Número 167 • 2n. trimestre • 9 de maig 2008 Número 167 • 2n. trimestre • 9 de maig 2008 Edita: Col·legi Oficial de Metges de TarragonaEdita: Col·legi Oficial de Metges de Tarragona

• Eleccions al Col·legi Oficial de Metges deTarragona 2008

• El 6 de juny se celebrarà a Tarragona elII Congrés de la Professió Mèdica de Catalunya

• Resum dels quatre anys de mandat de la Juntade Govern i de l'Assemblea de Compromissarisdel COMT (2004-2008)

• Entrevista amb el Dr. Baldomero Tormo Carnicé, secretari general del COMT

• Eleccions al Col·legi Oficial de Metges deTarragona 2008

• El 6 de juny se celebrarà a Tarragona elII Congrés de la Professió Mèdica de Catalunya

• Resum dels quatre anys de mandat de la Juntade Govern i de l'Assemblea de Compromissarisdel COMT (2004-2008)

• Entrevista amb el Dr. Baldomero Tormo Carnicé, secretari general del COMT

Instal·lats com estem en tempsturbulents pel que fa a laproblemàtica professional,

emmarcada en un augment senseaturador de la pressióassistencial, conseqüència delcreixement de la població alnostre País, l'envelliment de lanostra societat, l'exigènciacreixent dels ciutadans i un ús devegades excessiu del sistema, iafegint-hi la percepció d'unamanca de professionals, talvegada no del tot real, peròcertament percebuda, posa enqüestió el nostre sistema de salut.

L'anomenat model català, que si bé és apriori un excel·lent sistema, presentagrans mancances, en què tan sols l'es-forç personal i continuat de tots i cadas-cun de les metgesses i dels metges quehi treballen aconsegueixen apaivagar.Això, però, es tradueix en un desgastpermanent dels professionals, que jun-tament amb la manca de reconeixementpercebut i unes remuneracions de lesmés baixes de l'Estat, acondueixen auna situació d'insatisfacció, desencís idesmotivació.

Malgrat la realitat d'aquesta situació, elsmetges i metgesses segueixen esmer-çant esforços per mantenir l'altíssimgrau de qualitat del sistema, perquècreuen en ell i volen servir a la societat,tal com es van comprometre.

Cal que imaginem un futur a mida de labondat i de la raó que reclamem, de laveritat a la que aspirem i que sovint ensés negada i usurpada amb millores ines-tables, que encallen els nostres desitjosi els nostres somnis i que no deixen deser autèntics miratges.

No hi ha d'haver lloc, ni ara ni mai, perla por que, en tot cas, ens esterilitza iens envileix, ni per a l'adaptació al quesucceeixi i que a poc a poc va transfor-

mant la condició exigent en un espaid'indolència absoluta.

La capacitat d'escollir, i el que és mésimportant, la de saber-ho fer en la justamesura, a favor d'un mateix i delsaltres, no s'ha de referir únicament al'acceptació d'una solució puntual a unproblema. Ha d'anar molt més enllà, hade ser molt més profunda i meditada,analitzada col·lectivament, amb volun-tat constructiva i alhora de defensa dela professió.

És per això que el Consell de Col·legisde Metges de Catalunya ha convocat elII Congrés de la Professió Mèdica deCatalunya, que celebrarem aTarragona el pròxim 6 de juny, onpodrem analitzar col·lectivament lasituació i decidir el que volem fer, i nopas com una acció puntual i reivindi-cativa, que també, sinó amb visió defutur, a llarg termini, dibuixat comvolem que sigui la nostra professió icom desenvolupar-la.

Així ho farem, amb quatre ponències,amb les que volem abordar de manera“macro” la situació real de la medicinacatalana: Sistema de desenvolupa-ment professional versus carrera pro-fessional, Fan falta més metges en elSistema sanitari català, Ètica de la polí-tica d’incentius als metges i La jubila-ció dels metges. Quan i com?.

Faig des d'aquí una crida a tots elsque els ha tocat la representació, en elsi del congrés, de totes i tots els com-panys del nostre Col·legi, que hoentenguin com un honor i no pas comuna càrrega i que junts, amb la restade companyes i companys d'arreu deCatalunya, amb un fort exercici de res-ponsabilitat, siguem capaços d'obtenirels resultats desitjats que ens permetinrecuperar la il·lusió i la satisfacció deser metges.

Josep M. Solé i PobletPresident del COMT i del CCMC ■

galens 3

▲ Josep M. Solé i Poblet.

Temps de turbulèncieseditorial ■

vida col·legial ■

galens 5

Convocatòria d’eleccions

3 de març de 2008

Tancament retroactiu del cens col·legial, atenent l'article 33dels Estatuts col·legials.

10 d'abril de 2008

Junta de Govern Extraordinària: convocatòria d'eleccions aAssemblea de Compromissaris i Junta de Govern. S'acordaque les eleccions se celebraran el dia 26 de juny. Es proposael nomenament de la Junta Electoral. S'acorda establir 3meses electorals (Tarragona, Reus i Tortosa) i s'estableixenels criteris per al vot per correu.

17 d'abril de 2008

Assemblea de Compromissaris Extraordinària: s'informa de laconvocatòria d'eleccions, i dels criteris sobre meses i vot percorreu, s'anomenarà a proposta de la Junta de Govern, laJunta Electoral.

29 d'abril de 2008

Fi del termini d'al·legacions i d'impugnacions al censcol·legial.

30 d'abril de 2008

Reunió de la Junta Electoral, presa de possessió, elecció depresident i secretari i resolució d'impugnacions i al·legacionsdel cens electoral.

12 de maig de 2008

Fi del termini de presentació de candidatures.

13 de maig de 2008

Aprovació provisional de candidatures.

22 de maig de 2008

Fi del termini de presentació d'al·legacions.

23 de maig de 2008

La Junta Electoral proclama les candidatures.

24 de maig de 2008

Inici de la campanya electoral i del vot per correu.

17 de juny de 2008

Fi del termini del vot per correu.

25 de juny de 2008

Fi de la campanya electoral.

26 de juny de 2008

Votacions (horari de 9 a 19 hores).

2 de juliol de 2008

Presa de possessió dels candidats elegits.

La Junta de Govern Extraordinària del Col·legi Oficial de Metges deTarragona, en la sessió del dia 10 d'abril de 2008, i tenint encompte les directrius establertes en els Estatuts vigents (articles 31 a

40), va aprovar procedir a la convocatòria d'eleccions, que se celebraran eldia 26 de juny de 2008, per a: Delegats a l'Assemblea de Compromissarisi Junta de Govern. La durada i el mandat que s'atorga als elegits és dequatre anys (articles 14 i 21).

Calendari

■ sumari

editorial ■ 3

5 ■ vida col·legial

associacions ■ 11

12 ■ ensenyament

bioètica ■ 16

20 ■ entrevista

vida col·legial ■ 22

26 ■ opinió

concurs ■ 31

33 ■ gastronomia

intercanvis ■ 34

35 ■ acudit

4 Num. 167

Edita:Il·lustre Col·legi Oficial de Metges deTarragona

President:Dr. Josep Maria Solé i Poblet

Delegat del Consell de Redacció:Dr. Francesc J. Renau i Altés

Director:Pitu Tarrasa

Consell de Redacció:Dr. Josep M. Solé i Poblet Dr. Francesc Renau Altès Pitu Tarrasa Dr. Xavier Allué Martínez Dr. Jaume Fontanet Torres Dr. Baldomero Tormo Dr. Eduard Corbella

Redacció:Via de lÕImperi Romà, 11 bis 43005 Tarragona Tel. 977 232 012 / 977 232 006 Fax: 977 236 208

Disseny i publicitat:Cop d’Ull Complex Empresarial REDESSACamí de Valls, 81-87, oficina 72 Tel. 977 300 693 www.copdull.net

Publicitat:Maribel Álvaro 616 436 638 premsa@comt.org

Fotos:Olívia Molet i arxiu Galens

Impressió:Arts Gràfiques Octavi

Tirada:3.500 exemplars

DLB- 43901-86 Permís de suport vàlid núm. 521

Galens no comparteix necessàriamentles opinions dels seus col·laboradors,encara que aquestes possibles discre-pàncies no seran motiu per impedir-ne la publicació.

Número 167 • 2n. trimestre de 2008

El proper 6 de juny, al Palaude Fires i Congressos deTarragona, se celebrarà el

II Congrés de la Professió Mèdicade Catalunya.

El Congrés de la Professió Mèdica deCatalunya, impulsat pel Consell deCol·legis de Metges de Catalunya, hade permetre el debat sobre els proble-mes que afecten al col·lectiu mèdic iha de concloure amb posicionamentsben definits i clars sobre la professiómèdica, l'ensenyament de la medicinai l'organització professional.Necessitem un Congrés que projecti laveu dels metges, de tots els metges imetgesses, i que representi l'expressiódel nostre compromís amb els ciuta-dans del nostre país.

