Edició Galens 154

30
Estrenem imatge Juliol-setembre de 2004 Número 154 TEMES D'ACTUALITAT: Posicionamnents del COMT Col·legi Oficial de Metges de Tarragona ENTREVISTA: Dr. A. Arcelin

description

Juliol-setembre de 2004 - Número 154 · Estrenem imatge · Temes d'actualitat: Posicionamnents del COMT · Entrevista: Dr. A. Arcelin

Transcript of Edició Galens 154

Page 1: Edició Galens 154

Estrenemimatge

Juliol-setembre de 2004 Número 154

TEMES D'ACTUALITAT:Posicionamnents del COMT

Col·legi Oficial de Metges de Tarragona

ENTREVISTA:Dr. A. Arcelin

Page 2: Edició Galens 154

2 JULIOL-SETEMBRE 2004 - NÚM. 154

GALENS

Page 3: Edició Galens 154

JULIOL-SETEMBRE 2004 - NÚM. 154 3

GALENSCarta oberta

Fins on arribarem?

Benvolguts col·legiats/ades:

El model de Sistema desalut del nostre País ésde cobertura universal,

de qualitat, equitatiu i gratuït. Un sis-tema que fins fa ben poc, ha estatcapdavanter a nivell estatal i delqual en som defensors, impulsors ique ha esdevingut un avenç i un dretal qual ningú ni vol ni ha de renun-ciar.

És el nostre un sistema de salutque ha estat i és encara possiblemantenir mercès a la formació, lacompetència i la dedicació dels pro-fessionals de la sanitat i d’una ma-nera extraordinària dels professio-nals de la medicina que estan inte-grats en aquest sistema sanitaridedicant-hi molt d’esforç personal iexercint amb unes condicions depressió laboral cada dia més difícilsde suportar. En aquest sentit, sem-blaria lògic, o si més no coherent,que aquesta actitud dels metges fosrecompensada, valorada, preuada,reconeguda o agraïda. Però no, lesvaloracions d’excel·lència que ensarriben són de països desenvolu-pats que dia rera dia contractenmetges i metgesses formats al nos-tre País.

Al metge se li exigeix una jerar-quització sotmesa a normes que lisón imposades de forma piramidal,sempre amb criteris d’estalvi eco-nòmic, i que han comportat que elpaper del professional de la medi-cina hagi passat d’un dirigisme au-toritari envers els pacients, a totesllums exagerat i moltes vegadessota el paraigua d’un paternalisme

emotiu, a l’actual relació d’un “tu atu” que vol traspassar part de la res-ponsabilitat, en la presa de decisi-ons, al pacient tot i que a la pràcticadiària les conseqüències de la de-cisió es fan “pivotar”, en exclusiva,sobre la figura del metge.

Poc a poc arribarem a un modelon el metge exercirà pràcticamentamb exclusivitat en el sector públicen el que, per cert, encara no estàdesenvolupat un model de carreraprofessional, amb el conseqüentgreuge que comporta l’ascens a unnivell jeràrquic superior, que exigeixsens dubte un sobre esforç, sensecap altra contrapartida.

Els metges som abocats poc apoc a una funcionarització, que nopot ser bona ni per al sistema ni pera la societat, aconduint l’exerciciprofessional, de manera preocupanti fins i tot inquietant, a un deteriora-ment de la relació metge-pacient,tantes vegades denunciada pels

usuaris i per la institució col·legial ia una pràctica de “medicina defen-siva” fruit de l’augment de factorsaliens a la professió com són la res-ponsabilitat civil, les demandes, laprotocol·lització, o exigència d’ob-jectius no decidits per criteris clínics.

Darrerament assistim a la impo-sició jurídica, per part de certesCCAA, de la llibertat de Col·legiació,que abocarà de manera ineludiblea la desaparició de criteris unifor-mes sobre temes tan importants iinherents a la “bona praxis mèdica”com són la salvaguarda de l’ètica ideontologia mèdica. Una salvaguar-da que no podem permetre siguiexercida per ningú mes, que no si-guin els propis metges

L’ús i abús de restriccions eco-nòmiques indiscriminades per partde les administracions, en el seudesesperat intent d’aconseguir con-trolar i frenar la despesa sanitària,sovint amb discordances gerencialsmés que evidents, xoca amb lademanda social creixent de serveissanitaris. Una demanda creixentoriginada, entre altres causes, peruna política de màniga ampla a l’ho-ra d’aplicar el concepte d’universa-litat del sistema sanitari, i que con-verteix els metges en part d’un en-granatge, al que i paradoxalment elsprofessionals de la salut no podenni controlar, ni reconduir, perquèsenzillament “no se’ls permet parti-cipar en la gestió”.

Fins on arribarem?...

Ben cordiament

Dr. Josep Maria Poblet.

Al metge se li exigeix una jerarquitzaciósotmesa a normes que li són imposades

de forma piramidal, sempre amb criteris…

Page 4: Edició Galens 154

4 JULIOL-SETEMBRE 2004 - NÚM. 154

GALENS

GALENSEdita: Il·ltre. Col·legi Oficial de Metges de Tarragona

Delegat del Consell de Redacció: Dr. Francesc J. Renau i AltésConsell de Redacció: Dr. Josep M. Solé i Poblet, Dr. Francesc Renau Altès, Josep Papió i Torra.

Redacció: Via de l’Imperi Romà, 11 bis. 43005 Tarragona. Tel. 977- 23 20 12/ 23 20 06. Fax: 977- 23 62 08Assistència Tècnica: Balcotec S.L. Tel. 977 21 15 75

Fotomecànica: TàctilPortada: Mauri Imprimeix: Gràfiques Centelles D.L. B- 43901-86 Permís de suport vàlid núm. 521

Galens no comparteix necessàriament les opinions dels seus col·laboradors, encara que aquestes possibles discrepànciesno seran motiu per impedir la seva publicació.

CARTA OBERTA:Fins on arribarem? (p. 3)

CARTES A GALENS:Carta oberta al president (p. 5)

BREUS:Suspesa la comercialització

del ROFECOXIB (p. 5)

TEMES D'ACTUALITAT:Posicionament del Col·legi de Metges

de Tarragona (p. 6-7)

OPINIÓ:Consideracions sobre la regulació de

l’acupuntura (p. 8)

VIDA COL·LEGIAL:Altes i baixes (p. 10-11-12)

HISTÒRIA GRÀFICA

1986-2004: l’inici dels mandatscol·legials (p. 13)

A la memòria delDr. Enric Elies Fibla (p. 14)

Defuncions (p. 14)La Junta de Govern nomena elsdelegats a les comarques (p. 15)

Sobre el finançamentde la sanitat (p. 15)

Entrevista alDr. Alphonse Arcelín (p. 16)

Eutanàsia:comunicat de l’OMC (p. 17)

COMARQUES:TARRAGONÈS

La Canonja acull el XIII Congrésd’Història de la

Medicina Catalana (p. 18)BAIX CAMP

Sagessa guanya el premi ala Qualitat 2004 (p. 18)

TARRAGONA:El Col·legi de Metges, protagonista

en diverses activitats (p. 19)

SERVEIS COL·LEGIALS:Millorem el Col·legi millorar els serveis

als col·legiats (p. 20-21)

COMUNICACIONS:17è Congrès de la Societat

Catalana de Cirurgia Ortopèdicai Traumatologia (p. 22-23-24)

Sumari

AMB EL SUPORT DE:

CÒCTEL:Gastronomia, per pensar una estona i

l'antiga I+D (p. 25)

TROBALLES GASTRONÒMIQUES:Can Buj (p. 26-27)

FORMACIÓ MÈDICA:Calendari d'activitats (p. 27)

HUMOR:L'humor d'en Cabré (p. 28)

INTERCANVIS:Anuncis gratuïts (p. 30)

Page 5: Edició Galens 154

JULIOL-SETEMBRE 2004 - NÚM. 154 5

GALENS

Carta oberta al president

Estimado nuevo Presidente:Mi más cordial enhorabuena por la

consecusión de que su candidaturasaliera a flote, después de tantasartimañas, enredos y mentiras. Tal vezalgún día le podré contar cosas másgraves de lo que hasta ahora se hapublicado.

Yo por el momento soy un pobrejubilado con 65 años que el día que loscumplía, justo el 14 de febrero de 2004me dieron la jubilación.

Hasta ese día desempeñaba laJefatura de Servicio de C.O.T. del Hos-pital de Tortosa Verge de la Cinta, meapena ver como quieren jubilar a todocristo y mariquita el que tenga ya esaedad. Creo que la experiencia vale supeso en oro, pero todo se desprecia porla savia nueva, que no es otra cosa queunos médicos recién salidos, cuya basees la Medicina Defensiva, estáneducados en la base de pedir pruebascomplementarias, con la única finalidad

de que sean los servicios centralesquienes les hagan el diagnóstico,cualquier cosa menos hacer una anam-nesis como mandan los cánones ytodos aquellos que fueron nuestrosmaestros, Gregorio Marañón (del quehoy ni siquiera saben quien fue)Farreras Valentí, Piulachs, y tantosotros que nos precedieron para gloriade la Medicina; y mucho menos explo-rar al enfermo. Si acaso lo hacen, conguantes por si acaso.

Resulta que si en verdad se poneen marcha a golpe de Ley de 16 deDiciembre, las jubilaciones, seremos800 los médicos que nos habranjubilado solo en Catalunya.¿Sobramos?. ¿Tienen ya sustitutos?.Esta es una batalla que le toca librarSr. Presidente.

Otra batalla: las pensiones dejubilación.

Este pobre escribidor, el mes ante-rior de jubilarse cobraba 5.000 Euros

de media mensual; ahora con lapensión máxima estoy cobrando 2.086Euros mes, menos el descuento del15% de IRPF he pasado a cobrar 1.773Euros al mes, después de 38 años decotización. Sé que se ha pedido a tra-vés del Consejo de Colegios Médicos,al cual se han adherido los arquitectosy los abogados para que esta situaciónsea revisada. Le toca por lo tanto ellibrar la batalla en el seno del Consejola reivindicación que aquí le hago ennombre de todos los jubilados.

Por ahora ya tengo bastante comopara entretenerle en dos frentes quecreo muy importantes para toda lacolegiación.

Esperando de Vd. tome plenaconciencia de lo expuesto, quedo a Vdcomo colaborador en la lucha para loque quiera pedirme.

Col. núm. 434

Cartes a Galens

"a l'UNICEF vivim en una emergència permanent.Necessitem bona gent, et necessitem a tu"

Per donatius: LA CAIXA UNICEF c/c 210030605522001887

COMITÈ UNICEF CATALUNYA

Aribau, 46 - 08011 BARCELONATels. 93 323 63 13 i 93 323 68 02 - Fax. 93 453 15 65

KÒSOVO, ALBÀNIA, BÒSNIA, COLÒMBIA, HONDURAS, ETIÒPIA,REPÚBLICA DOMINICANA, ERITREA, RWANDA, SOMÀLIA, AFGANISTAN,

BANGLADESH, ÍNDIA…

Suspesa la comercialitzaciódel ROFECOXIB

B R E U S

La Direcció General de RecursosSanitaris del Departament de

Salut de la Generalitat de Catalunya ensha enviat una comunicació de la qualus fem arribar el següent extracte:L’Agència Espanyola de Medicamentsi Productes Sanitaris, a sol·licitud dellaboratori titular i en coordinació amb

la resta d’agències de la Unió Europea,ha procedit a suspendre la comercialit-zació de les especialitats farmacèuti-ques VIOXX i CEOXX, el principi actiude les quals és el ROFECOXIB.La decisió esdevé pels resultats d’unassaig clínic en el qual es demostra queel rofecoxib en tractaments prollongatsincrementa el risc d ’accidents

cardiovasculars greus (especialmentinfart de miocardi i ictus) en compara-ció amb el placeb.

