Edició Galens 176

36
4t trimestre 2010 - número 176 Revista del Col·legi Oficial de Metges de Tarragona Nou Curs de preparació del MIR a Reus Entrevista al Dr. Fernando Vizcarro GALENS Homenatge al Dr. Jordi Sentís Bonet El COMT recorda el seu llegat mèdic i social

description

4t trimestre 2010 - número 176 · Homenatge al Dr. Jordi Sentís Bonet: El COMT recorda el seu llegat mèdic i social. · Nou Curs de preparació del MIR a Reus. · Entrevista al Dr. Fernando Vizcarro.

Transcript of Edició Galens 176

Page 1: Edició Galens 176

1GALENS

4t trimestre 2010 - número 176

Revista del C

ol·legi Oficial de M

etges de Tarragona

Nou Curs de preparació del MIR a Reus

Entrevista al Dr. Fernando Vizcarro

GALENS

Homenatge al Dr. Jordi Sentís BonetEl COMT recorda el seu llegat mèdic i social

Page 2: Edició Galens 176

2 GALENS

Page 3: Edició Galens 176

3GALENS

Nou CursMIR

06EditaCol·legi Oficial de Metges de Tarragona

PresidentDr. Fernando Vizcarro Bosch

Delegat del consell de redaccióDr. Jaume Fontanet Torres

DireccióÈxit Comunicació

Consell de redaccióFernando VizcarroFrederic MallolJaume FontanetXavier AlluéÈxit Comunicació

RedaccióVia de l’Imperi Romà, 11 bis43005 TARRAGONATel 977 232 012 · 977 232 006Fax 977 236 208

Disseny i publicitatÈxit Comunicació605 860 898 · 605 860 [email protected]ó: Indugraff

FotosArxiu Galens i Èxit Comunicació

Tirada3.500 exemplars

D.L.: B-43901-86Permís de suport vàlid núm. 521

Galens no comparteix necessàriament les opinions dels seus col·laboradors, encara que aquestes possibles discrepàncies no seran motiu per impedir-ne la publicació.

SumariGALENS

16 18

12

20 29

ExposicióMutual Médica

Vocalia delsjubilats

Els nostreshospitals

Dr. SentísHomenatge

Entrevista: Dr. Vizcarro

Page 4: Edició Galens 176

4 GALENS

Page 5: Edició Galens 176

5GALENS

EDITORIAL

Assemblea de compromissaris

Fernando Vizcarro BoschPresident del COMT

“Des de la Junta de Govern

sempre hem intentat adequar les necessitats col·legials a la realitat de la nostra professió i a la realitat

de la societat en general”

S’apropen les festes de Nadal i per aquestes

dates és l’hora de fer una mica de balanç del

recorregut de tot l’any. Aquest mes de novembre

es durà a terme l’Assemblea de compromissaris

ordinària, tal com marquen els Estatuts col·legials

vigents. Farem la presentació i aprovació, si s’escau,

dels pressupostos d’ingressos i despeses per a

l’exercici 2011. Dintre de l’informe del president

s’intentarà fer unes pinzellades de l’activitat col·legial

i corporativa i, per part de la Secretaria General, es

mostrarà un resum de l’activitat administrativa i dels

serveis.Com ja vam fer a l’anterior assemblea, la

durem a terme pel sistema de videoconferència, de

manera simultània des de la seu col·legial i de les

delegacions de Reus i Tortosa, gràcies a les noves

tecnologies de la informació i la comunicació. Amb

aquest sistema intentem apropar més els delegats i

fer-los més partícips en les decisions que s’adoptin.

Des de la Junta de Govern sempre hem intentat

adequar les necessitats col·legials a la realitat de la

nostra professió i a la realitat de la societat en general.

La contenció de la despesa continua sent un pilar del

nostre programa, així com també la recerca d’altres

recursos per tal de poder desenvolupar nous serveis

col·legials, per al gaudi dels metges i metgesses.

Les actuacions i les accions realitzades al llarg de

tot l’any han ajudat a desenvolupar el programa de

govern que en el seu moment fou presentat, com

són els cursos de preparació per a l’examen MIR, el

programa d’ajuts pels metges jubilats, entre d’altres.

L’any que ve serà un any intens. Properament us

presentarem el projecte de nous Estatuts, adequats

a la noves legislacions, els quals hauran de ser

ratificats per la col·legiació. El fet que la presidència

del Consell de Col·legis de Metges de Catalunya

recaigui en la meva persona pot ajudar a establir

sinergies i col·laboracions més fortes entre tots

els estaments corporatius i l’Organización Médico

Colegial, així com aconseguir una millor comunicació

entre els col·legis catalans i els de la resta de l’Estat

per proporcionar una medicina de qualitat, malgrat la

crisi actual, i defensar els nostres professionals.

Aprofito l’avinentesa per desitjar-vos una feliç

lectura d’aquest número de Galens i unes bones

festes nadalenques al costat de la vostra família i

amics. Salut i felicitat!

Facilita la teva adreça electrònica i rebràs...

...envia-la a [email protected]

e-galens•comunicacions•convocatòries•agenda•novetats•

Page 6: Edició Galens 176

6 GALENS ACTUALITAT

Acord CTO Medicina-COMTNou curs de preparació de l’examen de MIR a Reus

El COMT fa una nova aposta per la formació

dels professionals de l’àmbit mèdic i

impulsa la descentralització dels cursos de

preparació per l’examen de MIR des de la delegació

de Reus. A partir d’aquesta tardor, i aprofitant la

proximitat amb la Facultat de Medicina de la URV,

aquesta delegació col·legial acollirà el programa

que s’ha elaborat juntament amb CTO Medicina.

La primera presa de contacte dels alumnes que

s’examinaran el gener del 2012 amb el nou curs

ha estat tot un èxit i, a data d’avui, ja hi ha més

de quaranta matriculats i s’estudia la possibilitat

d’ampliar a una segona línia el curs per donar

resposta a tota la demanda.

A partir d’aquest proper curs, els llicenciats en

Medicina de les comarques de Tarragona que

desitgin optar a la prova teòrica de Metge Intern

Resident (MIR), l’única via d’accés a l’especialitat

mèdica desitjada, podran rebre formació sense

haver de desplaçar-se fins a Barcelona. El dissabte

9 d’octubre van començar les classes de preparació

especialitzada als cursos de MIR a Reus, una iniciativa

que promouen el COMT i CTO Medicina amb la

voluntat d’oferir un servei de formació complert als

futurs metges especialistes. Les sessions d’aquest

programa capdavanter a la demarcació de Tarragona

es duran a terme els dissabtes a la delegació del

COMT de Reus (Antoni de Bofarull, 8, 977 318 383)

i tenen com a objectiu atendre les necessitats dels

llicenciats de la Facultat de Medicina de la URV.

La primera edició del curs ja compta amb prop de 40

alumnes matriculats i se n’està preparant una segona

edició si es registren més sol·licituds. Es preveu que les

sessions teòriques finalitzin al mes de gener de 2012,

quan tots els llicenciats s’examinin de la prova teòrica

que els permetrà escollir, en funció de la demanda

i de la nota obtinguda, l’especialitat desitjada.

Des del COMT s’impulsa aquesta nova línia de

formació especialitzada en clau de territori, ja que

es considera que és «essencial» aportar continguts

de primer nivell a càrrec de docents especialitzats

a la mateixa ciutat on està situada la Facultat de

Medicina. Per poder acollir el curs, el COMT ha

habilitat una sala a les dependències de la mateixa

delegació col·legial, equipada amb tecnologia de

darrera generació.

La vicepresidenta del COMT, la Dra. Concepción Abril; el president del COMT, el Dr. Fernando Vizcarro, i el vocal responsable de Formació del COMT, el Dr. Francisco García, durant la presentació dels nous cursos de preparació del MIR als mitjans de comunicació. /GALENS

Page 7: Edició Galens 176

7GALENSACTUALITAT

El paper dels metges cooperantsÈxit de la II Jornada de Cooperació Internacional en Cirurgia Ortopèdica i Traumatologia

A partir d’ara, els professionals del Col·legi Oficial de

Diplomats en Infermeria de la província de Tarragona

(CODITA) podran beneficiar-se dels serveis de

corredoria d’assegurances de què disposa el COMT.

El president del COMT, el Dr. Fernando Vizcarro, i

la presidenta de CODITA, Anna Pedraza, han signat

recentment un acord de col·laboració mitjançant el

qual els infermers i les infermeres de les comarques

de Tarragona podran acollir-se a la protecció de

Medicorasse.

Aquest octubre es celebrar a Mataró la

II Jornada de Cooperació Internacional

en Cirugia Ortopèdica i Traumatologia

organitzada per la Fundació Vicente Ferrer i el

grup COV (Cirugians Ortopèdics Voluntaris) i amb

la presència del Dr. Lorenzo per part del COMT.

La jornada va aplegar un bon nombre de participants,

entre els quals destacava la presència de reconeguts

metges que desenvolupen la seva activitat en l’àmbit

internacional, els quals van poder compartir les seves

experiències solidàries desenvolupades en països del

tercer món. El Dr. Lorenzo va participar a la jornada en

representació del COMT.

L’acte va comptar amb diverses taules rodones on es

van debatre les principals mancances dels diferents

camps de treball i es van presentar els projectes de la

Fundació Vicente Ferrer i el COV per als propers anys.

La jornada va servir per animar els metges a participar

en missions futures i prestar la seva ajuda als més

necessitats.

