Edició Galens 173

36
1 GALENS GALENS 1r trimestre 2010 - número 174 Revista del Col·legi Oficial de Metges de Tarragona Pressupostos COMT 2010 Assemblea Compromissaris L’Espai pel metge jubilat, nou servei col·legial Entrevista: Montserrat Giralt Facultat de Medicina URV

description

1r trimestre 2010 - número 173 · Pressupostos COMT 2010: Assemblea Compromissaris · L’Espai pel metge jubilat, nou servei col·legial · Entrevista: Montserrat Giralt, Facultat de Medicina URV

Transcript of Edició Galens 173

Page 1: Edició Galens 173

1GALENS

GALENS1r trimestre 2010 - número 174

Revista del C

ol·legi Oficial de M

etges de Tarragona

Pressupostos COMT 2010 Assemblea Compromissaris

L’Espai pel metge jubilat, nou servei col·legial

Entrevista: Montserrat Giralt Facultat de Medicina URV

Page 2: Edició Galens 173

2 GALENS

Page 3: Edició Galens 173

3GALENS

Pressupostos 2010

06EditaCol·legi Oficial de Metges de Tarragona

PresidentDr. Fernando Vizcarro Bosch

Delegat del Consell de RedaccióDr. Jaume Fontanet Torres

DireccióÈxit Comunicació

Consell de RedaccióFernando VizcarroFrederic MallolJaume FontanetXavier AlluéÈxit Comunicació

RedaccióVia de l’Imperi Romà, 11 bis43005 TARRAGONATel 977 232 012 · 977 232 006Fax 977 236 208

Disseny i publicitatÈxit Comunicació605 860 898 · 605 860 [email protected]ó: Indugraff

FotosArxiu Galens i Èxit Comunicació

Tirada3.500 exemplars

D.L.:B-43901-86Permís de suport vàlid núm. 521

Galens no comparteix necessàriament les opinions dels seus col·laboradors, encara que aquestes possibles discrepàncies no seran motiu per impedir-ne la publicació.

SumariGALENS

1618

10

2224

Espai jubilats

Dr. AnglèsEscultor

EntrevistaDra. Giralt

La nostra història

Clínica Monegal

Page 4: Edició Galens 173

4 GALENS

Page 5: Edició Galens 173

5GALENS

EDITORIALEl Col·legi

del segle XXI

Fernando Vizcarro BoschPresident del COMT

“Els Col·legis han de representar i defensar els

interessos dels professionals i la seva ordenació en l’exercici de la

medicina, i l’orientació i vigilància de l’exercici professional”

El BOE, en el seu número 308, de 23 de desembre de 2009, publica la Llei 25/2009, de 22 de desembre, de modificació de diverses lleis per l’adaptació a la Llei sobre el lliure accés a les activitats de serveis i el seu exercici. Aquesta Llei adapta la normativa estatal de rang legal, el que disposa la Llei 17/2009, de 23 de novembre, sobre el lliure accés a les activitats de serveis i el seu exercici que havia incorporat, parcialment, al Dret espanyol, la Directiva 2006/123/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 12 de desembre de 2006, relativa als serveis en el mercat interior. Entre moltes d’altres, suposa la modificació de la Llei 2/1974, de 13 de febrer, sobre Col·legis Professionals. És una normativa molt extensa, però vull ressaltar tres pinzellades: Presenta la “finestreta única” mitjançant la qual els col·legiats podran realitzar tots els tràmits per via electrònica i a distància. També estableix la “Memòria anual” de l’activitat col·legial,

econòmica i de gestió, la qual s’haurà d’elaborar cada any, en base al principi de transparència. Diversos punts de l’article 3, de la Col·legiació, resten redactats de la forma següent: (...) Serà requisit indispensable per a l’exercici de la professió donar-se d’alta al col·legi professional corresponent, quan així ho estableixi una llei estatal (...) Quan una professió s’organitzi per col·legis territorials, només caldrà l’incorporació a un sol d’ells, que serà el del domicili professional únic o principal, per a exercir a tot el territori espanyol (...). Des dels col·legis hem de vetllar per evitar l’intrusime professional. Hem de tenir les potestats i les facultats - delegades per les administracions públiques estatals i/o autonòmiques - per ser els garants i certificadors dels registres. Hem de representar i defensar els interessos dels professionals i la seva ordenació en l’exercici de la medicina, i l’orientació i vigilància de l’exercici professional. Estic segur que tot plegat resultarà a fi de bé per a tothom.

Facilita la teva adreça electrònica i rebràs...

e-galens•comunicacions•convocatòries•agenda•novetats•

... envia’l a [email protected]

Page 6: Edició Galens 173

6 GALENS ACTUALITAT

Assemblea de CompromissarisPressupostos per l’exercici del 2010

El passat 30 de novembre es va celebrar

l’Assemblea de Compromissaris del Col·legi

Oficial de Metges de Tarragona a la Diputació,

per a l’aprovació del projecte dels pressupostos

econòmics col·legials per a l’exercici 2010.

Dins de l’informe del president, es va parlar dels

objectius per l’any 2010 i dels serveis pensats

per apropar al col·legiat mitjançant les noves

tecnologies de la informació i la comunicació. També

intervingueren la vicepresidenta, la Dra. Abril, que

va explicar les reformes estructurals a la seu de

Tarragona; el vocal, el Dr. Fontanet, que va detallar

l’activitat de la vocalia de metges jubilats; el lletrat,

el Sr. Goula, que va parlar del nou marc legislatiu i

el Sr. Camps de l’OMC. En la memòria de secretaria

es va presentar el conjunt d’activitats administratives

i de formació realitzades durant l’any 2009.

Pel que fa als pressupostos d’ingressos i despeses

per a l’exercici 2010, el gerent del COMT els va

presentar seguint la línia de contenció general

de la despesa, amb un total de 961.250 euros

i un increment de l’1,45 % respecte a l’exercici

anterior. Cal palesar què, per segon exercici

consecutiu, no s’ha incrementat la quota col·legial.

Tots els delegats van votar a favor el projecte de

pressupost amb l’abstenció d’un compromissari.

“Per segon any consecutiu el COMT ha decidit no incrementar la

quota col·legial”

“La contenció de la despesa és un dels pilars dels pressupostos

col·legials pel 2010”

Page 7: Edició Galens 173

7GALENSACTUALITAT

La Degana de la Facultat de Medicina de la URV, la

Dra. Montserrat Giralt i la Vicerectora d’Investigació

i Relacions amb Institucions Sanitàries, la Dra. Rosa

Solà van visitar les instal·lacions del COMT.

En el transcurs de la trobada es van tractar temes

diversos com la problemàtica present i que

s’agreujarà en el futur, de la manca de metges amb

títol de Doctor, condició ‘sine qua non’ actualment

per a poder exercir com a professor universitari. Es

va acordar estudiar una sèrie de mesures per tal

d’incentivar la realització de tesis doctorals per part

dels metges de la província. Aquesta reunió respon a

l’objectiu del col·legi de conèixer les necessitats del

sector sanitari i poder donar resposta.