Més informació als següents orga-nismes: Col· legi de Metges deTarragona, Regions Sanitàries del SCS,Serveis de farmàcia hospitalària, Aten-ció Primària i Direcció General de Sa-lut Pública.

AMB EL SUPORT DE:

Page 6: Edició Galens 154

6 JULIOL-SETEMBRE 2004 - NÚM. 154

GALENSTemes d'actualitat

Posicionament del Col·legide Metges de Tarragona

qualitat, d’obrir un debat seriós i ampli,a l’estil dels pactes de TOLEDO, sobreel finançament que el sistema necessi-ta.

Ja manifestàvem en la campanyaelectoral que nosaltres volíem partici-par activament en aquest exercici.

L’actual finançament del sistema, ésa totes llums insuficient, restant l’EstatEspanyol a la cua d’Europa. És, pertant, imprescindible un increment delpercentatge de PIB, destinat a la Sani-tat. Sent així, i amb l’actual model definançament de la Generalitat, els re-cursos destinats a la Sanitat públicacatalana, es veuen encara mésmermats, creant autèntics greugescomparatius amb altres autonomies.

La introducció en el debat delcopagament, no és una idea nova quea més a més, sempre serà impopular.El conegut i alhora oblidat i denostatinforme Abril Martorell, ja manifestavala necessitat de fer corresponsable del’ús i de la despesa sanitària als ciuta-dans.

El nostre sistema sanitari d’altíssi-ma qualitat, com és reconegut arreu, ésalhora el sistema més tensionat, tant pelque fa a la pressió assistencial que su-

porten els professionals sanitaris comper una gestió de vegades amb greuscontradiccions. Malgrat la situació, elsistema manté el seu nivell mercès alsesforços dels professionals, de tots elsprofessionals de la sanitat, que dit si-gui de pas, són els pitjors remuneratsde la U.E.

Tot plegat, creiem que obliga a unseriós debat sobre el model sanitari i

d’una manera especial sobre el seu fi-nançament. En cas contrari, ens expo-sem a que el sistema faci, un diad’aquests, fallida.

Les jubilacionsanticipades

Posicionament del Col·legi de Met-ges de Tarragona

Aquest decret és conseqüència dela Llei de l’Estatut Marc que l’any pas-sat va tramitar el govern de l’Estat. El

El nostre sistema sanitari d’una qualitat, més que accepta-ble com és reconegut arreu, és alhora el sistema méstensionat, tant pel que fa a la pressió assistencial que

suporten els professionals sanitaris com per una gestió devegades amb greus contradiccions.

El sistema decopagament

dels usuaris en lesseves visites mèdiques

El COMT vol manifestar, que sem-pre ha defensat la necessitat absoluta,si el que es vol és la potenciació o simés no el manteniment del Sistema deSalut públic, universal, equitatiu i de

Page 7: Edició Galens 154

JULIOL-SETEMBRE 2004 - NÚM. 154 7

GALENS

COMT ens preocupa, no només peldesaprofitament que suposa de com-panys amb una gran preparació i expe-riència, que estan en plenes facultats,sinó també perquè l’aplicació global iimmediata pot perjudicar el sistemasanitari. Tan és així que la Junta deGovern, que sempre ha defensat un sis-tema de salut amb la millor qualitat, pera la societat, defensa com a part moltimportant d’aquesta qualitat, els millorsprofessionals. És per això que enténque no es pot desaprofitar l’experièn-cia i la competència de moltes metges-ses i molts metges, i aquest criteri nova en contra de la incorporació de nousi més joves metges, que també són pro-fessionals d’alta qualificació, sinó quecomplementa el nombre de professio-nals que el sistema de salut i la socie-tat necessita i que venim reclamant defa molts anys. Cal tenir en compte, quea més, aquesta situació es produeix enuna època de l’any on la demanda d’as-sistència, ja de per si prou complicadaa les nostres comarques, creixexponencialment.

La pressió assistencial que cadaany pateixen les metgesses i els met-ges de les nostres comarques, llarga-ment denunciada per aquesta corpora-ció, de ben segur que se’n ressentirà.

És per això que en la reunió quetindrem amb la Consellera a finals demes, volem reiterar-li la nostra preo-cupació i demanar-li no ja un esgla-onament en les, al nostra entendre,jubilacions anticipades, si no ques’aturi aquest procés fins poder, as-sentats sindicats i la institució col·-legial amb la conselleria, estudiarexhaustivament quines son les ne-cessitats de les nostres comarquesi quines les millors solucions.

Estem convençuts que prescindir degrans i qualificats professionals, no potser bo de cap manera.

El nou “estatuto marco” preveu, se-gons el nostre criteri i el de l’assessoriajurídica del COMT, que el metge podràjubilar-se als seixanta cinc anys, demanera voluntària, podent perllongar eltermini de jubilació fins els setanta anys,màxim si és el cas que li faltin anys decotització a la SS. per poder obtenir lapensió de jubilació sense reducció ipodrà ser tanmateix anomenat “emèrit”si la seva vàlua professional així homereix.

Ens sorprèn que Catalunya sigui laúnica Comunitat Autònoma (no la pri-mera sinó la única) que ha fet ús d’uncriteri restrictiu de l’esmentat nou Esta-tut. Però estic segur que la Consellerade Salut té poderoses raons que ho jus-

Temes d'actualitat

tifiquen i que estem ansiosos de saber,ja que els metges afectats podrien al·-legar greuges comparatius i, per tant,denúncia d’inconstitucionalitat.

La nova Junta del COMT, de mane-ra immediata a la seva presa de pos-sessió, ha posat al servei dels col·-legiats, dins l’assessoria jurídica col·-legial, una nova assessoria laboral quedefensarà els interessos de tots elsafectats que així ho desitgin. No dub-tin, que la nostra institució està i estaràal costat dels metges i metgesses col·-legiats afectats.

De fet, ja s’estan tramitant recursosen aquest sentit, i es col·labora ambaltres assessories alienes al Col·legique s’encarreguen dels recursos d’al-tres companys.

El Congrés de laProfessió Mèdica, que

s’ha de celebrar aSitges el proper mes de

novembre i elposicionament oficial

davant els rumors sobreel Col·legi Únic a

Catalunya

El COMT com a Corporació de DretPúblic i membre del CCMC, manifestaque mai ha donat suport a la idea d’unCol·legi de Metges únic per a totaCatalunya i així ho ha manifestat en elsi del Consell Autonòmic.

L’actual Junta de Govern, enaquesta línia, no està d’acord en la uni-

ficació dels Col·legis Catalans en unasola Corporació, pels següents motius:

1.- En el primer punt del programaelectoral que ens portà a governar elCOMT, establíem la nostra voluntat detenir un Col·legi lliure, independent deles Administracions, Sindicats i Mútuesd’assistència lliure, i sobirà en les nos-tres comarques, manifestant explícita-ment que “no volem un Col·legi únic”.

2.- El model Col·legial que signifi-caria el Col·legi únic, és totalment opo-sat al nostre model, molt més properals metges i els seus problemes, ajus-tant-se a una representació territorial elmés propera possible als metges, i ambrepresentació en cadascuna de les co-marques de Tarragona i de les Terresde l’Ebre.

3.- La decisió de la desaparició delCOMT, és una competència estatutàriade l’Assemblea General del Col·legi,reconeguda pels Estatuts Col·legials,aprovats pel Departament de Justíciade la Generalitat de Catalunya i, pertant, intransferible a un movimentassembleari organitzat per un o altresCol·legis. Qualsevol actuació que nos’ajusti als estatuts col·legials o a la Lleide Col·legis Professionals, seria il·legal

4.- El procés d’unificació no es potproduir sense la voluntat concurrent deles Assemblees Generals dels quatreCol·legis, que es molt diferent a la vo-luntat de la majoria dels col·legiats as-sistents al Congrés, que són una mino-ria de tots els de Catalunya, ipertanyents a la vegada imajoritariament, a un sol Col·legi.

Page 8: Edició Galens 154

8 JULIOL-SETEMBRE 2004 - NÚM. 154

GALENS

Consideracions sobre laregulació de l’acupuntura

Actualment l’acupuntura és unade les medicines alternatives

més coneguda i utilitzada per la pobla-ció a occident. Segons estimacions dela Generalitat de Catalunya –perquè nia casa nostra ni a l’estat existeixen es-tadístiques fidels-, un 20% de la pobla-ció de l’estat espanyol recorren a l’acu-puntura, l’homeopatia, la medicina na-turista i les teràpies manuals.

L’Organització Mundial de la Salutreconeix la seva utilitat davant de de-terminades malalties i avui en dia s’es-tà començant a aplicar en alguns hos-pitals i centres de salut.

També és cert que cada cop es méspreocupant el fet que molts “terapeu-tes” que la practiquen ho fan sense es-tudis auditats ni validats, és més, moltsovint sense exigir a la seva formacióni tan sols el graduat escolar, amb elconsegüent risc que li comporta al ciu-tadà que la requereix. Així dons i se-gons la O.M.S. l’ús de les medicinesalternatives no regulades pot provocargreus conseqüències sanitàries .

Es per tot això que urgeix un con-trol i regulació de la pràctica de l’acu-puntura i per extensió a les demés me-dicines alternatives, o millor denominar-les medicines complementàries donatque medicina tan sols hi ha una... la quecura, malgrat hi hagin diferents criteriso formes d’entendre-la.

Si partim de la premissa que laConstitució obliga als poders públics avetllar per la salut de tothom, és legí-tim exigir que es compleixi amb unaestricta regulació per a donar les màxi-mes garanties de seguretat. I en aquestsentit hem de manifestar que totaaquesta planificació s’ha de basar enla important consideració per la quall’exercici de l’acupuntura sigui valoratcom un acte mèdic tal i com passa apaïsos com Finlandia, Portugal o Bra-sil.

Amb tot l’exposat es obvi dir que tansols els metges poden exercir l’acupun-tura donat que aquest afer requereixconeixements d’anatomia, fisiologia ipatologia a banda d’entendre la sevafilosofia, és clar. És bàsic saber diag-nosticar i aplicar la teràpia adient a cadamalaltia per evitar efectes secundaris.El metge acupuntor, dons, és l’únic pro-fessional amb coneixements suficientsque el capaciten per poder fer un diag-nòstic exacte i l’aplicació d’un correctetractament de les patologies utilitzantaquesta mil·lenària tècnica o les teràpi-es més adequades en cada moment.

Per totes aquestes consideracionsés prioritari desterrar l’intrusisme i elfrau tan estès actualment al nostre paísmitjançant un adequat marc jurídic alrespecte.