Signatura conveni COMT i CODITA

Els assistents a la jornada van poder conèixer els nous projectes de les dues entitats impulsores, Fundació Vicente Ferrer i COV. /GALENS

Page 8: Edició Galens 176

8 GALENS

Reconeixement de títols professionalsEl COMT ajudarà els professionals extracomunitaris que ho sol·licitin

Després de la publicació del Reial Decret

459/2010, que determina com han de regu-

lar-se els títols dels professionals mèdics

obtinguts en Estats extracomunitaris, diverses

entitats de tipus sanitari han constituït una co-

missió de coordinació per conduir aquest tràmit.

Seguint la legislació vigent, el COMT ha designat

un responsable per informar a tots els interessats

sobre com es durà a terme aquest procés.

Tots els professionals de l’àmbit mèdic que hagin de

passar per aquest procés poden consultar la pàgina

web http://www.gencat.cat/salut/ies/html/ca/dir3590/

index.html des d’on es podrà accedir a l’esquema i

el procediment de la gestió, les preguntes més fre-

qüents sobre el tema i on també hi haurà un espai

que recollirà les preguntes formulades per tots els

interessats.

A banda, també s’està posant en funcionament un

sistema d’informació especialment dissenyat per a

tots aquells professionals que s’acullin al Reial De-

cret i està en projecte crear una oficina conjunta,

que aplegui els Col·legis, Patronals i IES de suport

al sol·licitant. La base del projecte és que la informa-

ció preliminar la facin els Col·legis de Metges i els

IES assumeixin la posterior gestió dels expedients

(autenticació i registre públic) i iniciïn el procediment

administratiu pertinent. A l’àrea de Tarragona, els res-

ponsables d’aquest procés són el Sr. Bernat Goula

(bgoula@ comt.org), pel COMT, i el Sr. Joaquim Ma-

ria Arranz ([email protected]) per l’IES.

La Comissió començarà els seus treballs posant

l’èmfasi en els professionals que presten o han pres-

tat els seus serveis en el sistema sanitari de Cata-

lunya sense tenir homologat el seu títol de metge

especialista.

ACTUALITAT

Des d’aquesta tardor, l’Hospital Comarcal del Mont-

sià disposa d’un aparell de Tomografia Axial Compu-

tada (TAC) que permetrà que molts pacients que fins

ara s’havien de traslladar a altres localitats per po-

der sotmetre’s a aquesta prova explorativa s’estalviïn

aquest desplaçament. La consellera de Salut de la

Generalitat de Catalunya, Marina Geli, ha visitat re-

centment les instal·lacions de l’Hospital Comarcal

del Montsià, a Amposta, per presentar el nou sistema

de Tomografia Axial Computada (TAC) que ha incor-

porat el centre, un complert equip d’exploració que

significa un gran avanç pel que fa a instal·lacions i la

reducció de més de 2.000 pacients desplaçats a al-

tres hospitals. L’aparell de TAC s’afegeix als sistemes

de ressonància magnètica, radiologia convencional,

ecografia i mamografia que ja es duen a terme al

centre i afegeixen la possibilitat d’ampliar l’espectre

de tasques que ja es realitzen en l’àrea d’exploració.

S’espera que el nou aparell de TAC efectuï prop de

2.500 exploracions anuals.

L’Hospital Comarcal del Montsià estrena TAC

Page 9: Edició Galens 176

9GALENSACTUALITAT

Nou Hospital de Sant Joan de Reus El centre funcionarà a ple rendiment aquest mes de desembre

El nou hospital de Sant Joan de Reus ha

obert les portes i, a partir del proper des-

embre, oferirà un servei integral als seus

pacients amb les darreres tecnologies al servei

de la salut, entre les quals destaca el PET Scan de

darrera tecnologia. Les dimensions del nou cen-

tre mèdic tripliquen les de l’actual hospital i han

significat una inversió de 170 milions d’euros.

Des de finals de setembre, la província de Tarragona

disposa d’un nou centre assistencial de primer or-

dre. Diverses autoritats van assistir a la inauguració

del nou Hospital Universitari Sant Joan de Reus que,

amb 92.073 metres quadrats, amplia fins a tres vega-

des la superfície de l’hospital actual. La construcció

ha comportat una inversió de 170 milions d’euros.

Les instal·lacions disposen de 310 llits d’internament

i 150 de sociosanitari, 60 boxs d’urgències i 36 pla-

ces d’hospital de dia. El bloc quirúrgic consta de

10 quiròfans, un més per a les urgències i un altre

per a l’àrea de ginecologia i obstetrícia. Tot i que la

inauguració oficial d’aquest nou centre per part de

les autoritats es va fer fa setmanes, la posada en

funcionament del nou hospital s’està duent a terme

de manera progressiva i els darrers serveis que es

posaran en marxa durant aquest novembre són les

àrees de Medicina de l’Esport, la Unitat de Vigilància

de Salut i el Servei de Rehabilitació. Al mes de des-

embre ja entraran en funcionament els seveis cen-

trals i d’hospitalització, urgències i l’àrea de proves

especials. Es preveu que l’hospital sigui un centre

de referència en oncologia mèdica i radioteràpia per

a tota la demarcació de Tarragona, i en cirurgia de

l’obesitat mòrbida i dislipèmies familiars. Pel que fa a

l’àmbit oncològic, incorpora un PET Scan, un aparell

de diagnòstic que detecta alteracions que no es po-

den veure amb la imatge convencional. Es tracta del

primer PET que s’instal·la fora de les comarques de

Barcelona. Les dependències del nou hospital tam-

bé comptaran amb àrees d’accés restringides per a

professionals i usuaris per tal de facilitar la tasca dels

professionals mèdics.

El nou hospital és un edifici concebut per allotjar les darreres tecnologies en investigació mèdica. /CEDIDA

Page 10: Edició Galens 176

10 GALENS ACTUALITAT

Garanties de la col·legiació obligatòria Pertànyer al COMT és sinònim de llibertat de l’exercici mèdic

L a col·legiació obligatòria en moltes profes-

sions, com és el cas dels metges, ofereix

moltes garanties i avantatges als ciutadans

i al conjunt de la societat, ja que els col·legis pro-

fessionals que regulen la seva activitat acrediten

la condició dels professionals que en formen part.

La col·legiació també afavoreix que es compleixi

el control deontològic de l’exercici de la professió

i la formació continuada dels professionals, bàsi-

ca per garantir l’excel·lència professional.

Des de sempre hi ha serveis –com la salut, la justícia

i la seguretat– que no poden ser tractats igual que un

producte comercial. Per aquest motiu, la col·legiació

dels professionals mèdics és una eina bàsica de

control universal de l’exercici de la professió, ja que

garanteixen la professionalitat dels membres que en

formen part, com és el cas del COMT i la resta de

Col·legis de Medicina. A banda, els col·legis profes-

sionals són també entitats intermitges necessàries

per la independència i l’autonomia de funcionament

dels professionals, atès que l’acte professional ha

d’estar presidit sempre per l’autonomia.

(Podeu trobar més dades sobre els avantatges de la col·legiació

al COMT o a la web medicosypacientes.com).

Page 11: Edició Galens 176

11GALENSACTUALITAT

L’alcalde Ballesteros visita el COMTDurant la trobada es van tractar temes d’actualitat sanitària

L’alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Balleste-

ros, va visitar les instal·lacions del Col·legi

de Metges de Tarragona (COMT) el dia 4 de

novembre. La trobada amb l’alcalde va permetre

que el cap de l’equip de govern municipal com-

partís impressions amb el president del COMT, el

Dr. Fernando Vizcarro, i la resta de membres de la

Junta del Col·legi. L’actualitat sanitària de la ciu-

tat i el futur proper –marcat pels projectes socials

i estructurals pendents, així com l’actual crisi

econòmica– van centrar la reunió entre l’alcalde i

els membres de la Junta del COMT.

El president del COMT, el Dr. Fernando Vizcarro, i la

resta de membres de la Junta del COMT van mos-

trar a Ballesteros les instal·lacions de la seu col·legial

de Tarragona durant una visita que va destacar pel

seu caràcter distès, fet que va permetre que es

tractessin nombrosos temes d’actualitat relacionats

amb l’entorn sanitari de la ciutat de Tarragona i els

seus voltants. Els membres de la Junta del COMT

van traslladat a l’alcalde de Tarragona quines són les

seves impressions sobre els principals reptes de Ta-

rragona en l’àmbit assistencial i sanitari, que passen

pels projectes de caire estructurals que encara hi ha

pendents i la construcció dels nous centres sanitaris

de la ciutat que estan planificats.

El Dr. Fernando Vizcarro també va traslladar a l’alcalde

la preocupació del COMT per equiparar i repartir de

la manera més encertada possible el nombre de pla-

ces mèdiques disponibles amb les necessitats dels

tarragonins. Per la seva banda, Ballesteros va expo-

sar quins són els principals objectius de l’equip de

govern que lidera en matèria de salut i en l’exercici

de la professió mèdica.

En un altre àmbit, la trobada també va servir per trac-

tar altres temes de caire més general i social, com

són el progressiu envelliment de la població o la crisi

econòmica i els seus efectes adversos en tots els

sentits.