Els objectius del Congrés de la

Professió Mèdica de Catalunya se cen-

tren en:

• Examinar la situació de la professiómèdica catalana a dia d'avui.

• Buscar vies de millora de la qualitatprofessional i mecanismes quecontrarestin l'actual insatisfaccióprofessional.

• Analitzar formes d'augmentar la cohe-sió del col·lectiu professional mèdic ila defensa professional.

• L'ètica de les polítiques d'incentius.

• Revisar els continguts de dos articlesdel Codi Deontològic.

PROGRAMA

09.30 hores. Entrega acreditacions.

10.15 hores. Acte Inaugural delCongrés.

10.30 hores. Ponència: Sistema dedesenvolupament professionalversus carrera professional.

11.30 hores. Ponència: Fan falta mésmetges en el sistema sanitari.

12.30-13.00 hores. Coffe Break.

13.00 hores. Ponència: Ètica de la polí-tica d'incentius als metges.

14.00-16.00 hores. Dinar.

16.00 hores. Ponència: La jubilaciódels metges. Quan i com?

17.00 hores. Conclusions del Congrésde la professió mèdica.

17.30 hores. Acte de cloenda delCongrés.

18.00 hores. Actes lúdics.

19.00 hores. Lliurament de Premis al'Excel·lència.

20.45 hores. Lliurament d'insígnies alsexmembres del Consell deCol·legis de Metges deCatalunya.

21.00 hores. Sopar de Cloenda.

PONÈNCIES

1. Sistema de desenvolupament profes-sional versus carrera professional.

President: Dr. Eudald Bonet.

Ponents: Dr. Helios Pardell,Dr. Arcadi Gual, Dra. Àngels Martos,Dra. Beatriz Satué, Dr. Josep PifarréParedero i Dra. Begoña Santana.

2. Fan falta més metges en el sistemasanitari català?

President: Dr. Miquel Bruguera.

6 Num. 167

■ vida col·legial

El II Congrés de laprofessió mèdicase celebra a Tarragona

Ponents: Dr. Xavier Mate, Dr.Marc Soler, Dra. Montserrat Giralt,Dr. Ramón Mur Garcés i Dra. RitaMassa.

3. Ètica de la política d'incentius alsmetges.

Presidenta: Dra. Rosa Pérez.

Ponents: Dr. Morlans, Dr. FrancescBorrell, Dr. Josep Terés, Dr. Labad,Dr. Eduard Solé Mir i Dr. DanielPalomeras.

4. La jubilació dels metges. Quan icom?

President: Dr. J.M. Solé i Poblet.

Ponents: Dr. Miquel Vilardell, Dr.Jaume Padrós, Dr. Joan Monés, Dr.Josep M. Bertran, Dr. José J.Fernández Martínez i Dr. ManuelArcos.

COMITÈ ORGANITZADOR

• President

Dr. Josep M. Solé i Poblet

• Vicepresidents

Dr. Miquel Bruguera i Cortada

Dr. Eudald Bonet i Bonet

Dr. Xavier Rodamilans de la O

• Secretari general

Dr. Baldomero Tormo i Carnicé

Dra. Rosa Pérez Pérez

• Secretaria executiva:

Dr. Pere Cavallé i Vallverdú

Sra. Maria del Mar Orellana i Muñoz

DELEGATS REPRESENTATIUS

Un sorteig aleatori entre els col·legiatsde Barcelona, Girona, Lleida iTarragona permet escollir els delegatsrepresentants del col·lectiu mèdic alCongrés en una proporció d'un delegatper cada 30 col·legiats. Els delegatsassistiran a totes les sessions de dis-cussió i votació de les ponències i tin-dran veu i vot juntament amb elsponents que n'han preparat els contin-guts.

PREMIS A L'EXCEL·LÈNCIAPROFESSIONAL

En finalitzar el Congrés, es lliuraran elsPremis a l'excel·lència professional, ales col·legiades i col·legiats dels quatrecol·legis de Catalunya.

Es tracta d’un acte que serà presidit perla Consellera de Salut, l'Honorable Sra.Marina Geli, com a reconeixement a laseva trajectòria mèdica i humanística.

Pel que fa als col·legiats del COMT,rebran la distinció els doctors

• FEDERICO ADAN MARIN

• JOSEP CALLIZO TOMAS

• MANEL GONZÁLEZ PERIS

• ENRIC CONTRERAS BARBETA

• TOMÀS GARCIA GALLEGO

• LUIS MIGUEL TOBAJAS ASENSIO

• JORDI JOVE BALAÑA

• FERNANDO DOLZ ANDRES

• JOAN LLUÍS BORRÀS BALADA

• JOSEP M. BLANC CURTO

• LLORENÇ FONT FERRE

• TOMAS ALVARO NARANJO

INFORMACIÓ GENERAL:

• Data: 6 de juny de 2008

• Seu: Palau Firal i de Congressos deTarragona, Arquitecte Rovira, 2,Tarragona

• Allotjament: allotjament a preus espe-cials per als metges que ho sol·licitin.

• Secretaria tècnica: Col.legi Oficial deMetges de Tarragona, Via de l'ImperiRomà, 11 Bis, 43005 Tarragona

Tel. 977 232 012

Fax. 977 236 208

comt@comt.cat

www.congresprofessio.org

Redacció Galens ■

galens 7

vida col·legial ■

galens 9

vida col·legial ■

El passat 18 d'abril va tenirlloc a la capital de lesterres de l'Ebre la

inauguració de la remodelació dela delegació del COMT a Tortosa,seu on també es troba ladelegació del Col·legi Oficial deFarmacèutics, concretament alPasseig de l'Ebre, 24.

L'acte d'inauguració, que va comptaramb nombrosa presència de Metges iFarmacèutics, va ésser presidit pelPresident del COMT, Dr. Josep M.Solé; pel President del COFT, Dr.Andreu Suriol; per la Sra. AnnaAlgueró, tinent d'Alcalde del'Ajuntament de Tortosa, i per la Sra.Cinta Homedes, representant del res-ponsable de la Regió Sanitària de lesTerres de l'Ebre, el Dr. Roldán.

Tots vam destacar la importància de laremodelació, de cara a millorar l'atencióa les Col·legiades i Col·legiats, oferint

una major comoditat amb espais quepodem gaudir de més possibilitats al’hora de realitzar activitats, tot i queaquestes han estat nombroses al llargdel 2007, ja que se’n van celebrar 77,per exemple, i segons informa el res-

ponsable de la seu del COMT, el Sr.Diego Caballé. També, en tots els parla-ments, es va destacar l'excel·lent rela-ció existent entre el COMT i el COFT.

Redacció Galens ■

Inauguració de la remodelacióde la delegació del COMT a Tortosa

▲ La nova seu del COMT a Tortosa.

▲ Taula presidencial de l’acte inaugural.▲ Públic assistent a l’acte.

galens 11

associacions ■

L'Associació de Familiars deMalats d'Alzheimer deTarragona està passant un

dels seus pitjors moments desde la seva fundació l'any 1998.

L'AFAT du a terme diferents serveisdirigits als malalts d'Alzheimer i alsseus familiars o cuidadors principals,com són:

- Servei d'acollida.

- Servei d'assistència social.

- Atenció psicològica individualitzada.

- Grups d'Ajuda Mútua (GAM).

- Servei de voluntariat, servei d'infor-mació i consultes tant a estudiantscom a professionals.

- Servei Respir Familiar (estimulaciócognitiva per als malalts i respir pera les famílies), en aquest momentatén 15 malalts.

- Servi d'informació referent a la lleide Dependència.

- I d'altres activitats puntuals.

L'Associació sempre ha pogut dur aterme la seva tasca a través d'ajudesatorgades per entitats tant públiquescom privades, presentant projectes ales convocatòries corresponents quesubvencionaven en part els serveis.

Malauradament aquest any demoment no ha arribat cap ajuda pertal de poder finançar els projectes, perla qual cosa l'associació, si no rep pro-perament alguna resolució en positiu,haurà de tancar les seves portes sus-penent les activitats.

Esperant que no s'hagi d'arribar enaquest extrem, ja que seria treure unservei a la nostra ciutat de Tarragona itambé es veurien afectades les famí-lies que ara mateix gaudeixen d'algundels serveis de l'Associació deFamiliars de Malalts d'Alzheimer deTarragona, es demana la col·laboracióciutadana, que es pot realitzar per doscamins diferents:

- Fer-se soci d'AFAT. Per a més infor-mació trucar al 977 22 68 09 (contes-tador activat).

- Fer una aportació econòmica en und'aquests números de comptecorrent: Caixa Tarragona: 2073-0090-19-0110080766, o La Caixa2100-0697-52-0100400273.

Estem al c. Fortuny 23 de dilluns idijous de 16.00 a 20.00.

