 de la tarda al Museu del Cinema, projecció del film WhenTomatoes Met Wagner, de Mariana Economou, en el marc del cicleEl Documental del Mes. Una història entranyable sobre el poder deles relacions humanes protagonitzada per dos peculiars emprene-dors grecs dedicats a l’elaboració de pots de tomàquets orgànics.

La Bisbal d’Empordà

Exposició col·lectiva «Paranttaula» al Terracotta Museu Fins al 26 de gener es pot visitar al Terracotta Museu de la Bisbald’Empordà, l’exposició col·lectiva de vaixelles Parant taula. La mostraés una iniciativa impulsada per l’Associació de Ceramistes de la Bisbal,amb la col·laboració de l’Ajuntament de la Bisbal d’Empordà i el Terra-cotta Museu, i la participació de La Cuina de l’Empordanet.

Girona

Les impressions de Josep Plasobre la Primera Guerra Mundial Fins al 3 de gener es pot visitar a la Casa de Cultura, l’exposicióMig Europa cau. Impressions de Josep Pla sobre la Gran Guerra. Estracta d’una anàlisi i interpretació d’un fet determinant per a la his-tòria del S. XX: la Primera Guerra Mundial, a través de la mirada deJosep Pla, projectada des d’un territori neutral.

jamargant - 12/12/2019 09:30 - 79.155.44.80

EL PUNT AVUIDIJOUS, 12 DE DESEMBRE DEL 201950 | Apunts |

Mercats� Alp, Bellver de Cerdanya, Calon-ge, la Cellera de Ter, l'Estartit, Fi-gueres, Girona (Can Gibert), Lla-gostera, Riudarenes, Sant Pau deSegúries, Tossa de Mar i Vidreres.

BallsCASSÀ DE LA SELVA� 17.00. Casal de Jubilats. Berenari ball amb Ferran Prunell.

ConcertsCASTELLÓ D’EMPÚRIES� 18.30. Sala d'audicions de l'Es-cola de Música. Audicions d'hi-vern dels alumnes de l'escola.

GIRONA� 18.00. Centre cívic Onyar. Nada-les a càrrec de la Coral Onyar.

SANTA CRISTINA D’ARO� 18.00. Espai Ridaura. Audicionsde l’Escola de Música: guitarra,cant, bateria i música de cambra.

PessebresBEGUR� 17.00 a 20.00. Escoles Velles.Exposició del Concurs de Pesse-bres i exposició de postals de Na-dal 2019 de les escoles Dr. Arrugade Begur i l’Olivar Vell d’Esclanyà.

CARTELLÀ� 11.00 a 13.00 i de 16.00 a 18.00.Pessebre de Can Roseta.

CASTELL D’ARO� 18.00. Llar d’infants municipal.Pessebre vivent.

MONT-RAS� XVI Mostra de pessebres i diora-mes, dedicada als refranys popu-lars, d’11.00 a 13.00 i de 17.00 a20.00, a la sala polivalent del’Ajuntament. Fins al 2 de febrer.

OLOT� 10.00 a 13.00 i de 15.00 a 18.00.Museu dels Sants. Mostra RamonAmadeu i el pessebrisme català.� 10.00 a 13.00 i de 17.00 a 20.00.El naixement a l’era de l’Hospici,pessebre de la ciutat al Pati del’Hospici.� 10.00 a 13.00 i de 17.00 a 20.00.Sala Oberta 2. Exposició de diora-mes i figures de pessebre delsalumnes de l’Escola de Pessebris-me d’Olot.� 10.00 a 14.00 i de 16.00 a 18.00.Can Trincheria. A manera de Da-naides, una reinterpretacioó delspersonatges del pessebre a travésde figures de dones que porten elcarret de la compra, d’Isabel Ba-nal Xifré.� 10.00 a 14.00 i de 16.00 a 18.00.Can Trincheria. El pessebre de lacasa.

RIPOLL� Pessebre monumental de ToniColomé, al Museu Etnogràfic. Finsal 6 de gener. Dins la programacióNadal al Museu.

TORROELLA DE MONTGRÍ� Pessebre de Josep Mir, al MuseuMediterrània. Fins al 3 de febrer.

DansaPALAMÓS� 17.30. Punt Jove. Dansa inclusi-va amb l'Associació Pots.

FestesL’ESTARTIT� Festa de Santa Llúcia. 18.15. Sa-la de l’EMD. Presentació del llibrede la Festa de Santa Llúcia 2019.

FiresFIGUERES� Mercat de Nadal, a la Rambla.Fins al 24 de desembre.

GIRONA� Mercat de Nadal, de 10.00 a21.00, a la plaça de la Indepen-dència. Dies 25 i 26 de desembre i1 de gener, tancat.