Facultat de MedicinaVisita de la Degana Montserrat Giralt al COMT

Dr. Luís DelclósMembre d’honor de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques

Bona part del col·lectiu mèdic de Tarragona es va

aplegar amb motiu del nomenament del Dr. Lluís

Delclós com a membre d’honor de l’Acadèmia

de Ciències Mèdiques de Tarragona. L’acte es va

celebrar al Saló d’Actes del Palau Municipal de la

ciutat. Amb aquest nomenament, l’Acadèmia vol

reconèixer la tasca realitzada per l’oncòleg tarragoní

fincat a Houston. Nascut a Tarragona el 1926, el

metge radiòleg Lluís Delclòs i Soler ha fet una gran

carrera professional en hospitals i centres dels

Estats Units. Forma part del MD Anderson Hospital

and Tumor Institut (actualment MD Anderson Cancer

Center) des del març de 1960. El 1995 va ser investit

doctor honoris causa per la Universitat Rovira i

Page 8: Edició Galens 173

8 GALENS ACTUALITAT

VI Premi Antonio MUZA‘El Tren del Ciment’ de Ramón Monegal, film guanyador

El saló d’actes del Col·legi Oficial de Metges de

Tarragona va ser l’escenari de la sessió de cinema-

video amb motiu del lliurament del VI Premi Antonio

Muza. L’acte va començar amb un recordatori

de les primeres edicions del Premi als anys 70,

estant de president del Col·legi, el Dr. Domènech.

Durant la sessió es va projectar la pel·lícula

“Ha arribat el Xavier” del Dr. Jaume Fontanet

que va ser la guanyadora de la Primera edició

dels Premis l’any 1971. Tot seguit la pantalla es

va il·luminar amb la pel·lícula premiada en la

present convocatòria, presentada pel Dr. Ramón

Monegal i que dur per títol “El tren del Ciment”.

El President del Col·legi de Metges de Tarragona, el

Dr. Fernando Vizcarro va fer l’entrega del premi al

guardonat. Aprofitant que es tractava d’una sessió

de cinema es va fer l’estrena de la pel·lícula “Excursió

a Miravet i Benifallet”, un reportatge de la sortida

organitzada per la Vocalia de Jubilats el passat mes

de setembre. Els nombrosos assistents a l’acte van

poder comentar les filmacions en el decurs d’un petit

refrigeri que va servir per tancar l’acte. Ara torna a

ser el moment per a què els metges vagin preparant

les càmeres i definint possibles guions de cara a

la propera edició d’aquests premis que ja són una

tradició del Col·legi.

Ramón Monegal va rebre el premi de mans del President del COMT, Fernando Vizcarro

Page 9: Edició Galens 173

9GALENSACTUALITAT

Comissions deontològiquesI Trobada Catalana organitzada pel COMT

Poblet va ser el marc emblemàtic on es va celebrar

la primera trobada entre les comissions deontològi-

ques dels quatre col·legis oficials de Metges de tot

Catalunya. La iniciativa de la Comissió deontològi-

ca de Tarragona va resultar tot un èxit i ja s’ha posat

data per la propera reunió que es celebrarà l’any

vinent a Girona.

La Jornada va servir per posar en comú les inquie-

tuds i vivències de les diferents comissions. L’ordre

del dia va permetre tractar temes com el funciona-

ment de cada comissió, la relació amb la Comissió

Central a Madrid o la formació.

En aquesta darrer apartat, es va coincidir en la

importància de reforçar els temes ètics dins de la

formació del professional com a mesura preventiva

per reduir el número de denúncies que es reben i

que en la seva majoria estan relacionades amb el

tracte entre el metge i les famílies del pacient.

Page 10: Edició Galens 173

10 GALENS ACTUALITAT

Nou espai pel metge jubilatServeis del COMT

Una de les prioritats de la nova Junta de

Govern en entrar al COMT, era cercar i crear

un espai per als metges jubilats. El metge

jubilat, com qualsevol altre treballador, ja ha contribuït

a la Societat amb la seva activitat professional i ara

és l’hora que els diferents estaments els hi ofereixin

l’assesorament i ajut per adaptar-se a la seva nova

realitat. El Col·legi Oficial de Metges ha considerat

convenient crear un espai propi de trobada i lleure,

que alhora estarà obert a la resta de col·legiats en

actiu. El nou servei està ubicat a la planta baixa (al

darrera de la Sala d’Actes) de la seu del COMT a la

Via de l’Imperi de Tarragona. Consta de tres sales:

una destinada al despatx de la Vocalia, una altra

amb televisió i concebuda com a sala de lectura,

i una sala de reunions i tertúlies on prendre una

cafè (hi ha màquina) o fer una partida. Properament

s’instal·larà connexió “wi-fi” per qui vulgui portar-se el

seu ordinador i treballar-hi. Les instal.lacions estaran

obertes durant les hores de funcionament del COMT,

és a dir, de dilluns a dijous, de 9.oo a 14.oo i de 16.oo

a 19.oo i divendres de 9.00 a 15.00 hores.

Page 11: Edició Galens 173

11GALENS

ESTAR COL·LEGIAT AL COMT

TÉ MOLTS AVANTATGESACTIVITATS FORMATIVES· Formació mèdica continuada· Cursos i actes d’actualització científica, cultural i social

GABINET JURÍDIC MULTIDISCIPLINAR· Assessorament laboral i fiscal gratuït en l’àrea professional· Possibilitat de presentació gratuïta davant els tribunals en litigis de Primera Instància

ASSEGURANCES· Estudi, assessorament i oferiment de la cartera d’assegurances amb més avantatges · Assegurança de Responsabilitat Civil Professional: Pòlissa col·lectiva per a col·legiats · Assegurances gratuïtes d’accidents personals· Assegurances Vida i no vida

SERVEIS INTEGRALS INFORMÀTICS· Compte de correu electrònic· Serveis i equips informàtics· Consultoria informàtica gratuïta· Aula d’informàtica.

ASSESSORAMENT FINANCER· Estudi, assessorament i seguiment de inversions financeres· Gestió patrimonial· Convenis amb entitats de crèdit

SERVEIS COL·LEGIALS· Caixa d’auxili col·legial· Ajudes a orfes· Ajudes a metges discapacitats· Receptes de jubilats· Vademècum· Talonari d’honoraris professionals· Expedició i venta d’impresos oficials· Utilització de las instal·lacions col·legials· Vocalia de jubilats: espai de trobada, sortides, viatges, concerts i cursos de formació

ALTRES SERVEIS COL·LEGIALS· Agència de viatges del Col·legi· Gestió de congressos· Seu per a Societats Científiques· Sales d’exposicions· Resums de premsa· Convenis bancaris www.comt.es

Page 12: Edició Galens 173

12 GALENSMediMotor

Informi-se’n al

902 133 667

En cas de sinistre, Medicorasse li donarà suport i li garanteix defensa jurídica i reclamació.

En cas de robatori o danys propis, amb assegurança a TOT RISC o TOT RISC AMB FRANQUÍCIA, indemnització del 100 % del VALOR DE NOU DEL VEHICLE els 3 primers anys, des de la primera matriculació i, en tot cas, el valor que s’indemnitzarà el 4t i 5è any serà superior al valor venal.

Lliure elecció de taller.

Cotxe de substitució durant un màxim de 14 dies per reparacions en taller de més de 15 hores reals, en cas d’accident o robatori. Substitució d’una roda, canvi de claus i subministrament de combustible si el cotxe se'n queda sense**.

Assistència en viatge i indemnització no limitada en assistència sanitària durant 2 anys, en cas d’accident del conductor assegurat, encara que viatgi en un vehicle que no sigui el vehicle assegurat o en cas d’accident com a vianant o ciclista.

Cobertura de defensa en multes.

Reemborsament, en cas de pèrdua total de punts de la persona assegurada, de l’import del curs obligatori, així com de les taxes d’examen (límit màx. 500 €).

Cobertura dels danys produïts per causes atmosfèriques (pedregada, neu, pluja, gel,...). Amb la seguretat de ser un producte assegurador d’una companyia líder com ZURICH i intermediat per Medicorasse, que dóna el seu assessorament professional i defensarà els seus drets com a assegurat.