Redacció Galens ■

L’Associació de Familiars de Malaltsd’Alzheimer necessita suport urgent

Si volen ajudaraquesta entitat hopoden fer per duesvies: fent-se soci oamb una aportacióeconòmica en uncompte corrent

12 Num. 167

■ ensenyament

Manifest pel futur de l’assistènciasanitària i el suposat dèficit de metges

Ens trobem en un períodedecisiu pel futur del’assistència sanitària. En un

clima d’alarma social davantl’existència d’un suposat dèficit demetges, l’Administració projectaun augment de numerus clausus.

Al mateix temps s’ha anunciat la imminentobertura de noves Facultats de Medicina adiverses comunitats autònomes per pal·liaraquest suposat dèficit. Davant d’aquestasituació, el Consell d’Estudiants deMedicina de Catalunya (en endavant CEM-CAT), en consens amb el Consejo Estatalde Estudiantes de Medicina (en endavantCEEM), manifesta:

1. El CEMCAT s’oposa a la immediata cre-ació de noves Facultats de Medicina. És unerror prendre decisions de tal magnitud itranscendència social de forma precipitadai sense haver arribat a un consens entre elscol·lectius implicats.

2. El CEMCAT troba indispensable quel’augment de futurs graduats en Medicinasigui avalat per un estudi públic, rigorós idinàmic que justifiqui aquests augments iconstati les necessitats reals de la poblacióen sanitat a curt, mig i llarg termini.Actualment no existeix un registre públicde l’activitat professional i laboral dels met-ges. És per això que el CEMCAT sol·licita laseva immediata elaboració.

3. Aquest estudi ha d’ésser realitzat per lescomunitats autònomes i les organitzacionsmèdiques amb la coordinació del Ministeride Sanitat i Consum i el Ministerid’Educació i Ciència. Les conclusions d’a-quest han de reflectir si existeix o no dèficitde professionals, la seva magnitud, la sevadistribució per especialitats i territoris, lescauses del mateix i per quan es preveuenles seves conseqüències.

4. Qualsevol actuació d’acord amb les con-

clusions de l’estudi ha d’englobar mesurescoordinades a tots els nivells amb la matei-xa contundència.

5. En cas que l’estudi evidenciï dèficit deprofessionals, l’augment del nombre d’es-tudiants ha de fer-se de manera progressi-va, amb els recursos necessaris i a favor del’educació i sanitat públiques.

6. Les universitats públiques són les úni-ques que garanteixen no només la igualtatd’oportunitats i l’equitat en l’accés sinótambé l’excel·lència en la formació basadaen la competitivitat dels seus criteris deselecció i els seus elevats estàndards dequalitat.

7. L’augment de places ha de realitzar-seen les facultats ja existents dins de les pos-

sibilitats de les mateixes. En cas que fosnecessària la creació de noves facultats, hade respectar la distribució territorial i sem-pre garantint l’excel·lència en l’educaciómèdica.

8. La substracció de recursos de les uni-versitats ja existents a favor de les de novacreació, ja siguin públiques o privades,suposa una disminució en la qualitat de laformació dels professionals d’acord ambcriteris d’excel·lència acadèmica. Elsrecursos de l’ensenyament públic són jaescassos. És necessària i urgent la sevaampliació, essent inacceptable qualsevoldisminució dels mateixos.

9. El CEMCAT demana una reflexió sobreles conseqüències d’una possible sobre-producció de graduats, perquè no es

galens 13

repeteixi la plètora de metges viscuda alsanys 80.

10. El dèficit d’especialistes, que no demetges, no se soluciona únicament aug-mentant les places de grau. S’han de con-

siderar altres mesures que incloguin unaredistribució de les places de formacióespecialitzada ofertades que s’ajusti a lesnecessitats i la millora de les condicionslaborals per incentivar els destins menysatractius i evitar la fugida de professionals.

Amb aquest manifest elCEMCAT expressa la sevavoluntat de treballar per auna formació mèdica d’ex-cel·lència que es tradueixien una assistència d’altaqualitat que garanteixi latotal cobertura de lesnecessitats sanitàries de lapoblació. Ens posem a ladisposició dels agentsimplicats en aquest procésper treballar en estretacol·laboració en la recercade solucions consensua-des per aquesta situació talcom la societat espera dela professió mèdica.

Redacció Galens ■

ensenyament ■

En un climad’alarma socialdavant l’existènciad’un suposat dèficitde metges,l’Administracióprojecta un augmentde numerus clausus

El secretario general de la OMC, JuanJosé Rodríguez Sendín, el presidentede la Conferencia Nacional de Decanos(CND), José María Peinado Herreros, elvicepresidente de la Federación deAsociaciones Científico MédicasEspañolas (FACME), José Manuel BajoArenas, el presidente del ConsejoEstatal de Estudiantes de Medicina(CEEM), Javier Serrano, y el ConsejoNacional de Especialidades en Cienciasde la Salud, han presentado un mani-fiesto en el que rechazan las propues-tas realizadas por diversas consejeríasde incrementar el número de alumnosque acceden a las facultades y crearhasta 15 nuevos centros universitariospara acabar con la escasez de médicosen España.

Según han asegurado, esta decisión“debe partir de un análisis contrastadode la situación actual y la adecuadaproyección de las necesidades futurasde profesionales”, y han destacado lanecesidad de establecer "políticas quefidelicen a los médicos, evitando sufuga a países que ofrecen mejoresincentivos y mayor reconocimiento".También han pedido una reunión conlas autoridades de Sanidad yEducación para desarrollar nuevasmedidas y “evitar que el aumento dealumnos deteriore la calidad asisten-cial, el subempleo y el paro entre losmédicos”.

Según José María Peinado, “la situa-ción es grave porque las autoridadesproponen crear hasta 15 nuevas facul-tades de Medicina, siete privadas, unaconcertada y las demás públicas, tresen Cataluña; cuatro en Madrid; una enJaén; otra en Baleares; dos en Murcia,una en Cartagena y la otra en Murcia;dos en Castilla-La Mancha, una en

Ciudad Real y otra en Toledo; otra enGalicia y otra Navarra". Peinado tam-bién ha comentado la creación de has-ta ocho de estas nuevas facultades“podría aprobarse en estos días, por-que está previsto que empiecen a fun-cionar en octubre”.

La OMC, la Conferencia Nacional deDecanos (CND), la ConfederaciónEstatal de Sindicatos Médicos, laFederación de Asociaciones CientíficoMédicas Españolas, el ConsejoNacional de Especialidades en Cienciasde la Salud y el Consejo Estatal deEstudiantes de Medicina han firmadoeste manifiesto que denuncia el “desor-den generado por las propuestas de

diversas consejerías que implican laadopción de medidas unilaterales porparte de las comunidades, que nos ale-jan de las políticas europeas y que sóloaportan soluciones a corto plazo”;rechaza la creación de nuevas faculta-des y hace un llamamiento al “consen-so entre comunidades, ministerios, uni-versidades y organizaciones profesio-nales y sociales para evitar la pérdidade calidad del sistema asistencial conla consecuente repercusión sobre laatención médica y la calidad asisten-cial, así como la reaparición del subem-pleo y el paro médico”.

El Médico Interactivo ■

Médicos, organizaciones, profesoresy estudiantes de Medicina rechazanla creación de 15 nuevas facultades

■ ensenyament

14 Num. 167

La medicina d'investigaciósense concessions, en laque l'assaig/error marcava

les pautes diagnòstiques iterapèutiques; en la que escomprenia que podies “fallar” elsteus malalts presents i coneguts,per “salvar” malalts futurs idesconeguts (la filosofia desacrificar els mitjans per un bonfi), també convivia amb unamedicina clínica, de proximitatmetge-malalt, que es basava enla conversa fluïda, contactedirecte i l'atenció amable.

D'aquesta situació, s'ha passat a unamedicina de conversa interrompuda,contacte indirecte, i increment en latecnificació que posa distància entreels dos protagonistes, però que tambépretén engegar mecanismes queimpedeixin actuacions no ètiques.

Actualment, la necessitat de temps esfa imperiosa. Atenem major nombrede pacients, al mateix temps que femdocència. Progressa la innovaciógenerant nombrós aparatatge mèdic is'ha de saber com fer-lo funcionar.S'ha d'atendre els delegats farmacèu-tics per destriar el millor fàrmac o elsrepresentants de la indústria mèdicaper utilitzar la pròtesi més fiable. I ara,també, s'ha de disposar d'uns minutsper respondre queixes i ens hem d'ac-tualitzar en la nova normativa civil ipenal, a més de conèixer certes regu-lacions administratives.

Aquestes situacions fan que l'actemèdic en ocasions arribi a provocarefectes adversos, fins i tot danys quehem de saber preveure, controlar iposar els mitjans per minimitzar-los, jaque segur que es produiran.

La consciència moral del metge s'hatornat receptiva al patiment que es potprovocar i als efectes indesitjats que es

poden inferir i s'ha sensibilitzat, esta-blint mètodes que garanteixen la pro-tecció dels pacients.