El Parlament Europeu, amb el seuInforme Lannoge ha instat als governsde les seves nacions a regular les pràc-tiques mèdiques complementàries, re-comanant que siguin les organitzacionscol·legials mèdiques les que vetllin pelcorrecte exercici professional amb unacol·legiació obligatòria i la seva pòlissade responsabilitat civil.

Finalment, dir que des de comen-çament dels anys 80 fins als nostresdies el Col·legi Oficial de Metges deTarragona ha estat i continuarà lluitantper aconseguir un reconeixement ofici-al de l’acupuntura com cal. Prova d’ai-xò és la creació de la prestigiosaFundación Europea de Medicina Tra-dicional China que va sorgir del si de lanostra institució en col·laboració amb laUniversitat de Pekin i l’Institut de MTCde Yunnan entre d’altres.

Esperem i desitgem que de les prò-ximes reunions, que aviat han de man-tenir responsables del Departament deSalut de la Generalitat de Catalunya enrelació a l’important tema de la regula-ció de les Medicines Alternatives oComplementàries, surti una reglamen-tació coherent on el veritable beneficiatsigui el ciutadà.

Dr. Miquel Sanchis BernabeuResponsable del Grup de Treball sobre Acupunturadel Col·legi Oficial de Metges de Tarragona

… es decomençament delsanys 80 fins alsnostres dies el

Col·legi Oficial deMetges de

Tarragona haestat i continuarà

lluitant peraconseguir unreconeixement

oficial del’acupuntura com

cal.

Opinió

Page 9: Edició Galens 154

JULIOL-SETEMBRE 2004 - NÚM. 154 9

GALENS

Page 10: Edició Galens 154

10 JULIOL-SETEMBRE 2004 - NÚM. 154

GALENS

A L T E S

N. DE COL.LEGIAT COGNOMS I NOM PROCEDÈNCIA

4905 Meseguer Gambón, Eva CAP Salou4906 Castells González, Yolanda Pius Hospital - Valls4410 Vendrell Voltas, Montserrat Substitució4907 Paolo Golia, Stephano CAP Torredembarra4908 Hervàs Vrge, Kàtia Substitució4909 Vaquero Campos, Ana M. Jutjats Reus4910 Ferre Almo, Sandra CAP Amposta4911 Muñoz Sánchez, Raquel Hosp. Sant Joan-Reus4912 Callao Molina, Virginia Hosp. Joan XXIII4913 Ezquerro Scyzorik, Alejandro Hosp. Sant Joan-Reus4256 Sierra Ormo, M. José Hosp. Joan XXIII4922 Escriba Escoda, Roser Port Aventura4923 Franco Correas, Sergio Mutua Universal2494 Puig Cunillera, Misericordia Privada4924 Domingo Castelló, Angels ———4925 Perla Loza, Claudia ———4926 Puente Rodríguez, Maria Amb expectatives4927 Gou Salcedo, Maria Pius Hospital-Valls4928 García, Pablo Esteban Hosp. Com. Móra d’Ebre4884 Amorós Abelló, Natalia Aeroport Reus4929 Monaco, Mauricio CAP el Vendrell4930 Tamayo Camacho, Fauri CAP Vilafranca4931 Save Castellano, Josep Substitució4932 Pueyo Gil, Carlos Hosp. Joan XXIII1869 Marin López, Jorge CAP Baix Ebre4933 Bofill Sánchez, Mónica Hosp. Sant Joan4934 Jimenez Arall, Elia Mutua4935 Mellado Joan, Meritxell Hosp. Joan XXIII4936 Piqueras Serrano, Carmen Hosp. Joan XXIII4937 Zapater Carrasco, Carmen Pere Mata4938 Planas Real, Kenneth Hosp. Joan XXIII4939 Gómez Galan, Catalina Hosp. Sant Joan4940 Sayed Hachem, Adnan Hosp. Sant Joan4941 Ordoñez España, Augusto Sagessa4942 Lafuente Carrasco, Sergio Hosp. Joan XXIII4943 Castellar Otin, Elena Hosp. Joan XXIII3283 Cuco Pastor, Gemma Centre R. Laborals4944 Brull López, Nuria ICS4945 Díaz Salsench, Marina ICS4946 Martín de Barberá, Dolors Hosp. Sant Joan4947 García Sancho, M. Carmen CAP La Granja4948 Vives Abelló, Rosa M. Hosp. Santa Tecla4949 Mangrane Ferrando, Marta Hosp. Sant Joan4950 Sanchez Enrique, Carlos Salou4951 Mendez Prieto, Barbara Hosp. Joan XXIII4952 Colomer Asenjo, Ingrid Hosp. Joan XXIII4953 García Arnaldich, Salomé Hosp. Joan XXIII4954 Batista Muñoz, Alberto Hosp. Joan XXIII4955 Romero Orenga, Andres Hosp. Sant Joan4956 Trinchet Pupo, Humberto CAP de Valls4957 Pallas Ventayol, Honorio Hosp. Sant Joan4958 Pérez Rivarez, M. Carmen Hosp. Joan XXIII4959 Fonoll Tassier, Inmaculada CAP Vilaseca4960 Cubo Abert, Montserrat Hosp. Sant Joan4961 Ferrer Pelpart, Ignacio Hosp. Sta. Creu Jesús4962 Mila Farnes, Maria Hosp. Sant Joan4963 Meran Gil, Jorge Luis Hosp. Joan XXIII4964 Irayzoz Monera, Berenguer CAP Llibertat4965 Beltran Agullo, Laura Hosp. Joan XXIII4966 Carratalà Barres, Pilar Hosp. Verge Cinta4967 Millan Casas, Laura Hosp. Joan XXIII4968 Herranz Ulldemolins, Sara Hosp. Joan XXIII

Vida col·legial

Page 11: Edició Galens 154

JULIOL-SETEMBRE 2004 - NÚM. 154 11

GALENS

4969 Villa Viñas, Diasol Hosp. Joan XXIII4970 Subias Grau, Elsa Hosp. Joan XXIII4971 Rodríguez Losada, M. Carmen Hosp. Joan XXIII4972 Guerrero Delgado, Miguel Hosp. Joan XXIII4973 Almazan Gavidia, Alexandre Hosp. Sant Joan4974 Morales Pérez, M. José Hosp. Sant Joan4975 Gómez Leon, Verónica Hosp. Santa Tecla4976 Alvarez Lamas, Alejandro Hosp. Verge Cinta4977 Bria Fornern, Mar Hosp. Verge Cinta4978 Cases Ariño, Noelia Hosp. Verge Cinta4979 Aznar Barberà, Francisco Hosp. Verge Cinta4980 Moya Alonso, Rosario Hosp. Verge Cinta4981 Jimenez Delgado, Sonia Hosp. Verge Cinta4982 Fernandez Rodríguez, Jose Amb expectatives4983 Albarracín Gene, Luis Hosp. Verge Cinta3885 Ramiro Ruiz, Olga Hosp. Joan XXIII4984 Vidal Asensio, Sonia ——-4985 Torredemer Palau, Margarita CAP Roda de Barà4986 Broicea Iona, Emilia CAP Valls4987 Escosa Bage, Marcos Hosp. Joan XXIII4152 Carmona Heredia, Diego CAP S.P. i S.P.4784 Peña Cortejano, Rocío Hosp. Sant Joan4988 López Antolin, Eva CAP Bonavista4584 Cañisa Roig, Anna CAP Sant Jordi4989 De Gottardo, Leonardo CAP La Pineda4990 Miret Llauradó, Marcel.la Hosp. Verge Cinta4991 Genaró Jornet, Pere Hosp. Verge Cinta4571 Moya Moreno, Mónica CAP Cambrils4992 Vazquez Caballero, Ignacio CAP Sant Carles4993 Carrasco Cavia, Esther CAP Sant Carles4994 Holsman, Ernesto Daniel Hosp. Sta Tecla4407 Ripollés Vicente, M. Rosa CAP Amposta4995 Castaño Gonzalez, Rocío CAP Calafell4996 Galvaldà Pellicer, Teresa Hosp. Sant Joan4997 Barnadas Busquets, Jose M. Sanitat Ext.4998 Tajes Pascual, Hernan E. Hosp. Sta Tecla4999 Canals Fuentes, Juan J. Grup IG5000 Gonzalez Diez, Alvaro CAP Jaume I4414 Rofes Ponce,Lourdes CAP Salou4486 Falcó Callau, Ana M. Hosp. Joan XXIII4572 March Domingo, Mónica Hosp. Joan XXIII5001 Herrera López, Sergio Pere Mata5002 Pujals Altés, Elena CAP El Temple4914 Garriga Companys, Sílvia CAP La Selva4915 Torralba Allué, M. Pilar Jutjat4916 Velasco Bolaños Ana M. Hosp. Verge de la Cinta4917 Levitt-Lutsky, William Amb expectatives4918 Petrini, Oscar Alejandro Clínica l’Aliança4919 Manzano Buldo, Ana M. Amb expectatives4920 Borreguero Guerrero, Eduardo Xerta-Paüls4921 Lubenskaya, Nina Amb expectatives

Vida col·legial

Page 12: Edició Galens 154

12 JULIOL-SETEMBRE 2004 - NÚM. 154

GALENS

B A I X E S

N. DE COL.LEGIAT COGNOMS I NOM LOCALITAT MOTIU

4809 Diaz Verde, Pilar Reus Col. Menorca4784 Peña Cortegano, Rocío Tarragona Fi exercici2207 Labernia Labernia, Tere Vinaròs Fi exercici4883 Gil Timón, Montserrat Mollet del V. Fi exercici1196 Margalef Marsal, Tomàs Tarragona Finat4685 López Abad, Raquel Tarragona Col. A Corunya4368 Hernández Llacer, C. Tarragona Sense certificat159 Gaguine Batet, Juan Reus Finat4038 Escoda Mora, Jaume Barcelona Col. Barcelona4484 San Emetrio Echevarria, L Tarragona Barcelona4781 Fernández Alsina, Enric Reus Col. Barcelona4793 Irache Diez, Miranda Reus Col. Girona4868 Perpiñan Sanchez, P. Tortosa Osca119 Ibarz Brunet, Antoni Reus Finat4796 Palomar Simon, Fco. Tarragona Col. Sevilla4663 Baraldes Callejon, F. Torredembarra Col. Barcelona4524 Bas Vilda, Albert Vilanova i G. Col. Barcelona4880 Traid Sender, Virgilio Vinyols Col. Balears4888 Monclus Arasa, M. Cinta Tortosa Col. Barcelona4911 Muñoz Sanchez, Raquel Reus Col. Barcelona4050 Mencia Presa, Ana Reus Col. Soria4919 Manzano Buldog, Anna Reus Col. Barcelona120 Ibars Brunet, Josep Reus Finat4530 Botey Faraudo, Elena Tarragona Col. Barcelona4906 Castells Gonzalez, Y. Tàrrega Osca4925 Perla Loza, Claudia Vila-seca Col. Barcelona4884 Amoròs Abelló, Natalia Reus Col. Barcelona4380 Gutièrrez Macià, M. Mar Barcelona Col. Barcelona4389 Mateo García, Gracia Hospitalet Col. Barcelona1080 Arcelin Tadal, Alphonse Cambrils Estranger4647 Herranz Calejero, Carme Tarragona Col. Barcelona4049 Tabuenca Vicen, Pilar Cambrils Col. Barcelona4012 Sanchez Fernanez, B. Cambrils Col. Barcelona3799 Lainez Milagro, Nuria Reus Col. Navarra4374 Arrebola López, Miguel Tarragona Col. Sevilla4513 Valldeperas Belmonte, X Vilanova Estranger4544 Fernandez García, S. Tarragona Col. Castelló4659 Capdevila Andreu, Mercè Lleida Col. Lleida4651 Puerta Moreno, Nuria Tarragona Col. Barcelona4233 Sanz Muñoz, Paloma Barcelona Col. Barcelona0639 Elias Fibla, Enric Tarragona Finat2668 Marfagon Berzal, Luis Bonastre Col. Segovia4490 Gonzalez Lopera, Felix Tortosa Col. Barcelona4934 Jimenez Arall, Elia Torredembarra Sense certificar4152 Carmona Heredia, Diego Tarragona Sense certificar