Demani ara un pressupostal 902 133 667 o a [email protected]

* MediMotor (zmp). Resum de la base de la contractació dels paquets de valoració, assistència i defensa jurídica. Les condicions generals aplicables estableixen amb detall totes les garanties a què fa referència aquest resum. Model 2/2.01.03.41, juliol 2006.*Cost màxim: 100 €; no cobreix el cost del combustible. El producte MediMotor (zmp) és fruit de l’anàlisi objectiva de les assegurances d’automòbil realitzada per Medicorasse.

Està segur que l’assegurança del seu cotxecobreix el més important?*

Page 13: Edició Galens 173

13GALENSACTUALITAT

El Centre de Diagnosi per la Imatge de Tarragona,

ha adquirit la nova màquina Acuson S2000 ABVS,

el primer ecògraf automàtic per a mama del món

capaç de realitzar l’anàlisi més avançat d’un

possible càncer de mama en deu minuts, en

front als trenta que exigeix un examen tradicional.

L’aparell combina l’agilitat, la precisió i la qualitat

de la imatge. L’Acuson S2000 ABVS, mitjançant l’ús

de tecnologia d’ultrasons 3D, permet decidir si una

massa densa detectada en una mamografia és un

quist ple de líquid inofensiu o, ens el contrari, sòlid,

el que exigiria proves addicionals com una biòpsia.

Una altra dels seus avantatges és la reproductibilitat

dels estudis. Fins ara era complexe saber si un

determinada lesió observada per un radiòleg era

la mateixa que s’observava amb posterioritat com

a conseqüència de la mobilitat de la mama. Amb

el S2000 ABVS s’obté un volum en 3D que permet

disposar de tota la informació de la mama i no només

per una fotografia aïllada i descontextualitzada.

A més, ofereix una modalitat de radiació no ionitzant

combinada amb l’adquisició automàtica d’un gran

nombre de fins talls en 2D per a produir un 3D

volumètric processat. Aquesta nova tecnologia

no requereix una formació específica per part

del professional que l’utilitza. La màquina va ser

presentada en públic per la Dra. Gras del Centre

de Diagnosi per la Imatge a l’Hotel Gran Palas

La Pineda amb un absolut èxit de participació

i va despertar un gran interès dels mitjans de

comunicació.

La sala del Contenciós Administratiu de Granada del Tribunal de Justícia d’Andalusia, com a resposta al recurs presentat pel ‘Consejo General de Colegios de Médicos’ va acordar accedir a la suspensió cau-telar de l’execució del Decret 307/2009 de 21 de ju-liol, que defineix l’actuació dels infermers i inferme-res en l’àmbit de la prestació farmacèutica’. Es destaca en la resolució que ‘són tants els vicis d’il·legalitat, sis, que no sembla desproporcionat considerar la mesura cautelar’. Aquesta és una de les primeres reaccions legals que està provocant la decisió del govern andalús que ampli la facultat de prescriure medicaments al col·lectiu d’infermeria.

Centre de Diagnosi per la ImatgeDetecció del càncer de mama

Prescripció mèdicaJusticia Andalusia

Page 14: Edició Galens 173

14 GALENS

Cada any, poc abans de començar les Festes de

Nadal, el Col·legi de Metges de Tarragona celebra

el ja tradicional concert nadalenc. Amb l’objectiu de

felicitar les festes a tots els col·legiats s’organitza

aquesta trobada musical que, per segon any conse-

cutiu, compta amb la col·laboració del Conservatori

de Música de la ciutat i del Palau Firal i de Congres-

sos a on es celebra l’acte. En aquesta segona edi-

ció del concert ofert pels joves músics tarragonins,

l’assistència de públic va tornar a ser, una vegada

més, aclaparadora, quedant-se petita la sala Euty-

ches del Palau.

El repertori del que van gaudir tots els assistents, era

una acurada selecció d’obres de reconeguts autors

com Bach o Haydn, combinat amb algunes nadales

que no poden faltar en aquestes dates. El concert va

començar amb l’actuació del Cor de Veus Blanques

que van aportar la nota més tendre a la vetllada. Tot

seguit, el Cor Jove va oferir cançons tradicionals de

la música catalana. La segona part de concert va

anar a càrrec de l’orquestra simfònica del Conserva-

tori. La pianista, Rebeca Borja va interpretar l’Allegro

del concert per piano i orquestra en Re M de Franz

Joseph Haydn i que va aconseguir una gran ovació

del públic. Per concloure el concert, el cor es va afe-

gir a la orquestra amb la interpretació de les peces

‘Wachet auf, ruft uns die Stimme’, ‘Zion hört die Wä-

chter singen’ i ‘Gloria sei dir gesungen’ de la cantata

BWV140 de Johann Sebastian Bach. En definitiva,

una trobada musical que ja s’ha fet un lloc a l’agenda

del col·legi de metges.

ACTUALITAT

Concert de NadalÈxit d’assistència

Page 15: Edició Galens 173

15GALENSACTUALITAT

La felicitació de nadal del COMTConcurs infantil

Un dels protagonistes indiscutibles de les festes de

Nadal són, sense cap mena de dubte, els més pe-

tits. Uns dies molt especials plens d’il·lusió, en els

que el Col·legi Metges de Tarragona també hi va vo-

ler contribuir. Com? doncs felicitant el Nadal a tots

els col·legiats amb una postal feta per un dels fills

dels metges de la nostra demarcació. Cada any es

celebra un concurs en el que hi poden participar

aquests joves artistes. Enguany el guanyador del

certamen ha estat el simpàtic Joan Rello Ricart de 6

anys i autor de la felicitació del COMT d’enguany. En

la categoria d’entre 7 i 9 anys, Marta Roig Serra va

resultar la premiada. Els guanyadors així com tots els

infants que s’hi van apuntar, van assistir a la festa de

lliurament de premis amenitzada per l’actuació d’un

pallasso que va provocar els somriures de tots els

nens, encara que també s’ha de dir que els pares

acompanyants, col·legues de professió, tampoc s’ho

van passar gens malament amb els trucs de màgia i

diversió preparats per l’ocasió.

L’actuació que va divertir als assistents

El públic durant la festa

Postal guanyadora de Joan Rello

El patge real va visitar el COMT per recollir les cartes

El president i la vicepresidenta lliurant els premis

Postal guanyadora categoria 7-9 anys de Marta Roig

Page 16: Edició Galens 173

16 GALENS

La història de la Monegal és la història d’un

home singular, Ramón Monegal Cerdà, que

de jove va tenir un somni que va aconseguir

fer realitat amb molta il·lusió i sobretot amb molt sa-

crifici.

Ramón Monegal Cerdà va néixer en un poblet miner

de Bergadà l’any 1908. Estudia Medicina a Barce-

lona, combinant els seus estudis amb la feina com

a intern a la Clínica Sagrat Cor per poder-se pagar

els estudis. Un cop finalitzada la carrera, entra a for-

mar part de l’equip professional de la clínica Figue-

rola, avui en dia desapareguda. L’ 1 de novembre

de 1934, ell juntament amb altres companys deci-

deixen fundar la companyia d’assegurança mèdica

de Ramón Monegal. La primera clínica es funda a

Barcelona, al carrer Guillermo Tell. Al mateix temps

obren a Tarragona, concretament al carrer Unió els

primers consultoris Monegal.

L’any 1936 Ramon Monegal es veu obligat a fer una

parada en la seva trajectòria professional com a con-

seqüència de la Guerra Civil. Durant els anys que

dura el conflicte és cap de sanitat del bàndol repu-

blicà. Quan acaba la Guerra, Ramón Monegal deci-

deix continuar amb la revitalització de la seva obra i

l’any 1944 inaugura a Tarragona l’actual clínica Mo-

negal. L’èxit i la forta implantació que va aconseguir

aquests serveis sanitaris a la ciutat i alhora a la resta

del territori és deu a la gran vocació del Dr. Monegal

i alhora per l’encert d’envoltar-se d’un gran equip de

professionals: Joan Capell com a cirurgià, Francesc

Esqué Rué, i el Dr. Amigó, oculista, van ser els pilars

que li van permetre fer consolidar el seu projecte.