FA 2000 ANYS

Tot i no sent una medicina tecnificada(almenys des del punt de vista actual),fa 2000 anys ja observaven que lamedicina podia ser causa de mals.D'aquesta manera els principis hipo-cràtics ja eduquen sobre la manera detractar els malalts i sorgeix la màximaprimum non nocere (paradigma de lano maleficència), tant més que nofigura en els juraments hipocràtics i

que s'ha atribuït a diversos metges alllarg de la història, però que semblaque va ser Galeno qui primer la va pro-nunciar. Però en tot cas reflecteix lainquietud que sempre ha existit pelproblema de fer mal en medicina.

Claude Bernat (fent un salt de 1800anys), metge, biòleg i filòsof francès, vaexpressar la voluntat de “no lesionar unapersona independentment dels beneficisque puguin derivar-se pels altres”, peravantatjosos que aquests fossin. Ésimportant notar l'escrupolositat (enversl'humà, almenys), de l'anomenat “fun-dador de la medicina experimental”.

El metge, fa el bé?■ bioètica

16 Num. 167

galens 17

bioètica ■

Durant tot el segle XX han estat docu-mentats desenes d'actes mèdics quehan constituït veritables aberracionscontra els humans, liderades per vani-tosos metges que a canvi del patimentd'uns pocs volen salvar-ne a molts.

EL SEGLE PASSAT

Per exemple: des de l'any 1932, finsals nostres anys 70, es va negar eltractament a centenars de negresafectats per la sífilis (des dels anys 40existia disponibilitat de la penicil·lina),amb motiu d'observar l'evolució de lamalaltia a les persones que hi ha sotaaquesta pell, negra, ja que, a més,existien estudis similars en blancs.

La inoculació de VHB a nens defi-cients mentals a Willowbrook publicatal NEJM, per Beecher el 1966, queconsta en una revisió que recollia 22articles de revistes científiques objec-tables èticament.

“Autòpsies” practicades en vius noanestesiats internats en els campsjaponesos de final de la primera guerramundial. Les conegudes i aterradorespràctiques infringides als presonersnazis durant la segona guerra mundial.I altres exemples més recents.

Així doncs, el metge fa el bé?, ens pre-guntem ara que estem al segle XXI.Observem, però, els intents de contro-lar i reprimir les pràctiques perversesque acabem de comentar:

L'any 1947 es redacta el codi deNüremberg a conseqüència dels judi-cis als metges dels camps de concen-tració nazi i pretén regular la investiga-ció en persones.

La declaració de Hèlsinki, l'any 1964de l'Associació Mèdica Mundial, pro-mou uns principis ètics per investiga-ció en éssers humans dels que s'hanfet esmenes cada 7-10 anys.

Quinze anys més tard, als EUA i desde la presidència es fa l'encàrrec, auna comissió nacional per a la protec-

ció dels éssers humans en InvestigacióBiomèdica, d'elaborar un informe quecontingui unes normes bàsiques icomunes que es puguin utilitzar, dereferència en el tracte, experimental iper extensió al clínic, de pacients.

És aquí, el 1979, en l'Informe Belmont(1), on es plantegen tres punts: a) dis-tingir entre pràctica mèdica i investiga-ció; b) es proposen tres principisbàsics, de respecte a la persona, depromoure el bé i de ser equitatiu en lesdecisions, i c) també descriu les apli-cacions d'aquests principis.

ÈTICA PRINCIPALISTA

Beauchamp i Childress, uns anys méstard, consoliden “l'ètica principalista”en què defineixen els principis d'auto-nomia, beneficència i justícia distribu-tiva, afegint, com un més, el principide no maleficència i equiparant-los enimportància.

Posteriorment, s'han anat ponderantprimacies i aplicant prioritzacions.Diego Gracia proposa un primer nivell

imprescindible d'ètica, contemplantels principis de no maleficència i justí-cia. Pel que fa als principis de benefi-cència i autonomia (respecte a lespersones, aquest últim), consideraque significa assolir una ètica demàxims.

SORGIMENT DE GUIES ÈTIQUES

Posteriorment i amb l'aspiració demillorar i educar actituds que es vandetectant, han sorgit guies ètiquesinternacionals, normes de bona pràcti-ca clínica, cartes de drets i deures delspacients; com també diverses lleisestatals a diversos països, com és elConveni per a la Protecció dels Dretsdels Humans Respecte AplicacionsBiològiques i Mèdiques, elaborat pelconsell d'Europa.

I finalment a Espanya, la recent llei14/2007 d'investigació biomèdica, queté com a objectiu regular la dignitathumana i el respecte a la persona enel camp de la investigació bàsica i clí-nica (exceptuant assaigs clínics demedicaments).

Arribats en aquest punt, ens plante-gem si ens sentim protegits com a per-sones susceptibles d'entrar en la“cadena sanitària”, com a usuarismalalts, (o fins i tot en una investigaciócientífica), i, en segon lloc, si assumim(i hem de pensar que sí), que estemobligats a garantir la màxima seguretatclínica, com a professionals integrantsdel sistema sanitari.

Així doncs, s'estableix el concepte d'è-tica sanitària assistencial que incloufonamentalment els següents aspectes(2): En primer lloc, les actituds iaccions mèdiques indicades al davantde les diferents situacions clíniques.Segon, les preferències del pacient.Tercer, la qualitat de vida desitjada enel propi projecte de vida. I un quartaspecte, les possibilitats que ofereixl'entorn quant a context social i econò-mic per assolir les pròpies fites.

L'escenari que delimiten els anteriorsapartats defineix unes premissesbeneficients que es proposen com aobjectiu buscar el bé i evitar el mal,valorant els riscos.

BUSCAR L’OPCIÓ MÉS ENCERTADA

L'exercici diari de la professió mèdicademana plantejar-se, per cada malalt,el pronòstic de la seva malaltia, quinés el millor tractament que podemaplicar, i quines complicacions espoden plantejar. I demana informar,proposar, raonar, deliberar i conciliaramb el malalt l’opció més encertada,implicant-nos adequadament en ladecisió.

Si la medicina és la ciència de la incer-tesa i l'art de la probabilitat, haurem derecórrer a l'empatia i al respecte; és adir, a l'humanisme per arribar a pro-postes realment beneficients.

L'assistència beneficient inclou explo-rar aspectes físics, sospesar criteris demicrogestió mèdica, apreciar matisossocials i fins i tot espirituals (en oca-sions de manera subconscient), ques'han d'avaluar en efectuar una reco-

manació de salut, analitzant al mateixtemps els riscos.

Precisament per avaluar riscos i mini-mitzar incerteses pròpies de la medici-na observem les recomanacions de laMedicina Basada en l'Evidència(MBE), desenvolupada inicialment aOntàrio l'any 1991. Proposa consolidarles decisions preses en la instauracióde tractaments basant-les en revisionssistemàtiques d'assaigs controlats enla investigació clínica. Naturalment, lafiabilitat que els estudis proporcionenes conjuga amb el coneixement fisio-patològic de la malaltia, l'experiènciapersonal i l'adaptació pertinent al casindividual (i per individual, variable).

La MBE requereix temps i formació perdedicar a recerques bibliogràfiques,utilitzar guies clíniques, revistes cientí-fiques, webs acreditades, i bases dedades.

També contribueix a evitar l'error, l'ela-boració de guies clíniques, facilitant elraonament i la decisió ràpida en situa-cions freqüents i previsibles, i obviantdefectes o descuits, provinents delcansament, prejudicis propis, o estrèsdel metge.

L’ERROR MÈDIC

Tot i les esmentades precaucions, arri-ba desgraciadament l'acte negligent osimplement l'error mèdic. Per tants'han de promoure activitats destina-des a identificar problemes clínics, agi-litar els processos diagnòstics i tera-pèutics, afavorir les sessions de morbi-ditat i mortalitat (fomentant la delibera-ció socràtica), preveure efectes adver-sos, per avançar en la seguretat clíni-ca. Es poden produir situacions en lesque la línia entre assistència clínica iinvestigació es ben bé borrosa.Procediments que per la seva comple-xitat, intervenció de diversos professio-nals, presa de temps i pressió de resul-tats poden abocar al fiasco.

L'actitud mèdica més beneficientdavant del malalt és la que elabora una

18 Num. 167

■ bioètica

“Actualment, lanecessitat de tempses fa imperiosa.Atenem majornombre de pacients,al mateix temps quefem docència. I ara,també, s'ha dedisposar d'unsminuts per respondrequeixes i ens hemd'actualitzar en lanova normativa civili penal, a més deconèixer certesregulacionsadministratives”

galens 19

bioètica ■

completa història clínica, una exhausti-va i acurada exploració física. Inverteixel temps necessari, portat amb condi-ció de cara a cara (estem efectuantl'entrevista clínica, a diari, literalmentamb el terminal informàtic, tocant-li lestecles i mirant-li al monitor, tenint elpacient com a observador parcial).Hem de fer estimacions del materialtecnològic que disposem, del curs de lamalaltia, del pronòstic del malalt i de lavoluntat per ell expressada, ja sigui demanera verbal o escrita (contemporanio voluntats anticipades), per no actuarde manera maleficient.