Vida col·legial

M E T G E S L H O N O R Í F I C S

N. DE COL.LEGIAT COGNOMS I NOM RESIDÈNCIA

0297 Muntadas Lozano, Luís Reus2551 Palacios de León, Elida Reus0301 Bové Mas, Federico Alcover0368 Aguiló Bacardí, Misericordia Reus1886 Alvarez Angel, Jose Luís Cambrils0431 Bardavio González, Francisco Reus0372 Gómez Martínez, Joaquin Maspujols0320 Campo Tabuenca, Angel Amposta0669 López Navas, Enrique Reus0424 Guallart Allué, Josep M. Benissanet0364 Olesti Segarra, Enrique Reus0302 Vernet Tarrech, Antoni B. Reus

Page 13: Edició Galens 154

JULIOL-SETEMBRE 2004 - NÚM. 154 13

GALENS

H I S T Ò R I A - G R À F I C A

Si teniu alguna foto que creieu pot ser d'interès per aquesta secció, envieu-la a la redacció deGALENS amb un petit comentari. Se us retornarà el més aviat possible.

1986-2004: l’inici delsmandats col·legials

Prop de vint anys separen aques-tes dates. Amb les tres imatges

que publiquem a continuació i que larevista GALENS ja va publicar en el seumoment, donarem un cop d’ull a unamateixa situació, a un mateix esdeve-niment, tot i que amb personatges dife-rents o sotmesos al trànsit dels anys.El fil noticiable són les preses de pos-sessió de diverses juntes de govern iels moments escollits són els anys1986, 1996 i 2004.

La primera fotografia correspon al’acte institucional de la presa de pos-sessió de la primera Junta de Governque va presidir el Dr. Josep M. Bertrani que data del 27 de juny de l’any 1986.A la fotografia, el Dr. Bertran en el mo-ment dels parlaments acompanyat delpresident del Consell de Col·legis deMetges de Catalunya i president delCol·legi de Barcelona, Dr. Trias i de l’an-terior president del Col· legi deTarragona, Dr. Andreu Combalia.

La segona fotografia tambépresenta la presa de possessió i datadel 3 de juliol de l’any 1996. Al costatdel Dr. Bertran apareixen el Dr. Bona-ventura Lladonosa, president de Lleida;el Dr. Eduard Rius, conseller de Sani-tat; el Dr. Fornés, president de l’OMC iel Dr. A. Caselles, president del Col·-legi de Girona.

La tercera i última fotografia pertanya la darrera presa de possessió que vatenir lloc el 14 de maig d’aquest any. Elnou president, El Dr. Josep M. Solé, vapresidir l’acte acompanyat del presidentde l’OMC i del president sortint, el Dr.Josep M. Bertran.

FOTOS: ARXIU GALENS

Vida col·legial

Page 14: Edició Galens 154

14 JULIOL-SETEMBRE 2004 - NÚM. 154

GALENSVida col·legial

Els que hem tingut la sort de tre-ballar amb el Dr. Enric Elies, no

només l’hem conegut en la seva ves-sant professional, sinó que hem pogutgaudir cada dia de les seves qualitatshumanes. És cert que al seu costat hemaprés Medicina Transfusional, però tam-bé ho és que la seva forma de ser ensha ensenyat coses molt més importants.

La seva vida professional sempre haestat lligada al Banc de Sang. Desprésde finalitzar els estudis de Medicina aSaragossa, va tornar a Barcelona, ones va formar com especialista en He-matologia i Hemoteràpia a l’Hospital dela Vall d’Hebron. Immediatament des-prés, l’any 1974, es va traslladar a laciutat de Tarragona, on sempre ha es-tat dedicat al Banc de Sang de l’Hospi-tal Universitari Joan XXIII, inicialmentcom a metge del Servei d’Hematologiai Hemoteràpia de l’Hospital i, des de1998, com a responsable del Centre deTransfusió i Banc de Teixits deTarragona.

El Dr. Enric Elies ha estat una per-sona molt estimada per tots nosaltres.Sempre ha preferit suggerir abans queexigir i explicar abans que manar. Pera ell la feina no ha estat mai una obli-gació sinó una veritable il·lusió, il·lusióque ha sabut transmetre a tots els quel’hem envoltat.

A la memòria delDr. Enric Elies Fibla

Mai ha deixat d’estar al dia. Era unaimatge habitual veure’l al seu despatxsubratllant i fent anotacions (sempre allapis) a l’últim exemplar de Transfusiono als llibres que, amb freqüència, ad-quiria a l’Associació Americana deBancs de Sang.

Durant els mesos que ha estat ma-lalt, ha conservat la il·lusió per la sevafeina i sempre que ha pogut ha vingutal Banc de Sang, la seva segona casa,com ell solia dir. Un exemple de la sevail·lusió el trobem a l’últim congrés de laSETS, on figura com autor d’una comu-nicació sobre transfusió autòloga, en la

que va estar treballant aquests últimsmesos, quan la seva malaltia ja estavamolt avançada.

El Dr. Enric Elies ha estat per a totsnosaltres un veritable amic, una excel·-lent persona en la que hem trobat su-port en tot moment. Sempre ha tingut apunt una broma, una paraula dolça, unafrase d’ànim o senzillament un somriu-re. Aquesta manera de ser també es fapatent en la seva vessant artística, des-coneguda per a moltes persones; elsquadres que pintava, majoritàriamentpaisatges de la Terra Alta, comarca a laqual estava molt unit, són una bonamostra de la seva sensibilitat. Und’aquests quadres, que mostra les mun-tanyes que envolten Horta de SantJoan, està des de fa uns dies al Bancde Sang i ens ajuda a mantenir viu elseu record.

Tots estem tristos perquè ens hadeixat massa aviat, estem segurs queencara tenia moltes coses que ense-nyar-nos.

Mai l’oblidarem. Descansi en Pau

Els seus companysCentre de Transfusió iBanc de Teixits iServei d’HematologiaHospital Universitaride Tarragona Joan XXIII

Novament aprofitem aquestes lí-nies per tal de retre un senzill

homenatge als col·legiats que ens handeixat durant els darrers mesos. Ser-veixin aquestes línies com a condol irecord per a les seves famílies i amics.

Recentment ens han deixat els Drs.Josep M. Ibarz Brunet, Antoni Ibarz Bru-net, Enric Elies Fibla, Juan Barrera deJover i Juan Ganigue Batet.

D E F U N C I O N S

Dr. Josep M. Ibarz Brunet va nèixera Barcelona al febrer de 1920. Llicenci-at per la Facultat de Medicina deBarcelona l’any 1944. La seva especi-alitat era Tocoginecologia i tenia el nú-mero 120 de col·legiat.

Dr. Antoni Ibarz Brunet nat aBarcelona l’octubre de 1918. Es va lli-cenciar a la Facultat de Medicina deBarcelona l’any 1944, era uròleg i teniael número 119 de col·legiat.

Dr. Enric Elies Fibla va nèixer aUlldecona l’any 1939. Llicenciat per la

Universitat de Saragossa l’any 1966.Era analista-hematòleg i tenia el núme-ro 639 de col·legiat.

Dr. Juan Barrera de Jover nat aBarcelona l’any 1909 i es va llicenciara la Facultat de Medicina de Barcelonal’any 1932, era metge generalista i decol·legiat tenia el número 150.

Dr. Juan Ganigue Batet nat a Reusl’any 1916 . Llicenciat l’any 1949 a laFacultat de Medicina de Salamanca .Dermatòleg-Pediatra i tenia el número159 de col·legiat.

Page 15: Edició Galens 154

JULIOL-SETEMBRE 2004 - NÚM. 154 15

GALENSVida col·legial

Propostes que el COMT ha adreçat alcomitè d’experts de la Generalitat queestudien el nou model de finançamentde la sanitat.

Creiem, com idees bàsiques que el quecal és redefinir el comprimís:a.- de l’Estat amb el sistema sanitari pú-blic, que haurà de fer un esforç suplemen-tari en l’aportació de diners.b.- dels ciutadans que hauran de contri-buir d’acord al seu nivell de renda al sos-teniment del sistema.c.- dels professionals, especialment delsmetges, que hauran de contribuir-hi mi-llorant l’eficiència del sistema.

Propostes:

1.Augmentar l’aportació econòmicade l’estat dedicada a la sanitat.

Caldria incrementar el percentatge del PIBdedicat a la sanitat almenys a la mitjanaeuropea, per evitar el deteriorament delsistema a nivells irrecuperables i per com-batre el desànim dels professionals, quesón els qui permeten que el nivell de qua-litat del sistema sanitari sigui encara delsmés elevats de la Unió Europea, malgratque les seves retribucions són inferiors ales dels professionals dels demés països.

2. Corresponsabilitat econòmicadels usuaris.

És una mesura indispensable per com-batre l’ús abusiu del sistema sanitari. Elcopagament no ha de tenir per objectiuprioritari la recaptació de recursos, sinóla moderació del consum. És raonablepreveure una millora dels serveis si esredueix la freqüentació.S’ha d’aplicar després d’haver estudiat

com es pot minimitzar els perjudicis so-bre els sectors econòmicament més fe-bles (p.e. augmentant les seves pensionso rescabalant les aportacions fetes) i comes redueixen les despeses de gestió.

3. Canvi en el catàlegde prestacions.

S’ha de mantenir un catàleg de prestaci-ons que distingeixi les prestacions bàsi-ques, que serien gratuïtes per a tothom icobertes amb els recursos públics, i unesprestacions complementàries, no bàsi-ques, que podrien estar cobertes mitjan-çant copagament.

4. Impulsar l’autogestióen l’assistència primària.

La creació de noves entitats de base as-sociativa, constituïdes per metges i infer-meres, té com a grans avantatges, de-mostrat amb l’experiència acumulada finsara, l’estalvi en despesa farmacèutica quepot ser més ben racionalitzada que enaltres models organitzatius, oferir méssatisfacció a professionals i a malalts iassegurar més temps de visita, mesuramolt necessària per evitar la temptació enque pot caure el metge de ser mésprescriptor per corregir símptomes quanes té poc temps de parlar amb el malalt idonar-li altre tipus de consells o recoma-nacions.