D’esquerra a dreta: els viceoresidents del COMT el Dr. Bardají i la Dra. Abril; l’alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros i el president del COMT, el Dr. Fernando Vizcarro, durant la visita a les instal·lacions del COMT. /GALENS

Page 12: Edició Galens 176

12 GALENS

Èxit de l’exposició sobre dibuix humorístic i la medicina de Mutual Médica

La seu del COMT va acollir la mostra de l’1 al 22 de setembre

ACTUALITAT

El Col·legi Oficial de Metges de Tarragona

va acollir, de l’1 al 22 de setembre passats,

l’exposició itinerant ‘El dibuix humorístic i

la medicina. Ninots i ninotaires de principis del

segle XX’, que forma part del fons d’art de Mutual

Médica, entitat que enguany commemora el 90è

aniversari. La mostra, que recorrerà tota la geo-

grafia espanyola al llarg d’aquest 2010, es va atu-

rar a Tarragona on va tenir una gran acollida.

L’exposició era un compendi de dibuixos de caràcter

humorístic centrats en l’àmbit de la medicina pertanyents

al Fons d’Art de Mutual Médica, obra d’alguns dels

noms més coneguts del grup d’artistes catalans que,

a principis del segle XX, van poder publicar les seves

Sobre aquestes línies i d’esquerra a dreta, el regidor d’Urbanisme de l’Ajuntament de Tarragona, Xavier Tarrés; el president del COMT, Fernando Vizcarro; el Sr. Luis Lana de Mutual Médica i el Dr. Combalia. /GALENS

El Dr. Labad, president de la Comissió Deontològica del COMT, inter-canviant impressions sobre l’exposició. /GALENS

Page 13: Edició Galens 176

13GALENSACTUALITAT

caricatures a la premsa satírica

de l’època, amb noms tan

memorables com L’Esquella

de la Torratxa, Patufet, Papitu

o Cu-cut entre moltes d’altres.

L’obra d’aquests artistes satírics

de l’època, entre els quals hi

havia noms tan destacats com

Picarol, Bon, Valentí Castanys,

Marià Foix, Ramon Jou, Joan

Llopart, Ramiro Mondragón,

Ricard Opisso, Jaume Passarell

i Josep Robert, tenia com a

tema central l’ofici de metge i el

món de medicina.

Homenatge a una època

L’exposició, a més, va servir per retre un homenatge a

una època que coincideix amb la data de fundació de

l’entitat organitzadora, Mutual Médica, especialitzada

a oferir assegurances exclusives per al col·lectiu de

metges arreu de l’Estat espanyol des de 1920. Un cop

finalitzada la seva estada a Tarragona, on va rebre la

visita de nombroses persones al llarg dels dies que va

ser present a la seu del COMT, l’exposició va seguir

el seu periple per altres ciutats de l’Estat espanyol. És

previst que finalitzi la ruta a Madrid, tot coincidint amb

l’acte final del 90è aniversari de Mutual Médica previst

pel proper 18 novembre on estarà exposat al Círculo de

Bellas Artes de la capital espanyola.

La mostra recollia dibuixos d’artistes tan destacats com

Picarol, Ricard Opisso o Marià Fois, entre d’altres

Després de la gran acollida a Tarragona l’exposició ha continuat el seu recorregut per la geografia espanyola

Page 14: Edició Galens 176

14 GALENS ACTUALITAT

‘Coaching’ aplicat a la salut Ressenya de la Dra. M. Antònia Francesch Freixes

‘Coaching y Salud. Pacientes y médicos: una nue-

va actitud’, és un llibre de divulgació que mostra

el ‘coaching’ (procés de canvi per obtenir objec-

tius) aplicat a la salut, especialment en l’aplicació de

mesures preventives i el compliment de tractaments

en malalties cròniques.

El llibre va dirigit tant a professionals de la salut com a

pacients, perquè uns i altres aprenguin a comunicar-se

millor: els metges descobriran nous recursos que po-

dran incorporar amb facilitat a la seva consulta diària

i els pacients disposaran d’eines per entendre i millo-

rar el procés de la seva malaltia. Segons l’autora, Jaci

Molins, no cal ser un expert per aplicar algunes de les

eines que proposa, ja que “amb la majoria de pacients

només aplicant alguna tècnica de coaching n’hi haurà

prou per obtenir bons resultats”. El coaching per a la

salut parteix del principi que els pacients tenen capa-

citats i els ajuda a potenciar-les per estar més sans.

Una bona part dels pacients amb les patologies més

habituals són susceptibles de beneficiar-se d’aquesta

metodologia perquè permet que ells mateixos es facin

responsables dels canvis, i per tant, de millorin la seva

qualitat de vida. Reconèixer que els pacients tenen ca-

pacitats i que si se’ls ajuda a treure-les a fora les poden

utilitzar per millorar és el primer pas per aconseguir-ho.

El llibre consta d’una primera part teòrica on s’explica

què és i com s’aplica el coaching a la salut; en la se-

gona es mostra d’una manera pràctica la metodologia

en 10 casos de pacients: ansietat, hemiplègia, diabetis,

artrosi, fibromiàlgia, tabaquisme, cervicàlgia, esclerosi

múltiple, insomni i ciàtica. Tots són casos reals extrets

de la consulta de l’autora.

En els annexos hi ha eines pràctiques i tests comple-

mentaris, així com una àmplia bibliografia i llibres per

recomanar als pacients. Tot i que és un llibre de di-

vulgació, Coaching y salud tracta el tema amb rigor i

s’allunya de fórmules que suposadament serveixen per

a tot. Aquest tractat és una novetat perquè en l’àmbit

sanitari, el coaching només es coneixia en l’apartat de

la gerència i la direcció i no s’aplicava directament als

pacients. La Dra. Jaci Molins Roca és metgessa reha-

bilitadora, màster en psicoteràpia familiar i màster en

coaching i lideratge personal.

El Consell de Col·legis de Metges de Catalunya or-

ganitza una nova edició del Concurs per als metges

artistes que inclou diverses disciplines artístiques

com narrativa, poesia, pintura, fotografia o cinema,

i cada seu col·legial acollirà una d’aquestes discipli-

nes. Així, al Col·legi de Metges de Barcelona es po-

dran presentar les obres participants a l’apartat de

pintura, dibuix i narrativa; a la seu de Lleida, l’apartat

de poesia; a la de Girona, el de fotografia mentre

que la seu de Tarragona acollirà l’apartat de cinema-

vídeo amateur. El termini de presentació de les obres

finalitza el dia 1 d’abril i el lliurament de premis es

farà el dia 11 de maig en la jornada cultural que tin-

drà lloc a Tarragona. Les bases del concurs es po-

dran consultar a la web del COMT.

Concurs per a Metges Artistes 2011

Page 15: Edició Galens 176

15GALENSACTUALITAT

Curs de drogodependències

25 de novembre de 2010

Curs de formació específica per a metges d’atenció

primària en l’àmbit de les drogodependències i con-

sum de drogues.

Lloc: Col·legi Oficial de Metges de Tarragona.

Horari: de 8,30 a 21 hores

Curs de medicina transfusional

30 de novembre de 2010

Adreçat a metges implicats o interessats en la pràc-

tica transfusional.

Lloc: Sala d’actes Hospital Sant Pau i Santa Tecla.

Horari: de 15 a 20 hores

Inscripcions: [email protected]

Curs de tabaquisme

20 de gener de 2011

Adreçat a metges i infermeres d’Atenció Primària i

d’urgències i estudiants de Medicina. Objectius: Do-

nar a conèixer les pautes de diagnòstic i tractament

actualitzat del tabaquisme.

Lloc: Sala Domènech i Miró del COMT.

Horari : de 9 a 14 hores i de 16 a 19 hores.

Curs de patologia mamària

1, 8,10,15,17, 22 i 24 de febrer

Dirigit als professionals del sector sanitari, amb es-

pecial interès en la patologia mamària benigna, fins

als últims tractaments mèdics i quirúrgics.

Lloc: COMT

Horari: de 17 a 20 hores

Jornades sobre nutrició i alimentació

14, 21 i 28 de març de 2011

Lloc: Sala Domènech i Miró del COMT.

Horari: de 17 a 19 hores.

Jornada urològica

15 i 29 de març de 2011

Curs sobre disfuncions sexuals masculines, bufeta

hiperactiva, cirurgia estètica genital i traumatismes

renals

Lloc: Sala Domènech i Miró del COMT

Horari: de 18 h a 20.30 hores

Formació al COMTPrograma de cursos 2010/11

Podeu consultar tota la informació que desitgeu sobre els cursos al telèfon

977 232 012(preguntar per Mar Orellana)

Page 16: Edició Galens 176

16 GALENS

“Cal potenciar el diàleg dels Col·legis catalans”Dr. Fernando Vizcarro

President del COMT i del Consell de Col·legis de Metges de Catalunya

ENTREVISTA

Des del passat mes d’agost, el Dr. Fernando Viz-carro compagina la presidència del COMT amb la del Consell de Col·legis de Metges de Catalunya. En poc més de dos mesos, el Consell ha acon-seguit la unió dels quatre Col·legis de Metges catalans i ara es proposa el repte de mantenir l’eficiència dels professionals mèdics amb la crisi econòmica. Parlem una estona amb el Dr. Vizcarro perquè ens detalli els seus objectius en aquesta nova etapa.

Quines són les principals responsabilitats que comporta

el seu nou càrrec com a president del Consell de Col·legis

de Metges de Catalunya?