Finalment disposem de comissionsd'ètica en diversos àmbits de la vidaprofessional, i de fàcil i recomanableaccés que, en situacions de dubte o denecessitat, portaran la discussió a unpla més plural i convertiran el dilemaen problema, la qual cosa implica unmajor nombre d'opcions per una ade-

quada i acceptada resolució (en inves-tigació, són inexcusables).

Aquests punts constitueixen, segura-ment, la via per tal que la conductamèdica sigui correcta i juntament ambla sàvia gestió del temps, actuarem demanera sistemàtica, el més beneficientpossible.

Bibliografia:

1. Informe Belmont. Principios y Guíaséticas para la Protección de los SujetosHumanos de Investigación. NationalCommission for the Protection ofHuman Subjects of Biomedical andBehavioral Research.USA.1979

2.Jonsen AR, Siegler M, Winslade WJ.Ética clínica. Ed. Ariel; 2005

Dr. Eduard Corbella ■ ▲ El Doctor Eduard Corbella.

En aquest número de Galensvolem copsar l'opinió sobrediferents aspectes del

secretari general del COMT, el Dr.Baldomero Tormo Carnicé.

Dr. Tormo, és la primera experiència enla Junta de Govern, i, en qualsevol cas,quina valoració fa de la mateixa?

Des de fa dos anys, sóc secretari gene-ral, però des del 2004, coincidint ambel mandat de l'actual junta, ja era vocalde metges jubilats. No obstant he dedir que anteriorment havia estat 10anys membre de la comissió deontolò-gica, la qual cosa em va permetreconèixer la institució per dintre i unmón diferent, i alhora la importànciaque té el Col·legi, que certament si noho vius interiorment és difícil d'apreciari d'entendre.

Ara amb el càrrec de secretari general,visc en primera persona la intensitatdel treball que representa el dia a diacol·legial. Tan sols un exemple, en elque portem de mandat, hem rebut,analitzat i contestat més de 30.000documents. Això només ja justifica omillor respon a la pregunta recurrentque es fa molta gent de “per què ser-veix el Col·legi?”

Malgrat el que tot això significa de feinai dedicació, he de dir que ha estat, i és,una experiència molt gratificant, quem'honora.

Dec aquesta satisfacció a la decisió,que en el seu moment va prendre lajunta de Govern, de nomenar-me secre-tari general.

Doctor, com es viu el dia a dia alCol·legi?

Amb intensitat, una intensitat moltesvegades cansada, però sens dubte, alfinal, és una experiència gratificant.

Crec que és un privilegi poder treballaren el que més estimes, com és la pro-fessió, i el servei a les companyes icompanys, i per extensió a la societat.

És molta la dedicació, com ja heesmentat, que el Col·legi exigeix, i enaquest sentit vull agrair a la meva famí-lia, i especialment a la meva esposa, lacomprensió per les meves absències.

Doctor Tormo, es troba sol en el desen-volupament del seu càrrec?

Sincerament no, perquè comparteixo eltreball i despatxo diàriament amb elpresident; per cert, sovint aferscol·legials o polítics de gran envergadu-ra, i en molts casos, amb una urgènciaaclaparadora. Però és justament el tre-ball en equip el que alleugereix lacàrrega. En aquest sentit, no puc obli-

dar el suport de la resta de companysde la Junta de Govern, i, si m'ho per-met, vull fer especial esment de l'equiphumà, que actualment conforma elpersonal del Col·legi i de les seves dele-gacions. Sense el seu lliurament perso-nal, hauria estat impossible realitzar totaquest treball, i alhora les grans millo-res aconseguides amb el complimentdel programa que ens vam proposar,quan amb gran il·lusió vam arribar alCol·legi.

De què se sent més orgullós de tot elque fins ara ha fet a la Junta deGovern?

Per a un pare es fa molt difícil escollird'entre un dels seus fills, per tant, orgu-llós em sento de tot el que s'ha realitzat;ara bé, si la pregunta fos què destaca-ria, li diria que la defensa, que en totsels sentits el Col·legi i l'actual Junta hadut a terme fins al límit, dels professio-nals. Posem uns exemples: el pacteamb la Fiscalia de l'AudiènciaProvincial, les impugnacions a decretsdesafortunats, la reforma de l'adminis-tració del Col·legi per obtenir el certifi-cat de qualitat ISO 9001, la signaturaelectrònica, i un llarg etcètera que compot comprendre comporta una càrregade treball duríssima, que com comenta-va abans exigeix, necessàriament, unagran dedicació.

Després de tot el que s'ha esmentat,què queda per fer?

Miri, al meu entendre, això és només elcomençament, ja que continuarem llui-tant per un “Col·legi dels metges i perals metges i al servei de la societat”modern, agosarat, i dedicat a situar lanostra professió, per cert la millor queexisteix, en el lloc que li correspon, amb

20 Num. 167

■ entrevista

▲ Dr. Baldomero Tormo Carnicé.

Entrevista al secretarigeneral del COMT

vocació de servei al proisme, i, alhora,recuperar allò que mai s'hauria d'haverperdut i que, insisteixo, volem recupe-rar, com és la il·lusió i la satisfacció deser metge.

Ja per finalitzar, Doctor Tormo, desprésde 49 anys de professió, quins canvisha viscut, i com la veu actualment?

Ha passat de ser una medicina basadamés en l'experiència (el famós “ull clí-nic”) a una nova medicina eminent-ment científica, ajudada per gran quan-titat de dades analítiques, imatges pro-cedents dels instruments, RX, ecogra-fies, endoscòpies, ressonàncies magnè-tiques, gammagrafies, i un llarg etcète-ra, que s’ha de saber interpretar, per laqual cosa es precisen gran quantitat deconeixements, i a més a més experièn-cia. Tot això ho han aconseguit els nos-tres metges joves, gràcies a l'organitza-ció formativa actual, a les facultats de

Medicina, i als hospitals on realitzen lespràctiques. Un exemple que serveix peril·lustrar tot l'anterior, a mi em vanensenyar a mesurar la mida de l'aurícu-la esquerra mitjançant percussió a l'es-quena, amb més errors que encerts,quan avui es mesura amb exactitudamb una ecografia. Anècdotes sem-blants n’explicaria moltes.

Una altra gran diferència la constitueixla feminització de la professió. En elmeu cas, només teníem a la facultat seto vuit companyes, i en els cursosactuals gairebé el 70% són dones.

Un altre factor a tenir en compte ésl'augment i l'envelliment de la poblacióa Catalunya, amb tots els problemesque això comporta respecte a l'assis-tència i a la problemàtica que la depen-dència de les persones grans significa.

D'altra banda, a dia d'avui tenim una

societat més informada i alhora mésimpacient i més exigent.

El treball de les companyes i dels com-panys és molt més complicat, sotmès auna pressió assistencial, que no té atu-rador.

És per això que des del col·legi treba-llem i treballarem en defensa dels nos-tres companys i companyes, exigintunes condicions òptimes per a l'exerci-ci de la professió, que passen necessà-riament per la participació dels metgesen els òrgans de decisió i per una certaautonomia de gestió.

Ningú millor que el mateix professionalper identificar on són les mancances ialhora establir quines són les millorssolucions.

Pitu Tarrasa ■

galens 21

entrevista ■

Coincidint amb el finald'etapa a l'actual Junta deGovern, fem un resum de

les actuacions més destacadesd'aquesta quatre anys.

1. Proclamar i defensar la llibertat,independència i sobirania territorialdel COMT.

• Hem mantingut independent elCOMT de: - l'administració- sindicats - mútues • Hem mantingut la identitat territorialdel COMT a l'impedir el col·legi únicde Catalunya en el debat del “ICongrés de la Professió Mèdica” cele-brat a Sitges el 2004.

2. Defensar enèrgicament la dignitatde tots els metges i metgesses, alhoraque exigir i lluitar per millorar les con-dicions per a l'exercici professional dela medicina.

• Vam ser el primer col·legi català endonar suport a la vaga dels metges, enconcret tres dies abans de començar-la.

• Vam participar conjuntament amb elcol·legi de Lleida de manera “directa”en la gestació del Consell de laProfessió Mèdica de Catalunya.

• Vam impugnar el decret d'integraciódels metges de cupo i zona. L’úniccol·legi de Catalunya que va defensardes del primer moment aquests pro-fessionals i ho vam aconseguir aturar.

• Vam impugnar el decret de jubilacióanticipada dels metges i ho vam acon-seguir.

• Universitari de Tarragona Joan XXIII,dels Pediatres de Reus i dels Metgesd'Urgències de l'Hospital Sant Pau iSanta Tecla.

3. Acord entre el fiscal en cap del'Audiència Provincial de Tarragona i elCOMT, mitjançant el qual es tipificarancom a “atemptats” les agressions alsmetges.