InfantilsARBÚCIES� Activitat del cicle Nadal al Mu-seu, al Museu Etnològic del Mont-seny-La Gabella. Fins al 7 de ge-ner.� 17.30. Sala d’actes de la llar dejubilats. Taller Fem un Rudolf perNadal.

BANYOLES� Activitat del cicle Nadal al Mu-seu, al Museu Darder i al MuseuArqueològic Comarcal. Fins al 7de gener.� 17.30. Biblioteca. L’hora del con-te: Contes que bateguen per Na-dal, amb La Perleta.

BLANES� 18.00. Biblioteca. Contes de Na-dal i taller de fanalets de Reis ambla Cia. La Sal d’Olot.

BREDA� Activitat del cicle Nadal al Mu-seu, al Museu municipal JosepAragay. Fins al 7 de gener.

CASTELLÓ D’EMPÚRIES� 10.00 a 14.00. Ecomuseu-Fari-nera. Joc de pistes familiar: Els fa-rinons i els secrets de fer farina.Dins Nadal al Museu.

FIGUERES� Activitat del cicle Nadal al Mu-seu, al Museu de l’Empordà. Cadadia, fins al 7 de gener.

GIRONA� Activitat del cicle Nadal al Mu-seu, al Tresor de la Catedral, alMuseu d’Història i al Museu delCinema. Fins al 7 de gener.� 11.00. Biblioteca Carles Rahola.Moixaines nadalenques, ambCançons i jocs de falda.� 17.30. Biblioteca Antònia Adro-her. L’hora del conte amb La cap-sa de les paraules, a càrrec deGlòria Matas.

L’ESCALA� Activitat del cicle Nadal al Mu-seu, al Museu de l’Anxova i de laSal. Cada dia, fins al 7 de gener.

L’ESTARTIT� A partir de les 11.00. Plaça de laLlevantina. Fira d’atraccions perals més menuts.

LA BISBAL D’EMPORDÀ� Activitat del cicle Nadal al Mu-seu, al Terracotta Museu de cerà-mica. Cada dia, fins al 7 de gener.

LLÍVIA� Activitat del cicle Nadal al Mu-seu, al Museu municipal. Cadadia, fins al 7 de gener.

OLOT� Activitats del cicle Nadal al Mu-seu, al Museu dels Sants i al Mu-seu de la Garrotxa. Cada dia, finsal 7 de gener.

PALAFRUGELL� Activitat del cicle Nadal al Mu-seu, al Museu del Suro. Cada dia,fins al 7 de gener.� Museu del Suro. Vine a conèixerel Tió del Museu i fes-te una selfieal photocall de Nadal.

PALAMÓS� Activitat del cicle Nadal al Mu-seu, al Museu de la Pesca. Cadadia, fins al 7 de gener.� 17.15. Biblioteca Lluís Barceló iBou. Bibliomenuts, Petits contesclàssics, a càrrec d’Olga Cercós.Per a nens i nenes de 0 a 3 anys.

PLATJA D’ARO� Exposició del Tió de Nadal al’avinguda de s’Agaró, confluènciaamb carrer Pineda de Mar.

RIPOLL� Activitat del cicle Nadal al Mu-seu, al Museu Etnogràfic.

SALT� 18.00. . Biblioteca d’en Massa-gran. El millor regal del món, tea-tre d’ombres, amb Cacauet.

SANT FELIU DE GUÍXOLS� Activitat del cicle Nadal al Mu-seu, al Museu d’Història.

SANT JOAN LES FONTS� 18.00. Biblioteca Francesc Cau-la. Contacontes: 20.000 llegüesde viatge submarí, a càrrec d’Al-bert Estengre.

TORROELLA DE MONTGRÍ� Activitat del cicle Nadal al Mu-seu, al Museu de la Mediterrània.

ULLASTRET� Activitat del cicle Nadal al Mu-seu, al Museu d’Arqueologia deCatalunya-Ullastret.

ConferènciesBANYOLES� 17.00. Museu Darder. Conferèn-cia Ramon Margalef: el pare del’ecologia i Banyoles, a càrrec deSalvador Sarquella, biòleg.

BLANES� 19.00. Centre Catòlic. Conferèn-cia Tingué en Roig i Jalpí un judicijust?, a càrrec de Joaquim Alenyà,estudiós de la vida i obra de JuanGaspar Roig i Jalpí. Dins els actesdel 700è aniversari de la parrò-quia de Santa Maria.

CELRÀ� 16.30. Cafeteria de Can Ponac.Xerrada Què cal saber sobre lesmalalties minoritàries?, a càrrecde la Dra. Gelado, del CAP Celrà, iLluís Mestre, psicòleg clínic del’ICS. Tot seguit, xocolatada.