Ramón Monegal va crear una xarxa sanitària molt

important, es van obrir clíniques i consultoris mèdics

a Tortosa, Amposta, Alcañiz, Tremp, o Mora. Però

aquesta obra era massa gran per un sol home i en-

certadament va optar l’any 1954, per concentrar tots

els seus serveis a Tarragona. El seu fill, Ramón Mo-

negal no recorda un any sense obres a la casa. Una

clínica que va obrir com un centre gairebé familiar

amb unes 8 habitacions a arribat les 70 necessitant

Clínica Monegal75 anys d’història sanitària i de la ciutat

ELS NOSTRES HOSPITALS

El Dr. Muñoz, Dr. Fernandez Huguet i el Dr. Melià durant la celebració del 75è aniversari

Al centre el Dr. Monegal i Sra.; a la dreta el Dr. Capell i Sra.; a l’esquerra Dr. Esqué i Sra.

Page 17: Edició Galens 173

17GALENS

de continues ampliacions. Un dels fets més desta-

cats va ser la creació, l’any 1984, dels nous consul-

toris al solar adjacent.La clínica Monegal va tenir un

gran impacte a la ciutat de Tarragona. Els anys 40,

la sanitat pública era molt diferent a la que avui en

dia coneixem. Amb els serveis de la Monegal es va

donar un grans impuls a la cobertura sanitària del

territori. En temps de màxima esplendor del centre,

hi havien 45000 abonats en una ciutat de tans sols

40000 habitants. molts eren els ciutadans dels po-

bles veïns que venien a la Monegal quan requerien

de l’assistència mèdica. Hi havien poblacions amb el

90% d’habitants abonats a la clínica Monegal.

La decisió de venir a Tarragona va ser una decisió

molt difícil de prendre pel Dr. Ramón Monegal. Bar-

celona era la ciutat que va veure néixer com a metge

al Dr. Monegal i estava molt ben considerat. Però Tar-

ragona va captivar al nostre conegut metge. El seu

fill assegura que Ramón Monegal es va enamorar de

Tarragona, ‘quan venia a la ciutat, parava al Mèdol i

contemplava la posta de sol. Li agradava Tarragona

i els seus habitants’.

Ramon Monegal Cerdà va morir 27 de setembre del

1991 curiosament el mateix dia en que es va fer la

inauguració de les últimes ampliacions de la clínica i

que no va poder veure.

L’obra de la clínica Monegal ha arribat als nostres

dies gràcies també a les noves generacions. Tres

són els fills i dos els que es dediquen a la medicina:

Francesc d’Assís, cirurgià (finat l’any 2008) i Ramón,

ginecòleg (a punt de jubilar-se). L’any 1976 va entrar

a formar part del grup de ARESA, de cobertura es-

tatal i últimament s’ha incorporat a Mútua Madrileña.

L’any 2008 va assistir 574 serveis d’obstetrícia, 4208

intervencions quirúrgiques i 11470 serveis d’urgèn-

cies. El futur de la clínica , tal i com assegura el Dr.

Ramón Monegal va molt lligat al futur de la medicina

però el que sí que està clar és que la clínica Monegal

ja és part de la història de l’assistència mèdica de

Tarragona i alhora de la ciutat.

ELS NOSTRES HOSPITALS

Les diferents remodelacions i ampliacions de la Clínica Monegal

El Dr. Ramón Monegal fill, ginecòleg de la Clínica

Page 18: Edició Galens 173

18 GALENS ELS RECONEIXES?

1935Èxit d’assistència

1935. Restaurant VERSALLES. Tarragona. Reunió de metges en homenatge al Dr. Luis Delclós i Valvey per la seva Tesi Doctoral “La identificación personal por radiografias de los senos frontales”

Page 19: Edició Galens 173

19GALENSELS RECONEIXES?

1935Èxit d’assistència

1935. Restaurant VERSALLES. Tarragona. Reunió de metges en homenatge al Dr. Luis Delclós i Valvey per la seva Tesi Doctoral “La identificación personal por radiografias de los senos frontales”

Page 20: Edició Galens 173

20 GALENS

1935: Tesis Doctoral Dr. Luís DelclòsLa nostra història

LA NOSTRA HISTÒRIA

Dr. Guasch Dr. Miquel

Dr. Lartigau

Dr. Font

Dr. Soler

Dr. DelmasDr. P.Boschc

?

Dr. Sergio Lucas

Dr. Munné

Dr. Sentís

Dr. Sastre

Dr. Obregón

Dr. Mateu

Dr. Delclos

Dr. BatistiniDr. Mallafré

Dr. Messeguer

Dr. Mestres

Dr. Soler

Dr. Artal

Dr. Bosch

Dr. Sans

Dr. Tarres

Dr. Aleu

Dr. Obregón: metge militarDr. Bosch: medicina generalDr. Sans: medicina general. Va ser President del COMTDr. Sastre: metge cirurgiáDr. Artal: metge oculista. Va ser secretari del COMTDr. Batistini: medicina general. Té un carrer dedicat al seu nomDr. Aleu: medicina general. A punt de cumplir el 100 anys, ens ha ajudat per configurar aquestes dades. Regidor de l’Ajuntament de Tarragona. Únic supervivent de la foto.Dr. Mallafré: medicina general. Té un carrer dedicat al seu nomDr. Lartigau: medicina general, va montar el primer centre psiquia-tric a TarragonaDr. Guasch: metge cirurgià. Va tenir clínica proòpia. Va ser Presi-dent del COMT i de la Diputació de TarragonaDr. Miquel: metge pediatraDr. Delclòs: metge radiòlegDr. Bosch: va presidir el COMT en un temps de transicióDr. Mestres: metge de Vilallonga. Un dels fundadors del Sindicat de Metges de CatalunyaDr. Tarres: metge d’ Obstetricia i Ginecologia

Dr. Mateu: metge OtorrinoDr. Munné: va montar el primer laboratori d’anàlisis clínics a Tgna.Dr. Lucas: metge de TorredembarraDr. Sentís: metge d’Obstetricia i GinecologiaDr. Soler i Canyelles: va presidir el COMT durant 10 anys

El Dr. Lluis Delclós i Soler aprofitant la seva estada a Tarragona va visitar la seu del COMT fen-li entrega al President documentació gráfica i escrita referent al seu pare Dr. Lluis Delclós i Balvey i del seu avi Dr.Lluis Soler Cañellas (que fou President del COMT). Entre aquesta documentació hi havia la fotografia de l’any 1935 que publi-quem a la página centra de Galens, i que es una veritable joia per la Historia de la Medicina a Tarragona.En una posterior visita a casa del Dr. Aleu, (unic supervivent de la foto, prop a cumplir els 100 anys), vam poguer acabar de inden-tificar als metges que estaven al voltant de la taula del Restaurant Versalles de Tarragona.La Redacció de Galens agraeix aquesta aportació dels Dr. Delclós i del Dr. Aleu, al temps que encoratge als demes col.legiats a fer-nos arrivar documentació per l’arxiu del COMT.

Page 21: Edició Galens 173

21GALENS

Premi Antoni GimbernatDos malaguenys s’emporten el premi en medicina làser

Un treball de dos investigadors de la Univer-

sitat de Màlaga -els doctors Ramiro Rodrí-

guez-Martínez i Luis Felipe Romero- va re-

sultar ser el guanyador de la tercera edició del Premi

Internacional Antoni de Gimbernat, que concedeix

la Fundació Antoni de Gimbernat. Aquest premi va

néixer fa tres anys per reconèixer els treballs sobre

els avenços clínics i de laboratori en l’aplicació dels

làsers en la medicina i la cirurgia. Ahir a la tarda va

tenir lloc l’acte d’entrega de premis a la sala de plens

del consistori cambrilenc.