• El fiscal en cap de l'AudiènciaProvincial de Tarragona, l’Il·lm. Sr.Xavier Jou, després de reunir-se ambel president del Col·legi Oficial deMetges de Tarragona, el Dr. Josep M.Solé i Poblet, han assolit el compromísque de manera immediata les agres-sions de tot caire a les metgesses imetges en l'exercici de la seva funciópública, col·legiats al COMT, siguintipificades com a “delicte d'atemptat”(articles 550 i 551 del C.P.), amb lespenes corresponents, sense perjudicide la qualificació, que en el seu casmereixi el concret resultat lesiu.

Tanmateix, no serà un obstacle peraquesta tipificació el fet que els actess'hagin produït fora del centre o lloc detreball, sempre que siguin motivats perla “condició de metge” (en l'exercici defunció pública) que tingui la víctima oper la seva prèvia actuació professional.

• En aquest sentit, cal deixar clar queals efectes penals tindran la conside-ració de funcionari públic tots aquellsprofessionals que realitzin una presta-ció sanitària o facultativa vers elspacients depenents del Sistema Públicde Salut, amb independència de l'in-grés, categoria, sistema retributiu,estatut legal o reglamentari, sistemade previsió i estabilitat o temporalitaten el lloc de treball.

• D'altra banda, cal fer esment que alvoltant del contingut d'aquest compro-mís també s'ha acordat que sigui elCOMT, concretament la seva assesso-ria jurídica, la que centralitzi i tramitiles denúncies corresponents queesdevinguin d'aquestes agressions, iserà el domicili dels metges a tots elsefectes la seu col·legial.

• D'aquesta manera les metgesses imetges col·legiats al COMT guanyaranen privacitat, i en l'agilitació i notifica-cions de les denúncies. Tanmateix,des del COMT es podrà portar un mésacurat seguiment i control estadístic, ifer-ne una millor anàlisi, seguiment idiagnosi de les diverses situacions,optimitzant i agilitzant les accions ques’hagin de dur a terme.

4. Defensar el dret per a tots els llicen-ciats en Medicina i Cirurgia a l'accés ala formació. Tanmateix, defensar lacreació de més llocs de treball i acon-seguir retribucions més dignes per alsmetges joves.

• Hem portat davant l'administració, alConsell de Col·legis de Metges deCatalunya i de l’OMC, la necessitat delMIR troncal com a primer pas de lareforma, així com el dret de tot “met-ge” a un cop finalitzada la carrerapoder completar la seva formacióespecialitzada sense que hagi de fercap oposició (única carrera a la que seli exigeix a hores d'ara una oposicióper accedir-hi, i que a més no creaplaça en propietat).

• Hem defensat els MIR en el sentitque sigui reconeguda la seva tasca i eldret a una remuneració digna quereconegui la importància del seu paperen el si del sistema.

22 Num. 167

■ vida col·legial

Resum dels quatre anysde mandat (2004-2008)

En aquest sentit hem creat una “voca-lia col·legial pròpia”.

5. Defensar la sostenibilitat i milloradel sistema sanitari públic, universal ide qualitat.

• Hem defensat el sistema i la sevasostenibilitat reiteradament i alhorahem exigit una millora substancial enles condicions de treball dels metges,que són els que a hores d'ara mante-nen el sistema i apaivaguen les sevesmancances, que no són poques.

• Hem exigit i exigirem més respecteper als metges. El consell de la profes-sió és l'òrgan que permet establir lesmillores que creiem que fan falta.

• Atenem els metges nouvinguts i con-tribuïm a millorar la seva formació.

• Reprovem la mala distribució, queno pas manca, de metges aCatalunya.

• Critiquem els complements salarialsper objectius, que considerem noètics, i ho portem al proper II Congrésde la Professió, que se celebra aTarragona el pròxim mes de juny, per-què siguem nosaltres, els metges, elsqui decidim sobre aquest tema.

6. Adequar les instal·lacionscol·legials, pel que fa a les transferèn-cies de les noves competències,establertes en el nou escenari legisla-tiu que definirà el model de formaciómèdica i de l'exercici professional dela medicina en els propers anys.S’han conclòs les obres a Tarragona,Tortosa i estan en desenvolupament aReus.

• Hem realitzat l'adequació de les ins-tal·lacions de la seu de Tarragona,optimitzant els recursos existents iadequant una sala “d'actes i de forma-ció” equipada amb els mitjans i la tec-nologia més moderna pel que fa a lesactivitats de formació, enregistramentde sessions i celebració d'actespúblics.

• Hem finalitzat la remodelació com-plerta de la seu de Tortosa.

• Hem iniciat la millora de lesinstal·lacions a la seu de Reus.

7. Cercar vies de diàleg i entenimentamb la URV. Aquesta ha de ser unaqüestió prioritària. És fonamental esta-blir un marc de relació fluid i dinàmicentre la facultat de Medicina i el COMTper tal de col·laborar i participar en laformació dels nous metges.

• Immediatament de la presa de pos-sessió de la nostra Junta, vam establircom a prioritat restablir las relacionsCOMT-URV, fet que va quedar resolt iplasmat en un conveni de col·labora-ció COMT-URV, signat pel rector Arola

de la URV i el president del COMT.

• Posteriorment vam signar un conve-ni de col·laboració amb la facultat deMedicina, pel qual el president delCOMT va ser nomenat membre delcomitè consultiu del la FMURV.

• El COMT ha participat des de la nos-tra arribada a l'acte de lliurament dediplomes i orles de la facultat deMedicina i col·labora amb l'associaciód'estudiants de Medicina de la URV.Ben aviat establirem un sistema de“pre-col·legiació”.

8. Crear unes grans àrees competen-cials: Primària, Hospitalària, Relacionsinstitucionals, Relacions Socials,Informàtica i Publicacions, Bioètica,així com totes aquelles que els matei-xos col·legiats reclamin.

Aquests objectius, perseguits des dela presa de possessió, han estat asso-lits, i, així, existeixen, com es pot veu-re al web col·legial, tot un seguit degrups de treball i àrees competen-cials, com:

A) Departament “d'informàtica i novestecnologies”, encarregada del mante-niment del web col·legial, de la signa-tura electrònica i finalment d'un avençimportantíssim com és la digitalitzacióde tots els arxius col·legials, tant docu-mentals com fotogràfics, entre d’al-tres.

B) Comissió de Bioètica.

C) Secció de Medicina TX iAcupuntura.

D) Secció d’estudi i tractament deldolor.

E) Secció de Medicina de l'EducacióFísica i de l'Esport.

F) Secció de Medicina Estètica.

G) Secció de Medicina d’Homeopatia.

H) Secció de Metges joves.

galens 23

vida col·legial ■

9. Elecció entre els compromissariselectes de cada comarca, dels dele-gats comarcals, amb poder represen-tatiu del COMT in situ.

Així ho hem dut a terme, amb elsnomenaments oportuns dels delegatscomarcals:

• Tarragonès: Dr. Francesc MarsalCavallé.

• Alt Camp: Dr. Pere Solé Barreras.

• Baix Camp: Dra. Pilar SalaFrancino.

• Baix Ebre: Dr. Manuel A. MadueñoReal.

• Baix Penedès: Dr. Fermí Alari Pons.

• Conca de Barberà: Dr. Jose MariaFarré Marimon.

• Montsià: Dr. Josep Fumadó iQueral.

• Priorat: Dra. Immaculada FusteroFustero.

• Ribera d'Ebre: Dr. Luis MiguelTobajas Asensio.

• Terra Alta: Dra. M. Pilar ZapaterMartín.

10. Noves iniciatives:

A) Signatura electrònica: una eina demodernitat.

El COMT és soci accionista d’empre-ses com Firma Professional SA iHealthsing SA per a la signatura elec-trònica; d’aquesta manera, el col·legies converteix en “autoritat acreditado-ra i certificadora.”

Els propers mesos iniciarem el lliura-ment de la signatura electrònica ambel carnet col·legial, que entre altresaplicacions permetrà:

• La història clínica compartida i larecepta electrònica, en el professional.

• El reconeixement de la competènciaprofessional de cada professional, aldia, en l'àmbit col·legial.

• L'agilitació de tràmits burocràticscom: actes notarials, compravenda online, pagaments a Hisenda, entre d'al-tres, pel que fa a temes més perso-nals.

B) Hem creat:

• Diada col·legial.

• Premis a l'Excel·lència Professional.

• Creu de Sant Cosme i Sant Damià.

• L'any acadèmic dedicat a la memò-ria d'un company traspassat.

• Síndic de Conciliació, Mediació iArbitratge del COMT.

• S'ha reactivat la Filial de Tarragonade l'Acadèmia de Ciències Mèdiquesde Catalunya i Balears.

Resum sintètic de l’activitat de presi-dència i secretaria dels quatre anys demandat.