GIRONA� 17.30. Edifici Sant Domènec, Au-la B1. Conferència Cultura i comu-nicació: la Casa Masó, a càrrec deJordi Falgàs, director de la CasaMasó.� 19.00. Auditori Josep Irla. Xerra-da del cicle de conferències Mito-logia grega a l'art occidental, acàrrec del Dr. Juan F. Campo.� 19.00. Aula B de la Casa de Cul-tura. Conferència De l’obscuritat ala llum. Art i simbolisme hermètic,a càrrec de Marc Padrosa, artista ihistoriador de l’art.� 19.00. Aula Magna de la Casa deCultura. Models de recerca en ci-rurgia plàstica i reconstructiva ba-sats en l’estudi anatòmic, ambCristian Carrasco, Carmen Higue-

ra i Cristina Cámara. I Cirurgia re-constructiva en urologia. Com ensajuda l’estudi anatòmic, a càrrecde Cristina Cámara, Servei d’Uro-logia Hospital del Mar.� 19.00. CaixaForum. Trobadesamb... Ricardo Cavolo, il·lustrador.� 19.00. Centre cívic Barri Vell -Mercadal. Xerrada amb lídersecologistes del Salvador.� 19.00. Espai Marfà. XerradaCom sobreviure des de l’autoges-tió, a càrrec de Guillem Roma,músic i Aina Pociello, mànager.� 20.00. Llibreria Ulyssus. Confe-rència La seducció d’Orient. Japó iel somni de la felicitat, a càrrec deFrancesc Miralles, escriptor i enspresentarà la seva darrera novel-la Sakura Love, una històriad’amor al Japó.

DebatsGIRONA� 18.15. Els Químics Espai Jove.L’Àgora Jove, espai de debat.

PALAMÓS� 18.15. Teatre La Gorga. Taula de-bat Tinc una malaltia, però no es-tic sol. Acte solidari per la Marató.

GastronomiaPALAMÓS - CALONGE I SANTANTONI - VALL-LLOBREGA� Menú de l’escamarlà. Fins al 22de desembre.

SANT FELIU DE GUÍXOLS� Campanya gastronòmica Tempsd’uriços. Fins al 29 de febrer.

SANTA COLOMA DE FARNERS� Quinzena gastronòmica de l’es-cudella i la carn d’olla. Fins al 15de desembre.

Taules rodonesGIRONA� 18.30. Biblioteca Carles Rahola.Taula rodona: Lideratge de la UnióEuropea a nivell mundial: és possi-ble?, a càrrec de la Dra. EstherBarbé (UAB), i Dr. Andreu Olesti(UB). Modera: Mariona IllamolaDausà (UdG).

TertúliesGIRONA� 18.00. Biblioteca del CampusBarri Vell de la UdG. Tertúlia ambel llibre La tregua, de Mario Bene-detti, conduït per Jordi García, es-tudiòs de Benedetti.

PALAFRUGELL� 16.30. Biblioteca. Tertúlia literà-ria. Parlem de llibres i lectures.

InauguracionsGIRONA� 19.00. Col·legi Oficial de Psicò-legs. Inauguració de l’exposiciód’escultures Moviments orgànics.Escultures per acaronar i projec-tar, de Montserrat Sastre.� 19.00. Sala d’exposicions de laCasa de Cultura. Inauguració del’exposició X Biennal d’Art de Giro-na 2019.

L’ESTARTIT� 18.00. EMD de l’Estartit. Inaugu-ració de l’exposició de la Mostrad’Art local.

PresentacionsFIGUERES� 19.00. Biblioteca Fages de Cli-ment. Presentació del llibre Cap-tiu, de Marina Hidalgo.

GIRONA� 19.00. Llibreria 22. Presentaciódel llibre El crit, de Blanca Bus-quets. Hi intervindran: Martí Giro-nell, escriptor i l’autora del llibre.� Llibreria Geli. Presentació del lli-bre Una amistat corrompuda, deXavier Rigall Torrent. Hi intervin-dran: Sergi Bonet, exrector UdG;Lluc Salellas, Guanyem Girona, il’autor del llibre.� 19.30. Saló de Descans del Tea-tre Municipal. Presentació del lli-bre Arquitectes i arquitectura, eltercer volum de la col·lecció Lagent de Girona". Hi intervindran:Marta Madrenas, alcaldessa deGirona; Marc Riera i Guix, presi-dent de la Demarcació de Gironadel Col·legi d’Arquitectes de Cata-lunya; Joaquim M. Puigvert, pro-fessor d’Història Contemporàniade la UdG; Valeri Pastrana, histo-riador i autor del llibre; i ÀngelMadrià, director Editorial Gavar-res.

OLOT� 19.00. Museu dels Sants. Pre-sentació del llibre El nostre pesse-bre, de Valentí Serra, a càrrec deMiquel Oliveras i l’autor del llibre.

Donació de sangCELRÀ� 11.00 a 14.00 i de 15.00 a 17.00.Esteve Química (sala vídeo).