5. Revaloritzar el paperdel metge en el

sistema sanitari.Els metges gestionen una gran part delsrecursos sanitaris, molt especialment elque corresponen a farmàcia. Implícita-ment se’ls hi atribueix la responsabilitatde contribuir molt escassament en la re-

ducció d’aquesta despesa, però no se’lshi donen més paper en l’ordenació del sis-tema, per tractar de donar-li més eficièn-cia.Cal implicar els metges en la direcció delscentres de treball i en la planificació de laseva activitat, perquè contribueixin a la in-troducció de canvis orientats a l’eficièn-cia, eliminant o reduint despeses inneces-sàries, i agilitant un sistema excessiva-ment burocratitzat i poc operatiu.

6. Difondre el conceptede que la sanitat té preu.

Si tots els metges i els usuaris del siste-ma sanitari coneguessin quan valen lescoses que uns prescriuen o indiquen i elsaltres consumeixen, probablement uns ialtres acabarien fent millor ús del siste-ma.Ni els metges ni els malalts saben el preudels fàrmacs, dels exàmens de laboratorio els mètodes d’imatge, i segurament aixòafavoreix el mal ús, com és la repeticióinnecessària o petició massa freqüentd’exàmens, o prescriure fàrmacs carsenlloc d’altres que ho són menys. En elsistema sanitari tot hauria de portar elpreu, encara que només fos pel coneixe-ment.

7. Educació sanitàriade la població.

Encara que aquesta és una mesura a llargtermini sembla evident que una poblacióinformada pot prevenir millor les malalti-es, tenir cura de la pròpia salut i fer unbon ús del sistema sanitari, que el que noho està: Aquesta educació ha de comen-çar a l’època escolar i ha d’estar planifi-cada i avaluada periòdicament, sent unaresponsabilitat de les administracions.

Sobre el finançament de lasanitat

La Junta de Govern nomenaels delegats a les comarques

- Alt Camp Dr. Pere Solé Barreras- Baix Camp Dra. Pilar Sala Francino- Baix Ebre Dr. Manuel A. Madueño Real- Baix Penedès Dr. Fermí Alari Pons- Conca de Barberà Dr. José M. Farré Marimon

La Junta de Govern del passat 9de juny va aprovar el nomena-

ment dels delegats col·legials a les di-verses comarques de la demarcació.

Amb aquest acord, que formava part delprograma de govern presentat pel Dr.Josep M. Solé, es vol acostar encaramés la informació, presència i represen-

tació de tots els col·legiats de les nos-tres comarques a l’ens col·legial.

Aquesta és la relació dels delegatscomarca per comarca:

- Montsià Dr. Josep Fumadó i Queral- Priorat Dra. Immaculada Fustero Fustero- Ribera d’Ebre Dr. Luis M. Tobajas Asensio- Tarragonès Dr. Francesc Marsal Cavallé- Terra Alta M. Pilar Zapater Martín.

Page 16: Edició Galens 154

16 JULIOL-SETEMBRE 2004 - NÚM. 154

GALENSVida col·legial

Entrevista alDr. Alphonse Arcelín

Ha exercit de metge fins fa benpoc i el seu fill continua la professió.Militant socialista des de 1983, el Dr.Arcelín va ser primer secretari delPSC a Cambrils des de 1993 fins a2000. Ha estat regidor d’aquesta for-mació política en la passada legisla-tura i fa uns anys, va protagonitzaruna lluita social per tal de retornar elconegut «Negre de Banyoles» al seupaís d’origen, un fet que va aconse-guir malgrat els molts i molts entre-bancs que pel mig van aparèixer.

Ara torna a Haití i, per això,Galens ha volgut mantenir aquestaentrevista amb el Dr. Arcelín poqueshores abans de la seva marxa.

Com va conèixer Cambrils?Jo ja coneixia Cambrils abans de

vindre a viure-hi. D’estudiant, jo teniala núvia a Tarragona i venia de tant entant. També quan ens vam casarveniem molt sovint i després ens hi vaminstal·lar.

Perquè torna a Haití,el seu país de naixe-ment?

Ha estat el meu somnides que vaig deixar el meupaís. Sempre he volgut tor-nar quan estés jubilitat. Amés, amb la situació caòti-ca que es troba Haití, ne-cessita l’ajuda de tots elsseus fills, de tots els que

volen fer quelcom. L’absència semprem’ha marcat i amb això no vull dir queaquí no estés molt content i feliç. ACatalunya he trobat un gran marc defraternitat, amistat i felicitat. Me’n vaigamb el cor en un puny, trist.

Què va a fer a Haití?Jo vull aprofundir l’agermanament

entre Cambrils i Miragoane, la ciutat onvaig nèixer. Aquesta és una de les ra-ons per les que torno. L’altra és perquèem jubilo, els meus fills estan casats itinc ganes de tornar, tinc enyorança.Vull ajudar als meus compatriotes.

Com està la situació al seu país?Dolenta, però s’està estabilitzant

gràcies a les tropes de les Nacions Uni-des. Han començat a reconstruir, nete-jar, retornar la xarxa viària...

Quants anys porta a Catalunya icom a metge que és, com s’hi ha tro-bat?

Molt bé. Vaig arribar l’any 1979. Por-to 25 anys i estic satisfet de viure aquí.Com he dit abans, he tingut molt bonsmoments i alguns de no tant. He rebutel recolzament de la gent de Cambrilsdavant la lluita per treure el Negre deBanyoles del museu Darder, un temaque va fer parlar molt. En els nou anysque va durar aquest tema, mai vaig re-bre cap queixa o insult, però si és certque per dues vegades algú em va ame-naçar anònimament de mort deixant elseu missatge al meu contestador de te-lèfon.

Com a col·legiat, com s’ha trobattots aquest anys?

Estic molt content pel recolzamentmèdic que he rebut sempre des de l’ini-ci del Col·legi de Metges de Tarragona,i sobre tot, en la meva lluita contra l’ex-

hibició.

Com ha viscut el des-envolupament del modelsanitari que existeix alnostre país?

És una pregunta moltdifícil perquè jo treballavaper lliure, no ho feia perl’Institut Català de la Salut(ICS). No podria dir-voscom he vist el desenvolu-pament i solament puc dir

El Dr. Alphonse Arcelín, col·legiat número 1.080, s’acaba de jubilar itorna al seu país d’orígen, Haití. Va néixer a Miragoane ara fa 68 anysi la primera vegada que va trepitjar l’Estat Espanyol va ser amb motiud’unes vacances l’any 1957. Va estudiar a França, però per motius declima va tenir que renunciar. Per això, al tornar al seu país, li vanrecomenar de seguir la carrera de Medicina a Sevilla. La seva mullerés de Tarragona i abans de contraure matrimoni, anava sovint aCatalunya i Cambrils, on des de l’any 1979 s’hi va instal·lar. Abans,però, també havia exercit la seva professió a Líbia i a Zàmbia.

…tinc ganes de tornar, tinc enyorança. Vull ajudar als meus compatriotes.

Page 17: Edició Galens 154

JULIOL-SETEMBRE 2004 - NÚM. 154 17

GALENSVida col·legial

Eutanàsia: comunicat del’OMCL’organització mèdica col.legial ens adreça aquest document, queconsiderem d’interès amb el prec de la seva publicació

La Organización Médica Colegial deEspaña ha apoyado la opinión mani-festada por el Comité Permanente deMédicos Europeos sobre la“Eutanasia” en los siguientes términos:

El deber principal de un médico yde su equipo con respecto al cuidadode los pacientes terminales consiste enfacilitar toda la gama de cuidadospaliativos. Esto incluye aliviar o preve-nir el sufrimiento y dar al paciente laasistencia necesaria para proteger o

mejorar su calidad de vida. Losconocimientos y la conciencia delmédico se concentran en cumplir estaobligación.

El paciente tiene derecho a suautonomía, incluso a rechazarprocedimientos diagnósticos,tratamientos o alimentación.

El tratamiento médico de apoyo vi-tal puede abandonarse o no empezarseen función de los deseos expresadospor el paciente.

No es ético tomar medidas cuyafinalidad sea terminar deliberadamente

con la vida de un paciente, tanto si sona petición del mismo o de sus familiarescomo si no.

La dignidad del paciente y suderecho a la intimidad deben respetarsesiempre.

Es necesario un mayor desarrollo yaplicación de los cuidados paliativos.

El Comité Permanente de MédicosEuropeos anima a todos los médicos ano participar en la eutanasia, aunquesea legal en su país, o estédespenalizada en determinadascircunstancias.

que quan jo vaig començar hi havia unpercentantge no massa elevat de per-sones a la Seguretat Social i ara aquestés elevadíssim. Pensi que la gent haagafat cada vegada més confiança envisitar al seu metge en cas de malaltia.També cal dir que hi ha pocs metgesper la gent que visita a diari els centressanitaris i és molt difícil que un metgepugui veure bé a 40 o 50 persones enun parell d’hores.

Hi ha molts metges a l’atur i crec quees podrien aprofitar aquest metges per-què els pacients no haguessin d’espe-rar mesos en casos d’operacions qui-rúrgiques. Això de les esperes tambépassa en altres païssos, però amb ladiferència que no tenen tants professi-onals com aquí. Crec que des de l’Ad-

ministració es podria fer molt més perresoldre aquestes situacions.

Vostè té un fill que ha seguit lesseves passes com a metge, n’estàcontent?

Estic molt orgullós del meu fill.

Pensa tornar a Cambrils, aCatalunya?

Això depèn de molts factors. Tornarde visita, sí, però per quedar-me persempre, no. Perquè jo vaig a Haití a in-tentar ajudar a reconstruir el meu país iaprofundir l’agermanament amb Cam-brils.

Quin missatge donaria als païsosrics per tal d’ajudar als més pobres?

Els països desenvolupats mal-gasten els diners i aprofiten la sevasituació per comprar les matèriesprimeres als països pobres al preuque volen. No ajuden al seu desen-volupament, a deixar-los diners.Aquests es queden als mateixospaïsos rics, perquè els obliguen acomprar productes manufacturats iimposen els seus preus.

I per què molta gent marxa delseu país, tot i la perillositat del vi-atge?

Doncs perquè busquen un futur mi-llor i no poden fer-ho al seu. Els governsrics parlen molt, però fins i tot els dinersque farden de donar a vegades, es des-vien cap a bancs suïssos.

39347 i 25802

LOTERIA DE NADAL

Podeu retirar les butlletes a les Seus Col·legials

Page 18: Edició Galens 154

18 JULIOL-SETEMBRE 2004 - NÚM. 154

GALENS

T A R R A G O N È S

Durant els dies 4,5 i 6 de juny tin-gué lloc a la Canonja la cele-

bració del XIIIè Congrés d’Història dela Medicina Catalana auspiciat per laSocietat Catalana d’Història de la Me-dicina, que forma part de l’Acadèmia deCiències Mèdiques de Catalunya i Ba-lears.

El divendres 4 de juny, tingué lloc larecepció dels congressistes a la seu del’històric edifici del Castell de Masricart,seu oficial on es desenvoluparen totesles sessions acadèmiques. A dos quartsd’onze, després d’una salutació del pre-sident del Comitè organitzador, Dr.Josep M. Sánchez Ripollès, ell mateix

La Canonja acull el XIIICongrés d’Història de laMedicina Catalanapronuncià la primera de les cinc ponèn-cies de què constà el Congrés i que enel seu cas tractà sobre els metges “In-ternistes catalanas d’abans de la Guer-ra (1900-1936)”.