Visites 932

Documents 30,817(correus electrònics a banda)

Reunions Consell 40(permanents)

Reunions Junta de Govern • Ordinàries 40• Extraordinàries 20

Reunions Consejo General (OMC)• Plens 44• Assemblees 28

Junta de Govern i Assemblea deCompromissaris del Col·legi Oficial deMetges de Tarragona ■

Num. 167

■ vida col·legial

24

Proclamar i defensarla llibertat,independència isobirania territorialdel COMT, defensarla dignitat de totsels metges imetgesses, alhoraque exigir i lluitarper millorar lescondicions per al'exerciciprofessional de lamedicina, sónalgunes de lesactuacions d’aquestmandat

Just ara fa 19 anys desd'aquestes mateixes pàginesplantejava la necessitat que

teníem i que evidentment encaratenim els professionals d'afrontarles decisions sobre el final de lavida. Això inclou el dret detothom als beneficis de laciència, que cada dia en són més,el dret a optar per un acabamentde les mesures terapèutiques decada malalt o la limitació del'esforç terapèutic per part delsprofessionals en situacionsterminals. En una sola paraula,l’eutanàsia, en el seu sentit mésampli.

El debat sobre l’eutanàsia passiva oactiva té massa incerteses. Els adjectiuspassiu i actiu que parlen d'accions iomissions en realitat representen activi-tats amb un compromís de voluntat. Laresponsabilitat ètica inclou tant l'acciócom l’omissió. La limitació de l'esforçterapèutic, d'ample aplicació, potincloure com a tal accions tan habitualscom ordenar l'ingrés o l'alta hospitalà-ria, l'ingrés a una unitat de cures inten-sives o la programació de quiròfan:constantment prenem decisions quetindran repercussions directes sobre laprolongació o l'acabament de la vida.

Però, d'una manera gradual, de lamateixa manera que per a molts profes-sionals s'ha descomptat el compromísde l’objecció de consciència a l'entornde la interrupció voluntària de l'emba-ràs com a una matèria de dones i gine-còlegs, ara s'ha desplaçat el procés dela limitació de l'esforç terapèutic i l'a-tenció al terminal cap als equips decures pal·liatives.

El gradual coneixement de la poblaciósobre la gestió del final de la vida pale-sada amb la signatura de documentsde Voluntats Anticipades també convi-da a donar actualitat al tema. La ten-

dència actual és reclutar l'ajuda delsequips de cures pal·liatives que tenenun reconeixement de sensibilitat, eficà-cia i eficiència. Els equips del PADES(“...pades nostre, que actues a laterra...”) són altament valorats, tot i queno sempre adequadament recolzats idotats de personal i equipament.

Però els professionals no poden excu-sar la seva responsabilitat ètica a l'horad'establir indicacions d'actuacions i decompartir amb malalts i familiars la visióde tot el que s'espera de l’evolució d'unmalalt cap al seu destí final.

L’eutanàsia, la mort digna, és una cosade tots. Especialment de tots els metgesque eventualment hauran d'exercir laseva gestió.

Xavier AlluéCap del servei dePediatria del'HospitalUniversitari JoanXXIII ■

26 Num. 167

■ opinió

Eutanàsia al segle XXI

▲ Fotograma de la pel·lícula ‘Mar adentro’, l’argument de la qual gira entorn de l’eutanàsia.

“L’eutanàsia, la mortdigna, és una cosade tots.Especialment de totsels metges queeventualment haurand’exercir la sevagestió”

Sabia o recorda vostè que elprimer campionat de futbolfemení a Espanya es va

celebrar a Tarragona?... Doncs sí,i va ser en honor a su Majestad laReina de España, Donya Sofia.

Tingué lloc els dies 25, 26, 27 i 28 dejuny de 1981, en què el Comitè organit-zador estava format per les següentspersones: l’alcalde Josep Recasens;Josep Anton Burgasé, regidor; MontseDomingo, Agustí Mallol i Maria TeresaAndreu, membres de la FederacióCatalana; Julio Garcia, com a secretarid'organització; Rafel Garcia, relacionspúbliques; Fina Torres i Rosa Mallol,aquesta i especialment el seu germàAgustí foren l'ànima de la competició,durant la qual es van obtenir fets moltimportants per a aquesta modalitatesportiva com és el futbol femení, enca-ra que avui, a les nostres comarquessolament segueix viu a Tortosa.S'obtingué que la Federació de Futbolque presidia el Sr. Porta acceptés el fut-bol femení dintre de la mateixa, desprésde les gestions de Mallol i la presidentadel Barcelona Teresa Andreu, ja quefins aleshores no tenia una definiciólegal, ja que encara apareixien com aentitats d’Educación Descanso delrègim anterior.

Es va fer una lluïda cercavila des delBalcó del Mediterrani fins a l'Auditori delCamp de Mart on es va donar la benvin-guda a tots els participants, amb l'actua-ció del Ball de Bastons, Castellers i lagenial acordionista Anna Vizcarro, tan-cant l'acte la Coral del Serrallo. ElCampionat se celebrà als camps delSalou, C.F. Vilaseca, Cultural Torreforta,Torredembarra i Sant Pere i Sant Pau; lagran final al Nou estadi del Gimnàstic.

Els equips participants foren elsegüents: C.F. Barcelona, C. de D.Sabadell, C.D. Granollers, A PallotaPontevedra, R.C.D. Espanyol, C.F. DonDeporte (Valladolid), C.F. Cardona,Ricard de Las Palmas, Futbol Femeníde Catalunya, C.F. Sant Adrià delBesòs, Unión Canaria de Las Palmas,C.F.F. Sondika (Bilbao), Karbo de aCoruña, F.F. Ciutat Comtal (Bellvitge),C.F. C.I.D.E. de Mallorca i l'AssociacióEsportiva Punta de l'Est, USFAEC deTarragona.

L'equip de Tarragona estava presidit perJoaquim Saun Clua, adjunt; JosepGarcia, delegat; Ramon Mañé, entrena-

dor; Joaquim Musqueiro, secretari tèc-nic i Joan Rufí. Les jugadores: JuanitaGómez, Montse i Carmen Lara, NúriaFerrer, Mercè i Glòria Omella, CarmeGuillemat, M. Dolors Ruiz, PastoriFernández Manuela i Regina Arrantes,Rosa i Carme Domingo, MontseGisbert, Magda Pagès, FranciscaIbáñez, Pilar Foch i Rosa Nuemicastell.

Com a curiositats direm que en les bar-celonistes una jugadora portava sem-pre una criatura petita, no sabem si erauna filla o una germaneta; de les deSabadell recordem una portera o guar-dalameta com deia ella, molt còmica;del Granollers cal fer memòria d'una

28 Num. 167

■ opinió

La ciutat de Tarragona,pionera del futbol femení

galens 29

opinió ■

que es treia una pinta i se la passavadesprés de cada jugada en què inter-venia; de les gallegues, doncs... queestaven molt maques; de l'Espanyolque eren les millors malgrat no fossincampiones; en les files de les val·lisole-tanes quan vaig entrevistar l'entrena-dor, deia que una -crec que era la queocupava la porteria-, es deia Olvido G.Herrador i és clar, amb aquest nom, elmíster deia que no es fiava massa d'e-lla, per si s'oblidava d’aturar pilotes oerrava massa; les canàries venien ambel president Don Marcial que manifes-tava que ho passava bomba; les delCatalunya eren molt veteranes i encanvi les de Sant Adrià prou joves; lesbasques venien havent guanyar el tro-feu internacional Loinaz contral’Amnical de França; les de Bellvitgeportaven dos o tres massatgistes, i lesmallorquines una negreta.

En una magnífica final jugada al campdel Nàstic van proclamar-se campionesd'Espanya les gallegues del Karbo a

Coruña que van guanyar per 3 a 1 lesde Las Palmas. En total, 16 equips quetingueren molts problemes degut altemporal de pluges dels esmentatsdies, havent d'aplaçar partits, buscarmoments per jugar-los, però que tot esva solucionar gràcies a una bona i entu-siasta organització que va donar aTarragona la primera pàgina oficial de lahistòria del Futbol Femení.

Cal afegir que les instal·lacions de laUniversitat Laboral van ser una peçaclau de l'èxit. És una llàstima que ara, abanda de les de l'Ebre, només hi hagigrups de futbol 7 o futbol sala dedones, quan Torreforta i fins el Nàsticn'havia tingut un de titular.

Antoni Panadès ■

El primer partit defutbol femeníd’Espanya es vadisputar a la ciutata finals de juny del’any 1981

30 Num. 167

■ opinió

Si fem una ullada al'evolució de la humanitatdes de l'existència del

home fins avui, ens adonem quela medicina ha fet molt per lasocietat, només cal mirar com elspaïsos més desenvolupats tenenuna millor qualitat de vida (quanta salut) i una més llargaexpectativa de viure.

Però, la societat ha fet molt per la medi-cina? Les dites populars sempre han fetanar juntes la religió i la medicina. Elscapellans i els metges, amb els seusconeixements professionals, ajuden aguarir els mals espirituals i corporals.També sovint, la gent ha fet pagar a lareligió i la medicina allò que han fetmalament els seus "ministres". I això noés just. "Fes el que jo dic i no el que jofaig", deia el mossèn. En realitat, uncapellà no és més que un ésser humà icom a tal subjecte a les passions delcos, com el metge, que tampoc pot lliu-rar-se de les mateixes tentacions ni deles malalties que tracta de solucionarals altres.