Els doctors malaguenys han guanyat el primer premi

amb un treball que investiga en la millora de les apli-

cacions del làser en cirurgia, anomenat “El modela-

do de las estrategias de enfriamiento en la interacci-

ón láser-tejido: ayuda a mejorar los resultados de la

aplicación clínica del láser”.

En aquest acte hi van ser presents el president del

Parlament de Catalunya -Ernest Benach-; el president

de la Diputació de Tarragona -Josep Poblet-, l’alcal-

de de Cambrils -Robert Benaiges- i el president de

la Fundació Antoni de Gimbernat -Mario Trelles- com

a membres de la presidència del Premi; el professor

de la Universitat Rey Juan Carlos i professor emèrit

de l’Institut d’Anatomia i Biologia Cel·lular de la Uni-

versitat de Saarland -Pere Mestres Ventura- com a

portaveu del comitè científic; el president del Col·legi

Oficial de Metges de Tarragona -el doctor Fernan-

do Vizcarro-, el president de l’Acadèmia de Ciències

Mèdiques i de la Salut de Catalunya i Balears -Josep

Maria Solé- i el vicerector de Relacions Externes de

la URV, Santiago Castellà, com a membres del comi-

tè honorífic.

En el torn de parlaments, els diferents membres dels

comitès científic i honorífic van coincidit en destacar

la gran qualitat dels treballs rebuts, així com la cons-

tant implicació de Cambrils i de la Fundació Antoni

de Gimbernat en la recerca, en la investigació i en

els avenços científics i mèdics amb l’objectiu cons-

tant de millorar la salut dels pacients.

TECNOLOGIA

Page 22: Edició Galens 173

22 GALENS

Entrevista a...Montserrat Giralt

Degana de la Facultat de Medicina de la URV

ENTREVISTA

Una de les problemàtiques existents dins de l’àmbit sani-tari és la falta de metges. S’haurien d’oferta més places de les facultats de medicina?Entenem que la manca de metges es correspon més a una falta d’algunes especialitats i en algunes àrees geogràfiques. A mes com és possible que tenint la ratio de metges per 100.000 habitants una de les més altes del mon encara faltin metges?. Per con-testar de forma més precisa, caldrà conèixer d’altres realitats per exemple com està organitzat a Andalusia (una orientació de l’assistència amb la realització de diagnòstics en un temps molt curt, etc) i fruits del seu anàlisi, donar noves solucions. En el nostre entorn conflueixen problemes greus de salut que precisen d’un diagnòstic ràpid i un tracta-ment immediat, amb una població que envelleix, i hi ha un increment de nouvinguts amb una elevada de-manda d’assistència. Ens cal una adequació a les noves necessitats, res-postes ràpides per reduir temps d’espera que sols generen ansietat i preocupació a les persones afec-tades i al seu entorn, la creació de nous recursos, i de formació permanent en nous conceptes i tècni-ques. Per tant una millorar de la gestió dels recursos humans i tècnics. Als metges i metgesses ens motiva la satisfacció de curar a les persones, i es necessita un entorn que afavoreixi l’acompliment de l’objectiu de curar a les persones en les millors condicions. La insatisfacció genera problemes i es molt cara. Augmentar ara el número de places de las facultats no soluciona cap problema. Unmetge tarda en formar-se 12-15 anys, així els que han entrat aquest últim any no estaran treballant fins el 2020. Mentre hi ha altres coses a fer per a solucio-

nar la manca d’algunes especialitats en alguns llocs com augmentar el número de places de MIR i donar millors condicions de treball. Molts dels nostres pro-fessionals marxen a altres països a treballar. I en els últims anys ja s’ha augmentat el nombre de formació de metges a Catalunya, s’han creat tres fa-cultats noves i les altres han augmentat d’un 10 a un 20% les places d’entrada.

El problema de la manca de metges es deu en part a una mala distribució?Pot ser un dels motius com et deia abans a l’anterior resposta, el nostre país utilitzen més que altres ciu-

Page 23: Edició Galens 173

23GALENSENTREVISTA

tadans europeus serveis altament intensius en treball mèdic, com les consultes, i la organització assisten-cial podria estar generant aquestes deficiències, en el sentit d’utilitzar més professionals dels que serien necessaris per donar assistència de qualitat, donat la tecnologia actual.

El Pla Bolonia com afectarà als estudiants de medicina i futurs metges?El pla Bolonia porta a les universitats unificar la for-mació a nivell d’Europa en una millora de les com-petències. S’impulsa un aspecte tan obvi com l’aprenentatge centrat en l’estudiant i això comporta una major dedicació horària al llarg del tot el curs aca-dèmic. Però en el cas concret de Medicina, aquesta ha es-tat sempre una carrera eminentment pràctica on l’estudiant ha estat sempre un alumne a temps com-plert i la principal diferència estarà en fer una avalua-ció de les competències i habilitats i no tan sols cen-trada en els coneixements, però en els últims anys les facultats catalanes ja venen aplicant sistemes d’avaluació de competències amb les proves ACOE (Avaluació de competències objectiva i estructura-da) entre altres noves metodologies d’aprenentatge i d’avaluació.

El món de la medicina és un món molt canviant: canvis en les necessitats assistencials del ciutadà, millores tecno-lògiques... Com s’adapta el món de la docència a aquesta transformació?La formació del metge sempre s’ha fet en gran part per professionals en actiu, en ciències de la salut els pro-fessors universitaris ocupen places vinculades amb els hospitals univer-sitaris, per tan la formació sempre està adaptada aquest canvis.

Cada cop és més segur que els personal d’infermeria recepti en un futur. Quina és la seva opinió?La norma permet l’autorització d’alguns medicaments a infermeres i podòlegs.

També podran utilitzar o autoritzar l’ús de medi-caments en aplicació de protocols institucionals i plans de cures estandarditzades i en el seguiment protocol·litzat dels tractaments establerts per pres-cripció mèdica.En aquest sentit crec que hauríem de tenir en comp-te la formació d’aquest professionals, quines són les competències i objectius de formació i adaptar-los i valorar la responsabilitat. Fins al moment la formació que reben no és en aquest sentit.

No creu que a la formació dels metges faltes assignatures d’humanitats. I Bioètica? Es possible que els estudiants de medicina necessi-tin aprendre habilitats de comunicacióEn el nou pla d’estudi es contempla aquesta forma-ció, són les noves habilitats i competències que s’ha inclòs junt amb la recerca. En concret a la universi-tat Rovira i Virgili s’ha concretat amb dues assigna-tures bàsiques a primer any i després es treballarà de forma transversal al llarg de la carrera amb se-guiment i orientació de la formació per ser avaluat en l’últim any. La nostra visió de la medicina contem-pla els coneixements teòrics, les habilitats clíniques i la comprensió humana. I estem treballant per que s’assoleixin aquests tres aspectes amb èxit i que con-tinuïn siguem una preocupació i un estímul de forma-ció al llarg de la vida.

La Degana rebent un obsequi durant la seva visita al COMT

Page 24: Edició Galens 173

24 GALENS METGES QUE FAN HISTÒRIA

Dr. Francesc Anglès GarciaCirurgià ortopèdic

Nascut a Terrassa (Barcelona) l’any 1938, es

va llicenciar en medicina per la Universitat

de Barcelona l’any 1963 i es va doctorar en

cirurgia ortopèdica l’any 1982 al mateix centre uni-

versitari. Va exercir durant 16 anys a l’Hospital de Vall

d’Hebron de la ciutat costal i va ser Cap de Server

de l’Hospital del Mar de Barcelona. L’any 1994 va

arribar a Tarragona, on va treballar també com a cap

de Servei de cirurgia ortopèdica a l’Hospital de Sant

Pau i Santa Tecla.

