ÈDIP

Episodis del mite d’Èdip

La maledicció de Laius

Naixement i infància

Èdip cap a Tebes

Èdip rei

Èdip detectiu

LA MALEDICCIÓ DE LAIUS

Laio s’enamorà d’un jove, Crísip, fill del rei Pèlops. Un dia el raptà i el violà.

Ja rei de Tebes es casà amb Iocasta. Durant anys intentaren tenir fills, sense aconseguir-ho.

Laios acudí a l’oràcle de Delfos buscant una solució.

… Et donaré el fill que desitges. Però està decretat que deixes la vida a mans del teu propi fill. Així ho va

consentir Zeus Crònida, accedint a les funestes maledicions de Pèlops, el

fill del qual vas raptar.

Un pastor corintí, Euferb, se’n

compadí, el recollí i el lliura als reis de

Corint, que no tenien fills. Ells

l’adoptaren com a fill propi

Però com que va tenir un fill, decidí

abandonar-lo. Abans el ferí en els

peus.

Per la seva intel·ligència i força provocava l'enveja dels seus companys de joc, fins que un d'ells, ressentit, li va revelar el seu origen adoptiu. Els pares ho neguen, però ell, turmentat per aquesta idea, consulta l'Oracle de Delfos

Mataràs el teu pare, i et casaràs amb la teua mare…

Commogut per aquestes

paraules, Èdip decideix no

tornar mai més a Corint. No sap

que quan més s’allunya de Corint més

s’apropa a la seua pàtria originària,

Tebes...

CAP A TEBES

De viatge cap a Tebes es baralla amb uns homes que anaven amb carro. En la baralla mata l’auriga i un vell que diu que és rei. Fuig un guàrdia que dóna la notícia a Tebes

Quin ésser té al matí quatre potes, al migdia dos i al vespre tres i com més potes menys

força?

Quan arriba a Tebes,

s’enfronta a l’Esfinx, que

planteja preguntes a qui

vol entrar o sortir de la

ciutat. Qui falla, és devorat...

• Segons un oracle Tebes se n’alliberaria quan algú endevinara l’enigma,

• Creont, germà de Iocasta i regent de la ciutat des de la mort de Laius, va oferir la mà de la reina viuda (i el regne) a qui encertara l’enigma.

• Així, quan l’Esfinx li planteja l’enigma, i ell el resol, l’Esfinx, desesperada, es mata llançant-se per un penya-segat.

ÈDIP REI

• Èdip es casa amb Iocasta i es convertix així en rei de Tebes. Del matrimoni naixen dos fills -Eteocles i Pol·linices- i dos filles -Antígona i Ismene-.

• Èdip és un governant just i savi, estimat pels seus súbdits.

• No obstant això, un dia la sort canvia: una pesta assola Tebes provocant la mort de molts dels seus habitants.

• Èdip envia a Delfos a Creont per a preguntar a l’oracle com alliberar la ciutat de la pesta.

La pesta no acabarà fins que no abandone la

ciutat l’assassí de Laius, que viu ara entre

els tebans….

ÈDIP DETECTIU

Èdip emprén una investigació per a descobrir el culpable, però descobrirà no sols l’assassí de Laios

sinó també la seua pròpia identitat.

• Un missatger de Corint anuncia la mort de Pòlib. Però també li confessa que el va recollir del bosc quan encara era un nadó.

• A més, interroga el servent supervivent de Laios que resulta ser el mateix pastor que el va abandonar.

Així Èdip descobrix que el seu destí s’ha complit inexorablement.

• Tirèsias, l’endeví ceg, confirma al rei la seua vertadera identitat.

Afirme que tú eres l’assassí de l’home sobre el qual estan investigant.

Tu has estat convivint vergonyosament, sense saber-ho,

amb els que et són més estimats, i no te n’adones fins quin punt ets

desgraciat.

La primera en entendre el drama és Iocasta que entra dins de palau i es penja.

Èdip, en veure-la, es treu els ulls.

A L’EXIL·LI

• Èdip passarà els últims anys de la seua vida errant com un captaire cec, acompanyat només per la seua filla menuda, Antígona.

Èdip i Antígona,

F.Harriet (1798-1799)

• Arriba a Colonos, a l’Àtica, on és acollit pel rei Teseu.

• No accepta tornar a Tebes, per a beneficiar així la ciutat que, segons l’oracle, serà afavorida pels déus, si acull el seu cos.

• Mor després de maleir els seus fills per haver-lo abandonat

Oedipus Cursing his Son, Polyneices, Henry Fuseli, 1741-1825

Oedipus at Colonus, J. Giroust 1788

EL COMPLEX D’ÈDIP

El nen (a nivell subconscient) en una fase del seu desenvolupament se sent atret per la mare i comença a odiar el

pare.

Freud, pare de la psicoanálisi

El mite d’Èdip, per la seva interpretació psicoanalítica, és molt popular entre els pintors del s. XX

Max Ernst, Èdip rei

ÈDIP I L’ESFINX

• L'Esfinx, la estranguladora, és símbol de coneixement, de protecció dels morts (com a Egipte). És un monstre tan sensual com una viuua negra, destructora, anorreadora i elegant.

Ceràmica grega

Edip i l’esfinxEdip i l’esfinx, J. B. Ingres, 1808, J. B. Ingres, 1808

Edip l’esfinxEdip l’esfinx, , G. Moreau,1864G. Moreau,1864

François-Xavier Fabre

Edipo y la esfinge François-Xavier Fabre

G. Moreau, Edip viatger

Giorgo de Chirico

Francis Bacon

Valerio Adami (1935-),

Oedipus- and Sphinx, Brooke, 1990 Oedipus and Sphinx, Perica, 1994

Edipo y la Esfinge, Roger Payne