La societat podria ser crítica amb la reli-gió que al llarg del temps es manté her-mètica, pràcticament sense avenços enel seu terreny. Continua sent una qües-tió de fe. Però, en medicina sí que s'haavançat, i molt!, i tot i així la gent és crí-tica i a cops intolerant... potser perquècreu que tot ja té solució. I no és així.

Faig aquesta reflexió anterior perquè lamedicina i la societat es pressionenmútuament. Cada vegada és més fre-qüent que les dones tinguin o vulguintenir els fills en edat més avançada.Avui dia la societat exigeix cercar primeruna estabilitat laboral i econòmica i,malauradament, aquesta triga cada copmés a arribar. El cos humà, malgrat elsavenços en l'expectativa i qualitat devida, té unes constants funcionals quesón difícils de sobrepassar (tret de totes

les excepcions que vulguin). Hi ha unaedat per a cada situació vital i la millorper la dona per tenir els fills és dels 20als 30 anys. És l'edat de la plenitud hor-monal, de la total vitalitat cel·lular, delfuncionalisme òptim, de les màximescondicions físiques i també de la millordisposició psíquica per criar un nadó.

La societat actual ha trastocat això i noha ajudat a la medicina en aquest sentit.Fa que les dones tinguin els fills als 35,40, 50 anys, quan socialment podenestar millor, però quan ja el cos hacomençat una davallada que requereixaltres controls. Davant d'aquesta peticióde la societat, la medicina torna a fer unesforç i adelanta i posa en marxa totauna mena d'exploracions i proves per-què els nadons d'aquestes mares gransneixin sans. Algunes d'aquestes provesno exemptes de risc poden decidir lasupressió d'aquells no nats que no pre-sentin els trets mínims que la societatexigeix per ocupar-hi un lloc.

Jaume Fontanet ■

De metges i capellans

El cos humà, malgratels avenços enl'expectativa iqualitat de vida, téunes constantsfuncionals que sóndifícils desobrepassar

galens 31

concurs ■

Abans de tot, volempuntualitzar que aquesteslletres no persegueixen cap

finalitat econòmica, sinósimplement una informació i, sis'escau, una col·laboracióartística.

L'Ermita de Santa Anna de Montornès(1370) de la parròquia de Barberà de laConca, veïnatge de Prenafeta i que caudintre del municipi de Montblanc haestat, des de molt de temps enrere, unpunt de culte i de trobada dels poblesde la Conca (Barberà de la Conca,Montblanc, Prenafeta, Figuerola,Miramar, Lilla, Rojals, La Riba, Farena,Vilaverd, Guàrdia dels Prats, Ollers,Pira, Sarral). Amb el pas dels anys idels homes -ja que no tots són massarespectuosos amb els edificis històrics il'art gòtic de les nostres Comarques-s'ha anat esmicolant.

Un grup d'entusiastes, encapçalats perMn. Palacín, Plebà de Montblanc, i perJoan Fuguet i Sans, historiador, s'hainteressat per la seva reconstruccióque, a poc a poc, s'està duent a terme:s'hi han col·locat la Creu de Terme aldavant i la coberta, que permetrà cele-brar el pròxim Aplec.

El problema que veiem és que el tem-ple, situat en un indret encisador, peròpoc conegut, de la Conca de Barberà id'altres comarques, se n'ignora la sevaexistència. Per sensibilitzar la població idonar a conèixer l'Ermita, hem cregutque, encara que sigui només com ungra de sorra, bé seria editar un llibreamb un centenar de dibuixos d'ermites.

Aquí es troba el motiu de dirigir-nos alsdibuixants i amics de dibuixants que,amb la seva empenta i art, volguessincol·laborar amb aquesta idea d'incloureun dibuix d'una ermita (en blanc/negrei, a ser possible, vertical) que anirà

acompanyat d'una ressenya de cadacapella.

Caràcters del dibuix i llibre:

- cada dibuix ocuparà la pàgina de màdreta,

- el corresponent comentari a la pàginade l'esquerra,

- la mida del dibuix que s’ha d’enviar:DIN A-4,

- el llibre tindrà la mida de DIN A-5.

En cas que els dibuixants cedissin elsoriginals es farien unes exposicions-venda a benefici del manteniment.Caldria que el material ens arribésabans del 30 de maig per tenir el Llibrede les Ermites enllestit per l'Aplec deSanta Anna del dia 26 de juliol.

Si podem comptar amb lavostra col·laboració hocomuniqueu a un o altredels que formen laComissió, a qui també, uspodeu adreçar per lliurar eldibuix, adjuntant el nom icognoms, adreça postal oelectrònica i telèfon.

Comissió pro Llibre de lesErmites

Mn. Albert Palacín Plaçade Santa Maria, 2 MTB977 860 110apalacin@arquebisbattarra-gona.cat

Josep Gomis i Martí C.Pompeu Fabra, 37 MTB977 862 467 j.gomis@ona-da.org

Joan Fuguet PassatgeIndependència, 369, 5º, 2ª08026 BCN

joan@fuguet.org

Josep Mª Contijoch Sant Francesc, 48MTB 977 860 007 jm_contijoch@hot-mail.com

Josep Mª Porta i Balanyà Raval SantaAnna, 12 MTB 977 860 492 acconca-debarbera.cultura@gencat.net

Joan Miquel Sanfeliu Muralla de SantaTecla, 12 MTBjm_contijoch@hotmail.com

Pitu Tarrasa Col·legi de Metges deTarragona TGN ptarrasa@comt.org

Teresa Aluja i Freixes Lab. AnàlisiClínics Hospital Santa Tecla TGN 610679 702 taluja@hotmail.com

Enric Sánchez Cid ■

enricsanchez1@hotmail.com

L’ermita

galens 33

gastronomia ■

Cal cuinar amb afecte, ambtendresa, amb estima, persimpatia, per amistat, tot

pensant sempre a qui va destinatel plat que estem preparant. Nos'hi val cuinar per cuinar, hem defer-ho amb la intenció que unapersona gaudeixi del nostreguisat. Cuinar és un seguit de fetssenzills, però que requereixen totala nostra atenció.

Clàssic mar i muntanya empordanès,on els seus ingredients creen una har-monia de sabors característics d'aquesttipus de recepta. Aquest plat està en lalínia de l'ideal per deixar-lo totalmentpreparat, i per fer-ne més quantitat pera diverses menjades, i congelar-lo. Hiha més feina en la preparació, però téun rendiment posterior.

Ingredients:

- 300 gr. de carn picada de vedella- 300 gr. de carn picada de porc- 2 sèpies fresques mitjanes- 1 paquet de 250 gr. de pèsols conge-

lats- 1 ceba mitjana- 2 tomàquets madurs- 2 alls- Julivert - 2 ous - Molla de pa estovada amb llet - Farina- Oli d'oliva - Sal - Pebre - 1 got de vi blanc

Per a la picada:

- 5 avellanes torrades - 5 ametlles torrades - 1 gra d'all picat - 2 culleradetes de vi ranci - Julivert

Preparació:

Netejar la sèpia, i les potes (tentacles),i trossejar-ho tot.

Per preparar les mandonguilles: agafeuun bol gran on hi pugueu treballar, hiposeu la carn picada barrejant-la bé, lamolla de pa estovada amb llet, els 2ous, 2 alls tallats molt petits i el juliverttambé tallat petit, i salpebreu. Amb l'a-juda d'una forquilla aneu barrejant-hotot fins aconseguir una pasta de carnhomogènia i lligada; llavors, enfarinant-vos les mans aneu agafant porcions dela pasta de carn i fent boles que les ani-reu passant per farina. En una cassolaamb oli calent aneu fregint les mandon-guilles, daurant-les per tot arreu i lesreserveu a banda.

En el mateix oli feu el sofregit, primer laceba ratllada, quan està daurada hitireu la sèpia neta i tallada a quadra-dets, donant-li unes quantes voltes pro-curant que es cogui però que no es cre-mi la ceba, hi afegiu el tomàquet ratllati una vegada fet el sofregit hi tireu el vi

blanc deixant reduir, tireu-hi aigua (cal-culeu la suficient per mig cobrir lesmandonguilles) i deixeu que bulli unscinc minuts. Seguidament hi tireu elspèsols deixant que es vagin coent.Quan els pèsols són tous poseu lesmandonguilles a la cassola, tapeu,abaixeu el foc i deixeu que faci xup-xupdurant uns deu minuts. Mentre, prepa-reu en el morter la picada amb les ave-llanes torrades, les ametlles torrades,l'all, les culleradetes de vi ranci, i el juli-vert, i l'aboqueu dins de la cassola aju-dant-vos amb una mica del suc, ho tor-neu a tapar, i deixeu fer xup-xup unscinc minuts més, i ja és a punt de ser-vir.

Bon profit!

Maribel Àlvaro ■

Sèpia amb mandonguilles

galens 35

acudit ■