La principal tasca que representa l’elecció com a pre-sident d’aquest ens és aconseguir la cohesió dels

quatre Col·legis catalans en àmbits de base. Està clar que cada seu col·legial té la seva independència i característiques pròpies, molt lligades al territori on actua, però la nostra activitat de base és la mateixa i compartim preocupacions molt similars. Tot i les ca-racterístiques singulars de cada Col·legi, és evident que compartim objectius i preocupacions comuns, com són l’adaptació a la Llei Òmnibus o la formació dels nous professionals. La tasca del Consell és que els professionals dels quatre Col·legis parlin de te-mes cabdals de la professió en un marc comú que ens serveixi per tenir més força portes enfora. En l’actual situació de crisi, aquest és un moment espe-

cialment difícil per assumir aquesta responsabilitat?

Realment és una època difícil i complicada per a tots. Avui en dia, hi ha molts problemes laborals en tots els

Page 17: Edició Galens 176

17GALENSENTREVISTA

àmbits que imposen una contenció de la despesa en tots els sentits i cal lluitar més que mai per aconseguir finançament. Ara és el moment de parlar en futur, de formar els nostres professionals millor que mai per continuar sent competititus i també d’impulsar les noves tecnologies i, en l’actual panorama econòmic, aquestes metes són un repte més que mai. Quins han estat els primers temes que s’han debatut en el

consell des que vostè n’és el president?

Des del primer moment m’he centrat a augmentar i fer ric el diàleg entre els Col·legis catalans, un objec-tiu que ja ha donat els primers fruits, ja que el Col·legi de Metges de Girona ha superat les diferències que el separaven de la resta de Col·legis de l’àmbit català. A banda, també ens hem centrat en temes de caire administratiu, com l’agilització dels tràmits burocràtics i les tasques d’unificació de procediments administra-tius comuns a les quatre seus col·legials. Quins són els grans objectius que es proposa durant el

seu mandat?

Aconseguir que les fites que tenim en ment es puguin complir, com són els programes de formació conti-nuada de professionals mèdics i la seva corresponent certificació, la integració dels metges estrangers i el reconeixement dels Mestos. Des del mateix Consell, quins són els temes de caire mè-

dic que més preocupen ara mateix?

Sobretot totes les dificultats que fan referència a la crisi i a la sostenibilitat del sistema. Volem treballar perquè s’aconsegueixi el Pacte Nacional per la Sani-tat, que s’ha de consolidar amb l’entrada de la nova ministra, Leire Pajín, i també treballar per aconseguir que es garanteixi la màxima qualitat del sistema. Com es veu l’estat de la professió mèdica a Catalunya des

de l’OMC?

Crec que les relacions són molt cordials i actives. Molts dels nostres objectius són els mateixos que els de l’OMC i la resta de Comunitats Autònomes, però no hem d’oblidar que, en algunes qüestions, Cata-lunya ha estat precursora d’iniciatives molt interes-sants, entre les quals destaquen el programa PAIMM, sistema d’assegurança de RCP mixts (Administració i Col·legis), la certificació de formació amb concert europeu i americà, temes d’aplicació de les noves TIC, com la signatura digital, etc.

Quines iniciatives li hauria agradat complir al final de la

legislatura en l’àmbit del Consell i el COMT?

En l’àmbit del Consell, ens marquem com a objec-tiu mantenir la cohesió i les relacions cordials amb la resta de professions sanitàries i amb l’administració, sempre que això no suposi el perjudici de la nostra.

Pel que fa al COMT, els nostres objectius fins a finals de legislatura són complir tots els punts del nostre programa electoral. Sóc de l’opinió que complim els objectius marcats en el programa de manera progres-siva i estem molt orgullosos de la tasca aconseguida en l’àrea de formació i també en el de modernitza-ció i adaptació de tràmits, que signifiquen l’entrada de COMT a les TIC, però també la contenció de la despesa. Creu que és factible treballar conjuntament pel COMT i

pel Consell?

Si no ho cregués així, no hauria acceptat. Tot i que compaginar les dues responsabilitats suposa un so-breesforç de temps i treball, assumeixo aquesta nova situació amb satisfacció. Evidentment, l’augment de responsabilitats comporta sempre un sacrifici per-sonal i familiar, però confio poder fer una tasca tan satisfactòria com la dels meus predecessors amb el suport de la meva família i els membres del Consell. Què representa per al COMT el fet que el seu president

sigui també el màxim responsable del Consell?

Suposa que el COMT tindrà una mica més de prota-gonisme en el panorama català. El fet que el COMT i el Consell comparteixin president significa que el nos-tre Col·legi està més connectat que mai a l’actualitat.

La formació és un dels eixos principals del mandat del Dr. Vizcarro.

Page 18: Edició Galens 176

18 GALENS METGES QUE FAN HISTÒRIA

El professional

No és habitual que aquesta secció, dedica-

da a descobrir la faceta més personal dels

professionals mèdics de les comarques de

Tarragona, se centri en un professional que ja no

està entre nosaltres. El Dr. Jordí Sentís Bonet (1945-

2010) era un dels ferms candidats a ocupar les lí-

nies d’aquesta secció quan va traspassar el passat

11 d’agost després d’una llarga malaltia. Des de la

redacció de Galens s’ha considerat que la seva tas-

ca mèdica i social en favor de la ciutat que estima-

va es mereixen un sentit homenatge i formar part de

l’elenc de la secció dedicada als metges històrics del

COMT. Per aquest motiu, el contingut d’aquest text

s’ha elaborat amb la col·laboració dels seus familiars

per tal de retre el just homenatge a un professional

emblemàtic, incansable excursionista i exemple de

participació en la vida associativa.

El lligam del Dr. Sentís amb el món de la medicina i

de la ginecologia va arribar per la via familiar, ja que

el seu pare també va dedicar la seva vida professio-

nal a l’exercici de la ginecologia. Ja des de molt jove,

el Dr. Jordi Sentís va saber del sacrifici que exigia

aquest ofici a través de la figura paterna i, quan va

arribar el moment de triar carrera ell i el seu germà,

el Dr. Jaume Sentís, van decidir treballar plegats per

seguir l’ofici patern i dedicar-se també a l’àmbit de

la ginecologia. El Dr. Jordi Sentís Bonet va acabar

d’estudiar la carrera de Medicina a la Universitat de

Barcelona l’any 1969 i va finalitzar l’especialitat en

Ginecologia i Obstetrícia l’any 1971. Un cop acabat

el període de formació universitària, va retornar a Ta-

rragona per exercicir la seva professió. Durant la seva

carrera professional va combinar la consulta priva-

da, on treballava juntament amb el seu germà, amb

l’exercici de la professió a l’Hospital de Santa Tecla,

on va ser durant molts anys cap del Servei de Gine-

cologia i Obstetrícia. Durant gairebé quaranta anys

d’exercici mèdic, va combinar els ensenyaments

apresos a la universitat amb l’experiència adquirida

en els viatges, on ajudava el seu pare i on va viure

en primera persona el canvi de costums de la ciuta-

dania i el trasllat dels parts a domicili als naixements

hospitalaris. La seva tasca en l’àmbit de la formació

també és molt destacable. Durant les dècades dels

setanta i vuitanta, el Dr. Jordi Sentís va exercir com a

professor a l’Escola d’Infermeria de Santa Tecla de la

Universitat de Barcelona, centre on va saber aportar

l’experiència i els coneixements adquirits durant tota

la seva tasca professional als joves estudiants.

Dr. Jordi Sentís Bonet (1945-2010)

Quaranta anys al servei de les persones en l’àmbit

mèdic i culturalEl ginecòleg

Page 19: Edició Galens 176

19GALENS

Si la tasca i el llegat del Dr. Jordi Sentís en l’àmbit de

l’exercici mèdic és destacable, també ho és el seu

vessant participatiu en la vida associativa de la ciutat

de Tarragona. Durant tota la seva vida, el Dr. Sentís

va col·laborar activament amb moltes entitats, en les

quals va saber unir les seves aficions i preferències

personals amb el treball per la resta de la ciutadania.

Bona mostra d’això és el fet que va ser president del

Club Nàutic de Tarragona entre els anys 1975 i 1983.

L’afició al mar va ser sempre una constant en la vida

del Sr. Jordi Sentís. Ja de petit, el seu pare va comprar

una barca i ell sempre va conservar l’afició de sortir a

la mar i, mentre els seus fills van ser petits, la família

va fer nombroses sortides de cap de setmana. Més

endavant, el gust per la muntanya i a l’excursionisme

es van afegir a les activitats de lleure i van començar

a fer-se estables les estades de cap de setmana a la

seva segona residència a les muntanyes de Prades

per gaudir de les sortides a la muntanya i el contacte

amb la natura, una afició que va cultivar durant tota

la seva vida. A banda de les sortides al mar i a la

muntanya, la col·laboració del Dr. Jordi Sentís en la

vida social de la ciutat és una mostra més del caràc-

ter afable i col·laborador d’aquest professional de la

medicina. L’afició als castells del seu fill –el Dr. Jordi

Sentís, també metge i especialista en Ginecologia–

va fer que el Dr. Sentís pare entrés a col·laborar amb

la Colla Jove Xiquets de Tarragona, on va arribar a

exercir-ne la presidència l’any 1985. La seva passió

pel món casteller també el va portar a ser un dels

presidents fundadors de l’Associació d’Amics de la

Colla Jove. A banda, el Dr. Sentís va destacar per

la seva implicació amb diverses associacions de

la ciutat, àmbit on va demostrar la seva vàlua per a

l’organització i la seva sensibilitat. Durant molts anys

va ser president dels Amics de la Catedral, membre

de la Junta de la Reial Societat Arqueològica de Ta-

rragona, dels Bibliòfils Tarragonins i vicepresident de

la Junta de Govern del COMT dels anys 2004 a 2008,

activitats que demostren el seu caràcter obert i pre-

disposat a treballar pels altres.