La participació al Congrés fou d’unaseixantena d’inscrits que anaren parti-cipant de les sessions de comunicaci-ons i ponències al llarg dels tres dies ique a més van poder disposar d’un ví-deo a la sala d’exposicions i una petitamostra de material mèdic antic expo-sada a la planta baixa del Castell deMasricart.

Posteriorment hi hagué l’acte ofici-al d’inauguració d’aquest XIIIè Congréspresidit per l’alcalde de La Canonja, Roc

Muñoz, i acompanyat pel president delCongrés, Josep M. Sánchez Ripollès,el president de l’Acadèmia de CiènciesMèdiques de Catalunya i Balears, JosepAntoni Colomí i Pilar Magriñà en repre-sentació del director dels Serveis Terri-torials de Salut a Tarragona.

Després dels parlaments oficials tin-gué lloc un homenatge al metge tarra-goní Josep Adserà Martorell i el seupanegíric anà a càrrec del Dr. JacintCorbella, el qual destacà de l’homenat-jat la seva extraordinària tasca investi-gadora amb més de 50 monografies iestudis sobre metges, sanitat o l’Hos-pital de Sant Pau i Santa Tecla deTarragona.

B A I X . C A M P

Sagessa guanya el premi a laQualitat 2004

Comarques

El Grup d’Assistència Sanitària iSocial (Sagessa) ha estat guardonat perla Generalitat de Catalunya, a través delCentre d’Innovació i DesenvolupamentEmpresarial (Cidem), amb el Premi ala Qualitat 2004 en reconeixement a laseva tasca de millora de la gestió de laqualitat. El grup sanitari té centres ensis comarques tarragonines.

El Grup Sagessa és una instituciópública creada a Reus que actualmentactua en l’àmbit de sis comarques ca-talanes (Baix Camp, Baix Ebre,Montsià, Ribera d’Ebre, Priorat i TerraAlta).

Els centres sanitaris i sociosanitarisque gestiona són els següents: Hospi-

tal Universitari de Sant Joan de Reus,el Centre MQ Reus, l’ABS de Cambrils,l’ABS de Reus V, l’ABS de Riudoms,l’ABS de la Selva del Camp, l’ABS deVandellòs-L’Hospitalet de l’Infant, elCentre Residencial d’Acció Educativa“La Pastoreta”, l’Escola Bressol “La Gi-nesta” i la Residència d’Avis de la Sel-va del Camp (Baix Camp), Hospital dela Santa Creu de Tortosa (Baix Ebre),Serveis Assistencials d’Amposta i laResidència d’Avis de la Sénia (Montsià),Residència de Sant Josep de Falset(Priorat), Hospital Comarcal de Mórad’Ebre i la Residència d’Avis d’Ascó(Ribera d’Ebre), i la Residència d’Avisde Gandesa (Terra Alta).

Page 19: Edició Galens 154

JULIOL-SETEMBRE 2004 - NÚM. 154 19

GALENSTarragona

El Col·legi de Metges,protagonista en diversesactivitatsDurant els darrers mesos, el Col·-

legi Oficial de Metges deTarragona ha participat en diverses acti-vitats organitzades a la ciutat deTarragona i que han permès la col·-laboració del nostre col·legi i de diversos

col·legiats en particular amb col·lectius iorganitzacions socials de Tarragona.

Aquest breu repàs d’activitats fa re-ferència a xerrades, conferències i ex-posicions realitzades durant els darrersmesos (d’abril a juliol de 2004).

El Col·legi acull el ciclede conferències sobre

els oficis a l’antigaRoma

«Salut i Malatia a l’antiga Roma» fouel títol de la primera de les conferènci-es sobre els oficis de l’antiga Roma, uncicle enmarcat en el programa «TàrracoViva». El Col·legi de Metges i el Forum Pro-vincial van acollir aquesta primera conferèn-cia. Fou el dimecres dia 19 de maig a les 20hores i la conferència anà a càrrec dels Drs.Josep Giner i Joan Garriga.

Aquest conferència, enmarcada enel cicle sobre els oficis a l’antiga Roma,forma part del programa de les VI Jor-nades Internacionals de Divulgació His-tòrica Romana “Tarraco Viva” que del18 al 30 de maig es va celebrar aTarragona organitzat per l’Ajuntamentde la ciutat.

Aquest és el segon any que el Col·-legi de Metges de Tarragona col·laboraen l’organització d’aquest cicle de con-ferències.

Exposició de MetgesArtistes a l’Ateneu de

Tarragona

Durant les mesos de març i abril,l’exposició «Metges Artistes» es vaveure a la sala d’exposicions de l’Ate-neu de Tarragona.

La inauguració fou presidida pel Dr.Josep M. Bertran, president del COMTaleshores, pel Sr. Pere Camarasa, pre-sident de l’Ateneu de Tarragona i pelDr. Enric Sánchez, metge jubilat quepresidí en representació del col·lectiud’artistes autors de les obres exposa-des.

«Metges Artistes» és una exposicióformada per 50 obres (29 pintures, 9

escultures, 9 fotografies i 3 esculto-pin-tures) que han estat creades per diver-ses metges del nostre col·legi amb unallarga trajectòria en el món de l’art.

Aquesta exposició, que durant elpassat mes de gener es va poder visi-tar a la ciutat de Reus, també s’ha po-gut veure a Tarragona.

Page 20: Edició Galens 154

20 JULIOL-SETEMBRE 2004 - NÚM. 154

GALENS

Millorem el Col·legimillorar els serveis alscol·legiats

Serveis col·legials

El vestibul ha guanyat en llumi amplitut.

La zona administrativa. Mésespai pels tràmits col·legials.

Aprofitant el periode vacacional, la Junta de Govern delCOMT va decidir la realització de diverses millores a les

dependències col·legials per tal de milllorar i racionalitzarels diferents espais i potenciar d'aquesta manera el seu ús.

Page 21: Edició Galens 154

JULIOL-SETEMBRE 2004 - NÚM. 154 21

GALENSCatalunyaServeis col·legials

Noves dependències pels ServeisEconòmics Financers. (SEF-COMTS.L.)

L'anterior sala d'actes s'ha convertiten aula de Formació Mèdica Conti-nuada.

La sala de Juntes ha estat remode-lada hi ha guanyat en funcionalitat.

Una sala d'espera a la segona plan-ta de l'edifici.

Imatge del nou espai de l'Area d'In-formàtica.

Page 22: Edició Galens 154

22 JULIOL-SETEMBRE 2004 - NÚM. 154

GALENSComunicacions

Estimats companys i companyes,amics i amigues,

Permeteu-me unes paraules percloure els actes. Us vull dir que heu fetuna bona feina. Els resultats quant al’assistència, el nombre i la qualitat deles presentacions, són a la vostra vis-ta. Entenc que ha estat un èxit del qualhem de congratular-nos. La meva feli-citació.

Fa 17 anys vam fer a Tarragona elprimer congrés de la Soci-etat Catalana de CirurgiaOrtopèdica i Traumatologia.Des de llavors, aquestss’han anat repetint anual-ment en diverses contradesdel nostre país. Aquesta re-gularitat en les trobades ésla major demostració degarantia de la seva qualitat.Fem vots perquè continuïnamb l’empenta que fins arahan tingut. Tenim un deurede gratitud amb els inicia-dors i continuadors de latasca que representenaquests congressos. És justque els la reconeixem i quesàpiguen que tenen el nos-tre record, sense oblidaraquells que ja no estan en-tre nosaltres.

M’heu donat la paraulaper tancar aquest congrés il’aprofitaré per fer-vos par-tícips d’uns temors que so-vint m’assalten sobre laconsideració que mereix elnostre treball per part depolítics i gestors. En elsanys en què encara jo exer-cia, m’havia vist obligat aenfrontar-me diverses ve-gades als tipus de proble-mes de què us parlaré.

17è Congrès de la SocietatCatalana de CirurgiaOrtopèdica i Traumatologia

Conferència de Cloènda a càrrec del Dr. Ignasi Sanpera iRosiñol, President d'Honor del Congrès

Sempre he pensat que parlar a des-hora i del que no es coneix és el camímés segur per errar, i jo (quin atrevi-ment!), vull parlar-vos del que evident-ment ignoro. Vull parlar-vos del futurque desitjo per a tots els membres dela nostra professió. Un futur i un camí aarribar-hi què, indubtablement, depènde nosaltres mateixos.

He passat 40 anys de la meva vidacom a cirurgià de l’aparell locomotor,sempre treballant en hospitals. Ara, ju-

bilat de les tasques assistencials, i desde fa vuit anys, formo part de la juntadeontològica del Col·legi de Metges. Allíse’ns presenten personalment els ac-tors de casos conflictius de la relaciómetge-pacient. Allí he pogut comprovarcom, a través del temps, s’ha anat com-plicant l’exercici professional del met-ge. Diria més: he pogut comprovar comanem de mal en pitjor. És aquesta ex-periència la que –crec- em dóna com-petència per poder opinar sobre comveig la problemàtica de la nostra activi-

tat. Sovint llegeixo escritsen diaris mèdics, en lesnostres revistes, en diarisd’informació general..., queparlen de l’assumpte, peròsolen tractar-lo d’una ma-nera puntual i parcial, qua-si anecdòtica, que ens ser-veix de poc. Jo pretenc do-nar una explicació globald’una part del problema,intentant aportar una micade llum a una qüestió tanimportant com difícil de re-soldre.

Tot això em fa creureque seré capaç de presen-tar-vos degudament laqüestió i que és un bonmoment per parlar-ne da-vant de vosaltres, ben se-gur interessats en el proble-ma.

Ja no sabem si la nos-tra activitat és una profes-sió, una burocràcia o unproletariat. Nosaltres, al’igual que qualsevol treba-llador, iniciem l’activitat ales vuit del matí. Arribemal lloc de treball on algunshauran de fitxar, altres no.Però tots som o temem servigilats, directament o indi-rectament, per veure si

Page 23: Edició Galens 154

JULIOL-SETEMBRE 2004 - NÚM. 154 23

GALENSComunicacions

complim formalment. Al dir “formalment”vull significar que interessa més la for-ma que el fons, les aparences més quela realitat. Així, en tota la nostra activi-tat en el centre, interessa més el nom-bre que la qualitat. Interessa més queno hi hagi conflictes que qui té la raó.I... per què? Perquè l’acte mèdic depènde moltes variables difícilment compro-vables. La nostra és una professió inomés qui l’exerceix pot valorar-la. Ésque a algú de nosaltres se li acut valo-rar quant de temps necessita un arqui-tecte per fer un plànol, o un enginyerper fer un pont?

Però, malgrat això, tots els gestorss’afanyen en controlar, i així ens dema-nen tota classe de dades: controls degestió, propostes de direcció participa-tiva per objectius, índex de complexi-tat, primeres visites i successives, llis-tes d’espera... I de què serveix totaixò? El sou no s’incrementa, el nom-bre de facultatius és inalterable, no ob-tenim més mitjans... En fi, aconseguimpoc o res. En definitiva, seguirem tre-ballant amb la sensació que la nostraopinió és ignorada i, per tant, amb unapèrdua de la pròpia estima.