El seu coneixement de l’anatomia humana, els vo-

lums, les articulacions i les tècniques quirúrgiques

li donen peu a desenvolupar la seva vocació per

l’escultura. Compagina la seva tasca professional

com a cirurgià ortopèdic amb la seva passió per l’art

i les tècniques per treballar el fang, la pedra i la fusta.

El seu tracte diari amb el guix li permeten arribar a

conèixer tots els secrets d’aquest material d’ús orto-

pèdic en medicina i alhora bàsic en la confecció de

motlles en l’art de l’escultura i el modelatge.

L’escultorL’any 1970 va iniciar la seva activitat artística en un

petit taller que ell mateix va habilitar al seu domicili.

Comenta a treballar amb venes de guix, modelant-

les tant en petit format com a escala real, però sem-

pre amb la figura humana com a principal motiu.

Des de bon començament es compara l’obra

d’Anglès amb la de l’escultor ‘pop’ americà Geor-

ge Segal, amb el que posteriorment manté contacte

personal a través de Joan Muga, director de la ga-

leria Joan Prats de Barcelona. Però l’únic punt comú

dels dos artistes és el ‘blanc’ de la seva obra. Segal

treballa traient motlles dels seus models. Anglès, en

canvi, modela les seves escultures. Totes les obres

de Segal són a tamany real, mentre que Anglès tre-

balla amb tots els formats i tamanys. Per a Anglès,

allò realment important és la figura humana. Fins i tot

quan modela grups per aconseguir una atmosfera

real, però sempre com a complement no buscat.

Utilitza també elements reals com poden ser els mo-

bles, instruments musicals, muntura d’ulleres... com

Page 25: Edició Galens 173

25GALENS

si d’un collage de pintura es tractés. Actualment tre-

balla tot tipus de materials (fusta, pedra, bronze...)

És mundialment conegut, però, pel blanc de les se-

ves obres.

Anglès ha exposat la seva obra a museus de re-

conegut prestigi com el Museu Dalí (Figueres),

Museu Charlie Rivel (Cubelles), el Museu d’Art

Modern de Tarragona o el Museu del Comitè

Internacional Olímpic (COI) a Laussane. També

ha exposat a col·leccions particulars de Madrid,

Barcelona, Nova York, Chicago, París, Ginebra,

Brusseles i Ambers.

Entre les seves obres recents destaca l’escultura

‘Tarragona als castellers’, creada l’any 1999 i

que actualment es troba al bell mig de la Ram-

bla Nova de la capital tarragonina. L’obra està

feta amb bronze i està integrada per un total de

222 figures humanes a tamany real. L’autor va

dedicar més d’un any i mig a la confecció de

l’escultura. Amic de personatges il·lustres des-

apareguts com Salvador Dalí o Camilo José

Cela, El Dr. Anglès ens descriu amb aquestes

paraules els seus inicis en el món de l’art:

“Vaig començar l’any 72. Natural de Terrassa.

Ho vaig fer com un divertiment. Em

vam convidar a fer una expo-

sició de metges artis-

tes a sala gaudi

de Barcelo-

na. Hi vaig

pa r t i c ipa r

amb figura de bronze i dues fetes amb ve-

nes de guix (encara hi treballo) i ho vaig

fer com a aficionat. Entre metges vam

fer molta conya perquè treballava fo-

rça com a metge amb aquest mate-

rial. Però les crítiques d’art van ser

extraordinàries. Artistes com Santos

Torroella o Àngel Marçà van aprovar

la meva obra.... Els de la galeria em

guardaven els diaris i me’ls anaven

donant. Haig de dir que qui més em

va ajudar va ser Santos Torroella,

que va morir fa 10 anys, i que era

l’expert més important del món en

el tractament del guix”. El Dr. An-

glès té el seu taller a Valle Espino-

sa (Conca de Barberà), al poble

natal del seu pare, una població

on només hi viuen actualment 12

persones. Allà hi té el seu taller

a la casa familiar, on treballa a

diari en noves creacions que

de ben segur coneixerem en

un futur immediat.

METGES QUE FAN HISTÒRIA

Dr. Francesc Anglès Garcia L’escultor

Dr. Anglès davant del m o n u m e n t al Castells a la Rambla Nova de Tarragona.

Page 26: Edició Galens 173

26 GALENS

Page 27: Edició Galens 173

27GALENSOPINIÓ

Con frecuencia no nos preocupan los moti-

vos que suscitan la risa, pero siempre ha

estado en el ánimo de todos el provocarla

o disfrutar con ella. He consultado y trascribo, que

ya desde antiguo, la risa, está descrita con gran de-

talle y es motivo de tertulia - “Qué sea la risa, dijo

Cicerón, (De Oratore, lib 2, núm. 58), de qué manera

se suscite, donde esté, cómo exista, y de tal mane-

ra estalle, que deseándola cohibir, no podamos; y

cómo al mismo tiempo, se apodera de los pulmo-

nes, de la boca, de las venas, del rostro, de los ojos,

cuéntenoslo Demócrito.” La respuesta esquiva de

Demócrito, nos da una idea de la ignorancia que se

tenía sobre la fisiología de la risa. Así contesta: “Ni

este es asunto pertinente a lo que vamos tratando,

y, aunque a ello perteneciese. No me avergonzaría

de no saber lo que ni siquiera alcanzarían los que

pretenderían saberlo”.

Hemos recogido del Diario de Tarragona de 1865 un

anuncio que paso a insertar:

La risaDr.Lluís Ballester

La expresión de:”Cardos, pinchos y Abrojos”, se

definen perfectamente, en cuanto los refiere a un

Ramillete Literario, como críticas graciosas e inci-

sivas. Creo que utiliza el nombre de Abrojos en el

sentido directo de elemento pinchante o puede que

también en el figurado de dolores, penas, disgus-

tos, contrariedades. Es posible que en algún relato,

exista la intención de ridiculizar a alguna persona y

puede que incluso se haga uso de actitudes hirien-

tes, como fundamento para provocar la risa.

No parece en principio tener demasiada relación la

inquietud de saber de Cicerón, con la promoción de

un librillo que podemos suponer picante u ocurren-

te. Po otra parte existe un denominador común, que

es la risa. Las tendencias actuales a crear grupos

de trabajo o talleres, con la finalidad terapéutica

de que, provocando situaciones especiales, logren

provocar la risa. Los participantes alcanzan un es-

tado de risa colectiva, que crece constante y de-

sordenadamente. Probablemente con ello, puedan

crearse lazos de complicidad y de agradables re-

cuerdos. Pienso que puede convertirse en el mejor

antidepresivo.

Ciertamente se cumple la descripción de la risa,

que apuntaba Cicerón, de ser incontrolada, que nos

fuerza los pulmones, los músculos abdominales, y

ocasionalmente se une a una discreta incontinencia

urinaria, nos hace llorar, se hinchan nuestras venas,

el rostro adquiere una rubicundez brillante y final-

mente se acaba dejándonos una sensación de fe-

licidad, bienestar, cansancio agradecido y el olvido

temporal de nuestros problemas.

Page 28: Edició Galens 173

28 GALENS LLIBRESOPINIÓ

LA DAPOXETINA; EL PRIMER FÀRMAC APRO-

VAT PEL TRACTAMENT DE L’EJACULACIÓ PRE-

COÇ

L’ejaculació precoç és un trastorn d’etiologia psi-

cògena, que es defineix com la incapacitat per a

l’adequat control voluntari de l’ejaculació, la qual

es produeix molt abans del desitjat i culturalment

acceptat. L’ejaculació precoç, per tant, impedeix

la normal participació de la parella en una relació

sexual satisfactòria. En determinats casos extrems

pot no arribar a produir-se el coit, i per tant posar en

compromís la reproducció.