METGES QUE FAN HISTÒRIA

Dr. Jordi Sentís Bonet (1945-2010) Implicació ciutadana

Un membre actiu de l’associacionisme lligat a Tarragona

Page 20: Edició Galens 176

20 GALENS

Hospital del VendrellCinc anys donant servei a la població del Baix Penedès

ELS NOSTRES HOSPITALS

Amb la posada en funcionament, ara fa cinc anys,

de l’Hospital del Vendrell culminava el projecte

d’oferta de serveis d’atenció especialitzada al

Baix Penedès de part de la Xarxa Sanitària i Social de

Santa Tecla.

Tot i que el centre va començar a funcionar de manera

oficial l’any 2005, des de l’any 1990 ja hi havia entrat en

funcionament una consulta externa de diferents especi-

alitats (el que abans es denominava un CAP II o centre

ambulatori d’especialitats) on passaven consulta exter-

na els mateixos especialistes de l’Hospital de Sant Pau

i Santa Tecla, els quals es desplaçaven diràriament en

un mitjà de transport facilitat per la Xarxa. L’objectiu era

evitar que els ciutadans del Baix Penedès s’haguessin

de desplaçar fins a Tarragona per ser visitats pels dife-

rents especialistes. L’any 1993 es va posar en marxa el

Servei Comarcal d’Urgències del Vendrell que, a banda

d’atendre les urgències de la comarca, també donava

resposta a les situacions d’emergència que es produï-

en, fonamentalment, com a conseqüencia d’accidents

de circulació, alhora que permetia el trasllat medicalitzat

de pacients crítics que, un cop atesos i estabilitzats al

servei d’urgències, calia derivar a un centre hosptalari.

Posteriorment, amb la reforma de l’atenció primària es

van rehabilitar les àrees bàsiques de Salut del Vendrell,

Calafell i Baix Penedès Interior, totes gestionades per

la Xarxa, per concessió administrativa, des dels anys

noranta i fins a la actualitat.

La implementació del programa d’atenció a la dona i

l’inici de la rehabilitació ambulatòria, ubicada al CAP del

Vendrell, tancava el ventall de l’oferta d’atenció espe-

cialitzada ambulatòria a la comarca. Només mancava

l’activitat quirúrgica i l’internament. L’any 1999 el govern

de la Generalitat donar llum verda a la construcció de

l’Hospital del Baix Penedès, que finalment s’anomenarà

Hospital del Vendrell.

El mes de setembre de 2005 es posa en funcionament

l’hospital, amb el trasllat de les consultes externes del

CAP II. Progessivament es posen en funcionament el

servei d’urgències, els serveis centrals (diagnòstic per la

imatge, laboratori, farmàcia...), l’internament de medici-

na interna (des de desembre de 2005) i, posteriorment,

Page 21: Edició Galens 176

21GALENSELS NOSTRES HOSPITALS

l’activitat quirúrgica i l’internament de les especialitats

quirúrgiques. La implantació de la cartera de serveis

finalitza amb l’inici de l’activitat obstètrica i l’assumpció

dels parts al mes de gener de 2007. Actualment l’hos·

pital dóna cobertura a una població de referència que,

segons el Registre Central d’Assignats (RCA) a data 31

de desembre de 2009 és de 80.606 habitants. Cal tenir

en compte l’important nombre de població flotant i de

segones residències, amb el coneqüent impacte en el

increment d’activitat, sobretot pel que fa a les urgències

i durant el període estiuenc.

Catàleg de serveis i especialitats mèdiques

L’Hospital del Vendrell és un centre tipificat com a hospi·

tal comarcal, amb la cartera de serveis pròpia d’aquest

tipus d’hospitals. La seva estreta vinculació amb l’Hos·

pital de Santa Tecla, que és el seu centre de referència

per a aquells casos en què la complexitat ho indica per

la necessitat de requerir cures intermitges, permet po·

der donar cobertura assistencial d’algunes especialitats

més enllà de les bàsiques d’un hospital comarcal, com

són l’al·lèrgia, l’oncologia (amb activitat de consulta ex·

terna i tractaments de quimioteràpia) i la cirurgia maxil·

lofacial bàsica. Actualment a l’Hospital del Vendrell hi

treballa una plantilla de 43 professionals que cobreixen

serveis com ara anàlisis clíniques, anatomia patològi·

ca, anestesiologia i reanimació, diagnosi per la imatge,

farmàcia, rehabilitació i urgències. El centre hospitalari

té cobertes especialitats mèdiques de l’aparell digestiu,

radiologia, dermatologia, endocrinologia, hematologia i

hemoteràpia, medicina interna, neurologia, pediatria,

neumologia, reumatologia i oncologia. Pel que fa a es·

pecialitats quirúrgiques que es practiquen a l’hospital

destaquen cirurgia general, cirurgia ortopèdica i trau·

matologia, cirurgia maxil·lofacial, cirurgia vascular, obs·

tetrícia i ginecologia, oftalmologia, otorinolaringologia i

urologia.

L’Hospital del Vendrell té una disponibilitat de 95 llits,

15 boxs d’urgències, 3 llits d’observació per a urgèn·

cies, 22 despatxos per a consultes externes, 8 places

d’hospital de dia i 8 places de cirurgia major ambulatò·

ria (sense ingrés hospitalari). Pel que fa a àrees quirúr·

giques, el centre assistencial té 3 quiròfans de cirurgia

major, 1 quiròfan de parts, una sala de cirurgia menor,

una sala de parts i tres places de dilatació obstètrica. A

més, a la Unitat de Ginecologia i Obstetrícia es treballa

molt en la línia del part poc medicalitzat, àmbit en el

qual el centre és una referència a la demarcació de Tar·

ragona. Cal destacar, en aquest sentit, que l’hospital va

ser un dels primers a rebre l’acreditació per la pràctica

del part natural, i en aquest sentit s’hi ha atès un volum

significatiu de dones de fora de la comarca del Baix

Penedès.

La Unitat de Ginecologia i Obstetrícia de l’Hospital del Vendrell és una referència a la demarcació.

“Actualment al centre hi treballen 43 professionals mèdics”

“És un centre de referència per la seva àrea de Ginecologia i

Obstetrícia”

Page 22: Edició Galens 176

22 GALENS

Protecció personal i familiar

Estem al seu servei per assessorar-loLa nostra experiència i solvència ens permeten assessorar els nostres clients aconsellant-los les millors opcions asseguradorestant en cobertures com en qualitat i preu.

Page 23: Edició Galens 176

23GALENS

Protecció personal i familiar

Estem al seu servei per assessorar-loLa nostra experiència i solvència ens permeten assessorar els nostres clients aconsellant-los les millors opcions asseguradorestant en cobertures com en qualitat i preu.

De vegades ens costa entendre allò que ens di-

uen. Aleshores actuem malament i, fins i tot, a

l’inrevés. Potser per sordesa o potser perquè

aquell que ens parla utilitza paraules massa tècniques.

De vegades, no ens expliquem prou bé, o potser el que

escolta és un despistat o és d’aquells que no entenen

res. Hi ha també aquell que no entén perquè no deixa

que el que li parla acabi la frase i fent-se el savi, es doni

falsament per assabentat. Aquest darrer és el cas que

exposaré a continuació. No em van deixar acabar l’expli-

cació i així van anar les coses. Jo tenia un sastre de tota

la vida que em coneixia molt, potser massa. Feia molt

anys que em vestia i tenia totes les meves mides. Només

calia telefonar-lo i triar la roba, així m’estalviava molt de

temps. Aquest sistema m’anava molt bé, tot i que tenia un

petit inconvenient: ell era molt menut de talla i també molt

prim. A causa del seu físic, tenia una idea equivocada de

les mesures, cosa que feia que pensés que tothom era

com ell. Potser tenia, fins i tot, un metre especial adequat

a la seva talla, la qual cosa feia que sovint s’equivoqués.

I això que no sóc cap jugador de bàsquet, jo! Ell de-

via pensar: “no pot ser que sigui tan gran aquest home!

Només faig 1.65 d’alçada!” Llavors em feia els vestits

encongits. La jaqueta, els pantalons... tot i que tingués

les dades apuntades. Es veu que, per ell, un centímetre

eren tres quarts. Vaig seguir sent client seu tota la vida,

malgrat que havia d’anar sempre un xic encongit i arron-

sat. Érem amics i em sabia greu. Sovint, l’avisava del seu

defecte abans que comencés a fer-me un nou vestit. Tot

i així, continuava anant estret. Amb el temps va arribar a

fer-se client meu i venia al despatx a consultar-me tots els

seus problemes de salut, que no eren gaires. Potser, per

això, no tenia pràctica a tractar amb metges. Una de les

vegades que va venir a veure’m va ser perquè tenia dolor

al pit, sobretot quan es bellugava o aixecava pes. D’en-

trada, vaig pensar que pel que deia no podia ser massa

important. De tota manera, els metges no podem deixar

passar res per alt. Hem de mirar sempre el malalt perquè

a vegades podem tenir sorpreses. Jo tenia la taula d’ex-

ploració a una sala immediata al despatx, separada per

una cortina. Tot d’una li vaig dir:

- Despulli’s, faci el favor, i pugi a la taula.