Una professió és una elit, és a dir,una minoria privilegiada que, sensepoder polític, destaca per llur compe-tència en un camp determinat en quèintenten imposar el que consideren laseva missió. Una elit es manté per laseva cultura i la seva influència en lasocietat.

Certament, és difícil que la societatactual accepti l’existència d’elits. Laigualtat s’imposa, cosa que a mi, per-sonalment, en sembla estupend. Peròamb la mateixa convicció he de dir-vosque l’exercici de la medicina requereixque el metge formi part d’una elit. Si noés així, no hi haurà prestigi, i si faltaaquest, és difícil que tinguem èxit coma professionals; i el més important: queel malalt es senti satisfet. Quan posemun tractament o fem una indicació qui-rúrgica, la tranquil·litat del malalt és fo-namental perquè l’accepti amb confian-ça. Ha de creure que està en les mi-llors mans i per això és necessari elprestigi professional i social. Nosaltreshem de ser molt avars d’aquest presti-gi i hem de vetllar, no sols pel nostre,sinó també pel dels companys. És ha-bitual veure en la història de la cirurgiacasos de professionals que, malgrat ferindicacions errònies, obtenien uns bonsresultats. Una bona indicació i una bonatècnica són necessàries, però no ho éstot. És que hi ha algú que pugui creure

que el curs d’un pacient no guarda re-lació amb la confiança que li inspira elmetge que el tracta? Unes paraulesamables, saber l’hora que et vol veureun malalt i estar present en aquell mo-ment pot ser tan important com el ma-teix tractament. Forma part de l’actemèdic. No és possible en cap cas me-surar el temps d’una consulta, ni me-surar les paraules que fan falta per as-solir la tranquil· l i tat en un acteinterpersonal com és l’acte mèdic i do-nar la confiança necessària per acon-seguir un determinat resultat. S’ha ditque les mans del metge actuen com aplacebo, però les paraules actuen comun medicament o un tractament, i quivalora això, si no és el pacient o el met-ge? Avui dia és difícil pensar que algunmetge pugui tenir tanta influència so-bre el malalt com succeïa abans, peròaquesta poca que resta encara ens lavolen fer perdre. Com és possible con-vèncer un pacient que mogui una arti-culació per recuperar un moviment, siaixò desperta el més petit dolor i not’has guanyat abans la seva confiança?I com fer-li acceptar un resultat que pre-senta certes limitacions, més o menyshabituals en aquella patologia, sensehaver passat moltes estones parlantamb ell?

Crec que molts dels problemes ac-tuals de l’exercici de la medicina nei-xen de la falta de prestigi que tenim coma classe. Les conseqüències per a no-saltres són, d’una banda, una mala re-lació metge-pacient amb desconfiançamútua, font de moltes reclamacions ju-dicials i de les agressions als metges.D’altra banda, per al metge això repre-senta una minusvàlua de la seva feina,que paga a destall (treball a preu fet),malestar, estrès en la feina, sous bai-xos, etc. Aquestes circumstàncies pro-voquen en els professionals una insa-tisfacció que, com en cercle viciós, in-crementarà les ja existents dificultats detreball.

Quan alguns diuen que la medicinaés una burocràcia, en molts casos novan equivocats. Burocràcia ve del fran-cès, de bureau, que significa taula, es-criptori. Gran part del nostre treball ésomplir papers. Marx deia que els burò-crates són com els jesuïtes: sempres’emparaven en un superior, mai pre-sent, que és qui dicta les regles. El bu-ròcrates vetllen pels interessos de l’Es-tat (del qual en viuen), que no són elsnostres. Això és el que volen de nosal-tres: que supeditem els nostres interes-sos i els dels malalts pels interessosespuris que ells proclamen en nom de

no sabem qui.

Quan ens diuen que som un prole-tariat (i pitjor quan els directius s’hopensen), no fan més que traduir la re-lació laboral que s’estableix en l’orga-nigrama de molts centres hospitalaris.El proletariat era aquella classe socialpobra de l’antiga Roma que, al no tenirla propietat de les eines de treball, esveia en la necessitat d’acceptar qual-sevol feina i sense importar les condi-cions en què se li oferia. Aquesta clas-se només contribuïa en les despesesde l’Estat mitjançant els fills (la prole,d’aquí el nom). Quan el nostre treballno és degudament valorat, quan qual-sevol metge ha de suplicar i no pot exi-gir que se li doni la plaça a què té dret oles condicions que necessita per treba-llar de forma òptima, és senyal que ensestem proletaritzant tots.

Les actituds burocràtiques o prole-taritzades en la nostra feina van en con-tra del que requereix un treball profes-sional. Com podem pensar que va béuna sanitat en què més de la meitatdels professionals diuen que no s’hisenten bé! Segons una enquesta soci-ològica del diari “El País”, de data 2 dedesembre de 2003, el 25% dels met-ges deixaria la professió si pogués. Uns32.000 professionals majors de 45 anysestan “cremats” pel treball. Aquest ésun problema de difícil solució que con-dueix a una progressiva desmotivacióamb crisis d’ansietat i depressió, irrita-bilitat i hostilitat, que s’impliquen enl’exercici professional (sobretot en larelació interpersonal) d’una forma moltnegativa. Aquest és el preu que paguemper haver-nos deixat espoliar el nostreprestigi.

L’exercici de la medicina està sot-mès a una ètica molt exigent que so-vint desconeixen els càrrecs directiusde les institucions sanitàries. Aqueststenen una ètica economicista que vo-len que nosaltres acceptem posant-nosen una situació conflictiva amb el nos-tre propi sentit del deure. El Presidentde l’Organització Mèdica Col·legial(OMC, abril de 2003) diu: “La millor nor-ma ètica és la que ve regulada per l’au-toregulació dels agents implicats. Nonecessitem que ens regulin des defora.” I afegeix: “La societat civil ha de-mostrat suficient maduresa per poderconfiar en ella sense necessitat de sertutelada constantment per l’Estat. Lasocietat demana uns representants po-lítics del segle XXI que, juntament ambella, mai darrere i mai davant, caminincap a la modernitat. ”

Page 24: Edició Galens 154

24 JULIOL-SETEMBRE 2004 - NÚM. 154

GALENSComunicacions

Jo, amb molts anys sobre l’espat-lla, també penso que aquest és el pasque ens fa falta, i a aquest pas se n’hidiu: la professionalització de la me-dicina.

Una professió vol dir:

- Un treball que exigeix uns estudisprevis reglamentats.

- Un control sobre l’organització delpropi treball basat en el coneixement.

- L’existència d’organitzacions pro-fessionals reconegudes, amb capacitatreguladora de l’accés i de la pràcticade la professió.

- L’establiment d’un codi ètic ambpotestat, per l’organisme professionalcorresponent. Aplicar-lo i fer-lo complir.

- Llibertat de decisió clínica.- Un codi de normes per valorar la

quantitat i qualitat del treball realitzatamb possible valoració indicativa de lescompensacions econòmiques correspo-nents.

Els professionals han d’entendreque la nostra professió significa:

- Autoexigència i responsabilitat.- Lideratge, capacitat de dirigir un

grup a assolir uns fins.- Altruisme. La professió no és un

negoci que només busca el màxim be-nefici econòmic.

- Acceptació d’un control permanentde la qualitat de l’exercici professional.

Molts poden pensar que tot això ésfilosofia, i no és així. Ni en el sentit de“prendre-s’ho amb filosofia” i passar-nede llarg, ni entendre-ho com a disquisi-cions que van més enllà del que és prò-piament la nostra professió. Jo diria queels que penseu així aneu equivocats,tan equivocats com he estat jo durantmolts anys. Vivim en una societat moltadulta, que sap el que pot exigir, i no-saltres només podem respondre si te-nim altes dosis de llibertat, i, per tant,de responsabilitat, cosa que serà pos-sible únicament si el nostre marc de tre-ball és el d’una professió autèntica i nominvada.

Crec que la justícia social més ele-mental exigeix una sanitat pública quehauria d’estar controlada per juntes re-presentatives de la societat civil, queserien les que tindrien el poder econò-mic i en les quals els metges tambéhaurien de ser representats, sense en-

trar en més detalls d’organització. Tan-mateix penso que els càrrecs directius,no administratius, haurien de ser inde-pendents del poder polític, autònomscompletament i en mans dels metges.

Tot això exigeix uns col·legis demetges reforçats pel recolzament delsprofessionals, ja que ells són els únicsque els poden donar autonomia i pres-tigi. Hauríem d’aconseguir que al Col·-legi hi vagin els millors dels nostres pro-fessionals, amb ganes de treballar peruna bona assistència mèdica i pel pres-tigi dels metges col·legiats.

Espero que ens anem veient en elspropers anys (jo, malgrat la meva edat,com podeu veure, sóc optimista) i quepuguem dir: “Aquella utopia que va tan-car el 17è Congrés de Tarragona ja esva fent realitat.”

A tots una abraçada i desig del mi-llor, per a vosaltres i per a tots els vos-tres.

Ignasi Sanpera i RosiñolTarragona, 22 de maig de 2004

l'anamnesi

l'exploració

el diagnòstic

la indicació terapèutica

la prescripció

Són competències exclusives

de la professió mèdica

Que en cap cas poden realitzar

altres professionals

Page 25: Edició Galens 154

JULIOL-SETEMBRE 2004 - NÚM. 154 25

GALENS

GAS-TRO-NO-MIA

per pensar una estona…

¿No tengo tiempo?. Tienes todo el tiempo del mundo yel uso que le dés, es lo que dá sentido a tu vida.

C. Poch

-Bon dia i bona hora!- I bona mort quan sigui l’hora.

Anònim

“...multitud enfervorizada”.

Frase típicament franquista...o no.

Hemos creado un mundo que te obliga a vivir paratrabajar.

Eduardo Galeano

Còctel

Uns popetsamb ceba

“Lo bo, si breu, dues vega-des bo”.

Aquesta frase que és certacom la mateixa vida, es pot apli-car amb tota propietat a la re-cepta que avui us presento. Par-lant amb una amiga sobre lesbondats de la senzillesa a la cui-na, em va donar una recepta queavala, absolutament, el temasobre el qual enraonàvem.

Es tracta de fer uns popetsamb ceba, ni més ni menys. I sino, jutgeu vosaltres mateixos.

El dia que veieu uns popetsde confiança a la peixateria,compreu-ne un quilo. I ara la re-cepta:

En una cassola de terra od’alumini poseu-hi, tot en fred,els popets, dues o tres cebestallades en juliana, una fulla dellorer i un bon raig d’oli. Ho po-seu al foc i deixeu que faci xup-xup durant dues hores (fins quetota l’aigua hagi desaparegut, itorni a quedar només l’oli). No-més cal vigilar i remenar un pa-rell o tres de vegades. També hipodeu afegir un gotet de vi blanc.

Poca complicació i molta sa-tisfacció (guardeu aquest bonconsell).

Bon profit.

El nebot de la Joaquina

l’antiga I+D

Page 26: Edició Galens 154

26 JULIOL-SETEMBRE 2004 - NÚM. 154

GALENS

Si a la vila de la Ràpita voleu fugir dels clàssics(i boníssims) llagostins, peixet fregit, cargols de mar o dels

humils però honrats musclos no podeu perdre-us una visitaa Can Buj.