Es tracta possiblement d’un dels problemes sexuals

més freqüents del baró, amb una revalença d’en-

tre un 15 i 40 % de la població sexualment activa.

Aquest trastorn constitueix el 31% de les consultes

relacionades amb les disfuncions sexuals. Afecta

principalment a barons d’entre 20 i 40 anys i s’ha

descrit com a comú i normal en les primeres relaci-

ons sexuals . Malgrat que s’han realitzat múltiples

estudis, basats en les respostes neurològiques

davant diferents estímuls sensorials, entre pacients

amb ejaculació precoç i voluntaris sense aquesta

patologia; les bases neurofisiològiques de l’ejacu-

lació precoç encara no estan clarament definides.

Si bé sabem que la sensibilitat uco-cutània genital

no varia entre les persones amb o sense ejaculació

precoç, si que es pot sospitar que existeix una cor-

relació entre el temps de latència de l’ejaculació i

l’umbral sensorial individualitzat.

Malgrat que es tracta d’una entitat clarament psico-

sexual, diverses patologies s’han relacionat com a

processos afavoridors de l’ejaculació precoç. D’en-

tre elles destacarem els quadres irritatius cervicou-

retrals (prostatitis), algunes malalties neurològiques

(esclerosi múltiple, tumors medul·lars...) i la ingesta

L’ejaculació precoç pot tenir solucióDr. Jaume Benages Pàmies. Uròleg

de determinades drogues com les amfetamines o la

cocaïna. Durant la darrera dècada, els estudis amb

fàrmacs per al tractament de l’ejaculació precoç

s’han encaminat cap l’augment de l’umbral senso-

rial penià. Per aquest motiu s’han realitzat múltiples

assajos clínics a doble cec amb placebo. Els pri-

mers estudis es van realitzar amb fenoxibenzami-

na (simpaticolític) i la clomipramina (antidepressiu

tricíclic).

Un cop objectivat que els nivells baixos de sero-

tonina a l’home s’associen a una resposta sexual

prematura, les investigacions es van centrar en els

fàrmacs antidepressius inhibidors de la recaptació

Page 29: Edició Galens 173

29GALENSLLIBRESOPINIÓ

d’aquest neurotransmisor, que incrementen els seus

nivells tot potenciant la seva acció a nivell pre i post

sinàptic i per tant disminuint l’activitat simpàtica en

l’ejaculació i el orgasme. D’entre els compostos es-

tudiats, la fluoxetina, la paroxetina i la sertralina són

els que varen tenir els resultats més convincents; no

obstant aquests fàrmacs, degut a la seva farmaco-

cinètica, no són adequats per al tractament de l’eja-

culació precoç i per això mai han tingut aprovada

aquesta indicació.

Però la farmacocinètica de la dapoxetina és ben

diferent; aquest fàrmac és l’únic inhibidor de la re-

captació de la serotonina que presenta una ràpida

absorció amb concentracions plasmàtiques màxi-

mes (Cmax) en 1-2 hores després de la ingesta del

comprimit i amb una biodisponibilitat absoluta del

42% (rang 15-76%) També presenta una ràpida eli-

minació (té un aclarament ràpid i produeix una con-

centració plasmàtica residual menor del 5% del pic

màxim després de 24 hores.). Aquestes caracterís-

tiques fan que aquest fàrmac sigui adequat per al

tractament de l’ejaculació precoç i es converteixi en

un medicament purament urològic ja que ha perdut

les característiques apropiades per poder utilitzar-

se com a antidepressiu.

En els darrers estudis realitzats s’ha comprovat que

la dapoxetina millora significativament el temps de

latència d’ejaculació intravaginal (IELT) tot arribant

a multiplicar-lo per 3, 4 o 5 segons el IELP inicial

del pacient. Per exemple,en el casos més freqüents

d’ejaculació precoç, on els pacients presenten un

IELP d’un minut, en aquests barons , la dapoxetina

multiplica per 4 el seu IELT. És per aquest motiu que

en els països europeus que prèviament ja han co-

mercialitzat aquest producte, el coneixen popular-

ment amb en nom de la “pastilla dels 4 minuts”.

La majoria dels efectes secundaris relacionats amb

la dapoxetina van ser lleus o moderats i son dosi de-

pendents. La dosi inicial es de 30 mgs; amb aquesta

concentració els efectes secundaris més habituals

que ens podem trobar són nàusees (8,7%), cefalea

(5,9%) i mareig (3%). L’altre presentació és de 60

mgs i la hem de reservar quan la resposta de 30

mgs sigui insuficient i els efectes secundaris siguin

tolerables.

La dapoxetina s’ha de prendre de 1 a 3 hores abans

de la relació sexual, millor assegut (ocasionalment

pot donar hipotensió ortostàtica) i amb un got d’ai-

gua ple. Cal tenir precaució de no prendre mes d’un

comprimit cada 24 hores i no associar-lo amb al-

cohol, tramadol , fàrmacs antidepressius i fàrmacs

antipsicòtics.

El preu aproximat de cada comprimit de 30 mgs és

de 12 euros i de moment no està

subvencionat per la seguretat social. A Catalunya la

dapoxetina és comercialitza amb

el nom de Priligy.

Page 30: Edició Galens 173

30 GALENS

COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda agenda

· COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT

COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · Ca · COMT COMT · agen-

da · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda COMT · agenda

·XCOMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda agenda · COMT · agenda

· COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT ·

agenda · COMT

COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT

· agenda · COMT · agenda · COMT COMT · agenda · COMT · agenda · COMT ·

agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda

COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT

· agenda · COMT · agenda agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda

· COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT

COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT

· agenda · COMT · agenda · COMT COMT · agenda · COMT · agenda · COMT ·

agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda

COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT

· agenda · COMT · agenda agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda ·

COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT

COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT

· agenda · COMT · agenda · COMT COMT · agenda · COMT · agenda · COMT ·

agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda

COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT ·

agenda · COMT · agenda agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda ·

COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT

COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT

· agenda · COMT · agenda · COMT COMT · agenda · COMT · agenda · COMT ·

agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda

COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT ·

agenda · COMT · agenda agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda ·

COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT

COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT

· agenda · COMT · agenda · COMT COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT ·

agenda · COMT · agenda

Lloc: Sant Feliu de Guixols

Seu: Museu d’Història- Espai Metge Rural

Dies: 11-12 i 13 de juny de 2010

Contingut: Medicina rural a Catalunya; His-

tòria de la Medicina a Girona; Les fonts bi-

bliogràfiques per a la Història de la Medicina

AGENDA

XVIè Congrés d’Història de la

Medicina Catalana

Excursió moder-nista

Visita a Reus Organitza Vocalia Jubilats COMT. Tel. 977232006

Festa dels col·legiats honorífics

(A la sala d’actes del COMT)

Lloc: Seu COMT Tarragona

Dia: 10 març de 2010

Hora: 17 hores

Contingut: Lliurament diplomes col·legiats

honorífics.

Page 31: Edició Galens 173

31GALENS

COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda

agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT

COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · Ca · COMT COMT ·

agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda COMT ·

agenda ·XCOMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda agenda ·

COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT

COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT

COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda

COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda

agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT

COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT

COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda

COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda

agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT

COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT

COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda

COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda

agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT

COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT

COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda

COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda

agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT

COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT

COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda

COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda

agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT

COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT

COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda

COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda

agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT

COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT

COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda

COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda

agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT

AGENDA

Centre Cultural El Pallol

Col·legi de Metgesde Tarragona

Sala de l’ANTIGA AUDIENCIA

Plaça del Pallol. Tarragona.