Vaig esperar uns minuts prudencials, com fem sempre,

per donar temps al pacient. Passats aquests, vaig entrar

per explorar-lo. En mirar la taula on havia d’estar estirat

només hi vaig veure els peus. Sorprès, miro amunt i el

veig dret en “pilota picada” sobre la taula, tot despullat

i mig avergonyit. No sabia com posar-se ni què fer. Per

sort era petit, del contrari, hauria tocat el sostre i s’hauria

despentinat. Vaig ajudar-lo a baixar sense mirar-lo.

-No es preocupi, es tracta d’un malentès. Estiri’s a la taula

i aquí no ha passat res!

Llavors el vaig poder explorar en condicions, receptar-lo

i resoldre-li el problema. Val a dir que d’això mai més no

se’n va tornar a parlar i vam continuar sent amics fins que

va morir de vell.

OPINIÓ

Sastre en pilotesDr. Bové Mas

Page 24: Edició Galens 176

24 GALENS OPINIÓ

¿Habéis experimentado alguna vez este sentimiento?

La atracción irresistible e injustificada –irracional me

atrevería a decir- por algo.

Por supuesto que alguna vez la habréis sentido por alguien.

De hecho en la adolescencia es casi inevitable. Quien más

quien menos tiene en sus recuerdos mañanas de colegio

y tardes de estudio con la mente invadida por la carita de

aquella chica.

-¿Pero, dónde tiene hoy la cabeza, Forcada?, exclamaba el

profesor tras preguntar sin éxito por 2 veces consecutivas en

qué año tuvo lugar la Batalla de las Navas de Tolosa.

Como si fuera posible contestarle la verdad:

-La tengo muy cerca de aquí Don Matías, al otro lado de la

calle, en el Colegio del Sagrado Corazón, donde estudia la

susodicha que me tiene sorbido el seso, loquito vamos.

Como decirle el motivo cierto a Don Matías era imposible,

a pesar de que era un hombre bastante comprensivo, mas-

cullabas cualquier excusa con mayor o menor sentido. Por

fortuna mi fama de buen estudiante me otorgaba cierta pa-

tente, y el prócer, acostumbrado de muchas generaciones a

tratar con chavales muy centrados que, de repente, se ha-

cían astronautas y estaban todo el santo día en la Luna, se

limitaba a menear su bien dotada cabeza y reconvenir con

cierto tono paternal:

-No se me despiste más Forcada, que ya vale.

Pero vaya, no era mi intención como he apuntado al principio

divagar por esa época turbulenta y ya lejana. No, de lo que

yo quiero hablar es de otro tipo de flechazos, más materi-

ales y prosaicos pero no por ello menos intensos. Los que

nos producen no personas sino objetos o actividades. Yo en

concreto he sufrido 2, ambos por obras de arte. Uno por un

cuadro, el otro por una obra musical. Os los relataré.

El lienzo fue pintado por Georges Seurat, un neoimpresio-

nista adscrito al puntillismo muerto de difteria a los 31 años,

y que a pesar de tan corta vida es considerado un genio.

Se llama “El Circo” y en el mismo aparece una bailarina-

equilibrista subida a lomos de un caballo, un domador, un

arlequín de espaldas y otro que parece haber saltado del

equino y estar dando una complicada voltereta. El conjunto

lo completa un grupo de espectadores sentado y otro de

pie. Dominan los tonos ocres, amarillos y granates. Al tiempo

me enteré que fue su trabajo final y se considera su obra

maestra. Pero la primera vez que yo lo vi no sabía nada de

esto: ni de quién era el pintor, ni cuándo estaba datado y

mucho menos dónde expuesto. Me daba lo mismo. No podía

dejar de mirarlo y no paré hasta conseguir una lámina que

rápidamente hice enmarcar y me ha acompañado desde en-

Flechazo Dr. Ignacio Garcia Forcada

Page 25: Edició Galens 176

25GALENSOPINIÓ

tonces en las sucesivas mudanzas realizadas por mi familia y

yo. Otras pinturas que mucho me gustaron en su momento y

embellecieron las paredes de mi casa, no consiguieron ven-

cer el ansia de novedad que representa todo traslado y fueron

quedando arrumbadas en el trastero. La del infortunado Seu-

rat jamás, ha sobrevivido siempre y allí la podéis ver, en una

pared del cuarto de estudio, tan bonita como el primer día y

orgullosa de su posición preeminente en mi domicilio. Años

después pude admirar el original, expuesto en el Vaticano del

Impresionismo, el parisino Museo de Orsay.

Vamos con el segundo venablo. Una fría mañana de invierno

me dirigía a visitar un paciente operado de la rodilla la tarde

anterior. No puede decirse que maldijera mi profesión, que

me obligaba a estar bastante antes de las 7 de la mañana en

la calle añorando el calor de las sábanas. Pero no me consi-

deraba el hombre más feliz del mundo. En todo caso andaba

pensando en lo duro que es ganarse las lentejas, sea uno

médico, albañil, dependiente o fontanero.

Fiel a mi costumbre andaba escuchando la radio, y antes de

las noticias deleitaban al oyente con algo de música. Anun-

ciaron la emisión de un salmo musicado por un autor alemán

del siglo XVII especializado en música religiosa y cantado por

un bajo argentino. El citado comenzó a cantar y me quedé

parado en seco. Las notas y la letra me traspasaron, entra-

ron por los oídos y se expandieron por todo mi organismo. El

compositor había conseguido crear el himno más bello de una

criatura a su Hacedor que yo había escuchado en mi vida.

Desapareció el frío, mi sensación de incomodidad por la hora,

por la visita a mi paciente, por el trabajo que quedaba por

hacer aquella mañana recién comenzada. Atolondrado inten-

té recordar el nombre citado por el locutor, con poco éxito.

Comencé en cuanto pude las pesquisas encaminadas, en

primer lugar, a identificar al autor, y en segundo a localizar

el CD.

Lo primero no me fue muy difícil: se trataba de Dietrich Bux-

tehude, un músico poco conocido fuera de los ambientes

especializados, nacido en Dinamarca en 1637 y fallecido en

Lübeck en 1707, ciudad donde fue el organista titular de la

iglesia de Santa María durante lustros. Autor sobre todo de

partituras para interpretar en órgano de iglesia y cantatas de

música sacra luterana. Al parecer influyó bastante en perso-

najes célebres posteriores como Bach y Telemann.

Lo segundo resulto bastante más costoso, dado que la distri-

bución de sus obras era escasa. Internet vino a echarme una

mano y por fin al mes o mes y medio de su primera audición

tuve en mi poder el ansiado disco. Este colmó totalmente mis

aspiraciones, pues además de la canción que me flechó tenía

otras magistrales, en concreto una cantada por una soprano

de voz angelical, y el resto eran las obras que constituyeron

el grueso de su trabajo: partituras para órgano, muchas fami-

liares para mí escuchadas misa tras misa, tanto en el colegio

de curas donde me formé como en la parroquia a la que no

faltaba ningún domingo ni fiesta de guardar.

Las composiciones de Buxtehude me han acompañado des-

de entonces en muchos viajes y ratos de lectura y reflexión.

Las he regalado a muchos seres queridos, pensando erró-

neamente que les emocionarían tanto como a mí, para en-

contrarme con la sorpresa de que les dejaban absolutamente

fríos. El Cupido material dispara sus dardos al azar, y en con-

creto aquél me acertó de lleno, una gélida mañana de enero

cuando me dirigía a ver cómo se encontraba la artroscopia

del día anterior.

Page 26: Edició Galens 176

26 GALENS

La primera lectura que hice de este informe médi-

co me llevó a considerarlo como superficial a la

vez que angustiante. Supuse que se trataba de

un informe por consulta, solicitado por otro compañero

médico, con lo que pensé que dentro de la ciudad,

debía tratarse de un profesional reconocido.

Me permitiréis que rompa una lanza a favor del médi-

co firmante, analizando sus dudas y acompañándole

en su sinceridad. El compañero hizo su investigación,

pensó en el posible origen alimenticio del cuadro, pero

al parecer el pescado era fresco y cocinado en casa.

A partir de aquí abre su mente y nos ofrece su sin-

ceridad. Al ser un proceso de instauración rápida, al

margen de sus divagaciones y preguntas, ya pensó

o, como él dice se “formó in mente” el hipotético diag-

nóstico de gastroenteritis. Dice que tiene dudas. Enti-

ende que la enfermedad tiene un carácter de urgente.

Estruja su cerebro, pero no se detiene en aspectos de

diagnóstico etiológico, que por otra parte en su tiem-

po, debía ser de difícil realización. Graciosamente se

pregunta si puede ser debido a esto o aquello, a lo

que se contesta. ¡Puede¡ Y algo que con los años no

parece que cambie, me refiero al diagnóstico de im-

potencia que viene expresado con la “causa descono-

cida”. A continuación pone en marcha una batería de

medicamentos que terminan con un etc., y firma. Dejo

a la interpretación del lector el contenido del informe,

es posible que yo haya intentado soslayar lo que tie-

ne de anecdótico, pero también cabe que alguien se

acuerde de qué pensó, cuando le responsabilizaron

del primer informe, qué no puso de sus dudas, y pro-

bablemente se acuerde del temblor con el que redactó

un cuidadoso escrito. Y es que la medicina ha sido y

será siempre un verdadero arte.

OPINIÓ

Informe médico

Dr. Lluís Ballester

Valoración médica sobre dos hermanos enfermos

sospechosos de Cólera Morbo Asiático.