Situat al bell mig del poble, enun ambient discret i envoltat

de mobiliari noble (en destacaun armari alfonsí reconvertit

en aparador) i quadres de SalaHerrero, Palau Ferrer i

Ceferino Olivé, l’Andreu Bujestà disposat a transportar-vos

—en companyia del seucarpaccio de bou, terrina de foi, magret d’ànec, trifàsic de peixo de l’excels chuletón a la pedra, entre d’altres amics— a unadimensió gastronòmica poc freqüent per aquests indrets.

Format a l’escola de cuinade Karlos Arguiñano,treballa amb l’Ignacio

Muguruza al restaurantAtalaya, d’Irun; alMarina Berri, de

Zumaya, i, amb l’AndreuVidal, a Casa Irene, a la

Val d’Aran.

Troballes gastronòmiquesEl nebot de la Joaquina

Can Buj - Sant Antoni, 8- Sant Carles de la Ràpita

telèfon 977 743 467(Si veniu des d’Amposta, en arribar a la plaça cal girar a la dreta i després, al segon carrer, a l’esquerra.)

Exterior de Can Buj

Menjador

Page 27: Edició Galens 154

JULIOL-SETEMBRE 2004 - NÚM. 154 27

GALENSTroballes gastronòmiques

Calendari d’activitats2004-05

F O R M A C I Ó - M È D I C A - C O N T I N U A D A

Octubre

Del 4 al 25: Al COMT: Curs d’AnglèsMèdic de 17 a 20 hores.Dia 20: a la URV: Inauguració curs aca-dèmic. Taula rodona per a metges resi-dents “La visió de la Medicina des delprimer any”.

Novembre

Dia 4: Al Palau de Congressos deTarragona: Primera Jornada d’Evidèn-cia en Atenció Primària.Dies 8 i 9: Al COMT: Curs de CirurgiaVascular per a Metges de Família (Dr.B. Gómez).Dies 19 i 20: A Sitges: Congrés de laProfessió Mèdica de Catalunya.

Desembre

Del 13 al 17: Al COMT: Curs de CatalàBàsic.

Gener

Dies 18 i 20: Al COMT: Ús del correuelectrònic i webs mèdiques.Dia 31 : Al COMT: Jornadad’hospilalització domiciliària (Dr. J.Spuch i Dr. M. Mirón)

Febrer

Dia 7: A la URV i de 19 a 21 h. Taularodona Metges Residents online des deles 4 facultats de Medicina deCatalunya.Dies 15, 17, 22 i 24: Al COMT. Jorna-des Ginecològiques.

Març

Dies 7 i 8: Al COMT: De 17 a 19 h. His-tòria i ús dels Psicotrops (Dr. R.Sanmiquel).Dia 15: Al COMT: Primera assistència

al pacient cremat (Dr. F. Bobé).Dia 29, 30 i 31: Al COMT: Curs d’actualit-zació en medicina d’urgències i emergèn-cies (Dr. G. Cañardo i Dr. P. Pardo).

Abril

Dies 18, 19, 20, 21, 25, 26 i 27: AlCOMT i de 17 a 20 h. Curs ECG 2005,4a. edició. (Dr. A. Bardají).

Maig

Dies 3 i 4: Al COMT: Curs d’urgènciespediàtriques (Dra. E. Perera i Dra.Martí).Dia 10: Al COMT: Controvèrsia sobreel cribatge en el càncer de pròstata (Dr.F. Bobé).Dia 16: A l’URV i a les 18 h. Jornadainformativa COMT-Comissió de Deon-tologia.Dia 25: Al COMT: Presentació NHS.

Juny

Dies 6, 8, 13 i 15: Al COMT: Com utilit-zar Microsoft office.

La influència d’aquests mestres i el doinnat de l’Andreu per a la cuinaaconsegueixen sabors i textures

increïbles a base de viandes tractadesamb honradesa però amb una

imaginació desbordant.La carta està escorada cap a les carns,

però no podeu perdre-us el rap a laplanxa amb crema de safrà i verduretes,

i si hi aneu quatre o cinc comensalsdemaneu tres o quatre entrants dels

molts que presenta.L'Andreu i la Sònia

Page 28: Edició Galens 154

28 JULIOL-SETEMBRE 2004 - NÚM. 154

GALENSCòctel•Còctel•Còctel•Còctel•Còctel•Còctel•Còctel•Còctel

Còctel•Còctel•Còctel•Còctel•Còctel•Còctel•Còctel•Còctel

l’humor d’en Cabré

Page 29: Edició Galens 154

JULIOL-SETEMBRE 2004 - NÚM. 154 29

GALENSVida col·legial

Page 30: Edició Galens 154

30 JULIOL-SETEMBRE 2004 - NÚM. 154

GALENS

GALENS recorda a tots els col·legiats l'existència d'un espai, dins la seva publicació, ontots aquests anuncis són gratuïts. Aquest espai, d'ús exclusiu per als col·legiats, pretén ser

un tauler d'anuncis on es podrà oferir, demanar o canviar qualsevol mena de béns oserveis. Els interessats en el servei que GALENS posa al seu abast hauran d'adreçar-se a:

GALENS - Via de l'Imperi Romà, 11 bis - 43005 Tarragona.

Intercanvis - Anuncis Gratuïts

de conductors ubicat al Baix Ebre. Mo-tiu jubilació.Raó: Tel. 977 441 149

IMMOBILIÀRIA

• REF. 0309- ES LLOGA pis assolellat.Tot exterior, sense mobles, 3 hab., 2banys. Zona Països Catalans,Tarragona. Preu amb parking. 550 eurosRaó: Tel. 977 244 288• REF. 0307- LLOGA despatx cèntric aReus. 60 m2, moblat i equipat per con-sulta mèdica o altres activitats.Raó: Tel. 618 039 069.• REF. 0273- ES LLOGA despatx cèn-tric completaments equipat a Reus.Raó: Tel. 660 146 218.• REF. 0277- ES LLOGEN despatxosmèdics multiudisciplinars amb tots elsserveis i per hores a Tarragona. Al Cen-tre Mèdic situat a la Rambla Nova.Raó: Tel. 977 221 999 / 977 234 944• REF. 0280- COMPARTEIXO consultaperfectament acondicionada. EdificiAquarium, entresol. Tarragona.Raó: Tel. 977 245 904• REF. 0281-ES TRASPASSA Centrede Reconeixements per a conductorsa Reus, 15 anys en funcionament, perraons personals dels socis.Interessats Tel. 666 267 227.• REF. 0282- ES LLOGA pis 3 hab,amoblat, calefacció, molta llum, pisci-na, zona Hosp. Joan XXIII.Raó: Tel. 696 00 04 65.• REF. 0285- CENTRE Mèdic, situat aReus, disposa de despatxos per llogar.Raó. Tel. 977- 328 328 / 609370029(Dra. Aguilera).• REF. 0288- ES LLOGA despatx a laplaça Prim de Reus. Idoni per a con-sulta mèdica i de 75 m2.Raó: Tel. 670 287 997• REF. 0289- ES LLOGA despatx aReus. Situat al carrer de Prat de la Riba, 33(davant del mercat central).Raó: Tel. 625 461 684 / 977 346 164• REF. 0299- LLOGO àtic de 3 hab.,saló-menjador, cuina reformada i bany, ammoblat i amb ascensor (Avgda.Catalunya).Raó. Tel. 670 036 294

• REF. 0295- S’OFEREIX despatx pera consulta mèdica. Gran, cèntric, nou iamb possibilitats de col·laboració.Raó: Tel. 977 238 235 / 977 228 228(de 17 a 19 hores).• REF. 301- ES LLOGA pis a Tarragonaamb mobles, 3 habitacions (zona cèn-trica). Preferentment metges residents.Raó: Tel. 977 220 575• REF. 0300- ES LLOGA pàrquing grande 18,6 m2. fàcil d'aparcar a l'Av.d'Andorra de Tarragona (a 90 eurosmes).Raó: Tel. 977 22 19 30 (a partir de les20h.)• REF. 304. ES LLOGEN despatxos alC/ Rovira i Virgili, 42 baixos a CentreMèdic “Medicina i FisioterapiaFontanet”, el centre disposa de dosdespatxos i servei de Fisioteràpia.Raó: Tel. 977 226900

TREBALL

• REF. 0284- CENTRE d ’Estèticanecesita col.legiada especialista ennutrició i medicina estètica.Raó: Tel. 977- 21 75 51• REF. 0286- ES NECESSITA metgegeneral i metge d'empresa per a centremèdic.Raó: Tel. 977- 24 55 00 (sr. Bonet)• REF. 0291- ES PRECISEN metgesper a cobrir places de metges foren-ses contractats.Raó: Institut de Medicina LegalTel. 977 -92 00 09• REF. 0298- SERVEIS Marítims al con-signatari de Tarragona necessita ur-gentment metge generalista.Raó. Tel. 977-22 89 22 o 616 436 053(Sr. Frank Valdés)• REF. 0297- S’OFEREIX metge jubi-lat. Alta IAE, vol exercir a la demarca-ció de Tarragona. Disposat a compar-tir consulta, domina l’anglès i coneixel francès i l’holandès.Raó: Tel. 675 908 830 / 976 253 733• REF. 0308- S ’OFEREIX centred'audiovisuals per a gravar conferèn-cies, cursos i documentalsRaó: Tel. 977 320 040

APARELLS MÈDICS

• REF. 0274- ES VEN aparell de tracciócervical automàtic i radar.Raó: Tel. 977 317 319 / 686 673 492• REF. 0278- S’OFEREIX material delaboratori d’anàlisis. Un autoanalitzadorhematològic K-1000ROCHE i unautoanalitzador bioquí mica SEACH-16-RAL.Raó: Tel. 977 745 070• REF. 0279- ES VENEN aparells de fi-sioteràpia, radar (un de nou i un altreen molt bon estat d’ús), un làser pun-tal, un aparell d’ultrasons i un kolstermultiusos. Tot a molt bon preu i es re-galaran camilles, taules d’exploració ide rehabilitació. També es lloga despatxmuntat a Reus. Cèntric i gran.Raó: Tel. 629 942 066 / 977 311 557• REF. 306. ES VEN electrocardiògrafmodel cardioscript CD 3100,SCHARZER-PICKER molt complet i enperfect estat.Raó. Tel. 977 441929 (Sra. Maria).• REF. 305. VENC aparell per pendrela tensió arterial amb peu, de columnade mercuri, preu ecoòmic.Raó. Tel: 977 342939.

VENDES

• REF. 0302- ES VEN tallagespa elèc-tric en perfecte estat, econòmicRaó: 666077235• REF. 0283- ES VEN Nissan Patrol 3.0GSR CURT, color verd metalissat, anti-guitat 2 anys, molt pocs quilòmetres,estat impecable. Preu 21.000 Euros.Raó: Tel 639 332 736• REF. 0290- ES VEN taula i cadira dedespatx de fusta noble. Preu 500 euros.Raó: Tel. 629 975 156• REF. 0293- VENC TC 3000 (aparelltermocoagulador) per a tractament es-tèt ic de varicositats, cuperosi,telangiectasies i punts rubies.Raó: Tel. 977 403 212 (nits)• REF. 0296- ES VEN a oculista el 40%d’accions d’un centre de reconeixement