A les 6.oo de la tarda.

Entrada lliure.

DIA 2 FEBRER DIA 4 FEBRER DIA 9 FEBRER DIA 11 FEBRER

DIA 16 FEBRER DIA 18 FEBRER DIA 23 FEBRER DIA 25 FEBRER

2010

Page 32: Edició Galens 173

32 GALENS

VISITA A... L’ESPLUGA DEL FRANCOLÍ

Cova de la Font Major

Celler i Museu del Vi

Casal de l’Espluga

Museu Rural

Excursió organitzada per la Vocalia de Jubilats del COMT

Estem ultimant els detalls de la propera excurssió a cel.lebrar a primavera.Quanestiguitancatelprogramadefinitiuelpublica-rem a la Web del COMT. Qui estigui interessat en rebre informació personalitzada ha de manifestar-ho a Secretaria i donar els seus telèfons i/o el e-mail.

Page 33: Edició Galens 173

33GALENSMOVIMENT COL·LEGIAL

ALTES

COGNOMS NOMBALLESTER CID AGUSTIHERNANDEZ LLACER MARIA CONSUELOMARSAL RICOMA JULIAPEÑA GONZALEZ KARLA BEATRIZSANCHEZ JARQUIN CLAUDIA LUCIACONSTANTE PEREZ YELITZA YAMILESERGIO FRESIA ROBERTO FSTAN AURA MARIAGUZMAN ARGUELLO MARIA VICTORIAKOROTKOVA MARINAARAMAYO MANRIQUE NESTOR JOSÉGOMEZ PARDO CLARALESTAPIER NUÑEZ YOLEGNEGAMBOA ROGET ARIADNA YAMILETHAVETISYAN LIANAROQUER FANLO MARIA ESTHERDEL CASTILLO UBEDA NORMAMELE OLIVE MIREAWIEDEMANN HUGO SANDRO

NÚM. COL.4303953430436843058354305836430583743058384305839430584043058414305842430584343058444305845430584643058474305848430584943058504305851

DATA 03/12/200905/10/200924/09/200929/09/200930/09/200906/10/200907/10/200908/10/200914/10/200927/10/200903/11/200905/11/200906/11/200917/11/200923/11/200923/11/200902/12/200910/12/200922/12/2009

MOTIU DE LA BAIXA DEFUNCIÓDEFUNCIÓDEFUNCIÓTRASLLATTRASLLATTRASLLATCESSAMENT EXERCICICESSAMENT EXERCICICESSAMENT EXERCICIACORD DE JUNTADEFUNCIÓTRASLLATTRASLLATTRASLLATTRASLLATTRASLLATCESSAMENT EXERCICITRASLLATCESSAMENT EXERCICIACORD DE JUNTACESSAMENT EXERCICICESSAMENT EXERCICI

BAIXES

COGNOMS NOMAREVALO FELIU ANGELLOZANO ALONSO ADRIAN SALVABARDAJI GARRIDO FCO. JAVIERGARCIA CELMA MARIA JESUSMARIN CASTRO MARTAPARDO SAIZ AUGUSTO OCTAVIOBATISTA MUÑOZ ALBERTMORALES PEREZ Mª JOSEPARIS MIRO NEUSSOLEY GARASA ALBERTTORRA FERRER NEUSRODRIGUEZ SALVADOR VICENTEMASTRODOMENICO MOLINARES JORGE HUMBERTOPIN GODOS MARIA TERESALUNA MATOS MATILDE LENAMUTLLO CANTARELL SILVIANAYRIUBAR REYES MYRIAMCAVAZOS VILLARREAL FABIOLAVILLALBA GONZALEZ Mª DOLORESMIU _ JENI CATALINARODRIGUEZ ROBELT ALBERT

NÚM. COL.430030943006774301608430237043039174303994430495443049744305056430506143050804305133430545743055974305601430563343056864305723430578243057834305813

Page 34: Edició Galens 173

34 GALENS

Dubrovnik, la perla de l’Adriàtic Un paratge per despertar els sentits

Dubrovnik, la històrica Ragusa és una ciutat croata,

amb un immens atractiu turístic. És coneguda com

“la perla de l’Adriàtic”, ja que els seus antics habi-

tants la distingien com a única en una regió plena

de barbàrie. Per darrere està rodejada d’elevats

penyals de pedra calcària i pel front per les blaves

aigües del mar Adriàtic. Art, cultura i història es fo-

nen en aquesta preciosa ciutat, petita i accessible

per al viatger, que vol gaudir de grans sensacions al

passejar pels carrers de l’antic barri de Stari Grad,

que representa el casc antic de Dubrovnik. Els pa-

viments d’aquest són de marbre i els seus carrerons

s’omplen de sabor a cada cantonada. Els seus ca-

rrers amb escales que mai s’acaben i plens de cul-

tura, juntament amb les vistes que ofereix fan que la

visita a la ciutat sigui inoblidable.

Al endinsar-se en les muralles trobem el carrer Stra-

dun, el principal de la ciutat que va ser construït al

segle XII i actualment està ple de cafeteries, boti-

gues i restaurants per als turistes. S’hi pot visitar

el Monestir Franciscà que inclou l’Església de San

Francis, un temple d’una sola nau, i el Museu del Mo-

nestir on s’hi troben tot d’objectes relacionats amb

aquest. També el Palau d’Sponza, del segle XIV, és

molt bonic de visitar. Solia fer les funcions de duana

i casa de la moneda de la ciutat-estat. Avui en dia

guarda els arxius estatals i un petit museu dedicat

als morts per defendre la ciutat. Un altre palau de

la ciutat és el del Rector, on a l’estiu hi fan festivals

de dansa i música. Altres llocs d’interès d’aquesta

meravellosa ciutat són l’Església de Sant Blaise i la

Catedral de Dubrovnik, amb una enorme cúpula.

La gastronomia en aquesta part de Croàcia és molt

variada, i molt semblant a la de qualsevol altre país

mediterrani. A la zona hi ha bon peix i marisc, en-

cara que també es cuinen tot tipus de carns, sent

especialment popular l’anyell.

La festa més destacada de Dubrovnik és el Festival

de l’estiu, que dura 45 dies i es celebra entre juliol i

agost amb espectacles de teatre i dansa.

VIATGES

Page 35: Edició Galens 173

35GALENS

Ingredients per a 4 racions:150 gr. xocolata negra per fondre, 5 ous, 200 gr. de sucre,

150 gr. de nous i 150 gr. de mantega.

Fonem en un cassó 130 gr. de mantega juntament amb la

xocolata; després ho retirem i ho deixem que es refredi una

mica. Separem les clares dels rovells. Batem els rovells

amb el sucre fins que quedin ben cremosos i d’un color

blanquinós. Trossegem les nous i les afegim a la xocolata.

Les barregem bé i incorporem la xocolata als rovells d’ou

poc a poc. En un altre bol gran batem amb energia les cla-

res fins que estiguin a punt de neu. Amb cura, afegim les

clares amb ajuda d’una espàtula al conjunt de la xocolata.

Tot seguit passem el que ens queda de mantega per un

motlle rectangular i hi aboquem la barreja ben repartida.

Introduïm el motlle al forn calent i ho deixem 30 minuts a

180º. Passat aquest temps retirem el motlle i comprovem

que la massa estigui quallada. Tallem el brownie i el deixem

refredar almenys mitja hora abans de servir.

Brownie de xocolata amb nousEl pastisset americà

ACUDIT

GASTRONOMIA

Page 36: Edició Galens 173

36 GALENS

PUBLI