Indagando las causas y preguntando de qué alimentaci-

ón había hecho uso me dijo que ella (la madre) el niño, la

niña y otro hijo de 16 años de edad habían comido arroz

con calamares y que el esposo comió pulpo con ajo acei-

te y que dichos alimentos estaban preparados en batería

cuyo material era de barro cocido. El padre estuvo en Sa-

lou pescando calamares. Ningún forastero durmió en la

vivienda.

Diagnóstico - Dado el cuadro sintomático que presentaba

el niño y la niña, ¿Qué afecciones padecían ambos? Siem-

pre y cuando se presentaban afecciones de un proceso

morboso tan rápido, por hábil y experto que sea el prácti-

co, desde el primer momento es fácil que “navegue por el

mar de la duda”. Dado que deben tomarse indicaciones

urgentes es lógico que el práctico se forme “in mente” un

diagnóstico más o menos hipotético. ¿Puede ser que la

enfermedad que sufrían los mencionados pacientes fue-

se una gastroenteritis? No hay duda. ¿Puede ser tópica,

infecciosa, esencial? Puede. Y dado que diversas causas

pueden producir la misma afección deduzco que lo que

han padecido el niño y la niña es una “Gastroenteritis de

causa desconocida”. El pronóstico es grave.

Se administra antiespasmódicos, sinapismos, caloríferos,

astringentes, antieméticos, etc.

Firmado . Dr. Antonio Fornel

Page 27: Edició Galens 176

27GALENS

ACTUALITAT

www.comt.es

ACTIVITATS FORMATIVES· Formació mèdica continuada· Cursos i actes d’actualització científica, cultu-ral i social

GABINET JURÍDIC MULTIDISCIPLINAR· Assessorament laboral i fiscal gratuït en l’àrea professional· Possibilitat de presentació gratuïta davant els tribunals en litigis de Primera Instància

ASSEGURANCES· Estudi, assessorament i oferiment de la cartera d’assegurances amb més avantatges · Assegurança de Responsabilitat Civil Profes-sional: Pòlissa col·lectiva per a col·legiats · Assegurances gratuïtes d’accidents personals· Assegurances Vida i no vida

SERVEIS INTEGRALS INFORMÀTICS· Compte de correu electrònic· Serveis i equips informàtics· Consultoria informàtica gratuïta· Aula d’informàtica.

ASSESSORAMENT FINANCER· Estudi, assessorament i seguiment de inver-sions financeres· Gestió patrimonial· Convenis amb entitats de crèdit

SERVEIS COL·LEGIALS· Caixa d’auxili col·legial· Ajudes a orfes· Ajudes a metges discapacitats· Receptes de jubilats· Vademècum· Talonari d’honoraris professionals· Expedició i venta d’impresos oficials· Utilització de las instal·lacions col·legials· Vocalia de jubilats: espai de trobada, sortides, viatges, concerts i cursos de formació

ALTRES SERVEIS COL·LEGIALS· Agència de viatges del Col·legi· Gestió de congressos· Seu per a Societats Científiques· Sales d’exposicions· Resums de premsa· Convenis bancaris

ESTAR COL·LEGIAT AL COMT

TÉ MOLTS AVANTATGES

BEQUES A.M.AV C O N V O C A T Ò R I A 1 0 / 1 1

AJUDA ALS CURSOS DE PREPARACIÓMIR - FIR - EIR

INSCRIPCIÓ 13 OCT 2010 - 14 FEB 2011INSCRIPCIÓ I BASES

www.amaseguros.com

Page 28: Edició Galens 176

28 GALENS

Torna el cicle de cinema mèdic L’Antiga Audiència acollirà les projeccións de l’1 al 24 de febrer

El proper mes de febrer, l’Antiga Audiència

tornarà a oferir una nova edició del Cicle

de Cinema Mèdic, un recull de projeccions

que tracten l’ofici de metge des d’àmbits i en-

focaments molt diversos. Les projeccions, que

abasten films de diferents èpoques, recullen ex-

periències al voltant de la sanitat i es projectaran

de manera totalment gratuïta.

El COMT, l’Ajuntament de Tarragona i la Filmoteca

Andrés de Andrés tornen a organitzar una nova edi-

ció del Cicle de Cinema mèdic, un recull de projecci-

ons de pel·lícules que tracten el tema de la medicina

i que es projectaran de franc durant el mes de febrer.

El programa inclou els films Inconscientes el dia 1;

Mandy el dia 3; Dead Ringers el dia 8; Dr. M el dia

10; Pane, amore e fantasia el dia 15; La vida de Bloc

el dia 17; Obsesión el dia 22, i El hombre Elefante el

dia 24 de febrer. Totes les projeccions començaran

a les sis de la tarda i l’assistència és totalment lliure.

Els organitzadors d’aquest esdeveniment confien a

repetir l’èxit d’assistència d’edicions passades, en

les quals es va registrar un bon nombre d’especta-

dors a la sala. Aquest fet confirma l’enorme interès

que desperta l’exercici de la medicina en el món au-

diovisual durant la història del cinema.

VOCALIA DELS JUBILATS

Les pal·lícules que es projectaran tracten el tema de la medicina des d’àmbits molt diversos. /GALENS

Page 29: Edició Galens 176

29GALENSVOCALIA DELS JUBILATS

Dijous culturalsEl cicle de xerrades finalitzarà el proper mes de juny

Fins al proper mes de juny, el COMT ha pro-

gramat un cicle de xerrades que tractaran

sobre temes diversos, a fi d’oferir diferents

retalls culturals a tots els col·legiats i interessats.

Un cop al mes, un ponent desenvoluparà un tema

social, cultural o artístic a la seu del Col·legi. Totes

les jornades estan previstes a les 20 hores a la seu

del COMT de Tarragona. Les dues primeres jorna-

des, celebrades els dies 14 d’octubre –la projecció

del film El médico enfermo– i 11 de novembre –”La

sexualitat masculina”, a càrrec del Dr. Benaiges–

han comptat amb una bona acollida de públic.

Les xerrades programades són “Censura franquista. La

Codorniz”, “El pit de la dona a la història de l’art”, “Les

falles de Tarragona”, “Leyendas y curiosidades históri-

cas de Tarragona”, “Taurons de terra endins”, “Campos

de recreo y tranvía. Tarragona” i “L’ADN, el nostre DNI”,

prevista per al proper 9 de juny i que tancarà la ronda

d’intervencions fins l’any vinent.

A la següent taula es reprodueixen les dates i els confe-

renciants que participen en el cicle:

9 de desembre Censura franquista. La Codorniz Dr. Fernando Garcia-Garreta

13 de gener El pit de la dona a la història de l’art Dr. Enric Sanhez-Cid

10 de febrer Les falles de Tarragona Sr. Magí Benito

10 de març Leyendas y curiosidades históricas de Tarragona Dr. Federico Adán

14 d’abril Taurons de terra endins Sr. Alex Ossó

12 de maig Campos de recreo y tranvía. Tarragona Dr. Lluis Ballester

ACUDIT

Page 30: Edició Galens 176

30 GALENS VOCALIA DELS JUBILATS

Excursió a Montferri i Santes Creus La delegació del COMT descobreix alguns dels racons més idíl·lics de l’Alt Camp

El dia 7 d’octubre, tal com estava previst, es

va realitzar l’excursió a l’ermita de Montfer-

ri i al Monestir de Santes Creus, organitza-

da per la Vocalia de Metges Jubilats del COMT.

L’autocar va sortir des de la delegació de Tortosa, ja

que un grup de metges jubilats d’aquella demarcació

havien manifestat la voluntat de participar en el actes

científics, culturals i d’oci que organitza el Col·legi.

A les 11 del matí obrien les portes de l’ermita que l’ar-

quitecte tarragoní Josep M. Jujol va projectar, al costat

del poble de Montferri, dedicada a la Verge de Mont-

serrat. Col·laborador de Gaudí, Jujol va deixar la im-

pronta del modernisme a la seva obra, espectacular

Tots els metges que van participar en la sortida i els seus respectius acompanyants al peu de l’ermita de Montferri. /GALENS

Escoltant les explicacions de la guia. /GALENS

Page 31: Edició Galens 176

31GALENSVOCALIA DELS JUBILATS

en el seu disseny i que va tirar endavant gràcies a la

col·laboració de tot el poble. Un magnífic audiovisu-

al sobre la història i l’evolució del Monestir de Santes

Creus va donar el tret de sortida a la visita pel recinte,

que conserva tombes de reis i personatges catalans a

la seva capella principal ( el rei Pere el Gran, el seu fill

Jaume II, l’almirall Roger de Llúria…). El passeig per

totes les sales i claustres va ser un relax per a l’esperit,

mentre es feia l’hora d’anar a dinar. Considerat un dels

tres monestirs de l’anomenada Ruta del Cister, actu-

alment Santes Creus és l’únic edifici d’aquest circuit

turístic que no té vida monàstica, fet que permet als

nombrosos viatgers que s’hi acosten descobrir molts

dels racons màgics d’aquest edifici ple de sorpreses,

que conserva en les seves pedres esculls de la seva

història i la seva arquitectura, del qual n’és el màxim

exponent el magnífic claustre.