PERALADA� 17.00 a 21.00. Sala de Festes delCentre.

DiversosCASTELL D’ARO� Exposició de l’arbre de Nadal idel caganer del pessebre a l’avin-guda de la Platja, davant l’Oficinad’Atenció Ciutadana.

CASTELLÓ D’EMPÚRIES� 18.00. Capella Convent de San-ta Clara. Projecció de la pel·lículaMejor imposible.� 18.15. Parc urbà El Ponent. Ses-sió d’activitat física.

CELRÀ� 21.00. Biblioteca. Club de no-vel·la negra, amb el llibre L’hiverndel comissari Ricciardi, de Mauri-zio de Giovanni.

FIGUERES� 19.30. Centre cívic Joaquim Xi-rau. Showcooking: aperitius i ta-pes de Nadal.

GIRONA� 17.30. Biblioteca Antònia Adro-her. Club de lectura: On és el ti-gre?, a càrrec de Cristina Fernán-dez.� 18.00. Biblioteca Salvador Allen-de. Club de lectura d’àlbums il-lustrats.� 18.00. Centre cívic Onyar. Ence-sa de llums a Girona-Est. Berenarde Nadal.

� 18.00. Cinemes Albéniz Plaça.Projecció de la pel·lícula Blessy.� 18.30. Centre cívic Santa Eugè-nia. Conversa en català. Dins elBanc del Temps.� 18.30. L’Estació Espai Jove.Grup de conversa en anglès (ni-vell mitjà).� 19.00. Centre cívic Sant Narcís.Informació presencial Banc delTemps.� 19.00. Centre cívic Santa Eugè-nia. Taller de fotografia. Dins elBanc del Temps.� 19.00. Espai Camaleònic. AfterWork pre Nadal.� 19.00. Museu del Cinema. Pro-jecció del documental del mes,When Tomatoes Meet Wagnere,de Marianna Economou.� 19.45. Biblioteca Just M. Casero.Club de lectura: Nosaltres en lanit, a càrrec de Carles Cassú.� 20.00. Centre cívic Santa Eugè-nia. Projecció del documental delmes: Els tomàquets escolten Wag-ner.� 20.00. Centre cívic Santa Eugè-nia. Taller de cuina. Dins el Bancdel Temps.� 20.00. Cinemes Albéniz Plaça.Projecció The Audience.

LA JONQUERA� 16.00 a 20.00. Pista de gel aGran Jonquera.

LLORET DE MAR� 21.00. Teatre de Lloret. Projec-ció de la pel·lícula Tres caras. Dinsel Cineclub Adler.

PALAFRUGELL� 19.00. Biblioteca. Club de lectu-ra. Clàssics catalans: El dia a dia,de Joan Brossa, dinamització acàrrec d’Esther Xargay.

PLATJA D’ARO� 10.00 a 20.00. Centre cívic Vice-nç Bou. Festa de Nadal. Inclou ta-llers de Nadal a càrrec d’entitats idinar popular intercultural.� 18.30, 19.00 i 19.30. Carrer Mira-mar. Túnel de llum i espectaclemusical de Nadal.

TORROELLA DE MONTGRÍ� 17.00. Llar de Jubilats El Recer.Sessió del projecte Memòria foto-gràfica.

VILABLAREIX� 21.00. Can Gruart. Nits de CanGruart: Ual·la en directe.

VILADAMAT� 15.45. Parc urbà del Paratge delRei. Sessió d’activitat física.

QuinesSANTA CRISTINA D’ARO� 17.30. Zona Jove. I Quina Jove deNadal.

VisitesGIRONA� 18.00. Visita guiada al CaixaFo-rum Girona a l’exposició Constru-int nous mons 1914-1945. Lesavantguardes històriques a la col-lecció de l’IVAM.

Cap de setmanaBEGUR� Caminada solidària pels vol-tants de Begur per la Marató deTV3, per diumenge. Sortida a les08.30, de la plaça de la Vila.

BONMATÍ� Pujada a la Capella de Sant Juliàdel Llor, per diumenge. Sortida ales 09.00, del pavelló. Caldo a laCapella i esmorzar al pavelló.

GARRIGÀS� Caminada i esmorzar popularper La Marató, per diumenge.Sortida de Garrigàs fins a l’ermitade Santa Llúcia de Tonyà.

L’agenda

Xavier Rigall, a la Llibreria Geli

La portada de la novel·la ■ TRIANGULAR EDICIONS

GIRONA 19.00 PRESENTACIÓ LITERÀRIAXavier Rigall presenta a la Llibreria Geli la seva no-vel·la Una amistat corrompuda, acompanyat perl’exrector de la UdG Sergi Bonet i per Lluc Salellas,portaveu de Guanyem Girona a l’Ajuntament. ■ X.C.