I no es pot cloure una sortida sense un bon àpat. El

restaurant Can Grau, a les portes de la gran plaça de

Santes Creus, va acollir els 44 viatgers que van parti-

cipar en aquesta experiència i que van iniciar el viatge

de tornada després de gaudir del dinar de germanor. L’ermita és obra de Jujol. /GALENS

Un dels punts principals de l’excursió va ser la visita al claustre del monestir de Santes Creus. /GALENS

Page 32: Edició Galens 176

32 GALENS

Festes de Nadal al COMT Hi haurà música, concurs de dibuix i festa infantil

NADAL

Les festes nadalenques ja s’acosten i, per

celebrar-les, el COMT prepara una sèrie

d’activitats adreçades tant als més petits

com als més grans.

El dia 23 de desembre, a les 21 hores, tindrà lloc el con-

cert de Nadal a la Sala Eutyches del Palau de Congres-

sos de Tarragona, a càrrec del Conservatori de Música.

A la primera part, alumnes del Conservatori interpreta-

ran diferents peces musicals (piano, violoncel i violí). A

la segona part l’Orquestra Simfònica del Conservatori

interpretarà l’obra de W.A. Mozart Concert per piano i

orquestra n,12 en La M Allegro amb la pianista solis-

ta Rebeca Borja Espinosa, mentre que el Cor Jove del

Conservatori oferirà la peça de J. S. Bach, Cantata BWV

140 Ein Feste Burg (selecció). Tot sota la direcció de

Martí Ferrer Bosch.

El dia 29 de desembre serà el torn dels més petits amb

una festa infantil a càrrec del grup deParranda que ofe-

rirà l’espectacle ‘Nem de Parranda’. Durant la jornada

també destacarà la presència del patge reial, que reco-

llirà les cartes dels més petits adreçades als Reis Mags

d’Orient. La celebració del Nadal no acaba aquí sinó

que també es convoca, com cada any el concurs infan-

til de dibuix, que enguany ja arriba a la quarta edició.

En aquest concurs poden participar nens i nenes de 5

a 13 anys, dividits en tres categories. La temàtica del

concurs són “Les festes de Nadal relacionades amb el

COMT” i els originals s’hauran de presentar al Col·legi

Oficial de Metges de Tarragona abans del 20 de no-

vembre de 2010.

El jurat es reunirà el dia 23 de novembre i els premis

es lliuraran durant la festa infantil del 29 de desembre

al matí. El dibuix escollit com a guanyador absolut es

convertirà en la imatge del Col·legi per felicitar el Nadal

a tots els col·legiats i serà remès per correu electrònic i

correu ordinari i inserit a la web del COMT.

Els alumnes del Conservatori de Música de Tarragona oferiran el concert de Nadal al Palau de Congressos.

Loteria de Nadal

Ja es pot recollir la Loteria de Nadal!

Ja estan disponibles al COMT les participa-cions de 10 euros de la Loteria de Nadal.

Qui estigui interessat a adquirir-ne es pot posar en contacte amb el COMT per

aconseguir-les. Molta sort!

Page 33: Edició Galens 176

33GALENS

UNA TROBALLA AMB D.O. MONTSANTDESCOBRIU EL “SECRET DE MAS SERSAL 2008”

Vins del Mas Sersal, S.L.Polígon Sort dels Capellans

(Nau Bauhaus)Falset

Demaneu-lo al mòbil 666/415735 o l'adreça electrònica [email protected] per caixa: 108,00 euros (IVA inclòs)Preu especial per als col·legiatsde Galens: 97,20 euros (IVA inclós

PUBLIREPORTATGE

Page 34: Edició Galens 176

34 GALENS

DAM%Di'(o'i*+odea+ancemandi2ular6

TratamientodelRonquidoPatológicoy

A(nea?2'truc*+adel@ueAoB

"iendonuestraclínicaunelementodetrabajomul3disciplinariointentamosdarrespuestaa

nuevosretosalosquenossometenlospacientes,porejemploeldiagnós3coytratamientodel

Ronquido Patológico y de la Apnea Obstruc3va del "ueño. El diagnós3co corresponde a

especialistas en trastornos del sueño seguido de un tratamiento consensuado, mínimamente

invasivo si es posible mediante la aparatología DAM (Disposi3vo de Avance Mandibular),

aparatos personalizados realizados por nuestra protésica Judith Muñoz especializada en su

fabricación bajo la supervisión del Dr. Carlos Vicente Bosqued, dichos aparatos mediante un

avanceprogresivomandibular,insisto,diferenteencadapaciente,seconsigueunadilataciónde

víasaéreasaltas(velofaringe)quepermiteconmuchamásfacilidadelpasodelairenecesario.

Losresultadosnossorprendieronfavorablementedesdeelprincipioyademásveníanavalados

por un estudio del Hospital General de Catalunya servicio de Otorrinolaringología y

Estomatología.

RnSSTdepacientesmanifestóundescensoobje3voenlosronquidos,ademásdedisminuir

tambiénlasensacióndecansancioysueñodiurno.

Uoaparecieroncambiosnodeseadosen laden3ciónmaVilar,mandibular,oclusiónniAWM,

esto Xl3mo muy controlado y mejorado al colocar planos oclusales posteriores y una biela

anterior que permite trayectoria codilea bilateral, muy necesaria para prevenir patologías de

dichaar3culación.

ComoconclusiónpodemosdecirquelosDAMhoyporhoysehanmostradocomolosaparatos

deprimeraeleccióneneltratamientodelRonquidoPatológicoydesegundaelecciónenApneas

Obstruc3vasdel"ueñomoderadas,dejandosiempremuyclaroquedichotratamientodebeser

siempreavaladoporunespecialistaeneldiagnós3codedichostrastornos.

Dr. Carlos Vicente Bosqued: Coordinador, ortodoncia y aparatología DAM.

PUBLIREPORTATGE

Page 35: Edició Galens 176

35GALENS

ALTES

MOVIMENT COL·LEGIAL

Vivienda en Rambla Nova de Tarragona (zona Balcón del

Mediterraneo). Particular vende, piso de 190m2 aprox.,

compuesto de: salón-comedor con chimenea, cocina offi-

ce, 5 dormitorios, 2 baños, armarios empotrados, calefa-

ción individual a gas natural, aire acondicionado, vistas al

mar y a la rambla, 1 ó 2 plazas de parking opcionales.

Precio 750.000 euros. Teléfono 689 538 464

Se alquila estudio céntrico en Reus amueblado con estilo,

una habitación (ideal separados, periodos de trabajo en

profesiones liberales) cocina office equipada, caja fuer-

te, electrodomésticos a estrenar (lavadora, calentador,

microndas-grill, tv dvd equipo de música...), baño comple-

to, ascensor, bomba frío/calor. Terraza 20 m de particular

a particular, comunidad a cargo del propietario, listo para

empezar a vivir. Situado esquinero en Raval de Robuster.

Precio 500 euros. Teléfono de contacto 659634503.

Immobiliària i despatxos

ANUNCIS PER PARAULES

BAIXES

MONTARDIT CARTAÑA, MANUEL SENTIS BONET, JORDIGEBELLI JOVE, JOAN TOMASPELAEZ MORENO, RAULSENA FERRER, FCA. DE PAULAMARTI MAS, LAIADARATHA, MARIA ELENAJANER ORTUÑO, SUSANAVALDELAMAR ROSENSTAND, DAVID ENRIQUEGUTIERREZ CASTELLAR, MARLON ENRIQUEALFARO TEJEDA, MERCEDES TERESAMUÑOZ PEREZ, JOSEP M.BELMONTE PÁEZ, SUSANABLOTTA, EDGAR NICOLASRODRIGUEZ ECHEVERRY, PAOLA XIMENAVIUDEZ BERRAL, ANTONIO LUISCERVANTES PEREZ, YORLAN GIL GOMEZ, MARIA LUCIAGAMBOA ROGET, ARIADNA YAMILETHTORRES CHUAYFFET, MAURICIO PABLOMURISCOT FORTET, ALBATERRE FALCON, RAMONALQUEZAR ARTIEDA, MIREIA

NÚM. COL.COGNOMS NOM CAUSA DE LA BAIXA

43002384300470430296543037354303986430463443049044305226430533143054804305497430550043055194305521430566343056894305703430579743058464305852430586943059424305961

DEFUNCIÓDEFUNCIÓCESSAMENT EXERCICICESSAMENT EXERCICITRASLLATTRASLLATCESSAMENT EXERCICITRASLLATTRASLLATTRASLLATTRASLLATCESSAMENT EXERCICITRASLLATCESSAMENT EXERCICITRASLLATTRASLLATTRASLLATTRASLLATTRASLLATTRASLLATCESSAMENT EXERCICITRASLLATCESSAMENT EXERCICI

BRETO TORRES, KATIAROY PABLO ROSA, MARIATAVAREZ TEJADA, YESENIABONAVILLA JUAN, CLAUDIA SALOMEBELLAUBI PALLARES, NAYARENZULLI, MARCELA ALEJANDRAGARCES BALLESTEROS, PABLOGASCON FERRER, MARINA

PADILLA PARDO, GEMMAPERETTI PIACENZA, JORDAN LISANDROGIL LLUIS, MARIA PILARSANCHEZ ROSALES, JULIO CESARRODRIGUEZ GONZALEZ, MARIA CRISTINABARTOLOME MATEU, SANDRAMUÑOZ ALCAIDE, MARIA TERESARAMOS PASCUAL, FRANCISCO JAVIER

NÚM. COL.COGNOMS NOM NÚM. COL.COGNOMS NOM

43047754305268430597343059744305975430597643059774305978

43059794305980430598143059824305983430598443059854305986

Page 36: Edició Galens 176

1GALENS